Ferran Aguilar, molt bon dia o molt bona tarda ja, després de la una.
No sé, mai m'aclareixo jo amb aquest formulisme,
el cas és que ja ets aquí.
Per la tarda, quasi, no?
Quasi, escoltem la natura per la tarda.
Doncs i avui parlem de les zones verdes
que hi ha al voltant de la ciutat de Tarragona.
Sí, home, boscos, sí, clar, l'oliva...
Eh, eh, anem a endreçar tot això una mica,
perquè quan parlem de les zones verdes de Tarragona,
del voltant de la ciutat, parlem de moltes coses.
Parlem de l'anella verda, que d'entrada a mi m'agradaria
quan sigui el moment que ens ho definissis,
perquè sentim parlar moltes vegades de l'anella verda
i no sabem ben bé què entenem per anella verda.
Sí, això... A veure, anem a pams.
Vinga.
Anem a pams.
Una de les coses interessants que jo voldria que els nostres oients valoressin
és l'efecte que té el paisatge, el valor que té el paisatge.
És una de les coses que ja fa molt de temps,
fins i tot hi ha molts ecòlegs i molts científics
que parlen sobre aquesta importància,
sobre el valor patrimonial,
el valor humà que té el paisatge,
fins i tot nosaltres quan marxem a l'estranger
o quan la gent...
Una de les coses que més recorda és...
Ostres, la platja o la muntanya
o llocs que ens marquen.
Tenim unes arrels, no?
Què passa? Que si no tractem bé aquest paisatge ja estem perdent un valor
que jo tinc el parer que és un dels valors o dels recursos més sostenibles que hi ha.
Si un país té el seu paisatge en condicions, endreçat, curat,
aquell país ho tindrà millor en èpoques de crisi, com passa ara.
Si no el té endreçat,
si es basa en l'economia del ciment i del totxo,
doncs, bueno, ja veurem què passarà, no?
Això és un...
Pensem que les lleis naturals,
i això és una cosa així,
i els economistes ens donarien la raó, no?
Si no som una mica conscients,
si som realistes del que passa a la natura,
al final ho pagarem.
Llavors, una mica el resultat d'aquesta reflexió que t'he fet ara,
una mica profunda,
és que des de fa temps,
i a algunes ciutats importants, com Barcelona,
es van plantejar la importància de reequilibrar el territori.
Catalunya ha tingut un creixement exponencial,
tant la indústria com la construcció,
doncs, ha crescut d'una manera, jo penso, molt desendreçada.
Aquest és el problema, eh?
Clar, potser ara la gent pensaria
que estic fent un discurs una mica més ecologista,
però no es passa així, ell molt menys, eh?
Es podia haver construït perfectament,
però d'una manera racional, no?
D'una manera molt més racional i pensant en el demà.
I planificada, clar, planificada, sobretot.
Exacte, pensant en el demà, no?
Només pensem en el avui,
i llavors això té unes repercussions socials i econòmiques claríssimes.
Un cas a nivell global seria el camí climàtic, per exemple.
Llavors, què passa?
Que la ciutat de Barcelona va veure que tenia una pressió urbanística i industrial molt forta,
va veure que el ciutadal que busca sortir de la ciutat busca les zones verdes
i calia unificar per un tema de qualitat de vida,
bàsicament de qualitat de vida, d'esbarjo i de protecció d'aquests espais, no?
Això, la Diputació de Barcelona, al Servei de Parcs es va llançar una mica,
va ser el que va marcar una mica el camí en aquest sentit,
copiant també alguns exemples d'altres ciutats importants
o de la resta d'Europa, que estan molt més avançats en aquest sentit,
i va crear el parc de Collserola,
després d'altres com el de la Serralada de Marina o del Montnegre Corredor.
Joia que és bonic, eh, el parc de Collserola.
És molt bonic, tota aquesta zona de la Serralada prelitoral propera
estaríem parlant, doncs, justament, doncs, a veure el Tibidabo
i llavors si anem direcció nord,
doncs serien les muntanyes que hi ha, doncs, darrere de Badalona, per exemple, eh?
Badalona, Calella, ja...
Ara estic anant molt ràpid, però perquè entenguis una mica, no?
Llavors, clar, això a la llarga o a la curta ho paguem i és interessant,
reequilibrar, protegir, connectar aquests espais que tenen aquests valors, no?
Tots aquests valors que estem esmentant ara mateix.
Una anella verda, bàsicament, és això, no?
És un conjunt d'espais, d'espais, fins i tot alguns espais
que es consideren com abandonats o marginals,
però que tenen una funció ecològica important,
espais agrícoles, espais forestals, no?
Que tots entre ells el que fan és crear una espècie com d'anella, no?
A més, Tarragona, per la seva situació,
doncs, fa que aquesta anella sigui molt més gràfica.
Si nosaltres agafem un planell i veiem Tarragona,
clar, evidentment, tenim el mar que ens limita,
però després tenim tota la perifèria que hi ha al voltant
de lo que seria, doncs, ciutat i els barris.
I entremig hi ha espais realment amb un valor,
doncs, jo diria, força important, no?
Jo tinc aquí una mena de mapa que segurament resseguirem una miqueta, no?
Sí, jo volia fer una mena com de viatge,
urbà i periurbà.
Aquí tens el planell.
Sí, és aquest d'aquí.
Podem intentar situar els espais, però, a veure...
Som de fàcil identificació pels oients, eh?
Sí, molt fàcil.
Són espais habituals.
Molt fàcil perquè, a més, passem a la vora,
passem cada dia i segurament que ens venen presents.
Mira, començaríem una mica
per les zones del que seria el riu Francolí.
Hem de pensar, primer, que els rius són connectors biològics,
o sigui, que la fauna i la flora,
tot aquest material genètic, perdó, es mou.
I, a més, té, doncs, ja el recurs de l'aigua importantíssim,
hi ha un recurs d'esbarjo.
Hem de pensar, doncs, que l'Ajuntament ha creat
aquest parc del Francolí molt interessant.
O sigui, que això obliga una mica
a recuperar aquests espais, a restaurar-los.
És un projecte que crec que ja ha començat
a la zona justament al costat del parc.
Llavors, tindríem totes les zones perifèriques del riu
fins quasi, quasi, podíem dir, a l'alçada de Sant Salvador,
en el qual hi ha un bosc de ribera, hi ha prats,
o sigui, hi ha una zona entre el que seria el curs del riu
i la muntanya baixa.
Una zona força interessant que tots coneixem.
Quan passem per l'autopista, quan passem per la carretera,
podríem dir que tota aquesta franja, aquesta rambla,
arribaria quasi fins a la pobla de Mafumet,
a l'alçada de lo que seria refineria.
Tothom més o menys sí que li venia al cap.
Llavors, bé, aquesta zona, quin valor té?
Té un valor important, perquè és una zona
on el ciutadà fa esport.
Ai, però això està molt lleig, hi ha qui diu això.
No, no, jo t'ho pregunto perquè ni que estigui lleig és necessari.
Sí, a veure...
Com a zona verda.
A veure, lleig.
Lleig, ja està.
No, no, jo ja sé que parlar amb tu d'estètica
és molt complicat perquè tot és molt relativ en aquesta vida, ja ho sé.
Però diguem-ne, no, ho diré d'una altra manera.
No obeix aquell estereotip que tenim d'espai verd natural.
T'agrada més així?
Bé, podríem dir que potser la gent, la visió que té d'un riu com el nostre
és de brut, no?
Perquè realment fins fa poc estava molt brut.
I molt descuidat, per això, doncs, bueno...
L'embruta la gent, eh?
L'embruta la gent.
L'embruta la gent.
Jo recordo fa molts anys quan vaig fer una exposició fotogràfica sobre el riu.
Rentadores velles i de tot, que dius, home, per l'amor de Déu,
això ho llança un particular, no?
Rentant els cotxes, deixant les runes de molts abocaments incontrolats...
Sí, sí, sí.
Bé, tot això s'està corregint.
Sí, però la primera correcció l'hem de fer nosaltres.
Nosaltres.
De no llançar porqueries.
Exacte.
I igualment, jo penso que els últims 10 anys s'ha anat corregint a poc a poc,
que cada cop, doncs, l'espai és més digne.
I jo penso que amb l'entrada de l'Anella Verda,
amb aquestes restauracions al voltant del parc,
jo penso que el riu, doncs, tornarà una mica a tindre,
bé, doncs, aquella cara més neta o més digna que és el que voldríem, no?
Després, molt a prop,
trobaríem entre els polígons Riucla i Constantí.
Si recordem, quan venim per l'AP7 entrant a Tarragona,
hi ha unes zones de Conreu al marge esquerre molt interessants.
O sigui que encara hi ha aquests petits oasis paisagístics
en els quals trobem l'essència del camp de Tarragona,
que és l'Avellaner, que són les hortes,
que són aquells camins humits,
bé, no sé, realment aquests espais tenen aquesta funció
que podríem dir, doncs, de pulmó i d'equilibri, no?
I que com a tal, doncs, bé,
s'haurien de protegir com fan altres llocs,
doncs, per exemple, a la zona del Prat del Llobregat,
totes aquestes zones perifèriques que són hortes,
hi ha un parc agrícola.
O sigui, tindríem moltes zones protegides,
parcs naturals, però aquí hi ha un parc agrícola.
Per què? Perquè l'agricultura també pateix, no?
Tot això que estàvem dient,
i llavors, doncs, cal protegir-la
i cal que la gent conegui aquesta essència
que estàvem parlant abans del paisatge,
del nostre paisatge.
Altres llocs interessants, doncs, per exemple,
el polígon Les Gavarres,
o la zona propera a una vista.
Hi ha gent que pensa que hi ha coses interessants
al polígon Les Gavarres,
però no crec que siguin aquestes les que et refereixes tu.
Bueno, aquestes no, aquestes també, no?
També hi ha zones interessants,
és una zona important de la ciutat.
Però des del punt de vista paisatge llístic i natural,
què hi ha a Les Gavarres?
Paisa llístic seria la banda,
direcció Tarragona, seria la banda dreta.
Anant cap a Bona Vista.
Exacte.
Ah, d'acord, sí.
Què és el que hi ha aquí?
Bueno, aquí, a nivell de flora i fauna,
no és que hi hagi res en especial,
però els camps de garrofers i d'oliveres que queden
són molt tradicionals també.
Salvem garrofers i oliveres,
perquè de la resta,
Ana va dir no és bonic,
però és que em tornarà a dir que no.
No veig l'estereotip de paisatge natural
que estem acostumats.
A veure, jo el que convidaria,
i sobretot a la gent que és una mica escèptica,
és que un dia fes l'esforç de passejar
i de trepitjar el territori.
I en moltes ocasions el que s'adonaran és dir
estem al mig de Tarragona?
No ho sembla.
Hi ha molts espais,
aquest potser perquè cada cop
està més ofegat entre la construcció,
entre que s'han fet més vials,
les carreteres, això,
hem de pensar que les carreteres el que fan
és fragmentar absolutament aquests espais,
i llavors cada cop perden més aquesta essència.
Però d'altres,
que en Parlament ara anirem comentant,
hi ha d'altres similars a aquests,
per exemple,
hi ha uns espais abandonats
a vora de la floresta,
Torreforta,
l'antic riu Clà,
l'antic torrent del riu Clà,
que era un afluent del riu Francolí,
si recordem a la zona de la carretera
a direcció Vilaseca,
abans que hi ha una vatxinera,
que hi ha un rentacotxes,
una zona que es queda entullada,
que també hi ha hortes,
allà és un oasis,
hi ha un museu botànic,
que estan quasi ben bé totes les plantes
lligades als cursos aquàtics.
Sí, sí,
tenim salses,
lladoners,
puyancres,
xops,
girigroc,
hi ha tres espècies de lloncs,
o sigui,
hi ha tot un patrimoni allà concentrat,
per què?
Perquè allò era una zona humida.
Malauradament,
justament quan entra a riu Clà
es va canalitzar.
Això,
bueno,
no diré que és un error,
però hem de fixar-nos que,
per exemple,
a Alemanya,
a Holanda,
ara no es faria així.
Ara no es faria així,
o sí,
depèn,
perquè ens queda encara molt
per aprendre
i no copiem les bones idies,
aquest és el problema.
quins més hi ha?
Doncs la muntanyeta,
de l'Oliva,
aquestes silles verdes
que ens queden,
les coves del Llorito,
aquí volia anar per allò,
les coves del Llorito.
totes aquestes zones
de Conreu,
Muntanya Baixa,
les coves
on hi ha un petit,
saps els bitxos bola?
Sí,
que està ple ara,
ara és el moment.
Ara sí,
ara n'hi ha molts.
posa un bitxos bola.
Que els podem tocar?
Sí,
és que li pregunto,
últimament és que em sento una criminal,
estic expiant els meus pecats
amb els bitxos.
Jo soc el primer
que convido
a que la gent experimenti
amb el respecte.
ara sí que els podem tocar,
és que fan gràcia,
hi ha poc que els toques
i es fan...
Sí,
sí,
doncs hi ha un tipus de bitxos bola
que és endèmic
del nostre país
i que curiosament
està localitzat
a les coves del Llorito
i a la serra del Montsant.
Imagina't,
que curiós,
no?
A més són unes coves
que si ben bé
aquestes coves
són la majoria
van ser utilitzades
durant la Guerra Civil,
també a l'edat mitjana
es van servir
com a explotació
per treure pedra,
però eren
pedreres romanes,
moltíssimes d'elles.
Què més trobaríem?
Doncs,
per exemple,
hem d'anar ràpid.
Hem d'anar ràpid.
Sí,
hem d'anar ràpid.
Les muntanyetes
que hi ha a vora
del Camp del Nàstic,
molt riques
en margallons
i curiosament
hi ha una població
d'erissons,
d'espinetes,
sí,
sí,
se'n troben molt sovint.
Però tu els has vist?
Sí,
moltes vegades.
Em porten moltes vegades.
I tu per què els veus i jo,
no?
Bueno,
potser perquè hi vaig,
no?
Si jo hi vaig,
t'asseguro que no els veurem.
Bueno,
has d'anar amb bona companyia
i llavors jo t'acompanyo.
I t'has de ser molta estona o què?
Bueno,
per la nit sobretot.
Es veuen per la nit.
Allà es troben
perquè la gent
que tenen masies
i que tenen xalets
doncs moltes vegades
se'ls hi fiquen dintre
i llavors es troben.
Quina gràcia,
jo no és que
em penso que n'hi hagués mai un.
Tres llocs més.
La zona de la...
Bueno,
Boscus,
Budallera,
Molnars,
la zona de San Salvador,
entre la Font d'Engarrot,
Sant Pere i Sant Pau,
tindríem
les zones litorals
de la Sabinosa,
Platja Capellans,
fins a la punta de la Mora.
Bueno,
ja veus que...
Que sí.
Que tenim una anella...
Que hi ha zones verdes
a la ciutat de Tarragona.
Doncs parlant de zones verdes,
per què no parlem d'arbustos
la propera setmana?
Què et sembla?
Perfecte.
Parlarem sobre els usos,
els fruits
i tots els avantatges gastronomics
que es donen.
Molt bé,
doncs Ferran Aguilar,
moltíssimes gràcies
per donar-nos
a escoltar la natura
una setmana més
amb la col·laboració
de l'àrea de medi ambient
de la ciutat de Tarragona,
de l'Ajuntament.
Per cert,
recordin aquest telèfon,
si no el tenen a la nevera
amb un imant,
ja va ser en hora
que el tinguin.
És el telèfon verd
de l'Ajuntament de Tarragona,
977 29 62 22.
Gràcies, Ferran.
Vinga, gràcies.
Adéu.