Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ibre.
Avui visitem Mirabet, un poble de 850 habitants
de la comarca de la Ribera d'Ebre.
De Mirabet destaca l'antiga fortalesa medieval d'origen andalusí,
transformada i ampliada pels cavallers del temple
en un castell convent d'esperit croat.
Està considerat com un dels millors exemples
de l'arquitectura religiosa i militar
de l'ordre del temple a tot Occident.
Mirabet també és conegut arreu per l'artesania del fang,
la terrissa, que ja li ve del seu origen ibèric.
Una de les peces més reconegudes és el pitxell del moixó.
Aquest canti, pertanyent a la tipologia d'engany,
té diversos galets i no se sap per quin raja l'aigua.
Però el més curiós és que no porta un broc,
sinó que s'omple per la base.
Aquest peculiar canti està remetat amb dues nances
amb un ocell, el moixó, que normalment mira cap al galet que raja.
Agrupats al Raval dels Cantarers,
es troben els últims mestres terrissaires del poble.
Són set tallers on es pot veure com treballen el fang
amb les seves mans i l'ajut del torn.
Al Raval està declarat zona d'interès artesanal per la Generalitat.
El poble antic de Miravet, o cap de la vila,
al peu del castell i penjat sobre el riu,
sobre el riu Ebre, conserva edificis únics i monumentals,
com l'última, Drassana Flopial, l'antic molí d'oli
i també Bernista Risaire,
l'arcada i espai de l'Aljama Morisca
i les de Cebella, un magnífic temple sant joanista dels tegles XVI.
No podem marxar de Miravet sense haver creuat el riu
amb el pas de barca.
L'últim transbordador original de tot l'Ebre
que encara funciona sense motor,
creuant el riu de Riba-Riba,
tan sols amb el corrent de l'aigua i el mestratge del barquer.
Al poble també trobarem unes cireres extraordinàries
i una fira dedicada a aquesta fruita
amb un concurs de llançament de pinyols inclòs.
També organitzen una interessant caminada nocturna
i la ruta seguint la petjada del pintor Joaquim Mir.
Com arribem a Miravet?
Molt fàcil, cal anar fins a Reus
i des d'aquí agafarem l'autovia T11
i seguidament la Nacional 420.
Seguirem en direcció a Falset
fins a arribar a la rotonda de Mora d'Ebre
llavors agafarem la sortida de Benissanet-Miravet.
Toni Borrell és l'alcalde de Miravet.
Llocs d'interès.
Miravet és importantíssim tot plegant
i quan diem tot plegant
m'en referir al seu castell,
al nucli històric que nosaltres li diem cap de la vila,
a tot el riu,
al seu pas de barca,
a la ceràmica mil·lenària dels canterers de Miravet
que conserven l'ofici
generació detrás de generació,
la seva agricultura, etcètera, etcètera.
i sobretot de tot aquest conjunt
que forma un paisatge únic
de les Terres de l'Ebre,
perquè pleguem el riu,
pleguem muntanya, pleguem bany
i patrimoni arquitectònic,
patrimoni artístic,
vull dir, és un global, no?
El més destacat.
De tot el que explicàvem tot és prou important, no?
El que passa és que destaca per damunt de tot,
per la seva història
i perquè totes les vicissituds històriques
hi han deixat la seva petjada,
destaca el castell de Miravet.
va ser el darrer producte dels templers catalans,
és una construcció magnífica i poderosa,
és un element de gestió del territori,
del que va significar i va ser la gran comanda templera de Miravet,
i a partir d'aquí, clar,
vull dir, és tot el que lliga
amb el desenvolupament
i amb la història d'aquestes Terres.
Els nostres serveis.
El que fa als serveis,
destacaríem les cases de pagès
que vam començar amb poc,
vam començar amb una
i ara ja gairebé n'hi ha en quatre o cinc
i que funcionen gairebé tots aquests ponts llargs
i caps de setmana
i a banda també de l'estiu
i coses com Setmana Santa
i el pont de la Puríssima Constitució
i totes aquestes festes, vull dir,
sempre, sempre solen estar plenes, no?
I sobretot que sigui un turisme molt, molt familiar.
I encara també lligat a això
hi ha dos restaurants,
tant el restaurant El Casal
com el molí de xim,
que es menja molt bé
i a més a més tots els bars
que hi ha a la vora del riu,
que són tres bars
que hi ha a la vora del riu
amb les seules terrasses.
Vull dir, també la gent pot menjar
i pot gaudir de la fresca
i veure tot el que explicàvem, no?
El paisatge està impressionant,
el riu amb les seules muntanyes encaixenat
com quan passa per Miravet.
També és important destacar
que en Miravet queda un fort de pa de llenya,
com ha sigut tota la vida
en la seva volta de Totxo
i on des dels seus inicis,
que ja fa més d'un segle,
continuen fent el pa a la forma
i a l'estil tradicional de sempre.
El més típic de casa nostra.
El més típic de Miravet
parlaríem de la ceràmica,
d'aquesta tradició mil·lenària
que els canterers de Miravet
generació detrás de generació
han mantingut viva
i que segurament,
si haguéssim de destacar
un producte estrella,
avanta de les jarres,
los cadufos,
les pitances
i tot l'altre mobiliari,
diguem,
o tot l'altre ajuar,
destacaríem una peça de Miravet
que és única
i que es diu gargola de moixó.
I a qualsevol que vingui,
és a dir,
val la pena contemplar-la
i val la pena
prendre'n una cap a casa
perquè és una peça única.
Bé, una gargola de moixó
és un canti
que té sis galets,
té la curiositat
que té un tub
que el travessa per dintre
i s'omple fent de sifon,
és a dir,
s'omple pel cul
i es diu gargola de moixó
perquè coronant els seus galets
hi ha un moixó,
és a dir,
un pardal,
un ocell,
i que amb el soubex
senyala
quin és el galet
que raixa,
que raixa l'aigua
i tots els altres
són secs,
no hi baixa aigua.
El que passa
és que la conya
d'aquesta gargola
o d'aquesta peça
és que a cada casa
n'hi ha una de diferent
i, per exemple,
la que hi ha a casa meva
és diferent
de la que hi ha a casa d'una altra
i cadascuna
raixa per un lloc diferent.
I, per tant,
quan ho sabien
i quan anaven a fer festes
i anaven voltant
per aquí i per allà
i anaven de casa en casa
i anaven a veure
si un no sabia
per on reixava la de la casa
del costat
se fotia merat d'aigua.
Aleshores,
és una de les gràcies
que té
i, a més a més,
és una peça
molt, molt bonica,
petiteta,
però amb uns barnissos
i amb uns colors
que poden arribar a ser
molt vius
i molt vistosos.
Destacar d'entre les festes
el que és
la Diada de la Cirera,
que és una festa
que ja fa
dos o trets anys
que la fem
i se li rendeix
una mica de culte
en aquest cultiu,
el cultiu
del Cirerer a Miravet,
que ocupa
moltíssimes,
moltíssimes hectàrees
i que significa
una de les principals
entrades econòmiques
dintre de les cases
de Miravet,
que és l'ocultiu
de la Cirera.
I és tot un dia
de jornada,
jornada que comença
una mica tècnica
en una mostra varietal
i de les diferents classes
que es conreuen
de Cireres
aquí al terme
de Miravet
i també
en una xerrada
tècnica
sobre diferents apartats
o vicissituds
del que seria
el conreu del Cirereno.
I a partir d'aquí
la jornada
es deveia
molt lúdica
i molt festiva
amb una paella
d'arròs gegant
per a un miler
de persones,
un grup d'animació
contínuament
amb concursos
de llançar
el pinyol
més lluny
en la boca
el pinyol
de la Cirera
en baig de tarda
en repartiment
de coca
de cirera
per a tots
els assistents
etcètera
és una festa
molt bonica
on cada any
participen
uns mil
cinccentes
a dos mil
persones
en cada any
hi ha les festes
majors d'estiu
que són les
dels canterers
del barri
de la Raval
i les festes
en honor
de la Mare
Déu de Gràcia
que diguem
serien
les de
tot el poble
però tant
unes
com les altres
les celebra
tothom
és una d'aquells
pobles
que tenim
unes festes
a l'estiu
i unes festes
més a l'hivern
unes són
el primer cap de setmana
d'agost
que són les d'estiu
les dels canterers
i les altres
són a l'octubre
celebrant la
Verge de Gràcia
que era la patrona
dels templers
la crida
tots els tarragonins
que tingueu ganes
de vindre a Mirabet
penseu que en 50 minuts
en una horeta
escassa
esteu aquí
a casa nostra
que sirueu benvinguts
que xalareu molt
que us ho passareu molt bé
i que segurament
us agradarà
tot el que veureu
des del riu
el castell
els canterers
el pas de barca
el cap de la vila
i sobretot
la seva gent
pobles del camp de Tarragona
i les terres de l'Ibre
get up out this life