Doncs tal com us havíem dit al sumari, avui a la tarda a les 8
un dels Homes del Temps de TV3, en Francesc Mauri,
pronunciarà una conferència aquí a la nostra ciutat de Tarragona.
De fet, al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Una conferència on parlarà, òbviament, de climatologia,
però també del canvi climàtic.
Hem volgut avançar-nos una mica aquest esdeveniment,
aquesta conferència d'avui a la tarda,
i qui millor per explicar-nos què passarà que el mateix Francesc Mauri.
Francesc, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Avui és completament retòric, això de bona tarda,
perquè no sé Barcelona, però aquí està plovent hores d'ara,
i fa tot tapadot.
Doncs sí, hi ha alguns indrets a Catalunya,
que la pluja avui és protagonista,
i bé, una miqueta és per no trencar el que és habitual aquest hivern.
Ja que parles d'habitual,
el que hem viscut darrerament no és gaire habitual,
aquestes ràfegues de vent, huracanades,
això forma part d'aquests veïvent de la climatologia,
és normal, no és normal, com ho veieu vosaltres?
A veure, nosaltres ho veiem, sincerament, bastant normal.
No, no ho atribuïm directament al canvi climàtic ni res de tot això.
No vol dir que no hi tingui en part culpa l'escalfament del planeta
i el que anomenem popularment canvi climàtic,
però la veritat és que el temps, històricament,
ens ha portat sempre a períodes de vents forts,
de temporals, etcètera, etcètera,
i en els últims cent anys tongades, podríem dir,
d'aquestes mogudes, en trobem moltes vegades en el calendari,
i per tant això ni de bon tros és nou.
Francesc, fa potser 25 o 30 anys,
els científics apuntaven que la direcció del clima del planeta
apuntava cap a la propera glaciació.
Avui en dia ja no ho veuen tan així, no?
Avui en dia podem parlar que la temperatura del planeta,
la temperatura mitjana, tendeix a augmentar cada cop més, no?
Sí, a veure, la teoria més estesa, efectivament, als anys 70
era que anàvem cap a una glaciació,
i sobretot això tenia la base en el fonament, podríem dir, geològic.
Aquest fonament geològic, doncs, era sobretot això, geològicament parlant,
i per tant, doncs sí, d'aquí 6, 7, 8 mil anys,
efectivament, anem cap a una glaciació.
Llavors el pes de la influència humana en forma de contaminació
no es tenia tant en compte.
Ara han passat 30 anys des d'aquella teoria,
els efectes de la contaminació són molt més clars,
molt més evidents i sobretot molt més estudiats,
i es veu que li poden donar la volta
a aquesta tendència natural cap a la glaciació,
i invertim aquesta tendència natural,
i al planeta el que li està passant és que s'està escalfant.
Per tant, tenim més elements de judici
per pensar que no anem cap a aquesta glaciació de moment,
sinó que anem cap a un escalfament,
i que aquest escalfament es va consolidant.
Sembla, Francesc, que és prou clar
que aquesta alteració climàtica a escala global
és per causa humana directament, no?
Doncs, sobretot, però hem d'oblidar
que la natura sempre hi ha jugat un paper important,
i de fet la natura sempre, sempre ha fet canviar el clima.
De fet, el clima sempre canvia, com tota la Terra,
i el clima, doncs, sempre, sempre ha anat fluctuant.
Per tant, de canvis naturals en el clima sempre n'hi ha hagut,
i ara la nostra influència també ha d'haver clau decisiva
en els canvis en el clima.
Vosaltres, els que es dediqueu a això,
noteu alguna percepció a nivell local
del canvi climàtic que és a nivell global?
Sí, a veure, a nivell, doncs, de Catalunya,
de les comarques de Tarragona,
per descomptat, hi ha diverses evidències d'aquests canvis.
Mira, una de les universitats catalanes més actives en aquest sentit
és la Rovira i Virgili, de Tarragona,
amb un grup de climatologia i d'investigació
en el canvi climàtic molt potent,
comandat per la doctora Manola Brunet,
i, bé, hi ha moltes evidències d'aquests canvis locals.
Alguns d'ells, doncs, per exemple,
la temperatura a nivell de Catalunya
ha pujat en els últims 100 anys un grau,
mentre la mitjana planetària és de 0,74 graus.
El règim de precipitacions, per exemple, ha variat.
en alguns punts de les Terres de l'Ebre
la precipitació ha baixat entre un 5 i un 10%,
cosa que no passa en alguns punts del Camp de Tarragona,
on la precipitació és pràcticament idèntica
a la de fa, ara, fa 100 anys.
Per tant, hi ha hagut variacions en el règim de precipitacions.
S'han accentuat, o podríem dir,
s'ha accentuat la irregularitat en les pluges
i hi ha alguns llocs on la pluja ara cau més irregularment,
sobretot al nord de la costa d'Aurada,
i tot i que plou igual aquesta pluja cau pitjor,
més mal repartida, de forma més sobtada.
Per tant, compte de variacions, doncs, sí que n'hi ha.
Justament, ha fet referència la Manuela Burnet,
la doctora Burnet.
Ella, quan van fer les jornades d'Escorn al Vol,
que fan aquest any, va apuntar, justament,
que notarien canvis, especialment pel que fa al turisme,
perquè el turisme, podríem dir,
que fugiria cap a altres zones del nord d'Europa,
que presenten estius menys calorosos que no passa als nostres,
que s'estan convertint en estius de canícola,
de molta calor, i, òbviament, això, el turisme no vol.
Bé, aquesta podria ser una de les derivades.
De tota manera, cal veure-ho tot plegat.
És difícil, tots aquests pronòstics a llarg termini,
francament, són molt difícils de veure cap on va,
perquè després, imagineu-vos qui hi juga l'economia,
els calés, les modes, tot plegat.
Sí, efectes del clima, sens dubte,
la doctora Burnet té tota la raó.
Si hem de fer cas d'aquests estius càlids, caniculars,
que ens poden venir en el futur a sobre,
doncs potser alguns destins menys rigorosos
poden ser més atractius en el futur,
sense cap mena de dubte.
Però bé, ja ho veurem.
Francesc, una qüestió.
El canvi climàtic, per tant, existeix?
Sí, per descomptat.
És a dir, vaja, jo em penso que ningú amb dos dits de front
el pot posar en dubte.
Una altra cosa és que hi hagi qui posa en dubte
tota la salsa que hi ha al voltant del canvi climàtic
o tota la justificació que hi ha al voltant del canvi climàtic,
que hi ha qui ho posa en dubte.
Això diríem que fins a cert punt és legítim,
però negar l'existència del canvi climàtic,
això sí que és temerari,
perquè, evidentment, hi ha moltíssims elements
que demostren que l'escalfament del planeta
és real i és absolutament autèntic.
Va sortir no fa gaires dies el José María Aznar,
l'ex-president del govern,
i algun científic també que el recolzava,
que deien això que no existeix, no?
A veure, jo diria que posar en dubte l'escalfament del planeta,
ja dic, no va enlloc,
no va enlloc perquè l'escalfament del planeta hi és.
Una altra cosa és que es posi en dubte
la influència de l'espècie humana en l'escalfament del planeta,
que això podria ser una mica més legítim,
de tota manera, i que, en definitiva,
se li doni sobretot el pes màxim de l'escalfament del planeta
a la influència natural, no pas a la influència humana.
Jo diria que aquestes afirmacions del José María Aznar
i d'aquests grups, doncs, van en aquest sentit
i això sí, contradiuen el que diu el 99%
de la comunitat científica en aquest planeta en aquests moments,
cosa que, evidentment, no comparteixo.
Vull dir, les afirmacions, evidentment, d'aquest 1%.
D'acord, Francesc.
Bàsicament estem parlant del canvi climàtic
i potser el gran problema que pot fer augmentar aquest canvi climàtic,
aquest augment de la temperatura de la Terra,
són els gasos d'efecte hivernacle, no?
Però també la crema de combustibles fòssils, no?
Ja siguin petroli, gas natural, carbó...
Sí, de fet, a veure, els gasos d'efecte hivernacle
són la conseqüència de la crema de combustibles fòssils.
Per tant, la crema de combustibles fòssils
sempre generarà gasos d'efecte hivernacle
que són els responsables de tot plegat.
El que està clar és que hauríem d'aprofitar
aquesta situació de crisi actual una miqueta
per fer previsió, per fer previsió de futur,
perquè no ens enganyem,
el preu actual del petroli és un miratge.
El petroli, en el moment en què l'economia mundial
torni a rotllar, si és que algun dia, doncs,
torna a rotllar, podríem dir, a tota màquina,
doncs, el preu del petroli tornarà a ser prohibitiu,
sense cap mena de dubte,
i tornarem a veure el petroli a preus astronòmics.
Trigarà més o menys en funció d'aquesta recuperació econòmica mundial.
Quan això arribi, ens hauria de trobar molt millor preparats.
És a dir, això que ara es discuteix,
que moltes fàbriques de cotxes, doncs,
han d'ajustar producció personal,
models de cotxe fabricant al futur,
doncs, sens dubte, sens dubte,
ara és el moment d'apostar per cotxes
molt més respectuosos amb el medi ambient,
menys emissions de CO2,
tot això que sona, aquesta, podríem dir,
retòrica de grups ecologistes minoritaris, etcètera,
ara és el moment d'apostar per aquí
i canviar-ho perquè d'aquí uns anys,
quan hi hagi aquesta recuperació econòmica,
que de fet alguns diuen que serà ja,
però que evidentment,
això penso que trigarà bastant més,
doncs, quan aquesta recuperació econòmica hi sigui,
ens enganxi una miqueta millor preparats.
Justament, un article sobre el canvi climàtic,
sobre el calentament de la Terra, de fet,
del catedràtic de Geografia Física, Javier Martín Vide,
ell parlava dels combustibles fòssils
i deia que el consum anual de carbó, petroli i gas natural
en el conjunt del planeta
que era l'equivalent al que va costar
en magatzemà com a dipòsit geològic
un milió d'anys,
és a dir, un any del nostre consum
equival a un milió d'anys en la història del planeta.
Ens polim la història del planeta d'un milió d'anys,
sí, sí, és així de barrant.
Per tant, això és el que demano,
és a dir, el que demano a tota la societat.
Evidentment, jo m'incloc aquí dins,
que a partir d'ara intentem canviar aquests hàbits
i aquests anys de barra lliure en tots els sentits
s'hagin alliçonat
i que bé, que en el futur
la dependència del petroli, del gas, del carbó
sigui molt, molt menor
i cada vegada anem més cap a les energies renovables.
Francesc, ja per anar acabant,
i tornant al que diguéssim al que t'ocupa en el dia a dia,
la previsió meteorològica és tan complexa com sembla o no?
Sí, ho és, ho és.
La veritat és que hi ha moltes variables
que incideixen en la previsió meteorològica
i, per tant, arribar a una previsió exacta
es fa molt difícil, per no dir impossible.
De fet, el pronòstic 100% fiable
és impossible, tècnicament,
aquí, al Japó o als Estats Units,
i, de fet, el pronòstic 100% fiable
no existirà mai.
Ens hi podem anar acostant,
però el 100% fiable, ja dic,
no és tècnicament possible.
I, per tant, doncs, de moment
ens hem d'anar conformant
amb unes previsions del temps
cada cop més fines,
més acurades,
però mai, mai exactes del tot.
Això, malgrat que teniu uns aparells
sofisticadíssims, no?,
que podem res a veure, no?,
amb els de fa alguns anys.
Evidentment, i, escolta'm,
ja et dic, amb aquest quart de segle
com a mínim del que és
el meu bagatge professional,
que he vist, doncs,
aquesta evolució tecnològica
molt, molt accentuada,
molt marcada en tots aquests,
en tots aquests sentits,
podríem dir, tecnològics,
la veritat és que,
és que sí,
que s'ha millorat moltíssim,
molt, molt, molt, molt,
però ni de bon tros ni de bon tros
s'arriba al pronòstic 100% perfecte, eh?
I, escolta'm,
aquí estem per explicar
que ens hem equivocat
quan els errors hi són.
Sí, sí.
Francesc, estic convençut
que si ara obris línies
aquí a Tarragona Ràdio,
molts senyors et preguntarien
quin temps farà el cap de setmana?
Ventós, segur, eh?
Sobretot ventós.
Sí, sí.
Vent i prou o...?
Vent i prou,
no ha de ploure aquest cap de setmana
a les comarques de Tarragona,
ha de fer fred,
però també ha de fer sol.
Francesc Mauri,
un plaer, moltes gràcies.
Avui t'esperem a les 8, eh?
Aquí a la nostra ciutat.
Sí, d'aquí una estoneta.
I llavors ja, home,
parlaràs d'això i de més coses,
no imagino?
Sí, sí, sí.
De fet,
l'encàrrec una miqueta
és de canvi climàtic
i de com es fan els pronòstics
a la televisió.
Ah, doncs mira,
és interessant,
perquè veiem sempre,
diguéssim,
la feina feta,
però tot el callar al darrere,
no?
Sí.
És interessant de saber-ho, no?
Una miqueta remenarem tot plegat.
Francesc Mauri,
una forta abraçada.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, a vosaltres.
Adéu, bona tarda.
Gràcies.