Bona nit
I hem tallat aquí en sec l'agenda del cap de setmana,
tot i que se'ns han quedat bastantes propostes al calaix
perquè en volem ampliar una amb més profunditat
fent una entrevista amb un dels seus organitzadors.
Parlem del Pallassòdrom, aquesta activitat dins del Mar de la Festa Major de Vilaseca,
i parlem amb el Joan Busquets.
Doncs ja parlem amb el Joan Busquets,
que és el director artístic del Pallassòdrom i també membre de la Pusa Teatre.
Joan Busquets, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Per aquí a Tarragona m'han dit que hi ha molts nassos a punt per diumenge.
Home, és que per fer coses com aquesta calen molts nassos.
Però d'anidor, eh?
Escolta'm, explica'm una mica què podrem veure aquest diumenge,
així a grans trets,
que és quan fareu de fet el tret de sortida del Pallassòdrom,
perquè els gruix d'actes serien a partir del divendres vinent, no?
Sí, el festival dins de la carpa al Parc de la Riera serà a les 16, 17 i 18,
amb el Pepe Villuela, amb la Caroline Dream, amb Xumete Xinxeta i amb tots els equimbos espectacles,
dins de la carpa.
Però aquest diumenge, que és el tret de sortida,
mai més ben dit en aquest cas,
fem a les 11, a partir de les 11, 2, 4 o 12 del matí,
però la sortida serà cap a les 12,
farem la primera cursa del món mundial de Pallasses i Pallassos,
aprofitant que Vilaseca és una vila que té un hipòdrom i que li agraden molt les curses,
i que estem a la setmana dels burros,
doncs farem uns tres toms de Pallassos i a veure què passa.
Clar, és que a veure que ningú es prepari específicament físicament per la cursa,
no es tracta de guanyar, no?
Mentalment potser sí que s'han de preparar,
però no es tractarà d'una cursa convencional.
A veure, en el moment en què els Pallassos es posen en marxa,
mai som convencionals.
Els Pallassos som una mena de filòsofs del món mundial
que som capaços de canviar la realitat,
que és la nostra feina per damunt de tot,
i per tant, quan fem les coses,
sempre ens passen coses,
i aquí està la gràcia.
I segurament, doncs clar, aquesta cursa,
volem que comenci com una cursa,
però ja veurem com acaba.
Què vols dir?
Que potser acaba com la gent vulgui, jo què sé,
si la gent vol córrer d'esquenes,
vol saltar, vol ballar, vol cantar,
vol cridar,
vol, doncs, passarà el que els Pallassos diguin.
Que en principi...
De fet, és una cursa que donarem tres toms,
i els dos primers toms seran neutralitzats
perquè portarem una llebre especial,
que és una llebre especialitzada en curses de Pallassos,
i llavors ja veurem qui guanya,
qui no guanya...
Quan es parla amb Pallassos és complicat saber què passarà,
perquè se sap com comença i no com acaba,
però mai acaba malament, sempre acaba bé.
Uala!
És que el trobo molt fort, eh?
Sense que abans ens acompanyarà l'Always Drinking Marching Band,
que és una orquestra de carrer magnífica...
Tenim música, tenim música...
No tenim música d'ells?
Tenim música d'ells?
Busquem-la, busquem-la.
Espera, espera, com es diu que es diuen?
Always Drinking Marching Band.
Doncs algú de drinking, passa algú de drinking,
que són magnífics,
i aquesta gent també ens ajudaran a que la cosa sigui especial.
O sigui, una cursa amb música en directe,
amb una llebre per allà solta...
Sí, exacte.
Això és espectacular, eh?
Això mateix.
Escolta, i què és això del guala, que m'agrada molt el nom?
Doncs mira, el guala és...
Als Pallassos ens passen coses molt estranyes,
i ens costava molt dir...
No sé com es diu això,
quan comença una cosa...
Bueno, és una guala,
és que no ens surt d'una altra manera.
Una guala d'inauguració,
és que a l'altre no ens surt,
no em surt, no em surt.
En tot cas, és l'espectacle inaugural que fareu, no?
Sí, però és que la gent em sembla que em diuen...
Hòstia, gales, em sembla que són gales,
això, gales, gales...
Però com que els Pallassos fem bolos i fem guales,
no fem gales d'inauguració d'aquestes...
És una guala, que és molt més...
Una guala, anireu de llarg, però igualment, no?
I molt ben vestits i tot.
Sí, sí.
Escolta, i teniu bons convidats, eh?
Perquè, home, els germans Totó...
Sí.
Aquests homes són una institució, no?
Uns històrics, uns històrics.
Tenim molta gent, tenim gent que ve...
Deixa'm fer una cosa que m'agrada fer com a artista,
que és dir-los a tots.
Bé, un mag Fèlix Ronet, que ens ve de Girona,
que és un mag que ens farà un número de màgia,
però de Pallassos, que no m'ha fet mai.
Ens ve del Vallès, Xomet i Xinxeta.
Ens ve d'Olot, Cop de Clown, que són magnífics.
Ens ve City Clown, que és la Vervinyes d'aquí a Barcelona.
Els Totó, del Maresme.
Una orquestra mínima, que es diu, que és el Mico,
que és el cantant de Meztuca, que són uns rumberos magnífics.
Ens venen els Dandy Clowns, que venen de Sants de Barcelona.
I el Cesc Serrat, que també és un mític de tota la vida,
que feia parella amb Pep i Bocoi, que és el Cesc Serrat,
que és un mític, un august magnífic.
I tot això presentat per la Cristina Cazorla i per un servidor.
Escolta, i com és que feu cap tots aquests pallassos a Vilaseca?
Com ha anat això?
Us ho heu proposat vosaltres?
Us ho han proposat des de l'Ajuntament?
Mira, hi ha una persona a l'Ajuntament
que ha cregut des de molt al principi en aquest projecte,
que és la Marisol, des del Patronat de Turisme,
que des de molt...
Primer, un dia, sempre parlàvem de fer algun festival,
fer alguna cosa, i en un dinar de valoració d'un altre encàrrec
que ens havien fet a Pus Espectacles,
va dir, tenim nassos de fer un festival, això era un octubre,
el gener, i vam dir, tenim nassos per això i per més.
Doncs vinga, poseu-vos-hi que el farem.
I gràcies a la Marisol, en aquest cas,
ens vam posar les piles, els nassos,
i ens hi vam posar, d'això fa tres anys,
els dos primers va tenir un èxit que no ens l'esperàvem
i a la gent els va semblar molt bé,
i hem dit, doncs vinga, fem-ho créixer.
En aquests casos, un festival creix
quan la voluntat del municipi hi és,
i en aquest cas hi és,
quan els ciutadans fan seus el festival,
que és molt important,
i per damunt de tot,
quan els pallassos i les pallasses els agrada.
En aquest cas, les pallasses i pallassos que venen
són molt bons amics,
els hi ha fet molta il·lusió,
i per cert, els convidem a dinar,
el mateix once al mig ja fem un dinar de pallassos,
on aprofitarem ja per convertir els Totó
en els primers padrins oficials d'aquest festival.
Després n'hi haurà més,
i dalt cada any n'hi haurà altres,
però el Rosmarí i Manel,
germans Totó,
seran els primers padrins del festival.
A partir d'aquí els hi creiem un problema,
perquè el dia de la mona tindran molts padrins,
hauran de ser padrins de molts pallassos.
Hauran de regalar moltes mones o tirar-les a la cara,
que potser és el que més s'estila en el vostre cas, no?
Sí, penso que una cosa que també fa molta il·lusió,
que és que tot plegat,
fem els tres toms fent la cursa,
fem els pallassos a Vila Seca,
la Semana dels Burros,
i els burros és un animal que és molt intel·ligent,
però no ho sembla,
però ho és molt.
i el pallassos és un animal
que també és molt intel·ligent
i no ho sembla.
I això ens fa molta il·lusió,
perquè germanem a la mateixa setmana,
a la Setmana de Sant Antoni,
pallassos i curses de pallassos,
i burros i animals,
i això és molt agradable.
A quin públic va dirigits,
els vostres espectacles,
durant aquests dies?
És només públic infantil o no?
No, va per tothom.
Mira, en el cas de la Uala,
és per tothom.
En el cas dels tan divendres com dissabte
o com diumenge a la tarda,
és per tots els públics.
I el tan divendres com dissabte a la nit,
que el divendres ve a la Caroline Dream
i el dissabte tenim la sort que ve el Pepe Pijuela,
magnífic pallassos i sots president
de Pallassos Entre Fronteres,
és més aviat per públic adult.
Però els pallassos sempre tenim dobles lectures
i poden venir,
home, no diré que vinguin nens,
perquè és a les 10 del vespre,
però els pallassos treballen per tothom.
Però sí que especialment
les actuacions del Parc de la Ria
del divendres a la nit
i el 17 de la nit,
en el cas del divendres a la nit
de Caroline Dream,
està molt adreçat per gent gran
i molt per dones.
És una dona,
és una pallassa molt combativa
i amb missatge,
amb pallassa de gènere.
I això és molt important.
I el Pepe Pijuela,
doncs,
és un pallassos extraordinari,
molt conegut,
per sort ens ha cedit
la possibilitat de fer,
de ser cap de cartell,
en aquest cas,
i que si se'n...
doncs això,
una mica,
doncs,
ens donen venda aquest festival,
però és un tio
que ens ha donat
totes les facilitats del món,
és bon amic
de venir aquí
i el preu que sigui.
No ha pagat
perquè no li hem demanat,
però quasi que és pagat
per venir,
és un tio magnífic.
Home,
esteu en la primera edició
i suposo que això,
bueno,
ha d'anar a cap amb volada,
no?
Aquí és la tercera del festival,
però la primera de la Gala,
de la Guala.
Val, val, val, val.
Sí.
Val, val,
home,
així ja teniu una solera.
I com a pallasso
ens portem uns quants,
jo només porto 30 anys
sin de pallasso.
Només?
Només.
Quants nassos tens a casa?
Un.
Sí?
Un, un,
i que me'l vaig fer jo
i que tinc el...
m'ho fa una molt bona amiga
que treballa amb làtex,
que és de Fira Creatures,
que és la gent que fan els lunis,
i tinc un mollo únic
i fet expressament per mi.
Ostres.
perquè...
Bueno,
per treballar còmode, no?
Sí,
perquè a més hi porto,
hi porto el micro dintre
i és molt especial per mi
i aquestes coses.
Ah,
què em dius?
Hi ha pallasso
que porteu el micro dins del nas?
Sí,
jo.
No,
ho sabia.
Com és aquest micro?
És molt petit,
no?
Però el micro també és molt petit,
una capsa molt petiteta.
Ah,
no ho sabia,
això és molt...
Jo ho trobo interessant.
Això va molt bé,
home.
Clar.
La tecnologia...
A veure,
algun avantatge que té que tenir
és portar nas,
no?
Doncs portem el micro dintre,
almenys en el meu cas.
Joan Busquets,
escolta'm,
deixa'm dir que Pepe Villula,
perquè, home,
tothom el coneix,
perquè ha fet molta tele
però és el protagonista
de la gran aventura
de Mortadelo i Filemon,
no?
Sí.
Ell era el...
Era el Mortadelo?
No.
No,
el Filemon.
El Filemon
i en aquest cas també és el...
Jo no ho veig...
Aida...
Sí?
És el del...
El senyor del culmà.
El Chema.
El Chema.
El José María Martínez,
no?
Aquest mateix.
També ha fet...
Bueno,
ha participat en moltes pel·lícules,
és un...
En fi,
escritor i poeta també,
no?
És un home...
Escritor i poeta,
sí senyor,
i em fa molt tiros a que ho diguis
perquè tothom coneixem la gent
perquè fan a la tele
però en aquest cas
doncs és sots president
de Pallassos de Fronteres
però a més a més
vas escriure un llum de poemes.
Sí, sí.
I està molt bé que ho diguis
perquè trobo que...
vol dir que estàs documentat.
No,
que tinc internet aquí davant,
eh?
No,
però te l'has mirat.
No descobrirem res ara.
Però te l'has mirat.
Sí,
a més,
mira,
que també veig
que la companyia
la Pus Espectacles
és una companyia amable.
Sí.
La diu Pus Espectacles,
una empresa amable, eh?
Sí, sí, sí.
Que arribem a les notícies.
Joan,
que arribem a les notícies.
Que arribem a les notícies.
Una abraçada
i que vagi molt bé
aquesta setmana
i tot el que us queda.
Gràcies per fer-vos un ressò
i us esperem el diumenge
a Vilaseca.
Fins aviat.
Salut i Pallassos.
Adéu.
Fins aviat.