El saludem ara d'una manera més formal.
David Serra, bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Avui estem sorpresos, els oients m'imagino també,
de la normalitat amb la qual ha arribat en David Serra a l'estudi
per fer aquest espai que pretén comentar
més que criticar o donar pistes al voltant
d'algunes pel·lis que s'estrenen a les salades tarragonines.
Bé, algunes, dos.
Dos.
Només s'estrenen dos.
Dos pel·lícules i què pel·lícules?
Clar, és que arriba el Nadal i arriben les estrenes...
Sí, però a qui no li agradi aquest tipus de gènere
i no li agrada l'Erizo i no li agradi...
Ho té clar, no?
Ho té molt complicat, sí.
A veure, què us sembla?
Comencem, per exemple, personalment,
sempre ja sabeu que som absolutament subjectius en aquest espai.
Jo aposto per allà on viuen els monstres.
Molt bé.
No quería despertarte,
pero hay algo que quiero que veas.
Ja comencem bé.
la banda sonora, bona música.
Però fixeu-se que bona part dels llibres de pel·lis que s'estrenen,
llibres no, disculpeu,
de pel·lícules que s'estrenen i de les que no s'estrenen
estan basades en llibres,
perquè, per exemple, també s'estrena Noa Tarragona,
la darrera pel·lícula de Manuel de Oliveira,
amb 101 anys estrenant la pel·lícula,
a mi em sembla heroic, d'altra banda.
Impressionant.
que també està basada en una novel·la.
Continuem amb aquesta dinàmica de manllevar de la literatura
i fer grans pel·lícules.
Sí.
Si més no, aquesta ho sembla una gran pel·lícula, no?
Sí, jo penso que ho és.
Jo penso directament que...
De moment és una pel·lícula que a mi m'agradava
perquè és un llibre gairebé secret,
però un llibre que a Estats Units...
És un secreto a voces, que diuen en castellà,
perquè és aquesta novel·la que es va publicar cap als 60,
si no vaig equivocar.
Sí, sí, però és un petit conte.
Són només...
Il·lustrat, a més a més.
Sí, 90 línies.
O sigui, més il·lustració que el text.
Pensem que el protagonista canvia molt
perquè el protagonista de la història
és un nen de 5 anys.
I és, bueno, és el monstre de mamà.
Perquè el seu mamà...
I el meu monstre...
Sí, sí, clar, ell s'identifica amb els monstres
a partir d'això.
Què passa?
Que el protagonista de la pel·lícula,
en aquest cas, té 9 anys
i en aquest cas, el Spike...
No és el Spike Jonze.
Spike Jonze.
Spike Jonze.
I va dedicar...
O sigui, va dedicar molt de temps
a parlar amb l'autor de la novel·la
i a intentar trobar-ne una forma
de narrar aquesta història
des de la perspectiva d'aquest univers
dels nens de 9 anys
amb totes les grans decepcions,
el valor de la mort,
el valor de la fantasia,
la rebeldia aquesta,
el món de los berrinches,
de les criatures.
És una pel·lícula deliciosa.
Però a veure, segons diuen aquells
que ja en tenen,
no és una pel·lícula,
com passàvem a Los Mundos de Coraline,
no és una pel·lícula per a nens.
Poden anar els nens,
però és una pel·lícula,
en principi, per a adults.
No està concebuda
com a cinema familiar, allò...
A veure, és que el director...
El director ha fet dos pel·lícules,
a cada qual més estranya.
Li ha de dir que tens set anys,
per fer la pel·lícula.
Sí, sí.
Ha fet
Como es el John Malkovich,
que si la gente no ha visto va
de unos que encuentran una puerta,
que si entran por esa puerta
aparecen en el cerebro.
de John Malkovich...
No et va agradar, no?
No et va agradar.
Sí, sí.
A mi és que em va agradar.
A mi també.
Hem coincidit per primera vegada de la vida.
Tres, tres.
Bueno.
Bueno, tampoc no passa res
si coincidim, Juanjo,
no perds valor, eh?
No, cap problema.
Pero para que vean lo raro
que es este tipo, eh?
Sí, sí, sí.
Com que vols ser sempre el subversiu,
no passa res,
perquè t'agradi el mateix que nosaltres.
I luego ha hecho
El ladrón de orquídeas,
Adaptation.
M'encanta.
Brutal,
però más rara que...
Casi tan rara
como meterse en el cerebro
de John Malkovich.
Sí, bueno,
és el univers estrany
d'un guionista.
D'un guionista...
Sí, però aquesta no deu ser rara, eh?
Rara en aquest sentit.
En aquest sentit.
Home, te'n vas a un altre lloc
i tot de monstros,
és rareta,
però em refereixo
que deu tenir un altre llenguatge
diferent.
A ver,
yo creo que simplemente...
A ver,
rara és...
Entre nosaltres, no?
Por favor.
Lo que pasa es que es una rareta
que se inventa u otro.
A ver, Juanjo,
naturalment que és estrany
que de cop i volta
ets un nen
i deixes la mama
i te'n vas a un país
on només hi ha monstres.
El punt de partida
és raro,
és fantàstic,
com la majoria d'històries fantàstiques.
Sí.
És que, clar...
El que no és raro
és que ara surtis d'aquí
i te'n vagis al mercat a comprar,
però d'això no se'n pot fer una pel·li,
ho sento.
Home, que jo me'n vaig al mercat a comprar.
Sí, d'acord, Juanjo,
es pot fer una pel·li.
Muy recomendable, además,
estéticamente me parece preciosa.
Deliciosa.
No parece que...
Puede que també m'agrada
perquè és una línia a veure.
No, aquí una cosa que m'agrada.
Hace mucha gracia
que además sale en el tráiler
lo de...
Vamos a jugar...
A ver, ¿quién es el malo?
Y ninguno de los monstruos
quiere ser el malo.
A ver, diguem una cosa.
No hi ha 3D
des del punt de vista
que aquesta setmana
tindrem unes sobredosis, no?
Són personatges més propis
dels teleñecos,
o sigui, del barrio Sésamo,
perquè no se m'entenguis.
Però precisament jo penso
que aquí està tota la força
i l'energia que té aquest univers peculiar
del Sèndac i dels Picjons.
Són animatrònics.
Sí, el nen actor protagonista
no és un repelent,
com passa a vegades a les pel·lis,
la pel·lícula serà molt xula, segur.
Ara cal veure Max en recorrer.
Per cert, que nosaltres,
en la nostra modestia,
diem el que pensem
i els crítics nostrats,
allò destacat,
també ho diuen,
lògicament.
Hi ha un gran crític cinematogràfic
que sempre és molt controvertit,
però vaja,
des d'aquest espai
normalment coincidim
que és Carlos Boyero,
la posa fatal, eh?
Com un drap brut
la deixa aquesta pel·li, eh?
Jo crec que també
s'ha d'aprendre
a llegir els crítics.
I això
se'ls ha de conèixer
i sobretot
s'ha de llegir molt els crítics
i fer una valoració.
Jo el Boyero l'entenc.
No he vist la pel·lícula, eh?
Però...
Perquè tu ets un home conciliador.
Sí,
i soc molt conciliador.
I jo penso que aquí
puc entendre el Boyero
perquè
hi ha pel·lícules
en què no hem conciliat
i és potser
perquè a aquest univers
li estan,
com et diria,
la sobredosis d'informació
a vegades és dolenta.
I has d'arribar al cinema
a seure
i deixar-te emportar
per la pel·lícula, no?
Exacte.
Llavors,
si t'estan dient
tota l'estona
que una pel·lícula és genial,
doncs,
vulguis o no,
te predisposa
i te posa una miqueta
no necessàriament en contra,
però sí que no la veus
als mateixos ulls verges
d'un univers
que potser
per mi,
per Juanjo
i per tu
és molt més proper
i podrem tindre
més complicitats
i jo crec
que el Boyero
en aquest cas
no entra
en aquest univers.
Potser ja ha sortit
del bon de la fantasia
i nosaltres encara conservem
aquesta cosita.
Tenim aquest puntó
de Peter Pan.
Per cert,
deixeu-me dir
perquè és important
i a més
amb tot aquest enrenou
del tema
de la llei
del cinema català
i tot plegat
que aquesta pel·lícula
la podeu veure
en català
aquí a Tarragona.
Hi ha diferents sessions
i alguna més
en castellà,
per tant,
és una possibilitat
que també tenim.
Podem recomanar
els llibres?
Jo els recomano.
Està en dos editorials.
El llibre del Mori Senta.
Està en Alfaguara
i està en Calacandra
en la versió catalana.
Amb les seves
il·lustracions originals?
Són impecables,
totalment.
És maco,
és maco el conte.
Home,
també jo m'imagino
que a partir d'aquí
l'autor
treurà alguna coseta
perquè el marxandai
de tot plegat
també funcionarà,
com sempre.
Més que res
que és un llibre
molt petit,
és un llibre
que està orientat
a primers lectors.
I és per a nens
d'això,
8-9 anys,
en principi.
I pels pares,
però per el tipus.
És un llibre molt bonic
de regalar.
Pot ser un bon regal
de Nadal,
aquest llibre.
Juanjo,
ja sé que no pots més.
Vinga,
que soni una miqueta
d'abatar,
ja.
Jake Sully.
Me hice marine
por las duras condiciones.
Me dije a mí mismo
que podría superar
cualquier prueba.
Lo único que quería
era una causa
por la que valiera
la pena luchar.
Señoras y señores,
ya no están en Kansas,
están en Pandora.
Deberíais veros la cara.
Existe una población
de indígenas
llamados Naví.
Son muy difíciles
de matar.
Esto es por lo que
estamos aquí,
porque esta piedrecita gris
se vende
a 20 millones el kilo.
Resulta que su poblado
se encuentra
sobre el mayor
yacimiento del planeta
y tendrán que irse.
Esos salvajes
están amenazando
nuestra operación.
Estamos al borde
de la guerra
y creo que tú
deberías encontrar
una solución diplomática.
La idea
es guiar unos cuerpos
controlados a distancia
llamados avatares.
Están creados
a partir de ADN humano
mezclado con el ADN
de los indígenas.
Un marine
en un cuerpo de avatar
que mezcla más potente.
consígueme lo que necesito
y me ocuparé
de que vuelvas
a tener piernas.
Piernas de verdad.
Desde luego, señor.
Es igual que tú.
Este es tu avatar.
Tú relájate
y deja la mente en blanco.
No te resultará difícil.
entre avatar y Willow.
¿Quién aguras?
Espero que las dos.
Quiero decir una cosa.
Cuando estábais poniendo
el tráiler
que por cierto sigue sonando
me he quitado
los auriculares
porque llevo meses
intentando
no saber nada
de esta película.
Es la película
que más has esperado
durante todo el año, ¿no?
Bueno,
quizás sí,
no sé.
Bueno, está...
Seguro.
Sí, igual sí.
El caso es que
es un tema de ciencia ficción.
Es ciencia ficción
y James Cameron.
Sí.
Entonces yo quería llegar
completamente virgen
al cine.
Y llevo,
cada vez que sale
la noción a la tele
tengo que cerrar los ojos
y cantar
para no oír nada.
Eso...
Entonces,
no voy a poder comentar
demasiado la película
solo que voy a ir
de cabeza a verla
que es James Cameron
que ha hecho obras maestras
como Terminator 1, 2,
Aliens, El Regreso,
Mentiras arriesgadas.
Titanic, por favor, Titanic.
Y es que Titanic
para mí no existe,
pero bueno.
Sí, la he hecho.
Podrías hacer
l'altra lectura.
Un director
que ha fet Titanic
¿cómo puede hacer
esta película Avatar?
Es la lectura
que farías tú.
Yo lo entiendo.
Lo que pasa es que
tampoco,
respetando al Juajo
tampoco hablaré
gaire de la película
perquè no l'he vist.
Com que no?
Doncs que ha sortit
a l'estudi.
Són capaços de fer això.
Home, com va cantar aquí.
Da, da, da.
A veure,
els capritxos
del nen els hem de comptar.
No, però jo crec
que tothom,
tothom,
que no menteix radicalment.
Avatar,
la gent que ama
aquest tipus de cinema
l'ha estat esperant.
És una pel·lícula
que omplirà la taquilla
durant setmanes
i potser mesos
i que francament
el que té per mi
de valor
més enllà
de la història
que diuen
que és senzilleta
i que tal
són els valors tecnològics.
de poder recrear
aquest univers,
aquest planeta,
el planeta Pandora
i fer-ho
de la manera
com ho ha fet ell.
Jo sí que he vist
el tràiler
i francament
espero i desitjo
que compleixi
les expectatives
perquè a mi m'ha generat
una ansietat
també,
bé,
que aquest cap de setmana
segurament m'esperaré
i m'reprimiré
per no anar
amb la marabunta humana
que serà constant,
ja ho veuràs,
però que m'he reservat.
Ben entrat
la setmana de Nadal,
jo segur que aniré
amb tota la família
i repetiré.
Jo no,
jo aniré a veure
la dels monstres.
Jo també.
Però jo crec que
es tenen que veure
la dels monstres.
Sí,
però és que aquesta,
no sé,
jo no vull tenir perjudicis,
l'acabaré.
Jo m'acord
en los cines palas de Reus
que entrabas
i te veías dos pel·lícules.
En principi no debías,
però com tu entrabas
i estabas en la sala,
acabas una pel·lícula
i te metías en otra.
Ja veus.
I a vegades
no tenies que suportar.
No em importaria
en absoluto,
és que era...
A veure,
jo vull dir que
jo des de que estudié
cine
i animació en 3D
ja sempre he dit
que si se puede imaginar
se puede hacerlo.
Però és que
muy poca gente
lo consigue,
però James Cameron
cualquier cosa
que se le pasa
por la cabeza
la consigue hacer.
A base de ser
las películas más caras
del momento,
de la historia,
se va superando.
no hi haurà problema
perquè la caixa
que faran
els deixarà recuperar
i guanyar molts quartos.
Ha hecho muy pocas películas,
en realidad.
Home,
feia 12 años
que no feia cap pel·li,
ha llegit para un blog.
Ha hecho documentales
que hacía él
cuando se iba de viaje
y se iba con una cámara
i poca cosa más.
És curiós
que les dues grans estrenes
d'aquesta setmana
estan des del plantejament
molt lluny.
Totes dues pel·lícules,
diguem-ne
que tenen una inversió
econòmica potent
i important,
però mentre James Cameron
no es fa aquest circuit
diguem-ne
més tradicional
de la indústria del cinema,
lògicament,
en aquest cas,
Spike Jonze,
que és el director
dels Mostres,
continua apostant
per aquesta manera
una miqueta diferent
i presenta els seus
curtmetratges
al festival de Sundance.
És a dir,
dues grans pel·lícules
que entren al món
de la fantasia,
però dues línies
i trajectòries
des del punt de vista
de valors ideològics
molt diferent, no?
Absolutament.
Sí,
i en un nivell
molt alt
respecte al nicho
de mercat
que pretenden.
Per suposat.
Comentem-les
que no s'estrenen
aquí,
que s'estrenen
a altres llocs.
Toda la culpa
és de mi madre,
bé,
diuen que és
bastant justeta.
La singularidad
des d'una xica rúbia,
que és la pel·lícula
de Manuel
en d'Oliveira,
insistim,
un gran director
conegut,
amb 101 anys
també crida l'atenció
de saber com afronta.
60 pocs minuts
de pel·lícula.
64.
64.
I la que explica
tota la trajectòria
d'Enric Marco,
que com sabeu
és...
Controvertida,
però jo penso
un documental interessant
amb un personatge
molt peculiar.
Diuen que era molt valent
afrontar una història
com aquesta
i l'han afrontat
amb molt d'èxit.
No la podrem veure
a Tarragona,
de moment,
ja ho veurem què passa.
David va anar al cinema
i mira que t'ho van advertir.
Tu vam advertir
no vagis a veure l'Erizo
i tu a veure l'Erizo.
Doncs m'ha punxat directament.
Fatal, no?
A veure,
més que res
perquè és una pel·lícula
d'aquestes empalagoses.
O sigui,
té un punt...
Té el pitjor del cinema francès.
O sigui,
des del punt de vista
de com ho mirem nosaltres,
aquest tipus de cinema.
Pretensiós,
jaminé...
i és una pel·lícula
que ja se'm fa antiga.
O sigui,
dient-ne des del punt de vista
de lo clàssic,
evidentment,
sinó des del punt de vista
que es fa una miqueta insuportable
veure els personatges
amb una història
que és molt,
molt interessant
des del punt de vista literari,
però que la pel·lícula
intenta copiar tan literalment...
La novel·la és molt atractiva
i els personatges també,
però aquí es veu
que esdevenen
com una caricatura
dels personatges de la novel·la.
Sobretot perquè gairebé
inclús hi ha diàlegs
en elements
que són directament
trets del llibre,
però d'una forma
poc...
poc joïda.
Molt poc joïda.
El cine francès
tiende a la exageración
de los personajes...
Sí.
O a lo muy dramático
o a lo caricaturosco
i...
Jo, Franco,
gairebé descone.
I tu tendeixes
a la generalització.
Hi ha pel·lis franceses
que tenen la justa mesura, eh?
Bueno.
No te digo cuáles,
digo cuál.
Per exemple,
moltes...
Jo l'última que he vist
de francesa
sempre té que re...
Sí.
La història
de dues germanes...
A mi se l'ava a parlar.
Té el punt
de dramatisme necessari.
Ja, no l'he vist.
Però jo hablo
de la actuación
de los...
De los actors.
De la escuela de actores.
Del tipo de actuación.
No estaríem d'acord,
tu i jo.
És que cada país
tiene su tipo
de forma d'actuar.
Los italianos...
Y no es generalizar,
es que realmente
hay pocas escuelas
en cada país.
Hay pocos estilos.
Estados Unidos
tiene dos estilos
de actuación.
Tens actors catalans
que estan treballant
en el cinema francés
amb molt d'èxit.
No cal dir els noms
perquè tots els sabem.
Per exemple.
No sé si...
No sé, Juanjo, no sé.
Està dentro de un estilo.
Està dentro de una escuela.
En Estados Unidos...
Hem de treure l'actor
del portero
d'Aquinoequienviva
una altra vegada
i comparar-lo
amb un altre actor.
A veure,
Mercedes Sant Pietro
i el protagonista
d'Aquinoequienviva,
el portero,
tenen alguna cosa a veure?
És que ja som...
Amigo, amigo.
Pero es otro...
O sea,
una es televisión
y otra...
No.
A través de la escuela televisión.
No, no,
tots han fet teatre
i cinema
i televisió,
els tres.
El portero...
El portero...
Sí, sí.
El portero,
home,
que no he hecho...
Buah,
he hecho todo
hasta videoclips.
Pelis,
peli,
teniu peli per Nadal?
Doncs sí.
Aquella que repetim cada Nadal.
Jo sé que cada Nadal
dic el mateix.
Jo el que vejo és vivir.
Jo en això sóc...
I la veus de veritat?
Sí.
És necessari.
En quin moment la veus?
Sant Esteve, Nadal?
Doncs,
si sóc sincer,
no tinc un moment.
Hi ha un moment que la trec
i quan les agafo
amb les baixes a la família
li poso la pel·lícula.
I la teva família
també veu que veies vivir?
Doncs,
ho estic aconseguint.
Però m'està costant...
Bueno,
em pot costar la separació
en un moment donat,
però s'ha dit la cosa.
És una pel·lícula
que realment,
si l'has de veure
en un moment,
l'has de veure
per les festes de Nadal.
És deliciosa
i a banda de tot això,
a mi el que m'agrada
és que és una pel·lícula immortal.
O sigui,
el seu argument
és el nostre
Dicen Cinematogràfic.
O sigui,
claríssimament
és una pel·lícula
que té el millor
del cinema clàssic
i jo penso
que no té cap defecte.
O sigui,
es pot veure ara,
es podrà veure d'aquí 20 anys,
o sigui,
no morirà
perquè narrativament
és perfecte.
Juanjo.
No tiene por qué ser de Navidad.
Tiene que ser una
que normalmente veamos
en Navidad.
No,
però que tingui
un puntet.
Ah,
pues entonces
no digo la que iba a decir.
No,
doncs digue-la.
I va a decir
Conan el bárbaro.
Ostras.
No,
no,
no va.
I podria explicar,
podria argumentar
por qué hay que verla en Navidad,
pero bueno.
No,
no,
argumenta.
No,
pero que sería muy largo.
Uy.
El caso es que
Conan el bárbaro.
Conan el bárbaro?
Sí.
És una pel·lícula.
No,
no critico la pel·lícula,
dic per veure-la
per aquestes dates.
Bueno,
és peculiar.
Jo la veig més d'estiu,
és que la ambientación
es un poco
lo que era,
mira,
es un poco
la ambientación
de las películas
del nacimiento.
Ah,
buscas un paralelismo
amb el naixement
de Jesucristo.
Es que cuando ves
l'estética,
Juanjo,
per favor,
es que ahora ya
la historia no tiene
absolutamente nada que ver,
pero la estética
es muy parecida
a todas las películas
que representan
el nacimiento.
Y analízala
porque es que es
el típico desierto,
casas,
es que es clavado,
es esa época,
es esa época
pero inventada.
De todos modos,
yo para Navidad
recomiendo,
que además ganó
el Oscar el año pasado,
Mejor Película Extranjera,
todo el mundo
tiene que ver
Despedidas.
Despedidas,
sí.
Grandiosa.
Y Navidad
es un buen momento
para verla.
¿Vale?
También decir que ha salido,
pueden ver en DVD
Mi vecino Totoro,
que ya salió en DVD
por primera vez en la historia.
¿Pero no se va a estrenar aquí?
Sí, en el cine
y ahora ya salió en DVD.
Pero a Tarragona
no se va a arribar a estrenar
si no recordo malamente.
Me parece que estuvo
una semana o dos.
Muy poquitemps, ¿no?
Sí.
Sí, poc temps,
poc temps,
porque lo van comentar.
¿Está en DVD ya?
Sí, sale en DVD
que la gente
no espere que salga
en Blu-ray
porque no va a salir
en Blu-ray nunca.
Su creador ha dicho
que los que han pagado
ya por eso
no se les va a hacer
la jugada
de que luego salga
una versión mejor.
Así que quien la quiera
comprar ya,
que la compre.
Y no olvidemos
que Avatar,
si parlem de videojocs,
también tiene el seu joc.
Sí,
lo que pasa es que
no me he informado
porque no quiero saber
nada de la historia.
A mí me extrañaba
pero está a la venda ya.
¿Será un dels jocs
en diferents formats
que es podrá comprar?
Sí,
nos están tomando,
esto es lo contrario
que hace el estudio Ghibli,
que es el de mi vecino Totoro,
que dice
los que han pagado ya
por eso
no les vamos a hacer
el tema
de sacar algo mejor después.
No sé,
una vez todos
nos hemos comprado
ya o casi todos
una pantalla full HD,
ahora resulta
que te sacan
las pantallas
que pueden reproducir
3D.
3D, sí, sí.
Pero Juanjo,
tú saps que diuen
els que ja entenen molt,
no et compris
mai una novetat tecnològica.
i és el joc aquest
perquè saps
que tan bon punt
a la compris
no passarà ni un any
que sortirà
i a més
sempre
tenen alguna que altra rada,
s'ha de deixar
un temps de rodatge
al mercat,
és el que diuen
els que ja entenen
tecnològicament,
que no caiguem
en el parany
de comprar
l'últim de l'últim
perquè ens equivocarem segur.
Pero que es que
nos está tomando el pelo
porque es una tecnología
que se podría aplicar
ya a las televisiones
que tenemos,
lo que pasa es que
nos van a vender
que no,
que para ver 3D
tienes que tener otra televisión.
Solución.
Cuando tienen suficientes hercios...
Continuem amb l'analògica.
Al final sí,
si podem.
Que no,
todo esto lo decía
porque el juego,
para quien tenga
según qué televisión
podrá ser en 3D,
el juego de Avatar.
¿Quién tiene esto?
No sé quién lo tiene.
Per cert,
que Avatar
es pot veure
al zoofiner
de les Gavarres
en digital 3D
però també
sense digital 3D.
Sí, sí.
Se pot veure
en totes les versions.
Hi ha les dues versions
que les podem veure.
Doncs,
em sap molt de greu
que divendres
vinent
sigui festa
no hi hagi espai
perquè m'encantaria
de veritat
que descobrissis Avatar
i per fi
t'atrevissis
a parlar d'ella
perdó
un cop l'haguessis vist,
Juanjo.
No, perdona
però no vindrem divendres
que és Nadal
i estarem amb els galets
el gat llindi
tot plegat
i no per parlar
d'aquests estranys personatges
que ens invairan
sens dubte
les properes setmanes.
Juanjo Ferrer
David Serra
moltíssimes gràcies
bones festes.
Adéu-siau.
Fins demà!