I ara mateix marxem cap a Blau Terraza Club.
Via telefònica tenim el Lupo.
Octavi Lobo, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, per aquí. Treballant una mica.
Aquest dissabte et tenim a partir de tants de la matinada,
perquè comenceu a la una menys cinc de la matinada a punxar al Blau Terraza Club.
Explica'm una miqueta, perquè no és la primera vegada que passeu per allà, no?
Ni l'última, tampoc.
No, és l'última, realment, perquè aquesta temporada...
És l'última al final.
Sí, és l'última nit que punxem allí, perquè ara comença a setembre ja,
i com és una terrassa, evidentment el temps canvia
i és una mica difícil predir si plourà, no plourà,
i van començar el juliol i acaba la temporada ara el primer de setembre.
O sigui, diguéssim que és la festa de clausura.
D'acord, és el closing party.
Sí, exacte.
I a més, no estaràs sol punxant, perquè també estaràs amb el Nauset Jonai,
que no sé si m'hi podries posar en antecedents,
per la gent que s'ha volgut apropar aquest dissabte a la nit.
Què és el que es trobarà al Blau Terraza Club?
Bé, al Blau Terraza Club hem estat tot l'estiu
intentant fer el que seria una terrassa d'estiu,
amb música que va des del lounge, o sigui, la música més tranquil·la,
per estar assentat prenent un còctel,
fins a la música de club house que existeix avui en dia actualment.
Més que res, hem intentat fer un espai, ja que a Tarragona,
gràcies a certes qüestions que fan cap a l'Ajuntament,
hi ha molts pocs locals on es fiqui música electrònica,
ben entès, evidentment.
És una mica complicat.
Llavors, trobem que hi ha molts pocs punts a Tarragona
on es podia escoltar música electrònica,
no solament per ballar, sinó per escoltar-la també.
Llavors, hem intentat fer això,
generar un ambient així de terrassa, més estiuen,
ja que a l'estiu ha pateix més d'estar en terrasses,
com és al casc antic, a la part alta,
a totes les terrasses que hi ha a la plaça de Font.
La filosofia és aquesta, simplement.
I la filosofia?
Llavors, portem des de juliol, des del 15 o 17 de juliol,
programant cada dissabte dos tijocs d'allí,
que la majoria han sigut tijocs del nostre col·lectiu.
Perfecte.
I un col·lectiu que...
M'ho pots explicar una miqueta?
M'ho pots dir quan va néixer?
Sí, és un col·lectiu que...
I quan us vau crear com a col·lectiu?
Fa, doncs ara mateix, del 98,
o sigui, fa quasi uns anys.
Uns anys.
Sí, el que passa és que és un col·lectiu que ha anat,
diguéssim, transformant-se,
va començar quasi com una broma.
Sí.
I, bueno, amb el temps ha sigut més que res
com una mena d'associació d'amics.
Vull dir, no deixa de ser res,
no té cap tipus d'altra tensió
més enllà d'aonar forces entre nosaltres.
Vull dir, ens juntem com a col·lectiu
i enviem les nostres dossiers de premsa
o les nostres notícies...
Ens movem tots, més o menys,
perquè cadascun tingui una mica de repercussió
en el fet que algú veig de punxar en algun lloc
pugui tindre aquest suport a darrere.
Clar, exacte, exacte.
On no hi arriba un, hi arriba l'altre.
És una mica com guardant les distàncies
amb l'Associació de Músics de Tarragona,
però de cara als DJs, no?
De cara a la gent que punxa.
Exacte.
I tot basat del punt de vista de l'amistat,
vull dir, tampoc fem un de la massa
perquè tampoc és un col·lectiu com a tal
dels que ens poden trobar al territori espanyol,
que produeixen música electrònica,
que tenen una infraestructura molt més grossa.
Nosaltres simplement l'únic que fem és els esforços que es fan
perquè hi hagi un fotògraf a cada festa que fem,
o hi hagi una persona encarregada de repartir els flyers...
Bé, és més que res la infraestructura,
intentar aunar aquesta infraestructura perquè tots tinguem les possibilitats.
En aquest cas, ara mateix, som 6 i jockeys
i un projecte audiovisual que tenim en real time.
Molt bé. Això em deies que va començar una miqueta així com una broma,
però us va passar alguna cosa que es va posar en sèrio?
Jo que dius, mira, això jo crec que de veritat pot tenir cara i ulls,
això ho podem tirar endavant,
i això em comentaves que va passar en 98.
Sí, sí, sí.
Va començar amb una broma en 98
per presentar un projecte al Sónar de Barcelona.
Sí.
I a partir d'aquí, amb els anys, evidentment,
em vaig adonar que érem dues persones solament,
bueno, així el que em vaig quasi fer una única persona, que era jo.
I, clar, és molt ridícul anar a por ahí
ensenyant el dossier d'aprensat quan solament hi ha una persona.
Llavors, potser va ser l'afant de voler fer una mica més,
donar un pas endavant.
Llavors, doncs, bueno, amb el temps s'ha anat afegint persones,
a persones, ja et dic, la majoria de vegades han sigut d'amistat,
que hi ha feeling, no?
No ha sigut perquè hagin volgut agafar cert tipus de gent
i excloure cert altra,
sinó simplement ha sigut per una associació d'amics,
per entendre'ns, no?
D'acord.
Llavors vam adonar que un anàvem a un festival a Barcelona,
un altre anàvem a un festival a no sé on,
un altre anàvem aquí,
i sempre ficàvem fent matíos darrere,
però no teníem res fet, no?
Llavors vam començar a fer uns textos,
vam començar a agafar tot el material fotogràfic que teníem,
el vam ajuntar,
vam obrir una web, vam obrir el Facebook, el MySpace,
anem actualitzant l'agenda, diguéssim,
de disjocis que portem nosaltres,
l'anem actualitzant cada setmana,
bueno, no ens fem feines.
No, no, no, i fantàstic.
A més a més, jo crec que de cara a la gent,
de cara, depèn de quins locals,
els faciliteu molt la feina,
que això també és molt d'agrair.
Sí, sí, perquè la majoria de nosaltres,
dintre del punt de vista aquest,
a bé, és un hobby,
però ens ho prenem bastant seriosament,
no, realment som treballadors.
Sí.
Nosaltres quan anem al lloc on anem a punxar,
anem amb tot aquest tipus de, diguéssim,
de professionals.
Sí.
No és allò de dir, bueno,
anem de festa i se'n va a lliure a quadradiscos.
No, no, no, que sí.
Una de les premisses principals
és la professionalitat que tenim.
En aquest cas, en Blau Terrafa Club,
per exemple,
hem portat tota la programació,
la gestió dels audiovisuals,
el muntatge de les cabines,
la distribució de la publicitat
i comunicació del lloc.
Sí.
Bueno, no saps bé,
per això et dic que són aquestes coses
les que buscavem.
Tindre una infraestructura
per poder-ho fer,
professionalment.
I a més a més,
jo crec que també,
gràcies a això,
ho agafeu potser més personal
que d'una altra manera
i es fa una miqueta més vostra, no?
Quan us deixen treballar tan còmodament,
arribar un moment que gairebé
ja no forma part d'un propietari,
sinó vosaltres ja també
forma part d'aquest sentiment, no?
Clar, tenim l'exemple
que l'hem tingut aquest any
amb el vermut electrònic.
Sí.
Ens vam inventar
que hi havia moltes vegades
que al migdia la gent fa el vermut,
però és una mena de moment tradicional
d'anar a prendre el vermut,
però no hi ha mai música.
Cosa que nosaltres també sempre hem lluitat
perquè hi hagi també festes de dia,
que l'electrònica no renegui
solament a la nit.
que no solament sigui
una manera d'entendre la nit
com tal, saps?
Sí, sí, sí.
I amb el vermut electrònic
aquest any n'hem fet sis
i han sigut tots un triomf total.
O sigui, la gent,
inclús la gent que surt normalment de nit
se n'ha anat a dormir abans
per poder vindre a les 12 del migdia
tant al sogo com al malic de la plaça de la font
a veure una sessió de disjocci.
Perquè vegis, eh?
Perquè vegis que quan hi ha una cosa interessant
la gent va a un muntany.
Que la gent es mou.
Quan hi ha una cosa interessant
que t'estava explicant,
que la gent es mou,
que es nota quan ens agraden les coses,
que canviem fins i tot els nostres horaris
per poder afegir-nos allò que ens interessa.
I això és molt d'agrair.
A més, es junta un, diguéssim,
un ventall d'edats de gent molt gran.
Clar.
Perquè als vermuts electrònics
hem tingut gent de 21 anys o de 18,
fins inclús gent de 45, 47,
amb fills, amb crios.
Ha estat bé perquè s'apropa una mica
més electrònica a la gent,
no es converteix en allò tan fosc de la nit,
de sortir per la nit, de beure.
Bé, i saber perquè, a més,
es recolza el tema del vermut.
El vermut, que no deixem de ser gent mediterrànic,
ens agrada sortir a fer el vermut.
I de cara a aquestes festes de Santa Tecla,
esteu preparant alguna cosa?
Tenim alguna cosa en cartera?
Sí, bé...
T'ho deixo caure, eh?
La veritat és que hi ha molts col·lectius
i molta gent interessada en l'electrònica.
Vull dir que no solament estem nosaltres.
Hi ha el Quinto Piso,
hi ha l'associació Trencar, per exemple.
L'associació aquesta fa molts anys
que feia el Festival Arte,
del Camp de Mar, no sé si et sona.
I tant, sí, sí, sí.
Aquest festival porta molts anys fent-se
i aquest any es fa,
em sembla que han canviat el format,
i es fa el Passeig de les Palmeres,
el dia 22, dimarts 22.
Aquí em podreu veure punxar, també.
Molt bé, sí.
Després, dijous 24,
a les Festes de la Misericòrdia de Reus.
T'em marxa, estic.
Amb un col·lectiu de Reus, també,
que tenim molt bon ritme,
que és el Pergil Sound.
I després, el dissabte 26,
a Tenerife, punxo a l'Artec Media,
que és un festival així,
de música electrònica i audiovisuals.
Espero que ningú te vulgui segrestar, eh?
Ningú te vol com...
No.
Ja saps, però on vaig, no?
Diu, perquè ara mateix,
ara mateix hi ha un com...
S'ha buscat, jo crec que,
depèn de quins locals,
busquen el seu segell representatiu,
que normalment és el dijoc i resident, no?
Jo no sé si t'ho han demanat alguna vegada.
Sí, ho he sigut moltes vegades.
El que passa és que això,
generacionalment, va canviant.
Evidentment, jo durant set anys,
vaig estar com a resident al cau.
El que passa és que, evidentment,
també pujan les generacions darrere.
I la residència és una feia molt sacrificada.
Perquè realment el que estàs fent
és donant, diguem,
la imatge de la música del local on estàs.
Clar, clar.
Llavors, cada cap de setmana,
la teva feia és mantenir aquest llistó alt,
aquest nivell de música.
Llavors, evidentment,
jo per la meva feia,
per l'edat i pel que té,
per, diguéssim,
per la renovació generacional.
i per les noves joies de l'electrònica
i del pop que hi ha aquí a Tarragona,
que pujan i, evidentment,
es converteixen en residents ells.
Sí, i a més,
i és allò que et deia, no?
El canvi generacional s'ha de fer per nassos.
Sí.
Encara que t'agravi i estiguis molt a gust,
sempre anem a buscar.
No, sinó perquè el local també canvia
la seva línia a vegades.
Sí, sí, sí.
Jo he estat, per exemple,
durant dos anys resident del LUP,
del LUP Bar,
aquí al carrer Pau del Protectorat,
i, bueno, ha anat canviant.
I ara ja no soc de resident,
però hi ha altra gent
que segueix portant el seu fill.
Vull dir, això és així.
I tant, i tant.
És interessant.
Doncs demà, no?,
haurem d'esperar un dia més,
ja fins divendres,
fins dissabte, perdó.
Avui encara el podeu veure,
si voleu a la sala del cau.
Què dius?
Què dius?
Aquesta nit esteu a la sala del cau?
Demà, demà, perdó.
Sí, perquè hi ha un dels residents.
Avui, avui, avui.
Ah, avui, aquesta nit, ho dèiem bé.
Sí, aquesta nit.
Aquesta nit ja un dels residents del cau
m'ha convidat a punxar allí al cau.
Ah, molt bé.
O sigui, en plan,
en plan,
què fas per aquí?
Vine cap aquí i què fem, no?
Sí, perquè això ho tenim aquí a raó,
que més o menys
tots tenim molt bon rotllo entre nosaltres.
Encara que no tots som de mateix col·lectiu,
entre nosaltres tenim molt bon rotllo.
Doncs no, que continuï,
que et dèiem abans, eh?
Doncs, Lupo, moltíssimes gràcies.
Ara sí, tornem a recordar.
El Blau Terraza Club,
aquest dissabte,
5 de setembre,
quan faltin uns 5 minutets
per la una de la matinada,
i fins a les 5 ens sereu allà punxant.
5 del matí.
5 del matí estareu punxant-nos
i bé,
que vagi molt bé la cloenda
d'aquest macrofestival
que heu estat fent
durant aquest estiu 2009
i el que et deia,
que jo espero que de cara al 2010
els amics del Blau Terraza Club
també us truquin,
us tornen a convidar
i torneu-ho a deleitar-nos a les noies.
Fantàstic.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies per tot, eh?
Adéu-sia, bona tarda.
Gràcies.