Comencem la segona hora, de nou referint-nos en aquest festival amb Joan Miquel Oliver.
El compositor d'Antònia Font, que ve a Tarragona a presentar el seu projecte en solitari,
es diu Bon Bon Mallorquin, el treball, el CD que ha editat, el seu segon, de fet, en solitari.
Vé aquesta mateixa nit al Teatre Auditori de Caixa a Tarragona
i nosaltres ens hi hem desplaçat amb la unitat mòbil.
De fet, estava prevista la seva arribada per les 5 de la tarda.
Allà hi havia fins i tot convocada una roda de premsa per atendre els mitjans
i hores d'ara sembla que Joan Miquel Oliver no sabem si ha arribat, si està per la casa o si no hi és.
Pep Sonyer, bona tarda.
Hola, Núria, què tal? Bona tarda. Com estàs?
L'heu trobat? Jo bé, però tu deus estar una mica marejat. L'heu trobat o no?
De moment no podem tastar el bon bon mallorquí, però el podrem tastar aquesta nit segur.
De moment aquí encara no. Ell és a Tarragona, per tant hi ha concert segur.
Això ho podem garantir. És a Tarragona, ens han dit que és aquí.
Jo no hi posaria la mà al foc, Pep.
No, no, t'ho asseguro. Jo no l'he vist, però m'han assegurat que sí,
que és a Tarragona, el que passa és que està agafant energies, forces per tal d'estar al 100%.
I la roda de premsa convocada a les 5?
Doncs mira, a dos quartes sí serà, de fet.
No, bueno, oficialment a les 5.
Bueno, però escolta, tenim aquí un home, Núria, que en qualsevol cas ens pot suplir aquesta mancança.
Ell potser no es podrà fer bonbons mallorquins, però es podrà parlar, si més no, d'aquest treball
i també dels altres que veurem aquests dies aquí a través de l'Insomni.
Ell és el seu director, el director de l'Insomni, en Jaume Massagué.
Jaume, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Bonbons mallorquí de moment no en tindrem, però aquesta nit sí.
Bonbons gironis, en un moment ens haurem de quedar.
Però tot gironi, eh?
Sí, sí, sí.
Escolta'm, els que vulguin venir aquesta nit a l'auditori a aquesta Tarragona,
d'aquest bonbon mallorquí, què destacaries d'aquest segon treball en solitari del Joan Miquel Oliver?
Bé, em descartaria tot el disc en general, perquè cada peça que escoltes t'hi pots quedar enganxat.
A mi, per exemple, m'he quedat enganxat a l'escoltar d'aquests dies amb dues cançons,
amb Lego, em diu una d'elles, i l'altra, la que parla del Palo de Menta o Ailes, són dues aquestes.
Sí, sí.
No ho sé, a mi el misteri de l'amor o foto, vull dir, són cançons interessants, no?
Ja sabem que és un lletrista i un compositor excepcional, no?, d'aquí un dels èxits d'Antònia Font,
i ell, amb el seu projecte en solitari, doncs, no deixa res, ho deixa encara més palès, no?
Vull dir, folc, electrònica, guitarres i bones composicions, i és un personatge per escoltar-lo,
a més a més, amb tot el tema que també té algun punt literari, no?
I vull dir, és un personatge per estudiar-lo, per seguir-lo, no?
Si més no, perquè sempre crec que és interessant que surtin gent així.
Ara, Jaume, en la Faguera, la Núria conversava amb un dels integrants de Cidomí,
aquest any, Déu-n'hi-do, teniu un cartell a l'Insomni,
ho portava un cartell amb Quimi Portet al Dixous, molt complet, no?
Sí, ell va estar molt bé, a la inauguració del festival estem molt contents,
la sala 0 estava plena, va fer un concert amb Quimi Portet,
presentant el Viatge Montserrat, a una hora i tres quarts d'hora,
i, bé, ell va estar molt content, el públic encara més,
van venir realment els seguidors fidels, vull dir, tots érem tots allà,
i va ser una arrencada fantàstica, no?
Vull dir, esperem que avui també estarà ple a l'Auditori de Caixa Tarragona,
que acull el festival per segon any consecutiu,
també estarà ple, ens consta,
i demà amb el Siloní Méndez, doncs, també, quasi les entrades s'han exaurides,
la gent hauria d'afanyar-se, si volen aconseguir-ho en alguna, encara,
i creiem que aquest any, doncs, un dels fets diferencials és això,
que tots els artistes són de casa, de la terra, o catalans, o...
i tots, el 85%, presenten disc, no?,
inclòs també el vostre Tarragoni il·lustre en l'espalt de Maceta,
vull dir que també, juntament amb els anímics,
que tenen el festival el diumenge a la Sala Trono,
vull dir que estem contents, aquest cinquè aniversari,
i creiem que la resposta del públic, doncs,
per això fa cinc anys que venim, perquè és bona,
i nosaltres, doncs, també estem encantats en portar el festival aquí.
Mira, mira com sona, que l'on mena aquesta nit,
tenim el Joan Mica del Llevec, que sona així, eh, Núria?
Li podríem preguntar al Jaume, recordem, eh,
que l'Insomni és un festival itinerant,
més que itinerant que és que té lloc en les quatre capitals catalanes,
Tarragona ja tanca el cicle?
No, després, el mes de novembre, 19-21 de novembre, som a Lleida,
i tanca aquest 2009, es tancarà aquest cicle,
i després ja fins Barcelona 2010, el febrer,
i que torna a obrir-se tota la gira de les quatre ciutats,
els quatre festivals.
Quan hi hagi vagaries, mirarem de fer més festivals.
A vosaltres us anirà bé el projecte de les vagaries?
Sí, penso que si més veina ja t'ho anirem.
Que bo.
Escolta, Jaume, jo estava veient el cartell,
ja hi ha formacions com si de mi,
que tothom aquí més i més les coneix,
també en Joan Miquel Olíder,
però potser, tot i que també són coneguts,
els Méndez, Madrid, destacar-los,
però són molt bons, oi?
Són molt bons, és un roc electrònic,
amb tota pastilla, tota castanya,
vull dir, és per saltar i desfassar-se una mica,
i ja ho diuen ells,
que és per treure's el costat més fos del cap de setmana, no?
Vull dir, és func, fang,
amb bases electròniques i bateries,
i una veu molt interessant, també.
Ells també venen a presentar el seu segon disc,
que es diu Souvenir,
i, bueno, són una de les propostes barcelonines
més...
que es poden extreure més, diguéssim, del país, no?
Perquè avui van a tocar també festivals a fora,
i creuen una proposta molt interessant.
O els Vilanovins de Lion Constellation,
també passaran per aquí pel festival.
Exacte, són de Vilanovil i la Joltru,
i això ja són paraules majors,
perquè foten molta fresa,
i és un roc molt contundent
amb la línia de My Body Plant Time,
o Gessus Amity Chain,
o Stones Roses, vull dir que són...
A més, hi ha algun component de Tokio Socks Extraction,
i sempre és interessant veure bandes així.
Núria, per xarxa,
avui vençava la vitòria de la Tarragona,
a banda de Joan Miquel Oliver,
amb el seu bon bon mallorquín,
també actuarà de Marci Panman.
Ell també és mallorquí, eh?
Sí, sí.
Exacte, també és mallorquí,
és un duet,
és en Jordi Herrera,
i havia format part d'un grup mític
que era molt interessant,
que es deien Satellites,
i ara, doncs, amb aquesta carrera,
amb el seu nou projecte,
de Marci Panman,
l'home de Massapà,
i, doncs, creiem que també té coses a dir,
el vam veure l'última vegada
al Mercat de Música Viva de Vic
i fa fer un concert que va deixar tothom parat,
vaja, no sé,
és una proposta també per no perdre's,
el que passa és que s'haurà de córrer una mica,
perquè quasi-casi els concerts es solapen,
i després a Joan Miquel Oliver,
doncs, hauríem d'afanyar-nos per veure en Marci Panman.
És el Joan Miquel, no?
No sé què és el Joan Miquel.
Doncs, Maria, mira, acaba d'arribar el Joan Miquel.
Tenim temps o no? Com anem a dir?
És ell, és ell.
Tenim temps de dir-li hola o no?
Cinc minutets, va.
Cinc minuts?
Sí.
Joan Miquel, Joan Miquel, vine, vine, vine.
Doncs, escolta'm, Jaume, gràcies, eh?
Molt bé, fins ara.
Gràcies, Jaume, una abraçada.
Una abraçada, Núria.
Doncs, Núria, sí, sí, Joan Miquel Oliver,
que ara arriba en aquests moments,
i que, home, podem saludar encara que sigui cinc minutets,
perquè ens ha sigut el cinc de sobre, però vaja.
Preguntaria a ell si té temps.
Joan Miquel, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Com estem?
Molt bé.
A punt?
Ho tenim tot a punt, sí.
Què expliquem d'aquest bombon mallorquín?
Per qui és que ja coneixen, eh?
Perquè aquí a Tarragona ja coneixen el teu primer treball,
d'aquest segon, què els hi diríem?
Perquè si fossin mallorquins i de la teva generació,
potser s'hi sentirien molt identificats, no?,
amb alguna de les peces, però els tarragonins també?
Jo crec que també.
Jo he fet un disc molt particular,
però crec que tothom el pot arribar a entendre, no?
Xerro una mica de jo, però, bueno, d'això s'ha tratat, no?
En aquest disc, amb la part de les lletres,
ens ha fet un pas més enllà, no?, del 2005.
Has treballat més el llenguatge, no?
Sí, és una cosa...
Això del llenguatge és una cosa que no s'acaba mai.
És a dir, tu sempre pots estar experimentant,
investigant i fent coses diferents
i cercant nous camins,
intentar que la cosa sempre sigui més divertida,
primer per tu mateix, no?
És un disc que no ve sol, ve amb quaderns del 2008, no?,
que aquí podrem veure-hi tot el procés creatiu, no?,
d'aquestes lletres.
Sí, això és un experiment que vàrem fer
d'agafar el meu quadern,
d'allà on jo és el quadern,
el meu quadern és com el quadern que té tothom, no?,
que tu t'ho vas apuntar amb les teves coses.
Bé, la meva rutina és escriure cançons,
en aquest quadern hi ha moltes cançons escrites
i se vau tot el procés creatiu del bon món mallorquín.
Ja vaig encarregar també de comentar-lo en el quadern
per explicar a cada pàgina què era, no?
I la veritat és que és una cosa que,
en principi, era una espècie de curiositat
o una espècie d'experiment per nosaltres,
però que ha cridat molt l'atenció
i els meus seguidors és una cosa
que l'han trobat molt agraïda, no?
És un disc, diries, que s'ha d'escoltar,
estic en una primera d'escolta, diguéssim,
no hi ha prou, s'ha d'escoltar dos o tres per anar bé?
No, jo crec que un disc que necessita
que li prestis molta atenció,
que l'escolti moltes vegades,
és que no acaba d'estar ben fet, saps?
Un disc l'has de poder tenir posat
sense d'estar amargat allà assegut, escoltant-lo, no?
El manco, els discos que m'agraden a mi són així.
I jo sempre que faig un disc,
pens en això, pens en que si un se vol seure
i el vol disfrutar i se el vol aprendre de memòria
i nota per nota,
que trobi tot un contingut i un material,
però que si un, simplement, el se vol tenir posat
mentre et seduc o s'ha feita,
també ha de servir un disc, no? Per això.
Diuen que és un disc que enganxa molt,
jo l'escolt, de tant en tant,
per mentir, no?
Que l'he fet jo mateix i quina tonteria, no?
Que ja m'ho sé tot, però...
És un disc que de vegades me'l pos
per passar gust d'escoltar música, no?
Escolta'm, ara vas al 100%, no?
Perquè no pares, no?
No pares i, vaja,
crec que tens algun projecte també
amb ment literari, no?
Comptes infantils...
Tinc moltes coses per fer
i el que passa és que
m'he de decidir una mica
es trobar moment
per arrencar
un projecte en concret,
no aquestes
10 o 12 idees
que sempre tens a dins el cap
i que no arribes a catalitzar mai, no?
Doncs agafar un dia i dir,
mira, avui tiraré per aquest llibre,
tiraré per aquest disc,
o per el que sigui.
Pot decidir-se una mica, no?
Ja tens temps per tot plegat, o no?
Sí, perquè és que ja m'ho dediquen a això, no?
Jo, a més, som una persona fanera,
faig moltes hores cada dia
i per gust de fer-ho.
És perquè la meva producció
pot parecer que és molt condensada,
però no tinc jo aquesta sensació
d'estar agobiat sempre fent feina, no?
És una cosa que la meva vaig prenguent relaxadament,
però sense pausa
i que, al final,
quan no pot ser d'una altra manera,
doncs dona el seu fruit.
Com és el bombom mallorquí?
Com és?
Com és?
Ah, és un gelat de gel,
de nata,
amb xocolata sense llet,
una capa de xocolata sense llet, diguéssim.
I a la portada del disc,
qui són els que surten?
Aquesta portada
la vaig agafar de sàlbum familiar, diguéssim,
i un d'ells és mon pare,
un altre és el germà de mo mare.
Aquestes fotos es feien
quan t'anaven a tocar a les terrasses,
a les hotels.
I un fotògraf, freelance, diguéssim,
feia aquestes fotos
i llavors es revelava
i es duia a les hotels,
a la recepció
i els estrangers que sortien a la foto
menjant gambes,
doncs la compraven o no?
No, aquestes
eren unes
unes fotos
que sobraven, no?
I llavors
els fotogràfos es regalava
en els músics.
Si vols fixar-ho,
els estrangers que surten allà
menjant gambes,
surten amb la boca plena
i amb la boca
d'ahir mateix
no els va agradar la foto.
Sortint a tipant-se, eh?
Digues?
Sortint a tipant-se,
fent-se un tip...
Exacte,
no van sortir molt a favorits.
Escolta'm,
avui ja veurem aquí
a l'auditori d'Aquestra Tarragona,
però si parlem amb el Santònia Font,
el proper disc,
crec que a mitjans de 2010,
pot ser?
Segurament,
si d'ara era aturar
tot l'any 2009
i pensar feina
per l'any que ve,
i bueno,
ja ara estem amb això,
ja hem començat a pensar
i segurament l'any que ve
farem un disc.
Una última pregunta,
tu de petit jugaves amb el Lego
o amb el Tente?
Tente, eh?
Tente,
el que passa és que Tente
no m'arrimava amb l'ego,
no?
I vaig tirar per...
vaig fer-se ja
diguéssim la realitat.
Jo, Miquel,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs a Núria,
jo, Miquel Oliver,
que actuarà aquesta nit
aquí a l'Auditori de Tarragona
amb aquest bombon
a Mallorquín
i amb aquest disc
que va acompanyar,
com us deia al començament,
d'un llibre d'anotacions
sobre el seu procés creatiu
al quaderns 2008
i que, en fi,
que és un concert
absolutament recomanable,
amb aquestes cançons
com la que escoltem de fons.
Quina és, Núria?
Bé, posa, posa.
House, silenci...
Ryanair.
Ryanair?
Doncs mira.
Estic contenta
que finalment
hagi aparegut per aquí
Joan Miquel Oliver
perquè tu tenies
moltes preguntes
per fer-li, Pep.
El Pep ha estat
tota la setmana
fent escolta del disc.
I estic un piquen enganxat,
eh?
Hi ha un parell de cançons.
El Lego,
no paro de repetir-la,
el Lego.
Sí?
Em surt sol.
Que me la cantaries
una miqueta?
Lego.
La tornada.
Què dius?
Lego.
Tal qual.
Després te la canto,
Núria.
Mira, va,
te la poso per acabar.
Vinga, va.
Pep,
moltes gràcies.
Que vagi bé,
Núria,
fins ara.
Taliria plàstic,
apoteòsic,
colors,
dilúvi gimnàstic,
olímpic,
coloriós,
overcraft,
policia,
porta avions
amb avions,
policioles,
medicines,
possetxadores,
Star Wars,
la dispersa,
la medicina,
no fa por,
il·lumina,
me'n allibera
del meu ego.
Lego.
Delivina plàstic,
alimenta en colors,
picatxos esglésies,
cotxes,
lloladors,
soldats imperials,
bolins,
bicicletes,
científics amb art,
jardins amb floretes,
distreu,
pel·lumina,
me'n concentra,
me'n despista,
me'n allibera,
el meu ego.
Lego.
Ja tardes,
les tardes
de Tarragona Radio.
Da Tarragona Radio.