Avui, els de tardes, també volem parlar amb el José Juan González.
Potser el coneixereu més sota el seu nom artístic, Espaldemaceta.
Espaldemaceta, bona tarda.
Bona tarda.
Ja teníem ganes d'entrevistar-te la setmana.
Fa un parell de setmanes, perquè actuaves a la Sala Trono,
però veig que no et va fer falta la promoció, eh?
Home, sí, sí que fan a fet, eh?
Vull dir, des de Anima, des de la promoció, sí, des de...
No sé, hi ha hagut recursament també dels diaris.
Realment sí que fa falta i va funcionar, eh?
La veritat és que molt content.
però, però, bueno, no sé si no m'ho acabo de creure,
però bastant bé, bastant bé.
Va funcionar tant, també, que, home, hem tingut ocasió d'entrevistar-te avui
perquè és que repeteixes concert, has ampliat la data de concert,
en fas un aquest diumenge, també, no?
Així mateix, sí, sí, molt bé.
Realment, però, bueno, la salsi és encantadora.
Són 50 persones les que poden veure l'espectacle,
però és que és ideal, perquè és tot de color negre,
perquè hi ha un envió molt xulo, amb poc volum,
tens el públic molt, molt a prop...
És un lloc fantàstic, eh?
perquè n'hi ha poquíssims, com aquest lloc.
Llavors, a sala de trona, doncs,
doncs, el m'omplir dues vegades,
i, bueno, doncs, ara en tornem a fer una altra, a veure què tal.
Vam conèixer...
Perdona, en un moment que ens vam plantejar,
nostres, podem fer un lloc més gran, però sí que és tan encantador que no,
hem preferit repetir aquí.
A més, ja hi havies tocat presentant el primer disc,
i és que el José Juan el vam conèixer quan encara no tenia disc,
quan es va autoproduir, després quan li van editar un disc,
i ara presentes el segon.
Sí, ara és un EP, són cinc cançons,
i, bueno, de la gravació van...
Algunes cançons van quedar fora,
i, bueno, teníem prou interès per anar a altres,
i eren prou interessants com per repetir-les.
Llavors, bueno, hem fet aquest EP, que l'estem presentant,
hi ha una versió dels planetes, que havia agradat,
i, bueno, doncs, anem fent.
Vull dir, són cançons, vas acumulant cançons,
i ja està, hi vas fent.
Són cançons semblants, vaja, sota...
Amb el teu estil, eh?, com sempre.
Sí, la veritat és que, és que...
Bueno, la veritat és que...
Doncs, no ho sé, és que jo...
Això de l'estil, a mi m'agrada provar moltes coses,
però al final surten...
Les cançons surten com surten.
Jo no soc tan conscient, no busco buscar un estil determinat,
però amb guitarra i veu, el que faig jo...
Crec que a partir d'ara estic composant coses diferents,
però de mica en mica n'hem provat.
Però això serà a partir d'ara, t'ho dic,
perquè la gent que pensi, ostres,
es apresenta, doncs, cinc cançons noves.
Sí, fins a cert punt, eh?,
ja estaven programades, diguéssim,
ja les...
És una continuació del que feies.
Realment, quan vam regravar,
vam gravar més cançons de les que pensàvem posar,
i aquestes, doncs, van ser...
Algunes d'elles són algunes que no...
que van quedar fora pel que fos, no?,
perquè pel metratge...
però jo no m'avergonyeixo de cançons que he fet mai,
i jo hem decidit posar-les.
Ara jugues de diferents coses,
ara estic provant coses amb la guitarra una mica diferents,
ara aquest concert de diumenge portaré el piano,
estic jugant amb el piano,
d'una manera molt senzilla,
que estic començant a aprendre.
Però, bueno, la costa és jugar, divertir-se i explorar.
Amb això estem, com sempre.
Escolta, i si haguessis de fer balanç
de com et va la trajectòria,
en quin punt musical estaries?
Uf, doncs no ho sé, jo estic disfrutant,
que això costa molt disfrutar,
que tinc la sort que ara puc fer concerts,
que ara puc anar a diferents llocs,
que puc provar cançons noves en públic,
que realment nosaltres ens alimentem d'això, saps?
Si el públic ve els concerts i li agrada,
llavors et possibilita poder grapar noves cançons.
Jo estic disfrutant del meu moment,
jo no li piro massa, jo estic trobé.
i, no sé, jo vaig provant cançons noves,
abans de gravar-les s'esplomó al públic,
i clar, si no tingués concerts,
no podia provar a veure com funcionen,
si a la gent li agraden,
canviar el repertori,
aquesta cançó potser la ficarem més enrere.
Els concerts són el que ens manté,
i que possibilita que després puguis anar a gravar el discos.
No sé, estic molt content, jo no puc demanar més.
Nosaltres també ens en alegrem molt,
de fet, anem seguint la pista,
i veiem de tant en tant això,
el concert d'espaldemaceta en alguna sala mítica de Barcelona,
acompanyant també d'alguna altra formació home important.
T'estàs fent un nom, eh?
Això és una de les coses més xules, no?
He compartit l'escenari, he fet el teloner,
no de mi en jurado, he pogut conèixer els Manel,
he pogut conèixer Nínica,
per ell de Calaril,
les coneixes de, saps, de tu a tu,
i fem col·laboracions, he pogut...
Ara la Maria Rodés feia un...
vam fer una sobretaula junts,
i conèixer altres músics,
i aprens, no sé,
i li pots mirar els dits i quins acords fa,
i realment quasi sempre he tingut molt bones experiències
amb la gent música que he tocat,
els que admiro,
que he descobert l'obra després,
totes les cançons que he fet un cop he tocat amb ells,
és dels grans regals de poder fer cançons, eh?
Quin és el proper pas?
Doncs jo...
Seguir igual, no sé.
Jo crec que en guitarra i brou,
tot i que sembli que pugui haver poca cosa,
hi ha molt jo que descobrir, eh?
Millorar l'execució,
no sé, hi ha moltes possibilitats.
El joc a mi encara em diverteix,
i a mi la gent em diverteixi,
anar fent.
Hi ha possibilitats de fer-ho amb altra gent,
però, bueno,
de moment no trobo la necessitat musical
per ficar més instruments,
tot i que m'ho plantejo constantment,
i no hi ha gent que m'ho diu,
que s'ofereixen,
jo què sé,
jo què sé, ja veurem.
T'has fet un grup de seguidors,
i hi ha allò, fidels, eh?
Aquí a Tarragona,
a què sí?
Buf, això no ho sé.
Jo crec que sí, eh?
Bé, hi ha hagut gent que ha repetit.
No ho sé,
això pot ser bo, eh?
Sí, sí.
Sí que és bo,
que vinc a Tarragona diverses vegades.
Jo què sé.
Jo depèn qui vingués a Tarragona,
també vindria mil vegades, eh?
I depèn quins grups,
jo em seria igual pagar a determinada entrada.
Però si passa el mateix,
però, no ho sé,
la música provoca coses
que altres coses no provoquen.
No sé.
Ens fa molta il·lusió, eh,
José Juan,
veure't amb aquest esperit,
bueno, juganer, com dius tu,
i una mica fent el que t'agrada
sense més preocupacions,
perquè, de certa manera,
t'hem vist créixer.
Hem vist com vas fent passets,
ets la nostra criatura.
A l'alto i a l'ància.
José Juan González,
Espal de Maceta,
a veure, fixa'm dates,
diumenge,
has ampliat,
però ja serà l'últim, eh,
de moment,
a la Sala Trono,
concert d'Espal de Maceta,
a quina hora?
A les 9,
a la Sala de Trono,
és recomanable
que envieu un correu
a la web de la Sala de Trono
per reservar,
si voleu vindre,
i, re, re,
aquest cop serà una mica diferent,
veure cançons soles,
perquè portaré el piano,
aquest cop sí,
i, re,
també aquest divendres
toco a Castelló,
i, bueno,
la setmana que ve,
no sé a la Sala,
no sé quin lloc,
no ho sé,
ho haig de mirar,
eh,
tinc el MySpace,
qui ho vulgui saber
pot connectar-se a MySpace,
i allà hi veurà,
realment molt bé,
després del dia 5 de desembre
anem a,
vaig a tocar a Madrid,
vull dir que fantàstic.
Ja ho veig,
ja ho veig,
bueno,
doncs et seguirem la pista
i que sàpigues
que la que et puguis escapar
tenim pendent una entrevista
aquí a l'estudi,
a Tarragona Ràdio,
tu la guitarra
i això,
guitarra i veu,
i ens fas un directe.
Serà un honor.
Val,
per nosaltres també.
José Juana,
Espal de Maceta,
moltíssimes gràcies,
una abraçada.
A vosaltres.