Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El dia que va començar tot era la primera lluna plena de l'estiu.
Brillava en les altures com si amb la seva claror volgués marcar el recorregut nocturn d'en Sula Líquinos.
Podria haver fet el camí de tornada de sempre, a recer de la muralla que el protegia en les contínues visites a la para alta de la ciutat.
Però no va ser així.
Aquest que escoltàvem bé, aquesta era la nostra companyana Plafa, però el que escoltàvem, narrant la història, era Pertus, el vell, personatge, diria que potser principal, com a mínim narrador, del somni de Tàrraco.
Una novel·la de Julio Ricardo Trico, que ja ens acompanya. Julio, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Home, el punt de partida ja és interessant, eh? Per això és el primer capítol, eh? Una part del primer capítol, però a partir d'aquí passen de coses, no?
La veritat és que fa goig de sentir, bé, en una veu que sigui diferent, no? La teva pròpia novel·la.
Sí, evidentment, és una novel·la en la qual passen moltes coses. Jo tinc una manera d'escriure en la qual m'agrada contar amb el lector, no?
I que el lector sigui, bé, capaç de passar-se-ho bé i d'interessar-se per la història, que la història sigui una història evidentment literària,
però també que, bueno, penso que sobretot una novel·la és un llibre que ha d'entretenir.
Després pot ser moltes altres coses, pot ser molt bona, boníssima o regular, però és una novel·la que ha d'entretenir,
que n'hi ha més entretingut que Madame Bovary, per exemple, no?
Per exemple, home, una novel·la en aquest cas és sobre Tàrraco, eh? Per què vas triar Tàrraco i per què aquesta època concretament, no?
Amb l'Empere d'August.
Mira, vas triar Tàrraco perquè ara fa cinc anys que he viscut a la ciutat, bé, he viscut a molts llocs, he viscut a Barcelona, he viscut al País Valencià,
i fa cinc anys em vaig instal·lar a la Tàrraco i un moment determinat jo treballo a una petita terrassa, de vegades, quan fa bon temps,
i, bueno, tinc a la vista la ciutat, no?, perquè he viscut a Sant Pere i Sant Pau, que és un barri alt, com sabem.
I un dia em vas adonar que la muralla estava allí, no?, de que aquesta llum groga que posen de vegades per les nits,
i em va quedar l'atenció, vas dir, bueno, aquesta ciutat que m'està donant tant, no?, perquè no li puc jo donar o, bueno, fer una novel·la sobre la seva història, no?,
i, bueno, se'm va acudir aquesta història de... una cosa que m'interessava molt, que era l'estada d'Octàvi August a Tarragona,
a Tarraco, en aquest cas, per què? Perquè, d'alguna manera, hauria estat molt fàcil escriure una novel·la sobre el segle II després de Cris,
que és quan hi ha a Ircir i a l'amfiteatre, hi ha tota una sèrie d'edificis o de monuments, o com vulguem dir-ho,
que ara mateix són reconeixibles. Però a mi m'interessava més aquell moment de, diguem-ne,
que tot s'engega, no?, tot comença a neixer, que era el moment que, bueno,
Tavio August aterra, diguem-ne, aquí, d'una manera una mica casual, i s'enamora bastant d'aquesta ciutat, no?
De fet, home, també és un moment de revulsiu, no?, en què la ciutat comença a canviar perquè hi ha l'emperador aquí
i la gent que viu aquí normalment pensa, bueno, què passa? Que ara som al centre del món, no?
Tot això també queda reflectit a la novel·la.
Clar, a més, hi ha una cosa molt important, que ara no ho tenim tant en compte perquè és diferent,
però en aquesta època que estem parlant, en el segle I abans de Cris,
la capitalitat d'un estat o d'una nació, d'un imperi, en aquest cas,
no estava en una ciutat, sinó on era l'emperador, era la capital de l'imperi, no?
Per tant, els tres anys que, bueno, que Octavi va viure a Tarragona, a Tarraco,
va ser, a Tarraco va ser la capital del món conegut, no?
I això també enllega tota una sèrie de, bueno, posa en marxa moltes coses,
perquè pensem que en aquell moment Roma no solament volia de Tarraco
aquesta mena de centre, de pont de cara a anar contra els cántabres
i contra els asturs, contra els quals volien sotmetre,
perquè era l'única part d'Hispània que quedava per sotmetre,
sinó que també volien tenir una mena de punta de llança
per a, bueno, tot el comerci que feien, l'or que traïen de Galàcia,
que era molt important també, i un altre element, que pot ser, després parlem, no?,
que és aquest en el qual jo fas el fil conductor de la meva novel·la, que és l'oli.
I és que, mira, ara has obert un altre tema,
l'epicentre potser de la novel·la o l'excusa és Tarraco,
però tu aprofites també la novel·la per donar una visió més àmplia, no?,
de com estava la península ibèrica, concretament el nord,
i de fet a tota l'ocupació romana de Catalunya.
Clar, clar, clar, clar, perquè d'alguna manera jo pensava també,
a veure, la novel·la, sobretot per una idea que en el moment aquest
que se'm va acudir escriure sobre la Catalunya romana,
també vas pensar, bueno, els catalans sovint pensem molt
que el seu origen, no?, la nostra...
que venim molt del, diguem-ne, de l'edat mitjana, no?,
de les seves institucions, de tot allò que va significar l'edat mitjana.
Però penso que és una mica fals, és a dir, que...
I més a Tarragona, no?, dirà, això seria molt fals,
perquè realment Tarraco i bona part de Catalunya
tenen molt a veure també amb aquesta civilització romana, no?,
que en un moment determinat va significar molt,
i jo crec que encara tenim molts coses, moltes coses d'aquest origen, no?
Els personatges, una decena, aproximadament, hi ha més, però, vaja,
una decena, potser els importants, són, diguéssim, un reflexe de la realitat de llavors?
Són reals? Són ficticis?
Hi ha hagut un procés també, doncs, d'introspecció, d'investigació, no?,
has hagut de mirar-nos, d'investigar molt per poder fer aquesta novel·la, no?
A veure, jo tinc una manera d'escriure en la qual penso que una novel·la històrica,
en principi, ha de ser real el rerefons de la novel·la,
és a dir, tot el marc històric ha de ser real.
Després, l'escriptor ha de poder jugar, no?,
perquè si no seria impossible fer una ficció, construir una trama, no?,
i en aquest sentit, com ja heu vist, dins de la novel·la
n'hi ha personatges que són reals, que pot ser la Líbia de Lucila, per exemple,
la dona d'August, surt també l'Octaví August,
però, bé, són personatges més secundaris.
Els personatges principals procuro sempre que siguin inventats, o inventats
o construïts a partir de moltes realitats,
per a que després sigui possible la construcció d'una ficció
que, bé, que al públic li pugui agradar, no?, al lector.
La part d'investigació ha sigut acurada, eh?
Clar, clar, la part d'investigació ha estat molt complicada
perquè, pensem una cosa, quan escrivim fins a l'edat mitjana,
per exemple, l'edat mitjana té molts estudis de conjunt,
és molt fàcil trobar com vivien a l'edat mitjana,
com eren les ciutats, etcètera, etcètera, no?
Però a l'edat antiga, això és més difícil,
perquè sovint el que trobem no són tan grans,
no n'hi ha tan grans descobriments com, per exemple,
una làpida, una columna, i de tot això es va construint, no?
Però, clar, els historiadors de l'edat antiga, en aquest sentit,
ho tenen molt més difícil, no?
Perquè, realment, a partir d'una columna, d'una làpida,
o de coses petites, construir un tot, no?
És molt més difícil.
De tota manera, a mi m'agrada molt dir una frase
d'un historiador,
a més a més la dic perquè és un historiador francès,
un expert medievalista que és Jacques Le Golfe,
i que sempre diu
la ignorància de l'historiador
és la fortuna del novel·lista.
Això, si ho digués un escriptor,
evidentment, seria una mica terrible, no?
Però, com ho diu un historiador,
realment té una mica de raó,
perquè els escriptors els que busquem una mica
són aquestes escletxes, no?,
que té la història.
Bueno, d'alguna manera els introduïm
i intentem treure una mica de suc a tot això.
Què has fet, Julio?
Una novel·la històrica o un thriller?
Ho dic perquè, home,
amb l'argument hi ha tots aquests
intríngulers de passions, d'assassinats, de traïcions.
Sí, però jo penso que, sobretot,
és una novel·la històrica.
Després és evident que, bueno,
a una novel·la històrica
se li han de posar una mica de components,
de dir, bueno, anem a entretenir,
com deia abans, el lector, no?
Jo estic una mica cansat, la veritat,
de llegir aquestes novel·les històriques
en les quals són novel·les de personatges
i que al darrere, sí,
posa que, bueno,
que passin al segle XII, per exemple,
però després podríem passar ara mateix
a aquesta casa d'enfront, no?
Perquè, realment,
hi ha una cosa que m'interessa molt
quan fas novel·la històrica
i és, diguem-ne, reconstruir l'època.
Això penso que el lector
ha de tenir la impressió
que està dins d'aquesta època
i no solament dins dels personatges
de la novel·la.
Crec que és això el que m'interessa
també com a lector.
i, sobretot, un escriptor
abans que res és un lector
que l'agrada llegir
i que l'agrada trobar aquests llibres
que...
Jo suposo que els llibres
que escrivien d'alguna manera
són aquests llibres
que ens agradaria dir a nosaltres, no?
El Sol Mediatarraco, per cert,
editat per a Edicions 62.
És la gran aposta
d'aquesta editorial catalana,
doncs,
per aquestes tardor, eh?
Han apostat fort, no?,
per aquesta novel·la
el Sol Mediatarraco.
Sí, bueno, jo no les he dit
que no, evidentment.
Sí, sembla que confiem molt
en la novel·la.
Ara mateix tenim programades
entre 25 i 30 presentacions
per tota Catalunya
i, bueno,
s'està preparant una traducció
al castellà
i hi ha opcions
en altres llengües
i, en principi,
és una novel·la
que, bueno,
han apostat fort
i estic molt content, evidentment.
Aquesta és l'altra feina
dels escriptors, eh?
Una banda escriure,
però, d'altra banda,
doncs, això,
anar a les presentacions
i es forma part
de l'engranatge, no?
Tot i que hi ha escriptors
que no, en fi,
que no ho volen,
no volen,
diguéssim,
aquest apartat, no?
És veritat, és veritat.
Però a mi és una cosa
que m'agrada moltíssim,
és a dir,
a mi l'encontre amb el lector,
l'encontre directe amb el lector,
ara mateix també es pot fer
a través d'altres mitjans,
com pot ser el Facebook,
com pot ser els blogs, no?
Però l'encontre directe amb el lector
a mi m'encanta,
és una cosa que m'apassiona
i que està molt bé
que un moment he terminat
un lector o una lectora
pugui dir,
que havíem de parlar,
home, aquest és el que ha comentat abans,
el Pertus, el vell,
que és un metge,
és com un cronista, no?
És a dir,
ell deixa per a si
tot allò que va passar
al cap dels anys
perquè no s'oblidi, no?
Clar, perquè havia
el problema aquest
que et deia abans
de no situar la novel·la
en el segre segon
després de Cris,
per això em vas inventar
un personatge,
que a més és un personatge,
diguem,
és un personatge que ve de fora,
una mica com jo també,
que fa cinc anys
que visc a Tarragona,
i és un personatge
que ve de Vic,
que ve de l'antiga Ausa,
i aquest personatge
em fa de narrador
i volia un personatge
de fora
perquè tindria,
bé,
aquesta mirada
una mica neta,
del que ve de fora
i ho veu tot
una mica de nou,
i també és una mena
de narrador
a la manera antiga,
a la manera gairebé romana
que ells pensaven
en la història
i, bé,
sí,
evidentment,
podíem parlar
d'aquest personatge
que jo me'l tinc
amb molta estima,
però,
com deies abans,
la novel·la era gairebé
una novel·la coral,
perquè,
tot i que no era
la meva pretensió,
en un principi,
a mesura que vas anar a escriure,
em vas adonar
que a aquesta novel·la
n'hi haurien molts personatges
i tots eren molt principals,
és a dir,
no sé,
n'hi ha dos personatges
evidentment molt importants
que són el Sula,
que és el xico de la pel·lícula,
diguem-ne,
i l'Adriana,
que és la noia,
però què passa amb això?
Que realment
aquests dos personatges
sí,
tenen un paper important,
però n'hi ha molts altres
que també el tenen,
per exemple l'Apollo d'Oro
o l'Ati,
el llibreter de Veig,
serien tota una sèrie de personatges
que realment,
bé,
no sé,
els lectors diuen
que estan encantats
amb aquesta,
bé,
aquesta,
diguem-ne,
conjunció
de personatges diversos.
Ara que parles d'això,
jo sempre tinc curiositat
per saber com ha estat
el procés d'escriptura
d'una novel·la,
no sé si has utilitzat
sempre,
si per aquesta novel·la
has fet un altre procés,
com ho fas tu?
Vas triar primer els personatges
i després vas anar
construint la trama?
Perquè ara has dit una cosa,
no?
Diu,
a mesura que va avançar
no és el que tenia pensat,
però mira,
vaig a decidir
o em vaig a donar a compte
que tots els personatges
eren importants.
Suposo que això passa,
no?
Planifiques una cosa
i a mesura que escrius
vas anar retocant.
Sí,
aviam,
escriure sempre passa això,
tot i que
encara que facis
una planificació immensa
i molt tancada,
després a mesura que escrius
necessites anar canviant,
no?
És un poc,
pensem que
les novel·les són una mica
una mena de realitats
paral·leles
que tenen entitat
per si mateixes
i que elles mateixes
en un moment determinat
poden reaccionar, no?
Però el meu procés d'escriptura
en principi passa
per un temps abans
de documentar-me molt bé
sobre aquella època
en la qual vull escriure
i després una cosa
que m'interessa molt també
i per això
el que fas primer
és un gran esborraim,
un gran esborraim,
diguem-ne,
en poc temps
perquè penso
que una de les coses
que més
s'hauria de treballar
entre lector i escriptor
és que l'escriptor
triga dos, tres anys
a fer una novel·la
i després el lector
se la passa en dos dies
o pot ser un dia
si li agrada molt, no?
Això em preocupava
i aleshores
em vas adquirir
aquesta fórmula
que, bueno,
n'hi ha altra gent
que ho fa, evidentment,
però a mi em va molt bé
i és que és fer un...
vessar tot allò
que tens al cap, no?
un gran esborraim
i després treballar-lo
un any, dos,
el que sigui, no?
però jo escric la novel·la
en un temps, bueno,
això, tres, quatre mesos
el temps possible
me dedico molt
practicament tot el dia
a això
escrivint
i és un poc també
com si tu la visquessis, no?
com si...
bueno,
tinc la impressió
que t'acostes més
al temps de lectura
que és aquest temps tan ràpid, no?
I digue'ns alguna,
si te'n recordes, eh?
Alguna curiositat,
alguna anècdota
mentre l'estaves escrivint
tipus,
no ho sé,
m'ho invento, eh?
els personatges
estan asseguts a taula
i estan sopant
i llavors el Julio
que diu
ostres, i què menjaven, no?
i t'has d'aixecar,
has d'anar a buscar,
has de remenar
alguna anècdota d'aquestes
alguna punyeteta?
Sí, possiblement
bueno,
moltes
amb el tema del garum
que és una mena de salsa
que posaven els romans
i que on he terminat
jo vas dubtar
d'aquesta paraula, no?
perquè tenia diverses històries
al voltant d'això
i això les vas parlar
a un personatge
que és un...
que és els que porten
el grup Quánum
de reconstrucció romana
suposo que es coneixeu
són molt famosos
i a més a més
fan coses molt ben fetes
i vas anar fins a tot
a una conferència seva
i m'has adonat
que el garum realment
sí, ara el tenim
com si fos la salsa
de l'època
però eren moltíssimes
coses diferents
el garum era
com si ara diguéssim salsa
no?
després has de fer xilmaonesa
rosa
el que sigui, no?
però realment
el garum aquest
em va portar una mica de cap
el vas provar
perquè és un escriptor
d'aquells que experimenten
si vas a Tarraco Viva
l'última jornada
a provar
home, aviam
jo penso que
és una gran sora
el moviment que tenim
al voltant de Tarraco Viva
és una gran sora
això que tenim a Tarracola
no té preu
i evidentment
he estat en aquestes
degustacions
que fan els de Quanum
que proves coses
absolutament delicioses
aquesta mel amb sésam
és a dir
n'hi ha unes coses
que bueno
aquestes begudes
espiritoses
que fan
i sí
la veritat
és que
som bastant curiós
en aquest sentit
em costa molt
escriure una cosa
si amas
per exemple
sobre un lloc
de terminal
sobre un espai
si amas
no he anat allà
i he fet
200 fotografies
i ara que tenim això
de la fotografia digital
és fantàstic
perquè abans
gastaves 10 carrets
i després
per apagar
el compte
de la casa de fotografies
però ara realment
que tenim aquest avantatge
i m'agrada molt
documentar-me
però també incito
de fer fotografies
prendre moltes notes
és allò que els naturalistes
del segle XIX
deien treball de camp
a mi és una cosa
que m'encanta
fer aquest treball de camp
no fa 15 dies
que va sortir el mercat
és que està calenteta
el llibre
la novel·la
està calenteta
quins impuls reps
home
abans ja has comentat
una miqueta
que els lectors
que et fan arribar
bones impressions
és a dir
que qui l'ha llegit
te diu
escolta
molt bé
aquesta
molt millor
que l'anterior
l'anterior
era sobre
Poblet
estava ambientada
a Poblet
l'anterior
que faia un any
sí
un any i pico
i què et diuen
quins impuls reps
15 dies després
de presentar-la
aviam
jo
sempre és relatiu
tot això
però sí que noto
que hi ha una sèrie
de lectors
que t'escriuen
al Facebook
o al blog
i et diuen
escolta
m'agrada moltíssim
m'agrada fins i tot
més que l'altre
i tal
i clar
això és una cosa
que et provoca
una satisfacció enorme
i també
el fet
que
suposo que
alguna persona
m'ha dit
que això sí que
em resulta curiós
que ja era hora
que algú
s'ocupés
d'aquests temes
des de Catalunya
perquè
sovint
rebem molta novel·la
històrica
de fora
i no diré ara
que no hi ha
novel·listes històrics
a Catalunya
evidentment n'hi ha
i n'hi ha molt bons
però bueno
no
ser el lector
espera més
de nosaltres
en aquest sentit
el blog
per cert
és el
violinista celeste
un blog
que ha fet
aquest octubre
fa 6 anys
5 anys
ha fet 5 anys
i estic molt content
perquè va començar
pràcticament
com un joc
com començaven
les coses
perquè això
fa 5 anys
els blogs
pràcticament
no existien
i realment
s'ha convertit
en això
és la meva
plataforma
i també
és el meu contacte
amb el lector
i té tota una sèrie
de seccions
que va ser
afegida
en publico
coses d'altres
fas avançaments
editorials
és a dir
d'això
qui vulgui
així
el primer capítol
del llibre
està aquí
també
el primer capítol
del llibre
està aquí
el violinista
celeste
es pot descarregar
això és una estratègia
de màrqueting
perquè la gent
es queda enganxada
i diu
vinga
i la resta
què?
també està
en la pàgina web
de la novel·la
que també
a través del
violinista celeste
podeu accedir
a la pàgina web
que s'ha fet
de la novel·la
que també
podeu trobar
el primer capítol
i curiositats diverses
com aquestes
que estem parlant
Xulio
ja que et tenim aquí
quina sensació tens tu
a nivell literari
de Tarragona
veus que hi ha
perquè com ets
un home actiu
dins d'aquest àmbit
amb el blog
veus que hi ha
moviment literari
que hi ha inquietud
més d'escriptura
més de lectura
com veus
el panorama
literari tarragoní?
Aviam
jo crec que a nivell
per exemple
tenim unes bones llibreries
i això d'una ciutat
d'aquest tamai
en la resta
de l'estat
és bastant estrany
després tenim
una sèrie d'escriptors
molt bons
que potser
no tenen
la projecció
que mereixerien
i tenim
unes institucions
que de vegades
donen suport
i de vegades
no tant
però en principi
penso que el panorama
literari
de la ciutat
és bo
i que s'hauria
de projectar més
és a dir
s'hauria de projectar més
sortir una mica més
de la pròpia Tarragona
és curiós
perquè això els gironins
ho fan molt bé
els gironins
potser són més o menys
com nosaltres
però en una determinada
a l'hora de projectar-se a Barcelona
ho fan molt bé
i potser nosaltres
no acabem de tenir
aquesta capacitat
per projectar-nos
fora de Tarragona
sembla una llàstima
i que ens mirem
massa o malic
no?
Sí
no sé si és això
exactament
però s'haurien d'articular
a maneres
que els escritors
tarragonins
que tenen una valor
considerable
doncs
sortissin més
fora
no?
Què faries
per exemple?
No sé
Doncs mira
te diré només una cosa
penso que
quan es fan
actes literaris
a la ciutat
quan es projecten
actes literaris
a la ciutat
s'hauria de portar
més gent de fora
perquè la manera
que els escritors
tarragonins
també surtin
de la seva ciutat
és que
els altres
vinguin aquí
no?
que els altres
vinguin aquí
ens coneguin
jo m'he terminat
nosaltres
poder sortir
fora
penso que
és una cosa
que no sé
fins quin punt
s'està fent bé
i abans
abans
que marxi
li he de preguntar
què és aquesta falera
que tens tu
per les terrasses
que a mi m'ha fet
molta gràcia
quan ho he llegit
al
no sé si era al blog
a la pàgina
que es tenia
del llibre
a la pàgina del llibre
m'agrada escriure
sobre les terrasses
i bueno
clar
a veure
jo suposo que això
em ve
el meu pare es pintor
és aquarelista
a mi també
m'agrada pintar
i bueno
qualsevol dia
em faré una mica
de mostrar-li
del que és això
en la meva vida
fins ara no ho he fet
perquè realment
escriure
t'ocupa tot el temps
però algun dia
sí que vull fer-ho
i posar-me una mica
d'això
d'allò que em deia
també del treball de camp
de treballar
a l'aire lliure
de pintar a l'aire lliure
l'aire lliure
per a mi és una cosa
molt important
i és un
no sé
sempre que puc
intento treballar
o una terrassa
sigui un hotel
a casa
no sé com sigui
però m'agrada molt
treballar a l'aire lliure
la veritat és que
però estem parlant
de terrasses privades
terrasses urbanes
molta gent
terrasses més de camp
a veure
tant en fa
aquests dels que anirien
amb alguna plaça
amb algun espai públic
i s'asseuria allà
a fer el cafè
amb un bolígraf a la mà
perfectament
una bona plaça
amb les places que tenim aquí
la plaça del rei
o la plaça del fòrum
que es pot estar tranquil·lament
un parell d'hores
és una cosa que fas sovint
de fet
parts de la novel·la
estan pensades
per i sempre
a la plaça del rei
amb folis
apuntat amb folis
o amb tovellonets
d'aquests
de Terrassa
que això passa molt
de dir
ai m'ha vingut la idea
no, intento portar
sempre un petit quadern
la veritat és que és això
n'hi ha gent ja
que va per ahí
en gravadores
i tal
però jo encara
sóc fidel
amb el portàtil no
no, no
la veritat és que no
la veritat és que no
el portàtil és per a treballar a casa
o si tens algun moment
que has de sortir de viatge
però per a aprendre notes
jo crec que encara
com una ploma
o un rotulador
d'aquestos fantàstics
que n'hi ha
no hi ha un bon quadern
que t'inspires
amb la gent que passa
amb el que observes
al voltant
o estàs al teu món
a veure
estic molt al meu món
això ho reconec
però també és cert
que no sé
deu ser alguna mena
de si s'he sentit
em quedo molt
amb les cares
amb la gent que passa
amb les coses que passen
al meu voltant
o sigui que és una
és una vessant estranya
perquè per una banda
sembla que estic molt
molt en el meu món
i per una altra
sí que m'entero bastant
del que passa
al voltant
els raptes
i els portes
al teu món
bueno, bueno
escolta
d'alguna manera
no ens enganyem
és a dir
tu no pots escriure res
si això
no l'has viscut
d'alguna manera
bé
en el cinema
perquè veus una pel·lícula
un llibre
perquè llegeixes
en la vida
perquè la vius
però realment
tot allò
que escrivim
o que inventem
a través de les novel·les
tu no pots inventar res
que no hagi d'alguna manera
experimentat
i per experimentar
s'ha de tenir
unes vivències considerables
i has d'intentar
veure com és el món
jo ni una cosa
que dic sempre
i és que
no vas publicar
la primera novel·la
fins als 35 anys
i la veritat
és que estic molt content
d'haver-la fet així
perquè penso que la novel·la
és un gènere
una mica més de maduresa
que la poesia
que necessites
tenir una certa idea
del món
abans de posar-te
a narrar una història
quants llibres
has tret ja
perquè abans
he vist la llista
i és llarga
i de premis
també n'has rebut uns quants
però llibres
n'has fet uns quants
a veure
llibres així
si contem poesia
novel·la
conte
suposo que uns 20 o 25
no porto el conte
de una manera especial
però aquesta sí
que és la meva
dotxena novel·la
dotxena novel·la
i a qui que ara mateix
està fent la primera
què li diries?
a qui que ara mateix
comença a fer la primera?
a veure
sobretot molta tranquil·litat
i molt saber el que vols
és a dir
i sobretot una cosa
que hem oblidat bastant
quan escrivim
i ho dic una mica
per tothom
fins i tot per mi
i és que una novel·la
també és estructura
és a dir
que una novel·la
no és posar-se
a escriure
i bla bla bla
fins a l'última pàgina
no
una novel·la
ha de tenir una estructura
igual que té una bona pel·lícula
per exemple
perquè si no
realment el lector
no acaba de trobar
els punts d'influència
per els quals
poder intentar
no sé
connectar-se amb ella
jo penso que una novel·la
ha d'estar ben estructurada
per damunt de tot
després ha de tenir
una bona escritura
evidentment
és allò de fer
la WB
que així un moment inicial
el GIT
baixar
tornar a pujar
baixar tornar a pujar
mantenir l'acció
sí
però no ho dic
solament per l'acció
per els punts
aquells que el lector
diu
ara n'hi ha l'assassinat
ara n'hi ha el descobriment
no solament per això
si una mica per tot
perquè una novel·la
és com allò que deia abans
que és una realitat
per si mateixa
i no pot buscar
el seu motiu d'existència
fora de la pròpia novel·la
és a dir
un llibre
quan tu l'agafes
t'ha de donar
tot el que ha de donar
però tu no
si l'escritor ve a l'orella
i diu
mira això passa
perquè tal i tal
això no val
perquè el que n'hi ha
és el llibre
i el lector
s'enfronta en solitària
amb el llibre
i a partir d'ahí
és quan realment
pot funcionar
quan vulguis
t'hi poses eh Pep
quan vulguis
mira
i a partir de fer l'escrima
seria molt dolent
perquè l'has de visualitzar
l'has de tindre clara
visualitzar-la
i a partir d'aquí
saps que
un dels esforços
més grans
d'escriure una novel·la
que de vegades
és un esforç
realment titànic
és el de tenir-la
tot en el cap
tu pots tenir un poema
pots tenir un conte
però això de tenir
tota una novel·la
en el cap
com arriba un moment
que has de tenir
això realment
és un esforç titànic
oi a més imagina't
si l'escrius
encara que siguin 4 mesos
que és temps de rècord
l'última setmana
que estàs escrivint
te n'has de recordar
perfectament
de com ha anat
la trama
al començament
has d'estar molt concentrat
l'escric
escric un esborrany
en 4 mesos
ja, ja, ja
sí, sí
no s'engany
en aquest sentit
perquè realment
una novel·la
també és un procés
de llenguatge
i en aquest sentit
fa falta
de posteriori
treballar-la molt
si volem
que aquesta
aquesta escrita
raja ploma
que pot haver sorgit
en aquests 4 mesos
després tingui sentit
Doncs el somni de Tàrraco
de Julio Ricardo Trigo
de 162
una novel·la
que, home,
que en parlarem
i força
els propers 7 dies
i mesos
Julio, ha estat un plaer
i suposo que per la Núria també
I tant
I ara faré més preguntes
per a ens acabar el temps
Gràcies a tots
a tots dos
Fins aviat, Julio
Fins aviat
Fins aviat
Fins aviat
Fins aviat
Fins aviat