Fèl·lip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Va, sorprèn-me.
Jo faré veure que no sé res, eh?
Oh, és que no ho saps.
Ah, no ho sé, no ho sé.
Bé, bé, va, de què parlem? Dóna'm pistes, de què parlem avui?
Avui, com ho diria, avui una mica aclarirem unes qüestions.
Aclarirem, el tema va d'aclarir.
No, no, no.
Hi ha molta confusió a dia d'avui amb una qüestió que és la qüestió de les teràpies manuals,
de tot el que fan gent que guareix a través de les mans,
des del món dels massatgistes, els fisioterapeutes, els osteòpates, els quiropràctics,
i avui una mica t'explicaré quina és la diferència entre totes aquestes especialitats,
que són ben diferents.
Algunes són molt properes, altres hi conviuen estretament,
i altres són molt distants en quant a naixement i en la nostra cultura.
A veure, una que se'm ve al cap, que sonava una mica allunyada de la nostra cultura
i fins a cert punt no la podíem entendre gaire,
i en vam parlar, no sé si era el reiki, que vindria a ser el que és la imposició de mans,
no sé si confongo ara.
Sí, sí, sí, però avui...
Això sonava estrany, eh?
Sí, avui també era cert, és una tècnica manual, d'acord, però amb una altra intenció.
Quan parlàvem de reiki estàvem parlant d'una terapèutica clarament energètica,
que buscava aquest aspecte exclusivament.
No les tocarem aquestes avui.
No, no, no, els tocarem només tot el que és teràpia manual,
és a dir, però en el sentit més físic de la paraula,
és a dir, quan anem a un professional i ens fa alguna cosa amb les mans,
des d'un estirament, un massatge o una manipulació.
Llavors jo vinc a aclarir-te avui, i aclarir a la gent que ens està escoltant una mica,
quines són les diferents opcions que tenim,
també perquè quan s'hi trobin davant d'un problema sàpiguen a qui han d'anar,
a qui han de buscar.
Existeix això de fer una manipulació.
Sí, és que això sona...
Això en l'argot tècnic és una paraula que no té la ressonància que té en l'argot popular.
Manipulació sona molt malament, no?
Però en realitat és treball de mans, no?
Clar, manipulació vol dir que hi ha una estructura que a través de les mans la modifiquem
o li donem una funció, només vol dir això.
Llavors mira, comencem.
Jo t'he portat aquests quatre grans grups, ja t'he dit, l'osteopatia, la fisioteràpia,
la quiropràxia, o quiropràctica també es diu, i el massatge, la massoteràpia.
Llavors una mica t'explicaré una mica la història de cadascuna d'aquestes,
que és curiosa, perquè com totes les històries porten la seva llegenda personal.
D'acord?
És a dir, sempre que es parla d'alguna terapèutica, els humans que són molt aficionats a això,
sempre hi ha que haver algú que és l'inventor, o el que l'ha portat a l'Occident,
o que l'ha portat al món escrit, i per tant se'n fa autor, no?
Però veurem que n'hi ha moltes que una mica són llegats a la humanitat, i de manera espontània.
Mira, comencem per la osteopatia.
A vegades la gent diu, m'han dit d'un osteòpata, o vull anar a l'osteòpata, o he anat a l'osteòpata.
Jo sé que és una tècnica que s'està implantant aquí, però que no està regulada, ni molt menys aquí,
i que ve on sí que està regulada i més reconeguda és als Estats Units.
Correcte.
Ja no ho sé més.
Bueno, estic mig-mig, més confosa.
Digue'm, digue'm.
T'explico.
Que aquí també és un terme que les diferencia, totes aquestes especialitats.
Quan parlem d'una especialitat terapèutica manual,
que es pugui considerar reglada,
quan dic reglada vol dir que l'Estat,
i concretament a través de les institucions universitàries,
ha constituït uns estudis
per assegurar que la persona que fa aquella formació
tingui uns coneixements mínims i, per tant, una qualitat davant de l'usuari final.
Doncs l'única que sí que està en aquesta condició és la fisioteràpia.
A dia d'avui, l'únic que estudi universitari de terapia manual és la fisioteràpia.
Després hi ha l'osteopatia.
Hi ha la quiropràxia, que són dues àrees que venen d'Estats Units, concretament.
El que passa és que l'osteopatia,
per qüestions de la gent que la va desenvolupar,
o dels alumnes, de la persona que la va desenvolupar,
doncs es va transportar molt ràpidament a Europa
i es van desenvolupar escoles.
Anglaterra és una gran escola,
al respecte a França també.
I la quiropràctica ens ha vingut ja una mica després, a posteriori.
Tarragona fins fa 4 o 5 anys, 6 anys, no tenia quiropràctics.
Ara sí que en tenim per aquí, també.
I l'última, que és el món del massatge.
El món del massatge no ve d'Estats Units,
sinó que el món del massatge ve d'Europa,
ve de Suècia, concretament.
I és a través de Suècia i una sèrie de circumstàncies
que ens arriba aquí a l'Estat.
S'ha de dir que aquí a l'Estat vam tindre la sort
d'un metge, Vicente Lino Ferrandiz,
un metge fincat a Barcelona,
que va ser una mica qui va transfigurar el món del massatge com a tècni.
I li va donar el nom de Quiro Massatge,
que potser això també ho hem sentit.
Sí, sí.
No t'interrompo, eh?
Volies començar per l'osteopatia.
Sí, tornem per l'osteopatia.
Mireu.
L'osteopatia neix de mans d'un metge,
un metge que es diu Andrew Taylor Steele,
d'acord?
Estem parlant d'un senyor nascut aproximadament
entre el segle XVIII i el segle XIX,
a Estats Units,
fill de metge,
fill de metge,
i és un senyor que pateix moltes migranyes.
D'acord?
Això ja us ho dic.
A més, darrere de la història de qualsevol iniciador
sempre hi ha algun historial...
Algun drama personal, fins i tot.
Sí, sí, perquè moltes vegades són la causa o el detonant
perquè aquella persona es fixi en uns aspectes.
En aquest cas, curiosament, aquest senyor,
aquest senyor s'explica, eh?
que amb aquestes migranyes que patia,
doncs, d'una manera casual,
tenia l'acostum d'estirar-se en una maca al jardí.
I resulta que al posar-se la maca,
amb les acordes de la maca,
la maca li estirava una miqueta el cap
i feia una petita atracció.
I allò el va inquietar perquè se'n donava compte
que aquelles migranyes que tenia,
quan s'estirava la maca, se li passaven.
Quina cosa més curiosa, no?
Però, bueno, l'història de aquest senyor va molt més enllà.
Això s'explica d'ell quan era un nano.
Aquest senyor decideix estudiar Medicina,
una mica seguint el seu pare.
Hem de pensar que una família molt dedicada als altres,
concretament el seu pare atenia els índices d'una reserva,
i ell va estar molt ficat en el tema de...
contra l'esclavitud,
atenent una mica a la gent que més problemes tenia, potser.
Entenent la medicina des de l'àmbit social, no?
Sí, sí, és l'àmbit social.
I a més també li inquietava molt
la manera que tenia en aquell moment la medicina de guarir,
que era l'únic recurs que tenia, bàsicament era la farmacologia.
I clar, també la farmacologia en aquells anys, en aquells segles,
no està tan avançada com ara,
i també era molt més tòxica pel cos.
Llavors ell ja li comença a donar voltes a que allò no...
potser hi ha d'haver una altra manera per guarir, d'acord?
A tot això aquest senyor perd tres fills
per una epidèmia de meningitis,
i allò l'estimula molt més a estudiar més profundament
l'anatomia, la fisiologia,
buscant a veure si hi ha unes altres respostes, no?
I també, complementant la llegenda d'aquest senyor,
doncs aquest senyor es troba amb un noiet, amb un nen,
que pateix de disenteria, disenteria hemorràgica, no?
I casualment aquell nen presenta també un dolor a l'esquena,
un mal d'esquena important, una lumbàlgia molt important,
i se'n dona compte que de manera casual,
manipulant aquelles lumbars,
tocant-les per veure com estaven,
es manipulen,
quan diem manipular, que al principi del programa tu ho deies,
és això que popularment la gent expressa com
petar, m'han petat a l'esquena,
això ho heu sentit potser?
Segur que ho heu sentit alguna vegada.
Fins que hi ha gent que ho fa de manera desconsiderada,
que això és un risc,
això s'ha de fer de manera molt controlada
i de mans d'un professional.
És que, de fet, perquè ens fem una idea,
abans d'entrar ja en tema,
l'osteopatia va per aquí, eh?
Petar ossos, per entendre'ns, molt genèric.
Sí, és que no serà més específics,
perquè si no els osteòpates s'esgarrifaran sentint això.
Bé, doncs resulta que al manipular aquells lumbars,
aquell nano també soluciona aquest tema
que pertanyia al sistema orgànic,
pertanyia al sistema vascular,
una altra història molt diferent.
D'acord?
Doncs llavors, a partir d'això,
aquest senyor ja comença a definir,
comença a investigar una mica,
més maneres de manipular aquestes vèrtebres
de l'esquena.
Comença a donar-se en compte
que hi ha una relació entre les malalties
i la posició d'aquestes vèrtebres,
i l'estat de moviment d'aquestes vèrtebres, no?
Doncs podríem dir que l'osteopatia,
i d'això no és l'osteopatia,
i aquí se n'anem ja a meitat aproximadament,
a finals del segle XIX.
Ja té una antiguitat com a terapèutica.
Es pot definir com una teràpia manual
que serveix per millorar òrgans,
teixits, vísceres,
i la relació que hi ha entre el crani i el sacre,
és a dir, tota la columna.
Tu diràs, òrgans?
Suposo que t'ha estranyat una miqueta.
D'acord?
Perquè fins ara parlàvem de la columna.
Doncs penseu que l'osteopatia
té tres grans especialitats.
Mireu, una és l'osteopatia estructural,
que és aquesta que s'ocupa pròpiament
de les articulacions, dels ossos,
i aquí no parlem només de l'esquena.
L'osteopatia no manipula només l'esquena,
els raquis, la columna vertebral,
sinó que també manipula qualsevol altra articulació,
i aquí entren braços i cames,
des dels dits de la mà fins als dits del peu.
D'acord? Totes.
Això és una àrea.
Després hi ha una altra àrea especialitzada
dins de l'osteopatia,
que és l'osteopatia visceral.
I aquesta és la que tracta,
també podríem dir el moviment dels òrgans,
perquè, Núria, els òrgans,
quan som nanos,
quan ens eduquen a l'escola,
ens diuen que només hi ha dos òrgans que es mouen,
que és el cor,
i ens diuen que els pulmons també es mouen,
per respirar.
Com a molt n'hi haurà una altra,
que l'hem sentit alguna vegada,
que és allò dels intestins,
aquell soroll dels budells,
també és un moviment a nivell orgànic.
Però no només passen en aquests òrgans,
sinó que tots els òrgans que tenim dins l'abdomen
i dins el tòrax tenen un cert moviment.
Per exemple, els ronyons tenen un moviment
amunt i a dalt,
descents i de descents.
Però per si mateix,
no per desplaçament per moviment d'altres òrgans,
sinó per si mateix.
No, atenció.
Dins l'abdomen hi ha molt poc lloc,
aquí tot està apretat.
Llavors, què passa?
Que tot ha de poder-se moure lliurement.
Quan un es mou,
es pitja l'altre
i l'altre es pitja l'altre.
D'acord?
El problema ve,
com que aquests òrgans
estan localitzats dins l'abdomen
a través de lligaments,
a través de fàcies,
vull dir,
no s'aguanten perquè sigui aquí al mig.
No és una bossa on hi posem coses,
sinó que ha d'agut al seu lloc.
D'acord?
Doncs penseu que n'hi ha,
que per circumstàncies,
doncs queden en una mala posició,
s'encallen,
queden...
Moltes vegades,
més que en una mala posició,
queden caiguts.
s'ha de passar el fenomen de la tosis.
D'acord?
I si cauen, no es mouen.
I si no es mouen,
no hi pot haver una bona funció orgànica.
Doncs mireu,
hi ha una especialitat dins l'osteopatia,
que és l'osteopatia visceral,
que s'encarrega de recuperar
aquest moviment dels òrgans.
Això fan manipulacions
damunt de la panxa,
damunt de l'abdomen.
Això és el que veuríem.
Fins i tot moltes,
i moltes vegades hi ha dolors,
o perdó,
hi ha situacions viscerals
que provoquen mals d'esquena.
o que provoquen,
mals d'esquena vol dir
totes les cervicals,
ah, i tota la columna.
És molt típic, per exemple,
el poc moviment del ronyó
que vingui vinculat a problemes lumbars.
O, per exemple,
el moviment defectuós,
defectuós una mica limitat del pulmó,
doncs tingui a veure moltes vegades
amb dolors a nivell cervical.
És molt curiós, això.
D'acord?
Llavors, clar,
un va perquè li fa mal a les cervicals
i es troba que aquest senyor li diu
estiris i li comença a tocar la panxa,
no?
Sí, clar.
Que sapigueu que està ben fet,
d'acord?
Que és una pràctica força normal.
Què passa?
Que no és una pràctica reconeguda.
Ja us hem dit abans
que l'única especialitat reconeguda
en aquest país,
com a tal,
és la fisioteràpia.
En canvi, l'osteopatia
és un estudi reglat
perquè les escoles
intenten fer-ho bé,
però no reconeguda.
O sigui, representa que l'osteoteràpia
el que fa és col·locar-te coses a lloc,
òrgans, vèrtebres,
Facilitar el moviment,
podríem dir,
d'aquestes vèrtebres i d'aquests òrgans.
Corregin també, no?,
aquesta desviació que puguin tenir.
Correcte.
Passa que llavors
hi entra una altra història en tot plegat
que és, bueno,
ara ja l'hem posat a lloc,
ja l'hem corregit,
però hem de mantenir-lo.
Clar, clar,
això ja en parlem després.
Això és el que ve després.
Normalment aquestes teràpies
es basen en que
a l'hora d'un cop posat
la funció es recupera,
el dolor desapareix
i els òrgans
comencen a funcionar
en condicions òptimes.
D'acord?
Hi ha una última especialitat
dins de l'osteopatia
que les manterem molt poquet
que és la crània sacral.
La crània sacral,
aquest es basa
en una teoria molt maca
que parla
que el cervell,
tot el sistema nerviós,
cervell, la mèdula,
està folrada
d'unes capes
protectores que té,
que són les meninges,
d'acord?
I entre aquestes capes
hi ha el líquid
que es diu
líquid cefalorraquidi,
d'acord?
És un líquid que nodreix
i protegeix
aquestes capes
i aquest sistema nerviós.
Doncs cos interessant.
Doncs penseu que aquest líquid,
com a tots els líquids del cos,
té una circulació pròpia,
d'acord?
Constant.
Se'n va fent,
se'n va gastant,
se'n va fent,
se'n va gastant, sí?
Sí, sí.
Doncs aquesta terapèutica osteopàtica
el que fa és valorar
quin és estat
d'aquesta circulació.
Per què?
Perquè mireu,
quan aquesta circulació
es bloqueja,
també pot ser causa
de molts dolors
en el cos,
pot tindre una vinculació
molt estreta
amb les vèrtebres,
vull dir,
en l'alçada vertebral
en què està produint-se
aquell trastorn.
D'acord?
I també té una relació
molt estreta,
això és molt curiós,
i aquí trobarem
els terapeutes cràniosacrals
que ens ho explicaran
moltes vegades,
eh?
Molta implicació
en el sistema emocional,
molts conflictes emocionals,
doncs s'expressen
amb aquestes dificultats
de circulació
d'aquest líquid.
Llavors,
és molt típic
anar a una sessió
de cràniosacral
i que la persona
acabi plorant.
I no per dolor,
eh?
No s'espanteu,
sinó perquè a través
d'aquella manipulació
que és extremadament suau,
s'ha de dir que és
molt, molt, molt suau,
es desbloquegen
aquests nusos,
podríem posar-li en nom,
emocionals
que hagin quedat.
Com es fa la manipulació aquesta?
Es fa a través del cap.
Ah, com si et fessin,
clar,
pels que no hi entenem,
com si fos un massatge de cap.
No, no, no, no.
El que veuríem
és que la persona està estirada,
ens farien estirar,
i veuríem
que el terapeuta,
l'osteòpata,
es situa damunt
a la part de dalt,
d'acord?
On tenim el cap,
i ens agafa el cap suaument,
sobretot la zona cervical.
I veuríem
que fa una sèrie
de manipulacions
a nivell d'aquesta zona,
molt suaus,
com si fossin pressions,
notaríem una sèrie de pressions,
pressions mantingudes,
com si fos un petit massatge,
però no ben bé un massatge.
I en la superfície
del crani, també,
perquè en el crani sacal
també toca
el que són les articulacions
entre les peces del crani,
que també es mouen.
Hi ha la creença que no,
però és un micromoviment,
però també
té repercussions
damunt del cos.
Fins aquí l'osteopatia.
Funciona?
Funciona.
Interessantíssima.
D'acord?
Què passa?
Ja us aviso també.
Avui en dia,
trobar un osteòpata sol
és més estrany.
D'acord?
Que vull dir,
quan dic sol,
vull dir que només
sigui osteòpata,
que només faci això.
Sinó el que trobarem
molt comúment
seran fisioterapeutes
que també són osteòpates.
D'acord?
Això ens va entrar
en el seu dia
i hi havia una mica
de confusió
en quant qui havia de fer
l'osteopatia,
si havien de ser metges,
si havien de ser físios,
si havien de ser infermeres,
podia ser.
i al final una mica
s'ha acabat definint
i és molt comú
trobar fisioterapeutes
que també practiquen
l'osteopatia.
Clar,
això és molt bo,
molt interessant.
Per què?
Perquè això,
si l'osteopatia ja era un estudi
que s'ha de fer
amb profunditat
i seriós,
doncs imagineu-se
complementar-lo també
amb un altre estudi
profund i seriós,
com és la fisioteràpia.
Imagineu-se llavors
davant un professional
que coneix molt bé,
amb molta amplitud
i molta tècnica,
doncs molts recursos
per poder solucionar
els mals d'esquena,
els dolors viscerals,
els mals de cap,
qualsevol lesió,
esguinços,
qualsevol lesió que tingués,
home.
Anem per la fisioteràpia,
d'acord?
Mireu,
la fisioteràpia,
aquesta sí que és de casa nostra,
podríem dir,
neix,
quan dic de casa nostra
parlo d'Europa,
això és important.
Podríem dir que neix
a posteriori
de la Primera Guerra Mundial,
encara que,
igual que tots tenen llegenda,
doncs la fisioteràpia
també en té,
i podríem dir
que gairebé
durant tota la història
s'està fent servir
la fisioteràpia.
Per què?
Perquè què és la fisioteràpia?
Doncs mireu,
la fisioteràpia
consisteix
en utilitzar
agents de tipus físic,
que vol dir aigua,
vol dir calor,
vol dir terra,
agents físics,
eh?
Combinats
amb exercicis
terapèutics,
exercici físic-terapèutic,
amb teràpia manual,
la típica és el massatge,
però aquí hi ha
tot el món de l'estirament,
de la recol·locació,
de la reeducació postural,
d'acord?
i se'ns va incorporar
ja gairebé
cap als anys 60,
se'ns va incorporar
el món de la elektroteràpia,
també.
Llavors,
el fisioterapeuta
és un professional
que utilitza
molts recursos diferents,
molts recursos diferents.
Sembla que hagi de ser
molt completista,
no?,
el resultat,
també.
Clar,
és intentar abordar
els problemes
des d'un ventall
molt gran,
d'acord?
D'acord,
llavors dins de la fisioteràpia
trobarem fisioterapeutes
que practiquen molt
amb instrumental,
d'acord?
Ja ho he dit,
amb corrents elèctriques,
amb calors,
i fisioterapeutes
que practiquen exclusivament
teràpies manuals.
Ja t'ho he dit,
des del massatge,
des de la recol·lació postural,
tècniques neurològiques,
fisioteràpia respiratòria,
bandatges,
podem trobar de tot.
Així com l'estotteràpia,
jo la relaciono tot i que no,
vaig errada.
Relacionem fisioteràpia
amb musculatura o no?
Sí.
Tot una mica,
musculatura bàsicament.
L'hem de vincular molt?
A veure,
és que clar,
és molt coneguda,
som molt coneguts
els fisioterapeutes
a través de la traumatologia,
l'especialitat més comuna.
Però què passa?
La fisioteràpia
té moltes especialitats
desconegudes.
Mireu,
la traumatologia
ja no cal que la parlem
perquè ja és la que tothom
més o menys té en ment
quan parlem de fisioteràpeutes.
Però mireu,
de fisioteràpia
n'hi ha, per exemple,
de respiratòria.
El fisioteràpeute respiratori
és aquell que se n'ocupa
de coajudant
els tractaments
que el metge fa
per la gent que té
problemes respiratoris.
Ja sigui,
facilitant la ventilació,
facilitant que puguin respirar.
Quan aquí parlem
de problemes respiratoris
estem parlant
des de la bronquitis,
l'asma,
l'emfisema,
totes les malalties
que ja són serioses,
parlem de malalties
de tractament hospitalari.
O malalties
perdó dins d'aquestes respiratòries
que necessitin
que la persona
pugui treure
les mucositats
que té dins,
que hi ha malalties
que es caracteritzen
per aquesta dificultat.
D'acord?
Això és una àrea.
Però després,
per exemple,
tenim, mireu,
una molt interessant
que en aquest país
s'està començant a fer,
que és la fisioteràpia
uroginecològica.
D'acord?
És la reeducació
d'aquestes àrees genitals.
Un problema molt comú
de tractament
és el tema
de les incontinències urinàries.
És un dels problemes
que afecta
més quantitat
a la població femenina.
Moltes vegades
no se'n parla
per la vergonya,
per tot el que genera
el propi problema.
D'acord?
Però que sapigueu
que hi ha
unes tècniques
de fisioteràpia
i hi ha uns especialistes
que faciliten
que aquest problema
sense necessitat
de passar
per via quirúrgica
es puguin subsanar.
Després tenim
fisioteràpia
pediàtrica
exclusivament
pels problemes
dels nanos.
Tenim fisioteràpia
neurològica.
Totes les malalties
de caire
neurològic
que afecten
el sistema nervió central,
per exemple,
les ambibleges,
el que són
els accidents
vasculars cerebrals,
les parastèsies,
les paràlisis,
tot un gran grup.
Després hi ha
fisioteràpia
també molt desconeguda.
Núria,
aquest és molt curiós.
Aquest és la fisioteràpia
en animals.
D'acord?
Sobretot
aquí a casa nostra
es practiquen
en algun club hípic.
D'acord?
Fisioteràpia
per cavalls
és una cosa
molt curiosa,
no?
No?
Clar,
són animals
de competició
que se'ls fa
fer algun tipus
de recuperació
davant de les lesions
que tenen,
no?
Però penseu
que té
un munt
d'especialitats
que són
molt desconegudes
en no sé
que siguin
àmbits
molt específics.
D'acord?
Per això també
s'ha de dir
que és la més
regulada
i la més
controlada.
Per tant,
un professional
que ens pot donar
molta qualitat
assistencial.
En aquest sentit
m'hauries d'explicar
i potser seria
la pròxima
terapèutica
que podem aportar
la diferència
entre fisioteràpia
i massatge.
Correcte.
Que l'has situat
en un altre grup.
Correcte,
mireu,
mireu,
si l'has situat
en un altre grup
perquè
tradicionalment
a casa nostra
abans que la fisioteràpia
existís
com a un estudi
regulat,
com a una titulació
professional,
existia una figura
que era la figura
del massatgista.
D'acord?
En origen
aquestes persones
estudiaven una mica
perquè anaven
seguint algú
que en sabia
i d'aquesta manera
esnudrien
i després desenvolupaven
ells mateixos
algun sistema
de massatges
pròpiament.
Però a dia d'avui
ja tenim escoles
de massatge.
D'acord?
Però què passa?
Mireu,
el massatge
i fi de comptes
acaba sent
una tècnica,
una tècnica més
de les que pot
utilitzar el fisioterapeuta
i de les que utilitza
el fisioterapeuta.
Després una altra cosa
és que hi haguin
persones que hagin estudiat
massatge,
massoterapia,
d'acord?
La formació també
és molt més reduïda,
és molt més limitada,
exclusiva
al món
de lo muscular
i una mica dirigida
perquè normalment
una clara diferència
que ens pot
ajudar
és que
el fisioterapeuta
s'ocuparà
de tractar
mitjançant el massatge
tot el món
de la patologia,
de les lesions,
del mal,
del dolor.
En canvi,
el món del massatge,
del massatgista,
en principi,
s'hauria d'ocupar
de tot el que és l'àrea
de l'atenció muscular,
de la relaxació muscular.
Són dues professions
molt diferents.
El que passa és que
dins d'aquesta diferència,
el massatge acaba sent
un recurs també més
pel fisioterapeuta.
molt bé.
Llavors,
si volem,
no és que ho facin malament
els massatgistes,
ho fan bé,
però si volem
tractar algun tipus
de lesió
o de mal
que hem tingut,
més val que anem
al fisioterapeuta
que no pas
al massatgista,
sense voler
menyspiar ningú.
I l'última
que ens queda,
interessant,
i l'acabem ja,
és la quiropràxia,
perquè aquesta,
com que ens ha arribat
en aquests últims anys,
és la quiropràctica.
És la més desconeguda,
pel que dius, no?
Que quiropràctica
només vol dir això,
també treballa amb les mans,
sí, sí, però mireu
quina cosa més curiosa.
La quiropràctica
també neix
als Estats Units,
en aquest cas
també donar-nos un metge,
el doctor
Daniel David Palmer,
que també és nascut
a finals del segle XIX,
per tant,
quasi com l'osteopatia,
això va.
Que són competència,
potser.
Mig, mig,
em passa que
ara concretarem
i veuràs la diferència gran.
En aquest senyor,
en aquest senyor,
la llegenda
que corre
a través de la teràpia
és que tenia
un servent,
criat a casa
que era sort
i ell s'hi va fixar
que aquell senyor sort
tenia un problema
amb les cervicals
i veia un volto raro
i no va tindre
altra currència
que manipular-li
les cervicals
i la sorpresa
i el miracle
va ser que aquella
sordesa va desaparèixer.
Va començar
a preguntar-se coses,
aquí devien confluir
molts factors,
no vol dir que
a través de la quiropràctica
la gent que pateix
sordesa
es pugui guarir.
Llàstima,
ojalà fos així,
però...
Llavors,
aquest senyor
que va observar,
una cosa molt curiosa,
va observar
que totes les coses,
totes les funcions
del cos
estaven regulades
a través del cervell
i del sistema nerviós,
se'n va donar compte
que alteracions
de l'esquena,
això és una mica
com l'osteopatia,
produïen
tota la resta
de mals.
Així com la medicina
del moment
defensava
que totes les malalties
venien des de fora
cap a dins,
aquest senyor
deia
que les malalties
venien a través
de dins
cap a fora,
és a dir,
trastorns de la columna
vertebral
provocaven les malalties.
Llavors,
què fa aquest senyor?
Doncs,
fa una mica,
com el doctor
Edward Steel,
és a dir,
Taylor Steel,
que desenvolupa
manipulacions
per les vèrtebres.
El que passa
és que aquest senyor
no es mou de lli.
La quiropràxia,
veurem que només
ens manipularan
exclusivament
la columna vertebral.
Així com deien
que l'osteòpata
també manipularia
si feia falta
les extremitats,
els òrgans,
i també
no ho hem dit,
però l'osteòpata
moltes vegades
també fa servir
petits recursos
de massatge,
d'estirament,
és una mica més
complet en aquest sentit.
En canvi,
el quiropàctic,
si anem a una sessió
de quiropàctica,
l'únic que observarem
és la manipulació
pròpia i exclusiva
d'aquestes vèrtebres,
que podran acompanyar
de consells
dietètics
o el que sigui,
però la tècnica
pròpiament
és només la columna.
Llavors,
la gran diferència
és això,
quiropàxi exclusivament
i tota la resta del cos,
fisioterapeutes,
nivell muscular,
fastial,
lligamentari,
amb un munt
de recursos diferents,
i el massatgista,
seria el professional
que es dedicaria
també al nivell muscular,
però no en un àmbit
tan terapèutic
o patològic,
sinó en un àmbit
més aviat
de distensió,
de relaxació
i de...
Jo,
després de tot això
que has explicat
que ha sigut molt aclaridor,
tenies raó,
al començament
ja ens ho ha dit el Felip,
avui aclarem conceptes,
però em queda
una pregunta,
un dubte.
Crec que
en la major part
de casos de dolència
no som nosaltres mateixos
qui ha de decidir
quina és la terapèutica
que millor ens serveix,
perquè n'hi ha
que necessiten
d'alguna tècnica combinada.
Sembla que totes
puguin donar resposta
a un ampli
bandall de problemes.
Potser són els professionals
que ens han de decidir
o que de totes
en traurem,
mira,
anem on anem,
tampoc no ens farà mal
i en traurem alguna cosa.
Ah, no sé,
per exemple,
n'hi ha una de molt clara,
lesió,
com deies tu,
lesió muscular,
perquè has fet
un sobresforç
fent esport.
Bé,
això potser sí
que em dirigirà
més aviat
al físio,
però amb qüestions
de dolències,
que el que deies tu,
una relació dels ronyons
amb l'esquena,
bé.
És que és una visió
molt específica aquesta.
Què passa?
Sabeu què passa?
Jo hi feia,
avui dedicàvem
aquest programa
a això precisament
perquè hi ha molts dubtes.
I hi ha dubtes
perquè la gent
no ho coneix.
Llavors és normal,
una persona que pateix
moltes vegades
no s'apuntarà,
es guia perquè el veí
li ha dit
o perquè el cosí
li ha comentat.
Això és normal, no?
Què passa?
què heu de buscar sempre?
Doncs dos coses principals.
Una és que
la forma de procedir
d'aquella terapèutica
us faci sentir còmodes.
A veure,
hi ha gent que
una manipulació cervical
no se la deixa fer.
Allò que veiem
crac del coll,
ai, s'espanten, no?
Hi ha gent que s'hi nega.
Potser això no els hi anirà,
però els hi anirà més
tot el que sigui
el món de l'estirament
que li farà un fisioterapeuta,
en canvi.
D'acord?
O sigui, una cosa important
que heu de buscar
és que us sentiu còmodes
amb aquella terapèutica.
Una altra cosa
és que us sentiu còmodes
amb aquell professional,
que això és una altra cosa,
perquè podem trobar
dos professionals
que practiquin el mateix
i que no ens condeixin
per res el mateix.
En tot cas,
el consell que donem sempre
és no elimineu
de la vostra llista
la terapèutica,
elimineu en tot cas
aquest professional.
Sí, sí.
I l'última cosa
és l'eficàcia.
És a dir,
a veure,
hi ha problemes
que ja són de caire crònic,
que aquests és obvi
que el que ens han de fer
és anar cuidant-los.
Però n'hi ha molts altres
que no hi ha una cronicitat
evident en el problema
i que s'han de solucionar
i no han de tardar.
No pot ser
que per segons quines coses
estiguis mitjany tractant-ho.
Una cosa és que t'haguis trencat
un os,
una cosa és que t'hagin fet
una cirurgia
de lligaments creuats,
que això no requereix mesos,
això és normal.
Però que tinguis una contractura,
el que no pot ser
és que per una contractura
de l'esquena
et facin anar a teràpia
durant tot un any.
Això no és normal.
Llavors,
busqueu aquestes tres coses.
Que la teràpia
vagi amb vosaltres,
que el professional
també s'ha d'acui a vosaltres,
i que sigui eficaç,
que hi hagi resultats.
Home, bons consells, eh?
Com sempre.
Felip, moltíssimes gràcies.
Molt interessant.
Gràcies a vosaltres.