que connectem amb el Campus Asalades.
Allà hi tenim des de fa una bona estona
Pep Sunyer, que ha estat parlant amb un especialista
sobre transgènics. Pep, bona tarda.
Pep, ara sí, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, sí, està parlant amb un expert en la matèria,
amb un expert en transgènics, que de fet és el que pronunció
a la conferència aquí mateix al Campus Asalades,
a la Facultat de Química i Enologia.
Ella ha impartit una conferència no fa gaire estona
anomenada Transgènics
justament i avaluació de riscos.
Han anat parlant davant d'una auditoria,
sobretot alumnes i també professors,
i és, deixa'm dir-ho d'entrada, que és una llàstima
que aquestes conferències no arribin al públic
en general, perquè s'han explicat coses molt interessants.
Jo he pogut parlar amb ell just al acabar
la conferència. Ell és Josep Maria
Casacoberta. Home, és un científic
d'entrada, Núria, però aquest home
imagina't, és del Centre de Recerca
Agrogenòmica.
Agrogenòmica és una institució
on hi ha el CSIC, el Centre Superior
d'Investigacions Científiques, hi ha l'IRTA,
també hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona
i allí doncs fan això, fan investigacions
genòmiques. I d'altra banda, també és membre
d'una autoritat que és europea,
a nivell europeu, que es diu Autoritat Europea
de Seguretat Alimentària.
Perquè ens fem la idea.
De tota manera, la xerrada està molt planera
i molt propera, diguéssim.
Sí, perquè ha parlat de coses molt senzilles.
Home, els estudiants, a més, li han preguntat...
La conferència ha durat una hora i mitja,
vull dir que després de la xerrada,
els estudiants han fet moltes preguntes sobre
l'estrangènic, sobre la seguretat en l'estrangènic,
sobre què hem de saber i què no,
com poden conviure una plantació de transgènics
amb un altre que no ho sigui. Per mi, són qüestions
que també li hem preguntat nosaltres
i, si et sembla, sense més preàmbuls, ho escoltem?
Sí, sí, sí.
Doncs mira, la primera pregunta que li fèiem
a en Josep Maria Casa Coberta era aquesta.
D'entrada, ja diria que potser hi ha molta informació
sobre els transgènics i a vegades molt difusa, no?
Sí, efectivament, és un tema molt polèmic
en el que s'hi paregen moltes coses,
moltes pors, diguem, que tenim molt arrelades
amb tot allò que mengem, sempre tenim una certa aprensió
a canviar la manera com ens alimentem
i això fa que hi hagi reaccions de molts tipus
i que sigui un tema, efectivament, polèmic.
Ara no fa gaire, el mes passat,
segons ha fet públic a la Generalitat,
es feia resser de nous estudis d'Estats Units,
però també europeus, que llencen dubtes,
si més no, sobre la seguretat i sobre l'eficiència,
diuen que no són tan eficients com sembla l'estrangènics.
Això, de retruc, ha provocat que alguns països,
com ara Alemanya, per exemple,
hagin decidit vetar formalment el seu territori
el cultiu d'aquests productes genèticament modificats.
Què podem dir al respecte d'aquesta situació?
Doncs la legislació europea és una legislació molt estricta,
que fa que qualsevol producte que es vulgui portar al mercat,
qualsevol producte transgènic que es vulgui portar al mercat,
hagi de passar a una avaluació de riscos molt detallada.
I a dintre d'aquesta legislació hi ha la possibilitat,
per aquells transgènics que han sigut aprovats,
que un país prohibeixi de manera provisional o transitoria
i sempre basat en criteris científics
la comercialització d'un transgènic determinat.
Això és el que ha passat amb Alemanya,
que diu que té dades que mostren que podria tenir algun risc
el cultiu d'aquests transgènics,
i això és el que actualment està analitzant
l'autoritat europea de seguretat alimentària.
És a dir, quan un país invoca la clàusula de salvaguarda,
que és com s'anomena aquesta possibilitat legal
de prohibir transitoriament la comercialització d'un transgènic,
la comunitat europea demana a l'autoritat europea de seguretat alimentària
que analitzi si efectivament hi ha raons científiques objectives
que mostrin que hi ha un risc associat a aquests transgènics.
S'ha de dir que el que ha fet Alemanya ara
ho ha fet en el passat altres països,
Hongria, Grècia, Luxemburg, França, etc.
i que sempre l'informe de l'autoritat europea de seguretat alimentària
ha sigut negatiu, és a dir,
que no hi havia raons científiques objectives
per declarar aquesta mesura política i comercial.
Sí, que podem dir que, per tant,
dues dècades després dels primers transgènics,
20 anys després, encara no hi ha cap estudi científic
que et determini això, amb el mateix efecte
entre el cultiu de transgènics
i afectacions mediambientals o afectacions per la salut humana.
Efectivament, ja fa bastants anys
que estem cultivant transgènics tant aquí a Europa
d'una manera, diguem, bastant residual
i d'una manera massiva amb altres països
com Estats Units, Argentina, Brasil, Canadà, etc.
i, a pesar que hi ha una tensió mediàtica important
i una tensió de la comunitat científica
per buscar possibles efectes negatius en el medi ambient
o en la salut humana o animal,
fins ara no hi ha hagut cap dada
que significativament indiqui que aquests perits existeixen.
I per què està tan en boca de tothom?
Si més no, de les parts, diguéssim, contràries
al cultiu de transgènics,
en què es fonamenten, en què es basen
o per què genera tanta controvèrsia?
Aquí s'hi barregen moltes coses,
però és una tecnologia nova, una tecnologia molt potent
que fa molt poc temps que ha sigut desenvolupada
i, per tant, la gent la coneix poc
i és lògic que hi hagi un cerracel.
Estem parlant d'allò que mengem,
que és, tenim culturalment molt arrelat
una por a canviar els hàbits alimentaris,
és una por que evolutivament ha sigut molt important
per mantenir, diguem, per preservar la salut dels humans,
probablement els animals fan coses semblants.
I, a part, hi ha molts problemes comercials i polítics
que s'hi barregen.
Hi ha interessos de diferents tipus
que fan que la gent defensi posicions molt contràries
que són moltes vegades legítimes
des del punt de vista polític o econòmic,
però que moltes vegades s'utilitzen arguments
que no són sòlids.
Estem parlant fonamentalment de blat de moro i soja o no?
Si parlem del que cultivem a Europa,
parlem únic i exclusivament de blat de moro
i, en particular, del blat de moro que deriva del que coneixem com a Mont 810,
és a dir, blat de moro resistent al taladre.
És l'únic transgènic que es cultiva a Europa.
Si parlem d'importació de llavors,
aquí el rang ja és bastant més gran
i podem parlar de soja,
hi ha altres plantes que estan aprovades.
És a dir, importem molt més d'allò que realment cultivem.
Quina situació aquí a Catalunya? Quina és?
A Catalunya, quan el cultiu és del blat de moro,
estem cultivant en aquest moment
la meitat del blat de moro que es cultiva a Catalunya és transgènic
i som la comunitat autònoma juntament
amb Aragú que més cultiva transgènic.
I això és així perquè el transgènic
que actualment està aprovat per cultiu a Europa
és un transgènic resistent al taladre
i la plaga del taladre és important
al nord de la península ibèrica
i, en particular, a Lleida i a l'Empordà
i a algunes regions d'algunes zones de l'Aragú.
Per tant, aquestes són les zones on aquest transgènic és efectiu
i, per això, és en aquestes zones on s'està cultivant més.
Els agricultors pensen que pot ser més interessant
per ells cultivar en alguns casos,
i això és important a dir,
que molts agricultors cultiven transgènic i no transgènic
depenent de les condicions ambientals
i de les possibilitats que hi hagi una plaga del taladre.
I aquestes condicions només es donen en aquestes regions,
no es donen, per exemple, pràcticament en absolut a Alemanya,
on segurament aquest transgènic té molt poc interès.
Bàsicament estem parlant de modificar genèticament
una estructura molecular, no?, crec.
En quina finalitat?
És a dir, que sigui resistent a les plagues, no?
Això d'entrada, no?
Seria una informació genètica perquè sigui resistent
a un determinat mosca, per exemple, o insecte, no?,
que l'efecta a la planta,
però què més es busca amb aquesta modificació genètica?
El primer que hauríem de veure és que la transgènia
és una eina més que afegim a les eines que ja estem utilitzant
des de fa 10.000 anys per canviar el genoma de les plantes
i aconseguir plantes que són més útils i més adaptades
a les nostres necessitats.
És així com ens hem inventat el plat de moro,
que és una planta que no és una planta silvestre,
sinó que és una planta que cultivem en els camps només,
que no existeix a la natura,
i l'home, a base de fer pressió sobre aquests genomes
i modificar-los, ha aconseguit el plat de moro.
La transgènia és l'última de les eines que hem incorporat
i és una eina extraordinàriament potent
que ens pot permetre moltíssimes coses.
Evidentment, és una eina també que aquesta potència que té
podria comportar alguns riscos
i és per això que tenim una legislació molt estricta
en quins són els criteris que s'han de seguir
per analitzar la seguretat d'aquestes plantes
i que és molt estricta en el sentit
que és qualsevol organisme genèticament modificat
que es vulgui portar al mercat,
ja sigui per importar, ja sigui per cultivar,
ha de superar unes anàlisis de risc altíssimes
i que no tenen comparació amb les que passa
qualsevol dels altres productes no transgènics
que tenim al mercat.
Si jo volgués plantar blat de moro transgènic,
què hauria de fer perquè el meu veí del costat,
pagès també, aquest meu blat de moro
no passés al seu territori?
Efectivament, hi ha un problema que no és un problema
diguem de riscos, sinó que és un problema comercial
i és el que hem d'assegurar
la llibertat de cada agricultor
de plantar allò que vol plantar.
I això no és només una qüestió que refereixi als transgènics,
però en el cas dels transgènics,
donat que hi ha una regulació específica
per detectar la quantitat de transgènics que hi ha en un determinat lot de llavors,
un agricultor pot voler que el seu gran no estigui contaminat
o no tingui presència adventícia del plat de moro del camp del veí.
Per això el que s'ha de fer és gestionar correctament els cultius
i establir unes normes de coexistència,
unes normes que permetin assegurar
que la transferència possible de gens d'un camp a l'altre,
i estem parlant sempre de transferència entre camps
perquè el blat de moro no existeix a fora dels camps,
la transferència, com dic,
de gens d'un camp a l'altre
sigui més baixa
que el que la llei requereix
per etiquetar un producte com a transgènic.
Estem parlant de metres de separació, no?
Efectivament, estem parlant de metres de separació
i d'estratègies no metres de separació en el buit,
sinó metres de separació en plantes de l'altre de moro no transgènic,
per exemple.
Això, en aquestes condicions,
estudis molt aprofundits fets a Catalunya per l'IRTA,
que són dels millors que s'han fet a Europa en els últims anys,
mostren que amb una separació de 20 metres
entre un camp transgènic i un camp no transgènic
podem assegurar que el no transgènic no tindrà cap problema
amb la seva collita.
Què els diria a aquelles persones
que només escolten el nom de transgènics
i els fan sortir ampolles?
És a dir, que són...
En fi, hi ha algunes a Catalunya, no?
Doncs, d'entrada, que són efectivament molt lliures
d'escollir allò que volen menjar,
que hi ha una regulació que els permet
que en qualsevol cas poden estar tranquils
que, a pesar que ells vulguin o no vulguin menjar-ne
el que hi ha en el mercat és segur
des del punt de vista dels riscos per a la salut,
tant per a la salut humana com per a la salut animal.
I no els diria gran cosa més.
És a dir, que intentin informar-se
si realment és un tema que els preocupa,
que hi ha informació disponible
i que hi ha organismes que vetllen
perquè aquests organismes no siguin perillosos per a la salut.
Una dada que sortia en aquest estudi,
que feien referència al començament,
home, que diu que aquí perdim el 75% del total d'Europa,
que hi hauria l'estat espanyol.
És certa aquesta dada?
Sí, probablement.
Jo ara no tinc les últimes dades a la mà,
però probablement és cert.
És cert que el país que més cultiva
en l'at de moro transgènic és Espanya
i les regions o les zones on més es cultiva
és a l'Empordà, a Lleida i a l'Aragó
i que cultivem un percentatge molt important
del que es cultiva a Europa.
S'ha de dir, però, que el percentatge que es cultiva a Europa
comparat amb el percentatge mundial és absolutament ridícul.
Tenim un percentatge de cultiu molt baix
i el fet que es cultivi més a Espanya
i en particular en aquestes zones que he anomenat
és perquè són les zones on el perill del taladre és més important
i, per tant, el valor afegit que té el blat de moro transgènic
que tenim actualment
només té sentit en aquestes zones.
Una darrera qüestió, ja acabem, eh?
Perquè al darrera tot plegat hi hagi una gran multinacional
crec que és un Monsanto, no?
Això garanteix, diguéssim, també tranquil·litat en general
a nivell mundial?
Tranquil·litat en quant a la seguretat
i en quant als riscos, sí,
perquè no és Monsanto qui ens garanteix els riscos
sinó que és la comunitat europea
i l'Agència Europea de Seguretat Alimentària
i a les autoritats competents de cada país.
Tranquil·litat, és a dir, si em pregunta
si em sembla que un món en el que les grans empreses d'alimentació
es van concentrant en poques mans
i m'ofereix tranquil·litat, doncs no massa,
però és el mateix que ens està passant
amb les companyies farmacèutiques,
amb les companyies de comunicació,
el món va cap a un sistema
en el que, efectivament, les coses importants
es van concentrant en cada vegada en menys mans.
Però aquest és un tema, jo crec, molt interessant
en general, però que no té a veure directament amb els transgènics.
un tema, el d'estrangeria, que seguirà sent polèmic, no?
Segur.
Josep Maria, que s'ha cobertat, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Molt interessant, Pep.
que sí, que et dona...
Doncs si volem conversar amb Josep Maria...
Et ve de gust d'escoltar més coses sobre el tema, no?
Està clar.
Per cert, mira, una última dada,
un terç de tot el que es produeix a la Unió Europea,
un terç, eh, es produeix concretament a la zona del Delta de l'Ebre,
és a dir, és on hi ha més hectàrees de cultiu,
això, un terç de tot el que es produeix a la Unió Europea,
i també hi ha aquest trepant
que feia referència a Josep Maria a Casa Coberta,
aquest trepant,
i bé, en la introducció, doncs, d'aquest MON 810,
que és aquesta especificació d'aquest blat de moro transgènic,
doncs bé, a través d'aquesta modificació genètica,
diguéssim que hi ha una proteïna que repel·leix aquest trepant,
que és aquest, no sé si és un insecte o aquest,
exactament no ho sé, però, vaja,
en qualsevol cas afecta el blat de moro,
i en aquest cas, doncs, en aquesta variant, diguéssim, no l'afecta tant.
Un tema que portarà cua, sens dubte,
de fet, ja fa uns anys, eh, que se'n parla,
des que s'ha massificat, potser, la producció,
des que arriba més al mercat,
i suposem que encara se'n parlarà força.
Pep Sunyer, moltíssimes gràcies
per apropar-nos a aquest tema tan interessant
amb el Josep Maria a Casa Coberta.
Insisteixo, Núria, la llàstima és que no arribi al públic en general,
i arriba a través de la ràdio, això sí,
però la llàstima és que aquestes conferències
ens quedin en el cita o a la universitat.
De vegades sí que hi ha incursions, home,
de vegades sí que tenim conferències,
potser més adreçades a un públic més general,
aquí a la ciutat.
No, per dir que és llàstima que conferències com aquestes
no arribi al públic en general, això ho deixem bé.
I que es quedin a la universitat.
Que es quedin a la universitat,
que no surtin fora, diguéssim, al públic en general,
perquè és el que dèiem, ja poca informació,
en fi, que estaria bé, doncs, que això,
que es pogués també parlar obertament
amb grans fòrus de debat, doncs, d'aquestes qüestions.
Nosaltres ja hem posat el granet de sorra.
Això mateix.
Pep Sunyer, moltes gràcies,
i ja gairebé t'acomiadeu fins demà, no, et sembla?
Fins demà, fins demà.
Fins demà, una abraçada.
Fins demà.