Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
estem parlant concretament del cicle de grau superior d'integració social d'aquesta família
que dèiem que s'imparteix a l'IES Vidal i Barraquer.
Saludem Àngela Beltran, és professora i tutora de segon d'integració social.
Àngela, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Ivan Alcaraz, bon dia, Ivan.
Hola, bon dia.
Ell és tècnic de joventut de l'Ajuntament de Tarragona.
Fa temps que ja ets un tècnic formalment titulat i que treballes?
Bueno, soc resseny, jo soc de formació social.
Ets de formació social?
Sí, sí, no soc d'integració social.
I en aquest cas treballes en joventut, però al final, pel que hem pogut comprovar,
es va integrar en tot una mica, no?, quan entres en el mercat laboral.
Sí, sí, la figura de l'integrador la que la tenim és en pràctiques a la conselleria.
Molt bé.
I ara ha entrat una noia en pràctiques aquests darrers mesos i això.
Hi ha exemples d'institucions públiques, com és el cas de l'Ajuntament,
que també ho vam veure en el que és l'animació sociocultural,
però també exemples d'empreses privades.
Saludem Jordi Letxa.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gerent de CIS, Formació, Informació i Serveis Socials.
Exactament.
Ens tradueixes exactament què és?
Sí, nosaltres som una empresa que ens dediquem a tot el que són serveis,
bàsicament dels serveis socials i sociosanitaris,
i molt especialment d'atenció a la dependència.
Llavors oferim una àmplia xarxa de serveis des de formació bàsica per a gent que vol treballar d'auxiliars,
de geriatria, amb centres de dia, amb ajuda a domicili,
i amb aquesta xarxa de serveis també hi ha altres professionals del món de la formació professional,
del món de la universitat, etc.
I a part de la part de formació també donem serveis pròpiament a la gent gran, a la gent amb dependència.
Fa pensar que vosaltres sou una de les empreses i també institucions
que les pràctiques que es fan com a formació dels alumnes també les viviu de prop, no?
Sí.
Som empresa receptora de alumnes.
Som empresa receptora, la qual cosa ens va molt bé perquè sempre que vingui gent nova amb un aire fresc,
doncs també és molt positiu per a nosaltres, no?
Nosaltres els podem oferir la possibilitat de fer les pràctiques allí
i d'aprendre de forma quotidiana quina és la feina amb el món social i el món sociosanitari,
i per la nostra part també ens donen un cop de mà
i ens aporten les idees noves que a poc a poc des de l'institut se'ls hi van donant, no?
Anirem abundant en aquesta qüestió perquè ara vull saludar l'Elisenda Nin.
Elisenda, bon dia.
Bon dia.
Ella, bon dia, va decidir que volia estudiar això.
Exacte.
Ho vas decidir així perquè moltes vegades hi ha joves que passant per a dir
no, no, no, no tenia molt clar i vaig provar això que més o menys m'atrella
o vas decidir directament que era això el que volies fer?
Bé, a mi tot el tema d'àmbit d'atenció a les persones m'agradava,
sobretot tot el tema d'exclusió social, persones amb risc social,
i per això vaig optar per estudiar integració social.
Vas acabar i, curiosament, ara treballes a l'IES Vidal i Barraquer
com a integradora social.
Sí.
Tu et veus, per exemple, quan passessis aquesta etapa,
ensenyant, fent formació, també?
No ho sé, encara no.
Perquè hi ha molts joves també que després s'integren en un centre educatiu
i fan de professors d'allò que han estudiat, també.
No m'ho plantejat encara, això.
Després ens explicaràs en què consisteix la teva feina,
perquè en tot cas, fora interessant, primer que tot,
i amb l'Àngela coneix exactament aquests estudis.
D'entrada, són uns estudis singulars, perquè si em permets l'expressió,
després aquests joves treballaran amb material sensible, amb persones.
Per tant, no és treballar, com hem parlat, a vegades treballar amb cables
o amb interruptors, sinó que treballeu amb persones.
Clar.
Per tant...
Sí, sí.
El tècnic superior en integració social pot treballar com a educador de discapacitats,
tant físics com psíquics i sensorials.
Després també pot treballar de tècnic en programes d'ajuda a domicili,
que això ho coneix molt bé el tema dels treballadors socials, Jordi.
Llavors, com a coordinador de les treballadores socials que van a les vivendes.
I també com a tècnic en programes de prevenció i inserció de persones
en risc de marginació social, com un dia Eli.
I també com a tècnic en inserció ocupacional.
En definitiva, sempre estan treballant en persones amb un cert risc d'exclusió social.
I on pot treballar?
Un integrador podria treballar en administracions,
pot treballar en centres de serveis socials,
pot treballar en centres d'acolliment,
el que són residències de tercera edat,
residències de disminuïts físics, psíquics o de malalts mentals,
centres educatius i també centres d'educació especial,
centres d'inserció ocupacional i professional
i altres tipus de centres assistencials,
com poden ser els habitatges tutelats, els pisos compartits,
el que són les comunitats terapèutiques.
En definitiva, sempre estan treballant la part emocional de les persones.
I l'altra cara de la societat, no?
Aquella que normalment tenim tendència a amagar,
més aviat o a mirar cap a una altra banda.
A veure, en quant al que és la formació pròpiament dita,
el nombre de crèdits,
quin tipus de crèdits fan?
Quin tipus d'assignatures, com es deia antigament?
Mira, el que és el cicle té una durada de dos cursos acadèmics,
són 1.700 hores.
I a l'acabar el cicle,
el tècnic superior d'integració
té que haver adquirit quatre competències professionals.
Una és la de programar,
organitzar i avaluar
el que són les intervencions d'integració social.
A veure, els 11 crèdits que hi ha,
hi ha temes transversals,
però sí que és veritat que per cada competència
hi ha uns crèdits més adients.
O sigui, uns crèdits claus
que faran que l'alumne assoleixi aquesta competència concreta.
Per exemple, en aquesta que acabo d'esmentar,
hi ha un crèdit que es diu la intervenció sociosanitària,
on es donen conceptes de sociologia, antropologia
i el que és la part de programar,
saber fer un projecte.
Després hi ha una altra competència,
que és la d'organitzar i supervisar
el que són les activitats d'atenció
a les unitats de convivència.
I aquí hi ha un crèdit,
en el mateix nom, unitats de convivència,
on es veuen tot el tema
de la intervenció directa i individual.
I després, el que són tècniques d'assistència immediata
en casos d'urgències
i també conceptes de fisioteràpia,
habilitació i rehabilitació.
També, per a poder assistir
a les unitats de convivència als usuaris,
també hi ha un crèdit
que es diu la intervenció assistencial,
que aquí s'estudia tot el que és
el tema de la salut,
la malaltia, l'envelliment.
I també un altre crèdit,
que és la intervenció
en les alteracions psicopatològiques,
perquè la malaltia mental va molt associada,
o sigui, un percentatge alt.
I també, ahir s'estudia
el que són els síndromes psiquiàtrics.
Després, en quant a una tercera competència,
que és la d'entrenar l'assistit
en adquisició d'habilitats
d'autonomia personal i social,
hi ha un crèdit,
amb el mateix nom,
Habilitats d'Autonomia Personal i Social,
on es treballen
el que són les habilitats socials,
el que és l'empatia, l'assertivitat.
Es treballen també
les habilitats d'orientació i mobilitat,
inclòs les barreres arquitectòniques.
Després, activitats de la vida diària,
i també el que són,
a nivell general,
totes les tècniques de modificació de conducta,
per poder influir en l'usuari.
i també hi ha un crèdit
en quant a lo que és recolzar i estimular
lo que és la comunicació en l'usuari.
Hi ha un crèdit que són
pautes bàsiques i sistemes alternatius de comunicació,
en el que s'estudien tots els trastors del llenguatge
i la comunicació,
i diferents sistemes alternatius
de la comunicació oral i la lectoescritura,
i després lo que són tècniques augmentives
de la comunicació.
I també l'altra competència,
ja anomeno a tres,
l'última és la de supervisar
les activitats en sersió ocupacional.
Llavors, aquí també hi ha un crèdit,
un crèdit que es diu inserció ocupacional,
en el que es veu
el que és la inserció laboral
en joves, menors, immigrants,
i també el que és la inserció sociolaboral
en persones amb discapacitats.
O sigui, a part d'aquests crèdits
que he anomenat,
hi ha tres crèdits més
que són els que es podríem dir
que són comuns als altres cicles formatius.
És el crèdit de formació i orientació laboral,
que allí es veu
el que és la legislació i les relacions laborals,
el que és l'orientació i inserció laboral
i el que és la salut laboral.
Després hi ha el crèdit de la FCT,
que són formacions en centres de treball,
que és tot el tema de les pràctiques
que ja hem esmentat.
I finalment hi ha un crèdit de síntesi
que és com un projecte final
que engloba tots els crèdits.
O sigui, en definitiva,
hi ha 11 crèdits
i mitjançant el contingut curricular
d'aquests 11 crèdits
també s'hi treballen
el que són les capacitats claus
que són la capacitat de resolució de problemes,
la capacitat d'organització del treball,
la de responsabilitat en el treball,
el treball en equip...
Això s'aprèn, però també es pot portar de sèrie en alguns casos.
Correcte. El que sí que es pot fer,
totes aquestes capacitats claus,
el que sí que es pot fer és organitzar les classes
de manera que treballar en projectes,
treballar en equip, fa que hi hagi interrelació entre els alumnes
i allí si se'ls dona un espai de creació, de creativitat
i d'un espai en què puguen ells crear alguna cosa,
allí es veu com se relacionen els companys,
quina capacitat empatitzen els altres,
si se'ls dona un espai per fer un projecte
donant unes, podríem dir, unes línies d'orientació,
també es veu com s'organitza en aquest període de temps,
com es temporalitza.
Hi ha dues coses que em criden l'atenció.
D'una banda, clar, és molt ampli el nombre de crèdits
i tot el que s'abasta.
Quan aquest jove o aquesta jove acaben aquests estudis,
ha d'haver-hi una tendència a l'especialització,
però tots surten, diguem-ne,
amb el mateix nivell de formació en tots els camps.
És després ells o elles,
en funció de la línia laboral que agafen,
que es van especialitzant després.
Correcte.
Doncs mira, jo m'estimo més,
a mi m'agrada més treballar en el tema de la infància,
de la gent gran,
diguem-ne, que tots surten amb la mateixa formació
i és la seva pròpia experiència professional
els que els portarà cap a un camí o un altre.
Correcte.
Això és una línia base per poder conèixer tot el camp,
però després, evidentment, com tot,
el reciclatge, l'ampliar la formació i la pràctica,
que és el que...
Clar, perquè si parlem d'un cicle de grau superior,
aquests joves poden accedir a estudis superiors universitaris
i hi ha diferents carreres, no?, a les quals podrien accedir-hi posteriorment.
Sí.
Dins d'aquest camp social.
Poden accedir a la llicensatura en pedagogia, psicologia, sociologia,
mestre, totes les especialitats,
el que és diplomat en educació social,
diplomat en infermeria, logopèdia, podologia,
teràpia ocupacional, treball social i turisme.
Et deia dues coses.
Hi ha una altra i és...
No sé si això es pot ensenyar, jo m'imagino que sí,
que hi ha tècniques,
perquè, clar, estem parlant d'un contacte constant
amb persones que tenen dificultats en diferent grau
i això al professional també li provoca un desgast emocional i psicològic.
Quan estàs tractant amb persones que estan en risc,
que han d'exclusió social, amb tot un seguit de problemes,
home, no deixes la teva sensibilitat a casa,
però sí que has de tenir una sèrie de recursos
per poder exercir bé la teva feina
i no deixar-te emportar per l'emocionalitat en determinats moments, no?
Clar, hi ha una qüestió clau que és saber
que el que és la llàstima i pobret, això debilita l'usuari.
Llavors, aquest tema sí que es treballa molt.
El fet de no debilitar l'altre,
sinó potenciar els seus recursos
i per potenciar els seus recursos
hi ha que focalitzar l'atenció en els parts positius
que té la persona i en la potencialitat.
Llavors, és una qüestió de...
Segons en què s'orienta l'atenció,
aquell pensament també produeix una emoció.
O sigui que sí que és important,
és molt important aquest tema.
Clar, ho dic perquè ara penso,
perquè, exemple, en el cas de l'Ivanda,
teniu joves en pràctiques
i que treballen en temes d'inserció.
Ens estan ajudant a programar activitats.
A programar activitats.
Per tant, diguem-ne que no tenen contacte directe
ara de moment amb nois i noies
que puguin tenir determinats problemes, no?
Puntualment, sí, en el seguiment
o en la gestió de l'activitat, sí.
A joventut, no sé si per desgràcia,
estem al 80% del temps programant.
Estem preparant les activitats.
De fet, avui heu presentat el programat
de l'estiu jove a les 12.
Ara s'està acabant i el CATA,
es treballa força i molt programant.
No és un tracte d'atenció directe sempre.
El que quan parlàvem amb l'Àngela,
i malgrat encara no tenim el referent consolidat
del que és l'informador juvenil,
sí que pensem que en les polítiques de joventut
l'integrador social pot desenvolupar les tasques
que s'estan desenvolupant arreu d'informadors juvenils,
que és una persona referent
on els joves s'adrecen per preguntar coses
sobre l'administració, recursos que desconeixen per complet,
perquè són joves, perquè encara no s'han mogut,
perquè no han tingut aquest temps d'autonomia,
i l'informador juvenil és qui els orienta i els assessora.
En aquest abranc també podríem tocar
temes d'inserció sociolaboral
i això amb serveis més específics,
com el Servei Municipal d'Ocupació
ja està treballant en temes de joventut i inserció.
La figura, entenem que de l'integrador juvenil,
de l'integrador social en les polítiques de joventut,
en aquesta atenció més directa podria anar encausada
en aquestes dues direccions,
o l'informador o la persona que fa inserció sociolaboral.
Potser sembla una mica carrinclona,
però a Cris Joves tu els hi veus allò que se'n deia abans,
vocació?
Perquè no crec jo que sigui una feina que es faci
si no hi ha una predisposició natural,
com deia abans l'Elisenda,
de que t'agradi tenir cura dels altres.
Jo em sembla que ha de ser horrible,
si no tens vocació a treballar en l'àmbit social,
perquè és realment el que he comentat,
el desgast i això,
si no t'atrapa i si no t'enganxa, no...
Ara, de moment, les pràctiques que fan són xules,
perquè és que programar activitats i això és bonic,
no? Clar, això és un altre aspecte.
Jordi, els alumnes que arriben a la vostra empresa,
al vostre centre, a fer pràctiques,
com els veus?
Com definiries el seu perfil?
Doncs, de moment, jo penso que hem sigut molt afortunats,
o és que tot són així,
però les persones ens han vingut realment
amb molt motivades i amb moltes ganes.
És a dir, que és una persona,
en el nostre cas,
que és un cas molt concret,
ens han vingut persones,
doncs, amb l'edat,
deuen estar al voltant dels 20 anys,
una cosa així,
i amb ganes d'aprendre,
amb ganes de treballar en aquest sector,
com deia el Raül,
doncs, que realment es veu que tenen...
L'ell i Raül, eh?
Perdona, eh?
Ivan.
Amb ganes d'estar al sector,
que com molt bé deia l'Ivan,
doncs, ho fan bastant,
es nota que és per vocació, eh?
És a dir, que si no ho fan per ganes,
doncs,
els hi faria molt pesat.
Més que res, no ho sé,
en el cas de la programació que té ell,
doncs, potser encara
pots tirar
en un despatx en programació,
però, en el nostre cas,
que tenim bastant de contacte directe
amb les persones amb discapacitat,
doncs, aquí sí que...
De què fan exactament aquells joves
quan estan amb vosaltres?
Doncs, depèn del servei.
Penseu que nosaltres...
Com és un dia qualsevol de pràctiques?
Doncs, hi ha una part d'hores
que es fan a l'oficina,
per exemple,
parléssim del servei de tuteles,
de tot el que són persones
amb discapacitat i tal,
doncs, hi ha una part
de tràmits administratius a l'oficina
i hi ha una part de visites
als centres on aquestes persones
estan institucionalitzades
per tal de veure com estan,
quines necessitats tenen,
de portar-los a diferents necessitats
que puguin tenir
des de temes quotidians
d'activitats administratives
que han de fer,
de portar-los a roba
que els pugui fer falta...
és molt variat.
Això en un cas d'un servei de tuteles,
en el cas d'un servei més assistencial
com pot ser un centre de gent gran,
per exemple,
doncs aquí el tant percent d'atenció directa
o de contacte directe
amb els residents o amb les famílies
doncs és molt més gran.
Clar, aquestes pràctiques
van molt bé
perquè no només ells
hauran de fer l'atenció
a aquesta directa,
sinó que també hauran d'avaluar,
hauran de fer projectes,
és a dir,
a lo millor no és aquella persona
que fa, diguem-ne,
la intervenció directa,
sinó que ha de planificar
fer tota una programació,
per tant, diguem-ne,
que està a la base
durant el teu periodista
i ja els hi va bé.
I volies intervenir
en aquest sentit, no?
Sí, volia afegir una cosa
que era l'importància
aquesta de la motivació
en el treball
i també l'importància
en el camp
en què treballem
de la formació
perquè moltes vegades
subvia la formació
i sembla que tenia aptituds
i competències tècniques.
És molt bona persona,
pot treballar en temes socials,
no n'hi ha prou.
Sí, en l'àmbit social
sembla que, bueno,
com que tots més o menys
tenim traça,
no sé què,
ja podem fer, no?
I em sembla
molt, molt important això, no?
Donar aquesta formació tècnica
en com programar,
en com no sé què,
ajudarà a la llarga
el sector social
a, bueno,
a vegades a desestigmatitzar-lo
perquè moltes vegades
sembla que allò,
com que no s'identifica
massa bé
en què treballem, no?
I, bueno,
si tenim una programació
al davant,
treballem per objectius,
tenim aquestes competències tècniques,
ajudem a professionalitzar el sector
i penso també
que passes menys mal ratos
perquè totes aquestes
habilitats tècniques
t'ajuden també
a treballar
en una base, no?
No és la més motivació.
Una cosa és el voluntariat,
que afortunadament
al nostre país
és un voluntariat
molt ben estructurat,
molt ric
i que un voluntari
pot treballar
en un determinat camp social,
però és el voluntari.
Diguem-ne,
que qui ha d'estar al capdavant
és un tècnic
amb aquesta formació
que esmentaves.
Probablement això
em val la pena
tal com has fet tu
deixar-ho clar.
Jo no sé
que consisteix
ara per ara
el treball de l'Elisenda.
Bueno,
el meu treball
és potser
un...
com t'ho diria,
és fer suport social
als alumnes
de l'institut.
I això com es tradueix
en el dia a dia?
A veure,
tots aquests alumnes
que en certa manera
estan en risocial.
Tu arribes a l'IES,
Vidal i Barraquer,
a l'hora que entren els alumnes,
això ja no és cosa nostra,
l'horari que fas
és cosa teva
i de la teva jefa
o jefe.
Tu arribes allà,
tens un despatxet,
no tens un despatxet,
et mous pel centre,
com funciona?
A veure,
tinc un despatx.
Anem a fer com una recreació
d'un dia qualsevol
a la vida de l'Elisenda.
Jolanda,
si em permet la recreació,
vols cal dir
que el Sembi
de l'Ibarraquer
té 1.300 alumnes.
Sí, sí.
Però el despatxet
petitet de l'Eli
per aquella porta
passa tota una riuada
d'alumnes.
Sí,
perquè jo atenc
bàsicament alumnat
de l'ESO,
que és l'ensenyància
obligatòria
fins als 16 anys.
Ara bé,
hi ha molt d'alumnat,
molta varietat,
hi ha gent
amb problemes socials,
famílies
amb molt alt risc socials,
que no es preocupen
prou els seus fills
o filles,
hi ha molt d'alumnat
immigrant,
amb hàbits
molt diferents
als nostres,
també amb,
com tu li digues,
emocionalment,
un noi o noia
que ha immigrat a Espanya,
a l'igual també té,
bé,
sempre té més dificultats
socials,
inclús emocionals,
doncs,
enyora el país d'origen
i aquí s'ha d'integrar
també.
La síndrome d'Olisa
és que diuen,
no?,
que d'abandonar
el teu territori
i arribar a un que és
desconegut
i que a més tens problemes
i si a sobre
doncs hi ha la teva família
i el teu entorn familiar
també té dificultats
perquè també acaba d'arribar
i que si té feina.
I després el grau de formació,
no?,
perquè aquests nois,
tot i que tinguin aules
de reforç o noies,
se'ls integra més o menys
per l'edat
en el curs que els toca.
Exacte.
Però clar,
sempre pot haver-hi
unes mancances
socials,
però tant gent
d'immigrant
com gent d'aquí,
de Catalunya,
d'acord?
Jo feia atenció
individualitzada
amb aquests alumnes.
El més gros
és que se suposa
que has de donar solucions
i no sempre n'hi ha.
Sí, però no es pot solucionar tot.
Clar.
I més, a veure,
doncs el suport,
doncs les eines,
però a vegades,
no ho sé,
és l'escola,
bueno,
perdó,
l'institut,
és la família,
és l'entorn
on es mou la persona.
Per tant,
el teu contacte
no és només
amb el noi o noia,
sinó també
amb el seu entorn,
o tot se soluciona
a les quatre parets
del centre?
Home, no,
treballo bastant
amb les famílies,
també feia assessorament
també a les famílies,
quan hi ha alguna problemàtica,
també els assessoro,
si ve coses
que se m'escapen
una mica de les mans,
encorregint
uns serveis socials,
també.
Treballes coordinadament
amb altres organismes,
que pugui,
si veus que,
doncs,
ja sobrepassa
una miqueta
allò que puguin ser
les teves competències,
segurament,
més enllà del centre.
Amb tot aquest alumnat
també treballo
tot el tema
d'habilitats socials,
des de l'autocontrol,
assertivitat,
autoestima,
pensament conseqüencial,
tot aquest...
Per tant,
perdó,
aquest noi o noia
que pugui tenir
aquestes dificultats
en risc d'exclusió social,
d'integració,
diguem-li com vulguem,
diguem-ne que
té hora amb la Eli
determinats dies a la setmana?
Sí,
però és bastant espontani
tot al final,
perquè clar,
ells en teoria
tenen que anar a classe,
a l'institut,
en teoria tenen...
Qui fa la detecció
del problema al centre?
O el puc fer jo,
el pot fer un tutor,
el pot fer un professor,
depèn,
o a l'igual ja t'avisen
des de serveis social
abans de començar el curs,
ep,
que hi ha un noi,
que hi ha moltes dificultats,
i ja t'avisen
abans que el coneixis.
Quant de temps
portes fent aquesta feina?
Aquest és el tercer curs.
I no estàs tipa
de veure problemes?
No,
t'acostumes.
Per allò que dèiem,
no?
De què has de crear.
Sí,
bueno,
hi ha problemes,
però veus que també
hi ha coses
que es van solucionant
amb el temps
i això també
t'acaba
agradant.
Bueno,
no és que t'agradin
els problemes,
però veus que...
Ja, ja.
Que hi ha solucions,
no sempre,
però que pots trobar...
O mig solucions.
I jo m'imagino
que el que és fonamental
és que més enllà
de les teves habilitats personals,
allò que dèiem
que ja portaves
de casa teva,
tota la formació
que has fet
per ser una professional
titulada
en aquesta feina,
vull dir,
sense aquestes eines
no haguessis pogut
tirar endavant la feina,
no?
Exacte.
Una mica seguint
el que deia l'Ivan.
Sí.
Per molt que t'agradés
i tinguessis vocació.
Home,
t'hauria de donar
una formació
perquè tu no pots...
Bé,
pots saber
quines són
una mica
les habilitats
de comunicació,
però potser
tampoc saps
com treballar-les
o l'assertivitat.
Saps què és,
però no la saps treballar,
si no.
I a vegades
també es fa a través
de les entrevistes
amb les persones.
Mirem la part més positiva.
Jo no sé si
el primer any
vas tenir algun alumne
de primer o segon d'ESO
que després ha continuat estudiant
i has pogut fer el seguiment.
Has tingut algun cas així?
Sí,
hi ha gent que s'ha actuat
en un moment determinat
i ara han continuat
els seus estudis.
I han quedat l'ESO,
alguns?
És que clar,
vaig començar jo primer
i ara estan a tercer encara.
Clar,
hi ha algú que tinguessis
de segon o tercer,
no?
Ja de tot,
però clar,
és que no només es tracta
del tema acadèmic,
es tracta
de que siguin persones
també,
saps?
No només...
Clar,
jo a més que ensenyo,
jo educo.
A mi tot el tema
de coneixements acadèmics,
si són nois
que realment
poden seguir
les classes,
poder-se treure el títol,
sempre els encamino
cap a que segueixin estudiant.
Però clar,
després hi ha
algun tipus d'alumnat
que està inadaptat al centre
perquè no volen estudiar.
Hi ha molts alumnes
de 15 a 16 anys
que ja tenen clar
que no els agrada
estar a classe
davant,
en una taula,
fent un treball
molt teòric.
I joves que han vingut de fora
de fet venien a treballar.
També n'hi ha
que venien a treballar.
Venien a treballar
i es troben que no poden
perquè no tenen l'edat.
Exacte,
i aquests
tenen que ser alumnes
als centres educatius.
Alumnes.
Clar,
aquest és només un exemple
d'un sector de la societat,
parlem de nois i noies,
independentment que hagin vingut de fora,
que siguin d'aquí,
però el que sí que és cert
és que la nostra societat
cada cop té més demanda
de treballadors socials
des d'aquest punt de vista
de la formació
que doneu al centre.
Vull dir,
que hi ha molta demanda social
des de les diferents perspectives
institucional,
privada,
de formació.
Vosaltres ho veieu així.
L'atenció a la dependència,
la immigració,
famílies desestructurades.
Hem creat una societat
que té molta demanda
d'aquest tipus de professionals.
D'això no hi ha dubte.
Sí, hi ha molts canvis socials
en aquest sentit.
En el cas de la dependència,
des de la tradició
de cuidar casa,
cuidar amb institucions,
això ha professionalitzat
un nou sector
i és un sector que va més
perquè la piràmide de població
evoluciona com evoluciona.
És a dir,
temes demogràfics,
més temes culturals i socials
porten a professionalitzar
aquest sector en el nostre cas.
i penso que el bo
que porten els integradors socials
o el gran futur que tenen
és que en aquest sector
fins ara teníem
molt personal de base,
doncs d'auxiliar
amb les tasques
habituals a la vida quotidiana
i després tenim
un equip tècnic
de llicenciats, etcètera
i ens quedava pendent
d'aquestes figures
més de coordinació,
d'enllaç d'uns amb els altres
i penso que aquest perfil
en el nostre cas
el poden cobrir força bé.
Que m'asseu la demanda
cada cop és més forta, no?
Sí, de fet institucions
com el Pere Mata comentava
d'augmentar la plantilla
i ens demanava informació
sobre els alumnes que acaben.
Vull dir que sí que hi ha
realment demanda
i sobretot
és el que tu dius
és que és tan ampli
l'alumne quan ha acabat d'estudiar
pot accedir
a tants col·lectius diferents
que segons el que li agrada
es pot especialitzar com tu deies
perquè des de temes de prostitució
drogodependàncies
expresidiaris
immigrants
joves delinqüents
o predelinqüents
és que hi ha molt de...
Centres tutelars de menors
que també deus en un altre camp
en el qual es pot treballar
Centres d'acollida
és xungo
que hi hagi tanta demanda
d'aquests professionals
amb permís
dels professionals
que hi treballeu
és xungo
al fons no és demanda
és una necessitat
sí que
amb aquesta societat benestant
hi ha parts
que no
que no comparteixen
tot això
i és
bueno
hi ha aquesta necessitat
de cobrir
aquests aspectes
que és el que comentaves tu
al principi
que queden
poc visibilitzats
vosaltres això ho detecteu
que són problemàtiques
que ningú veuria
que són ells tan latents
una miqueta amagades
i és quan us poseu a treballar
que us adoneu tot el que hi ha
exacte
sí
un institut d'ESO
vist des de fora
tot és alegria i festa
sí
o bueno
o a vegades
no ho sé
ostres
com que treballes amb adolescents
i jo sí
la gent no hi fa com molt respecte
i més si són immigrants
o que tenen problemes
després
quan estàs dintre
dius
no
no és tan exagerat
recordes el primer cas
uf
en el que vas treballar
sí
qui diu el primer
diu el segon
sí
però no el recordo gaire bé
potser
t'estimes més oblidar-ho
segurament
perquè l'experiència
és un grau
ja després de tres anys
aquell primer cas
amb el qual et vas trobar
segurament ara
el resoluries d'una altra manera
no hi ha dubte
com estem de places
Àngela
és a dir
quan s'obre el període de matrícula
falten places
s'obren places
de la demanda que hi ha de joves
que volen accedir a aquests estudis
de moment
s'ompli el que és
un curs
un cicle
per les tardes
un curs
és suficient
si és suficient
s'ampli
està equilibrat
entre l'oferta
i la demanda
que hi ha al mercat laboral
sí
poden venir
ningú es queda fora
però omplim
una aula
per poder impartir
les classes
i pel que fa a les pràctiques
parlàvem de l'Ajuntament
parlem
de l'empresa
de FIS
que aleshores
hi ha empreses
parlaves del Pere Mata
sí
és que
clar
el tindre
tantes vessants
l'alumne
també pot escollir
fer pràctiques
en diferents llocs
pot ser en centres
d'educació especial
com
Solc
o pot ser
centres
de paràlisi cerebral
com la Montanyeta
o pot ser
col·laborant també
en projectes comunitaris
per exemple
tu
Ivan ho sabràs millor
però
qui no es vol dedicar tant
a aquesta vessant assistencial
si col·labora
en projectes comunitaris
per exemple
en programes
ja no
d'inserció
sinó de prevenció
de l'emarginació
per exemple
d'immigrants
no esteu fent ara
uns programes
de música
intercultural
sí
amari
estem preparant
el Tarragona
Mestival Sound
que ho farem
el 7 i 8 d'agost
que
pretén una mica
ser una mostra
d'aquesta diversitat
i això
ho estem treballant
molt amari
clar
perquè si un diu
és que m'agradaria
estudiar este cicle
i no vull dedicar-me
directament a l'assistència
directament
se pot dedicar
a temes socials
els joves que fan pràctiques
programant activitats d'estiu
tot això
doncs és una altra manera
de treballar
després també
en residències
de la tercera edat
i aquí sí que deu haver-hi
una demanda
sí
és el sector
de més creixement
el sector del futur
sembla un contrasentit
però és el sector del futur
realment
i és molt important
saber
el que tu comentaves
i Holanda
que de vegades
un
potser
si pensa en la integració social
pensa directament
en el cuidador
però és que un tècnic superior
el que pot fer
són
elaborar programes
un programa d'habilitats socials
a veure
estos usuaris
quins temes
hi ha
que es pot treballar
poden inclús
dinamitzar
dinàmiques de grup
o
les activitats
de la vida diària
anem a augmentar
el que és l'autonomia
anem a fer un programa
un seguiment
l'ajut
indicar
el cuidador directe
quina ajut
ha de donar
com se treu
progressivament l'ajut
una avaluació final
reunions amb l'equip
interdisciplinar
com va evolucionant
i això
és una tasca
molt motivadora
si realment
un
posa allí
tota la carn enlaçador
perquè de veure
uns usuaris
amb unes
dependències
i clar
evidentment
hi haurà casos
en què
serà més difícil
que altres
però
veure el potencial
i fins on es pot arribar
i valorar els petits passos
vull dir que
el que és l'integrador
en quant a la programació
d'activitats
pot crear
moltíssimes coses
a tallar
d'anècdota
de curiositat
hi ha
cicles formatius
que ens han comentat
les persones
que estan al capdavant
que exclusivament
estudiaven
nois
i no pas noies
i d'altres
que passava tot al contrari
en aquest cas
més nois
més noies
per allò de la tradició
que les dones
es dediquen més
a allò que té
de tenir cura dels altres
concretament
en el cicle
que jo
bé en el curs
que jo he sigut tutora
de 23 persones
22 noies
i un noi
continua sent
una d'aquelles professions
que trien més les dones
i l'altre dia
que parlàvem
tots els temes
aquests d'electricitat
i tot plegat
te'n recordes Francesc
que en noies
no n'hi havia ni una
ni una
jo et voldria dir
que m'ha fet pensar
l'amiga Àngela
i l'Ivan
a nivell d'experiència
i de programa d'integració
a Tarragona
hi ha una experiència
bona que me sembla
que fins i tot
el Vidal i Barraque
ha col·laborat
que és amb l'ONADA
l'ONADA
és un programa
d'integració
de jovent
en una situació
d'integració
en la qual
la societat
en una zona
veïnal
com és llevant
els ha agafat
amb estima
perquè se'n preocupen
de les zones
esjardinades
és a dir
una manera
d'agafar
una jovent
amb dificultats
que els hi doni
una feina
una tasca
de responsabilitat
i que ajuda
socialment
per la seva tasca
que fa
amb un entorn
com potser
els integra socialment
com potser
ajuden la societat
ells mateixos
els quals estàs
integrant
ells mateixos
i són programes
a tindre present
sí que és el que
diuen dels projectes
comunitaris
sí sí
és un altre camp
animem
aquells
que
o aquelles
aquells
eh
subratllem aquells
a veure si fem
una mica
de trasbassament
de vocacions
d'un sector
cap a l'altre
de totes maneres
Elisenda
estàs treballant
dins de la branca
del que tu volies
o arribes una miqueta
circumstancialment
en un futur
t'agradaria
continuar en aquesta línia
d'atenció als joves
sí
a més com que ets jove
jo suposo que és un avantatge
no no
és un avantatge
també
que siguis jove
i tinguis
aparència de jove
doncs que creï
una certa confiança
en principi
Ivan això també
és veritat
però tots els tècnics
que treballeu amb joves
sou joves
que això no sé
si una discriminació
m'ha vingut al cap
ara veia estar
aquest dissabte
amb uns nanos
que vam portar
a la fila del còmic
i per mi era espectacular
veure els nanos
aquells vestits de manga
i això
soc jove
però ja m'he perdut un pas
perquè no
que costa
les noves generacions
tenen uns altres codis
i uns altres
però és més fàcil
que
diguem-ne
trencar el gel
persones com vosaltres
que sou joves
que no pas
doncs
una persona
com el francès
o com jo
que m'inspirem
més allò
mira
el papa
la mama
o l'àvia
o l'àvia
si tenen una mica
de mala baba
els nens
no?
és a dir
és més fàcil
diguem-ne
o no
o no necessària
bé
crec que has de tenir
esperit jove
més que ser jove
has de saber
sintonitzar
és que
vull dir
tampoc serveix
el col·legue
perquè llavors
no aleshores
no fas el teu paper
no jugues el teu rol
i no has de ser mai
els seus amics
no has de ser amics
sintonitzar amb ells
això és evident
que ja es vincle
són vincles professionals
per tu
pots ser empàtic
amb ells
però no tens
que posar mai
el seu nivell
i això
vosaltres
ho teniu molt clar
però ells ho tenen clar
perquè clar
ni que tu no donis peu
ells poden crear
un vincle efectiu
sobretot si parlem
de persones
que tenen molts problemes
diguem-ne
d'entorn
no però ells saben
que estàs allí
també per ajudar'ls
jo crec
mai he tingut cap problema
que algun alumne
pensés que és col·lega meu
mai m'ha passat
bueno
que duri
que duri
això és interessant
alguna cosa més
que creieu que sigui interessant
per als futurs
professionals
jo volia comentar
que
concretament
en el cicle d'integració
es matriculen alumnes
de totes les edats
des de 20 anys
concretament
en un any
tenia gent de 20 anys
fins a 40
llavors això també
té una riquesa
perquè gent
que ha estat a casa
o ha estat criada
educada
estan en els fills
després tenen ganes
d'incorporar-se
el món laboral
i el fet que
ja tenen
el batxiller
o faig una prova d'accés
és com
veure gent
concretament
jo tinc dos alumnes
d'aquestes edats
i veure
la il·lusió
i les ganes que tenen
també és molt motivador
per a nosaltres
la família
serveix a la comunitat
és una família
que forma
educadors infantils
o sigui
petitets
passen
per una animació brutal
que és animació
cultural
i acabem
amb integració social
o sigui
s'agafa des del petit
fins a gran
passant per una animació
és un acompanyament
en tots els col·lectius
que puguin tenir dificultats
a la vida
el que formeu aquí
al Vidal i Barraquer
i és d'agrair
les empreses
que col·laboren
amb els centres formatius
fent una tasca
també social
ells mateixos
perquè vulguis
o no
fan tasca social
és a dir
agafen alumnes
en pràctiques
que els ajuden
a formar-se
els ajuden
a acabar
d'assolir
professionalment
una tasca
que ells
evidentment
necessiten
perquè si no
no voldrien
alumnes en pràctiques
i de fet
després moltes vegades
els alumnes en pràctiques
les empreses
un cop
els coneguin
els coneixem
i vèiem com treballen
el moment que hi ha
una vacant
doncs també
segurament tenen
molts més números
que altres
que no coneixes
no lògicament
pel tema de la proximitat
és a dir
si una persona
ha estat dos mesos
tres a casa teva
fent una determinada tasca
i necessites un perfil
d'aquell tipus
doncs
cap millor
que una persona
que ja coneix la feina
i que sabrà com fer-ho
cada cop hi ha més tendència
a externalitzar serveis
cada cop es creen
més empreses
de caràcter privat
que treballen amb les institucions
també en aquesta professió
s'opta per l'autoocupació
en molts casos
de joves que surten
i no en el primer moment
però es plantegen
crear una empresa
independentment del règim
que la creï?
suposo que sí
el que passa és
perquè és un sector
molt actiu
i molt dinàmic
el de l'atenció
a la dependència
i en aquest sentit
imagino que començarà
a haver
estadística
en aquest sentit
que fins ara
desconec
però amb la mesura
que és un sector emergent
i que està en creixement
segurament
el tema de l'autoocupació
que també s'està promouent molt
pugui acabar portant
a muntar des de cooperatives
fins a empreses
de l'àmbit social
de tot tipus
acabem amb les dades pràctiques
qui els alumnes
o futurs alumnes
que vulguin interessar-se
que vulguin matricular-se
hi ha la preinscripció
la inscripció
la matriculació directament
en quin moment estem
Àngela?
el període de preinscripció
s'ha acabat
ja s'ha acabat
per tant
ara passem a fase d'inscripció
perdona
l'última setmana
encara aquesta setmana
estan a temps
sembla que sí
no sé
l'àlia que és l'integradora social
de l'institut
que ens integria tot
és millor que jo
i em sembla que aquest divendres
és l'últim
però igual
perfecte
mil coses
que algú s'adormís
quan arribi el moment
si queda alguna plaça
sempre també es podria matricular
segurament
no?
jo diria que és justet
perquè cada any
es troben que a nivell
de preinscripció
la cosa està molt limitada
hi ha altres instituts
a la província de Tarragona
que també fan integració
no però tenim aquí
Tarragona
doncs fins divendres
ho ha dit l'Elisenda
si no li fan
ho ha dit l'Elisenda
per tant
els han de fer
la preinscripció
moltíssimes gràcies
Àngela, Ivan, Jordi
i Elisenda
ha estat un plaer
com sempre
hem après moltíssim
de l'oferta formativa
que tenim aquí
a la ciutat de Tarragona
des d'aquest espai
eïnes
que fem en col·laboració
amb la Confederació d'Empresaris
moltíssimes gràcies
molt bon dia
molt bon dia