Aquesta és la sintonia de l'espai setmanal de cada dilluns
que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Per sempre, com per comentar,
qüestions relacionades amb el món de la literatura
o d'altres serveis que ofereix la Biblioteca de la nostra ciutat.
Avui ens acompanya la Cristina Barber.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui, que és últim dia del mes d'agost,
que s'acaba aquest període una mica de vacances per a molta gent
i que molts també tornen a la normalitat de la feina, de la vida quotidiana,
avui ens portes novetats que té la Biblioteca Pública
que ha anat adquirint al llarg d'aquests mesos d'estiu,
en què precisament no és una època de quantitat gaire important,
pel que fa a novetats.
És una època fluixeta, no?
És fluixeta.
Tot i així tenim algunes.
En tenim algunes.
Us he portat el més nou que acaba d'arribar.
la darrera novel·la d'Isabel Allende,
l'autora xilena molt coneguda per moltes de les seves novel·les,
totes amb un caire bastant similar,
amb uns tocs de realisme màgic.
I la darrera obra es diu La isla bajo el mar,
és en castellà,
i ens parla de la vida d'una mulata al Santo Domingo del segle XVIII,
d'una mulata que és l'esclava d'una plantació
i una nena que als nou anys és venuda com a esclava
i la seva vida per aconseguir, finalment,
al llarg de la seva vida, una vida més digna i lliure.
És tot el periple de l'esclava fins que arribi a ser lliure.
L'esclava es diu Ferité,
és venuda del Francesc Toulouse Balmoren,
que és l'amo de la plantació,
i bé, és una mica...
Ella cuida els fills de l'amo
i són les vides paral·leles d'ella i dels fills.
És una autora que ja aquí no li agrada,
però també té molts seguidors.
I avui hem portat aquests autors que tenen molts seguidors.
La Isabel Allende, com es diu aquest últim títol, doncs?
Aquesta última obra?
La isla bajo el mar.
La veritat és que en l'obra d'Isabel Allende
sempre la dona també té un protagonisme especial, no?
Sembla que la majoria de novel·les,
les dones són protagonistes, d'alguna manera,
de les seves obres.
Doncs sí, en aquest cas és la dona...
La protagonista és una dona, una esclava,
i l'objectiu final és això,
no tant la llibertat,
que aconsegueixi la llibertat,
sinó també la seva dignitat com a persona, no?
Que era una cosa, doncs,
una nena esclava al segle XVIII
no en tenia masses de drets
en el front del cop protagonista,
que és el seu amo,
mascle, blanc, no?
Hi ha una contraposició així com molt primària, no?
Molt bé.
Doncs l'última novel·la de l'Isabel Allende
que ja la podem trobar a la biblioteca publicada a Tarragona.
Què més?
Quina altra segona novetat ens portes?
Porto una altra novetat d'un altre senyor
que també té una legió de seguidors,
que és el Pablo Coelho.
Déu-n'hi-do.
Amb una primícia,
perquè ha escrit una obra
que és una novel·la policiaca.
És a dir, que no sé si
acaba tenint un missatge,
que és el que busquen normalment
els lectors de Coelho,
no són lectors d'una novel·la,
sinó gent que busquen
una...
gairebé busquen un missatge.
En aquest cas és una novel·la policiaca
que suposo que també té el missatge final, no?
Es tracta d'una història ambientada
al Festival de Cants
i que l'acció es desenvolupa
només en 24 hores.
És a dir, que és una primícia
en quant a novel·la
i en quant a tema.
El títol, recordem-ho?
El títol és
El vencedor està sol
i ha sortit publicada
tant en català com en castellà.
Molt bé.
Pablo Coelho,
que també de Unió
és un d'aquells autors
amb molts seguidors.
Després us hem portat
una altra novel·la
d'un autor nòrdic,
en aquest cas es diu
Arnaldur Indridasson.
Déu-n'hi-do.
No tinc molta experiència
amb autors nòrdics.
És molt difícil de pronunciar.
Arnaldur Indridasson
i l'obra més coneguda,
perquè no és la primera d'ell,
és La mujer de verde.
Aquest autor,
bé, els nòrdics
estan una mica de moda,
hi ha molts autors
que estem coneixent ara,
a remolc del Larsson,
de l'estil Larsson,
però aquest noi
ja havia escrit
una novel·la bastant bona
que es deia
Les marismes
i ara ens sorprèn
amb La mujer de verde
i està ambientada
al seu país,
que és Islàndia.
a l'Islàndia actual,
però els fets,
novament,
és una novel·la policíaca
on els fets passen
a l'Islàndia
de fa gairebé 50 anys,
quan Islàndia
no tenia la projecció
que té ara,
la capital,
la Reykjavík,
era gairebé un poble.
Llavors,
ens ve a fer una reflexió
sobre uns fets
que jutgen
la gent d'avui,
amb els coneixements d'avui,
però passats
gairebé
després de la Segona Guerra Mundial,
quan allò era
pràcticament
un paratge
molt per evitar encara.
Ell diu que és
d'autor
d'altres autors
d'altres autors
nòrdics
com
Aixowal
i Igualu,
que eren un matrimoni
que als anys 70
van ser
molt
un matrimoni
que escrivien
novel·les policíaques
amb la finalitat
de fer una denúncia
i ells dos,
ells se'n considera
d'autor.
O sigui,
que això,
el de la moda,
potser és per nosaltres
perquè sembla que ho rebem
tot en bloc
ara traduït,
però ells ja tenen
una tradició
també de novel·la policíaca.
Una novel·la,
a Islàndia
es veu que és un país
on hi ha una mitjana
de dos assassinats l'any.
És a dir,
no és precisament
que parlin molt
d'una cosa
d'una realitat
que sigui
molt d'ells,
però vaja.
Està bé
o creieu positiu
que darrere
d'un fenomen
com el de l'Estic Larson
hi hagi
ara com aquesta mena
adonada
d'autors nòrdics?
És positiu,
és negatiu?
Home,
jo el que trobo
per mi de positiu
com a persona
que m'agraden
els llibres
i conèixer la literatura,
doncs de positiu
veig que una cosa
et porta a l'altra
i d'un descobreixes
l'altre.
O sigui que
potser...
perquè segurament
aquest autor
no n'estaríem parlant
segur
si no hi hagués
hagut
en els darrers mesos
el tema...
I en canvi
es considera
un autor
amb molta qualitat literària,
les crítiques
el deixen molt bé,
el Larson ja sé
que és més discutible,
però en canvi
aquest el deixen molt bé,
a França
ja s'està envenent,
aquesta obra
s'està venent
i ha desbancat
el Larson
el li ha tret
al primer lloc,
suposo que aquí
pot ser que passi,
perquè anem
una mica més endarrere
en aquest sentit,
i jo crec
que el Boes
descobreix,
doncs fins ara
teníem només
el Mankel,
per exemple,
doncs com a nom,
com a gran nom,
doncs n'hi ha d'altres
i aquestes coses
a vegades van
perquè si no estan traduïdes,
doncs no hi podràs
accedir.
Després
el que en faci cadascú,
doncs mira,
no?
Ell també parla
molt dels maltractaments
a les dones.
Bé,
si el tema
dels maltractaments
a les dones
ha de servir
i que la gent
no llegeixi
per conscienciar-nos
potser més,
estaria bé.
Si només ha de servir
com una mena de
quines coses
que passen
i en vull més
i la segona part
i la tercera part
i aquí no es belluga res,
doncs potser
llavors cal replantejar-s'ho,
no?
Noteu,
per exemple,
de totes maneres,
que en un fenomen
com aquest que hi ha hagut
amb el tema
de la Sig Larson,
que hi ha al darrere
més moviment,
més interès
per la gent
que va a la biblioteca
a buscar altres autors nòrdics
que els pugueu tenir?
Es nota això?
Nosaltres entendem
fer aquesta feina,
de dir,
doncs a veure,
si les novel·les
del Larson
estan prestades,
la primera,
la segona
i la tercera part
i hi ha cues
de reserva,
doncs et recomanem
a aquest altre autor
que és proper
o que ell en veu
les fonts d'aquest autor
i a més a més
ho ha reconegut,
no?
Després,
estadísticament,
no ho tinc.
Jo crec que amb algú
deu calar
i amb d'altres no,
altres deuen dir,
doncs no,
no,
jo m'espero
a llegir el Larson.
Molt bé,
doncs tenim el Larson
però al darrere
hi ha un munt d'autors
entre aquests
i aquest islandès,
molt difícil de pronunciar,
la veritat.
Indridasson,
no tant,
ja,
Arnaldur,
Indridasson.
Ens quedem més
amb el cognom,
Indridasson.
Indridasson,
sí.
El títol
i l'editorial?
La Mujer de Verde
i de moment
només està en castellà.
Molt bé.
I l'editorial
és RBA.
Doncs veurem si
ens quedem amb aquest cognom
que potser d'aquí uns mesos
és tot un fenomen
de vendes
al nostre país.
Què més?
I després
us he portat
dos assajos
perquè a l'estiu
encara no han començat
el curs escolar,
pels professors,
la gent encara va,
encara tenim uns dies
de descans
i hem portat
un assaig
que es titula
Els ossos de Descartes,
una aventura històrica
que explica
350 anys
de debat entre fe i raó.
De fet,
amb el subtítol
ja ens aclareix molt
de l'obra
i
és una obra
que
ens parla
de l'hivern
del 1650
a Estocolm
on va ser enterrat
i quan va ser enterrat
René Descartes,
el més gran
i més discutit
pensador
del seu temps.
16 anys després,
l'ambaixador de França
va traslladar
en secret
el cadàver
al seu país
i a partir
d'aquest moment
els ossos de Descartes
doncs van ser
objecte d'estudi
per part dels científics,
els van robar,
van ser venuts,
van ser venerats
com a relíquies,
és a dir,
que hi ha
com una mena
de paradoxa
perquè
Descartes
va ser el creador,
va ser
el que va obrir
el camí
a la modernitat,
de fet
va establir
els fonaments
per la prevalença
de la raó
entre la ciència
de la raó
en la ciència
i en la vida humana,
va
desacralitzar
la natura
i va col·locar
l'individu
per damunt
de l'Església
i l'Estat
i com a paradoxa
les seves
despulles
doncs van ser
gairebé
venerades
com les d'un sant.
Aquest llibre
d'un estil
molt amè
és una mena
de novel·la
assaig
diríem
digna
de ser llegida
per comprendre
una mica més
el pensament occidental
amb una vocació
doncs
de fer-ho
entenedor
i fàcil
de fet
el Segell
és de la Campana
de l'editorial
La Campana
dins de la col·lecció
Obertures
i això doncs
ja ens diu
que és un llibre
la voluntat
d'aquest llibre
és de ser
que vol
un públic ampli
Recordem el títol?
Els ossos de Descartes
i l'autor
és
Russell Shorto
Molt bé
publicat
per l'editorial
La Campana
I el segon assaig
que ens comentaves?
I el segon assaig
és una mica
complex
d'explicar
és el darrer assaig
del Vicente Verdú
i es titula
El capitalisme funeral
la crisi
o la tercera guerra mundial
Carai
doncs heu-n'hi-do
el títol és
o el subtítol
fins i tot
encara és més impactant
Va molt fort
el Vicente Verdú
perquè de fet
ens diu
que ja estem
a la tercera guerra mundial
llavors dius
això potser
per començar el curs
no sé si ens animarà molt
però adonat
que és un assagista
important
i reconegut
doncs bé
no podem deixar
de tenir les seves obres
potser ens hauríem de centrar
o potser ens aclareix bastant
o quan ell
al nou començament del llibre
ens explica el per què
el per què
escriu aquest llibre
perquè aquest llibre
vol ser un llibre
sobre la crisi
però ja ens aclareix
que no és un manual fàcil
per aclarir
el que és la crisi
que no és
un manualet
perquè els professors
ho puguin explicar
als seus alumnes
no
que no té res de fàcil
que és un llibre
que li surt una mica
de les vísceres
que és una mica
del que li surt
del sentiment
que això passa
doncs
per una sèrie de coses
però que no totes
tenen a veure
amb productes
de la enginyeria
financera
que té a veure
també
que és un col·lapse
que és el resultat
del mal funcionament
d'algunes peces
del sistema econòmic
però també
d'una crisi
plena de col·lisions
entre factors vells
i nous
i mal resolts
mal tancats els vells
i que els nous
ningú sap encara
com
quines variables
tindran
i a partir d'aquí
ell va anar fent reflexions
i admet que algunes
són molt espesses
que algunes són molt clars
però que algunes vegades
ell mateix se col·lapsa
ens adverteix
que és un llibre
una mica desordenat
però
només follejant-lo
ja t'hi reconeixes
alguns pensaments
que has tingut
al voltant
de tot el que està passant
al voltant d'aquesta crisi
i al voltant
de les seves conseqüències
o sigui que ja us el recomano
molt bé
i potser també
en fi
ideal per començar
el curs
com a mínim
reflexionant sobre
en fi
sobre el món
que ens envolta
ara que venim
després de les vacances
que segurament és un parèntesi
en què potser es busquen
altres coses
més lúdiques
també potser
pot estar bé
començar
la nova temporada
amb un assaig
d'aquestes característiques
recordem el títol
i el subtítol
el capitalisme funeral
la crisi
o la tercera guerra mundial
de Vicente Verdú
publicat per
Anagrama
la col·lecció
Argumentos
Déu-n'hi-do
Cristina
alguna cosa més?
No
s'ha acabat
amb el capitalisme funeral
tenim tres novel·les
i dos assajos
que s'han incorporat
recentment
a la Biblioteca Pública
de Terraona
un últim aclariment
pel que fa als horaris
avui que és dilluns
31 d'agost
no sé si canvieu
horaris
a partir d'avui
avui encara
estem obert
tot el dia
perquè
no tanquem
fins a les 8 del vespre
perquè és dilluns
i els dilluns
eren dels dies
que obrim
però demà
a partir del setembre
ja obrim
des de les 10
fins a les 8
és a dir
que tota la setmana
obert ja
és a dir
ja tornem
a l'horari
de tardo i hivern
per dir-ho d'alguna manera
de 10 a 8
i els dissabtes
de 10 a 2
molt bé
doncs recordant
els horaris
de la Biblioteca Pública
tanquem aquest espai
que avui hem compartit
amb la Cristina
Cristina
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
adeu