Aquest cap de setmana, Falseta celebra la Festa de l'Encamisada.
Una festa de la que avui en volem parlar i hem convidat l'Anton Vidal,
i és el president del Centre d'Estudis Falsetans.
Anton Vidal, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
D'entrada això que escoltem és la Jota de Falset, no?,
que també té a fer el seu punt a la festa, no?,
el seu punt de protagonisme a la festa.
Sí, podríem dir que és un dels punts àlgics de la festa,
és a dir, més que res, doncs,
encabat de l'ofertori a l'ofici de la missa,
i és quan se balla, doncs, al voltant de l'altar.
Quins són els orígens de la festa de l'Encamisada, Anton?
Bé, segons la llegenda diu que, bueno, doncs,
el Falset va patir un setge.
Aquest setge, doncs, el va poder, doncs,
com aquell que diu, guanyar,
i la manera, doncs, de donar gràcies a Déu,
doncs, va ser anant coincidint,
sembla ser, doncs, en la festa, en la processó
que feia, doncs, de Sant Antoni.
La gent que van guanyar el setge van anar amb camisa blanca,
doncs, sembla ser que era un dia molt boirós i tot això,
i, doncs, per confondre's una mica amb la bolla
i poder arribar a guanyar el setge,
doncs, anaven amb aquesta camisa blanca.
I tal com anaven, doncs, van anar a la processó de Sant Antoni
donant, doncs, les gràcies per poder haver guanyat aquest setge.
I d'aquí, doncs, els encamisats,
i d'aquí, doncs, l'encamisada.
Per tant, si volem participar a l'encamisada,
és indispensable que tinguem una camisa blanca.
Això, com a mínim.
Això, com a mínim.
A part d'això, és a dir,
el que sí que és l'organització,
doncs, estem insistint molt,
i això, doncs, potser ha donat un fruit
al cap d'uns quants anys,
que tota la gent que participa a l'encamisada,
tant si va dalt les cavalleries,
com dels carros, com al costat,
acompanyant les cavalleries dels carros,
vagin naturalment vestits,
ara ja podem dir,
amb el tratge d'encamisat,
que no deix de ser, doncs,
el tratge típic de principis del segle XIX,
doncs, de català, no?
Ah, doncs, com és, clar?
Amb camisa blanca i texans no serveix, eh?
A veure, com ha de ser el tratge?
Bona pregunta, bona pregunta.
És a dir, en principi,
el que és la vestimenta de l'home,
però d'alguna forma, doncs, seria, doncs,
bueno, barretina, en aquest cas,
allà, doncs, camisa blanca,
corbata vermella o llacet, com si vulgui,
allà, l'armilla,
faixa, faixa vermella o negra,
o lila, és a dir, doncs,
com que falset té la bandera lila,
doncs, hi ha molta gent, doncs,
que, doncs, porten faixes liles,
pantalons o calça curta,
per entendre'ns, de vellut,
mitjons blancs
i sabates de nou-toms.
Això seria
lo perfecte
per poder participar.
Se permet, doncs,
portar un calçer que sigui una mica
més dur, perquè, doncs, claro,
portant els animals una cosa o una altra,
per evitar problemes,
doncs, bueno, la gent porta sabates normales.
Però, en principi,
la norma és aquesta.
I jo crec que en el cas dels homes
relativament és fàcil.
Mira, una peça d'aquí, una peça d'allà,
però les xiques ho tenen més complicat, no?
Home, una mica més elaborat, podríem dir.
Bé, les sabates són les mateixes,
llavors, doncs,
les mitges, mitja blanca,
bé,
les nagues,
tota la faldilla,
el corpinyo,
el que és la gandaia,
i llavors les mitenes.
Això és, per dir una forma,
el complement femení,
per entendre'ns, no?,
del vestit.
I això demanem que, clar,
que la gent hi participi,
perquè, doncs,
és una de les maneres
que podem fer la cosa diferent,
potser,
dels altres tres toms,
que, per què la gent mos entengui,
doncs, hi ha arreu de Catalunya.
Són important,
òbviament,
la vestimenta,
però, en tot,
també és molt important
la participació de carros
i de rucs.
Abans,
més o menys,
en tots els pobles,
n'hi havia de rucs, eh?
Ara,
costa més de trobar-ne, no?
Com us ho feu?
Bé, de rucs...
També n'hi ha, eh?
Però d'una altra mena, diguéssim.
Estan parlant dels de quatre potes.
Sí, ja fa la problema.
És a dir,
fa,
què et diria,
doncs,
entre 20-30 anys,
doncs,
hi havia molta gent
que encara, doncs,
tenia l'animal,
doncs,
per llaurar el cap, no?
I, aleshores,
doncs,
això, doncs,
era fàcil,
perquè, doncs,
només calia agafar l'animal
i, doncs,
gurnir-ho,
ja que era festa
i anar, doncs,
a la processó de l'encamisana.
Avui dia, doncs,
pràcticament,
el 80% d'animals,
doncs,
són llogats.
No solament lloguen els animals,
sinó que avui dia
ja es lloga el carro,
ja es lloga la persona
que ho ha de portar
i l'animal
i, d'aquesta manera,
doncs,
t'estalvies el problema, no?
Això encareix una mica més la festa.
No obstant això,
hi ha bastanta gent del poble,
és a dir,
hi ha un,
què diria,
doncs,
un 10-15% de persones,
doncs,
que, bueno,
doncs,
fan números
i llavors diuen
com que tenen condicions
per poder mantenir l'animal,
mantenen l'animal,
doncs,
tot l'any, no?
És a dir,
gasta si fa o no fa
com un gos,
vull dir que tampoc
no és cap cosa desaforada.
Però, bueno,
això implica
que hi hagi,
doncs,
una part de la població,
doncs,
que tingui animals
i que, aleshores,
doncs,
es preni el dia
en caminada naturalment,
doncs,
per gurnils
i per participar,
doncs,
a la festa.
A veure,
que el Pep està intrigat
per saber
què menja un ruc.
Bé,
doncs...
Això que dius
que gasta...
Bé,
i avui dia,
com que això
està tot preparat,
igual com els animals,
doncs,
com fem això de...
Pinsols.
d'animal,
de cavall,
de ruc,
de sumera,
de macho,
de tots aquests
quadrúpedres,
per dir-ho d'una forma,
no?
Per tant,
doncs,
això simplement
és un sac de ranxo.
I llavors,
doncs,
amb una...
amb dues porcions diàries
que se li doni d'això
i una mica de palla,
doncs,
l'animal,
doncs,
va perfecte.
L'animal,
Anton,
l'animal ha de ser
un ruc català,
no?
Bé,
aquest ja és una mica més car.
Va,
ho dir,
per tant,
sembla ser que el mercat,
català,
doncs,
està bastant cotitzat
i aquest,
doncs,
tenen d'això.
Naltros,
com que,
doncs,
no arribàvem al ruc català,
vam comprar un macho.
Jo fa dos anys
que la família vam decidir,
escolta,
comprem un macho,
perquè,
doncs,
escolta,
amb el que cobren
del lloguer
de l'animal,
i escolta,
doncs...
Quina diferència hi ha
entre un macho i un ruc?
Jo no ho sé,
francament.
Sí, home,
mira,
hi ha el cavall,
que tots sabem
què és,
llavors hi ha el ruc,
que són aquests
i llavors aquests,
els catalans
que tenen aquest
clàssic del morro blanc,
hi ha,
bueno,
diferents classes,
no?
I llavors hi ha
el macho,
o el mul,
per dir-ho en la forma,
i la mula,
doncs,
que són els híbrids
entre creuaments
entre sumeres i rucs
i cavalls i eugues.
De totes maneres,
aquests híbrids
són,
doncs,
doncs,
clar,
estan a alguna cosa més bé de preu
i aleshores,
doncs,
també,
inclús potser estiren més
que no pas
els cavalls,
no?
És una festa
l'encamisada
que té molta participació
pel que fa a la gent jove.
Sí,
a veure,
a la festa l'encamisada,
l'èxit és
que hi pot participar
des d'una persona
que acaba de néixer,
a veure,
jo tinc un familiar
que fa tres dies
o quatre que va néixer
i aleshores,
doncs,
segurament,
doncs,
ja li posaran el vestit,
clar,
una gandaia,
doncs,
a to,
el vestit de to,
no?
Però,
doncs,
ja el podran fer participar
a l'encamisada.
I una persona,
doncs,
com aquell que diu,
que estigui,
doncs,
fumuda i no d'això,
mentre s'hi pugui vestir,
el puguin posar al carro,
també pot participar
a l'encamisada.
Això és el que fa
que aquesta festa
sigui molt viva
i, en aquest cas,
doncs,
sigui participativa,
naturalment,
doncs,
de tota la gent.
I em sembla
que a part del circuit diurn
que feu pel poble
n'hi ha un de nocturn
que aquí és on potser
s'enganxa més la gent jove,
no?,
que s'ho prenen
com una festassa.
Sí,
home,
és,
aviam,
la gent jove el que passa
que,
doncs,
durant el recorregut
llavors fan servir
i s'anima a l'assumpte.
Sort que el recorregut
dura poc,
perquè si no és massa...
Andón,
l'espigol ja l'ha anat a buscar
o encara no?
No,
això és festa major.
Què és això de les...
Ah,
això és festa major.
L'espigol és festa major.
Si no guardiu els carros
per l'encamisada?
No, aviam,
els carros es guarneixen,
també es poden guarnar,
es poden guarnir
amb espigol,
però bàsicament
es mata
herbes aromàtiques
del bosc,
que és el que dona,
aviam,
per diferenciar
el carro de cada dia
que va treballar,
doncs llavors
se li posen una mica
doncs de...
per entendre'ns,
doncs de floritures,
no?
Llavors,
a part d'aquestes
herbes aromàtiques
que se li posen
pel damunt del carro,
doncs aleshores,
bueno,
pel damunt,
o sigui enganxades,
doncs a les barres
i al costat del carro,
llavors doncs
es fan les flors,
les flors de paper,
que és el que dona
l'ambient també festiu
tant als carros
com a les cavalleries
que van a la festa.
El que us volia comentar
és això que em dèieu
del dissabte.
O sigui,
hi ha dues ruïes,
la del dissabte,
és a dir,
bueno,
la festa comença
a la una del migdia
amb els coets i campanes
anunciant la festa.
Llavors,
a les vuit del vespre
fem la primera encamisada,
és a dir,
fem el primer tom,
només se fa un tom,
a diferència de,
generalment,
que es pot potser
interpretar
que són tres toms,
doncs no,
aquí en aquest cas
només fem el tom,
el cèlebre
o el clàssic tom
de les processons
que sempre s'ha fet
i aleshores,
doncs,
bueno,
al davant hi van
els dimonis,
els dimonis del museu
que són dos o tres tratges
que ja fa més de 50 anys
que els tenim
i que aleshores
doncs només surten
exclusivament
a la festa
de l'encamisada.
Han acabat
va a la banda,
aquesta que ja escoltem
i hem escoltat
al principi
que toca
la J.F. al 7
i altres valls,
han acabat,
comencen els carros petits
i carros grossos
i han acabat
l'últim carro gros
és el que porta
la imatge
de Sant Antoni
i han acabat
doncs hi ha
les cavalleries petites
i les cavalleries grosses
i l'últim que tot
que és el que tanca la rua
és els tres cavalls
que porten el pendó,
o sigui,
el pendó de Sant Antoni
que ho porten
en aquest cas
ho porten
o majoral,
en aquest cas
el povill,
bueno,
el povill,
el fadrí
i la povilla
són els que,
i les dos demisèbres
i els dos fadrins,
o sigui,
d'això
són els que porten
el pendó
de Sant Antoni.
Això és el que passa
el dissabte,
deies,
al vespre.
Dissabte,
al vespre,
al vespre.
I llavors,
bueno,
arribem a la eglésia,
allí doncs
donem la benvinguda
al capellà,
en guany
estarem capellà,
és a dir,
hem canviat el capellà
i per tant,
doncs serà nou
al capellà
que en aquest cas
donarà la benvinguda
a l'encamisada,
que se'n diu
el pregó de l'encamisada,
cosa senzilla,
vull dir benvinguda
als assistents
i dos paraules més.
I llavors,
el diumenge,
bueno,
farem la mateixa rua
a les 11 del matí,
amb el mateix recorregut
i a dos quarts de 12
assistirem a la missa,
no?
En el qual,
doncs,
continuem escoltant la jota
que serà interpretada
una vegada
fem l'ofrena
dels panets
amb les portadores
que abans de feien servir
per portar
el raïm al sindicat,
doncs ara hi portem
els panets,
fem l'ofrena
aquesta dels panets,
la benedicció dels panets
i aleshores,
encabat,
interpreta,
la banda
de vila de falset
interpreta,
doncs,
la jota,
que és la que esteu escoltant.
Hi ha quatre parelles
que ballen la jota,
interpreten la jota ballant
al voltant
de l'altar.
Abans, però,
a dos quarts de 9 del matí,
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
I a l'esmorzar.
Ara t'ho anava a dir,
amb tanta activitat,
menjar,
dinar, sopar,
esmorzar,
alguna cosa fem, no?
A dos quarts de 9 del matí
fem la benedicció dels animals
i tothom porta els animals,
doncs,
que té,
doncs,
això,
domèstics a casa i tal
i tots els que volen vindre
que han anat a la rua
fan la benedicció
i encabat,
doncs,
esmorzem.
Per tots els que
voldreu vindre,
doncs,
ja sabeu que hi ha
Llangonissa o Aningada
a triar,
o sigui,
pa torrat,
pa amb tomàtem,
trago de vi,
quatre vellanes,
això és la cosa d'aquí.
Molt senzill,
però, doncs,
bé,
és la festa senzilla,
vull dir,
no cal complicar-ho més.
I tota una festassa
per la gent que va a les carrosses,
també per la moltíssima gent
que s'aplega a mirar-ho, no?
Sí.
Home,
aviam,
falset sobre uns 2.600,
2.800 habitants.
Jo suposo que
s'afegeix,
es posa que s'afegeixi
mil,
dos mil persones,
depèn dels anys.
Si el temps acompanya,
ve més gent,
si el temps,
doncs,
fa fred,
doncs,
ve la gent que ho sent
i que li agrada,
doncs,
participar,
veure-ho
i disfrutar de la festa
i, doncs,
bueno,
entre tots,
doncs,
fem la festa de la camisa.
Llàstima que no hagués nevat
aquest cap de setmana,
eh, Anton?
Sí.
Tindríeu tot en blanquinat.
Home,
la boira encara aguanta
o ja es campada?
No, aviam,
és a dir,
haguera estat bé
que s'hagués aguantat la neu
i que aleshores
els carrers
haguessin estat nets
perquè els animals
dels carros
van patinar,
Déu-n'hi-do,
saps?
Sí, sí, sí.
Molt bé, Anton,
és la festa de l'encamisada
falseta,
una festa molt participativa,
una festa
que té un lloc
de cap de setmana,
la setmana dels Sants
a Barbuts.
Per cert,
una curiositat,
el Centre d'Estudis Falsetans,
quan es va crear
i per què?
Bueno,
el Centre d'Estudis Falsetans
es va crear
l'any 1964,
arreu de,
motius històrics,
que abans de la guerra
hi havia aquí
una mena de museu
i suposa jo
que
els quatre més grans
van incitar
el jovent
a tirar això endavant
i aleshores
va ser quan es va crear
aquesta mena
d'inquietud cultural.
Bàsicament
per fer un museu
i, esclar,
s'havien de legalitzar
i van formar l'entitat
Centre d'Estudis Falsetans.
A partir de llavors,
altres activitats,
com pot ser excursionisme,
com pot ser publicacions,
com pot ser festes i tradicions,
en aquest cas,
l'organització de la festa
en camisada
o el mes que ve,
el coc de Sant Rai,
que també fem un coc
de gairebé 20 metres de llargada
i personalitzat pel poble,
o altres activitats,
com pot ser fotografia
o aquest tipus de coses.
Això és el que,
al llarg d'aquests anys,
des del 64 fins ara,
hem anat tirant.
Últimament estem en una mena d'impàs
perquè ens hem quedat una mica
sense seu oficial
perquè l'Ajuntament
ha decidit fer uns canvis
a l'estructura del post que érem
i estem pendents una mica
de la realització d'algun museu
algun dia
per part de l'Ajuntament
perquè, esclar,
el Centre d'Estudis
és una entitat cultural,
vull dir,
normal,
i no té una infraestructura
econòmica suficient
per poder fer això.
Però sí,
doncs,
col·laborar amb l'Ajuntament
perquè un dia de demà
es pugui veure un museu
amb una certa categoria.
Doncs Anton Vidal,
president del Centre d'Estudis Falsetans,
us felicitem per la feina feta
i, en fi,
a veure si ens veiem
aquest cap de setmana falset
que és la festa de l'encamisada,
l'excusa perfecta
per visitar la capital del Priorat.
Molt bé,
doncs esteu invitats a participar,
només cal que vingueu vestits
amb el que us hem comentat abans
i participeu directament de la festa.
Vull dir,
simplement per passejar en la rua
vestits de català
ja es participa.
Bona encamisada, Anton.
Molt bé.
A Valtros.
Adéu.
Vinga, adéu-sia,
doncs fins ara.
Sous-titrage Société Radio-Canada