Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
Avui visitem el Molà, un poble de 300 habitants a la comarca del Priorat.
El municipi del Molà s'estén a la dreta del riu Siurana,
al límit del terme poc abans de la seva confluència amb l'Ebre,
dins el veí terme de Garcia.
El poble, a 228 metres d'altitud, es troba damunt d'un serrat
que domina per la dreta la vall del riu Siurana.
Al Molà hi trobarem molt bons vins, ja siguin de la D.O. qualificada Priorat,
que en trobarem en una dotzena de cellers,
o els de la D.O. Montsant, que fan també alguns cellers i també la cooperativa.
Destaca, a més, un oli d'oliva de molta qualitat.
Més enllà de l'apetat gastronòmic passejant pel nucli del poble,
trobarem l'església parroquial dedicada a Sant Roc d'estil neoclàssic,
amb l'arquivolta del portal ornamentada amb litografies
i les cantonades emmarcades amb carreus.
També és interessant l'estació prehistòrica del Molà,
dels segles VII i VI abans de Cris,
que ja va ser explorada per Salvador Vilaseca.
El poble té una zona d'esbarjo, que en diu en l'àrea de la Font,
on un cop l'any s'hi fa un concurs de paelles,
i si parlem del plat típic al Molà,
és l'olla barrejada i els bollos,
una mena de pa fet a base de massa de coca.
El Molà també es celebra en una setmana cultural
i a començaments de primavera,
i acomiadant l'any al voltant d'una gran foguera a la plaça del poble.
Si voleu festa del poble, també hi ha una casa rural.
Com arribem al Molà?
Doncs mireu, cal anar fins a Reus i seguir per la Nacional 420 fins a Falset.
Un cop a la capital del Priorat, heu de seguir fins al Marroig,
i aquí agafareu la carretera T734, que us portarà fins al Molà.
Joan Jaume Salvador Llorenç és l'alcalde del Molà.
Llocs d'interès.
En aquest moment, el poble hem procurat tindre-li amb unes condicions,
com a poble, amb les màximes condicions tant de neteja com inclús de serveis.
Després, el que sí que tenim és una àrea d'esbarjo,
que és l'àrea de la Font,
que també l'hem arribat a cuidar molt,
on tenim les barbacoes,
per poder que per ser aquest any,
amb el tema de les calçotades, han sigut un èxit.
També et puc dir que allí,
concretament, en poc temps ara,
més de març-abril,
es fan dos aconteixements a nivell de poble molt importants.
una és una calçotada que hi va moltíssima de gent.
També fem un concurs de paelles,
que és un final quasi com és aquest de les setmanes culturals,
i ho acabem amb aquest àrea de la Font,
un concurs de paelles,
amb el qual hi va molta gent.
I també s'hi fa una...
això ho promovem a l'Ajuntament,
però l'Associació de Dones també promou,
típic que és per la nostra zona també de fer la clotja.
I després tenim un poblat ibèric,
que en aquests moments s'està encara estudiant,
l'aporta la Universitat de Lleida,
que, segons els estudis que s'han fet fins ara,
doncs és, primer, molt antic,
parlen de dos o tres anys abans de Crist,
amb el qual hi havia aquí,
parlàvem d'híbers,
i van estar també força temps als finissis,
perquè aprofitaven,
com que som un terreno de plom,
bueno, aprofitaven dues coses,
aprofitaven el tema del vi,
que feien l'emergencia,
i com que estem a prop,
a línia recta,
encara no tants quilòmetres de l'Ebre,
doncs baixant per un barranc,
que nosaltres el diem als garbians,
doncs feien aquest tema de feina,
i és un dels llocs,
que nosaltres el diem al Montcalvari.
El més destacat.
El més important que veig destacar,
per en aquests moments,
de poder dir,
anem a veure-ho,
per a mi és l'àrea aquesta de la font,
per dues coses.
Una, pel tema aquest que t'he dit,
de ben cuidat que està,
amb el tema de les barbacoes,
tenim serveis de lavabos i vàters i tal,
i una cosa que també,
que també és una onrilla nostra,
que està tot plantat d'arbres,
i estem plantant cada any,
primer vam començar amb moreres,
i ara em portem quasi un centenar
de pins també plantats,
i clar, és una àrea molt plana,
que per a mi, avui, a hores d'ara,
fins que no tinguem el poblat ibèric per visitar,
són, per a mi, el més encantador,
i aquell que dius,
ai, puc anar a ensenyar-los i això, no?
Els nostres serveis.
Tenim botiga de que viures,
tenim farmàcia, hi ha un bar,
tenim dues coses per destacar, no?
Una és una casa rural,
de moment amb sis habitatges,
per poder dormir,
i l'altra tenim el forn,
el forn de pa,
que, bueno,
encara que sigui la paraula aquesta,
el més famós que es té,
i, a més a més,
no tan sols el nostre poble,
sinó que va, inclús,
a la comarca propera,
que ho haixia molt realitats,
que són,
nosaltres diem bollos,
que és un tipus de pasta de coca,
però, doncs,
molt més petit,
es fa escou a la volada, que es diu,
i, escolta,
és encantador,
a més de les quatre coses,
de carquinyolis i altres coses
que puguin anar fent,
però, el més famós és el pa,
el pa està venint molta gent de fora,
també, a recollir-lo i a comprar-lo,
perquè, bueno,
encara és una cosa bastant manual,
i l'altre és aquesta característica dels bollons.
El més típic de casa nostra.
El pla més típic que nosaltres encara
l'estem conservant,
perquè fem,
portem ja un llisberet d'anys,
i jo, potser,
si no ho recordo malament,
uns 20 anys,
que estem fent l'olla barrejada.
també aquest a la propera,
bueno,
l'organitzem a través de l'Ajuntament.
S'ha fet dos plats típics,
un s'ha deixat una mica,
que també era el...
el...
el fesols,
i això...
és un romesco, vaja.
Que això ho hem deixat una miqueta a córrer,
i ara,
del fesol,
hem passat a fer això de la fideuà,
que ara, bueno,
està agradant més aquest tema de la fideuà,
que no això.
Però el típic, típic d'aquí al Molà
és l'olla barrejada,
que la fem també el dissabte sant,
ve moltíssima gent,
aquell dia no són 300,
són bastants més de 300,
que gaudim d'aquest dinar,
i, bueno,
les paelles,
això que és una cosa ja normal
d'algunes festes que fem,
tradicionals també les fem per això,
però el plat en aquest moment del Molà
és l'olla barrejada.
Bueno,
el que parlem del vi
és una altra de les coses
que nosaltres tenim una mica de,
de, bueno,
potser,
d'algú més que no poden tenir
els altres pobles,
que tenim aquestes dues categories,
no?
El Montsant,
amb un celler i la cooperativa,
i el DO qualificat,
que en aquests moments,
si no recordo malament,
estem sobre els 10-12 cellers,
que els tenim escampats
dintre el terme municipal nostre,
de DO qualificat.
Això, com a vi,
està prenent molt esbranzida
el tema de l'oli,
el que passa que,
en aquests moments,
també parlant de les dues coses,
que, bueno,
jo com a alcalde també em sap molt de greu
el que està passant,
que els temes dels preus,
doncs,
bueno,
ens faran anar una miqueta malament,
no?
Sóc així de sincer,
vull dir,
la gent que ha de viure exclusivament
de la terra,
doncs, bueno,
no sé si ha sigut també la crisi
que també ha entrat en aquest món,
però, doncs,
en guany,
l'oli mateix,
hi ha una davallada impressionant,
i el tema del vi,
bueno,
que hi ha uns excedències
que,
que, bueno,
que costa,
costa molt fer-ho.
Però, bueno,
la qualitat,
fabulosa,
tant d'una cosa com de l'altra.
La festa,
les fires.
La festa,
encara que sigui un tema cultural,
una de les que ha donat també,
que portem-hi a la colla d'anys,
no recordo si és la dinobeva
o vintena,
setmana cultural,
que, bueno,
som una miqueta als ulls
d'alguns dels pobles
de comarca i al redor,
perquè en guany m'ha hagut de dir
prou,
perquè en vez d'una setmana
fèiem un mes cultural,
no?
Venen molta gent,
molta,
tenim la sort
de poder agafar gent
quasi il·lustre
per poder fer conferències,
i aquesta és una
que ho comencem,
com si diguéssim,
a mitjans,
a mitjans,
bueno,
abans de la primavera,
al començament de primavera,
perquè sempre fem,
normalment,
per la setmana santa,
la setmana abans
i la setmana acabat.
Després tenim el 15 d'agost,
comencem les nostres festes majors,
que fem 14,
la dediquem totalment
a la joventut,
totalment,
és la dia per ells,
amb el qual ja des del dematí
ja començant
amb alguna cosa
que fan i tal,
després fem el dia
de la Mareu,
que també la destinem
a l'esport i la cultura,
i doncs 17,
que són els dies
de Sant Roc i Sant Isidre,
són els dos dies
una mica de claus nostres,
l'últim dia,
dia 18,
el destinem de més
als crios,
a la mainada
del poble que hi ha,
que és això el que fem.
I després tenim
una deia tradicional,
que també la conservem
des de fa moltíssims anys,
molt de parló,
que si no ho recordo malament,
ja és d'abans de la guerra,
abans li dien
la festa dels esclaves,
es va tornar a renovar
durant els anys 40
i escaig se va tornar a tirar endavant,
es va estar uns anys,
pocs anys,
potser 7 o 8 anys
també parada,
i ara portem,
ja tornem a portar 20 i escaig d'anys,
que ho tornem a fer,
que ara li diem
la festa de les xiques.
Aquesta no és altra cosa,
que enremem un carro al dematí
amb tots nens i nenes vestits de catalans
i repartim coques
per tots els veïns del poble,
des de la primera casa
fins a l'última.
I a la tarda,
com que som quasi,
una mica,
hem de dir,
no sé,
però proper a l'Aragó,
doncs aquí és molt tradicional,
molt, molt,
la ballada de jotes.
Fem ballada de jotes
i a la nit
hem tornat a recuperar
a fer teatre.
Estes són a grans trets,
a més de les verbenes
i tot el que també fem.
I també hem instaurat
una festa
que també,
bueno,
m'ha donat molt resultat,
portem ja 10 anys fent-ho,
que el dia de música
per despedir l'any
encenem
a les
a dos quarts de dotze
concretament,
encenem una gran foguera
al mig de la plaça,
invitem
a tot el poble
a menjar els grans de raïm
i els invitem
amb cava
i despedim l'any
i després
m'anem tots
a un local
que tenim
al centre de recreatiu
a estirar una miqueta
les cames
i ballar
fins que el cos aguante.
Això és el que tenim al Moua.
La Crida
Jo ara demanaria
després del relat
que jo he fet
encara que sigui humil
però amb moltes ganes
de donar
a conèixer
el nostre poble
del Moua
que
tota la gent
tarragonins,
tarragonines
que tinguin ganes
de veure el nostre poble
estaran molt benvinguts.
L'Ajuntament
la tenim al mig del poble
tot el que es necessiti
a través d'informació
la tindreu a l'abast
a tothom que ho demani
de donar a conèixer
una vegada més
el nostre estimat poble.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libre.
Gràcies.
Gràcies.