T'invidi, oh turista, che arrivi,
t'invevi de foli e de scavi,
poi tutto d'un colpo che trovi,
fontana de tre vite, è tutto per te.
C'è sana leggenda romana,
legata a sta vecchia fontana,
per cui si è cebuti un soldino,
costringi il destino a fatte tornare.
E mentre certo pace le fontanone,
la tua canzone in fondo è questa qua.
Arrivedere, Cirova.
Andreu Muñoz, bon dia.
Molt bon dia.
Andreu Muñoz és el director del Museu Bíblica Tarragonense.
I ell ha triat per viatjar a través de les zones de la ràdio,
ha triat la ciutat de Roma.
Entre d'altres raons, suposo, perquè ha estat infinitat de vegades.
He estat unes quantes vegades, sí.
Moltes.
Moltes vegades.
Però per què, més enllà que hi hagi anat molt,
que segurament és una ciutat que la treu molt,
per què la treu Roma?
Bé, Roma té una fascinació i un encant
que a mi em dóna la impressió que té molt a veure
amb la nostra pròpia vivència quotidiana, no?
No sé què té Roma, però alguna cosa que ens resulta molt familiar.
Et dóna la sensació, quan arribes a Roma,
que estàs com a casa teva.
Segurament perquè Tarragona és una Roma en petit, no?
en la que estem acostumats a no saber massa bé
on és el present i on és el passat.
De manera que convivim, no?, habitualment,
amb aquesta història, amb aquests monuments imbricats,
amb estructures d'un segle primer que se converteixen en un barc.
Jo crec que compartim aquestes dues realitats.
De fet, la fascinació per Roma a mi em ve de molt petit.
Clar, jo provenc d'una família de quatre germans,
una família, diem, humil, normal,
en la que no hi havia massa possibilitats de fer-nos viatjar.
I recordo que té molt a veure amb el tema de la ràdio
que a casa teníem la famosa ràdio de totes les cases
on a través d'aquestes ones herxianes
a mi m'arribava a Ràdio Vaticano.
No sé per què, la captàvem perfectament.
I aquella mena de cosa de la infància, no?,
de viatjar a través de la ràdio.
Sentir la fascinació d'aquesta ciutat
que després, certament, per temes professionales,
per pròpia petència,
s'acabaria convertint en un referent.
De manera que si em diguessin
has de marxar de Tarragona,
cosa que no faria,
però si tingués que marxar,
segur que aniria a viure a Roma.
Segur que el trobaríem a Roma.
Hi ha tantes vegades que no sé si té un recorregut,
uns espais concrets.
En qualsevol cas, la proposta que ens fa avui viatjant a Roma,
com la situaria?
És a dir, què ens proposaria a l'hora de tenir en compte
per aquella persona que, per exemple,
per primera vegada vagi a la capital romana?
Jo, el primer consell que faria
seria donar una lectura
del que representa la pròpia història de la ciutat,
contextualitzar-la històricament,
perquè Roma, sense la seva història,
no es pot entendre.
Sense la seva etnografia, tampoc.
Però la història és important.
Estem davant d'una ciutat
de 2.700 anys d'antiguitat,
és a dir,
fundada en el segle VIII abans de Cris,
ocupada per etruscos, romans,
en època d'August, imagineu-vos, no?
Ja havien conquerit mig món mediterrani,
després hi ha la invasió
dels pobles que diem germànics,
quan torna al segle V.
L'Església, a partir d'aquí,
comença a jugar un paper molt protagonista
i la Roma dels emperadors
passa a ser la Roma dels papes,
amb una edat mitjana molt turbulenta,
però a partir del segle XV, segle XVI,
té un renaixement
en què l'esplendor de la Roma dels Césars
ara és l'esplendor de la Roma dels papes.
L'any 1870 se produeix
la unificació d'Itàlia
i Roma passa a ser capital
del moderníssim estat italià.
Per tant, aquestes constants són importants
perquè el visitant s'anirà trobant
tota aquesta història fossilitzada
en el seu urbanisme,
en els seus monuments.
Importantíssim tindre aquesta lectura.
I a partir d'aquí, home, tenim una doble proposta.
O podem situar-nos,
podem ubicar-nos en la ciutat
a partir dels seus barris
i en cada barri fer una lectura transversal
d'aquesta història,
o bé, primer, doncs,
ubicar-nos des d'un sentit temàtic.
Què podem veure de la Roma dels Césars?
Què podem veure de la Roma dels papes?
Què podem fer d'aquest món clàssic,
d'aquest món paleocristià,
cristià, d'aquest món medieval,
d'aquest món, diem-ne, de renaixement?
Trobem, doncs,
ho optem per aquesta segona opció, segurament.
Anem a optar per aquesta opció.
Per aquesta Roma temàtica, no?
Exacte.
En funció d'això, de la història,
dels diferents períodes històrics que ens comentava,
per on començaríem?
Pel més antic?
Jo crec que pel més antic, no?
Hauríem de fer, segurament,
una evolució cronològica seria el millor,
per entendre.
Seria el millor, eh?
I ara, una mica, clar,
hem d'oblitarar que Roma va tenir un passat també
pre-etrusc i etrusc,
aquesta civilització que vivia abans dels romans,
en la que hi ha mostres molt interessants
en els diferents museus de la ciutat, no?
Però jo crec que el visitant faria bé
d'ubicar-se en el que podríem dir
el malic de la Roma clàssica,
anar-se, doncs, a la part del Coliseum
i allà descobrir tota aquesta zona
que l'anomenem l'àrea central dels fòrums.
És a dir, els fòrums eren aquestes places públiques
on es concentraven els grans temples,
on estaven, doncs, els edificis
relacionats amb l'administració,
ja no de Roma com a ciutat,
sinó de Roma com a centre de tot el món,
en aquell moment.
De tot l'imperi, no?
De tot l'imperi.
Per tant, a mi em donava...
El rovell estaria, doncs, el...
El rovell de l'ou?
El rovell de l'ou estaria en la via dels imperis,
és a dir, en aquesta zona que tindríem
entre el que diríem el Coliseum
i l'altar de la pàtria, que és un monument
que s'erigeix ja posteriorment al segle XIX,
i en torn a aquesta via dibuixaríem tots els grans fòrums
que els diferents emperadors van anar construint
a la glòria personal i a la glòria de Roma.
Una de les parts més importants,
sens dubte, és l'edifici de la Cúria,
on el senat romà se reunia
per determinar les voluntats
de com s'havia de regir tot l'imperi.
Allà descobrirem basíliques,
descobrirem temples,
tenim els grans fòrums
de Trajal,
fòrum d'August,
en el que havia estat presidit
pel temple de Marsultor,
aquest temple que, segurament,
a imitació d'ell, vam fer el de Tarragona.
És una àrea molt arqueològica,
però que ens descobrirà
que allò en el món romà clàssic
era el malic del món,
el centre del món.
D'aquella àrea, què deu ser el que més sorprèn?
O el que més li va sorprendre
en el seu moment a Andreu Muñoz?
A mi el que em va sorprendre més,
sense cap mena de dubte,
perquè, clar, l'arqueologia és important,
però quan l'arqueologia la veiem
quasi com a història de l'art,
perquè la trobem...
Ja no hi ha necessitat
de restituir-la mentalment,
sinó que l'edifici,
després de 2.000 anys,
se'ns conserva sense,
sense cap mena de dubte,
és el panteó,
que diem, de Gripa.
Aquest panteó
és un edifici fabulós,
molt apropet de la Piazza Navona,
molt en el centre
del que és la Roma actual,
en el que és un edifici
que diem de planta centrada,
circular,
amb una enorme cúpula,
extraordinària,
pràcticament 50 metres d'altura,
que estava dedicat
a tots els déus,
i que en el moment
de cristianització,
va passar,
que es va convertir en església,
i això el va preservar
per sempre.
Però, clar,
entrem dintre d'una atmosfera
intacta,
davant d'un temple
fabulós,
totalment circular,
amb cobertura en cúpula,
amb un òcul
en el zenit d'aquesta cúpula,
fantàstic que al viatger
li costa poc
resituar-se
en l'època antiga.
Només cal que substitueixi
els altars cristians
per aquests,
diem,
altars pagans,
on hi havia
les diferents
estàtues
de la divinitat.
És una part molt sorprenent.
La passejada per aquí,
l'accés al visitant,
és còmode,
perfecte?
És còmode,
és perfecte,
bueno,
perfecte dintre del que representa
el trànsit a Roma.
El trànsit a Roma
ha variat substancialment,
que hi vaig a la Roma
caòtica de trànsit
es manté?
Es manté una mica,
encara.
No és el mateix
que fa molts anys enrere
que allò era,
doncs, bueno,
passa pel carrer
quasi sense mirar
i que Déu reparteixi sort.
Possiblement
la Unió Europea
ha fet alguna cosa,
però, bueno,
és un caràcter
molt típicament romà.
El trànsit
és molt complicat,
però a través
de tota una sèrie
de petits carrers
molt a prop
de l'espai
on situàvem
de l'àrea dels fòrums,
ens permet realment
accedir
i descobrir també
una Roma medieval
o una Roma renaixentista
que ha anat
fent servir
el substrat
de la Roma antiga.
Senti que pagano
el mio pranzo
non ce n'è
sulle panchine
en piazza grande
ma quando fame
di mercanti come me
Estem situats
a això,
al punt segurament
neuràlgic
d'aquella capital
de l'imperi romà
i a partir d'aquí
cap a on ens portaria
l'Andreu?
Home, jo, clar,
hem passat molt de passada
al Coliseum de Roma
que és un element emblemàtic,
és un autèntic tòtem
de la ciutat,
és el més conegut,
segurament,
el més visitat, no?
Exacte,
però és que continues anant
i malgrat que sigui
un tòpic
per tots nosaltres,
doncs és un edifici
que sempre t'impressiona,
no?,
un edifici...
I sempre troba
alguna cosa nova?
Sempre trobes
alguna cosa nova,
sempre, sempre, sempre.
Jo crec que és un edifici
tan immens,
té un contorn,
un entorn, no?,
tan espectacular
que sempre hi ha
alguna cosa nova,
a més les investigacions
que han anat també evolucionant,
les diferents intervencions.
Un monument
que això plogava,
doncs,
els grans espectacles lúdics,
la lluita dels gladiadors,
les feres,
fins i tot
l'esnaumàquia,
aquella possibilitat
d'omplir l'arena
de l'amfiteatre d'aigua
i fer autèntiques
batalles navals,
un edifici construït
en 12 anys,
no?,
que t'impressiona
per veure
la capacitat
tècnica
que el món
romà tenia.
I al costat
queda sempre
com a desapercegut,
però jo recomano
al viatger
que faci encara
una petita incursió,
passi la vorera,
no?,
del Coliseum
i es trobarà
un Coliseum
en miniatura,
que era
un petit
anfiteatre
per poder
entrenar-se
els gladiadors.
Una mica allò
que veiem
a Gladiator,
aquesta pel·lícula,
doncs que
anem a posar-hi
les coses,
doncs no podem anar
amb un purisme
històric,
però que ha suscitat
un gran interès
pel món de la història
antigua i d'arqueologia,
doncs bé,
en alguna seqüència
apareix.
A mi hi ha una seqüència
de Gladiator
que m'agrada molt,
no?,
quan el company
de Gladiator,
aquell noi negre,
no?,
que l'acompanya
en tot moment,
de cop i volta
es planta davant
de la façana
del monument
i diu
això ha pogut
estar fet
per homes,
no?,
aquesta impressió
que realment
devia ser
colpidora
en el món antic,
un edifici
que, a més a més,
albergava 50.000
espectadors,
realment,
i que, a més a més,
té una intel·ligibilitat
quan tu ara
vas al Barça,
per exemple,
a veure,
doncs,
la presentació
d'un jugador,
del que sigui,
doncs,
com en realitat
nosaltres som els romans
del segle XXI.
Ja ho feia,
ells ja ho feien.
Ja ho feien.
Estem al Coliseum,
segurament,
que és això,
la imatge més característica
a nivell mundial
de Roma.
Què més ens descobreix?
Canviaríem d'època
històrica, ja?
Una mica sí,
una mica no,
és a dir,
molt apropet,
jo recomanaria
una petita església
que és que està
a propíssim,
del Coliseum,
que es diu
l'Església de Sant Climent,
que, per entendre,
també una altra Roma
fascinant,
que és la Roma subterrània,
no?,
hi ha una Roma
en alçat,
però també hi ha una Roma
soterrada.
L'Església de Sant Climent
és una església
d'aquestes típiques
esglésies renaixentistes,
però que a la vegada
ha estat construïda
sobre una església
d'època paleocristiana.
Quan diem paleocristiana,
doncs,
segle IV,
segle V,
què?
Però a la vegada
aquesta església
paleocristiana
va estar construïda
sota un mitreum.
Un mitreum
és un edifici
de culte
dedicat a un culte
minoritari
en el que els romans
eren molt aficionats,
que provenia
del món oriental,
que era el culte
a Mitra.
Mitra havia estat
una mena de déu
que havia matat
el cos,
el brau
còsmic,
i de la seva sang
i de la seva esperma
es va generar
tot el món.
Se feien rites
criptopòrtics,
subterranis,
amagats.
I el visitant
que entra
en aquesta església
pot visitar
els diferents nivells,
no?
Des del mitreu
a l'església paleocristiana
a l'església
renaixentista
i poder comprendre
com ha estat realment
el creixement urbà
de la pròpia ciutat,
com una superposició.
I és l'església
de Sant Climent.
Església de Sant Climent,
eh?
Sant Climent,
un màrtir paleocristià
que va morir
amb una àncora
enfonsat al mar
perquè no trobessin
el seu cos
i no patís veneració.
I també,
molt apropet
del Coliseum,
Sant Pietro in Vincoli.
L'església
de Sant Pietro in Vincoli
es pot veure,
sobretot al seu interior,
la cèlebre tomba
del papa Juli II,
tota una figura, eh?
Que a Miquel Àngel
li va encarregar
la seva tomba
inacabada,
però que va deixar esculpit
la gran talla
del Moisés, no?
Amb aquesta imatge
de terribilitat
que impregnava
a les seves obres
i que realment
és certament
molt bonic.
Per tant,
jo crec que aquest
és un panorama
que podrien,
doncs,
bé,
treballar.
I bé,
i perdoneu
perquè és que
són tantes coses,
Roma està tan condensada,
no?
És l'entusiasme
amb el que parla l'Andreu?
Clar,
bueno,
és retrobar-te
amb la història,
però ara ens deixàvem
per l'últim,
segurament,
la sidereta,
no?
Que jo crec
que és visitar
el Palatí.
El Palatí
és una de les
muntanyetes
de les colines
de Roma
en la que s'ubica
la Roma Quadrata,
la Roma Fundacional
i sobre la que
després
els emperadors
van construir
els seus propis
palaus.
Per tant,
avui dia,
les estructures
dels palaus
dels Césars
la pregunta,
escolta'm,
on vivia Neró?
On vivia
Partinacs?
On vivia
August?
Vivien allà
i a més a més
les estructures
de vegades
són imponents,
més de 20 i pico
metres d'alçats
conservats,
són fabulosos,
no?
És una sensació
que quan estàs
xafant
totes aquelles
estances
t'estàs
retrobant
amb la pròpia
història
i a més
des de la part
del Palatí
que està en una
posició
molt privilegiada,
s'edomina
tota l'àrea
central dels fòrums,
s'edomina
el Coliseum
i encabat
es pot veure
el gran
circ màxim,
aquell circ
on corrien
els carros
que tenia
pràcticament
capacitat
per prop
de 200.000
espectadors.
Oggi era
modernismo,
moderno
vegentismo,
rinnovando
tutto va,
e l'eusencia
antiga
sempre
i així
sóc
ricord
digués
parís
que no
Tenint en compte
la riquesa monumental,
ara n'hem fet un primer test
en la riquesa monumental
de Roma,
un primer contacte
amb la ciutat
necessitaria ben bé
5 o 6 dies
a Puig Andreu?
Sí, totalment.
Com a mínim, no?
Tota una vida, no?
La ciutat eterna, no?
És una ciutat eterna,
però jo crec que sí, eh?
No podem fer una Roma
en dos dies, eh?
És impossible
fer un d'aquells circuits
autocar,
això és impossible.
No, no seria...
Roma es presta
per anar
diverses vegades,
a més,
ho tenim molt fàcil
perquè tenim una proximitat.
Sortim al balcó
del Mediterrani,
escolta,
i la tenim al davant,
no?
La mateixa latitud.
I Roma es per anar
passejant?
Es pot...
Roma es per anar
passejant?
Malgrat allò que dèiem
del trànsit i...
Roma s'ha de patejar,
com dient vulgarment
d'alguns punts
que tenim més una mica
a les afores,
en el ràdi,
però en Roma
s'ha de patejar
i t'han de fer mal
els peus, eh?
Una mica també
t'has d'anar
prenent una cerveseta
pel camí,
no?,
que és bona,
però s'ha de patejar
i un s'ha d'integrar
dintre de la pròpia ciutat.
Vinga, doncs,
seguim patejant, Roma.
Seguim patejant.
Per on ens portaries?
Vinga, jo, per exemple,
donem un apunt,
que les cèlebres termes
de Caracalla
les deixem ara
una mica al costat,
que les tenim també
relativament a prop
d'aquest circ màxim,
al costat de l'àrea
del Palatí,
però jo, per exemple,
doncs,
m'encaminaria
ara cap al Vaticà,
no?
Crec que el Vaticà
és un espai...
Que es mereix
una visita gairebé
a banda, no?
Imagineu-vos,
el Vaticà
és tota una història,
una ciutat
dintre d'una ciutat...
Però què es pot veure
al Vaticà?
Perquè segurament també
la referència
la tenim molt clara
amb imatges,
però per aquells
que no hagin anat mai,
què es pot visitar
al Vaticà?
Molt bé,
tornem a estar
un altre cop
en la història, no?
Nosaltres entenem
que si retrocedíssim
en el pas del temps,
ara tots els radioïents
segur que estan veient
la plaça,
tota aquella plaça
en l'època romana
era una via funerària,
una via romana
amb monuments funeraris
a cada costat
i molt a prop
estava el circ
de Calígula i de Neró.
I allà
la tradició ens marca
una tradició
molt fonamentada
també arqueològicament
que és enterrat Sant Pere.
Constantí sobre
aquesta tomba
de Sant Pere
construeix
una basílica
paleocristiana
que després
amb el pas del temps
en l'època
renaixentista
va ser substituïda
per la basílica
que actualment
veiem
oberta per la cúpula
de Miquel Àngel
i abraçada
per la gran plaça
de Bernini.
Constantí
li va passar una cosa
que per construir
aquesta basílica
va haver d'afectar
el cementiri
que quedava
sota de la basílica.
Les lleis funeràries
no li permetien
enderrocar la necròpolis.
I què va fer?
Per tant, les va colgar.
És a dir,
la plataforma
de l'Església
Constantiniana
segeia
tota la necròpolis.
Aquí és on ve
el primer miracle
del Vaticà
a nivell arqueològic.
Encara avui dia,
gràcies a les unes
excavacions
que es van realitzar
cap als anys
30,
se va descobrir
tota aquesta
gran necròpolis
i avui dia
fins i tot
és visitable.
és
com entrar
en les entranyes
del propi Vaticà
sota del paviment actual
i anar
per una autèntica via
on trobes
mausoleus
familiars
que s'imaginin ara
els mausoleus
que veiem pel cementiri
de l'època romana
intactes,
intactes,
intactes
i a més a més
va aparèixer
el que entenem
que és el sepulcre
de l'apòstol Pere.
El visitant
no pot anar allà
de lliure
i visitar-lo
però en canvi
sí que pot demanar
un permís
exprés
a l'Oficio
Scavi
que és la institució
vaticana
que regeix
tot aquest tema
de les excavacions
això poden entrar a internet
buscar
xitada del Vaticano
i aleshores
li posaran en contacte
i sol·licitar
aquesta visita
perquè és impressionant.
En aquella
cèl·lebre novel·la
de
aquesta
no?
la d'Àngeles i demonios
és un rotllo
increïble
perquè diuen
ah se fiquen
per uns laberins
condueix
a l'acció
on hi ha la bomba
que hi ha instal·lada
sota del Vaticà
i diu
per uns laberins
no és veritat
perquè en realitat
és un pas
simplement
rectilíni
i diu
on només poden entrar
determinades persones
mentida
perquè he portat
més de 500 persones
o 700
en aquestes visites
però això
és una
experiència
que recomanaria molt
per suposat
la basílica
amb tota
la seva evolució
conscients
que
ja està impregnat
tot d'història
Constantí
la Crea
l'any 800
és coronat
Carlemany
tot el que significa
el concili
Vaticà II
i hem acabat
una visita
a la pròpia
plaça de Bernini
on tenim
aquell cèlebre
monolit
aquell cèlebre obelisc
que coronava
antigament
el circ
de Calígula
i de Neró
que van necessitar
150 cavalls
i 47 politges
per aixecar-lo
ara s'explica
una anècdota
molt bonica
que diu
que el papa
va ordenar
que ningú
parlés
en el moment
que s'estava
aixecant
aquest obelisc
però les cordes
s'estaven cremant
per la fricció
i de cop i volta
un operari va dir
aqua
va desobeir
l'ordre papal
però perquè hi ha
en sessin aigua
i va salvar realment
que l'obelisc
caigués
originant
una gran desgràcia
clar
amb un temor
molt gran
ara em caurà una
de campionat
aquí
doncs bé
per contra
el papa
li va donar
el privilegi
que la palma
del dia de Rams
fos per ell
i per la seva família
pels seus descendants
encara diuen
aquesta tradició
es manté
sentint
sentint
Andreu Muñoz
estava pensant
de quanta gent
ha fet
de guia
a Roma
o quantes vegades
s'ha fet
de guia
a Roma
unes quantes vegades
jo calculo
que unes 22 vegades
entre grups
d'alumnes
persones
de diferents
grups culturals
i els museus
vaticans
museus vaticans
són museus
ningú esperi
de fer allà
una visita
per veure-ho tot
sinó que
un ha de triar
ha de seleccionar
ha de seleccionar
ja està integrat
pels museus
el Pio Cristiano
que és tota l'antiguitat
paleocristiana
la Gran Pinacoteca
el Museu d'Art Contemporani
que ningú el veu
i que és preciós
perquè entens
que la iconografia cristiana
el simbolisme cristià
continua
doncs
viu
per tant
a mi em dóna la impressió
que una
passejada
dedicar-li
un parell de dies
si és possible
si no un dia
molt complet
molt complet
val la pena
i que no dubti ningú
tret que no tingui
problemes una mica cardíacs
de pujar a dalt
de la cúpula
no només per la vista
sinó per integrar
també
la pròpia estructura
dintre
de la basílica
tan interessant és
entrar a la cúpula
per veure l'interior
de Sant Pere del Vaticà
i veure la magnitud real
com pujar
dalt
de l'anternó
per veure
tota la Roma
que la tens
realment
als teus peus
Andreu
el temps se'n s'acaba
sense escapa
què destacaries
ja
si haguéssim de triar
més coses
que n'hi ha moltes
per triar
n'hi ha moltes
doncs home
que no s'oblidin
també de la Roma
renaixentista
i barroca
jo recomanaria
que un donés
un tomb per les grans places
a nivell urbanístic
la Piazza Navona
que és una plaça
on se fossilitza
un estadi romà
que vagin a la Fontana
de Trevi
la Fontana de Trevi
és una delícia
diguin el que diguin
de tòpic
no deixa de ser
un autèntic teatre
amb actors de pedra
i que aprofitin
per pujar
cap a la part
del Quirinal
i donar
un recorregut
per la via
del 20 de setembre
on se trobaran
les grans esglésies
com Sant Andreu
del Quirinal
de Bernini
Sant Carlino
a la Quatre Fontana
de Borromini
aquests dos rivals
aquests arquitectes
que van impregnat
en el barroc
de Roma
puguin passar
per Santa Maria
de la Victòria
per veure l'èxtasi
de Santa Teresa
molt a propet
tindran
les termes
de Dioclesià
on es conserven
unes termes
sensacionals
fabuloses
i que també
aprofitin
per anar
als grans jardins
vagin
al Trastevere
per veure
un barri
viu
actiu
amb molt de moviment
el Gianicolo
on tenim
Vila Farnesina
amb unes grans
pintures
de Rafael
Vila Borgesse
partint d'unes vistes
de Roma
bé
entens Ricard
que estem parlant
d'una ciutat
que no s'acaba
que és eterna
és eterna
en construcció
i en possibilitat
i quan passegem
fem aquestes passejades
que ens dius
per aquests carrers
per la Fontana de Trevi
què trobarem
entre la gent
entre els italians
entre els romans
jo crec que
els romans
jo no sé on són
com una broma
però és una ciutat
molt cosmopolita
en la que de vegades
és difícil
poder accedir
com a visitant
el món
a romà
si és que no tens
uns coneguts
uns amics
sempre som una mica
distants
suposo que la gran
quantitat d'afluència
de gent
els ha fet una mica
reservats
però també és veritat
que quan obtens la seva amistat
l'obtens de veritat
i aleshores
te trobes
doncs un caràcter
molt mediterran
i molt semblant
al nostre
i ara
jo seria
abuso de tu un moment
però seria un pecat
que jo no cités
les catacumbes
de Roma
per la meva pròpia especialitat
la meva pròpia passió
neu
a Radio Llens
a les catacumbes
de Roma
no ho deixeu
a les afores de Roma
doncs situat
en el perímetre extern
de la ciutat
visitar
Sant Calixt
visitar
per exemple
Sant Agnès
visitar
qualsevol catacumba
que pugui
introduir-te
en el que va ser
el món funerari
dels primers cristians
baixar
a galeries
subterrànies
on encara es conserven
els cementiris
excavats
en la pròpia roca
amb pintures
del segle IV
del segle V
que evoquen
aquests orígens
del cristianisme
Sant Jerònim
que era un gran pare
de l'Església
que va traduir
la Bíblia
al llatí
deia
baixar
a les catacumbes
és com baixar
al mateix món
de l'Hades
com baixar
al món
anem a dir així
no de l'infer
sinó
el món dels morts
impressionava realment
penseu que hi ha
catacumbes
que tenen
més de 13 quilòmetres
de galeries
subterrànies
excavades
en el Tufo
que és una roca
d'origen volcànic
molt fàcil d'excavar
però quan entra
en contacte amb l'aire
se solidifica
i per tant
és un món
subterrani també
fascinant
realment fascinant
qualsevol d'aquestes
catacumbes
jo recomanaria
Sant Calixte
Domitila
Sant Agnese
que està en la Via
Nomentana
i que tens
el valor afegit
que es conserva íntegre
el mausoleu
en cúpula
molt semblant
a senseies
ens recorda
dedicat
per la filla
de Constantin
qualsevol moment de l'any
és bo?
qualsevol moment de l'any
home jo per exemple
miraria
clar com sempre diem
que no coincideixi
el mes d'agost
perquè és un mes
molt calorós
amb molta humitat
a Roma
però bé
jo crec que
de vacances
el calor
la suporta molt bé
Andreu Muñoz
el seu entusiasme
li agraïm
que ens hagi explicat
algunes coses
que ens hagi fet
un petit tast de Roma
perquè Roma
es demostra
amb el seu testimoni
que té
molt per veure
quan tornarà per cert?
doncs jo crec
que molt aviat
molt aviat
encara no t'he previst
encara per qüestions
de feina
però molt aviat
Andreu Muñoz
director del Museu Bíblic
Tarraconense
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio
i per fer-nos arribar
la seva experiència
personal
les moltes experiències
personals
el seu testimoni
en relació a Roma
gràcies
que vagi bé
bon estiu
i bones vacances
moltes gràcies
adeu
gràcies
Gràcies