.
Ja els deia ara fa un moment que faríem un tractament per rejuvenir-nos.
Ens tornem més joves i anem cap al Neolític,
que és el que ens ocupa avui en el temps de l'IPES,
aquest espai que fem en col·laboració setmanalment
amb l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Ens situem al Neolític, a més amb tres convidats que acaben d'arribar,
no del Neolític, la màquina del temps a l'IPES encara no l'han descobert,
però sí d'una excavació que s'ha fet, si no m'equivoco,
ha acabat fa molt poquet el Pallà Sant Jusà.
Es tracta de l'Amèlia Bargalló i Juan Ignacio Morales,
són codirectors d'aquesta excavació.
Amèlia, Juan Ignacio, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts, ens acompanya d'altra banda Marta Fontanals.
Bon dia, Marta.
Bon dia, molt bon dia.
Experta en Neolític, ella és la directora del Cabet de Cambrils
i no heu començat perquè esteu pendents d'uns permisos, no?
Estem pendents de permisos, però en relativament pocs dies
esperem començar i tornar a excavar aquest jaciment,
aquesta joia del Neolític que tenim aquí a les comarques de Tarragona.
Una joia i un referent importantíssim per conèixer com ha anat evolucionant, no?
Com s'ha anat introduint aquest període més modern de l'evolució humana.
Sí, perquè tenim cronologies d'un Neolític molt antic,
és a dir, tenim els referents d'aquesta primera neolíticació
i també tenim tota una sèrie d'evidències, una sèrie de materials
que ens expliquen com evoluciona aquest període.
Interessant saber que això segurament en un llibre,
que ara parlarem com es produeix aquesta evolució, aquest canvi,
des d'aquell Neolític del Pròxim Orient fins a aquest que tenim a la península obèrica.
Comencem parlant del llibre, que ho aglutina tot una mica,
després en tot cas fem una mirada a les acabacions de les que acabeu d'arribar.
El llibre explica com va ser la implantació del Neolític al camp de Tarragona,
com va revolucionar el sistema econòmic i el presenteu demà a Cambrils, no?
Demà a les 8 al Saló d'Actes del Centre Cultural de Cambrils
presentarem el llibre que vam començar fa dos anys
i ara per fi el presentarem.
El llibre que és teu, del Javi Oms, no?
Sí, meu i del Javi Oms.
Que és un treball que parteix de les excavacions que heu fet anteriorment.
Sí, l'excusa van ser les excavacions que vam començar al Cabet amb la Marta
i llavors ens vam trobar que realment el Neolític,
tot i ser un període cultural força conegut,
perquè és bastant recent, hi ha moltes restes...
Desperta moltes simpaties, no sé per què, el Neolític, no?
Sí, i sempre està a dalt de totes les coves,
jo és el primer que es troba, jo és el primer que es veu,
però ens vam trobar que realment el camp de Tarragona
tret dels treballs de Salvador Vilaseca, que fa ja 50 anys.
Han canviat molt la recerca.
I alguns treballs que va fer, jo, Sant Maria Miró,
no s'havia treballat gaire i no hi havia cap treball de síntesi complet,
no hi havia un punt de partida per començar a encabir
tots els resultats que havíem d'anar obtenint del Cabet.
els materials que heu analitzat eren materials que ja estaven prèviament al museu,
a banda d'altres que hagin pogut sortir del Cabet de Cambrils, no?
Sí, van ser materials d'una intervenció antiga que es va fer a la zona,
d'una obra que es va fer per un col·lecte d'aigües
i es va recuperar un munt de material que estava allà emmagatzemat al museu.
Llavors ho van plantejar com una excusa per començar a posar en solfa
tot el tema del Neolític, no només a Cambrils,
sinó a contextualitzar-ho al Camp de Tarragona.
Però sí, és una miqueta...
Sí, digues.
S'ha rescatat una miqueta el gestiment del Cabet amb aquest estudi, no?
Perquè, Manuela, fins que no s'hi ha pogut fer una excavació arqueològica sistemàtica,
sempre és un gestiment que s'havia excavat de manera...
a través d'excavacions d'urgència, degut a l'urbanització de la zona,
en aquest sentit el treball que han fet el Juan Ignacio i el Xavier
és una mica un rescat de materials
i tot un treball que ens donarà una informació velocíssima
a l'hora d'interpretar les excavacions que estem fent ara al jaciment.
No ve a ser exclusivament un inventari,
sinó que es presta també a interpretacions, no?
I a crear hipòtesis al voltant de com s'ha desenvolupat
i com penetra el Neolític,
que és tota la conga de la Mediterrània, segurament.
Sí, és un treball que, tot i ser un material que no ha estat trobat en excavació sistemàtica,
que no pots tenir tota una sèrie d'elements de documentació
que treus quan fas una excavació sèrie programada,
sí que el que fa és que ens dona una idea de què és el que tenim aquí
i què és el que porten aquesta gent quan arriben per primer cop
i com es comporten en diferents àmbits, sobretot tecnològicament,
però a partir d'aquesta base que m'ha assentat el llibre
començar a interpretar tots els resultats que vindran després amb l'excavació
i que estem obtenint amb l'excavació.
Però sabem del que ve, quines restes?
Indústria lítica, però també guarniments?
A lo millor heu trobat o no tant?
Sí, bé, el cabet, com ja ho havíem explicat en anteriors programes,
però bàsicament les restes arqueològiques que trobem són sitges,
és a dir, són estructures excavades al substrat
que s'utilitzaven per amagatzemar cereals, accidents de la producció,
i una vegada es deixaven d'utilitzar amb aquesta finalitat,
el que feia és que s'utilitzaven com a bocador per llançar-hi brossa,
i entre aquesta brossa el que nosaltres hi trobem és industrialítica,
ceràmica, elements de ceràmica,
que és un d'aquests materials que caracteritza el periode,
i després, degut a la seva proximitat al mar,
el que hi trobem és abundant, malacofauna marina,
és a dir, closques de caragols i de petxines marines,
algunes d'elles utilitzades com a ornament.
Com a ornament.
Sí.
Algunes altres utilitzades com a, funcionalitzades com a objecte,
i d'altres destinades al consum.
A vegades cometem l'error de donar les coses percebudes,
val a dir que el neolític, entre altres coses,
la rellevància que té és que suposa una autèntica revolució
en la que és l'evolució humana,
on l'ésser humà, o l'humínit, o com li volem dir,
deixa de ser recol·lector, caçador,
per ser agricultor, ramader, amb tot el que això suposa.
Per tant, és un període que,
tenint en compte el gran canvi que suposa per l'ésser humà,
té una important rellevància, no?
Sí, sí, exactament.
I a més a més ells ho reflexen molt bé en el llibre,
on fan, a part d'aquest estudi de materials,
tot aquest preludi on ell ens introdueixen
en aquest període i en què suposa
i en els canvis que implica.
Sí, sí, potser per això és una mica atractiu,
és més atractiu el neolític,
potser perquè es veu més semblant al...
El sentim més propers, no?, a nosaltres, segurament.
A veure, és on se senten una mica les bases
de la nostra economia productiva,
de la nostra societat, etcètera.
Probablement van ser els primers capitalistes.
Sí, sí, van ser.
Vés a saber, perquè hi ha això de les sitges,
guardo accident, a veure què faig amagament,
no sé, no sé, eh?
Sí, sí, la literatura...
Bé, els científics parlen del neolític
com la base de... exacte,
de la diferenciació de classes.
Dins del que és el neolític català
i també, naturalment,
en volem parlar de la balma de la Massana,
la balma de la Massana,
per una banda, per el cabet de Cambrils,
quina rellevància té dins del que és la recerca
d'aquest període?
Són els llaciments més importants,
més significatius, els que donen més restes?
És difícil parlar de llaciments més importants
perquè, com ja t'he dit abans, hi ha molts.
És una cronologia en què comença a haver-hi molts llaciments.
El que ens hem trobat a Cambrils, per exemple,
al cabet,
és que tenim una de les datacions més antigues de Catalunya,
si no la més antiga.
I això és important perquè fins ara
no havíem documentat neolític antic al camp de Tarragona,
s'havia documentat a la zona del Llobregat,
a la zona prepirinenca
i de sobte ens trobem
que potser el focus més antic de Catalunya
està situat al camp de Tarragona,
que és una zona adient per una gent que arriba de fora,
que se suposen diverses vies d'entrada,
però una d'elles pot ser la navegació costanera,
navegació de cabotatge.
Llavors, tota la zona del camp de Tarragona
considerem que és un lloc força atractiu.
L'home neolític ja navegava?
Sí, de fet es navegava molt abans.
Molt abans.
Sí, i una de les hipòtesis que més força tenen
per la difusió del neolític des d'Orient proper
és la navegació per cabotatge.
Seguir la costa a poca profunditat
i anar-seguir la costa
i penetrant cap a l'interior posteriorment.
El llibre recull també una mirada a tots els altres jaciments,
que ja a Catalunya no només se centra en el cabet de Cambrils.
Sí, en el llibre el que fem és contextualitzar el que tenim aquí.
I per contextualitzar-ho no podem començar parlant de...
De sobte, fa 7.000 anys, aquí apareixen un som,
un som és que porten ceràmica i que fan pedra polida.
El que fem és un orient proper,
que és on se suposa que trobem el focus del neolític que arriba aquí,
que arriba, que s'estem per Europa.
i allà el que trobem és un període que comença entre els 12 i els 14.000 anys,
un període en els grups paleolítics de la zona.
Es van sedentaritzant,
es van especialitzant en l'obtenció dels recursos vegetals,
es van especialitzant en certes espècies animals,
van començar tot un procés que dura 4, 5, 6.000 anys
i que finalment acaba sent el neolític que coneixem aquí.
Però aquí ja ve format, aquí ja ve complex,
aquí ens trobem...
Aquí hi havia comunitats paleolítiques i arriben neolítiques
i diguem-ne que se sobreposen i comencen a introduir aquests canvis.
Estem en aquesta hipòtesi?
Podria ser una de les hipòtesis?
Sí, això és un punt força problemàtic i força discutit.
Com tot en el tema de l'evolució humana, per això estan fascinant, no?
Sobretot perquè aquí a Catalunya no tenim gairebé cap jaciment
que abarquen les cronologies que són justament anteriors al neolític.
No sabem realment quin impacte van tenir a la comunitat valenciana sí que n'hi ha,
a l'Aragó sí que n'hi ha, però aquí a Catalunya ens trobem que del paleolític superior final
i el mesolític hi ha un lapse de jaciments.
No sé si perquè no els trobem, perquè no hi són, perquè s'han destruït.
Però és una hipòtesi prou raonable si es trobessin.
És allò com la hibridació de dues espècies, no?
Que mentre no trobem la segona espècie no podem confirmar-ho,
però es pot plantejar la hipòtesi, en aquest cas seria el mateix.
Exacte, en el cas de, per exemple, els jaciments del País Valencià,
on es troben diferents exemples de superposició de nivells,
doncs realment es barallen totes les hipòtesis, no?
Encara que n'hi ha que tenen més força que les altres, no?
Doncs si hi ha contacte, no hi ha contacte,
els clups neolítics se senten en un lloc
i els periolítics queden en les coves,
els neolítics viuen a la plana,
hi ha contacte, intercanvien materials,
no n'intercanvien, uns aprenen dels altres,
hi ha tota aquesta varietat d'hipòtesis.
Heu d'excavar i excavar i analitzar,
i és el que heu estat fent a la Balma de la Massana,
que vau acabar, diumenge?
Sí, el diumenge, el dia 19.
Ha estat llarga i profitosa aquesta excavació?
Vam començar el 4 al 19,
vam estar treballant al voltant d'unes 15 persones,
majoria estudiants del màster
de la Universitat de Rubí i Virgili,
vam excavar uns 15 metres quadrats
i vam ampliar el sondeig que havíem fet l'any passat.
En profunditat també.
Sí, perquè un dels objectius que tenim a la Balma de la Massana
és exactament el que estàvem parlant anteriorment,
trobar els primers anys que vam començar a prospectar per allà,
vam trobar indústria amb fògils directors del paleolític superior
i quan vam començar a excavar vam començar a excavar en neolític.
Llavors, un dels objectius d'aquest jaciment
i l'importància que pot arribar a tindre aquest jaciment
és que trobem exactament això,
l'evolució del paleolític superior al neolític,
que és una de les hipòtesis que us plantejàvem abans
que poden ser molt interessants.
I amb aquesta campanya el que hem fet és,
a part d'ampliar el sondeig de l'any passat,
excavar amb extensió
i excavar aquest nivell primer que vam excavar l'any passat
que correspondria a un epi cardial,
del qual hem recuperat abundant material arqueològic,
quasi tenim més de 3.000 peces.
O sigui que heu tornat amb les manetes plenes.
Sí.
Hem trobat...
L'any passat vam documentar dos nivells
i aquest any hem documentat un altre tercer nivell
que continua sent neolític antic
i de material arqueològic,
així per destacar,
tenim des d'industriarítiques,
ceràmiques,
que ens informen de l'utilitat de la cavitat,
de l'abric,
del qual hem pogut extreure
que hi ha una diversitat d'activitats
en aquest abric,
ja siguin d'hàbitat,
com també algunes més rituals,
perquè l'any passat vam recuperar
una dent humana que estava cremada,
llavors es pot apuntar que a part de ser hàbitat,
al llarg del temps també l'hauran pogut utilitzar
aquesta cavitat com a rituals funeraris.
També hem pogut documentar
treballs de recol·lecció, de casa,
aquesta informació la hem extret
a partir de les restes arqueològiques,
el que és la casa a través de la industrialítica,
la recol·lecció també a través de la industrialítica,
perquè hi ha eines que es dediquen a la recol·lecció,
i després també ceràmica,
que són els recipients on cuinaven
i amagatzemaven el...
Sabeu si continuaven sent,
i aquí a Catalunya, comunitats reduïdes?
S'ho dic perquè si en un espai com aquest
heu trobat aquest tipus de material,
podem parlar de comunitats petites,
de comunitats més àmplies?
Teniu alguna idea o en principi és una informació que no...
El que no podem dir és que aquesta gent hi visqués allà.
Ja.
Aquesta gent tenia normalment,
pel poc que es coneix,
tenien una mena de poblats,
més o menys estables,
però després tenien una sèrie de punts pel territori,
als quals hi acudien recorrentment,
ja sigui per...
Per buscar menjar, no?
...punts de cacera, punts de recol·lecció,
punts per les seves rutes dels seus viatges.
No podem dir que fos allò realment un poblat,
perquè no...
Llavors tampoc podem inferir quina era la població
que trobàvem allà,
que es trobava allà.
De restes humanes només heu trobat una dent?
Sí, de moment sí.
De moment, per tant...
El que ve no hem trobat mai, eh?
No, el que ve abans no hi he esmentat,
que trobàvem restes òsies,
perquè ja existeix, pensem,
perquè fins al moment no hem trobat cap tipus de resta òsia,
ni animal ni humana,
per tant pensem que hi hauria un problema de conservació.
És a dir, en molts casos,
i sobretot el camp de Tarragona ens passa,
no només neolítics,
sinó en jaciments paleolítics,
o fins i tot posteriors,
de l'edat del bronze, etcètera,
en què el tipus de sediment
no permet que es conservin restes,
això com els ossos,
fins i tot altres tipus de restes,
com són pòlens o...
I en el capeta no hem trobat...
Vam trobar l'any passat un petit osset,
però amb molt mal estat de conservació
i impossible d'identificar.
És curiós, eh?,
pel propi terreny,
la composició del sol.
Sí, sí,
el camp de Tarragona és habitual,
ja et dic,
en els jaciments,
tant en cova com a l'aire lliure,
així,
que es trobi poca fauna o gens.
Les dificultats de treballar
a la balma de la Massana,
al Cabet,
per el fet que estem parlant
d'un jaciment pràcticament urbà,
que és el cas del Cabet,
en el cas de la balma de la Massana,
què està?
Diguem-ne,
fora d'un nucli urbà,
o també és urbà?
No, no, està...
Plena muntanya.
Del món salvatge.
Queda un vigilant allà?
No, no, poca broma, eh?
Parlar de la seguretat dels jaciments
algun dia n'hauríem de parlar,
perquè realment també és un tema
de responsabilitat
de la pròpia societat, no?,
de respectar aquests jaciments.
I a més, ara que ha sortit fa poc,
un mes, un mes i mig,
va sortir la notícia
que s'havia destruït
un dels jaciments més importants
pel que fa al neolític
a la península ibèrica,
que era la cova de Chaves, a l'Aragó.
Una cova que la portaven
excavant no sé si 20 anys
i era un dels referents
a nivell del neolític
i fins i tot del paleolític superior
i es trobava dins d'un cot
o de caça
i la van buidar completament.
Va sortir la notícia fa ben poc.
Doncs, escolta,
potser sí que cal posar-hi atenció.
El problema és que moltes vegades
els arqueòlegs hem de fer
de policies,
pràcticament dels jaciments
que nostres ho coneixem, no?
I llavors més o menys
t'ho vas anar controlant
perquè en realitat
hi ha molt poca conscienciació.
El treball de la recerca arqueològica
és un treball molt de seqüències
i aleshores esteu al jaciment,
porteu tot el material,
ara tancar-se al laboratori,
doncs documentar tot allò.
Per tant,
els jaciments no s'està tot l'any,
no estan ocupats constantment
amb arqueòlegs i investigadors treballant-hi, no?
No,
i n'hi ha alguns que,
afortunadament,
ja sigui per iniciatives municipals
o perquè hi ha uns remenents de diners,
doncs s'aconsegueixen més o menys
ballar, protegir,
però n'hi ha d'altres
en què és això,
l'escassetat de recursos,
o la situació fins i tot
no permet que es protegeixi
i llavors en aquests casos
hi ha tota una sèrie d'activitats
de fortius
o de propietaris
o fins i tot de gent
que fa que en moltes cases
es malmetin.
Se'ns passa el temps volant.
El tema de la massana,
vau trobar també restes de cuiru,
de pell, no?
No, el que vam trobar
són eines
que serveixen per treballar la pell.
Ah, i aleshores això fa suposar
que ja la treballaven
i bé, anteriorment també
hi havia altres espècies,
però vaja,
hi ha molt de...
molt de que excavar encara, no?
Sí.
Bé, el cono de cementació
de l'abric
té uns 14 metres
de profunditat,
no saps, pensem,
tal com
el que hem estat observant
i el que hem començat a excavar
és
un metre?
Un metre.
un metre de profunditat
i el material
que s'arriba a extreure
és molt nombrós
i també és molt divers.
Quan torneu?
Perquè això sempre està
una mica en funció
dels finançaments,
de la part econòmica,
no?
S'obren,
es tanquen
en funció de la dotació,
el finançament
que hi ha d'excavació.
Aquesta és una excavació programada,
llavors el que es fan
són campanyes anuals
i hem acabat
aquesta campanya
i segurament que l'any que ve
per vols de Setmana Santa
hi tornarem una altra vegada.
De moment s'ha usagerat feina
tot el que heu portat allà
i la presentació de demà
del llibre
que m'imagino que és un moment
especial per a vosaltres,
no?
Ho diràs, home,
estarà el bo i millor,
eh?
Sí, perquè més a més
la veritat és que
el material arqueològic
que ells han analitzat
és quantiosíssim
i la informació
de contextualització
que han fet ells
també és important,
o sigui que han sigut
dos anys d'activitat
plena.
Ho tinc aquí,
no ho volia dir bé,
és demà
a les vuit del vespre
a la sala d'actats
del Centre Cultural de Cambridge
i s'intervindrà
Josep Maria Vergés
que és investigador
de l'IPES
i la Marta
que és la directora
de les excavacions
d'Alcabet
doncs també
estaràs allà,
lògicament.
No sabeu
quan començareu
a Cambrils?
No, comptem en que
potser la setmana que ve
potser l'altra,
però ja et dic
ha de ser relativament imminent
com cada any també.
Hem posat énfasi
en el llibre
que és obra
del Juan Ignacio Morales
i el Javier Oms,
coincideix amb Sant Jordi,
per tant,
vull dir que
hem tematitzat una mica
la setmana,
hem parlat també
en breument
de com ha anat
aquesta campanya
al Pallàs
i de Cambrils
en parlarem,
sobretot si s'ha de començar
apropiament la campanya
perquè com bé deies
és un jaciment
que encara ha de donar
molt de sí.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona per la feina.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.