Música
Oh-oh, oh-oh, oh-oh, tu m'agrades, m'agrades tu.
Oh-oh, oh-oh, oh-oh, tu m'agrades tu.
Oh-oh, oh-oh, oh-oh, tu m'agrades, m'agrades tu.
Oh-oh, oh-oh, oh-oh, m'agrades tu.
Es saben, es saben la cançó perquè la van anar cantant
com si l'haguessin fet ells mateixos.
Són els Lacs Ambusto, els tornem a tenir aquí als Ja Tardes,
presentant treball discogràfic amb fins a cert punt nou.
Pem i Salva, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ja torneu a ser aquí. Quant de temps feia de l'últim?
Ara mateix un any.
Això diria que arriba l'any, s'ha de ser pladet.
Hem fet, crec que el 20 i poc d'octubre, 24,
crec que estrenàvem el disco Barcelona i presentàvem el disco.
Més o menys les dates de sortida del disco més nits són similars.
Que aneu a disc per any?
No. El que passa és que aquest és un disco...
És especialot.
El que passa és que des que ja el salva, sí.
també els fa treballar molt.
Però si em va dir la culpa, com si fos un estressat.
Us ha sortit hiperactiu, el xiquet?
Mira, vaig caure un olla, vaig caure un olla.
T'ho explicaré.
Vaig caure un olla.
És a long story.
No, mira, saps què passa?
Que aquest disco té molt a veure amb l'últim, també, que vam fer,
perquè és un reflex del que ha sigut la gira, no?
Bueno, està sent la gira de l'Objectiu de la Lluna.
I llavors volíem, no sé, teníem moltes ganes de transmetre
el que està passant en aquesta gira, en un concert.
I, bueno, així com d'altres coses, no?
Però era important, això.
Corregiu-me, perquè jo ara, clar, sempre que veniu,
he de fer en memòria, i em costa.
No és el primer directe que enregistreu.
No, és el tercer.
El que passa que, bueno, tenim un disc acústic
que vam fer l'any 95 a l'Auditori Pau Casals al Vendrell.
I llavors tenim un disc amb DVD, també,
que és el recull d'una gira que vam fer l'any 2004, crec.
Sí, que t'hi em sona.
Sí, que és l'última cosa que vam fer amb en Pem Infortuny,
abans d'entrar-se.
Amb tu.
Amb tu.
Però jo era un recull, vam estar gravant 18 o 20 concerts d'una gira,
i és un recull de tota una gira,
i es va fer una pel·lícula amb diferents actuacions,
les vivències, els camerinos...
Això és una altra cosa, això és un sol concert.
És un sol concert a l'Apollo, em fa moltíssima gràcia
el que heu triat de caràtula.
Expliqueu, expliqueu.
Això és real, és un astronauta, un noi vestit d'astronauta,
de papel balc, que li deien altres.
Però realment és el David Trapollès,
que és el noi que ha dissenyat tot el llibret i la caràtula del disc.
I bé, com que era un viatge a la Lluna, objectiu a la Lluna,
des de la sala Apolo...
Ens va fer molta gràcia, vam fer una escenografia
perquè vam transformar tot l'escenari i la sala
en un trosset de la Lluna, amb terra llunar, amb cràter...
I bé, després hi havia tota una feina d'escenografia
i vam decidir estrenar el concert, començar-lo amb un astronauta.
Ah, muchacho, així no és només la foto muntada per fer la foto real.
Si veus la pel·lícula, veuràs que comença amb l'austronauta.
El concert comença amb un tio que puja a l'escenari
i clava la bandera.
Una bandera en què hi posa l'exambustor, és la vostra bandera.
Sí, de l'objectiu a la Lluna, el logo aquest del llop.
Com es munta un concert que ha de ser enregistrat?
Que dius, ostres, és que m'ha de quedar...
Clar, per editar-ho en CD, llavors no només has de comptar amb el so,
sinó també amb el DVD.
No, és molt complex.
És complicadíssim molt.
La gent tendeix a...
Bé, tothom, és normal, si no ho coneixes,
que tendeixes a pensar que un disc en directe és molt més senzill.
Inclús la gent ho assimila a vegades a falta d'idees d'un grup,
o mira, ara no saben què fer per fer en un directe,
o també els hi toca, o un recubilatori...
Però realment grava un directe és molt complicat,
perquè necessita molta planificació,
això és bàsic,
i més si entres, si ja fas un DVD,
en pel·lícules, en documentals,
i entra una sèrie de cantants...
Només a nivell de so,
perquè clar, s'enregistra tot el so que passa per taula,
però s'enregistra de manera especial.
Sí, però a més aquí teníem molta més planificació,
havíem d'estar molt segurs de tot,
perquè o ens la jugàvem a una carta,
un sol concert.
O sigui, normalment el que fa la gent són diversos dies de concert,
grava, o grava una gira,
o fa diversos dies en una sala,
o inclús fan registraments previs i tal.
Nosaltres vam anar jugant-se'l a un concert,
vam fer tota una tarda de proves,
i d'asset general amb les càmeres,
tu te'n parles llum...
Evidentment no te la pots jugar a segues,
has de provar llums,
hi ha un munt de coses...
I doncs va sortir bé,
el que passa que quan s'acaba la gravació,
dius, ja està, ja l'hem gravat,
no?
Va, però llavors hi ha ganes de veure què?
Ja, però llavors comença la feina,
allí comença realment la feina,
el montatge.
L'hem començat tota la feina d'estudi,
tot el que és...
La feina d'estudis ho vau manegar vosaltres,
o...?
Jun amb Mike Phillips.
Mike Phillips,
és una persona que va treballar també a l'objectiu,
la Lluna,
que ja va venir amb la productora que havíem tingut al relax,
l'americana Sílvia Massi.
Sí, me'n recordo de la vostra experiència americana,
que vau venir a explicar-la
i, hòstia, sembla una experiència xula.
Sí, ho és, ho és.
Com a diferents.
I el següent disc ho hem vingut a treballar aquí
i vam conèixer el Mike.
El Mike va estar...
Bueno, va estar fent de tècnic,
diguéssim,
en l'Utjet i la Lluna,
però que la va fer de producant en algunes cançons.
Va treballar, és un crack.
Llavors nosaltres teníem ganes de fer alguna cosa amb ell,
una mica més sèrio,
i hem dedicat tota la part de mescles amb el Mike.
Sí, és un canadenc que ha treballat amb moltíssima gent
i, bueno, li van proposar si volia fer les mescles d'aquest disco
i ell se'n va encarregar una mica...
va ser el supervisor de la gravació, del concert
i, bueno, doncs ha mesclat el disco.
Teníem ganes de fer.
Però, a més a més, després hem fet un 5.1,
que la gent ho pugui escoltar amb 5.1
i després, bueno, i la complexitat de muntar el DVD,
que això és bestial, són 26 cançons.
Clar, una sola cançó, si ens imaginem, que és un demuntatge...
Un videoclip.
Un videoclip, doncs 26, no?
Més 6 documentals petits que vam fer a nivell personal.
El realitzador, el director del DVD, que és en Paul Fuentes,
que molta gent el coneix perquè és cantant d'un grup que es diu en Rosa Luxemburg.
Doncs, amb ella fa temps que treballà, és músic també, ens coneix molt
i va creure una bona idea, insertar una certa quantitat de cançons,
7-8 cançons, insertar un petit documental on viu cadascú,
en el seu entorn de cada dia, explicant una mica la seva experiència.
Per exemple, ens feia molta gràcia saber com el Sala,
què li va semblar quan li vam dir que entres en el grup, coses així,
però des de casa, i llavors està molt bé perquè li donen un aire diferent.
De fet, vosaltres ja ho feu, això fa molt de temps que ho feu,
aquests petits extras, aquests petits plusos,
per, home, premiar els col·leccionistes, de la gent que ho segueix.
Dius, no només és el CD, sinó que...
El concert a casa, que ja l'han fet 3 o 4 vegades, si tu recordes.
Sí, sí, 4 vegades.
4 vegades, vull dir, ja fa anys des del Llençat.
Des del Murfina.
Des del Murfina, el 2004 que ja es va fer.
Sí, no, no, ja...
I altres coses, com incloure aquell DVD, doncs,
de la història de com hem gravat el Relax, avui, eh?
Tota la...
Sempre que fem un DVD...
Un documental sencer, sí, afegim cosetes.
I afegim, perquè és que també ens ho mirem des del punt de vista
que nosaltres també som consumidors.
Exacte, del punt de vista del consumidor.
També som gent que ens compra un DVD i li agrada veure aquell,
i de Grècia es volen.
Aquest també hem afegit un making of que ens l'han fet nosaltres,
que és un petit documental de 20 minuts,
que reproteix tot el dia, des que sortim de casa,
com arribem allí, com es munta tot,
totes les vivències de tot el dia assajant,
com punxem a l'autofista anant cap a la pola a gravar el mateix dia a les 8 del dematí.
Vau punxar i ho vau gravar?
O vau punxar expressament per gravar?
No, no, no, ho punxar i ho vam gravar tot.
Com el mèquino estava allà, el càmera...
O com se li cau un, no sé què, un plat de sopa quan dinem,
em farà de riure.
Sà bé que cuideu aquests detallets, no?
Com una clània de fotos i...
I després també hem punxat en el DVD, tots els videoclips que hem fet allà.
I hem fet amb aquests 3 anys.
Home, de fet ja...
Cosetes amagades, que s'han de trobar també.
Hi ha aquest parell de cançons, diguéssim, el M'agrades tu, que l'hem escoltat abans,
i llavors també el Pujo i Baixo, que també són noves dintre d'aquest repertori,
no les havíem tocat en directe, potser el Pujo i Baixo dues vegades.
Per tant, hi ha alguna cançó que...
Però dues vegades passejar-la aquí, per fer...
Hi ha alguna cançó, allò, que no s'havia editat fins ara?
Sí, sí, m'han afegit dues cançons noves en el disc.
Hi ha una molt, molt, molt canyera, que és el Pujo i Baixo, que...
Pujo i Baixo i l'altre m'agrades tu, que és la que hem escoltat al començament.
En canvi, inclueu també el Tinc fam de tu, que, bueno, és una mica els inicis de tot plegat.
Sí, però haig de venir al primer disc.
Salva, com ho portes, això de cantar el Tinc fam de tu?
Perquè jo crec que a nivell de tocar-la ja us deu sonar fins i tot estranyota, no?,
de dir, ostres, aquests érem nosaltres.
I saps, a mi m'agrada molt...
La cançó és una cançó que jo ja cantava amb...
Clar, tu ja la cantaves, clar.
No els faig grans perquè la diferència d'edat no és bèstia, al contrari, són...
Ah, no, ja ets ni mica.
No, poden ser sis anys, cinc anys, quatre anys, vull dir que això no és una diferència d'edat
quan parlem dels trenta i pico, no?
I és una cançó que a mi m'agrada molt.
I recordo quan de jovenet, perdona, de jovenet, la cantàvem amb els companys
i ara sembla que tu mires d'una altra banda i dius, si algú pot estar de demanar
o imaginant-se el que estic visquent, doncs no en té ni idea, no?
Perquè molta gent coneixia l'Axon Busto abans i, hòstia, saps, ara estàs tu cantant
aquestes cançons emblemàtiques, m'encanta.
M'encanta.
Que vau fer algun tipus d'arranjaments especials, preveient que acabíeu de...
Per el concert concret de la Polo?
Algunes coses, sí, però bàsicament era...
Ja hem estat tot l'any girant, fent proves amb diferents cançons i muntant un repertori
perquè volíem arribar a la Polo amb un repertori molt consistent
i realment és... no és de l'últim, però és dels últims concerts que en farem aquest any de la gira
de l'objectiu de la lluna, no? I volíem fer...
A veure, en el repertori el que volíem posar era un recull, una meitat del concert
que fos un recull dels dos últims discos fets amb en Salva
i després volíem posar les cançons noves i a més a més volíem fer una recollida de temes de sempre,
de tota la vida, que nosaltres tenim moltes ganes de sentir-los ja amb la veu del Salva, no?
Hi ha enregistrats que la gent ho pogués tenir, no?
Això és del que es composa el més o menys del repertori, no?
De fet, ara tenim un handicard, és que clar, el procés normal, o el que estem acostumats,
el ritme normal, es trec CD9 i llavors començo la gira.
Vosaltres ara esteu en l'impàs de que ho feu al revés, eh?
Traieu aquest recopilatori amb DVD en directe, tancant la gira.
Bueno, tancant aquest any, perquè l'any que ve la segona continuem, no?
Continuem l'obsessió de la Lluna l'any que ve?
Sí, ens podem fer dos anys de gira, sí.
Que gai.
Sí, sí, sempre ho fem.
Creiem que dos anys és l'espai de temps bo per poder anar a tot arreu on pots anar.
Perquè hi ha molts llocs, jo què sé, que aquest any hem tocat aquí,
però també podíem anar a tocar aquí al costat,
però el mateix any no es pot fer perquè estem a la prova.
en dos anys et dones prou espai de temps com per poder tocar a tot arreu
i presentar bé el disc.
I més, et dones espai de temps per poder fer un disc nou, no?
Clar, perquè suposo que ara el que us passarà és que
quan continueu la gira l'any vinent és anar pensant ja en les cançons noves.
Sí, de fet ja hi som.
És que això a més és una cosa que, com que ara estem composant tots,
és una cosa que a la que veiem que ja fa uns mesos que hem fet disc,
segurament doncs ja comencem a obrir calaixos
i recuperem alguna cançó que no havíem inclòs en l'anterior
o alguns acords que tenies al cap
o fins i tot idees noves, no?
I estem cuinant, estem com es diu, cuinant, no?
Estem treballant, preparant idees.
És molt aviat per preguntar-vos cap a on ha de tirar
l'1 nou de l'Exambusto?
No, n'estem molt contenta.
A veure, l'1 nou, eh?
L'1 suposadament nou.
Ah, l'1 suposadament nou, no, no ho sabem ni nosaltres.
No.
No, però bueno, en general...
És molt aviat.
En general, estem en un procés en sala, portem ja més que anem cap al quart any
i ara ens coneixem molt, toquem amb molta confiança, amb molta seguretat.
La banda s'ha convertit en una banda que ja apuntava
però s'ha acabat de convertir a partir que ha arribat ell
en una banda on composa tothom, tothom s'implica musicalment.
En els dos discos que portem amb ell, tothom ha fet cançons,
tothom, ja siguin més o menys.
Treballem molt musicalment, assegem molt, ens agrada molt tocar
i llavors, en aquest sentit, jo crec que ens han fet una banda molt més homogènia,
molt més canyera, molt més enèrgica.
Això ho tenim tots clar, que som una banda rockera i que volem tirar per aquí.
Però tenim la gran sort que, com que ens agrada tot
i potser les influences moltes són pop, són...
tenim un ventall de possibilitats musicals bastant gran dins del rock, no?
I amb això estem, vull dir, últimament el que estem fent molt
i ens agrada molt és portar les cançons que composem a casa
molt despullades, sense fer maquetes a casa
o vestir-les molt, a mi m'agradaria posar això allà directament,
sinó portar-la amb la guitarra, tocar-la allà i llavors cadascú aporta...
Això complica la feina d'un pezo de guitarra com jo.
perquè clar, la tens allò, saps?
I com que avui tens el Home Studio a casa,
molta gent doncs grava dos toques i pum, hi fa l'ús, no?
Pongo seis compasses d'aquests records que es repita, no?
Com hi pas, com hi pas, com hi pas, com hi pas.
Llavors, clar, ho portes amb els companys i...
Com va? Això no me'n recordo, no?
No sé com es fa l'acord aquest,
perquè el faig gravant a vegades i me'l deixa així.
Llavors ells, doncs, no, o sigui, ens hem...
Bueno, cadascú el seu.
Posar les piles cadascú el seu i així hem de treure una guitarra allà
i...
I el que surti.
I ells es t'ajuda, no?
I també ho passo malament quan haig de cantar-les, no?
Clar, amb el teu alumne no et funciona.
Exacte, exacte.
Mutxatges, quin és el proper pas?
Suposo que passareu Nadal tranquil·let, no?
Sí, sisplau.
Tenim ganes de recollir-nos a casa amb la gent
perquè últimament anem bastant de bòlit
i hem portat un final d'any bastant intens.
I... Bueno, passar aquests dies, passat festes i res.
Bueno, tenim un concert la setmana que ve,
que és l'últim concert de la gira d'aquest any.
És a Ripoll, el dia 19.
i a partir d'allí, doncs,
suposo que acabarem la promoció del disc abans de les festes,
però, bueno, de cara a festes hi ha cap a casa.
És un disc que poca promoció necessita, diria jo, eh?
És...
Poca promoció necessita, aquest disc,
però és un regal, és un regal de l'exemple.
És tot pel Nadal de 2009-2010.
Sí, sí, sí.
I per la gent que ens segueix.
Sí, sí.
Això ho fa així de bonic, Núria.
No, és veritat.
I a més us heu de felicitar amb la mal cor
perquè sona contundent.
Que a vegades el que passa en els directes
i ho prepares tot i tal, no?
I a més, si només ja obteníeu una toma.
Però és que tens aquella tensió de dir
m'estan gravant, m'estan gravant.
I sona tot al final com a...
Sí, directe, perquè se centra els aplaudiments,
però amb un puntet de refinament que dius no.
No.
I això sona net persona contundent.
Sí, sí, sí.
I no és fàcil.
Això és mèrit del canadenc, eh?
Sí.
No vostre.
Mira, doncs no està malament el que estàs dient
perquè és que és genial que diguis això.
Sembla llavors que fins i tot haguis estudiat
perquè és cert.
Sí, Núria, collons, és una opinió ben dita.
Ell, hòstia, sap comprimir les guitarres com poca gent, eh?
Bueno, són coses tècniques que són realment...
Coses tècniques que les...
Té un so molt yanqui, la veritat, molt a base,
però també és del material que ha estat treballant.
Ha estat treballant en el nostre estudi, eh?
Ha mesclat el disc aquí, eh?
No, i a més, també ho estàs comodíssims nosaltres a l'escenari
perquè això sense la matèria base...
Ah, tampoc no és fort, eh?
El que realment és l'essència de tot això
és el que volíem transmetre,
que és que el bé que ens ho passem
i la seguretat que toquem
i el bé que toquem tots plegats, no?
O sigui, patim molt poc a l'escenari.
I jo, l'he, patxo-la jo?
Que m'heu, el petról, jo.
Ah, no, a l'otrio.
A l'otrio?
No, no disfrutaria.
Però, Salva, tu no estaves nerviós?
Era el teu primer directe?
Sí.
Grabat, eh?
Mira, sí, estava nerviós que jo
i a cada disc, el relax, l'objectiu, la jo no m'havia ficat en tot, no?
Perquè jo, perquè nosaltres, eh?
I aquí estaves callat.
I aquí no vaig dir res, vaig pensar,
dic, puta, i Déu, no sé on diré.
Que em porten.
Que foto dos micros aquí,
la feina cap a la taula,
aviam això,
mi, caguen Déu, per aquí ho foto un micro.
Clar, llavors, l'experiència dels companys,
vaig pensar que la meva feina, doncs,
era ja prou currant-me les lletres,
saber que havia de donar el 100%
perquè cantar, ara amb l'axe en gust top,
almenys, en aquests moments,
és complicat.
Hi ha una de les registres aquí en aquests discos
que, que, déu-n'hi-do,
llavors has d'estar a punt,
has d'estar preparat,
hi ha feina, hi ha molta feina,
i saber també,
no el que els hi diràs a la gent,
però sí ser una mica conscient d'una història,
un fil conductor,
hi ha moltes coses,
llavors vaig deixar tota la feina aquesta...
I en certa manera oblidat,
em suposo, que t'estaven gravant,
que això havia de fer cap a un CD, no?
Això, això sí.
Disfrutar el directe d'un senyor.
Això m'agrada molt bé.
Va ser una nit molt màgica,
per nosaltres en un concert,
una sala plena,
la gent va venir molt predisposible,
la gent va venir a gravar un disc, no?
I llavors, hòstia,
vam estar 1.200 persones ahí,
que era un noia express,
allò, un noia per pressió.
Qui us feia confiança?
Qui teníeu de contacte visual a primeres files?
Que deies, mira, t'emíra tu.
De tot, de tot.
Sí?
Sí, jo penso que va estar bé,
perquè per primera vegada,
doncs, suposo que les disputes a primera fila,
doncs,
doncs, poder no hi van ser,
perquè hi havia una mica de barreja,
i això és genial, no?
Allò que no tinguéssiu,
que no tinguéssiu la tieta al davant donant-s'ho...
No, però sí que hi havia família.
Ah, no, no, hi havia amics,
hi havia amics, vendré, està clar.
Amics, família, sí, clar que anem.
Però hi havia un...
diversos centenars de gens
que venen durant totes les gires
des de fa molts anys,
a cada concert, a tot arreu on anem,
ja sigui València, Mallorca, Tarragona,
o inclús Alemanya,
han vingut aquest any a França.
A Frankfurt vam tocar l'any passat.
L'any passat, l'any passat.
Van venir 50 persones amb avió.
Què tal l'experiència a Frankfurt?
Bé, bueno, la sala molt bé,
el lloc molt bé,
tot plegat molt bé,
però bueno, no ho sé, fins aquí.
La gent...
Ah, no, la gent molt bé,
la gent molt bé,
la gent que ens va venir a veure de conyo
i el concert va ser bestial,
per nosaltres molt contents.
Nosaltres és que...
Jo crec que...
No, no, no, no,
bàsicament el mateix que direm
del que penso del...
De l'apunt.
Una altra cosa seria, sí, sí.
Jo penso que d'entrada
el millor va ser això,
la gent que va venir,
i punt, no?
La gent que va venir
i que ens ho vam passar molt bé tocant,
perquè sí, la sala estava bé,
però bueno,
és la millor.
No sé, és que tot això a la Fira del Llibre.
Allò que estava al Quinto Coño, saps?
Estava...
L'Axam Busto d'on toca.
Ah, muchachos,
és que hi vau anar per la Fira del Llibre,
però això quant va ser?
Fa dos anys.
No més?
Sí, què més?
Potser més, eh?
És que al dir-me dos anys
no ho lligava jo.
No, no, no,
fa dos anys.
Clar, no, no,
jo els preguntava pel concert,
no ho emmarcava dins de la Fira del Llibre.
Clar, llavors a la Fira del Llibre
veus que vas allí,
que som un munt de catalans
que hem anat a una ciutat allí
a fer-nos propaganda.
Per dir-te'l,
la propaganda que es feia a Frankfurt
era en català.
I dius, bueno,
quina gràcia,
si no entendran res.
Quina gràcia.
Però bueno,
la veritat és que molt bé.
Vols la meva opinió personal?
Un despilfarro que no cal,
però l'ha de segur.
Però bueno,
que us creguin la bailau,
que us treguin l'experiència.
que ens hi portessin
i com a representants d'aquí no.
Però bueno,
és que hi ha tant fullon
amb tot això.
Ja es barregen polítiques.
Us va venir a veure gent
però a Alemanya?
Sí.
Per curiositat?
Sí, i tant.
A vegades això.
Hi havia un...
Ens hi va agradar.
I encara d'hostia?
Hi havia alemanys,
o sigui,
hi havia unes quantes dotzenes.
Per si justos,
unes quantes dotzenes
que potser en treguen...
Però una de les coses
que te n'adones
és que te'n vas allí
i ves que d'alguna volta
t'arriba un avió flotat
de gent catalana.
i dius, joder...
Que majos.
Anem-los a fer un DVD, va.
Sí.
Llavors, això és el que vull dir,
que la puntilla final
és que l'Apolo
és un regal,
com tu bé deies,
però per tota la gent
que ens segueix,
que ens ha seguit,
gent que ve nova,
gent que s'ha sumat al carro
després de tenir
els seus clars dubtes
i absolutament lícits.
Per tant,
és un regal per ells.
O sigui,
ells ens han acompanyat,
ens acompanyen,
en un plan Vic,
la plaça a rebentar,
jo vaig flipar,
en un plan Santa Colón,
tres o dos vegades
amb tres anys.
Quanta temps fa, Salva,
que estàs en els Bacs en Bustó,
ja?
Tres anys.
Tres anys?
I encara flipes.
Sí, molt, molt, molt.
Molt més faltaria.
És que allò de Vic,
per exemple,
jo recordo Vic,
jo no havia estat mai en...
Aquests han estat en directes
amb més gent que Vic,
però a Vic hi havia,
alguns diuen 18,
altres diuen 12,
jo posaré 13, va.
No sé,
però 13.000,
però és que era tota la plaça.
Va sortir allà,
jo dir,
visca a Vic,
he visc a Catalunya,
jo no sé per què vaig.
Ostres,
jo estava tan eufòric,
no?
I sento,
però em greu,
no?
Jo, clar,
no ho havia sentit mai,
hi havia tanta gent
que el so no era good,
ni era...
I jo,
hòstia nano,
se'm va secar la boca,
em vaig quedar d'una ampolla
a aquelles petites d'aigua,
i em vaig acabar de fotre una altra
que no podia anar a cantar,
saps?
Vull dir,
va ser d'aquelles vegades
que s'ha dit,
aquí estàs,
m'he cagat,
m'he cagat,
però bestiesa,
i clar,
això és...
No,
però bueno,
jo ho magnifico
perquè vaig viure-ho així,
intento que tothom
senti la sensació
que vaig tenir jo
com a nou
en una plaça plena.
Per mi té molta més importància,
cada cosa té lo seu,
però...
Això és una anècdota
molt positiva.
El que he dit ell,
de Santa Coloma Fornès,
que és el tercer any seguit que hi ha...
Segon,
segon any no,
però igualment...
És una passada.
Si no hi hem anat deu vegades
a Santa Coloma Fornès,
i sempre ple,
i sempre ple.
La gent entregadíssima...
Les fires,
les fires també,
Girona,
que estan tresonant.
Aviam si venim a Santa Tecla.
Ah,
veiem?
A veiem.
Fem una crida o què?
Fem una crida,
va.
Fem una crida.
Jo us veig,
us veig a la...
Volem venir a Santa Tecla
a tocar collons.
Us heu d'esperar
que tinguem la plaça Toros
habilitada.
Per gran,
per capacitat.
Per torejar-nos a nosaltres?
Per exemple.
Mutxatxos,
ho hem de deixar aquí.
Hola,
a mi,
Salva,
escolta,
moltes gràcies,
felicitats per que us ha quedat molt xulo,
i gràcies pel regal
en nom de tothom
que aquest Nadal
aprofitarà,
que és un petit regal
com vosaltres dèieu.
Ojalá que ho disfrutin moltíssim.
Que ho disfruteu vosaltres també.
Esperem-lo nou,
eh?
Molt bé,
gràcies.
Ah,
per cert,
que acabem amb el M'agrades...
T'estimo molt.
Ah,
per què?
Per què?
T'estimem molt,
perquè t'estimem molt,
tia,
com un no,
no.
És que també s'ha endavant pel món,
aquest xic.
Està prenent,
està prenent.
L'Axampusto,
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
T'estimem molt,
gràcies.
quan et faig amb margarides la floncera de colors.
Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això.
T'estimo molt,
jo t'estimo molt.
Si estàs en mi,
desapareix tot el que és trist.
Un dia gris,
a puntes de colors,
fins a la lluna i tornat estimo jo.
Quan els meus ulls són com bombetes,
els meus llavis riuen fort,
no puc amagar el que sento,
quan em mires tant de prop.
Cames i braços,
què passa?
El cos m'està tremurant.
El meu cos fa tanta lluga,
si no deixa de ballar.
Quan s'hi neixen els colors,
per fer l'art de Sant Martí,
quan es fius amb el teu nit,
el meu nom en el mirall.
Li dono calla a la ràdio i escolto aquesta cançó.
Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això.
T'estimo molt,
jo t'estimo molt.
Si estàs en mi,
desapareix tot el que és trist.
Un dia gris,
a puntes de colors,
fins a la lluna
i tornar a t'estimo jo.
Mai te saigú,
mai te, mai te saigú,
pia, pia, pia, patata, tortiga.
Mai te saigú,
mai te, mai te saigú,
i a qui la lluna
i t'avaltava a t'estimo.
T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs en mi,
no s'apareix tot el que és trist.
Un dia gris,
et pintes de colors.
Fins a la lluna,
i tornar t'estimo jo.
Fins a la lluna,
i tornar t'estimo jo.
Fins a la lluna,
i tornar...
t'estimo jo.
Gràcies!
Bona nit, terrícoles!