El saludem, ja en tenim entre nosaltres, Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jo he parlat d'aus nocturnes, però no, no.
El que parlem és de fauna nocturna,
perquè no només surten les aus a la nit,
hi ha altres animalons del paisatge d'aquí a prop que surten a les nits.
Però, primer que tot, per no oblidar-me,
recordem que aquest espai arriba amb el suport de l'Àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
I a banda de fer recordatori, hi ha un tema important que hem de recordar.
Ui, què és això?
Un musolet.
Ai, que un musolet.
Agafa'l, que si no, no puc dir el telèfon verd.
Agafa'l i el beco, això també és una agressió a la naturalesa.
No, no.
El pots fer callar d'alguna manera?
Home, si li porto algun ratolí, és possible que si que caia.
El portes un ratolí?
Ai, mira.
El telèfon verd de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona
al 977 29 62 22 i un correu electrònic
mediambient arroba tarragonaradio.cat.
Àmbits de consulta que podeu fer amb servei telefònic directe
als dies laborables entre les 8 del matí i les 3 de la tarda,
fora d'aquest horari, es pot deixar un missatge al contestador automàtic
o qualsevol moment, com ara dèiem, enviar un correu electrònic
mediambient arroba tarragonaradio.cat al telèfon 977 29 62 22
i els àmbits de consulta són molt amplis,
des de la gestió de residus, aigua i energia, fauna i espais verds,
contaminació ambiental i altres consultes sobre aquestes qüestions
que tingueu interès a posar-vos en contacte amb l'Àrea de Medi Ambient
a través del telèfon verd.
Ja s'ha crespit el ratolí?
I torna? Torna? Torna?
Sí que torna.
Ai, a mi em fan coses.
Ara fa no res, el Lluís em comentava, fora de micro, em deia
ara fa temps que no el sento i és cert.
Perquè viu a prop d'un nau d'aquestes, no, el Lluís?
O diguem-ne, que l'au viu a prop de Lluís.
A la Riera de Gaillà ens diuen, que és un lloc on, ja no sé,
què era això, un alí o un mussol?
Mussol.
Doncs, bueno, ara és normal perquè ja ha acabat l'època de gel,
els pollos estan a punt de saltar, llavors ara és una època que estan força tranquil·lets.
I romanen silenciosos quan no estan en gel?
Vull dir, només diguem-ne que fan escandalera quan estan en gel.
Sí, i després tornaran a finals d'estiu perquè han de marcar el territori.
Tots aquests pollos que surten, clar, ocupen un espai que en principi està governat
per la parella de mare i pare, llavors després els han de, podíem dir, els han de fotre fora.
Doncs ja saps, Lluís, són...
Perquè s'han de buscar la vida.
Són veïns sorollosos temporalment.
Aquests sí que han de marxar aviat, eh?
No és com ara que els fills ronden a casa fins als 40 anys.
Aquests marxen.
Aquests, en tres mesos, han de saltar del nit.
En lloc de tenir fills, hauríem de tenir pollets també nosaltres perquè marxessin i em prenguessin el vol.
A veure, parlem d'animals de nit.
Hem començat amb aquestes ous que ens han ocupat algun capítol, les ous nocturnes,
però la nit sembla... Parlem de la nit a la naturalesa, eh?
No ens malinterpreteu. L'altra nit no ens ocupa en aquest espai.
La nit, diguem-ne, que escampa molts animals.
Sí, la nit...
Estàs rient perquè estàs fent la doble lectura sense voler, et passa igual que a mi.
I no fa gràcia, ja ho sabem, però a nosaltres ens en fa.
Bé, hem de buscar també que la nit té que està basant, podíem dir, més natural o...
L'altra també és molt natural a vegades, eh?
Bé, sí, entre cometes... Depèn de quines hores, eh?
Molt bé.
El que succeeix és que nosaltres, de manera natural, encara que hi hagi persones
que pels seus hàbits o per la seva feina acabin modificant els seus biorritmes
i acabin visquent més de nit cada dia, nosaltres, per la nostra morfologia
i per la nostra evolució, són animals bàsicament diurns.
Nosaltres.
Sí, llavors la nit sempre ens ha comportat una transgressió cultural,
el tema de la foscor, del que estigui amagat...
Per tant, i perdona, un mussol, una cuca de llum, que sortís a les 12 del migdia
diguent, ah, canyero, no?, que estava transgredint les normes,
perquè és un animal nocturn, en principi.
Sí, sí, i a més a aquests animals els succeeix el que ens succeeix a nosaltres per la nit, no?
Que tenen por, que és un ambient desconegut perquè les coses no es veuen
i no se senten igual de dia que de nit.
O sigui, qualsevol persona pot fer una prova a una zona boscosa que conegui perfectament
i que provi a anar de nit o una nit amb lluna plena
i veurà com les coses canvien totalment i realment donen molt de respecte al bosc de nit.
Aquests animals deuen estar molt desorientats i per alguna circumstància
doncs els sorprèn el dia, el sol.
Què fan en general aquest tipus d'animals durant el dia?
S'amaguen.
S'amaguen al seu cau?
Sí, sí, s'amaguen, busquen forats, busquen troncs, busquen esglésies, cases abandonades,
llocs que siguin foscs, que siguin frescs.
I es pot donar la circumstància que no s'hagin amagat i que es trobin de cop i volta?
Sí, a vegades si són molestats, doncs clar, han de sortir a plena llum
però ràpidament busquen un lloc per amagar-se.
Però és perquè nosaltres generalment hem estat allà...
Sí, o que hi ha algun animal o algun predador que en aquell moment
doncs se li intenta crespir quan estan descansant.
Això també passa i passa a la inversa.
Hi ha mussols, per exemple, que esperen que molts ocells petits
quan van a dormir és quan els busquen dormint.
També passa a la inversa.
El que passa és que la nit, a banda que parlem de foscor,
però la nit no és fosca, a la nit hi ha llum.
Hi ha molta llum.
El que passa és que els nostres ulls no són capaços de veure'ls.
No estan...
No s'han...
No han evolucionat per tindre una...
Podríem dir com a les càmeres fotogràfiques,
un diafragma.
No són prou lluminosos perquè entri molta llum a dintre.
Pensem en els animals nocturns, no?
Com són els ulls, amb aquestes ninetes tan grans,
aquestes ninetes verticals, que sobren profundament
i que ocupen quasi ben bé tot l'iris de l'ull,
en el cas dels gats o dels mussols o d'altres animals així.
I a més, la nit fa que les condicions del clima,
de la temperatura, canviï moltíssim.
La nit és més fresca, és més humida, no hi ha radiació.
I això fa que molts animals aprofitin aquestes condicions per moure's, no?
Parlaríem de dos animals, animals nocturns, per evolució,
o sigui, que han evolucionat per poder viure sense llum,
entre cometes, perquè hi ha llum,
i els animals que viuen la nit per adaptació.
I això ho explicaré clarament.
Per exemple, un mussol ha evolucionat per viure durant la nit,
però una guineu no.
Una guineu o una fagina o molts mamífers
que ara es mouen perquè han modificat les seves costums.
Per què les han modificat?
Les han modificat per culpa nostra.
O sigui, aquests animals s'han adonat que si surten de dia són més vulnerables,
l'ésser humà els captura, els caça o els mata, perquè sigui,
i han modificat aquests costums a la nit.
Per exemple, les infraestructures, les autopistes,
moltes d'aquestes grans obres en les que no s'han contemplat corredors ecològics,
això també ha estat un factor perquè modifiquen aquests animals,
perquè no es podien moure pel territori amb la llum.
Sí, però aquesta seria una,
però bàsicament amb aquests mamífers seria la caça,
el que han modificat.
O sigui, s'han adonat que nosaltres la nit dormim
i que ells han canviat el torn.
És curiós, eh?
En canvi, si vas a altres llocs de la península ibèrica,
en el qual, per exemple, Sierra Morena o Cazorla o altres llocs,
t'adones que, per exemple, les guineus les veus molt sovint a ple dia.
I dius, com és que les veus?
Que aquí les podem veure a ple dia,
però en canvi a Catalunya és molt difícil veure una guineu.
Doncs per això, bàsicament per això.
Llavors, avui jo voldria fer una mena de resum molt ràpid.
Saps que sempre em deixo el 80% de les coses que vull explicar.
Jo sé que t'amarguem la vida,
perquè això de la naturalesa requereix el seu temps
i temps és el que sempre ens falta a la ràdio.
Però, en fi, ho aconseguirem, eh?
Com cada dia, com a mínim fer una breu referència.
Vinga, avui saps que m'agrada anar d'una manera endreçada,
començar sempre pel més petit i després anar al més gran.
Jo avui voldria començar pels artròpodes,
pels crustacis i pels insectes.
Això em sona caragols.
Sí, bueno, cargols, llimacs...
Però, si vols, deixem aquests una miqueta a banda ara
perquè és possible que ens falti temps.
Comencem pels insectes.
Un insecte que ara, justament, està sortint aquesta nit.
Ara, fa un parell de dies, anava pel camp de mar
i ve com un petit insecte xoca contra una llum i cau a terra.
I miro, clar, normal, miro què era...
I era una cuca de llum.
Una cuca de llum.
Si mai haguéssim de fer una sèrie de dibuixos animats
pels nens molt petits, molt petits,
jo crec que de personatge hauríem de triar una cuca de llum
perquè és dels animalons, dels insectes,
que els nens, potser per la cultura popular,
per les cançons, els hi atreuen més.
Sí, però no es coneixen, eh?
És una llàstima.
És curiós, i jo me n'adono amb els anys,
i amb poques generacions, no?
Ma mare, la pobra, que ha patit, doncs, sempre,
des de molt petit, sempre portava jo les butxaques plenes d'insectes,
cargols, aranyes i qualsevol cosa.
I fosils, segons tinc entès, també.
I, doncs, una referència que fa,
perquè ja té molta por a qualsevol cosa que es mou,
sempre em diu amb carinyo que el meu avi
els portava de nit a la vinya,
en uns terrenys que tenia la família,
i per la nit sortien a veure les cuques de llum.
I que era un espectacle.
Però n'hi ha poquetes, no?
Ara n'hi ha molt poques.
En pocs anys, els cultius extensius,
els insecticides, els herbicides,
perquè ara veurem el que mengen aquests animals,
llavors lligarem una mica aquesta història,
com és que se'n veuen poques.
Enguany, si recordes,
quan hem parlat de la primavera i d'altres animals,
hem dit que aquesta primavera era un pèl,
era un puny a part des de fa quasi ben bé uns 7 o 8 anys.
Per què? Perquè han hagut moltes sequeres.
I enguany ha sigut una primavera excepcional.
Ha plogut molt a l'hivern,
i això ha fet que molts d'aquests animals que eren estranys,
enguany, doncs, són una mica més habituals del que eren,
si mirem fa 10, 15, 20 anys, eren molt més habituals.
Llavors, la cuca de llum, que és un insecte,
és un coleòpter, és un escarabat,
justament ara és quan els mascles volen.
Volen en massa, o sigui, surten tots a l'hora,
comencen a volar.
Això és el bonic, perquè hi ha cuques de llum que estan a terra,
que són les femelles.
Surten de marxa, va.
Surten de marxa, eh?
I estan volant moltes nits.
El més curiós de tot és que
els mascles no mengen,
o sigui, que neixen amb tota l'energia.
Però no mengen mai?
No, mengen quan estan amb estat larvari,
però quan han estat adult ja no mengen.
Fins que es moren.
Fins que es moren.
Gasten tota la pila que tenen
i llavors han d'anar volant,
buscant la femella.
Jo, Ferran, cada dia em fascina més el que explica sobre...
Bé, doncs ara veuràs el que t'explicaré.
Llavors, les femelles estan a terra,
també fan llum,
fan una llum intermitent.
Elles hi mengen?
Elles hi mengen.
I a més, quan han fet la primera còpula,
si durant el seu període de creixement
no han menjat suficientment,
continuen fent senyals de llum
i el mascle que ve darrere se'l menja.
Perquè hi ha més mascles que femelles.
Es mengen el mascle.
Però no el mascle que ha acupolat, sinó...
Un altre.
És a dir, el marit no, com si diguéssim.
El marit no.
O un altre senyor que passi per allà.
Si té necessitat
que no té prou energia
per poder
doncs això,
posar els sous que ja creu pertinent,
es menja el mascle que ve següent.
Ja veus, jo començava l'episodi
i dient tant dretes, tan mones les cuques de llum
i, Déu-n'hi-do, no el fas al sopapè, només faltaríem.
I això és una cosa que respon
a que hi ha molts més mascles que femelles.
Llavors, clar, com hi ha més mascles,
diuen, per què caçar un altre insecte?
La selecció natural, ni més ni menys.
Realment és una cosa molt curiosa
perquè un animal que pugui produir llum
per una reacció enzimàtica,
que no produeixi calor,
això és una cosa que a la NASA, per exemple,
s'està estudiant molt
i molts químics i molts físics.
Recorda que és una cosa
que jo sé que em repeteixo més que l'all,
però que l'ésser humà
inventa poques coses.
El que fem és copiar.
Copiem, ja és veritat.
Copiem.
I una de les coses que s'està copiant
en aquest sentit
són aquestes produccions de llum,
aquestes produccions de llum netes
que tenen aquests animals.
És que sembla mentida.
Amb aquesta observació,
ara que estem amb tot el problema
de les energies sostenibles,
si es troba una mica la clau
de com es produeix, imagina't.
Sí, sí.
El que passa és que...
A veure, jo sé que ara fa temps
que no segueixo aquests estudis,
però l'últim que havia llegit
és que estaven a punt de desbrinar
aquesta reacció.
Aquests animalets,
el que mengen quan estan en larva
són cargols, cargols i llimacs.
Cargols sortim i ho sento,
però jo me'ls menjo.
Sortim a buscar-los a la nit
amb una llinterna.
Sí, però els cargols saps que...
Els llimacs no.
No, però saps que tant els cargols
com els llimacs, a les hortes,
es mengen moltes hortalitzes
i hi ha moltes vegades
que hi ha realment plagues de cargols.
La veritat és que són un problema.
Una de les solucions
serien les curioses cuques de llum
que es mengen moltíssims cargols.
Llavors això respon una mica...
Les cuques de llum mengen cargols?
Mengen cargols, sí, sí.
Les femelles?
Les femelles i els mascles
han estat l'arbari.
Han estat l'arbari.
Ui, ui, ui.
Estic prenent a punts
perquè ho trobo fascinant tot això.
Altres animals
que també trobaríem per la nit,
doncs els cargols i llimacs
que hem estat parlant abans,
les peneroles...
Els cargols són molt escarosets, eh?
El caragol no sé si és perquè el mengem.
Perdona, ja sé que no t'agrada
que malparli,
que insulti els animalons,
però és que a mi em fan una mica de mania,
a les llimacs.
Bueno, pensem que això de l'estètica...
Digue'm alguna cosa bona dels llimacs
perquè no els tingui mania.
Alguna cosa bona?
Sí.
Bueno, és...
Alguna aportació que facin al món.
Bueno, aporten...
Són la base alimentària
per moltíssims animals.
Per moltíssims.
A més, també una cosa important que fan
és degradar la matèria orgànica.
Hem de pensar que
tant cargols com llimacs
mengen moltes de les plantes que es moren.
Hi ha molta matèria orgànica...
Llavors participen molt...
Sí, sí, però també es mengen les fresquetes
i les deixen com les deixen, eh?
Bueno, clar, a veure, aquí...
Hem de valorar les coses
sempre i quan,
amb la seva mesura,
perquè formen part...
Recorda que
si anem trencant aquestes cadenes naturals,
després això ho paguem.
Ho paguem i hem de llançar
més insecticida del que toca, no?
Bé, juraré
sobre una revista del National Geographic
una vegada més
que no penso insultar cap animal més, no?
M'estic reformant, ja ho veus, eh?
Del primer dia ara
respecto molt a tots els elements de la naturalesa.
Molt bé.
Ens queda poquíssim temps
i ara hi hem de parlar dels ratxpanats.
No sé si deixar-los per un proper programa
i parlar-ne més ampliament
o què et sembla?
Donem alguna pista?
Tu deixo triar tu mateix.
Bueno, si vols,
jo volia parlar una mica
sobre els amfibis,
sobre els rèptils que hi ha a la nit,
sobre els dragonets,
recordes?
Si vols,
fem un apunt sobre els dragons
i els ratxpanats...
Continuem la propera setmana.
Un altre dia per...
És que clar,
els animals de la nit
són molts i molt interessants.
Sí.
Val la pena aturar-se'n
i que sigui l'últim episodi de la temporada.
Bé, molt bé.
Fas l'apunt dels rèptils?
Sí.
Bàsicament,
a veure,
dels amfibis
hi ha molts gripaus
i moltes salamandres
que surten de nit
pel fet que no s'assequi
el seu cos.
I dels rèptils,
els dragonets.
Els dragonets,
per trencar una mica esquemes
sobre que el dragó
es menja la roba.
Tu saps que jo
al primer capítol
ja et vaig parlar
i em vaig reconciliar
i que ara fins i tot
he posat un emblema
a casa meva
en forma de dragonet
perquè ens salven
de totes les despeses.
No es menja la roba.
Són les arnes
que es menja la roba.
El que passa és que
quan ella arriba
ja s'ha menjat l'arna
i diem
aquest senyor
és el que s'ha menjat la roba.
Jo quan ens explico això
em va fer tanta pena
al llarg de la història
els dragonets,
les bronques
i els cops d'escombra
que han rebut
i no eren ells,
eren les arnes.
Eren les arnes, sí, sí.
Com tu dius,
la naturalesa és sàvia i justa
però nosaltres
no arribem a la seva alçada.
La propera setmana més, Ferran?
Vinga.
Com sempre ha estat un plaer,
de veritat, eh?