Hola, Núria, bona tarda.
Som aquí a l'àntica audiència, a la plaça del Pallol.
S'ha presentat aquesta ja tretxena edició
del Voluntariata per la Llengua.
I, home, ja ens han explicat moltes coses.
Hem pogut veure alguns dels voluntaris que en formen part,
alguns, per cert, ja veterans,
i també algunes cares conegudes d'aquí,
de l'àmbit sociopolític, poden dir, de Tarragona,
altres que no ho senten, però, vaja, en qualsevol cas,
aquí a Tarragona, ciutat, en aquesta tretxena edició,
són 50 parelles, però també hi ha més enllà
de les nostres contrades, perquè també es fa, per exemple,
a Vilaseca o a altres poblacions.
Mira, farem una pinçallada. Després parlarem
amb algun dels voluntaris, però abans volíem fer una partida
de pinçallada amb la directora del Centre
de Normalització Lingüística de Tarragona,
que són el cap i la fi que organitzen
aquests voluntariats per la Llengua.
Ella és la Rosa Ibars. Rosa, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
50 parelles aquí a Tarragona. Jo no sé si està molt bé o què,
però, vaja, diré que sí, no?
Sí, ens mantenim en la línia de les últimes edicions,
que estem al voltant sempre...
Cada vegada que ens ajuntem per fer una presentació,
estem al voltant de les 50 parelles.
Però en fem durant tot l'any, eh?
L'únic que ara hem ajuntat allò el gruix
perquè hem començat cursos i tenim ara molts aprenents
que estaven pendents de tenir una parella
de voluntariat lingüístic i aprofitem per fer
una presentació pública.
Explica'ns una mica, quin perfil hi ha de persones
amb aquests voluntariats lingüístics?
Mira, pel que fa als aprenents, són persones que són alumnes,
la majoria, n'hi ha que no ho són,
però la majoria són alumnes dels nostres cursos
i són persones que ja han estudiat prèviament.
Per tant, tenen un cert coneixement de la llengua
i ara és el moment que l'han de posar en pràctica.
Per tant, d'això es tractaria per part dels alumnes.
Per part dels voluntaris,
són persones de molt diversa classe
que el que fan és donar el seu temps
per ajudar amb aquestes persones
que facin aquest reforç oral
i que agafin fluïdesa a l'hora de parlar en català.
Perquè els nostres alumnes sempre es trobaven
que aprenien català i aprenien a les nostres classes
amb els nostres professors sense cap mena de problema,
però quan sortien per la porta
no trobaven on practicar la llengua catalana
i, per tant, no podien avançar.
I aquest programa de voluntariat lingüístic
ens permet que les persones puguin practicar
en situacions reals de la vida quotidiana
i d'aquesta manera van molt més de pressa
a posar en pràctica els seus coneixements.
I quina és l'obligació, entre cometes?
Imagino que s'ha de quedar de forma periòdica, no?
De tant en tant, com va?
Sí, nosaltres el que demanem és un compromís de 10 hores.
A partir de les 10 hores, després poden continuar si volen.
Però, com a mínim, necessitem que els voluntaris
dediquin 10 hores al seu aprenent,
que pot ser una hora a la setmana o dues hores a la setmana,
perquè puguin fer conversa,
una conversa en una situació normal de cada dia
i d'aquesta manera puguin avançar en el coneixement de la llengua catalana.
No en el coneixement, sinó en l'ús, que és més important.
M'han explicat que entre les parelles,
parlem de Tarragona concretament,
hi ha alguns repetidors d'altres anys,
hi ha alguns veterans i fins i tot hi ha hagut amistat
entre algunes de les parelles,
vull dir que a cop de quedar, diguéssim?
Sí, sí, sí. És el millor que ens pot passar,
que no és només una activitat acadèmica,
es converteix en una activitat d'amistat entre ells.
Nosaltres amb això no intervenim,
hi ha gent, és veritat,
gairebé la meitat són repetidors,
i el que bé es tracta,
bé, es coneixen,
coneixen la família,
van a molts llocs junts,
i d'aquí surt una amistat,
i per tant el treball de la cohesió social,
que és una cosa que ens interessa molt,
i que treballem molt a fons amb això,
doncs es veu molt reforçada.
I justament en aquest sentit de compartir coses,
el fet de formar part d'aquest programa
també implica que per vostre hi ha una contraprestació,
que poden anar a diferents llocs de forma gratuïta,
per exemple els museus que depenen del Museu d'Història.
Del Museu d'Història, exactament,
també totes les activitats que organitza Caixa Fòrum,
i el que intentem és posar a l'abast
tant dels voluntaris com dels aprenents
totes les activitats ciutadanes
perquè hi puguin anar, puguin participar.
Es tracta d'això.
Però bé, el que es tracta sobretot és que practiquin,
que parlin molt,
que perdin la por i la vergonya parlar en català,
i que parlin en català,
tant en una activitat cultural
com si van a comprar al mercat.
En qualsevol activitat és molt convenient
que ho facin en català.
Rosa Ibars, directora del centre,
moltes gràcies per tenir la fi a Font de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
I ara, Núria, també, home,
volíem escoltar algunes veus
dels que formen part de la campanya,
d'aquests voluntaris,
i si sembla podem escoltar això,
amb alguns que hem pogut parlar
abans de conversar amb Rosa Ibars.
Escoltem, et sembla?
Una de les voluntàries lingüístiques
que ens acompanya és la Ger Sardà.
Ella en guany es repeteix,
i ja és la tercera edició.
Ger, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Experiència recomanable
per a qui s'encara no l'hagin viscuda?
Molt recomanable, moltíssim.
Jo, des que he començat,
que ja no puc parar.
És una cosa ja que, cada any,
ja busco, a més a més de les que tinc,
que si volen continuar, continuen,
però jo sempre busco algú més,
alguna cosa més.
I és una experiència molt agradable,
molt maca.
A priori, sí que érem una persona
en principi desconeguda, no?
Compartint les hores del dia a dia,
de la setmana,
anar a prendre el cafè,
anar a algun acte cultural, social, no?
Suposo que se va afiançant la relació,
no?
L'amistat, fins i tot, no?
Sí, s'arriba a fer una amistat molt maca,
molt bona.
Hi ha uns lligams que,
llavors ja no els pots deixar,
aquests lligams.
Unes amistats que ja queden per sempre.
Perquè jo me'n recordo de la primera
que vaig tenir,
que avui ens anem anant trucant,
aquella amistat no s'ha acabat,
vull dir, continua.
Continua,
i és una cosa molt maca.
La primera experiència va ser una persona d'aquí,
de fora de Catalunya?
De fora, de fora,
de Madrid.
De Madrid.
I ens vam avenir molt,
moltíssim.
Què és el que, així,
li sembla que li costava més d'entrar
en alguns conceptes del català?
Com vols dir-ho?
Què fa la llengua?
És a dir,
què és el que li costava més,
per exemple,
la pronúncia,
algunes paraules?
A veure,
a mi,
a veure,
parlar la llengua ben parlada,
potser no l'he parlat mai,
però com que soc d'un poble,
als pobles s'han conservat,
les arrels,
s'han conservat molt les paraules antigues,
i jo veig ara que les paraules antigues
es fan servir.
Ho veia a la tele,
ho veia als llibres que estic llegint,
que es torna a recuperar allò de l'antic,
de les paraules dels pobles.
I a mi el que m'agrada és això,
que no es perdi l'arrel, diguéssim,
de les paraules.
I per costar, no ho sé,
no és que m'hagi costat molt, no.
Per l'altra banda, diguéssim,
per la que està perdent el català,
què és el que creu que els hi costa més,
per l'experiència d'aquests tres anys?
A veure, la pronunciació.
La pronúncia els hi costa una mica,
però a base de parlar,
i cada setmana i tot això,
llavors ja es va,
anem lligant les coses,
ho va preguntant,
jo contesto,
i bé, doncs bé,
molt bé.
De quin poble és vostè, per cert?
Del Morell.
De bon poble.
Sí,
prop de la refineria.
però tan mateix,
bonic, eh, també.
Està bé, no està malament.
Molt bé, Ger,
doncs escolti'm,
suposo que altres anys es repetirà,
aquesta no serà l'última,
tercera edició del voluntariat,
vostè ja en porta tres,
i la quarta també arribarà, no?
Doncs suposo que sí,
espero que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
També volem parlar amb l'Anna Benítez,
ella també és voluntària per la llengua,
no és el primer any,
és a dir que també ha vingut alguns altres anys,
ella és a Càdiz,
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com ho portes, això?
Quants anys portes amb aquesta experiència?
A veure,
és el meu tercer any
que fa el voluntari
i va bé,
per això repeteixo l'experiència.
Sempre amb la mateixa persona
o has anat canviant?
No, he canviat.
He canviat de persona.
La primera vegada fa un noi,
després una noia,
i ara no ho sé,
quin tocarà.
Ah, no saps encara
quin t'ha tocat?
No, no ho sé.
Escolta'm,
i per altres anys,
què feu?
Quines activitats feu?
Quedeu per anar a prendre cafè,
anar a veure exposicions?
Depèn.
Normalment,
per al carrer,
pren un cafè
o vas a veure algun museu,
alguna activitat cultural,
depèn de la persona
i del gust que tinc,
més o menys.
Tu ja ets alumna del centre
i vens a voluntariat
per reforçar o no?
Sí, per reforçar.
Ser alumna del centre,
ara mateix
estic fet
el nivell C
i, clar,
al meu entorn
no em parlen res
en català
i per això
he de
no sé,
triar una mica
algú
que practiqui amb mi
en català.
Perquè, escolta'm,
per una persona de Cadis
com tu,
què és el més difícil
en català, diries,
no sé?
Uf,
la cesa.
Les ceses
m'acosta molt.
Les sonores i les sordes,
no?
Sí.
Molt,
molt,
molt,
perquè
en Cadis
no pronunciem molt
les ceses,
sempre pronunciem
la seta
o la c
i, clar,
costa molt
pronunciar
les ceses.
Més enllà de les ceses?
Més enllà de les ceses.
Costa molt
els vers.
Els vers,
conjugar-los
de vegades
em costa.
Clar,
acostumes a traduir
en castellà
i de vegades
costa una mica
el transportar
el verb.
I quan tornes
a Cadis
tu diuen,
escolta,
que és que
parles diferent ara,
tu se nota l'accent,
no?
noten una mica
l'accent
i quan arribo
també
noten l'accent
i per això
costa més
parlar català.
Molt bé, Anna.
Escolta'm,
ho recomanaries
com a experiència?
Sí,
jo recomanaria
que tot
que no parli
català
i l'agradi,
que practiquessi
el voluntari
perquè va molt bé
per la gent
no catalana
parlant.
Molt bé, Anna,
moltes gràcies.
De res.
També volem parlar
amb la Dolors i la Mercè
i ja és el primer any
que fan de voluntaris
lingüístiques.
Bona tarda.
Bona tarda.
Mercè, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Per què us hi heu apuntat?
Home, m'agradaria
que el català
tingués més relevància,
no la fem servir
moltes vegades
quan una persona
se dirigeix a nosaltres
en castellà,
tenim el costum
de contestar-li
en castellà.
Llavors,
voldria participar
una miqueta
en que es tornes
a parlar una mica
més en català,
encara que et parli
a tu en castellà.
I estàs d'acord?
Sí, sí,
donar-la a conèixer
el més possible.
Ja sabeu què comporta,
en llocs on tingueu afinitat,
ja sigui el teatre,
el cinema.
Sí, sí, sí.
On ens posem d'acord
amb la parella
i que ens vagi bé
tots dos
i que, bueno,
donar...
El principal és això,
donar-ho a conèixer.
Que us n'havien parlat
d'aquest projecte
del Centre
de Normalització Lingüística,
us n'havien parlat bé
i per això us hi heu apuntat?
A mi m'ho van oferir
els professors
del Centre
de Normalització Lingüística
perquè estic fent
un curs de català
i m'ho van oferir
l'altra vegada
ja no vaig poder
i aquesta vegada
s'ha donat l'oportunitat
i sí,
tirarem endavant.
I en el teu cas?
En el meu cas
ho vaig veure a la biblioteca.
Ho vaig veure
anunciat a la biblioteca
i em va semblar
una idea molt interessant
i vaig decidir participar-hi.
Què espereu
de les vostres respectives
parelles
en aquest projecte?
No ho sé,
perquè això es pot triar,
no?
Pots demanar
que li agrada el futbol,
que no li agradi,
en fi, doncs què?
No,
que el principal
és que tinguem afinitat
i que es trobin a gust
amb nosaltres
i que això els faci
apreciar més el català
i decidir-se
parlar-lo
i conèixer-lo.
En el meu cas,
aquest.
Home,
jo crec que és una idea preciosa,
vull dir,
el conèixer una persona
que no coneixes de res,
compartir una amistat
i a més compartir una llengua,
que aquesta persona
s'interessi per la teva cultura,
que s'interessi per la teva llengua,
ho trobo encantador.
Vull dir,
sigui qui sigui,
segur que serà una persona encantadora.
Sí,
auguro que és la tercera edició,
aquesta la d'enguany
i auguro que vosaltres
repetireu l'any que ve,
no?
Jo crec que sí.
Sí,
si es donen tots els condicionants
que fins ara,
doncs per què no,
i tant.
Molt bé,
doncs l'enhorabona,
moltes gràcies,
que vagi bé.
A vostè.
I la Sílvia Gil,
ella és de Bilbao,
és de Bilbao,
però també ha vingut aquí
per prendre part en aquest projecte.
Sílvia,
què tal?
Molt bé.
Com estem?
Bé.
És el primer any
que véns a formar part d'això?
Sí,
és la primera vegada
i estic molt contenta
i m'agradaria,
doncs,
parlar en algú.
Parles molt bé el català,
eh?
Gràcies.
Suposo que ets alumne
del Centre de Normalització Lingüística,
no?
Ja tu ets alumne d'aquí?
Sí,
sí,
ara estic en Elemental 2.
I ets de Bilbao?
Sí.
Parles a usquera?
No,
no he tingut l'oportunitat
de parlar-lo.
Suposo que també t'agradaria parlar-lo,
no?
Eh?
També t'agradaria parlar-lo a usquera?
És molt difícil.
No.
Escolta'm,
per un basc com tu,
de Bilbao,
és molt difícil
aprendre el català,
creus o no?
Si és difícil?
Aprendre el català.
No.
O sigui,
és més difícil per un basc,
no sé,
que per un càntabre,
per dir alguna cosa?
No,
el català s'entén molt bé,
l'eusquera no ho saps per on va.
Escolta,
i del català,
què és el que més costa?
Les eses, sonores i les sordes,
què és el que més...
Tot.
la pronúncia?
Tot.
Tot.
Em costa molt.
I per això m'ho he apuntat aquí
i així a veure si una altra persona
doncs així aprèn a parlar-lo, no?
Doncs mira,
de moment n'has parlat per la ràdio, eh?
Molt bé, gràcies, eh?
No, no,
de res.
Doncs ja ho veus,
Núria,
del mateix Bilbao,
per cert m'ha dit que del centre mateix de Bilbao, eh?
Aquesta última persona amb la que parlàvem.
i com ella, doncs altres 50 persones.
De fet, 50 o no, 100,
perquè són 50 les parelles que hi ha aquí a Tarragona,
el que vol dir que són 100 persones
les que formen part d'aquesta tretxena edició
del voluntariat lingüístic.
Només aquí a Tarragona,
perquè també, com ens explicava la Rosa i Barça al començament,
n'hi ha també altres poblacions,
com ara a Vilaseca, per posar un exemple,
on també, doncs, formen aquest projecte,
també en forma part.
Aquí, doncs,
aquestes persones que estan en aquest voluntariat lingüístic
i que qui vulgui apuntar-se
també pot fer-ho, eh?
Només clar que s'adreixin aquí al centre
d'enormeix o lingüística,
o que vinguin simplement aquí,
a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol,
i es podran, doncs, buscar,
podran buscar-lo,
la seva parella lingüística,
i a partir d'aquí, doncs,
s'ha de poder practicar el català
amb unes arres determinades,
amb uns compromisos determinats,
però amb una experiència,
com heu pogut escoltar,
que és molt enriquidora
per tots els que en prenen part.
Avui, per cert,
n'hi han explicat
que un dels que s'incorpora
en aquesta edició
és el delegat del govern,
en Xavier Sabater,
que també n'hi han buscat
una parella
per formar part d'aquest projecte,
i també serà, doncs,
un de les cares conegudes
que prendran part
d'aquest projecte
que ja arriba enguany
a la tercera edició.
Això és tot, Núria,
des d'aquí,
des de l'antiga audiència.
Fins ara.
Adéu.