Ens demanen pas des de la nostra unitat mòbil.
Som a l'antic ajuntament, assistim a una exposició, la d'en Guigui.
Pep Sonier, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Som aquí a l'antic ajuntament, al carrer Magé número 39.
Podeu venir fins al dia 8 de febrer per veure aquesta exposició,
una exposició que es diu Ñoc, la realitat reinventada
i que rendeix homenatge a la figura de Vidal de Blas a Palau,
més conegut per Quiqui.
Ara en parlem perquè ens acompanya una mica personal
i també és el responsable d'aquest exposició que s'ha pogut dur a terme aquí,
és en Ferran Gerard. Ferran, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
I ens acompanya també la Carmina i el Pierre,
que ells són germans del Quiqui. Carmina, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Pierre, bona tarda.
Bona tarda.
D'entrada, Ferran, com sorgeix la idea de fer aquesta exposició dedicada al Quiqui?
Bé, la idea va sorgir d'un grup d'amics i de la família també, lògicament,
perquè es preparava l'aniversari de la seva mort.
Primer ja vam dir, bueno, podríem fer una exposició
i a la vegada també un llibre catàleg,
recollint tota una sèrie de col·laboracions,
d'amics, d'escriptors que l'havien conegut,
de periodistes, de dissenyadors,
i a la vegada aprofitar per fer una espècie de buc,
que ell no es va poder fer mai durant la vida,
això que en tenia ganes de fer-se, però sortia molt caríssim,
i fer una espècie de buc
i posarien pràcticament tota la seva obra,
tots els seus cartells, que deuen ser uns 150,
que guardava,
i també tota una sèrie d'anagrames,
de logos,
de targetes,
fins i tot de felicitacions
i de comunicacions de noces,
tota una ingent quantitat de material
que disposava.
El que passa és que les coses s'han complicat una mica,
perquè tot això costa molt,
i sobretot contactar amb la gent,
buscar finançament,
i al final del llibre el farem,
el llibre catàleg,
el traurem, pensem, abans de l'estiu.
I el de l'exposició sí que va ser fàcil de fer,
perquè a més a més l'Ajuntament
ens va donar un cop de mà
i es va encarregar de cobrir
el finançament d'aquesta mostra.
Es tracta d'una exposició
en la que té tres objectius essencials.
El primer és, lògicament,
no oblidar el Guigui,
perquè no et mores fins que no t'obliden,
és a dir,
que pots seguir vivint mentre et recorden.
El segon objectiu seria
el de donar a conèixer una mica
l'obra del Guigui,
perquè molta gent a Tarragona
ha vist aquests cartells,
els ha associat amb discoteques,
els ha associat amb tendes,
amb actes, amb iniciatives
que s'han portat a terme,
però la gran majoria
ignorava que era ell l'autor.
I llavors ha estat una mica
restituir-li la paternitat.
És a dir,
i la millor manera de fer-ho
era col·locar-la
tota una part significativa
de l'obra aquí
i que la gent pogués veure
que era del Guigui.
I després també
buscàvem
per la gent que vingués aquí
al casc antic
i passen molt de turistes.
És una obra interessant
perquè és una mica
feta amb el gran estil
dels anys finals dels 60-70
que després ell va anar evolucionant
però es va mantenir sempre
una base
que seria
un estil pop.
I que la gent coneixés
el Guigui
i per això
hem inclòs
algunes fotografies.
I també una cosa curiosa
que és un recull
de frases seves
que jo vaig anar recollint
personalment
durant molts anys
de coneixer-lo
perquè
de la mateixa manera
que era un dissenyador brillant
també sorprenentment
també de tant en tant
té unes frases espectaculars
i llavors
les hem posat també aquí
amb el que es pot fer
una idea
la gent també
una mica
de la forma
de pensar
la seva filosofia
de la vida
la seva quotidianitat
amb les frases aquestes.
Bueno, i Anna Mirin
a més té una
que diu que avui en dia
fins i tot canta amb els muts, eh?
Sí, era una de les seves frases
característiques, no?
I el nom de l'exposició
el Ñoc
també és significatiu, no?
El Ñoc
és una onomatopeia
que ell utilitzava
i tant
quan tant podia ser
en un estat determinat
doncs que estava enfadat
i cridava Ñoc
o com podia veure
una noia molt guapa
i deia Ñoc
o un punt
i final
d'una frase
doncs deia
una de les seves sentències
i acabava de dir Ñoc
llavors és una
onotopeia molt clara
no?
i molt característica d'ell
i el de la realitat
reinventada
era una història
que ell deia
que molta gent veu
però poca gent mira
i llavors
al moment en què mires
tu assumeixes
ja els objectes
i els hi dones
un toc personal
per això
vaig decidir
definir-ho
com la realitat
reinventada
ara torno amb tu
Ferran
deixa'm parlar
amb la Carmina
que la Carmina
em senyala
una frase d'aquestes
Carmina
quina?
m'agradaria morir viu
sí
m'agradaria morir viu
una
una
de la
jo sóc el
el catolengo
jo sóc el catolengo
sí
aquest no
tot el miris
us juro
per diu
us juro per diu
aquesta és la més bona
ferro vell
el dimoni
es tira la pell
és que eren coses
frases d'ell
i que
sí
és que
era especial
eh
el guiqui era molt especial
i quan sortíem els amics
feien aquestes paraules
i
ho van recopilar
i
per això s'ho van apuntar
aquestes frases
veus
molt boniques
què en penseu d'això
que es pugui fer l'exposició
que recordi en certa manera
doncs quan ja
és molt bonic
això el que han fet els amics
ha sigut superbé
nosaltres vam recopilar
el meu germà i jo
tots els
tots els quadros
tot allò d'ell
ho vam fer marcar
i mira s'ha fet l'exposició
i el que tenim
per
per ensenyar
eh
perquè tenim moltes coses
i li hem donat aquest premi
tan vell
de grafisme
i es farà cada dos anys
i quedarà per la ciutat de Tarragona
ara també l'explicarem
això
que es farà un premi
de grafisme
en homenatge a ell
a Pierre
potser molts
molts coneixeran
aquest anagrama
d'aquí al costat
que va ser
home
és un cap de tothom
aquest de l'empresa municipal d'aigües
això tothom ho veu
quan arriba la factura
de l'aigua
això ho va fer ell
sí
això ho va fer ell
i cuidado
també
a part del que
el que hi ha aquí
els
se li han escapat
moltes coses
vull dir
el Guigui
ha fet coses
que no han sortit
vull dir
jo ara mateix
que he
buidat el pis
paper per paper
els seus amics
i gent que la conec
m'han dit
a veure
l'Ada Autopista
és d'ell
i va guanyar un premi
i no la tenim
el no sé què
del Cavallo Blanco
i el Guigui segur
que quan acabava una fenya
d'una manera o d'altra
volia que li donessin
el treball acabat
una vegada sortia
publicat
o el que sigui
però que se n'hi ha escapat
un munt
perquè el Guigui
era insistent
segur
aquesta qualitat
no la tenia
tenia molt de talent
però insistent
no ho era gens
i llavors segur
que moltes coses
de les que ha fet
s'han perdut
i ara
aquí la gran vantatge
és que tot el que té
o quasi tota la seva obra
es podrà digitalitzar
i d'una manera o altra
la gent que vulgui
tindre accés
amb algun cartell
d'aquests
i tal
fàcilment el pot aconseguir
perquè n'hi ha alguns d'aquests
algun d'aquests
clar a mi no n'hi ha
cinc ejemplars del mateix
però n'hi ha altres
que només n'hi ha un
vull dir
llavors ara s'ha digitalitzat tot
encara no s'ha acabat
perquè s'està fent
vull dir
aquests sí que estan fets
i d'una manera o altra
l'obra quedarà molt més completa
però tota no hi és
perquè a ell
se li n'ha escapat
moltes coses
segur
algunes
estàs en dir
el que era
no?
així és
Ferramé era
era un dissenyador
d'aquest de
cúter
de tota la vida
li deia amb l'escultor de paraules
perquè ell com que va començar
a treballar
ell deia
perquè hi ha una de les frases
que ho diu
que ell va aprendre
sobretot pintant a mà
balles publicitàries
quals
havia de ser principis
dels anys 60
després va anar a Barcelona
i llavors en aquella època
no existia el letra 7
hi havia menys els ordinadors
i les lletres
els tipus de lletres
els dibuixaven ells
lletra per lletra
per això li deia
amb conya
l'escultor de lletres
que era un escultor de lletres
malgrat que ell també
amb la qüestió
malgrat aquestes frases
i tal
sempre reconeixia
perquè li deia
podries escriure
o de la mateixa manera
que li deia
mira podries pintar
no sols comercialment
o no sols per guanyar-se la vida
sinó artísticament
perquè hi ha una petita mostra
d'algunes coses
que havia fet en plan artístic
fora del disseny
al final de l'exposició
però era molt divertit
perquè li deia
totes les històries
que ens expliques
les podies escriure
i deia
no no
jo els que d'escriure
no en sé
perquè ho tinc tot al cap
però no ho sé passar net
és una de les frases
que hi ha aquí
que això ho deia
el que passa
que n'hi ha moltes més
també és una selecció
algunes que deia
però és així
el Guigui
amb quadres i això
n'ha fet
perquè algun n'ha fet
però no sé
algunes podien crear
un tsunami
perquè eren super
políticament incorrectes
home aquí n'hi ha
que parla de la corrupció
no?
per exemple
aquest és tova
no?
eren molt més bèsties
i tal
que aquelles les tenim
o potser més endavant
quan hi hagi més tolerància social
potser les traurem
però és a mals temps
digues Pierro
sí
jo una cosa que vull dir
aprofitant
Radio Tarragona
i que
és que a veure
amb tota aquesta moguda
d'aquesta exposició
el llibre
i tot això que s'ha fet
aquí hi ha molt
molt de mèrit
dels amics
totalment els amics
vull dir
l'Ajuntament
s'ha portat bé
però
bé
però els amics
han fet moltíssim
els amics
quan
quan el Guigui
es va morir
a la iglesia
Sant Joan
allí en un bar
que hi ha allà davant
a la mitja lluna
ja van decidir
que això no acabava així
que
s'han de fer una exposició
o un llibre
i potser una altra cosa
però que així no quedava
llavors
hi ha una sèrie de gent
que li ha pagat fort
no és gens fàcil
muntar tot això
perquè
és a dir
vull dar un pis
algú ho tenia a fer
i el normal
és que sigui la família
en aquest cas jo
i la meva germana
però
quins quadres
seleccionals
les idees
de posar aquí
frases del Guigui
una sèrie de fotografies
una foto del Guigui
molt maca
quan tenia 23 anys
o 22
o una cosa així
al buscar
que el Napi
fes tot un
a tamany natural
el més gran que ell és
una caricatura
que la pots veure allà
una caricatura
a l'altre costat
és a dir
aquí hi ha una gent
que s'ha avaluat moltíssim
i són els amics
vull dir
aquí
tota la família
tot l'agriament
tot és els seus amics
la veritat és que els seus amics
han demostrat moltes coses
com era el Guigui
com a amic
com a persona?
el Guigui
tenia una característica essencial
que era generós
jo me'n recordo
quan jo tenia 20 anys
i estava estudiant periodisme
doncs que anàvem
amb les butxaques escurades
sense un duro
perquè prou
se gastava ja la família
en pagar-te els estudis
i bueno
el Guigui
t'invitava
el Guigui
amb el Guigui
podia sortir de nit
tranquil·lament
i mentre ell podia
que llavors
ell se guanyava molt bé la vida
doncs
no tenia
no deia
era supergenerós
amb tot
t'ajudava
si estaves preocupat
també es preocupava
per veure
què és el que et passava
i a part d'això
era un geni
era un geni
perquè
es pot veure
amb tots els petits treballs
aquests que t'explicava
de logos
de marques
d'anagrames
fins a tot de targetes
de visita
que era el que realment
es guanyava la vida
perquè de cartells
només se n'hi encarregava
un de tant en tant
doncs
tots són diferents
no es repetia mai
i això mostra
claríssimament
que era una persona
amb talent
home
imagino que destacar
algun dels cartells
que hi ha aquí
n'estagaries molts
però n'hi ha algun
que per la seva singularitat
home i aquest del Pau Casals
que és
que
és que
en la seva època
va marcar molt
després hi ha aquell
que va guanyar
el concurs de Castells
i també és molt bonic
que està
que és un muntatge
i la fotografia
és del Josep Lluís Sallar
que ja el coneixes
el reporter gràfic
aquell de la Setmana Santa
és preciós
jo crec que tot
que a més a més
sabeu perfectament
que són estils diversos
i crec que
en aquella època
van representar
un cop de puny estètic
a la ciutat de Tarragona
aquest per exemple
la Setmana Santa
té 36 anys
aquest cartell
de les 72
has de situar
molts d'aquests cartells
són de la dècada del 70
principis del 80
el que et demostra
doncs
la persona
que tenia les idees
molt clares
i la seva
gran habilitat
i capacitat
ara sí que en tu
Pior
però és que veig allà
un cartell
que passa problemàtica
de la part alta
de Tarragona
que això
ve de lluny
sí
vull dir que aquest és un altre cartell
aquests són cartells
per l'Ajuntament
hi ha el pla parcial
de la zona
de la gran indústria
aquest que és de l'any 81
és per recaptar impostos
vull dir
amb el qual
veus
hi ha el dit
la mà tancada
i amb el dit
aixecat
i amb un petit fil
que és el que es posaven
les àvies
per no oblidar-se
d'una cosa
és realment més
no
dic que dels cartells
cuidar
estem aquí
cada dia
ens hi passem
unes quantes hores
la meva germana
jo
els amics
i hi ha un
aquí hi ha un cartell
que és l'únic
que hi ha aquí
que dalt s'hi ha posat
un mirall
i és perquè
és molt original
aquest
i a mi
gent que ha vingut aquí
me l'han demanat
es pot aconseguir
ara
perquè està digitalitzat
com he dit abans
però aquest cartell
cuidar
que el talent
se'l va emportar
tot el meu germà
eren bessons
però tot ell
jo no
jo aquest el vaig tindre
ara s'han embarcat
tots per l'exposició
però no hi estaven
llavors jo el vaig tindre
a casa
allí posat
amb 150 més
més o menys
i de carai
les lletres aquí
premis literaris
de Tarragona
ciutat de Tarragona
i estan al revés
i dic mira
no ho sé
massa
i se'n va o corregirà
que jo no ho sabia
i és el mateix
és exactament igual
llavors aquest
aquí
hi ha gent
que crea molt l'atenció
jo
si estic aquí
i veig la gent
que se'l mira
el despenjo
com ara
l'acabo d'espenjar
perquè queda molt més clar
perquè hi ha qui
ho agafa bé
que el mirall
ja es veu
però hi ha aquí
llavors el que fa
i despenjar
l'hi estic acostumat
i l'ensenyo
aquest
doncs és molt original
aquest també
aquest també de Cambrils
aquest encara l'utilitzen
aquest és un logo
que el festival de música
de càmera de Carany
jo el diari
encara el veig
encara l'estan
la carregola de mar
que es converteix en un piuli
també amb les onades
se segueix utilitzant
és actual total
ni que sigui de l'any 74
vull dir
el 2008
després
l'Ajuntament de Cambrils
l'utilitza
se'n acaba el temps
però ja
per concloure
Gerard
a partir d'aquesta exposició
a partir del dia que anem
que és el 8 de febrer
què passarà
aquestes peces
els deixeu fer
aquestes peces
seran propietat de la família
jo bueno
no vull parlar
també ells encara
però el que sí
que es podria fer
és que tot allò digitalitzat
una part se passés
a l'arxiu municipal
de Tarragona
perquè la gent
ho pugui consultar
i tal
però bueno
que això és una autorització
que han de donar ells
en tot cas
però bueno
els quadres
i això
se'ls queda a la família
Pep Sunyer
ara sí que ho hem de deixar aquí
si et sembla
tanquem la connexió
i en fi
obligatori veure aquesta exposició
de Guigui
tornem
d'aquí una estoneta
després dels titulars
de Catalunya Informació
fins ara