Fins demà!
L'estem acostumant a que arriba dijous i hem de saludar l'Alfons González.
Alfons, bona tarda.
Molt bona tarda.
Comencem secció.
Amb quin tau diem avui això d'Ai Europa?
Optimista.
Vols dir?
Sí.
Avui parlarem d'estructura, d'engranatge, de política, en certa manera.
Sí, però jo crec que sí.
Perquè hi ha coses positives en aquest engranatge.
Doncs vinga, Ai Europa.
Ai Europa.
Ai Europa és la secció que cada dijous ens porta l'Alfons González,
professor de dret de la Universitat Rovira i Virgili,
i que pretén fer-nos més fàcil explicar-nos en què consisteix això de la Unió Europea
i per què en serveix, en definitiva.
I avui la pregunta podria ser genèrica, no?
Quin és l'objectiu?
Com es treballa?
Sí, bueno, podríem parlar de com treballa la Unió Europea.
I la primera cosa abans de començar per parlar de com treballa la Unió Europea
és saber què és el que fa per aconseguir els objectius que té aquesta organització, no?
I el que fa essencialment és quasi com el que fa un estat,
és fer normes, fer lleis i també repartir diners, no?
Els ajuts.
Doncs això és el que fa essencialment la Unió Europea,
crear normes jurídiques i repartir diners.
Com ho aconsegueix?
Doncs el que aconsegueix tenint un engranatge organitzatiu bastant complex,
i bastant diferent del que és el dels estats.
I això ho dius tu que estàs en el tema,
us dic perquè des de fora ja sembla complex.
Però dius, home, com que jo no en sé res,
potser m'ho sembla a mi, no, no, és complex.
Sí, és complex perquè tot el projecte és bastant singular
i per tant, com que s'enlluny una mica del projecte típic dels estats,
pot semblar difícil d'entendre.
A més, no té models?
No, és un model únic.
Els han començat a zero?
Efectivament, és un model únic.
De fet, ara hi ha altres organitzacions fora d'Europa
que estan copiant aquest model, no?
I és un model que essencialment no copia l'estructura dels estats.
Els estats, tradicionalment, els que saben una mica de política,
saben que hi ha un repartiment entre tres grans poders, no?
El poder executiu, que són els governs,
el poder legislatiu, que és el Parlament,
i el poder judicial, que són els tribunals,
i que estan separats.
Doncs a la Unió Europea aquest repartiment entre tres poders no existeix.
Tenim més institucions.
De fet, el que tenim essencialment són cinc grans institucions, no?
En lloc de les tres grans institucions que hi ha, per exemple,
l'estat espanyol, no?
Que són les Corts Generals, el Govern i el Poder Judicial,
aquí tenim cinc.
I aquestes cinc són la Comissió Europea,
que tothom en parla de la Comissió Europea,
què és això de la Comissió Europea?
El Consell de la Unió Europea,
el Parlament Europeu,
el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees,
i el Tribunal de Contes.
I cadascú té una missió.
Ui, haurem d'anar molt poquet a poquet, eh?
Bé, doncs anem...
Per què en comencem?
Perquè tots manen per igual i cadascú té la seva parcel·la.
Sí, juguen una mica...
És també una mica el model nord-americà d'organització, no?
En el que cadascú té una part de poder,
però entre ells, diguem-ne,
fan un joc de poder i contrapoders
perquè ningú mani excessivament, no?
Hi ha un repartiment de poders i un equilibri molt, molt mesurat.
Podríem començar per la Comissió Europea.
Et faré simplement una pregunta genèrica
per ja assentar les coses.
Quin és el que...
En què els ciutadans hi tenim una participació més directa?
El que està al nostre abast?
El que està sense cap mena de dubte al nostre abast
és el Parlament Europeu,
perquè nosaltres som els que escollim,
els que elegim en unes eleccions cada cinc anys,
qui composa el Parlament Europeu.
Val, doncs vinga, comencem.
Vols que comencem pel Parlament, allò?
Pel que vulguis, al fons.
Comencem pel Parlament.
Mira, el Parlament Europeu és un òrgan
que és com un Parlament nacional
que s'elegeix els seus membres
per sufragi universal directe,
és a dir, els ciutadans anant a votar cada cinc anys,
i que s'encarrega essencialment
d'aprovar les normes jurídiques.
El que passa és que la diferència que té amb els estats
és que aquesta competència d'aprovar les normes jurídiques
no l'exerceix en exclusiva,
és a dir, la comparteix amb una altra institució,
que és el Consell,
el Consell de la Unió Europea.
En els estats, l'únic òrgan que pot crear normes
són els parlaments.
Doncs a la Unió Europea,
aquest és un poder que té compartit
amb el Consell de la Unió Europea.
El Consell només serveix per això, també?
Ui, el Consell serveix per això
i per altres coses que són nomenaments de gent,
però el Consell també és un òrgan bastant singular,
perquè el Consell representa, és la veu dels estats.
Si el Parlament és la veu del poble, dels ciutadans,
el Consell és la veu dels estats
i és un òrgan format per representants dels governs,
dels estats membres, els ministres.
Llavors, en el Consell,
els membres que formen el Consell
estan directament escollits...
Pels governs.
Pels governs de cada país.
Efectivament, és a dir,
són els que representen els governs
i són ministres, són els ministres,
i els designen i van cap allà a reunir-se
i es reuneix un cop a la setmana,
aproximadament, al Consell de la Unió Europea.
I el Parlament, que de quan?
I el Parlament té sessions plenàries
i sessions, diguem-ne, en comissió,
però quasi cada dia.
És a dir, de dilluns a divendres.
De fet, hi ha una història molt curiosa
i és que els divendres els parlamentaris
fugen tots, no?
Se'n van cap a casa, perquè, clar,
i llavors el que passa és que el dijous
ells ja agafen i se'n van.
Perquè, clar, diuen,
és que arribar fins al meu país, al meu poble,
costa molt, no?
Llavors, diuen, és que quedar-me aquí el divendres
vol dir que jo arribaria a casa meva el dissabte
o potser el diumenge al matí, segons on visqui, no?
Clar, llavors, diuen, si ha de tornar-se aquí.
I llavors el divendres hi ha un absentisme molt, molt gran.
Fins i tot hi va haver un reportatge d'una televisió alemana,
que va ser molt divertit,
en el que volien demostrar com feien trampes
els parlamentaris europeus.
I llavors van posar una càmera
a la porta de l'asseu del Parlament Europeu,
al lloc on havien d'anar a signar
que havien anat a treballar.
I es veien com arribaven amb la maleteta
molt d'hora el divendres a les 6 del matí,
a les 7 del matí,
signaven i marxaven.
Ràpid a buscar l'avió.
I llavors, quan veien que hi havia una càmera de televisió
que els estava filmant,
s'amagaven com si fossin delinqüents, pobres.
Bueno, pobres o no.
Que fort.
Home, clar, és que allà s'ajunta gent de tot arreu.
Clar, imagina't un parlamentari espanyol
que visqui en un poble,
per exemple, a Càceres, no?
Clar, ell diu, jo estic a Estrasburg.
D'Estrasburg he d'agafar un avió fins a París.
De París he d'agafar un altre avió fins a Madrid.
I de Madrid, com que no hi ha cap avió fins a Càceres,
he d'agafar un tren o el cotxe
i arribar fins a Càceres.
Diu, aquest viatge se'm fa molt llarg, a mi.
Bueno, és que aquesta és una altra cosa, ara ho has dit.
El Parlament és a Estrasburg.
El Parlament, de fet, té dues seus.
Té una seu a Estrasburg i una altra seu a Brussel·les.
A Brussel·les.
Llavors, de tant en tant es reuneix a Estrasburg
i de tant en tant es reuneix a Brussel·les.
Aquests òrgans que formen,
que conformen la Unió Europea,
bàsicament estan centralitzats a Brussel·les
o bàsicament sí, després ja.
La majoria, sí, la majoria estan a Brussel·les.
Llavors, amb l'única excepció del Parlament,
que també té seu a Estrasburg,
i del Tribunal de Justícia,
que té la seu a Luxemburg.
Però, bueno, podríem fer una línia recta,
perquè, de fet, de Brussel·les
es passant per Luxemburg i després s'arriba a Estrasburg
és bastant ràpid.
Doncs ja tenim el Parlament,
que és la veu del poble, per dir-ho així,
perquè escollim directament per vot els membres,
al Consell, els seus membres els escollen als governs.
Els governs, i també té aquesta tasca,
és la veu dels Estats,
i llavors fan aquesta tasca essencialment legislativa,
de crear normes, juntament amb el Parlament Europeu.
I la Comissió?
La Comissió sí que és un òrgan molt singular,
perquè la Comissió està formada en aquests moments
per 27 persones.
Són persones independents,
i l'únic que representen és l'interès comú,
l'interès de la Unió Europea.
I, per tant, ells no treballen perquè l'Estat els digui
tu has de fer això o això o altre,
o perquè els ciutadans els diuen tu has de fer això,
sinó, ells només pensen o haurien de pensar
en el bé comú de tothom,
del propi projecte de construcció europea.
I d'on surten els comissionats?
Avui, el sistema d'elecció és un sistema molt complex,
en el que participen els Estats membres,
participa el Parlament Europeu,
i el que després serà el president de la Comissió Europea.
El primer que es fa és escollir el president de la Comissió Europea,
que el proposen els Estats,
el Parlament Europeu dona l'okei,
i llavors, un cop ja tenim designat
el president de la Comissió Europea,
entre tots, fan el llistat dels comissaris,
els membres de la Comissió Europea.
I llavors, quan tenen aquell llistat,
el Consell dona l'okei,
el Parlament Europeu dona l'okei,
després de fer-los un examen, un per un,
els agafen un per un i els diuen,
a veure, explica'm tu què faràs com a comissari,
no?
Quina és la teva idea dels problemes que hi ha,
quines propostes tens, etcètera.
I llavors, el Parlament Europeu fa un informe i diu,
doncs, ok, o pot dir, no m'agrada.
I si diu no m'agrada,
llavors el president de la Comissió Europea diu,
tinc un problema, què faig?
El canvio o no el canvio?
Si no el canvia,
i després es produeix la votació de tota la Comissió
i ho tomben,
s'ha de tornar a començar de zero.
I el Parlament Europeu ho ha fet alguna vegada,
ha dit, aquest senyor no m'agrada,
no m'agrada perquè crec que no està preparat
o crec que no és europeïsta.
i el president de la Comissió Europea
ha hagut de canviar algunes de les propostes,
és a dir, que el Parlament Europeu té força
a l'hora de designar els membres de la Comissió Europea.
Diguéssim que la Comissió Europea està plena,
doncs, això d'europeistes convençuts.
Bé,
almenys intenta.
Sí, hauria de ser així, hauria de ser així.
Però el seu paper és molt important,
perquè la Comissió Europea fa duques coses molt importants.
Una és elaborar la proposta de la norma.
És a dir, la proposta amb la qual després treballa
el Consell i el Parlament Europeu,
la proposta de norma, la fa la Comissió Europea.
I, per tant, aquesta proposta és una proposta
pensant en el bé de tots,
no en un estat el més poderós o aquell més dèbil,
sinó en el bé comú.
I després fa una altra cosa també molt interessant,
i és que vigila els estats
perquè aquests compleixin les normes comunitàries.
I vigila també les empreses
perquè compleixin les normes comunitaris.
i, si no ho fan, en alguns casos
poden fins i tot posar multes econòmiques.
Ah, sí.
O sigui, que vigila,
és un òrgan que el vigia
pel bon compliment del dret comunitari.
I per això és molt important
que sigui un òrgan independent,
perquè, clar, si representés els estats
o representés a partits polítics,
doncs sempre no vigiles el teu estat
tant com l'hauries de vigilar, no?,
o un determinat partit polític.
Quin perfil se suposa
que han de tenir els comissaris,
en el sentit que són professionals?
Perquè, clar, si elaboren les propostes de normes,
han de ser professionals d'algun camp?
No, són polítics.
Normalment són polítics
que en el seu país més o menys tenen un prestigi, no?
És a dir, per exemple,
Solves, el que va estar fins ara ministre d'Economia,
va ser durant molts anys comissari,
i era el comissari d'Economia i Finances de la Unió Europea,
un dels comissaris més importants, no?
Ell va deixar de ser comissari
per tornar aquí a ser ministre,
però ell ja tenia un cert prestigi
perquè en els governs de Felipe González
ja havia estat ministre, no?
Ah, pel que dius,
doncs la comissió també està dividida per àrees.
Sí, efectivament,
és com si fos un gran govern, no?
Llavors ja està especialitzat
i cada comissari té una part de responsabilitat, no?
Tribunal de Justícia.
El Tribunal de Justícia també és importantíssim.
També és especial, no?
Tots són especials.
Bé, aquest és molt important,
perquè és un tribunal
que es troba a sobre
de tots els tribunals que hi ha
a la Unió Europea.
I és el que s'encarrega de vetllar
que els tribunals i els estats
realment apliquin correctament
el dret comunitari
i l'apliquin a tot arreu
de la mateixa manera.
Només el dret comunitari?
Només el dret comunitari.
Amb altres coses no se passa.
Amb els drets dels estats no,
però si els drets dels estats
no estan d'acord amb el dret comunitari,
llavors ell diu
ei, aquesta norma estatal
d'Espanya o de Catalunya
o aquesta ordenança municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
no compleix amb el dret comunitari
i per tant condemnem Espanya
per incompliment de dret comunitari.
és que tothom interpreti i apliqui
les normes comunitàries
de la mateixa manera.
Que això també és difícil
perquè aquí s'interpreta
potser una norma de manera
i a Suècia d'una manera
completament diferent.
Doncs el Tribunal de Justícia
diu no, no, això s'ha d'interpretar
sempre així.
Déu-n'hi-do.
Té poder a quin tipus de sancions
poden imposar econòmiques?
Bé, primer el que fa
és condemnar un estat, per exemple,
dient-li que vostè està incomplint
aquesta norma de dret comunitari
i per tant vostè ha de complir la norma.
Si l'estat no compleix
amb la norma comunitària
llavors se li pot posar una multa
i després són molt fàcils
de cobrar aquestes multes
perquè el que es fa
és descomptar dels diners
que se li dona a un estat
els diners de la multa
i l'estat deixa de cobrar
potser el que havia de cobrar.
Ah, està bé.
O sigui que sempre
es té ben agafats els estats.
I el Tribunal de Comptes?
Bé, el Tribunal de Comptes
és un òrgan bastant curiós
perquè és com el Tribunal de Comptes
que hi ha aquí
o la Sindicatura de Comptes
que hi ha a Catalunya
s'encarrega de vetllar
perquè el pressupost comunitari
s'apliqui correctament
que no hi hagi corrupció
que totes les coses econòmiques
relacionades amb el pressupost
de la comunitat europea
es desenvolupin amb normalitat.
És un òrgan que té un poder
que és un poder de denúncia
el problema és que després
més enllà de la denúncia
ja no té més poder
és a dir, si ell detecta irregularitats
no pot anar al Tribunal de Justícia
i dir-li
escolti, estem complint
aquesta institució
amb això
o aquí hi ha hagut malversació de fons
no pot fer res
simplement pot denunciar públicament
fa un informe.
I llavors què fem doncs?
Com és que no pot fer res?
Doncs perquè als estats
no li han volgut donar més poder
i les propies institucions
tampoc no estan interessades
en donar-li més poder.
Però és curiós no
que el Tribunal de Justícia
sí que pugui aplicar sancions
i en aquest cas no?
Bé, jo crec que aquesta
és una de les mancances
però de fet aquesta és una mancança
que no només té el Tribunal de Comptes
de la Unió Europea
que potser també és el Tribunal de Comptes
a Espanya
o la Sindicatura de Comptes
que fa un informe
diu que les administracions
s'estan incomplint
o que els partits polítics
s'estan incomplint
però després no pot posar sancions
queda com una mena de denúncia pública
i jo crec que
els Tribunals de Comptes
també haurien de tenir poder
per sancionar
o per plantejar
davant d'un tribunal
que aquestes institucions
o aquests partits
estan incomplint amb la llei.
Pel que estic veient
aquestes cinc peces
de l'engranatge europeu
han de treballar molt de manera paral·lela
conjunta.
Clar, tu imagina't
quan es fa una norma
com funciona això.
Va, com funciona.
Doncs el que es fa és
la comissió
elabora una proposta
i aquesta proposta
li passa al Parlament Europeu.
Llavors el Parlament Europeu
analitza la proposta
i diu
home, jo canviaria aquest article
o canviaria aquest altre
i fa un informe.
A continuació
aquest informe
i aquesta norma
passa al Consell
i el Consell el que fa és dir
bueno, doncs jo crec que també
hauríem de canviar aquest article
o aquest altre.
Diguéssim que
en la proposta
de la comissió
vetlla pel bé comú
pel bé europeu.
El Parlament
i el Consell
ja vetllen pels béns.
Clar, un pels ciutadans
i l'altre pels estats
que a vegades són interessos
coincidents
i a vegades no.
Llavors
ells fan propostes
de canvi
de la norma
que fa la comissió
i finalment
això hi ha diverses
lectures que es diuen
és a dir
es poden examinar
el text
diverses vegades
però finalment
el que es fa
és que s'aprova la norma
conjuntament
el Parlament Europeu
i el Consell
és a dir
quan el Consell
diu ok
i el Parlament Europeu
diu ok
aquella norma
finalment s'aprova
per tant
fixa't
el poder que tenen tots
la comissió
que és el que fa
la proposta
i després
les altres dues institucions
que són les que
finalment
l'aproven.
Hi ha hagut casos
o passa sovint
el fet que no arribin
a una entesa
i no hi hagi manera
normes
que no es poden aprovar
de cap manera
passa sovint?
Passa de tant en tant
passa de tant en tant
és a dir
si el Parlament Europeu
diu jo no estic d'acord
amb aquesta norma
i no vull aprovar-la
doncs no s'aprova
i s'ha de tornar a començar
des de zero
una altra vegada
o si el Consell
diu el mateix
doncs no s'aprova
i s'ha de començar
des de zero.
Clar, és que en tot això
hi ha tot un joc
d'interessos
de dir bé
això és el bé europeu
el bé comú
però i el meu país
què?
Clar
i això em porta
a preguntar-te
quin pes de representativitat
té cada país
en tots aquests organismes
pes en tots igual.
En el Consell
per exemple
cada país
té un nombre
de vots assignats
un nombre de vots
que no és el mateix
el que té
per exemple
Malta
o Xipre
que tenen molt poquets vots
els que té
la República Federal d'Alemanya
o França
o Itàlia
o Espanya
llavors
que tenen molts vots
i aquest repartiment de vots
es fa quan entra al país
quan entra al país
a la Unió Europea
se li diu
a tu et donaré al Consell
tants vots
i a tu tants altres.
I això depèn de la població
que tenen?
Bé, hi ha una barreja de tot
és a dir
és població
prestigi polític
poder econòmic
etc.
no hi ha una regla
de tres estricta
sinó que també una mica
és una qüestió
de negociació
en el moment d'entrada
d'aquell país
per exemple
un dels problemes que hi ha
és que els països
més poderosos
de la Unió Europea
tots tenen els mateixos vots
que són França
Regne Unit
Itàlia
i Alemanya
però clar
Alemanya
pràcticament
duplica la població
del següent país
de la Unió Europea
llavors Alemanya
diu
jo tinc els mateixos vots
que els francesos
o els britànics
no podria tenir més vots
doncs
de moment
no han aconseguit
canviar això
els alemanys
això en el Consell
en el Parlament
sí que va més en relació
amb la població
sí
està una mica més relacionat
amb la població
però tampoc no és una cosa
diguem-ne
clavada
és el mateix que passa aquí
quan la polèmica
que hi ha a Catalunya
amb els membres
del Parlament
de Catalunya
és a dir
no tenen els mateixos
parlamentaris
a Barcelona
que a Tarragona
i si comptem
el nombre d'electors
resulta que un parlamentari
a Tarragona
representa molt menys
quantitat de gent
que a Barcelona
a Barcelona
per això
diuen
que els vots de Barcelona
valen menys
que els de Tarragona
no
és que també s'ha de compensar
des del punt de vista territorial
doncs això també passa
a la Unió Europea
és a dir
hi ha més parlamentaris
de Malta
dels que els correspondria
per la seva població
però és que si fos així
tindríem mig parlamentari
de Malta
mig
només mig
no arribaria un
bueno
vindria la meitat
de la setmana
aquest podria anar a casa
tranquil·lament
aquest no tindria problemes
lluny de Brussel·les
escolta
i al fons
la comissió
aquí sí que entenc
que potser no té res
a veure
el pes
de representació
dels estats
bueno
el que es fa
normalment
és que
fins ara
cada estat
té un nacional
a la comissió europea
és a dir
hi ha un nacional
de cadascun dels estats membres
hi ha 27 membres
de la comissió europea
i cadascú
és d'una nacionalitat diferent
tot i que això
canviarà ara
amb el futur
amb el tractat de Lisboa
i ja no s'haurà de respectar
aquest repartiment
el que passa
és que aquestes persones
tot i que siguin nacional
d'un país
ara per exemple
el cas d'Espanya
és Joaquín Almúnia
que la setmana passada
estava per aquí
per Catalunya
de visita
doncs
Joaquín Almúnia
és el comissari
de nacionalitat espanyola
però
però bueno
ara quan hi hagi
la nova comissió
ja això ja no es respectarà
i ell no representa Espanya
ara està allà
representant
l'interès europeu
pel que fa al Tribunal de Justícia
i al Tribunal de Comptes
aquí també tenim
un membre
per cadascun dels estats
però són jutges
i els jutges
no representen els estats
el que han d'haver llast
per la correcta aplicació
del dret
i en el cas
del Tribunal de Comptes
perquè realment
s'apliqui
el pressupost comunitari
per exemple
durant uns quants anys
vam tenir
un membre
al Tribunal de Comptes
que era
Tortusí
que era el senyor Fabra
i era membre
del Tribunal de Comptes
de la Unió Europea
avui no tenim temps
però jo estic segura
que tens un munt
d'anècdotes
que has sentit
a dir
a parlar
de totes aquestes
interrelacions
alguna cosa
t'expliques
de tant en tant
com parles
amb funcionaris
de la Unió Europea
doncs un altre dia
si vols
en parlem
perquè
hem de rematar
la secció
amb la notícia
de la setmana
i també
la dada del dia
la notícia
de la setmana
que
bé
és com afecta
les decisions
que es prenen
a nivell
de Parlament Europeu
a la nostra vida
quotidiana
i ens porta
a parlar
de la jornada
laboral
dels transportistes
no ho veig jo
això
explica
ara en aquests moments
s'està analitzant
una norma
una proposta
de la Comissió Europea
que regularia
les condicions
laborals
dels transportistes
i entre altres
coses
la jornada laboral
llavors hi ha una gran
discussió
sobre com ha de ser
això
com s'ha de regular
llavors fixa't
hi ha hagut un canvi
de posició
del Parlament Europeu
el Parlament Europeu
abans de les eleccions
era un Parlament
on hi havia
un equilibre
entre socialistes
i conservadors
entre el que aquí
Espanya seria
el PSOE
i el PP
doncs el mateix
a nivell europeu
i després de les eleccions
ara els conservadors
ja tenen una majoria
molt molt àmplia
és a dir
la dreta
té una majoria
al Parlament Europeu
doncs quan van analitzar
aquesta proposta
de norma
a la Comissió
del Parlament Europeu
van decidir
que tant
transportistes
autònoms
com els contractats
directament
els laborals
que es diuen
tindrien un límit
d'una jornada laboral
que seria 65 hores
a la setmana
i això
ja va ser aprovat
en comissió
i quan va arribar
el ple
del Parlament Europeu
ja teníem
la nova composició
on hi havia
un pes
dels conservadors
i els conservadors
no volen
que els autònoms
també tinguin
límit de jornada laboral
i van tombar
la proposta
i ara estan
una altra vegada
analitzant la proposta
i ells volen
que els autònoms
no tinguin
límit a la jornada laboral
i per tant
puguin treballar
més de 65 hores
a la setmana
perquè consideren
que els autònoms
han de ser lliures
a l'hora d'escollir
quant de temps
volen treballar
hi ha una polèmica
molt grossa
i això
fixeu-vos
el fet que guanyi
la dreta
o l'esquerra
fa que una norma
canviï
i fixa't com
el Parlament Europeu
tenia una posició
abans de les eleccions
i ara té
un altre diferent
i a més estem parlant
d'implicació d'Europa
en el que és
la regulació laboral
dels transportistes
perquè clar
el tema del transport
és una cosa
que afecta directament
a tots
els que són transportistes
i els que no són transportistes
perquè clar
que un transportista
treballi
més de 65 hores laborals
a la setmana
es pot afectar
a la seguretat
en el trànsit
nosaltres conduïm cotxes
també
o a veure
directament
en el fet
que t'arribi el producte
o no t'arribi
per exemple
la dada del dia
que ens ha seleccionat
avui l'Alfons
és 23
és un número
és un número
23
no sé què pot ser
el nombre d'estats membres
no
no
27
23 són les llengües
oficials
de la Unió Europea
ui
gairebé tantes com països
sí
però no són ben bé
els mateixos
per diversos motius
perquè en alguns països
es parlen
els mateixos idiomes
per exemple
a Bèlgica
es parla
neerlandès
alemany
i francès
i són tres llengües
oficials
ja de la Unió Europea
dels Països Baixos
França i Alemanya
però per exemple
a Luxemburg
a Luxemburg es parla
entre d'altres llengües oficials
a luxemburgès
i el luxemburgès
no és llengua oficial
de la Unió Europea
o per exemple
ara des del 2007
el gaèlic
que és la llengua
que es parla
a Irlanda
doncs no era llengua oficial
a partir del 2007
sí
i en canvi
Irlanda fa molts anys
que està dins de la Unió Europea
per tant
no tenim una correlació exacta
entre llengües oficials
com es decideix
qui ho decideix
ho decideixen els estats
quan entren a la Unió Europea
llavors ells diuen
quina de les seves llengües oficials
volen que també sigui
llengua oficial
de la Unió Europea
per exemple
aquí hi ha molta polèmica
amb Espanya
perquè Espanya va decidir
que fos l'espanyol
que és la llengua
obligatòria
a tot el territori espanyol
i per tant
les altres llengües oficials
no
i Catalunya ha demanat
moltes vegades
que també fos llengua oficial
al final
se li ha donat un estatut
que si vols
un altre dia en parlem
perquè és una cosa
bastant complicada
també
és que sí
perquè em sembla
que ho haurem de deixar aquí
en tot cas
el català queda lluny encara
no ha de ser llengua europea
queda lluny
però es poden fer
moltes coses en català
ja a la Unió Europea
doncs el tema de la llengua
el podríem reprendre
per una altra secció
un altre dia
gràcies Alfons
una abraçada
a tu
moltes gràcies
gràcies