Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fabiare!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O sigui, sempre està molt bé que la paraula currículum
s'hagi anant ampliant i s'hagi anant posant coses
perquè vol dir que la teva pintura o el que estiguis fent en aquells moments,
ja siguin performants o qualsevol cosa, està agradant
i rep un premi o rep del públic mateix,
ja tens la satisfacció del que els agrada
i ho pots incloure dintre d'aquest gruix del currículum.
Exactament el currículum, el que passa que penso que,
si no vaig errat, perquè fa temps que no el veig,
però penso que vaig començar a fer-lo
o a posar-lo ja al dia a partir del 2000.
Correcte, sí, sí.
Perquè tot el d'abans, tot estava molt bé,
també havia hagut algun premi així petit,
però més aviat vaig estar en una col·le de pintors
i sortíem a pintar.
Era més una diversió que no pas buscar un quelcom més a la pintura.
I a partir del 2000 es va posar una mica més sèrio?
Va canviar alguna cosa?
Quin respecte?
Més que canviar, canvia tot, no?
Canvies tu, canvia la pintura, la teva manera de veure,
com està l'art en el món,
i dius, bueno, soc jo com a mi mateix, no?
I vaig a fer el que realment jo ja vull fer, no?
I potser no parlaríem que ja arribes a una certa edat,
perquè tampoc no, com has dit abans,
tampoc no tinc aquesta certa edat,
però sí que professionalment pots decidir, no?
I ja deixes una mica les influències,
ja deixes una mica de continuar els ismes
i de no fer res en concret, no?
De fer moltes coses i no fer res en concret.
I, bueno, quan t'assentes,
comences a moure la teva obra
i veus que, bé, que agrada
i com que agrada, doncs té uns resultats.
Clar, pel que sembla
i pel que has estat viatjant gairebé arreu del món?
Sí, hi ha molts llocs que només ha anat,
com al Japó, només ha anat l'obra,
perquè, bueno, a part de ser lluny,
doncs, bueno, també en careix molt
quan fas coses així.
Però també va ser molt maco
rebre una crítica del Japó
on deien que tenia una certa simbiosi
al meu art amb ells, no?
O sigui, és una carta que guardo
de...
És que no sé molt de japonès.
Va ser el que es diu Aigwazamatsu,
que és el lloc on va estar exposada l'obra, no?
I els habitants d'Aigwazamatsu, doncs,
fan aquest escrit,
a part de que em volien tornar a veure la meva obra,
perquè van veure una certa simbiosi
amb el seu art, no?
Aquesta cosa de simplicitat,
però que diu molt, doncs...
I, bueno...
I, bueno, la pregunta gairebé és obligada
i com va arribar la teva obra al Japó?
Com va ser que va arribar cap allà?
Però, clar, no és el mateix que diguis,
no, no, és que va arribar a Ileida
o va arribar a Girona...
És que tot és un procés.
D'acord.
És un procés.
Allò que diuen...
s'ha d'obrir la porta alguna vegada,
va ser amb el Premi Sant Jordi
de Belles Arts,
dels Països Catalans, no?
Va ser la primera edició que es va fer aquest premi
i, bé,
a part de que s'hi vaig dubtar moltíssim
en participar-hi o no,
perquè això dels Premis ha estat tot molt competitiu,
les primeres edicions normalment
estan poc contaminades
i vaig decidir, doncs,
fer-ho amb una obra molt gran
i, bé,
el resultat va ser que va estar premiat,
o sigui, de tota la gent que es va presentar,
doncs, clar,
tindrà el Premi Belles Arts Sant Jordi
dels Països Catalans
i ser el primer artista.
Paraules de la jo, és clar.
Quan llavors optes a altres llocs,
ja vas recolzat, no?
O sigui, ara mateix
estic molt més recolzat
o tinc molt més suport
que no pas només quan tenia aquell primer premi, no?
És el mateix com quan se me va obrir les portes a Florència,
perquè és, bueno,
venia adonat que primer vaig haver de fer
una presentació de qui era jo i la meva obra
amb un comitè científic internacional
i quan ho vam veure
i vam poder valorar,
aleshores vaig poder entrar
dintre del que seria
la gent que ells catalouen
dintre d'un...
no diríem ni bona ni dolenta,
sinó que els deixen entrar
a formar part de les Bienals de Florència, no?
Que no entra tothom.
Tens que passar primer a aquests filtres.
Sí, sí, sí.
Aquest filtre només el pots passar
si tens una pintura
o una obra,
perquè la segona vegada
el que vaig presentar
va ser una performance.
I, bé,
mira si va agradar
que les dues vegades
doncs van estar premiades,
una per...
com a pintura
i l'altra com a neu media.
No, no, no,
és fantàstic.
Estava llegint-ho
i em feia...
dius, mare meva,
les coses que has arribat a fer
amb el món de la pintura,
amb les teves mans,
amb la teva creativitat,
amb tot el que d'alguna manera
surt, no?,
de dintre teu, no?
Perquè tot això està de plasma
des de dins d'un mateix.
Sí, i per això,
bueno, no sé si has tingut
l'oportunitat de veure
que normalment no em centro
en una pintura només,
o sigui, o en una tendència.
Normalment faig el que vull
en cada moment, no?
I la Trienale d'Itàlia
doncs va ser unes obres,
podríem dir-les tapianes,
no?,
en format molt petit.
vull dir, en aquells moments
estava per allà,
estava cremant fulles,
cremant teles,
i una altra vegada
m'adon per la neu mèdia,
i una altra vegada,
com ara, doncs,
estic dintre de la figuració
molt figurativa,
o sigui, molt realista.
Sí, sí, sí.
I així és.
I això vol dir que cada moment,
com que ets independent,
pots plasmar el que vols, no?
Ja, que de veritat t'agrada
en aquell moment de fer-ho,
però, clar, moltes vegades,
jo que dius,
a veure, que segurament
t'hauran trucat ment,
però, per favor,
m'agradaria que me fessis
aquest retrat,
o m'agradaria que me fessis
una pintura perquè vull fer un regal,
que segur que també és una cosa
que els pintors rebeu,
de tant en tant,
no molt seguit,
que també estaria bé,
però de tant en tant
de fer alguna cosa puntual.
Però, normalment,
la gran majoria de vegades
és lliure, no?
Sí, però jo amb el retrat
m'ho passo molt bé.
Sí.
Sí, i el retrat és el...
De fet, el meu professor,
Abel Ferroter,
que el vaig tindre durant molt de temps,
ja m'ho deia, no?
Diu, tens alguna cosa pel retrat, no?
I això que estem parlant d'un home,
bueno, ara no sé quant de temps fa
que has mort,
però ja era molt bellet llavors,
i vaig anar amb pol·lint aquest retrat,
i llavors m'agrada molt,
és un repte, no?
O sigui, no és el repte,
a més,
la part tècnica,
perquè és la que ja...
Bueno, d'entrada ja has de dominar, no?
Si no, has pogut treure
una miqueta més
del que t'atreu una fotografia,
qualsevol cosa
no personal, no?
O sigui,
avui en dia tens photoshops,
pots retocar,
pots fer coses,
però mai pots arribar a treure
aquesta cosa que artísticament
li diem l'ànima, no?
O sigui,
i és aquest pas tan petit,
tan petit,
que ens diferencia
d'uns retratistes als altres.
I, per cert,
parlant de retrats,
sé que vas fer el retrat
de les majestats als reis.
Com va ser això?
Va ser una cosa
que et van trucar,
potser de la Sarxuela,
o que et van dir
no,
o vols dir una cosa
que dius,
mira,
m'agradaria regalar-los
i m'agradaria que...
No, això ha vingut després.
Ha vingut després.
El regal.
Això,
la Guària Urbana de Tarragona
va fer el 150 aniversari,
sí,
cert,
i els van convidar
els reis
per un sopar de gala,
i els reis
van excusar
dient que,
doncs,
en aquests moments
no podien.
I llavors va néixer
aquesta idea
de fer un retrat.
Se m'encomana
aquest retrat
i, bé,
es fa el retrat.
En un principi
eren a més
per enviar-lo.
El que passa que...
Bé,
dic això
perquè jo sabia
que hi hauria
possibilitats
de tindre audiència
perquè
si hi ha set
en un retrat
és perquè realment
els hi agrada,
no?
Perquè normalment
n'arreben
d'obsequits
i de regals.
I, sí, sí,
al cap de poc temps
doncs ja em comuniquen
a mi des de l'alcaldia
que sí que hi havia audiència,
que havien donat audiència
i que no només
estaria el rei
sinó que també
estaria hasta la reina,
no?
I, de fet,
era la part a mi
que potser més m'interessava
perquè
no és que el rei
no m'interessés,
però la reina
es mou més dintre
de l'art,
del pictòric,
de tot,
no?
I, sí, sí,
va ser
les seves paraules
les de sorpresa
i d'impressionante
el que a mi me va...
Què es va dir?
Què es va dir?
Es va girar
quan va entrar el quadre
estava amb tot el protocol
que, de fet,
el va trencar el rei
després del protocol
es va girar
i ella diien
que bien,
que bonito,
ja en tenia prou
però no,
allò me l'estava mirant
i li va sortir de l'ànima
dir
impressionante
quién es l'artista
i ho va dir
dues o tres vegades,
no?
I al final
vas arribar a conèixer
Sí,
vam estar parlant,
vam estar,
bueno,
vam sobre l'obra,
sobre els meus treballs,
molt bé,
molt bé,
va estar.
I a partir d'aleshores...
Pei de gallina,
pei de gallina
que s'ha d'estar posant,
eh?
I a partir d'aleshores,
doncs,
en té un més la reina
i un més el rei.
Fantàstic.
I un que estic,
que ja està enllestit,
però estic esperant
a veure si acaben de lligar
perquè la secretaria
dels prínceps
és diferent
a la dels reis
i és pels prínceps,
és la família dels prínceps.
Fantàstic.
Bé,
parlem ara,
hem parlat una miqueta,
hem fet una mica de repàs
en el teu currículum,
parlem de futur
perquè ara mateix
es pot veure
en un dels teus quadres,
el Tinclau de número 1
del Moll de Costa,
que per cert,
és fantàstic,
és preciós,
de veritat,
és que es veuen,
jo crec que són dos germans
per la forma,
no?
Bé,
és el neno
que vas treure
les sabates
el dia de la remullada.
Ah,
molt bé,
és tu fill.
I la seva cosina.
Ah,
molt bé,
molt bé,
semblen dos germans,
però en principi
semblen dos germans,
perquè més o menys
s'assemblen,
més i tot físicament.
Bé,
no és que estiguin
a més la meva obra,
no,
jo estic molt content
que se'm convidés
i de fet
pertany ara
al Sindicat
d'Iniciativa i Turisme
i vaig,
quan vaig portar l'obra,
vaig poder veure
que se'm fa molt
de pintura
i d'ara aquí a Tarragona,
però que no
se li dona
el valor
que se li ha de donar,
no?
O sigui,
no entraríem a parlar
ni de qualitats,
ni de,
ni de,
bé,
de qualitats,
no entraríem a parlar
de qualitats,
però sí que veiem
que hi ha molta gent
que pinta,
que fa coses,
que té inquietuds
i que estan una mica
a l'ombra,
no?
Perquè jo no coneixia
ningú de,
o quasi ningú
dels que es posen
i em penso
que n'hi ha un cent.
Sí, sí.
I aleshores,
doncs,
bueno,
m'ha agradat molt
i de fet
em penso participar
moltíssim
en coses
que pugui fer
el senyor Ramon Martí,
que és el president
del Sindicat d'Iniciativa.
i dic això
perquè no només
està a la meva obra,
no?
El que passa
que, bueno,
que jo com que treballo
en uns tamanys grans,
doncs potser es veu més
perquè, bueno,
fa 1,95 per 1,62 per 1,62.
Déu-n'hi-do, eh?
I és la primera vegada
que es pot,
no sé si és la primera
que es pot veure
una obra meva
aquí a Tarragona.
L'altra està
al Diari de Tarragona,
que ja la tenen ells
i aquesta em penso
que és la segona
que es pot veure aquí.
Estava pensant,
mentre comentaves,
és veritat,
que aquí a Tarragona
depèn de com
és molt difícil
de trobar-ne exposicions
que siguin de Tarragona
o que parlin
o que tinguin
els pintors de Tarragona
darrere,
gràcies al Sindicat d'Iniciativa
i Turisme
que en el seu moment
va arrencar això
i després a Tarragona
Monumental i Turística
que també és una altra
de les exposicions
i ara podem dir
que molts geladeries,
bars, etcètera,
estan obrint
petites portes
per tenir l'alternativa,
diguem-ho així,
per poder exposar
de quins pintors
obrin també
o intentin arribar
almenys a un públic mínim,
però almenys que arribin,
perquè senyor es quedarà
tot a casa.
Sí,
això és complex
tot això
de combinar-lo.
Primer,
la combinació
té d'anar públic
i artista,
si el públic
no té un hàbit
de veure obra,
ja no parlo de comprar,
sinó de veure obra,
difícilment
per moltes sales
maques que tinguis
i moltes iniciatives
que tinguis
veuràs gent,
o sigui,
jo, per exemple,
aquí a Tarragona,
del que arribo a conèixer,
Caixa Fòrum,
que és on
tinc més relació,
és on podem gaudir
els tarragonins,
on podem gaudir
de bon art,
i vas
de quan en quan
i si no estàs sol,
doncs poca cosa més,
vull dir,
clar,
crear un hàbit,
un hàbit
no es pot crear
d'un dia per l'altre,
però sí que s'ha de començar
a incentivar,
llavors jo,
per exemple,
dic Caixa Fòrum
perquè
em va agradar molt
poder,
durant dos dies,
fer la meva versió
sobre la Tàpies,
el que s'estava exposant,
i de fet,
també em vaig quedar sorprendre
sorprès
de la gent
que hi va vindre
en molts dos dies,
no?
I de veure com
els nens,
i els que no eren menys nens,
el taller que van fer,
doncs ho passaven
la mar de bé
i experimentaven
aquestes sensacions
més emocionals
de la pintura
i,
si més no,
van poder sortir
comprenent una mica més
l'informalisme.
Llavors,
això és una part
que és la de motivació
del públic,
que ho agafin
com el vermut
del diumenge,
doncs,
anar a veure exposicions,
amb la qual cosa farà
que l'administració
tingui que optar
o tingui que esforçar-se
en tindre
més mitjans
per aquests artistes
que ara
no els tenen.
Jo penso que tot
es podrà anar canviant.
A poc a poc
es podrà anar introduint,
perquè vaig parlar
fa molt de temps
amb l'alcalde,
i deien hi havia,
el que passa
que les coses
van a poc a poc,
però d'aquest efecte
de motivació,
perquè Tarragona
no és només
monuments
i arqueologia,
sinó que hi ha
molta més cosa
al darrere,
hi ha molts artistes,
tenim places
i rotondes sobretot
d'aquestes noves
on els manquen
escultures públiques,
on fa falta
molt més dinamisme
que començar-lo
i llavors
anar-lo en seguint.
I no perdre el ritme
una vegada
que s'agafa.
Exacte,
llavors tenim
per un costat
l'administració
que s'ha d'esforçar,
els artistes
i el públic.
I amb això
ja tindrem
diguéssim
lligat
el que seria
poder gaudir
poder treballar
i poder
tindre la certificació
de l'administració
de dir
estic fent
alguna cosa
per als meus ciutadans
i per la meva ciutat.
També s'està fent
mempo
a través de les escoles,
de tant en tant
no potser
massa sovint,
però de tant en tant
alguna sortida,
alguna exposició puntual
també es fa.
Que això també potser
aquí també
pequem una miqueta
de només anar
a aquella exposició puntual
d'una vegada
potser durant tot el curs
i després
les exposicions
se deixen de banda.
Que també seria
una manera
també de fer
potser un seguiment
i a través dels propis nens
ja fas escola
mai millor dit
perquè ja agafin aquest hàbit
de poder anar a veure exposicions.
Sí, els grans
és més difícil.
A través dels nens
impulses els grans.
I sí que és veritat
que se classifiquen molt
el tipus d'exposició
que es va.
O sigui,
me'n recordo
que el meu nano
qui ne va ser
no sé si va ser Jimeno
o aquesta altra
de Barcelona
aquesta que tenia
la Caixa
és un segon
que es van
es tenen que fer
però ja no és
perquè estigui
aquella exposició
sinó que es tindria
que crear un mecanisme
per fer
un tall
d'exposició
d'una branca
i que els col·legis
accedissin
a aprendre.
O sigui,
l'informalisme
per dir
el que l'últim
que es va fer
doncs es prepara
a alguna cosa
des de l'administració
de l'informalisme
amb el qual
durà un mes o dos
i tots els nens
passen
i ja no
només capten
de forma més planera
el que és l'informalisme
sinó que participin
i participaran
i es mullaran
les mans
de pintura
els peus
i llavors
s'ho passaran
a la mar de bé.
Són unes activitats
que llavors
quan ells siguin més grans
i vagin a veure
una obra
dels informalistes
veuran que
no són les quatre taques
sinó que hi ha
tot un sentiment
darrere de cada taque
i els motivarà.
Això no vol dir
que t'agradi
un corrent o un altre
però com a mínim
agafaràs un hàbit
i sabràs
per què veus una cosa.
A més
se'ls nota moltíssim
quan alguna cosa
se'ls ha agradat
als nens
no poden mentir
en aquest aspecte
i sabem que
sempre
quan diuen
el que pensen
t'agradi o no t'agradi
i quan passes
per davant
d'un costat
dius
aquí he anat a veure
això
i me l'ha agradat molt
però mama
aquí he passat
i aquest comentari
que és així
que és un dels nens
normalment quan t'ho diuen
ja et pica la curiositat
mira això
quan vau anar
m'ho heu anat al dia
però on entrem nosaltres
també a veure-ho
ja fas gairebé entrar
tota la família
exacte
i ja crees
i crees aquesta petita roda
que a través dels nens
hi ha impulses
a la família
a que continuït
i dius
mira això mama
és el que vam fer
tot això
tot això que estem parlant aquí
ara que sembla
que sigui
una tasca difícil
no ho és difícil
és
ni és tampoc
una tasca
avui en dia
parlem sempre d'economies
de grans despeses econòmiques
és de feina
de voluntat
i de contactes
per tindre aquest fet
i de la voluntat
de l'administració
sobretot
perquè les entitats privades
al final és economia
i llavors
difícilment poden apostar
a fer coses
te poden convidar
en un moment
que vagin als col·legis
a veure l'exposició
que estan fent
però no crear
aquest seguiment
aquestes motivacions
doncs més a més
i amb un planning
ja establert
de tot l'any
doncs els col·legis
podran distribuir
les que volen anar
i quan arribi
el cap de setmana
doncs passarà això
mama
vaig anar a veure
una exposició del Mir
i
ah doncs anem a veure-la
què te van explicar
i llavors ja
bueno
ja entres
la curiositat pròpia
i la curiositat
de l'unfín
llavors si aconseguiríem
que al final
tinguéssim un bon museu
exacte
exacte
no tal
no fa falta
el Guggenheim
però si
algun lloc
jo he sentit parlar
gent gran
que estaria molt bé
i de fet
estaria aquí
al Banc d'Espanya
tindre un bon museu
seria un lloc estupendo
un bon museu
perquè estaria
a la Prenera Rambla
però clar
un museu
no hem de començar
tipus l'obra
ni molt menys
però si
tindreu
doncs
primer crear una base
sí
però
ja
ja
hi ha
entitats privades
que et cedeixen
obres
podries tindre un Picasso
podries tindre un Miró
podries tindre
no comprades
sinó
d'aquestes cedides
una sala
llavors ja seria
itinerant
però quan volguessis anar
doncs
diràs
bueno
vaig
que sé que
doncs veig un soroll
veig
diferents artistes
diferents corrents
i no cal anar
bueno
a mi m'és igual
però jo
me'n vaig a Madrid
però bueno
ja no cal anar a Madrid
ja podries tindre aquí
home
seria fantàstic
seria una bona idea
de poder fer
l'hem llançat aquí a l'aire
no sé si
m'hem fet
ja la vaig llançar abans
tu també la vas fer en paper
allò dius
fem l'oficial
perquè arribi amb bones mans
esperem a veure si arriba a bon port
tant de bo
sigui
algun dia
perquè no
jo em penso que
al final
l'administració
ho veurà
i sis
no
avui en dia
no és de primer ordre
estem passant
el que estem passant
tots
però
quan la cosa
es comenci
a rotllar
un altre cop
és una cosa
a plantejar-se
o sigui
és com ara
doncs
una altra
de les qüestions
que vaig
sí
t'anava a comentar
perquè ens queda
poquíssim temps
anem
doncs diguem
diguem
parlar del primer premi
de pintura ràpida
de Santa Tecla 2009
de comentar una mica
la idea
que es farà
de cara al dia
19 de setembre
sí
aquí és on hi ha
l'administració
ja s'ha
ja s'ha preocupat
una mica
és una idea
estreta del dossier
que vaig presentar
en el seu moment
i sí
li han donat
el vistiplau
o han vist
que sí
que té viabilitat
i ja es pot
comunicar
que el dissabte
19 de setembre
de setembre
de setembre
perdó
es farà
el primer premi
i de pintura
ràpida
de Santa Tecla 2009
què vol dir
això
tindrem

i llavors
també està
dividit
en diferents
categories
perquè així
també els nens
de 10 a 16 anys
puguin optar
doncs
un premi
de la galeria
odenes
i un meu
un excèstit meu
i els nens
inferiors de 10 anys
també puguin optar
de
la papereria
material de belles arts
alfort
material artístic
i un excèstit
també meu
de material artístic
el fet
està en que
si ja es aconsegueixi
això
tindrem
la
la
Santa Tecla 2010
i ja tindrem
una activitat
també festiva
i
hi ha una mica més
dintre de la cultura
la part més
més
més artística
exacte
perquè a més a més
segurament
que això servirà
de cara al proper any
per poder
fer la mostra
de la pintura ràpida
de l'altre any anterior
l'any
ha anat tot una mica
de pressa
he estat treballant
tot el cap de setmana
i ha anat una mica
de pressa
però al final
sortirà molt bé
perquè
ha de sortir molt bé
i
ja serà
l'impuls
per l'any que ve
i l'any que ve
doncs
ja tindrem
programat
perquè
quan no ha sigut
possible
una ubicació
on estigui
durant
dure la Santa Tecla
les obres exposades
que serà fantàstic
que és el que en guany
no s'ha pogut
lligar del tot
però bé
en guany
és la porta d'entrada
en guany
es permet
alguna cosa
jo com es diu
alguna vegada
és que teniu la L
de la innocència
de poder cometre
alguna cosa
sí
però
és el que dèiem abans
ja és un primer pas
ja és un primer pas
ja és sobre
alguna cosa
que ja es pot quedar
i deixar-lo
per sempre
aquí a Tarragona
dintre de la festivitat
de Santa Tecla
però no ens queda més temps
jo feia una cosa
de cara
no que el dia 19
perquè ja estaríem a sobre
però potser
una setmaneta abans
o potser dos
et tornarem a convidar
perquè me tornis a recordar
i me tornis a mi
i a tots els veients
a refrescar
d'aquest primer premi
de pintura ràpida
de Santa Tecla 2009
i tornarem a parlar
i tornarem a recordar
tot el
com s'han d'inscriure
la gent que ens vulgui escoltar
i que vulgui saber
a veure com ho hem de fer
no sota això
ho tornarem a explicar
i si voleu
doncs mira
ho fem de pont
aquí a Tarragona Ràdio
nosaltres tenim aquí les dades
ens truqueu ràpidament
i els hi fem saber
de fet
no ho he vist
com hem quedat
emmaquetat
però sortirà
en el
en el llibret de les festes
en el llibret de les festes
de Santa Tecla
sortirà
i sí
doncs t'agraeixo
perquè així tindrem més temps
per dir
com funciona el premi
com se fa
on se fa tot
d'acord?
Gràcies Menpo
ha sigut un plaer
gràcies
Bona tarda
Adéu
Arriba les notícies
són les 6 de la tarda
pot看到
maria
per dir
l'es pot
d'acord
i
he
bé
pe