El concert de Tarragona hem convidat la cantant Mira Ward.
Ella sola encetarà el concert cantant en àrabs temes del seu propi àlbum i tornarà a pujar a l'escenari al final del concert per cantar juntes alguns dels duets que tenim gravats a l'àlbum conjunt que es diu There Must Be Another Way.
I la part més llarga del concert és la que faré jo sola. Cantaré temes de l'àlbum Jeans en Jeans i algunes cançons de la meva carrera que el públic d'aquí segur que reconeixerà de seguida.
I això és el que farem al concert amb la mirra d'artista convidada. De moment la gira amb ella està resultant fantàstica.
There must be another, must be another way
Oh sister, in your eyes
Tell me all my heart really needs to know
Oh sister, so dear
You and I are here
Raising up a voice that is clear
And when I cry, I cry for both of us
My fear is so dear
And when I cry
Els músics que m'acompanyen en la gira no són nous, no m'agrada canviar de músics, estic bé tocant amb la mateixa gent.
Esclar, evidentment m'acompanya Gil Dorr, que és el meu director i company d'escenari des de fa molts anys.
M'ajuda a composar les cançons, fa els arrenjaments, té diferents funcions.
És un músic extraordinari, és molt bon amic i un guitarrista espectacular.
Ja fa gairebé 20 anys que treballem junts.
Hi ha dos músics més a dalt l'escenari.
Anna Gil Howard, que també havia tocat amb mi abans, va marxar un temps i ara ha tornat.
És un músic amb molt de talent.
Toca el teclat, toca la flauta, toca la guitarra, és molt instrumentista i és fascinant veure tot el que sap fer.
També canta molt bé, així que ens combinem per fer harmonies vocals tots dos.
I després tenim un bateria i percussionista, que es diu Agadi Seri.
De fet, és el primer any que toca amb nosaltres.
El que té d'especial és que sap crear una fusió molt interessant entre sonoritats ètniques i modernes.
i, a més, és especialista en la manera de tocar la percussió del Yemen.
Ja veureu el concert que tocarà un instrument de percussió tradicional del Yemen
i un dels punts àlgids que tindrà el concert és quan tots dos ens posem a tocar junts aquest instrument
i a interpretar una cançó tradicional del Yemen i a interpretar una cançó tradicional.
Al públic li encantarà.
és el que fem حòகual gaming.
...
...
...
...
...
...
...
...
Bona nit
Sí, és un àlbum personal, però jo sempre dic que com més personal, més universal.
Com més aprofundeixes, més t'acostes a allò que tots tenim en comú.
Això és el que jo penso.
Per aquest àlbum he fet una recerca personal en la història de la meva família.
He parlat amb els meus avis per entendre d'on venim.
Les cançons d'aquest àlbum estan inspirades en els membres de la meva família, en les seves històries.
També hi ha records de la meva infantesa, aliement, que formen part dels meus gens.
I una fusió també amb la meva part més anglesa, de la meva època de Nova York,
és la part més moderna que ve representada pels jeans, pels texans.
El que fa aquest àlbum únic és aquesta fusió entre el Yemen i l'anglès.
M'atreviria fins i tot a dir que una fusió així no s'ha fet mai.
Per mi, a nivell personal, és com una targeta d'identificació,
és aquesta fusió entre l'est i l'oest.
Representa també tot el que faig i el que he fet al llarg d'aquests anys.
És un lloc on es toquen les arrels però s'exploren noves àrees.
Un lloc on es i l'oest i l'oest.
Crec que la música és la plataforma perfecta per dur a la pau,
perquè la música només té a veure amb l'essència dels éssers.
S'endinsa en melodies, harmonies, lletres, en la bellesa,
i crea connexions, mou espais, construeix ponts i enderroca murs.
La música pot fer això fàcilment.
Per desgràcia, la vida real no funcionen així les coses.
Hi ha altres coses que influeixen coses molt negatives,
com l'orgull, la prepotència, l'abús de poder, l'ambició.
Totes aquestes coses no tenen res a veure amb la humanitat,
ni amb la comunicació o la compassió.
I cap aquí és on anem.
Ens estem desviant del camí de la pau i de la coexistència pacífica.
Per sort, nosaltres tenim la possibilitat de crear un nou escenari,
una nova situació per tot plegat.
La Mira Award i jo mateixa hem estat duent a terme aquesta tasca
des de fa aquest parell d'anys,
a través de les nostres cançons, de les nostres col·laboracions,
i jo de fet porto 20 anys amb aquest tema.
Encara tenim esperança que la realitat canviï i no ens hem rendit.
Yes, well, we have not given up that hope.
En fet ha'opet mechaseh.
Where can we go from here?
Sister, it's been one long night.
What's to call my fear?
Give me something to restore my faith in the night.
Tell me that we're here to stay
And that we can set things right
Ja sé que aquí a Espanya teniu Eurovisió en molt poca consideració
i no m'estranya perquè no és un lloc per la cultura o per l'art.
Però, per altra banda, és una plataforma d'exposició molt interessant.
Al Festival d'Eurovisió el veuen centenars de milers de persones.
I això no es pot infravalorar.
Qualsevol persona que tingui alguna mínima noció
de com funciona el món de la música avui en dia
o el món de l'art
sabrà que queden cada cop menys a plataformes d'exposició
on els artistes puguin pujar a l'escenari.
Cada cop hi ha menys programes a la televisió, a la ràdio,
menys música en directe.
Així que quan em van oferir la possibilitat
de representar Israel a l'Eurovisió
i que a més no me demanaven
no en fiem cap tipus de restricció
podia escriure la cançó que volgués
podia cantar-la com volgués.
Vaig pensar que era una gran oportunitat
de fer arribar un missatge a moltíssima gent.
Vam escriure la cançó en tres idiomes,
en hebreu, en àrab i en anglès.
Era un clar missatge de coexistència.
Estem molt orgulloses de la cançó que vam presentar.
Tenia una lletra molt interessant.
I hi ha una frase que diu
quan jo ploro, ploro per tots dos.
El dolor no té nom.
Era una crida a l'empatia
que és l'única solució que tenim
per al problema de l'Orient Mitjà.
I després, el títol de la cançó
There must be another way
hi ha d'haver una altra manera.
Evidentment, ja sabem que són els líders mundials
qui han de posar-se a solucionar el problema.
Però nosaltres volíem dir
que la violència no és la solució.
El nostre missatge era molt directe, molt clar,
i evidentment no era una cançó típica d'Eurovisió,
d'aquelles lleugeres que hagués pogut guanyar el concurs.
Però aquest no era el nostre objectiu.
Nosaltres volíem transmetre un missatge
a tanta gent com fos possible.
I va funcionar,
perquè arran d'aquesta cançó
vam rebre milers de cartes d'arreu del món.
Potser Espanya té un punt trivial lleuger
perquè aquí arriba la cultura a tot arreu.
podeu fàcilment escoltar qualsevol manifestació artística.
Però en altres països no passa això
i les veus no es fan sentir tan fàcilment.
Moltes cartes d'agraïment ens arribaven des d'Iran,
per exemple,
que estaven molt emocionats per aquesta col·laboració.
i això és molt més fort que el concurs d'Eurovisió
i que la música pop.
Potser Eurovisió s'hauria de concentrar més en el contingut,
en arribar a ser una plataforma d'expressió.
Nosaltres ho vam utilitzar per això
i jo estic molt orgullosa de dir
que la Mira i jo hi vam ser.
i jo estic molt orgullosa d'expressió.
Més que res, miro de descansar tant com puc.
Per exemple, avui sóc a Tarragona, un dia abans del concert.
tot i que no m'agrada arribar el dia abans del concert
perquè no m'agrada deixar els meus fills sense mi,
estar tan separats.
però aquesta vegada ha hagut de ser així,
no podia arribar just pel concert de demà.
estic aquí, aprofitaré per descansar,
potser fins i tot veure una miqueta de coses a la ciutat.
jo no surto molt, no sóc de sortir de nit, ni de passar moltes hores fora.
he de descansar i m'he de cuidar perquè la cosa més important per mi és el concert.
m'ho prenc molt seriosament.
hi ha gent que em vindrà a veure i que han hagut de fer combinacions impossibles
per passar la nit escoltant-me.
hi ha gent que ha hagut d'agafar una mainadera per cuidar els nens.
i jo us vull agrair que dediquin part del seu temps a mi.
com a respecte per tota aquesta gent
intentaré donar el millor de mi mateixa
i ho faré des del cor.
i després hi ha altres coses,
per exemple, just abans del concert tots els músics ens reunim
i ens donem les mans, posem les mans al centre
com si fos un partit.
és només per notar el sentiment
que estem tots junts, que som un equip.
ens serveix per crear una energia.
Espero de tot cor que us agradi el concert
i que estigui ple de gent.
De fet, ja vaig estar a Tarragona fa un parell d'anys,
vaig venir amb els meus fills,
estava al mateix hotel
i per tant, per mi, tot és una mica familiar.
el que passa és que enguany estic sola
i els trobo a faltar molt.
Estic segura que ens ho passarem molt bé,
que el públic serà encantador, molt entregat.
i tinc moltes ganes.
que el públic serà encantador.
Bé, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Bé, ja, ja, ja, ja.
Bé, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Bé, ja, ja, ja, ja, ja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!