Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, sí, som aquí.
De fet, al Solar ens estan fent les òbres de construcció
del pavelló del Col·legi Sagracor.
Això és a escassos metres del carrer
Sant Antoni Maria Claret i l'Avinguda Marquès de Montoliu.
I hem vingut aquí perquè s'han fet unes descobertes importants
d'època romana.
Aquest dia sortia en alguns mitjans de comunicació
que s'havien trobat sis escalets romans,
també claus de diferents taüts de fusta.
Hi ha també una teula molt curiosa,
i també una teula que porta el nom d'un fabricant
que es deia Lucius Erenio.
En fi, hi ha altres coses que anirem explicant,
perquè ens acompanya, estem aquí mateix al peu
del lloc on s'ha trobat aquestes descobertes
amb el director de l'excavació,
que és el César Pozinha,
de l'empresa arqueòloga de l'empresa Còdex.
César, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aquí estem treballant una mica.
Què esteu fent ara mateix?
Ara ja pràcticament està concluïda
el que seria l'excavació arqueològica,
estem dins del que seria la fase de documentació
del que ha sortit.
I el que veus que està fent la meva companya
és netellar totes les pintures
que decoraven una de les parets
d'una de les càmeres funeràries
per tal de poder-la documentar adequadament.
Aquests escalets, els sis escalets, on van aparèixer?
Són totes aquestes fosses que són una mica posteriors
al que seria la càmera funerària
i de fet n'hi ha un moment que fins i tot tallen aquesta càmera.
L'imperi romà va durar molts segles
i n'hi ha fases que es van superposant unes a les altres.
Estem parlant d'una antiguitat, segle...
El que seria la càmera funerària
seria possiblement segle primer i després de Crist
i tot el que són els enterraments
en inhumació
serien segle segon
i pràcticament inicis del tercer.
Com estaven aquests escalets?
I és habitual trobar escalets d'època romana?
Sí, aquí en Tarragona és força habitual.
En altres indrets, el que és la matèria ósea
no es conserva tan bé.
Per exemple, a Galícia,
la matèria ósea desapareix molt fàcilment
però aquí, amb el terreny que hi ha a Tarragona
es conserven prou bé, sí.
O sigui que permet determinar si eren homes, dones, nens, no?
Sí, sí, és molt...
L'estudi dels ossos permet fins i tot
averiguar si havien patit qualsevol tipus de malaltia,
càncer, etc.
Defectes de naixement,
rotures que s'havien produït
durant la vida de l'individu, etc.
De quals lliure que vau trobar aquí,
què eren? Homes, dones, joves, grans?
Sí, d'esquelet tenim dues dones,
totes una possiblement d'avançada edat.
Tenim un adolescent
que era molt curiós
perquè feia 1,78 m,
la qual cosa, per els estàndards d'època romana,
és un individu força alt.
Més alt que tu i més alt que jo, eh?
Sí, sí.
Però, a més a més, els romans diuen
que eren més baixets que la mitjana actual, no?
Avui en dia tenim una alimentació força millor
que en aquelles èpoques
i, clar, és normal que
els individus fos més baixets, no?
I al voltant d'aquests escalets,
què s'ha trobat? També hi havia alguns objectes.
Sí, una mica la sorpresa, entre cometes,
és la quantitat de material que hem recuperat
juntament amb els enterraments, no?
Concretament, aquest individu, aquest jove que era tan alt,
portava al costat d'una de les cames,
portava una tauleta de maledicció.
Això era una mena de tauletes que feien en plom
i les escrivien, amb un ferro,
escrivien algun tipus de maledicció.
Se suposava que l'esperit del difunt
t'ajudava a aconseguir el que havies posat
en aquella tauleta de plom.
Exactament el mateix que es fa avui en dia
amb el vudu i totes aquestes pràctiques
d'origen africà,
pràctiques de màgia negra.
O sigui que hi havia bruixots en l'època romana?
Sí, sí, els romans eren un poble molt supersticiós,
molt més que avui en dia, clar.
Totes aquestes pràctiques estaven a l'ordre del dia.
Se podia lleixar alguna cosa amb aquesta placa de plom?
Està en un estat de conservació molt precari.
Nosaltres, de moment, l'hem consolidat
i esperem que amb una bona tasca de restauració
es pugui arribar a veure què posava, no?
L'objecte més intacte que heu trobat, quin és?
Home, tots els morts anaven acompanyats
de vols de ceràmica i estaven força complets.
També han sortit moltes llànties,
que són aquestes...
Aquests són llànties per il·luminar, no?
Una llum d'òlia.
Sí, una llum d'òlia, exactament.
I aquestes hem sortit d'un estat força bo.
Una d'elles portava la curiositat
que l'havien trencat expressament
per posar dins una moneda.
Cosa que jo no conec, de moment,
cap paral·lel d'aquest tipus de ritus, no?
Això, per el que s'ha dit aquests dies,
podria ser una entrada també de la ciutat
per aquesta zona de l'Àntica Tàrraco?
Sí, a banda de la seva importància relativa,
és que, clar, a nosaltres,
els arqueoles, que n'hi hagi enterraments,
sempre ens estan indicant
que a prop ha d'haver algun tipus d'accés.
Perquè els romans tenien el costum
de posar sempre l'enterrament
al costat de les vies d'accés a la ciutat.
Llavors, si trobem els morts,
no gaire lluny ha d'estar alguna via d'accés.
Com que pràcticament les vies d'accés més importants
ja sabem, o ja intuïm per on passaven,
doncs possiblement seria una via
d'una importància més petita, no?
Això faria redibuixar el que seria
el plano de l'Àntica Tàrraco, no?
Una mica?
Bé, a més que redibuixar, és complementar.
Moltes vegades, tota aquesta tasca que fem
en petites excavacions,
potser per al gran públic
no té molta importància
perquè el que fem és molt reduït.
Però quan ajuntem totes aquestes peces
del gran puzle,
és quan se li poden donar un significat
al que fem, no?
Crec que troba també algun vestíci
d'una antiga vinya, no?
Sí, això que tenim a la nostra dreta
són races de vinya.
Són unes races que feien,
avui en dia em sembla que també es fan,
per evitar que el que és l'arrel de la vinya
es podreix per excés d'aigua.
Llavors això el que fa és una mena
de drenatge natural
i evita que n'hi hagi massa aigua
a la zona de l'arrel,
evitant que es podreix, no?
Sí, nosaltres sempre ens guiem
per la consistència de l'estrat,
de la terra, el color, etc.
Què està fent la teva companya?
Està intentant treure el color d'aquesta...?
Sí.
Com que això és la càmera funeràia
estava omplerta de cendres fins a dalt,
doncs s'ha anat concrecionant.
S'ha format una capa de brutícia
per sobre de la pintura
i ara el que està fent és reblandir
aquesta brutícia amb aigua destil·lada
i, doncs, mecànicament,
doncs se va extreure a poc a poc
aquesta costra
per veure la disposició de les pintures,
per veure una mica la decoració pictòrica
com és com anava feta, no?
Que es veu, no?
És a dir, es veuen els colors aquí, no?
Sí, es veu...
A la part inferior, a la part del socol,
té com un color grugenc
amb un motellat.
Fa com unes taquetes,
com si fos la pèl d'un leopard, no?
I la part superior és completament vermella,
separat del socol
per una petita línia blanca.
Són estils pictòrics
molt habituals en època romana.
És habitual trobar tombes
al costat d'incineracions
com aquesta d'aquí?
D'inomacions, a Tarragona
teníem documentades força...
Bueno, tenim documentades força quantitat,
però el que és incineració,
no n'hi ha tantes, no?
És un ritus que és molt més difícil
de documentar adequadament.
Aquí hem tingut la sort
de que ha sortit aquesta càmera funerària
que, evidentment, ahí dins
no hi havia només un individu,
sinó que hi havia força.
era un enterrament col·lectiu.
A vegades que s'anava morint la gent,
les cendres les anaven depositant
dins d'aquesta càmera, no?
Per això és el que motiva
que tota la paret estigui recremada
i tingui aquest color negre, no?
És a dir, que s'incineraven directament, eh?
O s'havia...
O s'havia...
Hi havia les dues pràctiques,
inomacions i crematori, o...?
Al principi era...
Pràcticament tothom s'incinerava, no?
I després amb religions que van a venir
sobretot de l'extrem oriental de l'imperi,
tot això va anar canviant
amb el cristianisme, mitraïsme, etc.
I es va passar també més a la inomació.
Inomar és molt més barat
perquè pensa que per incinerar
necessites la lenya, etc.
Mientras que per inomar
senzillament has de fer un forat
i posar el mordins.
És força curiós
perquè gairebé totes les inomacions
que han sortit aquí
tenien el seu taüt de fusta.
Evidentment la fusta desapareix,
es podreix,
però sí que s'han conservat perfectament
els claus,
els claus de les cantoneres
que eren els que subjectaven
les taules de fusta entre sí, no?
Pel tipus de material
o pel tipus de monument funerari
diu que és una família,
de diverses, rics, pobres...
Això ja, moltes preguntes
sempre seran hipotètiques,
però sí,
a l'estar d'una agrupació
és plausible pensar
que es tracti d'un grup familiar, no?
Entenem família
com l'entenien els romans
que pràcticament fins i tot
els esclaus
eren considerats propietat
de la família, no?
o sigui, formaven part
directa o indirectament
d'aquest grup familiar.
Per aquí uns som nosaltres,
trobar restes romanes,
no sé si hi ha cap precedent,
però vull dir que no és massa habitual,
no?
La ciutat moderna?
En aquesta banda,
el que passa és que
totes les edificacions
que ens envolten
s'havien fet
abans que es portés
la pràctica arqueològica
es portés tan arrajatable
com es porta avui en dia.
és possible en moltes,
possiblement s'haguessin trobat restes,
però no tenim constància
perquè no hi havia cap arqueòleg
controlant les obres, no?
Aquí és diferent, no?
Ara es troba qualsevol cosa
i de seguida doncs ve la generalitat, no?
Fa una inspecció ocular,
miren si té valor, no té valor, en fi.
No, avui en dia,
abans que es faci cap obra,
primer hem de donar nosaltres
el vistiplau, no?
O sigui, primer hem de fer
una prospecció arqueològica previa
a la realització
de pràcticament
qualsevol obra que es fa, sí.
En lo qual és molt més difícil
que pasen aquestes coses
que pasaban abans
de que no es veien les restes
o es tapaban, etc.
Es tirava formigó i fora, no?
Sí, era una pràctica molt habitual, no?
Escolta,
a què toma el lucio serenio?
A què toma?
A què era que toma?
Pues,
eso encara hem d'investigar
una mica,
el que passa és que
els romans tenien
aquest costum
tan apreciat
per els arqueòlegs
que moltes peces ceràmiques
les marcaven
amb el nom del fabricant.
En lo qual,
després,
a l'hora de fer
comparacions,
és molt més fàcil
que si els materials
fossin
sense
segell, no?
Llucius Serenius
em sembla que
ha sortit
alguna teula més
a Tarragona
amb aquest nom
i possiblement
fos el fabricant,
la persona
que fabricava
aquest tipus
de material,
no?
Aquí,
perquè ens expliques,
home,
en principi,
si ara això està allà,
esteu investigant encara,
però vull dir que
les descobertes
en principi
n'han de sortir més,
em preveieu que
que en puguin sortir més
o ja està això,
diguéssim,
trobat?
El que és la part
arqueològica,
com he dit abans,
ja ha finalitzat,
però estem a la part
de documentació
del que ha sortit,
no?
Ja tot el sediment
arqueològic
ja ha estat extret,
o sigui,
ja és impossible
que surti
cap resta més,
no?
Què passa amb aquests
ossos,
amb aquests escalets?
On van a partir d'ara?
Els escalets,
sempre,
el material arqueològic,
tot,
es lliura
al museu arqueològic,
al museu
d'arqueològia
de Tarragón,
no?
I, bueno,
el que són les restes,
com que no estan
afectades
per cap tipus
d'estructura,
doncs,
se colgaran,
se protegiran,
se colgaran
i, bueno,
no intercediran
amb el desenvolupament
de l'obra,
no?
De fet,
l'obra no s'ha parat,
eh?
Perquè ja continuen treballant,
vull dir que
que ho coaviteu,
eh?
Sí, sí,
evidentment,
nosaltres sempre tenim
la política
de quan menys
molestem millor.
Aquesta idea
de que anem parant
obres i...
molestant de la gent,
doncs,
és una idea,
moltes vegades,
de la gent
que no sap realment
com es fa
el procés
d'arqueològic,
no?
Esteu, per cert,
ara en gairets llocs
aquí a Tarragona,
a l'empresa Códix,
on esteu?
Ara mateix que tingueu
així operatiu
algun altre
llaciment?
Ara tenim
una excavació
força gran
a Vidal i Barraquer,
on estava abans
la sofrera,
i després,
estem col·laborant
amb l'Ajuntament
de Tarragona
al carrer Ibiza.
i així,
de les més importants
són aquestes,
no?
A Tarragona
també es va trobar
restes funeràries,
no?
I d'una antiga entrada,
diguéssim,
a la ciutat.
Sí,
aquesta sí que és una
de les vies
importants
d'accés a la ciutat,
no?
Això ja s'havia documentat
quan es va fer
l'avenida
de Vidal i Barraquer
i ara ha sortit
la continuació.
Tot s'ha flanquellat,
aquesta via
s'ha flanquellat
de mausoleus
familiars funeraris,
no?
I en aquestes obres
sembla que s'han documentat,
no l'aporto jo l'obra,
però em sembla que s'han documentat
dos o tres mausoleus.
Aparentment eren de gent
més adinerada
de l'època,
no?
Per la dimensió,
no ho sé.
Sí, sí,
possiblement,
sí.
Això,
doncs,
senzillament
n'hi ha uns murs
que delimitan
en el cas que ens ocupa,
n'hi ha uns murs
que delimitan
l'espai funerari
i l'altre
ja tenim
un edifici monumental,
o sigui que
això ja
denota
un major prestigi,
no?
Molt bé,
César,
moltes gràcies
per tindre's,
fons de Tarragona Ràdio,
em fica...
Treu gaire dies aquí
treballant en principi,
no?
No,
estarem ja...
potser a mitjans
de la setmana vinent
ja hem acabat.
Doncs escolten que vagi molt bé,
gràcies.
De res,
adeu.
Doncs Núria,
és César Pozinha
i és el director
de l'excavació
i arqueòleg
de l'empresa Còdex
que estan aquí treballant
en aquest solar,
aquest solar,
doncs,
com et deia al començament,
és on s'està construint,
el sobre que es diu de fons
és de les obres,
el pavelló del Col·legi Sagrat Cor,
que continua,
per cert,
la construcció
i que també ens han dit
aquests dies
que aquestes troballes
de restes romanes
no condicionaran
pas el projecte
del pavelló
d'aquest Col·legi Sagrat Cor,
vull dir que això
tira endavant
i, en fi,
no hi ha de bé
passa cap problema.
Això, Núria,
en qualsevol cas,
és la imatge
que tenim aquí,
dels llocs
on s'han trobat
aquests sis escalets romans
i també moltes restes
com les explicava ara
el César
des d'aquí mateix,
des d'on estan
ara mateix treballant
aquests arqueòlogs
de Còdex.
Això és tot, Núria,
des d'aquí,
bona tarda.
Adéu.
Gràcies.