André Puig, bona tarda.
Bona tarda.
Celebrem Tornat-te, ara per aquestes contrades.
Bueno, ens veiem poc, però jo vaig anar venint.
Tu alguna d'aquestes fotografies, no sé si els temes,
però alguna d'aquestes fotografies potser l'hauries pogut fer perfectament fa un parell anys.
Sí, o actualment, i de fet les faig,
però no que tinguin afectació ni que siguin notícies que hagin passat a Tarragona.
Si continués treballant aquí, segurament em tocaria
anar a cobrir algun dels temes que veiem avui exposats aquí.
Temes, home, mira, la plaça de Toros, per començar, que té ara un projecte,
vull dir que són temes d'aquests que no han sigut d'actualitat, no?
La sequera, en fi.
Home, jo crec que la gràcia de l'Imatges,
ara que fa sis anys que queda plasmat en catàleg,
jo crec que és aquesta, que tu et puguis mirar, en aquest cas,
Imatges 2008 i facis una mica de memòria del que va ser notícia l'any passat,
de quins van ser els fets més rellevants,
quines van ser les problemàtiques socials que més van tenir rellevància
i veure allò que l'any passat va ser notícia i que ens va afectar directament.
Com es fa el procés de tria per arribar a l'exposició?
Fins aquí com s'arriba?
Doncs mira, fins aquí s'arriba fent una convocatòria
que ja fa uns quants anys que fa al Col·legi de Periodistes,
insistint molt als fotògrafs perquè som una mica, ens costa arrencar a vegades,
i cadascú presenta els temes que ell hagi cobert,
que creu que poden ser els més potents informativament,
i també aquelles fotos que a ells els facin una gràcia personal
perquè artísticament siguin bones.
I una vegada tens tot el volum de fotos, que aquest any estava amb 77,
doncs res, llavors el coordinador comissari que seria jo,
doncs es busca un ajudant, en aquest cas aquest any ens ha ajudat
un fotògraf del diari Avui, que és el Francesc Melsion,
i començem a mirar quines fotos estan més bé, quines més malament,
quines encaixen, quin ritme li dones a l'exposició, al catàleg,
fins avui, fins al dia que decideixes que vas a impremta pel catàleg,
que vas al laboratori per les fotos, i que les penges a la paret.
És una exposició que pots veure aquí, però que sí que hi tindran,
vull dir que es pot veure a l'Ajuntament de Catalunya.
Ara estem parlant que hi ha confirmats, a part d'aquest de Tarragona,
quatre llocs més, estarà a Valls, estarà al Vendrell,
estarà a Torre d'en Barra i estarà a Vilaseca,
i suposo que per tema de dates s'acabarà poder tancar
que vagin a altres llocs, com acaba anant cada any.
Sí, fem el recorregut, veiem de tot, eh?
a les foses comuns, no?
Bé, això és la... justament, mira, més actualitat que això,
això ahir va sortir al 30 minuts,
és tota la problemàtica que s'està despertant,
sobretot a les terres de l'Ebre,
a la zona on, bé, a la zona d'hi ha els espais de la batalla de l'Ebre,
que en aquest cas tenen aquestes dues vessants, no?
La vessant de tot el tema de les foses comuns,
i la vessant de tota la problemàtica que ara hi ha al territori,
amb tot el tema dels parcs eòlics, i, bueno, doncs,
aquesta imatge del Joan Puig, del periòdic,
doncs jo crec que demostra, si més no,
la primera part de la problemàtica d'aquest territori,
però n'hi ha d'altres, no?
Tens, bueno, des dels 800 anys del tema del Jaume I Poblet,
o els 800 anys de presència de les monges a Montblanc,
tenim el tema de la sequera, que aquest any passat va ser molt dur,
però no tant des de la vista de la sequera com a tal,
sinó de quan la vam començar a solucionar, no?
Amb una imatge que jo trobo fantàstica del Pere Ferrer,
que és aquest home fent aquí caillac o ràfting al francolí, no?
Que és una imatge, jo trobo, espectacular.
Deu-n'hi-do, aquest dia recordo que va puxar moltíssim el nivell del francolí, eh?
I bastant parell de dies fent el ràfting del piragüisme, eh?
Piragüisme, doncs piragüisme.
Però vaja, que en tot cas aquesta és la feina que fan i que fem,
però que fan els fotògrafs que estan treballant i estan fent la seva feina
a la demarcació de Tarragona, que és estar en contacte amb aquesta realitat, no?
Bé, això que et deia abans de les monges,
un dels temes més delicats que hi ha hagut aquest any,
que va ser la concentració dels fronts nacionals més dretants
a la Rambla Nova pel 12 d'octubre amb tot el que va comportar això
o l'autora dels celebradíssims cromos del jubilar, de l'any jubilat.
I aquesta imatge, guaita, home, es veu.
I aquesta imatge una mica de pare-fill, no?
Bé, doncs aquesta també se li poden fer moltes fotos segurament a l'Oriol Pujol,
però si resulta que tens la sort, com a qui va fer el Pere Toda,
la sort i la intenció de poder-ho fotografiar davant d'un cartell del seu pare,
doncs jo crec que has de destacar també.
O el Rafa López Montné, que bé, que amb tot el treball etnogràfic
i tot el treball paisatgístic que porta fent,
doncs bé, ens ofereix unes vistes espectaculars.
Una altra vegada la problemàtica que dèiem, no?,
de com conviu en un mateix paisatge,
algú tan històric com el monestir de Poblet,
amb el parc eòlic de la Conca de Barberà.
No ho sé, hi ha una mica de tot.
Jo crec que hem de convidar la gent perquè vinguin,
hem de mirar que la gent vingui,
que això jo crec que els agradarà,
que els refrescarà una mica la memòria,
i que podran veure una mica més gran
del que potser ja van veure,
el treball que fan els nostres fotògrafs.
Això, en principi, són fotografies que s'han publicat,
ja sigui a diaris,
en el cas del Rafa López Montné,
potser amb algun dels seus llibres,
però han sortit publicades.
La majoria són fotografies que han sigut publicades,
però com tots sabem,
i com molta gent sabrà,
doncs els diaris la majoria de vegades
donen aquestes imatges en blanc i negre,
més petites, més grosses,
i moltes vegades potser que se'ns hagin passat una mica prou.
I jo crec que en aquest espai de Caixa Tarragona
és un bon moment per revisitar totes aquestes imatges.
Quan els oients escoltin aquesta entrevista,
estarà a pronunciar la conferència
la Pilar i Marí,
que una fotògrafa freelance,
és una de les vessants d'aquest ofici de fotoperiodista,
pel teu compte, i n'ha fet.
És una de les vessants
i és una de les feines més dures que hi ha.
És a dir, la gent que ha de començar a fer treballs
per iniciativa pròpia
i que els ha d'intentar col·locar
i que els ha d'intentar vendre
i que, com deia avui mateix al matí la Pilar i Marí
que a l'entrevista que li heu fet telefònica a Tarragona Ràdio,
bé, doncs un treball que moltes vegades comences,
a parques i tornes,
visites, revisites,
fins que el pots col·locar,
fins que el pots vendre,
però també és veritat que és la manera més maca
i més potent d'anar fent feina
i d'anar treballant.
Els fotoperiodistes porten unes càmeres
que són tecnologia punta,
però això no supleix d'ull, no mai de la vida.
Jo crec que hi ha algunes imatges aquí
que demostren què és la feina de fotoperiodista,
com aquella d'allà d'aquell tren avariat
també pel tema dels aigüats,
del Dimas Balaguer.
La Guàrdia Civil va haver d'anar a rescatar
els passatgers d'aquell tren,
doncs bé, hi va haver d'anar,
i allò era un diumenge al migdia,
això no passa al mig de la Rambla Nova,
això has d'aparcar el cotxe,
hi has d'arribar,
has de posar-te a caminar,
segurament has de quedar amb aigua fins als genolls,
per acabar fent aquesta foto,
doncs home, jo crec que aquesta és la feina del fotoperiodista,
és a dir, la tecnologia ha evolucionat molt,
la tecnologia ens ha situat en uns escenaris
i en unes dinàmiques de treball
que fa anys no hauríem somiat,
però jo crec que és molt, molt important
que la gent no oblidi això,
és a dir, aquelles fotografies
que nosaltres veiem en un diari,
hi ha algú que les ha anat a fer,
i que moltes vegades,
i crec que la majoria de les que tenim aquí ho demostren,
no són fotografies que siguin sota casa,
sinó que són fotografies
que la gent ha treballat i molt per fer-les.
Aquestes que hi ha de les trinxeres, eh?
Andreu Puig, gràcies.
Veig que hi ha diferents companys fotoperiodistes per aquí,
vull dir que suposo que avui serà un punt de trobada, això, no?
Sí, home, és una trobada anual
que jo crec que,
tot i que ja ens anem trobant més en el dia a dia,
és un bon moment per veure'ns.
Andreu, gràcies i fins la propera,
Esperem que sigui aviat.
A vosaltres.