Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I acaben de presentar un treball discogràfic que es diu Ensaladilla i que té un periquito a la portada.
Un periquito disfressat de lloro.
Sí, va, és que alguna cosa no m'hi quadrava, dic, això no és un bitxo normal.
És una distorsió, és una distorsió.
Explica'ns, home, com surt aquest projecte i quina necessitat estar a Cabo San Roque tenies de muntar aquesta història.
Bueno, per naturaleses de projectes diferents i tal, jo amb Cabo San Roque és una història que necessita hores de muntatge,
que és una cosa com a bastant cerebral, fem música amb màquines i amb diferents històries.
Jo tenia bastanta necessitat de tenir un grup de rock més normal, entre cometes.
Orgànic, que se'n diu, de tocar la guitarra.
Vale, diguem-li orgànic.
No, i necessitava tenir bateria a baix, em venia molt de gust tenir una banda de rock.
I portava temps fent cançons i una cosa es va sumar a l'altra i aquí estem amb la increïble història de Carles Carolin.
Sí, tu ja tenies les teves cançons allà, anaves anar-hi posant.
Tenia unes quantes, sí, he anat sortint també unes quantes d'estar tots junts i tal i qual, però sí.
Però Cabo San Roque continua, eh?
Sí.
Això sí.
Home, Cabo San Roque em sobreviurà a mi, vamos, de sobres, tot i que jo continuo estant ficat, eh?
Però vull dir que Cabo San Roque ja tira milla solet.
Estem acostumats ja que passin per aquí músics que porten més d'un projecte a l'hora.
Sembla que és que si no, no en teniu prou, no?
Home, és que s'ha de diversificar, eh? Per buscar-se la vida, si no, complicat.
No, no, és una qüestió també d'interessos, no?
De què ve de gust provar d'aquí, d'allà, d'allà, quantes més coses, millor.
Així li has volgut donar un so, doncs això, despullat, natural, fresc i d'aquí ve el títol, em dèiem, no?
Sí, exacte. Sí, sí, tot plegat, sí, és com una ensaladilla, no?
També els primers discos acostumen a ser més barrejats de tot el que hi ha al voltant.
A veure, veurem el següent si ja no és tan una ensaladilla, sinó és més alguna cosa més...
Clar, a la manera que vagis anant tocant les cançons, no?
Potser veuràs cap on tires.
A qui has enredat amb aquest projecte?
He enredat el meu germà, que ha sigut fàcil, que està a la bateria.
He enredat el Martí, que tocava amb mi la guitarra a un grup anterior, a Tuesday Afternoon.
està tocant allà també amb nosaltres, i un parell de cabos més, el Pepe i l'Alberto,
a més de mogollón de gent, de tots els amics que estan allà, veniu al concert, veniu al concert...
Estem sempre enredant, els músics estem sempre intentant enredar tothom que podem.
I de moment com ha caigut aquesta ensaladilla, aquest primer treball?
Bé, de moment molt bé.
Nosaltres estem molt contents de com ha quedat l'ensaladilla al final.
i això, la gent que l'ha anat escoltant, diferents crítiques que han anat sortint
i gent que n'ha anat parlant a diferents mitjans i així, de moment molt bé.
De moment pinta bé.
Ara heu fet presentació oficial ja, allò de l'escenari?
Estem, no, de moment estem fent que circuli el disc, que ho escolti tothom
i ara en breu tindrem un parell de concerts per Barcelona, estem al Pop Art per allà a Arbúcies també
i esperem venir per aquí a Tarragona, jo crec que el col·locar a finals d'agost, setembre, alguna cosa així.
Sí? Bueno, ja serà època de festes, eh?
Per això, per això.
Ja és bona època.
Serà bon moment.
El títol, que t'he de preguntar pel nom més aviat del grup, es diu
La increïble història de Carles Carolina.
Qui és, no?
Qui és?
Qui és?
No, es barreja en diversos factors.
La increïble història de Carles Carolina és una història que li van explicar la meva mare
quan estudiava infermeria.
És una història relacionada amb els desajustos hormonals
que permeten als homes donar de mamà en algunes ocasions.
És com una traducció del Querer es Poder, com si diguéssim, no?
I Carles Carolina representa que li va passar això?
Sí, a Carles Carolina li va passar això, sí.
Bé, no sé si existeix o no existeix.
Si és humita.
Exacte.
Llavors, bé, jo havia de trobar un nom per aquest nou projecte que estava muntant.
Carles Carolina com a nom m'agrada i em sentia còmode jo sent el Carles Carolina.
I ja, doncs, la increïble història de Carles Carolina ja serveix per això, no?
Perquè tingueu una pregunta a fer ja d'entrada.
Sí, no, perquè és que no m'aniríem un cartes minuts d'entrevista.
Exacte.
Escolta, i el Periquito, vestit de lloro?
Sí, Periquito vindria a ser el Carles Carolina una mica també, no?
Un colom de ciutat disfressat de lloro paradisíac.
Tot plegat intenta que tant les lletres, la proposta, tot és perquè cadascú hi posi de la seva part.
Perquè si no, donar-ho tot mastegat és una mica...
I tot plegat, l'estètica i fins i tot la música, ara que l'escolten de fons, té un toc, com deies tu, no?
Fresc, net, estem partint de colors blancs i grocs.
Sí.
És tot molt...
Sí, és tot molt tal com és, no?
També les lletres tenen un punt de desesperança, no? Com si diguéssim, que és una mica el punt aquest de realitat, no?
Com si diguéssim.
Home, sí, la onze, eh? L'elegància del xandall.
Per exemple.
Té un punt de realitat.
Sí. No, tot és bastant quotidià, no? Per lo bo i per lo dolent, no? Com si diguéssim, la quotidianitat, doncs, té això, té coses superguais, no?
De poder anar a fer la teva cerveseta i poder anar a fer les petites coses, però també, doncs, bueno, té el seu punt amarg, també, no?
Una miqueta, també, a vegades, friki, no?
Una mica.
Què fareu amb això? Ara esteu buscant, bueno, fem promoció del CD, buscant bolos...
Sí, estem fent promoció... Sí, home, la idea és que després del primer vingui el segon i després del segon el tercer i tant de bo puguem tenir una llarga vida artística per davant.
I anar definint, com dius tu, no? Anar definint.
Sí, sí, sí, sí. A veure...
Us trobem a internet?
Sí, a www.milespace.com barra carlescarolina. Allà estem.
Sí, sí, hi ha vídeos, hi ha algunes cançons del disco, hi ha fotos...
Sí, tenim un primer tastat d'aquesta ensaladilla.
Escolta, i us heu plantejat alguna mena de posada en escena?
No, precisament com amb Cabo San Roque ja tenim tota la parafernalia sumada i tal, amb això ve super de gust enxufar i tocar, saps?
Enxufar guitarras i posar-nos a tocar.
I sí que pensem en el concert com a un espectacle, o sigui, no és que...
Vull dir, sí que el concebem com a espectacle i llavors, doncs, sí que hi ha dinàmiques de concert i sí que hem pensat en el concert.
Però no a nivell de proposta escènica, sinó de proposta musical, no?
Heu triat com a senzilla el número 8, a Peu Pla.
Explica'ns una mica la història d'aquesta cançó.
A Peu Pla, de fet, és un homenatge al Pla de Manlleu, que cau aquí a prop, entre la Juncosa del Montmell i Aigua Viva i tot això, al Baix Penedès.
És un homenatge al Pla de Manlleu, que és una de les fonts d'inspiració meves, de Garles Carolina.
I ve a ser també el mateix, ve a explicar un dia, tal qual, intentant anar al Pla, escapar-me al Pla per poder composar,
tornant a Barcelona, les 3, amunt, avall, el metro, l'anglès.
Ramon Garriga, Carles Carolina. Un plaer, que era la primera vegada que parlàvem i ara has de fer com tots els grups que ens estimen i que ens estimem,
que passen cada vegada que treuen CD, passen per aquí i el presenten. Jo ja espero el segon.
Encantat de la vida. Moltes gràcies.
Avui ja no tinc més temps
He quedat per fer un tallat i tinc anglès
Però seré el Pla cap a les 7
Veient com cau un dia més jornal complet
No sé d'on vinc, però sé on estic sol i perdut al Penedès
Ei, John
Aquí, Ramon
Vull que m'expliquis com puc ser el millor raper del món
Ei, John
Qui dia passa any amb peny
Sort en tenim de la collita del Montseny
Ja sé d'on vinc, per això t'ha escrit que el col em suc i un bon perquet
Ei, John
Aquí, Ramon
Vull que m'expliquis com puc ser el millor raper del món
Ei, John
Aquí, Ramon
Vull que m'expliquis com puc ser el millor Ramon del món
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John
Ei, John