I encara una altra entrevista fent-nos ressò de les activitats
del cap de setmana, divendres i dissabte a les 9 del vespre
i a la sala Trono, i podeu veure una peça teatral
que té un caire molt musical i també, home, en certa manera d'homenatge.
Es diu Ojos Verdes.
Té molt a veure amb Miguel de Molina
i especialment molt a veure amb el seu director i intèrpret,
el Marc Vilavella. Marc, bona tarda.
Bona tarda.
Escolta, Ojos Verdes, jo crec que hi ha tota una generació
que aquí ja li diu alguna cosa,
però per a aquells que no, Miguel de Molina.
Qui era aquest senyor?
Doncs mira, Miguel de Molina és una mica el pare...
Va ser el primer cantant masculí de coble.
Quan ell va començar a cantar,
tots els úmics cantants homes que cantaven coble
ho feien a través del travestisme, amb els cabarets i això.
I ell va ser el primer que no va utilitzar això,
que ell sortia com a home dins que tenia un punt andrògin
igualment, però es considera com el pare de la coble.
Figura reivindicada avui, però que en el seu dia
va haver de marxar en un ambient, doncs això,
de repressió dins l'Espanya franquista,
justament, possiblement per això, no?
Sí, sí. Va ser tractat, la veritat, de manera bastant injusta.
Ell, bé, tenia una certa condició sexual, no?
Era homosexual i això en l'època, doncs quan va arribar al franquisme,
no va agradar gens.
Per aquest motiu i perquè quan va haver de triar entre la banda republicana
o la banda franquista, doncs el seu cor i el seu cap
es decantava més cap a la banda republicana,
doncs se li va fer la vida impossible,
se'l va apallissar fins que es va haver de crir allà.
D'ell, jo no, eh, però sí que es recorden temes com Ojos Verdes,
com La Vien Pegar, era, també?
Sí, Ojos Verdes, La Vien Pegar,
Dime Que Me Quieres, també,
i molts altres, com Pues Teixin Nòvia.
De fet, la majoria són temes que es coneixen
a partir de la Conxa Piquet,
perquè després, quan va arribar el franquisme,
doncs tots aquests temes se'ls va apropiar,
tot i que són temes nascuts durant la República,
i bé, la representant màxima de tots aquests temes
era la Conxa Piquet,
que la majoria de versions que ens han arribat,
doncs són les seves,
però primer, en general,
la majoria les va cantar Miguel de Molina.
Marc, i tu com has anat a parar amb aquesta figura,
Miguel de Molina?
I què és la relació que tens amb el coble?
Mira, cap,
perquè jo em dic Marc Vilavella Berniol,
la meva família és de Berga i de Berges,
o sigui que no tinc el passat andalusos ni res.
Va ser, la veritat, una descoberta,
o sigui, L'Ojos Verdes, com a espectacle,
neix fruit d'un enamorament.
Em va arribar a les mans quan estava elaborant,
pensant aviam què triava per fer com a treball
a final de carrera a l'Institut del Teatre,
i em va arribar a les mans la biografia de Miguel de Molina.
i a les primeres pàgines em vaig enamorar completament
del personatge, de com s'expressava,
era la seva autobiografia,
i, per tant, ell parlava des de la seva pròpia veu,
en primera persona.
em va fascinar completament,
i em vaig començar a documentar,
a fer una recerca del món musical seu
i el del seu entorn,
i em va fascinar,
perquè crec que és un material de coble
que hi ha molts prejudicis.
De fet, aquest seria el gran tema de l'obra,
el prejudici, primer, cap a la figura de Miguel de Molina,
però, per extensió, cap a la coble.
La majoria de la meva generació,
quan ens parlen de coble,
doncs dèiem,
oh, però si això és antic i tal.
Diem que és antic perquè ens arriben gravacions antigues,
perquè tenim uns referents,
no sé, doncs ara de copleres,
que quasi treballen més a la premsa del cor
que no pas fent actuacions,
però si ens posem a mirar les lletres
i les composicions musicals que hi ha,
són d'un nivell que, no sé,
no estic segur que ara es composi
amb tanta rigorositat
i d'una manera tan profunda
i dient coses a vegades tan importants.
No tot era transcendent.
També hi ha moltes cançons còmiques,
però si ens posem a pensar
quantes cançons còmiques hi ha ara.
No és gens fàcil.
No sé, no, no.
És un tipus de material que trobo
que injustament s'hi té molt de prejudici
i que estaria molt bé
que tots siguessin com molt conscients
de les nostres arrels,
perquè també equivocadament es pensa
que la coble és andalusa
i no, és de tot el territori espanyol.
ha format part de la cultura popular
també de Catalunya
i de totes les altres regions d'Espanya.
Marc, llavors aprofites per reivindicar
la figura, com dius, de Miguel de Molina,
però també aprofites per reivindicar
la dignitat de la coble.
Escolta, i tot això posat en escena,
què ens dona?
Una obra de teatre musical
o un musical amb un punt teatralitzat?
Què pesa més?
Clar.
De tot una mica.
Sí?
De tot una mica.
La meva obsessió una mica com a creador,
la meva tendència,
és la fusió,
la fusió de diferents llenguatges.
M'agrada el teatre multidisciplinar.
Aleshores, és un musical?
Sí.
És una obra de text amb cançons?
També.
Les cançons d'Ojos Verdes
estan utilitzades
com a números musicals,
perquè si el personatge principal
era cantant i canta,
doncs, evidentment,
és un nombre musical,
però també estan utilitzades
com a teatre musical.
És a dir,
que en el transcurs de la cançó
s'estan explicant coses,
no estan utilitzades només com a números.
És una fusió de llenguatges teatrals,
en realitat.
Música en directe, no?
Sí, evidentment.
Evidentment.
Marc Sambola i Eduard Tenes
amb piano, guitarra i oboe.
Doncs Marc,
que ens has donat un munt d'ingredients
per anar, doncs,
de tant divendres com dissabte,
a la Sala Trono.
Quina és la propera parada
després de la Trono?
No sé si esteu en gira
o feu temporada estable?
Sí, estem en gira.
La propera parada
crec que és Rubí.
Crec.
Ara mateix no tinc clar
el dia que és.
però, bueno,
ara el més urgent,
diguem-ne,
això és demà i demà passat,
a la Trono,
que és un lloc estupendo
per fer-ho,
té unes mides,
la veritat,
molt adequades
i jo crec que quedarà molt bé.
Marc Vilavella,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquesta feina
de recuperació
de dignificació
que esteu fent.
Una abraçada.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Adéu.
Gràcies.