L'entrevista que us oferem a continuació
parteix d'una experiència personal
que vam tenir el Pep i jo.
Ho hem d'explicar, això, Pep?
Sí, ho podem explicar.
Si vols, mira, estàvem fora al carrer,
aquí davant mateix, fent temps
mentre fem el programa en directe,
i vam veure aquí davant mateix
de la ràdio, davant de la porta de la ràdio,
un anunci, un cartell que es va cridar molt d'atenció.
Habitualment n'hi ha, d'anuncis, aquí davant,
sempre n'hi ha, i són d'aquells que tu pots estirar un telèfon,
un telèfon mòbil, normalment,
i contactar amb l'anunciant, no?
N'hem vist de perruqueries que oferien serveis a domicili,
ara n'hi ha un que ofereixen ioga, crec que és, no?,
també, aquí al davant.
Sí, ioga, servei de cura de grans i de criatures.
En qüestió que vam veure aquell dia que es va cridar l'atenció
i que avui hem volgut ampliar informació,
és un anunci on la persona que l'hemès
s'oferia per fer dinars per portar a casa, no?
Era això, Nòria, te'n recordes?
Sí, sí, sí, una persona particular
que feia dinars a la manera casolana, tradicional,
amb ingredients de primera qualitat,
i llavors els portava a casa.
Ens va aixocar, mira, vam trobar que era una bona proposta,
especialment en temps de crisi,
i vam preveure que darrere hi havia una persona,
doncs això, que intentava sortir,
com podia, d'una situació.
I l'hem portat al programa.
És l'Alexandra Linuesa.
Alexandra, què tal? Bona tarda, benvinguda.
Bona tarda.
He dit bé el nom, Linuesa?
Doncs el meu avi és de Cuenca, i ve d'allà.
És Linuesa, però, no?
Sí.
I, escolta'm, com va sorgir la idea de fer aquesta iniciativa,
de tirar endavant aquesta iniciativa?
Doncs, a veure, encara que feia molt temps que em rondinava pel cap,
no sabia ben bé com arribar a fer-ho.
I la qüestió va ser que vaig portar el dinar a casa d'una família, d'uns amics,
n'hi ha molta canalla,
i els hi van agradar tant els meus macarrons,
que van dir que a partir d'aquell moment només se podien menjar macarrons dels meus, no?
Llavors, vaig fer càlculs de quan m'havia costat aquell dinar,
que n'hi havia, doncs, em sembla que eren vuit o deu persones,
i em vaig arribar a donar compte que estava tiradíssim de preu
i que amb el preu que em sortia,
que podia ben bé oferir un dinar per vuit persones diàries
i portar-los a casa aquest dinar.
Llavors, doncs, bueno, així va vindre la idea.
Sí, perquè és curiós, després, quan vam trucar a l'Alexandra, no?,
a veure si volia venir tal, ens va dir, no, no, jo faig vuit racions.
Exactament, sí.
Cuino per vuit i les vuit primeres persones que truquen els hi porto el dinar.
És que és això, no?
Un dia em poso, faig els macarrons, per exemple, i una amanida.
Llavors, doncs, menjaran això, el que hi ha,
si els agrada bé i si no els agrada res.
Fa molt de temps que estàs fent això, és a dir...
Doncs no, va resultar que valtros em vau trucar
quan feia una hora que havia començat a posar els al·lucis.
És pioner, això, perquè a veure si algú us copiarà la idea, no?
La idea és de l'Alexandra, no la copieu.
Però, a més a més, és un preu molt competitiu,
perquè crec que són 6 euros amb 50, no?
Exactament, sí.
És a dir, que és un preu que... Home, no trobes avui dia un menú per aquest preu, no?
Tampoc no és un menú complet.
Es tracta d'un entrant i un primer, perquè plena.
Si ets una persona que no ets gaire menjadora,
te quedes ben tip.
I si ets molt menjador, doncs, bueno,
t'afegeixes alguna cosa a la planxa,
que te fas tu mateix i ja està.
Has parlat dels macarrons. A veure, com es fas els macarrons?
És que, a veure,
barrejo una mica la cuina tradicional
amb la cuina vegetariana.
i d'aquí, que és on vaig posar,
que era una cuina molt...
Com has dit abans, no ens surt la paraula.
Molt cassolana, molt de casa, no?
Amb productes de qualitat i productes naturals.
Exacte, sí, això.
Doncs barrejo els ingredients, com deia,
de la cuina tradicional.
El que faig és barrejar la soja texturitzada
de gran pitit
amb xampinyons
trossellats molt pitits.
De tal manera que quan tu estàs menjant
no tens la sensació ni que menges
xampinyons ni soja,
sinó que penses que estàs menjant car.
De fet, quan he fet les mandonguilles
d'aquest material també,
la gent que estava menjant
estava convençuda que estava menjant
el bóndigas de car.
I eren de soja
amb xampinyons.
Exactament, amb xampinyons.
El xampinyon li dona la textura, diguéssim, no?
No, la textura ja la porta també la soja.
De soja n'hi ha de diferents materials, diríem,
per fer-me a veure.
Jo conec la líquida, per exemple,
perquè es pot beure com si fos llet, no?
Doncs no, això també hi ha el gra,
que del gra, que és la llagum,
és d'on surt tots els derivats.
I n'hi ha molts de soja, molts derivats.
Però, Alexandra, tu et dediques,
t'edicaves a això?
O quina és la teva professió?
No, jo soc comercial.
I com que no trobo feina,
a veure, vaig començar a treballar el dia dos
en una empresa, però va resultar que
me vaig posar mal alta,
vaig portar el part de baixa
i, bueno, doncs no estic contemplada
per la seguretat social
perquè l'empresa no m'havia donat d'alta.
Llavors, jo al mes vinent,
no tinc ni per pagar el lloguer.
De fet, hi he trucat a casa dels pares
dient que vinc cap aquí
perquè no em queda cap altra sortida.
Llavors, és quan m'ha vingut la idea
de fer això,
a veure si sortia d'alguna manera,
em van.
Però els únics que m'heu trucat
deu ser vosaltres.
o sigui que...
No s'interessa en ningú encara per...
No, i de fet...
El un demà vaig vindre per aquí
que va ser on hi vaig posar
i en unes altres zones,
a veure que...
Perquè m'estranyava molt realment
que no em truqués ningú
i és que els havien arrencat.
Els arrenquen, sí.
Sí, sí, sí.
Els arrenquen directament.
Suposo que a algun restaurant
o a alguna persona
que li pugui fer una mica de mal.
Clar, ho entenc.
Clar, quin seria el punt diferencial
que tens tu de cara a un restaurant?
Doncs cal ser una cuina
per tan poca quantitat.
Tu li pots donar el teu toc personal
o estàs fent amb calma, amb cura,
amb carinyo.
I amb el restaurant,
encara que li vulguis
i li posis aquell carinyo també,
no et pots sortir de la mateixa manera
perquè no és un dinar per vuit persones,
sinó que és per molta gent, no?
Llavors, hi ha diferència.
I a veure, jo vinc de cuiners,
a casa tots som cuiners,
tinc germans que tenen restaurants.
Potser si m'escolten
m'estaudarien una mica, no?
Però també ho saben que a casa,
o potser són les meves mans, escolta,
també podria ser que fos això.
L'Alexandra deia,
jo no sé com està la situació laboral,
però a mi m'han dit que cuino també,
tothom que prova el meu menjar els agrada tant,
que escolta, has buscat aquest filó, no?
I tira per aquí.
Exactament.
Sí, és el que he intentat, a veure,
però ja veig que...
No, però potser cal que, diguéssim,
evolucioni la idea, no?
que...
El que tinc pensat és que, sí, clar,
si m'entorno a casa dels pares,
doncs des d'allà ho faré.
Continuaré posant anuncis
i miraré de fer-ho, i tant,
perquè, a part que m'agrada,
m'agrada cuinar i m'agrada
que la gent disfruti del que cuino.
M'aplena molt.
I per què no t'has ofert en algun restaurant?
No t'ha passat mai pel cap treballar?
T'ho explico.
Soc discapacitada
i, bueno, tinc unes limitacions
molt importants físiques,
sobretot els braços,
que m'impedeixen agafar pesos grans.
Llavors, d'aquí és que només faig
vuit racions, d'acord?
Perquè si em posessi a fer
dotze, catorze,
ja seria massa feina,
massa ràpid,
amb poc temps,
pels meus braços.
No ho aguantaria.
Per això ja no hi va,
en un restaurant.
Van fer una entrevista
no fa gaires mesos
amb un home,
amb un escriptor de Salou,
que ell va fer un llibre
que parlava d'això,
parlava de tu,
parlava de trobar oportunitats
en temps de crisi,
és a dir,
de pensar què ets capaç de fer tu
i què saps fer bé
i a partir d'aquí
obrir-te camí,
és a dir,
potenciar això,
diguessin què és el que saps fer.
Tu ho has fet claríssimament,
tu dius que et deien
que cuinaves molt bé
i tu has pensat,
doncs,
ostres,
doncs si cuino bé,
per què no ho fariu als altres,
he estat sortintment
però en tinc d'altres,
vull dir,
sóc una persona
una mica creativa
i també he portat una cosa
per sorprendre-us una mica,
una patent.
Ah, mira,
una patent.
Una patent que he donat d'alta.
Ets inventora?
Sí, sóc inventora.
Oh, se m'ha trencat.
Bueno,
és que porto una maqueta
que està feta amb pastel·lina.
Ensenyala, ensenyala.
Quina gràcies.
Això és inesperada.
Ja ho sé,
ja ho sabia,
he dit que aprofitaré
perquè aquesta és la meva.
La que sí.
Mira,
ho veus des d'allà?
Se m'ha trencat una mica.
Això és per a les dones.
Això serveix perquè les dones
puguem fer la micció
si estem postrades al llit
o van amb una cadira de rodes
o per a les nenes petites
quan s'hi ve les ganes
que estan enmig del carrer
i pobretes
les han de posar totes en l'aire.
Això imagina tu
en mida de nena petita,
evidentment,
això blanc d'aquí dalt
és un aixugador
perquè quan has acabat la micció
fas així,
t'aixuga tota la teva zona,
ho llences,
ho passes per l'aixeta
i ho tornes a guardar.
I això és molt higiènic
ja no solament
per les persones
que estan discapacitades,
sinó per tota mena de dones
quan sortim,
anem a un local públic
que sabem que estan bastant fastigosos.
Perquè ens fem una idea
perquè clar,
la gent ho pot veure, no?
Vindria a ser
com una mena d'embut.
Mira,
jo tinc comparat
la part d'aquesta d'aquí dalt.
Això
m'ha recordat moltíssim
en una banyera.
Sí.
D'acord?
I això és el desaigüe de la banyera
però molt allargat.
Una mantera
que sigui...
És que seria una mònega flexible, no?
Exacte,
una mònega flexible.
Bueno,
és transformar l'atla,
és aprofitar
les avantatges
de l'òrgan masculí.
Pep,
és això.
Exactament.
Aquesta direccionalitat
que té.
El que passa és que
amb una forma
una mica més...
Més discreteta.
Sí.
Però la idea
és aquesta,
poder fer el mateix
que fa l'home
sense haver d'exposar
totes les nostres
parts íntimes
a l'aire, no?
Me'n recordo
d'una amiga
que està entre mitjans
de tots els cotxes
i va vindre
una bicicleta corrent
i jo
me vaig quedar així
que no sabia si cridar
i dir el seu nom
o...
La qüestió és
que ell se'm va adonar
i se va riure moltíssim
perquè sabia
que allà hi havia
alguna dona que estava...
I això ho has patentat, dius?
Sí, sí, està patentat.
I per fer la patent
què has de fer?
Perquè hi ha aquí...
A Xemó hi ha molt de mita,
però hi ha qui diu
que es caríssim
fent la patent,
hi ha qui diu
que és complicat...
Sí.
Perquè clar, en principi...
Tot el que dius és veritat.
Si l'has pogut fer
és que no n'hi ha cap altre
món igual, no?
Això d'entrada.
No, no, no n'hi ha cap altre.
Primer tens que fer
una investigació
que la fas
a la pàgina oficial
de l'OEPM.
Allà has de fer
una investigació
de tots els invents
que hi ha patentats, no?
En base d'aquesta
investigació que fas,
tu o una empresa
que hi ha moltíssimes
que s'hi dediquen,
doncs,
han de redactar
totes les característiques
del teu invent.
I sí,
és bastant força complicat
per una persona com jo
que no té
els coneixements necessaris
per donar dalt una patent.
Costa,
costa moltíssim temps
d'entendre
tot el que et volen explicar,
tot el que et trobes
allà en internet
i definir,
definir el teu producte,
els dibuixos
que et demanen,
etcètera,
costa una mica.
Has contactat,
perdona,
Núria,
has contactat
amb alguna empresa
de bolquers,
per exemple,
de Crius,
alguna empresa
que faci amb bolquers?
No,
no encara.
A veure,
a través d'internet
he intentat
localitzar empreses
que se dediquin
més que res
a la goma,
més que al paper.
I
durant aquesta setmana
finalment
he aconseguit
trobar-ne unes quantes
i ja estic
parlant
amb uns quantes
fàbriques d'aquestes,
a veure si arribem
a un enteniment.
De totes maneres,
a través d'aquí
aprofito
per a...
Si hi ha alguna persona
interessada,
un inversor
que tingui força capital
per invertir
en aquest invent,
li garanteixo
un benefici
molt,
molt important.
és un invent
que a nivell mundial,
que això faria falta
a tothom,
a tothom que sigui dona,
esclar,
s'entén,
però mira,
no sé,
perquè no...
És que abarca
totes les edats.
El que va inventar
la para de matamosques,
no, no,
és un invent molt tonto,
perquè aquesta persona
està forrada.
Mentre hi hagi mosques...
Jo comparo amb una altra,
amb la pera,
amb la pera aquesta farmacèutica,
d'acord,
jo ho tinc comparat
perquè el material
més o menys ve és semblant.
El que va inventar la pera
està forrat,
doncs jo m'ho tinc a forrar
d'alguna manera
i algun dia, no?
Què és el primer invent
que patentes o que fas?
No, aquest és el segon.
Vaig patentar dos a la vegada.
Estic una mica nerviosa.
No, no, no.
Vaig patentar també
unes millores
en la compressa, no?
El que va passar amb aquell
és que totes les millores
que jo presentava
que em demanava
certes reivindicacions,
totes estaven patentades ja.
La qüestió que la investigació
sí que la vaig fer,
però quan tu introdueixes
a veure la paraula
absorbent, per exemple,
te'n surten
dos milions i pico de patents
que estan fetes.
Clar, investigar-les totes
és impossible.
I després una cosa és patentar.
Primer que tinguis una idea original
que no tingui ningú
o que no estigui patentada.
Patentar-la amb tots els passos
i després la indústria
que realment...
Que respongui.
que respongui.
Que respongui,
que aposti per tu.
Sí, el segon pas
potser és el més dur, no?
Patentar-ho és molt complicat
com us ho he dit
i he passat un any
i ja...
No, dos anys,
entre dos i tres anys
entre estudiar
i acabar de l'argument
i enviar-ho,
doncs són tres anys
que m'he passat, no?
I ara porto un any
intentant, doncs,
donar a conèixer el producte
a algú que li pugui interessar.
Estic pensant
que aquí a Tarragona
a la Policum Petroquímic
hi ha alguna
de les millors empreses
del món
en fabricació de plàstics.
Hi ha empreses
de les més importants
del món.
Doncs ja em pots donar
l'adreça i el telèfon.
No, ja...
Si vols en parlem,
però és veritat,
aquí hi ha empreses
que fan
que treballen bàsicament
amb petroli,
derivats al petroli
i cap en plàstics.
He trobat un app
que està aquí
al Francolí,
però no m'agafen mai
el telèfon.
Sembla que ha de ser
una de les més importants,
però no m'agafen mai
el telèfon.
Després farem uns intercanvis
de telèfons.
Té nom a l'Invent?
Doncs, a veure,
només té un nom
que no és ben bé
el comercial,
no és com vull
que surti al carrer
perquè més aviat
no l'entendran,
però li dic
Miccionador.
Miccionador.
És la seva funció,
doncs és el seu nom,
no?
Ara bé,
quan surti, per exemple,
cap a la canalla
no es dirà
pas d'aquesta manera,
és com ara
un parapís
o una cosa així
s'ha de dir,
clar,
ha de ser alguna cosa...
Alexandra,
estava pensant
que d'aquí cinc anys
quan la Núria
regeixem els arxius
a la ràdio
diré,
mira,
te recordes
de l'Alexandra
que va inventar
el Miccionador
i que ara està
per allà
Estats Units
que és famós
i tal?
Te recordes
que va vindre aquí
i ens ho va presentar
en primícia?
No crec que hi arribi
tan lluny,
potser de passada
però m'hi torno
Potser triomfes
amb el menjar, eh?
I si fos
el món de la ràdio?
Què us assemblaria?
El món de la ràdio?
Escoltem, per provar-ho
De col·laboradora
de tant en tant
He portat l'email
que em va enviar
una amiga
per si el voleu llegir
perquè és molt divertit
va dir que
resumint-lo, eh?
Que segurament
me sortiria feina d'aquí
i diu
perquè tinc tanta xerrameca
que no te l'acabes mai
i diu
si te deixen marxar
és que són rucs
Això resumint
el que ella em va dir
Tornant al que ens ocupava
a l'inici
deixem a l'invent
la patent
en part dels macarrons
Sí
Parlem d'altres plats
que facis així
Va, l'especialitat
Perquè a més
tu què fas?
Cuines cada dia
8 racions
si truca amb ell
i si no
les tens allà
I si no, res, clar
Sí
Convides a la tina d'eina
Mare de Déu
No, el que passa
que o convido
amb la gent
o el poso al congelador
directament, eh?
Sí, sí
És que també
em va vindre una mica
la idea
al cap per això
perquè jo quan cuino
per mi mateixa
no faig una menjada
i totes van al congelador
i si no
tinc que treballar
tantes vegades
I clar
vaig pensar
com que sempre
ho poso al congelador
si no em truquen
Especialitat
Què és el que
el que et surt millor?
El que em surt millor
la paella
la paella
em surt molt bona
la truita de carxofa
Ui, boníssima
M'encanta
I m'encanta també
la truita de carxofa
és boníssima
I carbassó
Jo abans
l'he provat amb carxofa
i carbassó
per reixell
L'última vegada
que vaig donar
de menjar
amb un amic
vaig fer-li
precisament
la truita aquesta
i per ella
s'ho em va posar
de genoll
perdonant-me les gràcies
us ho juro
que jo me feia
i vaig dir-li
Raül
por favor
déjalo ya
que ella
I bueno
me vaig sentir
molt afalagada
que vos
la paella
és un dels plats
que me surt més bé
Però la paella
sí que fa de mal congelar
potser, no?
No, no
perquè la fa amb arroz integral
i la congelo
De fet
una de les vegades
que vaig anar cap a Lleida
que soc d'allà
portava la meva terrina
d'arròs congelat
perquè ho havia tret
i si ho deixava
a la nevera
se'm faria malbé
dic
doncs m'ho aduc
i quan ma mare va passar
pel costat meu
diu
i això
qui no ha cocinat
digo jo
i perquè no traig
para todos
o sigui
perquè és que
feia una oloreta
De Lleida Capital
o d'algun poblet
Lleida Capital
Sí, sí
terra de boires
és insuportable
aquell clima
i un fred
d'aquells que es posa
els ossos
Sí, no té graus
Escolta'm
l'Alexandra
ens agrada molt conèixer
no sé
postres
algunes postres
així també
que surtin bé
Tarta de formatge
Tarta de queso
boníssima
Inclosa en el menú també?
Suposo que quan arrenqui
sí
els primers dies
ho vull incloure
de regal
però sense que s'acostumin
sinó
no me sortiria
a compte
Així recordem
l'Alexandra
si voleu aconseguir
escoltaríem el número
o què?
Sí
Podem
Com vols que el diguem per antena?
Sí, perquè si n'hi ha
d'altres inversors
a la mateixa vegada
que ho estan escoltant
Vinga, doncs va
Si voleu contactar
amb l'Alexandra
bé sigui per intervessar-vos
per aquesta patent
que ens ha portat avui
o bé perquè us porti el dinar
a casa
a un menú
al preu de 6 euros i mig
a més un menú allò
que només em fa 8 racions
personalitzat
i amb tot el carinyo
que aquestes mínimes quantitats
implica
la podeu trucar?
El 651-02-6570
651-02-6570
Ui, ho he dit fatal, eh?
Tornem a dir, va
651-02-6570
651-02-6570
Sí?
Sí, t'han de trucar
amb un marge de temps
o és allò de
són les dues del migdia
tinc gana, pim-pam?
Sí, estarà fet
si n'hi ha
Si n'hi ha
estarà allà fet
Estarà allà fet, sí
Molt bé
i és això
és un menú que normalment
és un plat
un entrant
i un primer plat patent
Sí, potser un plat de sopa
per exemple
després unes mandonguilles
amb tomaca
també són molt bones
també són vegetarianes
Una pàgina web
jo te veig amb una pàgina web
per anunciar el menú de cada dia
Sí, també és molt bona idea
Un blog és molt fàcil de fer
un blog d'aquests que es fan ara
que és molt senzill
relativament de fer
Alexandra, gràcies per acompanyar-nos aquí a la ràdio
explicant la teva experiència
el teu invent
i en fi, això
que vagi molt bé
Moltes gràcies a vosaltres
de debò