Fins demà!
És el temps que cada dimarts dediquem a l'IPES
a conèixer l'activitat que es desenvolupa
en el cid de l'IPES,
que té la seu a la ciutat de Tarragona, com saben.
Els primers homínids que van arribar a Catalunya
fa 780.000 anys avançant.
Ara tenien una capacitat d'adaptació tecnològica
que va fer possible, millor dit, en el nostre territori,
un poblament de comunitats culturalment diferenciades.
Això ho he llegit textualment,
perquè forma part del titular
que encapçala un llibre que s'ha presentat
que és fruit d'una tesi doctoral
titulat El paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló.
És de Joan García Garriga,
investigador de l'Institut de Paleocologia Humana
i Evolució Social,
i una llarga llista de coses més
que penso estalviar amb el seu permís.
Joan, bon dia.
Com que el teu currículum està a internet,
nosaltres donem solvència, que és un científic
i un investigador de primera línia,
si no s'ho creuen, ho van a mirar,
perquè jo m'estimo més parlar d'aquest llibre,
no només del seu contingut,
sinó de la importància i transcendència
que té per parlar dels nostres llaciments prehistòrics,
els de Catalunya que a vegades han estat
una miqueta oblidats.
Efectivament, bé, si alguna cosa es caracteritza
de la prehistòria d'aquests primers períodes a Catalunya
és que moltes vegades hem mirat enrere
del nostre propi patrimoni antic
i aquí és una mica el que s'amaga
amb el que hem volgut recollir
amb aquesta línia de recerca,
és una reivindicació general
que va no només més enllà de la societat,
sinó també a nivell acadèmic
i sobretot institucional,
és a dir, tenim un patrimoni extraordinari
de primera línia que cal investigar
i que cal recolzar amb un suport, com dic, institucional
que faci possible, dintre de pocs anys,
que siguem un país, Catalunya, capdavanter
amb una recerca del paleolític inferior paralitzable.
Ara estem encara lluny de països com França
o altres països europeus,
però per això cal una mica que ens plantegem
què és el que estem fent,
on ens volem dirigir
i després unificar esforços
i recolzar la nostra recerca a Catalunya.
D'alguna manera, jo no sé si és ofenós,
jo diria que no,
amb aquest treball del paleolític inferior
a Catalunya i al Rosselló,
recuperes tot un seguit,
una tendència a una escola
que ja havia posat molt d'interès
i molt d'èmfasi
en el que és la recerca
de la prehistòria a Catalunya,
dels jaciments.
Sí, efectivament,
jo personalment
provinc de l'Escola de Paleolítistes de Girona,
em prové també altres investigadors
d'aquí de l'Institut de Paleocologia,
com l'Odal Carbonell o el Robert Sala,
i que és una escola que va néixer
una mica amb els principis romàntics
de l'arqueologia,
que era una mica,
no al marge de les universitats,
al principi,
a partir dels anys 70
neix aquesta escola,
però sí que era una recerca
una mica que es feia
de forma individual
i des del principi
sense el suport
d'aquestes institucions.
I una mica en aquest camí,
doncs,
hem anat agafant uns valors
molt importants
que llavors ens ajuden
per poder connectar
amb la gent i amb la societat
de què és el que realment
hem d'investigar
i com ho hem d'explicar.
Des d'aquí sorgeix
un treball molt ampli,
no només de divulgació,
sinó també d'investigació,
i més properament,
els últims 10-15 anys,
ha sigut una escola
que ens hem pogut
una mica institucionalitzar
amb instituts com
el de paleocologia
d'aquí a Tarragona
i la Universitat Rovira i Virgili
que ens ha permès una mica
a partir d'ara
oficialitzar aquesta línia de recerca
i més enllà d'aquí
ens permet ara
fer una recerca de prestigi
que sigui reconeguda
no només per la societat catalana
sinó també internacional.
No és una cosa,
diguem-ne,
de dir...
No, no,
nosaltres també tenim patrimoni
prehistòric.
No, no,
de dir,
el que aquí tenim
comparat
amb el que hi ha altres llocs,
si l'estudiem sistemàticament,
tenint en compte
l'important que és
anar comparant
en la recerca,
en el treball de recerca,
vull dir,
aquí tindrem un potencial
per seguir endavant
no només des de Catalunya
sinó arreu del monitor
els llaciments importantíssims
no restar sinó sumar.
Efectivament,
això és una mica
el que hem de fer
i a Catalunya hem de tenir en compte
que tota aquesta riquesa
del patrimoni que tenim
s'ha de rendibilitzar socialment
i s'ha d'investigar.
Tenim l'exemple
a partir del 2005
de la descoberta
que vàrem fer
gràcies a la continuació
d'aquesta línia de recerca
dura i difícil
del jaciment
de Vallparadís
a Terrassa
que una mica
s'ha pogut concretar
amb un jaciment
de primera importància
internacional
que tots just ara
comencem
a investigar
i la primera publicació
del qual
aviat veurà la llum
però que ha permès veure
en el cas
per exemple
de la ciutat
de Terrassa
què significa
tenir
en una ciutat
un jaciment
de primera línia
com rendibilitzar-ho
com poder-li treure partit
i les institucions
en aquest cas
de Terrassa
han acabat veient
que realment
l'important
que pot ser
recolzar
una recerca
en aquest sentit
i és un intent
que s'ha de
generalitzar
a tot Catalunya
per fer un pas més
i col·laborar
entre tots els equips
de recerca
catalans
que moltes vegades
és una cosa
que s'ha deixat de marge
a Catalunya
també una característica
és que des dels principis
la recerca
s'ha fet de forma
una mica individual
en el territori català
llavors el que fa falta
entenem nosaltres
és col·laborar
unificar esforços
i tots els projectes
que es desenvolupen
a Catalunya
actualment
que puguin col·laborar
entre ells
per fer una recerca
encara molt més forta
Aquesta és una tasca
que d'alguna manera
diguem-ne
que ha reactivat
l'IPES
aquesta multidisciplinaritat
a l'hora de treballar
tots els investigadors
de compartir experiències
abans a microfon
que et posaves
l'exemple dels dinosaures
a veure
abans del parc juràssic
jo m'imagino
que els dinosaures
sí podria treure
algun nen
d'aquests una mica volats
però va haver-hi un moment
que tots ens vam entusiasmar
amb els dinosaures
això també pot passar
amb els nostres avantpassats
amb aquests homínids
que van ser protagonistes
del territori
que trepitgem ara
per tant és bo
per una línia acadèmica
de recerca
i és bo
per la divulgació
efectivament
jo posava
posava abans aquest exemple
una mica així
a partir de la pel·lícula
aquesta Jurassic Park
fa 6-7 anys
que hi va haver
un gran boom
a tots nivells
d'un interès general
que es recuperava
un nivell
per exemple
pel món dels dinosaures
posàvem el cas
i si una cosa
jo m'ha quedat molt clara
amb el poc temps
encara que porto investigant
és que no hi ha absolutament
ningú
que no li interessi
aquesta història remota
que també veu
en romàntica
difícil
una mica
que a vegades
deixes volar
la imaginació
i dintre d'aquí
a tothom li agrada
una mica
preguntar-se
d'on venim
o què érem
exactament
i aquí
doncs
el que hauríem de fer
és intentar
que aquesta història
nostra
despertar un interès
i un entusiasme
entre la població
això és una feina
llarga
difícil
que ja s'ha començat
a fer a Catalunya
des de la primera recerca
del Paleolític Inferior
als anys 70
als inicis dels 70
a les comarques de Girona
i que ara
d'alguna manera
estem aconseguint
que tingui una continuïtat
i que hem d'aconseguir
amb una recerca
que ha de ser
científica i seriosa
a nivell nacional
i internacional
però que tingui
una doble vessant
i aquesta doble vessant
com moltes vegades
explica també
el professor Odal Carbonell
que és la socialització
i la divulgació
i més enllà
d'aquí encara
podríem afegir
intentar
o aconseguir
despertar
l'interès
i entusiasme
a tota la societat
que és la que farà
una mica
que recolzarà
la recerca posterior
perquè tot això
es vagi retroalimentant
d'alguna manera
estem parlant
d'un territori
tot un seguit
de materials
que estaven descoberts
però que
han passat
ara per l'anàlisi
pels coneixements
per la tecnologia
que tenim
en l'actualitat
perquè
tots aquests elements
parlin encara més
és a dir
es veu que se'ls havia tret
poca informació
ara tu li has aplicat
el tercer grau
a aquests objectes
a aquests espais
i es veu que han parlat
de valent
bé doncs sí
tot el
el que
el que hem fet
és enfocar
una línia interpretativa
una mica diferent
el que s'havia fet
fins ara
fins ara
teníem
pocs estudis
a Catalunya
que parlessin
en general
d'aquest període
a nivell
a nivell
de diversos
jaciments
sempre
la recerca
per motiu
disciplinària
i a nivell
de publicacions
solen centrar-se
molt normalment
en jaciments
concrets
o més enllà
encara
nivells
concrets
dintre d'aquests
jaciments
o encara més
diferents tipus
de registres
dintre d'aquests
nivells
i ara
el que hem volgut
fer
és
veure què passava
si analitzaven
de forma comparativa
en un mateix període
que és el del
Paleolític Inferior
els primers humans
o els primers catalans
una recerca
a nivell general
ho podíem fer
a Catalunya
perquè
com et comentava
disposem
de molts jaciments
que s'han investigat
profundament
des dels inicis
dels 70
fins a l'actualitat
és a dir
són pràcticament
40 anys
de recerca
discontinua
però recerca
i al cap i a la fi
molts jaciments
i molt material
hem pogut
estudiar-ho
de forma
unificada
i llavors
no ens oblidem
tampoc
que hem de fer
nosaltres
històries
és a dir
no ens podíem
quedar
només
en un simple
anàlisi
de la tecnologia
lítica
sense més
aquí dintre
hem volgut
fer una interpretació
històrica
que hem pogut
aconseguir
amb l'estudi
comparatiu
d'aquests jaciments
i per exemple
hem arribat
a algunes conclusions
que són interessants
i que fins ara
no s'hi havien arribat
en el cas
del Paleolític Inferior
català
com podria ser
per exemple
que
aquesta tecnologia
malgrat que
sempre s'ha comentat
que té un alt grau
d'homogeneïtat
o diguéssim
que és
en paraules més planeres
que és molt similar
tota la indústria
efectivament és així
però dintre
en un territori
en un territori
relativament petit
entre un grup i l'altre
com podria ser
diversos ecosistemes
aquí parlem
d'ecosistemes
que vindrien a ser
territoris
en els quals
poblen comunitats
humanes
i aquí el que veiem
una de les qüestions
històriques
és les singularitats
diferències
i particularitats
que té la cultura
material
de cadascun
d'aquests grups humans
i això
una mica
ja
sí que ens permet
fer una història
molt més enllà d'aquí
que és la de
que ens permet
parlar
o interpretar
en aquest cas
que és que
podien haver existit
en el nostre territori
a l'entorn
dels 800.000 anys
fins als 100.000 anys
comunitats
que són
culturalment
diferenciades
i singulars
que és una característica
humana
el que havia a la fi
és a dir
la singularitat
i les particularitats
de la cultura
de cada comunitat
és una cosa
que no està en l'actualitat
és una cosa
que retrocedeix
fins als primers moments
de la nostra història
i no podia ser menys
en el polític inferior
la dificultat
és com plantejar-ho
o quins arguments
empírics
et permeten
dir-ho
i això és la tecnologia
elítica
que acaba
siguent
un reducte
material
de la nostra cultura
això devia
i ara
estic fantasejant
una mica
però això devia
crear diferències
entre un grup
i un altre
que fossin més evolucionats
i la seva capacitat
han de modificar
el mitjà
per la supervivència
doncs faria
que uns fossin
més forts
que uns altres
que uns anessin
evolucionant
més de pressa
que uns altres
bé
això
en el cas
del registre
elític
no ho podem dir
és una interpretació
els tipus d'eines
que heu trobat
d'objectes
de material
venen a ser
els mateixos
són
podríem dir
són similars
però no els mateixos
és a dir
més enllà
d'aquesta
homogenització
tecnològica
que hi ha
el que és més interessant
en arqueologia
del paleolític
és buscar
les diferències
perquè és en les diferències
on hi ha la informació
vàlida
a nivell cultural
en aquest cas
i efectivament
dintre dels diferents
ecosistemes
dintre d'aquesta similitud
hi ha
algunes particularitats
com per exemple
algunes de les comarques
del nord-est
com pugui ser
de la selva
en els 300.000
400.000 anys
tenen una sèrie
d'instruments
com el conegut
bifàs
un instrument molt popular
o el fenador
penso que tenia
una fotografia
que m'ha cridat l'atenció
que és una mena
de ganivet
d'instrument
que tothom té
en el seu imaginari
d'alguna manera
o el fenador
que és una mena
de gran ganivet
de pedra
que té una vora tallant
i que segurament
podria ser molt útil
en tasques de carnisseria
i que són instruments
únics i singulars
d'una demarcació territorial
que vindria a ser
un ecosistema
per a aquestes comunitats
en el mateix moment
en altres ecosistemes
no trobem
aquests objectes
sinó objectes
que vindrien a complir
la seva mateixa funció
en el seu ús
per tant
s'havia plantejat
tradicionalment
que aquestes diferències
que pensem
que són tan interessants
vindrien a ser motivades
per un canvi
en la funció
o una funció igual
però no s'havia donat
una interpretació
de singularitat cultural
i diferències culturals
entre aquestes comunitats
o tenim
fins i tot
el cas
de la Cauna de l'Aragó
que és un jaciment
extraordinari
i molt popular
que està al costat
de Perpinyà
on tenim una sèrie
fascinant
de nivells arqueològics
que van des de gairebé
els 700.000 anys
fins als 100.000 anys
i aquí hem pogut veure
també altres diferències
com també aquest Bifas
que permet
per exemple
emparentar
diferents tipus
de jaciments
i diferents particularitats
i una altra cosa
també molt interessant
que és
tradicionalment
també s'ha parlat
també funcionem
com no podia ser
d'altra manera
per tòpics
o qüestions
que tradicionalment
en investigació
estereotips
que tenim tots
i que en investigació
també hi són
i que d'una manera
a vegades
mimven la recerca
que és per exemple
nosaltres
que som
fills de l'evolució
i de la revolució
tecnològica
i nosaltres
tenim al cap
la tecnologia
que s'ha accelerat
en els últims 50 anys
doncs les coses
són bastant diferents
en el Paleolític Inferior
hem volgut una mica
transportar
la nostra idea
de rapidesa
i modificació
tecnològica
en el Paleolític Inferior
i el que trobem
en el Paleolític Inferior
són llarguíssimes
continuïtats
a nivell tecnològic
i per tant cultural
i això ens dona
molt de què pensar
per exemple
en aquest jaciment
que et comentava
de l'Aragó
en 500.000 anys
podríem dir
que aparentment
no hi ha
una evolució
tecnològica
per tant
aquí la feina
de l'arqueòleg
que al fi del cap
és un historiador
és plantejar-se
quin significat
pot tenir això
per a les societats humanes
i hi hagi una aturada
una parella aturada
tan llarga
clar
sí
estem parlant
de milers i milers d'anys
i aquí
la nostra interpretació
que fem
quines hipòtesis
en el llibre
és
doncs bé
és en termes d'eficàcia
és a dir
els instruments
i la tecnologia
que té un grup humà
que és eficaç
i funciona
en un ecosistema
i d'acord
amb uns paràmetres
i formes de vida
es manté inalterable
per tant
això també
ens permet
ens permet
veure que el que era
important realment
era l'eficàcia
dels instruments
una vegada
aconseguida
aquesta eficàcia
tecnològica
permet
durant lapsos temporals
molt llargs
mantenir continuïtats
culturals
dit d'una manera
plenera
no necessitaven més
en aquell moment
exacte
tenien
d'alguna manera
tecnològicament
havien assolit
ja
el seu
no diré perfectes
però sí
eren eficaços
amb la seva relació
amb el medi
per tant
si això ho veiem
a nivell diacrònic
és a dir
en amplis espais
de temps
també pots pensar
si no hi ha
canvis
culturals
importants
que són
les mateixes
comunitats
humanes
les que es poden
anar perpetuant
en un territori
això és interpretació
però és una mica
els objectius
que fem en el llibre
és a dir
interpretació històrica
la significació
que té
per les societats humanes
la tecnologia
que trobem
en els jaciments
però fixa't
que estaves comentant
això mania al cap
això que feien
aquests homes
del paleolític
que era
homo habilis
homo erectus
corresponia com a homínit
bé Europa
Europa o aquest territori
el primer homínit
que és per exemple
les restes
que tenim a Td6
o a la cima de l'elefante
fa dos estius
és l'homo antecessor
és un homà
que arriba a Catalunya
o arriba
a l'Europa occidental
fa aproximadament
un milió i mig d'anys
aquesta és la primera espècie
clar doncs
aquests individus
això dominic
a vegades
individus
és com a més propers
no
és igual
tant se val
que deies
que en un moment determinat
assoleixen
el que ha d'omplir
o ha de complir
les seves necessitats
de supervivència
i fan una aturada
en l'evolució tecnològica
podríem dir-ho així
el que passa
és que això també
s'emmarca
quan estàs veient
amplis registres
a vegades també
pots veure alguna ruptura
en el polític inferior
no és usual
veure aquestes ruptures
tecnològiques
d'aquí que es parli
a vegades equivocament
d'indústries transicionals
a vegades
parlem d'indústries transicionals
i no tenim molt clar
el que això significa
és a dir
quina és aquesta transició
aquesta transició
és realment
el significat
que nosaltres li donem
és una tecnologia
pròpia
d'un moment
que també
té una adaptació
en termes d'eficàcia
en l'explotació
del medi
i a partir
del paleolític mitjà
és a dir
a partir dels 80.000 anys
aproximadament
sí que trobem
ruptures tecnològiques
més o menys nítides
per tant
quan trobes
una ruptura
tecnològica
nítida
ara estic pensant
en la recerca
que estan fent
els companys de Tarragona
a l'abric romaní
que en alguns nivells
s'ha vist un canvi
tecnològic
aquí ve
com adaptar això
no com adaptar
sinó com interpretar-ho
en termes històrics
i s'ha portat també
una interpretació
similar
a la que nosaltres fem
per períodes més antics
que és el de canvis
de població
i en definitiva
en canvis
de cultures humanes
que van
substituint
altres grups humans
en el territori
que també és una
és una constant
en la història nostra
estem ple d'exemples
de cultures
que suplanten
o desplacen
altres cultures
en el cas del paleolític inferior
també pensem
que va ser així
però clar
l'important és
interpretar-ho
amb clau històrica
a partir del registre arqueològic
però fixa-t'hi
en qüestions de tecnologia
en quatre dècades
hem passat
del telèfon
aquella norma
a l'iPhone
sí efectivament
tot és a base
de necessitats
una mica
les necessitats
que aquesta generació nostra
aquesta societat nostra
mai assoleix
l'objectiu
com aquell home
o dona homínid
del paleolític
que dius
que ella
jo amb això
caso als meus animals
era recollector també
era recollector
més o menys
m'organitzo la vida
i en tinc prou
li faltava ambició
segurament
bé ambició
o nosaltres ens a sobre
també d'ambició
efectivament
aquí volia anar a parar
al cap i a la fi
la necessitat
és la que fa la tecnologia
i a més
quan actualment
hi barregem
amb un sistema capitalista
on és necessari
innovar
crear noves necessitats
noves demandes
i que fomentin
el consum
llavors
és quan es produeix
aquest esclat
tecnològic actual
que però
en absolut
és paralitzable
que tenim en aquestes èpoques
fixa't
posa una miqueta d'èmfasi
en allò que dèiem
territorialment
per altres estudis
que s'hagin fet
en altres enjaciments
arreu del món
el període cronològic
que
que s'ha estudiat
en aquest llibre
en aquest
el paleolític inferior
en quant
aquesta evolució
tecnològica
correspon
a altre punt
del planeta
que tinguin
una evolució similar
en el mateix període de temps
evidentment
si expresso bé la pregunta
sí
efectivament sí
hi ha similituds
i diferències
territorials
en quant
al moment
d'aquest homínid
el problema
hi ha una recerca
molt profusa
en tot el que és
el paleolític inferior
a Europa
que és el cas
en el que ens enmarquem
però d'alguna manera
les diferents
interpretacions
que es fan
moltes vegades
són produïdes
per recerques
o investigacions
diferents
és a dir
no podem saber
què passa a nivell general
si no fem estudis
generals
aquest homínid del Rosselló
té alguna cosa a veure
amb un homínid
de l'actual estat
de Geòrgia
per exemple
no
en aquest mateix període
en el cas de Geòrgia
no es coneix
molt bé el registre
per exemple
a partir dels 500.000 anys
diguéssim
sí que hi ha un gestiment
extraordinari
en el cas de Geòrgia
que comentes
que és el conegut
m'ha venit per dir-ho
i sí que clar
que veus
moltes diferències
el que sí que està clar
és que d'alguna manera
tot el paleolític inferior
europeu
en general
pots trobar similituds
que són admeses
per la ciència
des de sempre
però l'important
és intentar buscar
aquestes diferències
hi ha una altra línia
de recerca
molt interessant
que també ens va
una mica emmirallar
o ens hi varem poder reflexar
que és el que fa
una investigadora francesa
que es diu
Marilène Montcel
al centre d'Europa
que en una sèrie
de jaciments
també d'uns 400-500.000 anys
detectava unes diferències
i aquestes diferències
també per primera vegada
les atribuïa
a singularitats culturals
diferències culturals
un era un jaciment
en una cova
l'altre l'aire lliure
i en el mateix període
d'atacions similars
trobava una disparitat
tecnològica
i aquí també
ho interpretava
de la mateixa manera
que nosaltres
és a dir
amb aquestes cultures
diferents
poblacions diferents
que ocupen zones diferents
per tant
és aquesta
jo estic convençut
que si aquesta recerca
genèrica
la féssim
en molts altres jaciments
o en zones
el que passa és que també
és important
tenir en territoris
més o menys uniformes
en la mateixa època
diversos jaciments
per poder fer aquesta recerca
però jo estic convençut
com dic
que si la fem
aquest model
serà perfectament
extrapolable
en altres zones
és a dir
el paleolític català
no té res de diferent
segurament
que el que pugui tenir
qualsevol altre paleolític
de qualsevol altra regió
l'important és la recerca
que fem
i quina és la interpretació
que no obtenim
justament d'aquí
la importància
de seguir aquesta línia
que apuntava abans
de fixar-nos
en aquest patrimoni
prehistòric
perquè després
també és una eina
que podem compartir
amb altres investigadors
d'altres països
el llibre es va presentar
al desembre
a Puigcerdà
a Puigcerdà
la primera presentació
i bé
el llibre
jo el tinc per aquí
per cert
ha estat
premiat
ha tingut
menció
honorífica
en fi
és que ja hem dit
que el currículum
del jòner
era tan extraordinari
quina sensació
vas tenir
dins de l'àmbit acadèmic
que et va acompanyar
en aquesta presentació
i després
què t'ha arribat
dels experts
que han llegit
el llibre
sobretot
amb aquesta voluntat
de continuar
per aquesta recerca
creus que pot haver-hi
bona predisposició
partint
partint que l'arqueologia
és dura
és dura
i és complicada
i en la recerca
la recerca diària
és molt complicada
perquè necessites
col·laboració
per fer
per fer els treballs
jo el que em quedo
és amb la bona rebuda
del treball
no només d'aquest llibre
sinó d'altres treballs
que havien fet fins ara
projectes
excavacions
i ara aquest llibre
és un exemple més
que va tenir
molt bona acollida
primer a Puigcerdà
i després a la presentació
que vàrem fer divendres passat
a Girona
a la Fundació Caixa Girona
ha tingut una gran acollida
entre la gent
és a dir
entre el món acadèmic
i també entre la societat
que és
al cap i a la fietud
quan fas un acte
com aquest
tu has de recollir
un missatge
del que fas
si la gent
és com un termòmetre
si la gent
l'interessa
veus que desperta expectació
no només en l'àmbit científic
i acadèmic
que és molt important
hi ha un corpus social
molt important
interessat per aquests temes
com a afició
i per curiositat
sí
el que passa
és que també
a Catalunya
no hem sabut
recollir
aquesta
molta gent
que es dedica
perquè hi ha més gent
de la que en pensem
que fa una arqueologia
de forma
com a afeccionat
com feien els pares
de l'arqueologia
això és l'arqueologia
purament romàntica
aquella persona
que li agrada
l'interessa
i els caps de setmana
després de la feina
doncs va fer
amb les seves idees
va fer
en recerca
pel territori
i això també és recerca
però hem de saber
la recerca oficial
i dic oficial
entre cometes
o institucional
recollir aquests esforços
i una mica
integrar aquest col·lectiu
que fa recerca
en el nostre territori
i Catalunya és una de les zones
penso
on més recerca
es fa a nivell
d'afeccionats
des de sempre
hem de saber integrar-ho
i saber
convertir aquesta gent
també en protagonistes
de la investigació
perquè la investigació
no és només
aquell científic
que fa recerca
més o menys anònim
i publica
en revistes
que llegeixen
en àmbits reduïts
sinó que ha de ser
una cosa col·lectiva
i que porti
a l'interès general
per tant
ha de ser una feina
més que res
integradora
d'esforços
i no s'acaba mai
i sempre hi ha
diferents fronts oberts
en aquest sentit
a mi m'agrada
de tant en tant
jugant una mica
a tots els investigadors
de l'IPES
que passeu per aquí
ja que ens hem aturat
en aquest territori
del paleolític inferior
segur que tens molts dubtes
si poguessis parlar
amb un d'aquests homínids
què li preguntaries?
Només pots fer una pregunta
imagina't
estaria tan esturat
que segurament
em quedaria
amb la boca oberta
i no se m'acudiria
a preguntar-li res
però simplement
el que faria
seria aprendre d'ell
si pogués
li preguntaries
em puc quedar una temporada?
probablement
m'hi quedaria
tot i que no m'ho permetés
segurament
jo m'imagino
que eren
persones
és a dir
molt
quan parlem
de molt territorials
eren segurament
gent
que vivien en un territori
i allà
d'alguna manera
els humans
sempre hem sigut així
i això segurament
no ha canviat
molt territorials
i doncs bé
quin arqueòleg
no ha pensat
en estar en un grup
d'aquests
d'aquests individus
i jo el que faria
és conviure amb ells
aprendre
d'una altra cultura
i quan parlem d'això
també és un missatge
que hem de transportar
en l'actualitat
en l'actualitat
tenim moltes cultures
en el nostre país
i a vegades
pensem que bé
que això de les cultures
és una cosa
llunyana
o estranya
però a casa nostra
que és el que compta
actualment
que hi ha tantes cultures
doncs el missatge
ha de ser integrador
és a dir que
les cultures diverses
és un punt de riquesa
que des de sempre
hem tingut
hem de saber conviure
i no només conviure
sinó integrar-se
i que aquesta riquesa cultural
doncs una mica
aprendre en tothom
tothom d'ella
Som tan contradictoris
organitzem un viatge
així unes vacances
a un lloc exòtic
per conèixer altres cultures
i totes aquestes cultures
les tenim aquí
a casa nostra
a la nostra ciutat
i no les aprofitem
Som d'aquesta manera
què hi farem?
Estem encantats
Joan García Garriga
investigador de l'IPES
de l'Institut de Paleocologia
Humana i Evològica Social
autor entre altres moltes coses
del llibre
El Paleolític Inferior
a Catalunya i al Rosselló
Ha estat un plaer
i esperem que en la mesura
del possible
i les teves obligacions
et permetin que tornis
a aquest espai de l'IPES
Continuarem treballant
perquè així sigui
Estem encantats
Moltes gràcies
Gràcies a vosaltres