Avui al Ja Tardes volem retrobar-nos amb l'Associació Cultural Ariadna
i no només perquè ens parlin de l'associació, sinó també dels vincles
que tenen en una de les sales més mítiques i més antigues
en quant a programació a la ciutat de Tarragona, a la Bequeria.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Nani Blasco.
Nani, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Explica'ns una miqueta tot el que heu fet darrerament
des de l'Associació Cultural Ariadna.
En quin estat us trobeu?
Doncs, bueno, bastant ampliant les nostres mires, no?
I, bueno, tenim els projectes en camí
que a poc a poc us anirem presentant amb diverses cosetes.
Per exemple, començarem al març els cafès filosòfics
que ja vam presentar l'any passat però ens l'emprenem una altra vegada.
És un projecte que va tenir molt bona rebuda.
Continuem amb el Cicloníris de Polipoesia.
Ara, al maig, farem la segona setmana del còmic
conjuntament amb els dibuixants de l'Europolis.
I després farem...
Estem en els vincles de l'Associació de Persones Llibre,
també ho fem conjuntament amb Marianna i Silva Editorial.
I també les relacions amb la bequeria,
ajudar en la programació i en la gestió
i convertir una mica aquesta programació musical també en cultural,
afegint altres coses com el cinema, que també fem allà,
la poesia o presentacions de llibres,
a més a més dels molts concerts que fem.
De fet, sou una de les associacions també amb solera, podríem dir.
Quant de temps fa que funcioneu?
Doncs ja tenim 12 anys d'antiguitat.
I esteu en el vostre moment dolç?
Doncs possiblement sí en quant activitat.
El que ha donat el temps és moltes relacions entre associacions
i molts vincles amb artistes.
I el que passa és que, com a dos associativament,
potser s'han perdut aquells orígens en què érem els amigats de l'institut,
que això va sortir de l'institut post-d'ICAR,
i bé, per qüestions de la vida,
alguns han marxat a treballar a Barcelona o a l'estranger,
i, clar, d'aquell grupet que érem uns 50 que vam sortir a l'institut,
doncs queden menys, perquè ens veiem menys,
però bé, ja hem eixentat amb altres socis i fem altres vincles, no?
Potser abans ho passàvem, era més de juerres a l'associació,
i ara és més institucional, no?
Fem una sèrie d'activitats i cadascú aporta la seva part,
però bé, en quant a activitats estem molt dolç,
però bé, jo enyoro els molts sopars que fèiem,
o les reunions que fèiem d'associació,
que acabaven sent sopars molt divertits, no?, amb els companys.
I bé, encara en fem, però no tantes.
De fet, quina diries que és la filosofia d'Ariadna
com a associació cultural i que la desmarca
de les moltes altres associacions culturals que hi ha a Tarragona?
Doncs, home, jo crec que associacions culturals,
a Tarragona, home, en conec unes quantes,
però així que...
Bé, la nostra filosofia en si és, primer que tot,
volem potenciar la cultura en si mateixa,
amb totes les seves vessants.
Som apolítics, que és una altra de les coses clars
que mai hem volgut liar en aquests aspectes polítics i tal,
encara que hi ponem molts polítics,
però no ens lliguem amb cap tendència política.
I, sobretot, també volem ser el pont entre els artistes
i la ciutadania.
També tenim una voluntat de tasca social.
Això sembla que sigui molt verborrea, no?
O sigui, què vol dir això?
Una voluntat de caràcter de servei públic.
Doncs vol dir que no és una associació per satisfer les nostres coses.
És a dir, moltes associacions s'apleguen amb quatre col·legues
perquè els agrada l'escalèstric, molt respectable,
i llavors fan coses només de l'escalèstric.
La nostra voluntat és veure quines coses li mancan a la ciutat
i intentar potenciar aquests aspectes.
I a l'inrevés, no?
Hi ha molts artistes que són uns cracs molt creatius,
però, a vegades, els falta un vehicle
que li ajudi a produir els seus espectacles o els seus formats
i nosaltres li facilitem això,
li donem la part de producció i la difusió.
I llavors, també en aquests ponts,
jo crec que som dels pocs que ens oferim, no?
Hi ha més gent, però potser som més específics.
I nosaltres tenim un sentit bastant genèric
de tot el que és la cultura i l'art.
I per això ha sorsit com la setmana del còmic
o els cafès filosòfics,
que ens hem trobat propostes de gent molt vàlida,
però que no sabien com vehicular les seves capacitats.
I nosaltres creiem que intentem establir ponts
sense demanar, bueno, com altres coses,
o si fos una empresa seria comercial,
però nosaltres tampoc no ho som.
Ho fem intentant buscant els recursos públics o privats
i canalitzar-los a través d'una associació
i fer-los sempre el més transparentment possible.
Qui es pot acollir a la vostra associació?
Doncs tothom, tothom.
A més que hi ha gent...
Ja et dic que va començar com associació juvenil
i érem tots molt joves,
però, bueno, que ara mateix hi ha gent molt gran,
no?
O sigui, que tothom.
Un exemple d'això seria,
o de la tipologia de gent diversa,
serien els cafès filosòfics,
que vénen gent molt jove de 8 anys,
com gent molt supergrana,
jubilats de 80 anys.
i tothom parla i dialoga
d'una manera fluida
portant els seus coneixements.
Jo crec que cap tothom.
Ni ha de ser d'un nivell cultural, ni res.
No ha de tenir cap característica en especial.
L'únic és l'interès per l'art i la cultura en general.
Podem aconseguir més informació, suposo,
vostra, a través d'alguna pàgina web.
Sí, tenim una pàgina web de Tinet.
Si busqueu al Google
Associació Ariadna Tarragona,
la trobareu, no?
La nostra pàgina web
des d'aquelles una mica rares i llargues,
que és webfàcil.tinet.cat barra Ariadna.
Fem un Google, fem un Google.
Fem un Google, és més fàcil.
Sí, sí.
Ara, bueno, suposo que
quan agafem una mica més recursos
farem una pàgina d'aquestes webbats.
L'important és que hi hagi, doncs, això,
un contacte i una mica d'informació,
i el contacte, no?
Sí, si no, doncs posen...
A l'estat amb ells sí que és fàcil,
és a Ariadna,
és posar Ariadna, però amb dues as,
arroba tinet.org,
i, bueno, es posen contacte amb nosaltres
i de seguida, doncs,
els donarem informació
o de les nostres activitats
o quins interessos,
per apuntar-se a l'associació,
el que convingui.
Anany, ara, aquí penso,
clar, fa molt de temps
i potser no m'ho havia plantejat mai,
com és que li va posar Ariadna
a l'associació?
Doncs, era una cosa a l'institut,
per dos motius.
Un, perquè això
va sorgir una mica
al fer una revista
amb les classes de mitologia
de l'institut
que donava la professora
Maite Blay de Llatí
i va fer unes classes
de mitologia en especial.
I llavors hi havia una noia
de l'associació
que es deia Ariadna
i es van veure
que, bueno,
que era molt escallible,
com a nom de la revista.
Sí.
Al començament,
l'associació es deia
Art i Vida,
però algú deia
que li sonava una mica secta,
no?
Art i Vida,
no?
I era així com a raro.
Llavors,
li van canviar el nom
a posar-li a Ariadna
per a la companya
de l'institut
i també com s'havia quedat
el nom de la revista
que va fer durant uns anys.
I això ja es va perdre
fa 7 o 8 anys.
Sí,
però, bueno,
que aquest és un...
Tampoc no té
més que aquesta
vessant
com mitològica,
no?
El nom d'Ariadna.
Llavors,
hem anat aspirant
al fil d'aquest nom
i creiem que precisament
l'Ariadna
és la que va salvar
a Teseu del laberint,
no?
L'aberint del Minotaure,
no?
Llavors,
hem fet moltes vegades
l'imatge aquesta
d'un laberint social,
però nosaltres intentem
buscar el camí
de ser a l'Ariadna.
Bueno,
doncs ens queda parlar
del vostre
no seu físic,
segurament,
però sí que és veritat
que tota associació
necessita un espai físic
per desenvolupar
els seus actes
i vosaltres
ja fa temps
que se us relaciona
amb la bequeria
i diria que
a partir d'aquesta temporada
encara més
esteu ajudant
a la programació
de la bequeria
no només a programar
els vostres actes
sinó també
que els hi pegueu
un cop de mà,
no?
En el que és
la programació
estable d'aquesta sala.
Exacte,
en molts sentits,
no?
El que hem anat veient,
bueno,
el cas de les sales
de música a Tarragona
és bastant simptomàtic
que tenen molts problemes
i molt diversos,
no?
En quant,
doncs que
és difícil
aconseguir
les licències,
es posen moltes traves
i nosaltres creiem
evidentment
que la música
és cultura.
Llavors,
bueno,
amb la nostra relació
d'en Tubi
amb la Grafi López
de la bequeria,
doncs li vam plantejar
de fer aquest gir
perquè tothom pensa
que fer concert
és forres,
no?
I al contrari,
és una cosa
difícil de mantenir
tants anys
com ho ha fet
la bequeria
i, bueno,
no es treu
gens de capital,
és quasi
una quixotada
cultural,
no?
Llavors,
nosaltres li vam
intentar
imprimir
aquest caràcter
de cultural
i vam fer
un traspàs
de lo que era
una aproposació
com comercial
i, doncs,
cap a una
que sigui
més cultural.
Llavors,
nosaltres
ajudem,
doncs,
a tenir aquest caràcter,
que sigui
més diversa,
que no es centri
en coses
únicament
comercials
o que podem
sentir a la ràdio,
sinó que sigui
molt diversa.
Llavors,
busquem
ajuts institucionals
i complicitats
amb altres
associacions
de músic
o associacions
d'artistes
perquè facin
les seves activitats
a la bequeria,
donant-li
aquesta diversitat
que pot tenir
una programació.
Perquè,
si no,
el que passa
és que
els locals
comercials
acaben sent
comercials,
no?
Llavors,
només agafen
un cert estil
o ser,
bueno,
anar,
entre cometes,
a la tela.
Llavors,
nosaltres el que volíem
és canviar aquest caràcter,
no?
I que sigui
i continuar
a ser divers
i establir
bons com és
la nostra
filosofia
d'exister.
Arran d'això,
ens hem acostumat ja
i això es va incrementant
a trobar cicles
d'espectacles
a la bequeria,
vull dir,
espectacles que tenen això,
el marc d'un cicle,
no?
Al darrere.
Per exemple,
continueu programant cinema.
Sí,
fem el cicle
de cinema clàssic,
bueno,
portant,
doncs,
com som la línia
d'aquests últims anys,
posant pel·lícules
de reposició,
grans pel·lícules.
A nosaltres,
ens agrada dir
que aquest cicle
és com
les mil pel·lícules
que ens falten
per veure,
no?
En lloc de buscar
pel Google
quines pel·lícules
són de visió
obligatòria,
doncs,
les dues són
les que proposem
el cicle.
Però també,
en dins d'aquest cicle,
hi caben
altres propostes,
com per exemple
la que fem al Fabregues,
de posar
curtmetratges
d'autors de Tarragona,
com el curtmetratge
del Jorge Acebo
de les relacions
amb el Javier Gavilán,
i també que posin
curtmetratges
d'autors clàssics
i facin un diàleg
entre el clàssic
i el actual,
i a més explicat
pels propis autors.
Ens obrim
a propostes
de tot tipus
que ens serveixin
per entendre
el cinema clàssic
i el cinema contemporani.
Sí,
l'altre cicle
és musical.
Exacte,
llavors tenim
diverses propostes musicals.
Una d'elles
és el cicle
ritme i humor,
que volíem barrejar
dues de les característiques
de la sala.
Una és
la música
de cantautors
d'estil clàssic
i proposant
aquests cantautors
que facin
espectacles d'humor.
Llavors,
cada dissabte
tindrem
un cantautor
o un actor
que tingui
les capacitats
també
per fer música
i que ens faci
un show
per divertir-nos.
Llavors,
aquest cicle
ritme i humor.
Aquest febrer
tenim quatre...
Bueno,
aquest final de gener
i aquest febrer
tindrem
cinc autors
contrastats
i molt divertits.
Començarem
aquest divendres
amb el
que abans era
el Juan Tone
l'equilibrista,
el Juan Tone
l'Hombre d'Orquestra
i és un tipus
molt divertit
i, a més,
un gran músic.
Una de les característiques
és que toquen
instruments
amb totes les mans
i els peus
i, bueno,
només amb una persona
fa un escàndol
bastant important
i, a més,
és un tio molt divertit
i molt canalla
i molt directe.
També tindrem
el Paco i la Luna
que vindrà d'aquí dos setmanes.
que és un clàssic
de la bequeria.
No s'entén bequeria
sense Paco en la Luna.
Sí, sí,
que diu que
tenim avistos
que el Paco
és con tomate
i això és per culpa
del Paco
que sempre està ficat.
Però, precisament,
la proposta
que li hem fet
és que canviï
el seu espectacle habitual
de cançons i prou
a fer una mica més
d'estand-up comedy.
Ella ara mateix
està fent guions
per televisions autonòmiques
i per la televisió valenciana
té un espectacle
i també fa de guionista
per altres humoristes.
Llavors,
li hem volgut
rescatar aquest avançant
com a guionista
i que aporti
els seus espectacles d'humor
i llavors
l'espectacle
que podrem veure
el dissabte dia 7
el primer dissabte de febrer
serà quasi
un espectacle d'humor
una mica diferent
del que acostumar a portar
només de cançons
de cantó
a tot el Paco.
A part d'aquest cicle
ja anirem recordant
si et sembla
nani setmana a setmana
tot el que ha de venir
i altres concerts
doncs això
desvinculats
de qualsevol cicle
però vaja
que ens asseguren
que a la bequeria
especialment al cap de setmana
sempre hi passen coses
hi ha les jam sessions
hi ha les tardes de tango
i hi ha concerts
més enllà dels cicles
no?
Sí, sí.
Podem avançar
o destacar-ne algun
d'aquest mes
d'aquest mes de febrer
que ve ara?
Home,
hi ha moltes coses
bueno,
especialment
us faria
énfasi en dos
un serà
el concert de la Rumber
que és
un grup de rumba
com ja indica el seu nom
que són boníssims
tenen molt de ritme
és un concert per ballar
i us sorprendreu
i té influències
d'un grup
que vindrà pròximament
a la bequeria
que són els de Calima
si va veure Calima
aquest estiu passat
no sé si va tenir l'oportunitat
de veure
que són boníssims
també venen una mica
de l'estil d'Ojos de Brujo
aquesta història
doncs
aquests tres grups
que anirem a la bequeria
però començant
per aquest de la Rumber
doncs
és per disfrutar
de la molt bona música
música mestissa
i rumbera
i després
vindrà una cantautora
molt jove
que es diu
Mafi
que és una cantautora
sevillana
de només 20 anys
que ara tot just
traurà el seu primer disc
i que ve de guanyar
el certamen
de cantautors d'Andalusia
i que és una meravella
una noia
amb una qualitat musical
increïble
una química
amb el públic
tot una seductora
i donar també
la seva novetat
hem pogut portar
de Sevilla
aquí a Tarragona
i jo crec que
valdrà molt la pena
veure-la el dijous
26 de febrer
no s'ho perdeu
i això
entre altres grups
com també tindrem
el Robert Bonet
que fa una música
ambiental
o lunge
música molt tranquil·la
també és difícil
de veure un concert
de música lunge
podria semblar
una miqueta
el que fa l'Olga Pes
és un concert
molt especial
sobretot
amb piano
i sintetitzadors
clar
lligat amb això
és el que t'anava a preguntar
potser algú s'estarà
fent la pregunta
de què passa
amb la programació local
perquè la bequeria
també sempre ha sigut
el recurs
als salvavides
d'aquella gent
de Tarragona
o del camp de Tarragona
que feia música
i que tenien
la bequeria
sempre estava
amb els braços oberts
perquè poguessin mostrar-ho
aquesta filosofia continua
i a més arrenqueu
arrenqueu forts
com altres sales
de Tarragona
amb els concerts
del D.O.
Exacte
això no ho continuem fent
amb aquest lligam
amb l'Ajuntament
i aquí
com ha sigut
sempre la casa
dels autors locals
això continua així
sí, sí, sí
i tant
farem concerts
fins al juny
dos dijous
al mes
o dijous
i divendres
dos dies al mes
farem concerts
del D.O.
Al febrer
vindrà
Oscar Boles
començarem
aquest cicle
del D.O.
conjuntament
amb l'Ajuntament
doncs
en Ani Blasco
ja està
jo crec que ja
volíem parlar
amb vosaltres
perquè feia temps
que no parlàvem
amb l'associació
criant-ne com a associació
i veiem això
que esteu en un moment
dolç
com dius tu
en qüestió d'activitats
veiem que sortiu
a tot arreu
i això és síntoma
de molta activitat
i després que
volíem també constatar
deixar constància
que la becaria
dins de la seva
programació estable
i regular
sembla que
agafa fins i tot
més volada
i això sempre
és el que treballem
per aconseguir-ho
i el que agraïm
i sempre que vulgueu
contactar-nos
doncs aquí estem
anirem seguint de prop
la vostra programació
gràcies Nani
un abraçament
gràcies a vosaltres
veig bé