Fins demà!
Fins demà!
Això que estem escoltant, aquest so tan peculiar i diferent del que potser veiem normalment en els escenaris de la ciutat, es diu, vaja, és Shooting Spires, és un projecte, ara en parlarem més concretament,
i és un dels artistes que passaran per aquí per Tarragona la setmana vinent, i és que el festival GEA comença, arrenca el dia 11, 11, 12 i 13 de juny, la setmana que veia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a Tarragona tenim els dos dels seus coordinadors, el Dani Bonillo i l'Andrés Barber, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Ja ens coneixem, em sembla que quan vau presentar el festival públicament ja en vam parlar però era tot encara començava.
i jo pensava, bé, el juny, guarda el dosser de premsa i ja arribarà.
Doncs ja arriba, ja està aquí la setmana vinent.
Ja hi som.
Sí, ja estem aquí i bé, preparats, quasi.
Tot lligat, perquè també quan el vau presentar encara quedava alguna coseta per lligar, esperàveu un cap de cartell,
que finalment ja ens vau dir qui era, no?
Bueno, esperàvem, estàvem en negociació amb un cap de cartell, però que finalment aquest no ha pogut ser.
S'han afegit més artistes, s'han afegit alguns DJs d'aquí de Tarragona que hem afegit un parell de nits,
com a after party, o anem a after party el dia dijous i divendres,
però bueno, el cap de cartell del que parlàvem aquella vegada no es va poder tancar.
Bueno, vau ser molt prudents perquè no em vau dir res, no em vau dir que és caràveu.
És que estava la cosa...
Clar, molt verda, no?
Però jo al dícap de cartell ara em referia a Maeta Makowski, que...
Aquesta és una de les últimes incorporacions, sí.
Sí, sí.
Hem tingut també els Freak Out, Psycho, també, que no estaven l'altra vegada i van venir.
I algun més?
Bueno, s'han afegit al directe de Peter Broderich, acompanyarà una cantant danesa, que es diu Katinka, o Vaca Inca.
I amb la Nancy Elizabeth vindrà un arpista, amb ella i amb una altra noia formen el de Harp Trio.
i, doncs...
Ui, ui, ui.
És la Nuna Mathers.
No, anem, anem per ordre, anem per ordre, perquè són molts noms i com que la majoria són desconeguts, els explicarem una miqueta bé.
De tota manera, a veure, així en general, eh?
Un festival que ens ocupa dijous, divendres i dissabte.
Sí, correcte.
Digueu-me espais i més o menys horaris.
El dijous comencem al Teatre Metropol i començarem amb una, bueno, també una nova incorporació, que són unes taules rodones de músics i sector privat
i, bueno, gent implicada directament en el món de la música, on volem fer, bueno, que es discuteixi i que es provoqui un debat realment.
I això serà a les set i mitja de la tarda i això seria l'inici del festival dijous.
Això al Teatre Metropol em sembla que més ho fareu al jardí, no?
Sí, bueno, al bar, sí.
Sí, bueno, sí.
I llavors ja a les nou i mitja començarien tots els concerts.
Començar per l'Emili i Manuel.
Seguiríem per Don Simone i Telefunken, que ve la micropoetista a l'Ajo amb ells.
El Peter Broderick amb la inca, la cantana aquesta.
I la Nancy Elizabeth amb l'artista Nula.
Molt bé.
Això el dijous.
Estic assimilant.
Qui seria cap de cartell de dijous si n'haguessin de triar un?
Peter Broderick, potser?
Doncs...
Em sembla que em deia molt el festival i els dies.
sense tenir un cap de cartell.
O sigui, no donant més importància a un que altre, no?
O sigui, si hem de parlar perquè siguin més coneguts, doncs potser el Peter Broderick és dels que més hem hagut i...
Bé, amb més moviment de discos.
Sí, sí.
Acaba d'editar un disc ara, fa una setmana potser.
O sigui, aquí tenim tres discos i des que hem tret això ja ha tret un...
Un altre.
Un directe, una gravació en directe i un disc nou amb nou temes que doncs acaba de sortir.
És molt prolífic, la veritat.
No para, ara mateix el Peter.
Ja ho veiem. I tot això passarà al Teatre Metropol?
Des de les set, després de la taula rodona a les set, doncs llavors a dos quarts de deu...
Començarà la música.
Comença la música.
Tanquem?
Em sembla que després de Peter Broderick encara ens queda la Nancy Elisabet i la...
Com va això?
Doncs la Nancy és, bé, és britànica, és potser un dels artistes que fa un folk més clàssic, per dir-ho d'alguna manera.
Sí.
Però bé, té una veu impressionant, una veu impressionant i no acaba de ser clàssic el que fa, no?
Té un toc personal molt melancòlic a vegades o molt... et porta d'alguna manera a l'edat mitja, no?
amb la seva música.
I aquí és on trobem l'harpa.
Sí?
Sí.
Doncs així amb aquesta tranquil·litat tancarem la sessió de dijous al Teatre Metropol.
Què passarà? Com us ho plantegeu?
La gent entrarà, perquè cada dia hi ha més d'una actuació, eh?
La gent pagarà una entrada i veurà tots els concerts o poden, per exemple, aparèixer, doncs això, quarts de 12 de la nit només per veure'n un.
En principi les toles rodones les volem fer d'accés lliure i no hi haurà cap problema.
Els concerts sí que tindrem un pagament de 12 euros el dijous i es poden veure tots els concerts.
No hi ha cadira reservada, o sigui, et pots aixecar, anar al lavabo o al bar on vulguis i, o si no vols veure un concert no t'interessa tant...
Marxes i després tornes.
Exacte.
Podríem arribar a fer-ho, sí.
Hem de dir que les taquilles estaran obertes fins les 12. O sigui, fins aquesta hora...
Es poden comprar entrada.
Es poden comprar entrada i es pot entrar. A partir d'aquesta hora, doncs, ja tancarem, perquè quedarà l'últim concert i ja no té gaire sentit.
Sí.
Això passarà dijous per començar al Géa. Divendres?
Del dijous voldria dir que també el de Don Simón i Telefunken, aprofitant, que és la primera vegada que ho toca amb l'Ajo, que és la micropoetisa aquesta.
i, bueno, això que serà com també... Algo diferent. No és el típic concert que ens tenen acostumat els Don Simón.
Ah, doncs, mira, ja està bé, perquè, a més, els actuen molt per aquí, no?
Sí, bueno, són d'aquí de Tarragona.
Per això, que així veurem un format diferent.
Exacte.
Doncs, divendres... Divendres ens ve tot de fora, em sembla.
Doncs sí, sí, sí.
I també al Teatre Metropol?
També al Teatre Metropol, sí.
Repetirem amb les taules rodones, amb el mateix horari i tot, set i mitja, amb diferent, amb canvi de personatges,
però la mateixa línia, argumental, intentant provocar un debat de veure fins d'on arrenquem i on estem i cap a on anem.
Perquè, com us heu plantejat això? Vosaltres heu convidat gent que participi a la taula rodona
i llavors tothom que assisteixi de públic i pot dir la seva pot participar, també?
I hi haurà un torn de preguntes al final. En principi, més o menys seran unes deu persones per dia i taula,
sí que hi haurà gent del sector privat, gent del sector públic, músics implicats, programadors...
Bueno, hi ha una mica de tot. Hi ha un noi d'una ràdio, també.
No ho sé, hem volgut representar una mica totes les parts afectades amb el nivell cultural de la música.
I a veure, no sé, a veure què en traiem de tot això, quina conclusió en traiem.
Estan tematitzades, en el sentit que dijous es tractaran uns temes, divendres uns altres...
A l'haver i el canvi de personatge volem el mateix tema els dos dies, per veure cap a on deriva el tema.
Val? Val.
Sempre està bé allà posar cara a cara, no? Tots els diferents artífecs que intervenen, doncs això,
amb moviments culturals i amb la música, en aquest cas.
No, a més, tenim molta curiositat perquè crec que no s'hem parat mai tots junts a fer el debat, encara.
Sempre en parlem tots, però és molt de vis a vis, en petit format sempre.
I si a gran no ho sé si s'ha fet.
Doncs després de la taula rodona, a partir de dos quarts de deu comencen a donar-ho als concerts.
I aquí sí que ens heu de donar una miqueta de pista de cadascú.
Doncs, bueno, començarem amb l'Stanley Brinks i la Freixer, Clemens Freixer.
Doncs ells toquen junts i som parella, també, a la vida real, diguéssim.
I començarà l'Stanley, faran un duet i després continuarà la Freixer.
Doncs fan un antifolc molt particular, amb tocs de pop i de calipso.
Els dos tenen un estil molt particular, és molt dolça la seva manera d'interpretar les cançons.
Jo tinc ganes de veure'ls junts, a veure què fan, perquè per separat sonen molt bé, però junts no ho sé encara.
A veure què passa.
Doncs junts han tret un disc de versions clàssiques de Nick Cave, de diferents artistes de fanys, no?
I això han fet un disc molt interessant de versions.
Després d'ells tindrem a la Ruy en Medio, la Daniel, que ve de Nou Mèxic.
i, doncs, ella fa un temps es dedicava més a la poesia, a les arts visuals, i, doncs, feia cançons al temps lliure, diguéssim.
El de Vendrabanger la va convèncer de gravar disc i de començar a tocar, doncs, i van registrar un disc per la seva companyia, per Nomoson.
Sí.
I, doncs, des d'allí, doncs, pràcticament no ha parat.
Ha editat ja un segon disc i va fent concerts i el seu folk és molt interessant, no?
Té amb tocs d'electrònica i sintetitzadors...
És el que estem escoltant de fons, és molt ambiental.
Sí, sí.
I, després, electrònica barrejat amb música clàssica des del Japó.
Sí, potser és la proposta que se'n va més una mica de tota la programació, però sí que volíem donar una nota de color, entre cometes.
I la proposta és molt particular.
Doncs, bueno, el Kashiwa és un altre artista del segell noble.
Hem de dir que el segell noble hem portat ja pràcticament a tots els artistes que tenen,
a Piana, a Gutebol, a Midori Hirano, a Kasumasa Hashimoto, els hem anat portant...
Ells editen, editen per venir a Tarragona.
I ara van bojos buscant artistes.
No, de fet, ve aquí, ve per primera vegada a Espanya i a Catalunya.
i després marxar a Teuconserà a Berlín, a Praga, o sigui...
Si aprofiten i muntant una mica de gira ja que estan per aquí.
Escolta, i em fa la sensació que això no és la...
Com si el Japó hi hagués tirada, perquè sé que recordo entrevista amb altres artistes japonesos
que feien això, que barrejaven el que és la música més estrictament clàssica,
amb, doncs això, amb electrònica.
Sí, o sigui, el músic de formació clàssica, de conservatori,
que després es deriva una mica cap a l'electrònica i demés,
doncs no és fora de normal al Japó, no?
Hi ha molta gent.
El cas del Kashiwa, doncs, té un estil que pot anar d'una suavitat increïble,
una sutilesa a un caos sonoro important.
Molt bé, doncs, aquesta proposta des del Japó ens arriba també, recordeu,
encara som a divendres, eh?
I tancaríem el divendres amb foc experimental des de Noruega.
Doncs sí, el Rocket to the Sky és un projecte de la Jenny,
amb el Havard, un guitarrista que treballa molt la improvisació,
i és, doncs, molt particular el seu estil.
O sigui, pot sonar a vegades a New Age,
té tocs de pop, fan servir l'electrònica també,
i el foc també, també està dins de la seva...
És que el foc ha agafat avui un dia ja una...
Una mena d'embrancica.
Una mena d'embrancica.
Però que ja es barreja amb tot i és bé.
Sí, doncs, és com una fusió que encara no estava feta,
i, doncs, té molt a donar, perquè cada regió del planeta
té els seus instruments propis, particulars,
i tot això introduït en el pop, en el rock,
que és una mica del que tracta el festival, no?
Que tots aquests elements introduïts a la música actual,
doncs, hi ha resultats interessants.
I, a més, a la rock of the sky se li nota molt, potser,
que és de Noruega.
Té molts tocs gèlits, la seva música.
Té aquesta textura.
Estem escoltant també.
Estem escoltant de fons.
Dijous i divendres al Teatre Metropol.
Però dissabte, i, a més, de manera gratuïta,
tots els concerts de dissabte són gratuïts.
Atenció, perquè estrenem escenari.
Al Parc del Francolí, un escenari que a poc a poc està despuntant
com un espai per aprofitar, no?, per fer esdeveniments,
i potser aquest serà el que programeu vosaltres el dissabte del GEA.
Home, potser serà la posada de llarg d'aquest escenari, no?
Doncs això esperem, no?
No, s'ha dit que si van fent coses, però, home,
passar tota una nit amb una sonorització, amb tot el muntatge que això implica...
Sí, home, jo, com a format de més d'una banda,
potser sí que és la primera vegada que es fa.
S'han fet diverses coses ja, però sí que, a nivell de proposta llarga,
potser sí que és el primer que es fa.
Set, set bandes.
Set bandes.
Set propostes. A veure, comencem.
Sí que el dissabte agaf un to més festiu la cosa,
sense perdre el ritme ni la intenció del festival,
però sí que ja la proposta de banda és canviar una mica.
Tot és una miqueta més mogut, en general.
Encara que no tot.
Comencem amb una proposta tarragonina.
El Freakout Psycho, que, bueno, és un dels altres components de coda.
El Guillem agafa la veu, amb un altre de...
Bueno, ha muntat així un tipus psicodèlic molt particular.
I, bueno, no ho sé, ens sorprendrà, segur.
Home, per aquells fans de coda, no?, de tota la vida.
De tota la vida.
Encara hi ha gent que se'n recorda.
El van marcar època, realment.
Sí, que és veritat.
Sí, han tornat a muntar un grup a ell i el Joan al bateria.
Doncs...
I la veritat que en directe, doncs, tenen molta energia
i, bueno...
Tenim tots moltes ganes de veure'l.
L'estil és l'esperit de coda.
Una mica, encara.
Freakout Psycho, eh?
Començaran, estrenaran aquest macroconcert,
el dissabte, al Parc del Francolí.
Serà a partir de les 9 del vespre.
i després una proposta en que barreja folk i blues,
que això ja és més habitual, més normal, no?,
i que es ve dels Estats Units.
Bueno, no, el Joan Farhaz ve de...
Ah, del Regne Unit, perdona.
Sí, sí, sí.
Ve de Manchester.
Sí.
Doncs...
El Joan és un virtuós de la guitarra, no?,
té un estil molt particular de...
amb l'Slide i...
i en la barreja, no?, d'estils dins del folk originari del Regne Unit
i el blues, doncs...
Fica notes orientals i...
i té això, un estil i una manera de tocar molt particular i que atrapa, no?
Sí, ets dels típics solistes que t'agrada molt
o potser no et presta l'atenció que et cau.
O sigui, aquí o es queda gent o ja se'ls acaba el concert, no?
Sí, és particular.
La gent que marxi ja no tornaran.
Home, té un estil definit però particular, molt particular.
i això...
ni diuen foc psicodèlic.
Es diuen Spires Standing the Sunset Rise.
Sí, correcte.
Ja veiem que molta mentalitat comercial no tenen, eh?
No.
Aquests grups.
És una proposta també interessant.
Escolta, i tu serà així de tranquil·let,
perquè jo al Metropol ja m'ho imagino,
però en un macro-scenari, aquesta pau, aquesta calma...
Doncs pot ser un contrapunt, no?
O sigui, jo la veritat que tinc ganes d'escoltar,
tant en un lloc com en l'altre,
perquè també estem acostumats a això, al volum, al...
Sí, a la saturació que hi ha.
Sí, a la saturació i a la festa.
I trobar-te això és... home, de fet, es pot veure al festival QS, no?
Per exemple, on hi ha grups que són més festius i de ball,
però hi ha coses que són més per sentar-te, escoltar i...
És que, de fet, diríeu, en general,
que el GES és un festival per escoltar, de música per escoltar?
Sí.
És la proposta.
Sempre intentaré fer-se així, vaja.
Qui són aquestes xiques?
Doncs són de Madison, Wisconsin.
Són part del moviment que...
que està ara als Estats Units, doncs, predominant en la música,
el New World America,
la Nueva Amèrica friki, per dir-ho d'una manera.
Vale.
Doncs, de Folc Psicodèlic, no?
Que hi ha un...
un mental molt gran de músic,
des de la psicodèlia que, pràcticament,
que arriba al soroll, a l'àmbit,
però tot...
derivat del Folc, no?
Que fan servir banjos, dulcimer,
i tot això amb pedals...
És que estic pensant jo que qui disfrutarà,
també, amb aquest festival,
és una amant d'un col·leccionista,
aquells frikers,
que els encanten els instruments estranys.
O estranys o no habituals, no?
Bueno, aquest és el que fan amb Folc, realment.
Clar.
Retrobar els instruments de sempre.
Lucky Dragons.
Ja, directament aquí,
és que em fan molta gràcia les etiquetes,
ja, perquè clar, intenten guiar-te,
però després ens heu de matisar.
Experimental?
És que són experimentals, directament.
No saps mai però en sortiran.
A veure, a veure com sonen.
Digueu, mi tema.
D'entrada no tocaran a l'escenari,
no tocaran a terra,
no volen tocar a l'escenari.
Val.
O sigui, això ja comença a ser experimental.
Mira, si tothom demana és el mateix,
quina poca feina per vosaltres, no?
Sí, com en sortirà una mica més econòmic,
això sí, és veritat.
Ah, sí, tocaran des de terra?
Sí, no volen tocar a l'escenari,
és una proposta que ens fan i, bueno,
els hem dit que cap problema,
que tothom a terra.
Aquesta gent han actuat en museus.
Sí, s'ediquen també, porten molts anys,
desenvolupen el propi software musical,
amb sensors,
fan performance on la gent participa
i tocant-se,
fan...
Interactivitat.
Interactivitat amb les zones sonores,
amb vídeo...
O sigui, la seva fenya és,
en realitat, molt experimental.
I el so que el que arriba moltes vegades
és...
Digues...
Va cap a, doncs,
a l'experimentació tribal, no?
S'aconsegueix un so molt tribal, no?
Sí, és una mica estrany,
perquè té un toc de música,
doncs, futurista, si tu vols,
però amb aquesta rel, no?
Com a tribal, sí?
És curiós.
Sí, com una mena de trança,
d'arte estral, no?
Sí, d'un xaman, no?
Clar, això s'ha de fer des de terra.
Sí, no, no.
Clar, hem d'estar en contacte directe.
Jo crec que aniran descalços.
A veure, que posem els peus a terra,
i, home, a la una de la matinada
tenim una altra proposta tarragonina,
són els Pupille,
i hi ha ganes de veure'ls, també,
i això sí que ho podem definir més, no?
Doncs, bueno, el podem definir
perquè és un grup que tots,
alguna vegada, aquí a Tarragona,
o, bueno, els que estem una mica acostumats a anar a concerts,
doncs els hem vist en directe,
i tenen un directe molt potent,
molt, molt densa a vegades,
molt compacte, no?
Un so molt particular,
que a vegades et pots recordar molt guai, o...
Un poc rock, així, personal.
Sí, sí.
Però és això, és un so que el reconeixes, no?
I encara, és que no em voldria equivocar,
però diria que ja fa una miqueta de temps, eh,
que no els podem veure actuar en la ciutat.
Fa temps que no toquen.
No sé exactament.
No sé exactament.
Però sí, sí, fa...
generalment són de les bandes-bandes, no?
Del festival, la gran majoria de gent que toca no són bandes en si.
Sí, és veritat.
Tots tenen algun component estrany o no tenen bateria, o no ho sé.
Anem tancant el festival, anem tancant dissabt a Shooting Spires,
i també des dels Estats Units fent post-pop.
Un senyor que només per la barba val la pena d'anar-lo a veure.
El B.J.
B.J. Warshop, doncs,
integrant del grup Part and Lovers, doncs,
com ho explica el programa, doncs,
va començar gravant temes entre concert i concert,
i al final, doncs, s'ha acabat editant.
Sí.
I això sona molt...
molt propi, no?
Molt...
Sí, és que realment gairebé totes les bandes són de personalitat pròpia.
fa servir pedals i algun sintetitzador,
el tio el veu assegut a una taula i intercanviant els pedals,
i ho fa tot ell,
porta loops gravats també en pedals i en samples,
i va soltant...
O sigui, també ho fa, com en Shooting Spires,
també ho fa en banda, no?
A vegades té, per dir-ho d'una manera, dos directes.
Aquí estirar el sol, vindre el sol.
Ve el petit format, aquí.
Molt bé, amb els pedals.
Amb els pedals, sí.
Que això dels pedals és molt curiós, és això.
Graven...
Se'n registren, no?
Sí, bueno, és que van una mica de tot.
Graven el loop i...
Com són autodidactes, t'ho pots esperar de tot amb ells.
Darrere incorporació, i a més tanca com a...
Bueno, com a cirereta de final del pastís, eh?
Tanca els concerts de dissabte,
Maika Makowski, que jo no sé què té aquesta noia,
que, escolta, està pujant.
Doncs sí, sí, sí.
Bueno, el que té és que és bona música,
i han gravat un disc excel·lent,
i tenim tots ganes d'escoltar-la en directe.
O sigui, no sé si ha estat a Tarragona,
penso que no.
Jo diria que no, també.
però...
Però això és...
És una promesa, i...
Ja et dic, tenim moltes ganes d'escoltar-la en directe.
Digue'm, digue'm, ens falta parlar...
No, no, de fet, o sigui, de la poc que hem escoltat d'elles,
els dos o tres temes que ens han passat...
És que la proposta és molt nova, encara.
i el disc, no sé si està a punt de sortir,
si ha sortit, però...
O sigui, és que realment, al final,
potser estrenem tres o quatre discos,
realment, en totes les bandes.
Venen amb...
Venen amb el disc que ha acabat de treure, no?
Sí, amb material molt fresc, la meitat.
Escolteu, jo em quedaria amb aquest titular, eh?
La GEA és un festival per anar a escoltar
i a gaudir de com toquen.
No és un festival en el sentit de pagar vots i...
Jo crec que no, no és el típic festival
que tothom té assimilat, tipus Benicàssim o Primaveres o...
Home, el simple fet que els dos primers dies
els feu al Metropol,
jo crec que això ja diu molt de com és el festival.
Sí, però jo crec que tampoc no és una proposta nova.
Hi ha diversos festivals amb teatres, ja.
Realment funcionen.
No sé, sí que s'has de ficar una mica més de la teva part
i perdre el concepte aquest de que no vas a Benicàssim.
No cal que li tires res als músics.
Perquè zona de campada no ho fareu, tampoc.
Igual si ens deixen fora al teatre, igual sí.
A la Rambla, tots acampats a la Rambla.
A la Rambla.
Doncs ja ho sabeu,
propostes musicals que comencen amb el Festival GEA
dijous, divendres i dissabte,
però a part complementades per dues taules rodones
a les 7 del vespre al Metropol.
Dijous i divendres,
i complementat, que no ho hem explicat gaire,
per aquestes after parties.
Exacte.
El divendres i el dissabte.
Dijous i divendres, també, no?
Dijous i divendres, sí,
perquè el dissabte acabem bastant tardet, ja.
Són sessions de DJ al Loop Bar.
Correcte, sí.
A nivell d'organització,
això ja és com a curiositat, eh?
Ens posem al backstage.
A nivell d'organització,
vosaltres com ho porteu?
Perquè per vosaltres esteu...
Sí que és veritat que organitzeu moltes coses
des de diferents entitats,
però una cosa així tan gran?
Està sortint tot bé?
Aneu tranquils?
Ho tindrem tot a punt?
Home, si diguéssim que estem tranquils ara,
seria mentida.
Ens falta una setmana i és impossible estar tranquils.
però realment jo crec que ho portem bé.
Què creieu?
Que vindrà gent d'aquí?
Gent de fora?
Gent d'on?
Quin tipus de públic creieu que traurà el...
GEA o GEA?
Jo no sé com dir-li.
GEA.
Ja el teniu, val.
Jo crec que principalment, clar,
la proposta és a nivell comarcal,
més de província, Tarragona i tal,
però sí que també pel potencial de la proposta de programació
crec que ens vindrà gent molt específica
a veure coses molt específiques.
Bé, és aviat.
Avui hem volgut parlar del GE àmpliament
perquè és el que tocava.
Comença la setmana vinent
i volíem conèixer una miqueta més de cada artista,
perquè a més és molt recomanable
que abans que els anem a veure
sapiguem una mica per on van.
Per on van i escoltar una mica, no?
Una miqueta.
De totes maneres,
amb el nostre MySpace també es pot mirar una mica
el tipus de música que fa cadascú.
Ah, doncs diguem-nos, sí.
Alguna adreça on trobar informació?
Doncs el MySpace és GEA Fest.
GEA Fest.
GEA Fest, tal qual hi trobarem.
Sí.
MySpace.com barra GEA Fest.
Andrés Dani, moltíssimes gràcies per venir.
Moltes gràcies.
Hem estat una bona estoneta,
però jo crec que s'havia d'aclarir moltes coses.
I endavant, escolta, que no us faltin ànims,
que vagi molt bé el GE,
i quan s'acabi veniu i fem valoració.
D'acord.
Us esperem allà.
Ens veiem allà primer, no?
Sí, ja farem alguna unitat,
una unitat mòbil, alguna coseta farem.
D'acord, esperem.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.