.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
de pensar que genera una responsabilitat cap a l'administració,
i en aquest cas de l'empresa municipal de transports,
i subsidiariamente de l'Ajuntament de Tarragona.
Vull dir que també anem al tant amb això.
D'arribada la senyora Begonya Floria, bon dia, benvinguda.
Benvinguda.
Benvinguda.
Sobre aquesta qüestió...
Estic fatal, estic fatal.
Està pensant en la conciliació aquesta que parlàveu.
Sobre aquesta qüestió que estem parlant dels autobusos,
del fet que alguns nens petits viatgin sols,
que...
.
.
.
.
.
Jo crec que no hem de perdre a vista que,
en la línia que deien els meus companys, no?
La responsabilitat dels pares.
L'administració ha de vetllar perquè hi hagi seguretat en el transport,
però el que no pot és assumir aquella responsabilitat
que no li pertoca i que entra en l'àmbit individual.
Aquesta és una pedagogia que hem de fer.
En aquest sentit discrepo del meu company d'Esquerra Republicana,
en aquest sentit no crec que haguem de posar una figura que tuteli.
El que hem de fer és fer pedagogia, en el sentit que tothom s'ha de fer
responsable dels seus fills quan estan al carrer,
igual que un és responsable quan ha de creuar un pas de vianants, etcètera, etcètera.
Que hi hagi una regulació més estricta en tant en quant les edats,
això és correcte.
Que hi hagi inspeccions per controlar-ho, això és correcte.
Però, com deia ahir el tinent d'alcalde, Carles Castillo,
ja arriba un moment en què depèn de quines situacions s'han de passar serveis socials,
perquè ja és un tema de manca de tutelatge o de vigilància respecte als nens en qüestió.
Crec que tots els que som pares, i en aquest cas jo ho soc,
hem de ser responsables de l'educació dels nostres fills.
Hi ha una part social i col·lectiva que les administracions,
en tot el sentit i totes elles, han d'assumir,
però no la responsabilitat individual d'aquesta educació.
I una part d'aquesta educació és, a més a més, tenir cura dels fills
i, per tant, tenir cura de la seva seguretat.
El Jordi Sendra abans parlava que potser és discutible,
però és difícil precisar aquesta tall de fins on és punt,
l'edat aquesta que s'ha fixat o que es vol fixar dels 10 anys,
el sembla encertada?
Jo estic d'acord amb el Jordi en que les madureses dels nens són relatives,
això és evident.
I, a més, estem en una societat en què,
jo recordo quan jo era petita, tot canvia.
A més a més, jo amb 8 anys em cuidava dels meus germans,
perquè uns dos pares treballaven i, per tant, em quedava sol a casa
amb dos nens petits, més petits que jo, vull dir en aquest sentit.
Avui en dia els pares tenim més cura amb altres qüestions,
potser ens costa més deixar-los sols a determinades edats,
però també crec que s'ha de posar un llindar orientatiu.
Jo els 10 em sembla correcte.
A mi em sembla correcte dins del que és la mitjana,
també una mica en línia del tema de les motos,
del tema del que és la llei de seguretat viària,
i, per tant, va en línia de la resta normativa.
Però també estic d'acord amb el que deia el Jordi.
Menys de 10 anys? Bueno...
És relatiu.
El que és evident és que no pot ser que hi hagi un nen de 4 anys
que vagi sol amb un autobús.
Per això deia que això ja és un tema de serveis socials.
Alguna aportació més en aquest sentit?
Crec que hi ha força unanimitat, no?
Força conscients en aquest sentit.
que el Tribunal Civil marca els 12 anys a l'hora de poder...
que un menor pugui declarar davant del Tribunal en casos de família...
Tampoc està tot el que els tinguem, eh?
No, no, efectes de...
No, efectes de...
De marcar una data.
És a dir, la maduresa dintre del dret es marca a partir dels 12 anys,
aproximadament.
Però, bueno, 10 o 12 anys, sí.
10 jo trobo correcte.
Els plantejo una altra qüestió que no sé si suscitarà tant debat.
Com valoren, per exemple, l'acord de l'Ajuntament
per intentar que el futur Institut de Sant Salvador
tingui una línia de batxillerat?
Va ser una altra de les qüestions que es va tractar ahir en plenari.
Es van presentar, de fet, diferents mocions al respecte.
Alejandro, per exemple, tornem a obrir, torn.
És una qüestió que, insistim, eh?
Ja es va debatre ahir que hi ha disparitat de criteris.
Bé, jo crec que l'element fonamental en què hi havia discrepància de criteri
era a l'hora de fixar una data en la moció
que concretés la posada en marxa,
perquè, en definitiva, estaven parlant d'un compromís polític,
d'una petició política de l'Ajuntament de Tarragona
que no és necessàriament vinculant per la Generalitat.
Ja sabem que després els terminis aniran com vagin, no?
Però que el propi Ajuntament de Tarragona
crec que era el moment de determinar una data,
d'exigir a la Generalitat de Catalunya una data
que era posar en funcionament l'Institut l'any 2009-2010,
jo crec que era raonable i, per tant,
aquí és on hi va haver una discrepància entre la postura
de l'equip de govern i la postura del partit que represento, no?
Jo insisteixo, és a dir,
podem tenir clar que, segons el que passi,
no es posarà en funcionament l'Institut l'any 2009-2010,
però que en un posicionament polític de reivindicació
en relació amb una altra administració
no passa absolutament res per marcar clarament la nostra postura,
jo crec que, en aquest cas,
ens vam trobar un equip de govern una mica timurat,
i és la sensació que nosaltres ens emportem d'aquesta qüestió.
que, a més a més, els dos representants dels grups de l'oposició
s'han assentat en la mateixa cosa de la taula.
Jordi?
No, d'a veure, d'acord amb el que diu l'Alejandro,
és a dir, hauria estat,
amb el tema del patxillerat a Sant Salvador
i amb altres temes que es van discutir en plenari,
hauria estat molt més oportú,
decisions unànims,
acords unànims,
i en aquest cas, doncs,
amb un benefici clar pels veïns de Sant Salvador.
La diferència era dues mocions,
en noms i cognoms,
i quan dic noms i cognoms,
vull dir en dates d'implementació d'aquest batxillerat,
i una tercera moció presentada a cuita corrents,
per mirar de contrarrestar sense posar cap data,
crec jo,
amb la intenció de no incomodar massa a la Generalitat,
perquè a l'equip de govern de la ciutat, de l'Ajuntament,
no li agrada massa incomodar a la Generalitat,
i s'ha vist en diverses ocasions.
Per tant, jo crec que ahir era un moment de fer un bon debat,
crec que es devia fer un bon debat,
però en tot cas de prendre decisions unànims,
en relació amb això,
perquè al final es tractava d'una necessitat
que, segons tothom diu,
doncs era francament senzill,
d'implementar per aquest curs que ve, no?
Hauria sigut molt fàcil i haurien quedat tots molt bé.
Des dels partits que et donen suport,
que formen, de fet, l'equip de govern, Begoña.
Jo, miri, és que per parlar d'aquestes coses,
clar, quan un barri porta tants anys amb promeses incomplerts,
amb terminis incomplerts, i he de dir
que no responsabilitat d'aquest govern precisament,
doncs clar, és un barri que li costa molt creure amb terminis.
I això és una de les qüestions
que durant aquests 19 mesos de govern
els veïns de Sant Salvador
ens han traslladat en diverses ocasions.
Per tant, crec que no és just
pels veïns posar un termini,
que sabem que no es podrà complir.
Només el demanem.
Jo ja sé que vostès estan acostumats a posar terminis
que després no es compleixen,
però això, aquest govern intenta no fer-ho,
i per això som extremadament prudents i realistes
en el que són els compromisos amb els veïns.
Però si cada dia surten als diaris un equipament
on s'explica que l'any que ve es posaran en marxa no sé què...
Senyor Fernández, em sembla que això no és així,
i vostè ho sap.
Això no és així, vostè ho sap.
Tot el que estem dient que es compleix, es compleix,
i precisament el que hem demostrat en aquests 19 mesos
és que hem desencallat moltes qüestions
que vostè portava en dècades donant-li voltes.
Però bueno, a banda d'això i aquest tema...
Sempre estem igual.
D'aquí dos anys encara estem parlant d'algú mateix.
I ho seguirem fent mentre segueixin.
No, no, està clar, està clar.
A veure, mentre la responsabilitat sigui...
No ho governen i llavors sempre acaba...
No, el govern actual té la responsabilitat que té,
i el govern anterior tenia la responsabilitat que tenia,
i renegar de la seva responsabilitat em sembla un mal exercici.
Això en primer lloc.
En segon lloc.
Els veïns de Sant Salvador, i si vol fem una enquesta,
estan molt acostumats en el passat a tenir promeses incomplertes.
Per tant, aquest govern i l'alcalde que hi va anar a dilluns a parlar amb ells a la tarda,
sense llum i t'aquí, sense llum i t'aquí.
Va quedar molt clar que treballarem amb ells.
I crec que amb això ens hem de congratular
perquè tots estem d'acord en què hem de treballar
per mirar si Sant Salvador necessita o no un nou institut.
Amb això estem d'acord tots.
El tema és el realisme o no dels terminis.
Per tant, jo crec que hem de ser realistes.
En aquests moments,
tal com està plantejada la qüestió,
és el Departament d'Ensenyament el que ha de treballar
per decidir si és possible i viable un nou institut.
I nosaltres el que hem de fer com a Ajuntament
és estar al costat dels veïns i carregar-nos de raons
perquè aquest projecte es pugui tirar endavant
i es pugui tirar endavant amb les raons que tindrem
i el més abans possible.
I també volia dir-li, senyor Sendra,
que igual que vostè diu que jo sempre parlo del passat,
vostè sempre diu que aquest govern treballa sempre de la mà de la Generalitat.
Escolti'm, amb la guerra de l'aigua
aquest govern va ser fort davant de la Generalitat.
Amb el pla territorial del camp
aquest govern ha plantejat les seves al·legacions dures
contra la Generalitat en aquest cas
o contra el criteri de la Generalitat
més que contra la Generalitat
i per tant deixi també vostè de fer demagogia
o com a mínim no apliqui,
no critiqui allò que vostè practica habitualment.
No crec que avui sigui el moment de parlar de l'aigua.
A l'aigua, si vol, en parlem i en parlem.
No, no, no, en parlem.
El govern de Tarragona va ser fort amb el tema de l'aigua.
Jo crec que el govern de Tarragona es va vendre a l'aigua descaradament.
Descaradament se la va vendre.
Descaradament se la va vendre.
Jo crec que no és un tema a parlar.
No, no és un tema a parlar.
No, no és un tema a parlar.
En un cas a reconduir el debat que passa a Sant Salvador.
Ella recorda, jo recordo.
Insisteixo, a veure, tornant al tema de Sant Salvador.
Per això ahir els veïns de Sant Salvador que apareixen.
Ho tinc una cosa, el tema de Sant Salvador.
Per això ahir aplaudien el govern de la ciutat a mans obertes.
Vull dir, ovacions.
Feien l'OLA quan parlava la portaveu del govern de l'Aigua.
Jo no vaig parlar amb aquest tema, li recordo.
Ramon, si estigues atent.
El que es tracta és que no facin l'OLA ara,
sinó que la facin quan l'hagin de fer i que la puguin fer.
No com amb l'expectativa que teníem l'anterior govern municipal
que no haguessin pogut fer mai l'OLA, ni en els plens ni després dels plens.
Llavors, el tema és el següent.
El tema és que s'està plantejant el tema...
A veure, Jordi, sisplau.
El tema és que s'està plantejant tot això en termes realistes.
El projecte s'ha de fer, s'ha de tirar endavant.
I en termes realistes vol dir, doncs, no fixar-nos en aquest moment cap data
perquè no ens podem comprar de cap data.
I ja està, ja està.
Així de senzill.
Creu-en, doncs, que no es pot fixar cap data?
No generar frustració.
És molt important no generar frustració i ser realistes.
I un govern precisament valent, en aquest cas,
és aquell que és realista a l'hora de plantejar terminis.
I no el que diu que sí als veïns de tot,
per un interès purament partidista i d'una popularitat que és,
insisteixo, és immediata, perquè a la llarga això és contraproduent.
I jo, quan vulguin, fem una enquesta a Sant Salvador
i preguntem quantes promeses del passat han trigat anys i panys a endur-se a terme.
Ho preguntem.
I preguntem quants anys va trigar el SOLAR de l'actual Institut de Sant Salvador,
que sí que es farà avui recordar, que és tan previst per l'ESO
i que ja estan les obres en marxa.
Vull recordar quants anys vam trigar a posar a disposició aquest SOLAR
a favor de la Generalitat.
Quatre anys?
Un segon.
Només un petit aspecte.
És que jo crec que ens estem desviant una miqueta de la qüestió.
És a dir, el posar un termini en una moció necessàriament no és una qüestió
de tenir garantit perquè no el fa l'Ajuntament.
Insisteixo.
És un posicionament polític.
Perquè, en definitiva, el Govern de la Generalitat no és que estigui parlant de terminis.
És que està posant en dubte la pròpia construcció,
la pròpia posada en marxa de la línia de batxillerat allà.
Per tant, el que es necessitava era un posicionament el més fort possible.
Els terminis, només cal mirar el que vostès van parlar, per exemple, del Mercat Central.
Vostès van parlar d'uns terminis.
No entrem en el Mercat Central, que vostès vam deixar projecte sense projecte executiu.
No entrem aquí.
No ens tocava fer-ho.
No ens tocava fer-ho.
No ens dic que això de posar terminis...
Vostès també són especialistes.
Com que defugiu molt ràpid de les responsabilitats.
Sí, molt ràpid, molt ràpid.
Sisplau.
No ens tocava fer-ho.
Primer, deixem que acabi el senyor Fernández.
En el cas dels terminis, hi ha moltíssims exemples, també,
amb l'any i mig que portem, de coses que s'han dit que entrarien en marxa, per exemple,
a començaments d'enguany.
Es va parlar de sis mesos per tenir ja un projecte definitiu per la façana marítima.
Encara l'estem esperant.
És a dir, determinis, vostès n'han posat moltíssims damunt de la taula.
Insisteixo, que segurament això és una mala temptació, segurament, del conjunt de forces polítiques.
Jo, personalment, soc partidari de no posar-ne en determinats casos.
Aquí, el posicionament polític de demanar un any en concret, insisteixo,
no és per garantir-ho perquè no és responsabilitat de l'Ajuntament.
És per exigir un posicionament a la Generalitat que està fent ballar la qüestió.
Vostè sap.
Per tant, la Generalitat, el que ha de fer és, o el que hauria de fer al nostre entendre,
és assumir un compromís, que després, amb les circumstàncies que siguin,
perquè sempre hi ha retards en aquestes coses,
també va passar amb l'Institut de Sant Pere i Sant Pau,
va passar amb el servei de 24 hores d'atenció primària a Sant Salvador, per exemple,
que després els terminis.
Però quan hi ha un posicionament contundent per part de l'Ajuntament,
si més no, els veïns de Sant Salvador tenen la constància clara
que l'Ajuntament recolza la seva reivindicació.
És que, a més a més, tinc la sensació
que a l'Ajuntament li faci la feina en el Govern de la Generalitat.
És a dir, no cal que els defensin.
I tornem, eh?
No cal que els defensin.
Ja es deuen poder defensar sols.
Ja es deuen poder defensar sols.
No repeteixi consignes, home.
Recolzi actuacions ànims a l'Ajuntament.
Si els veïns demanen el batxillerat i el demanen ja,
vostès demanin-lo també.
Què ha fet, Jordi?
Què ha fet, Jordi?
No es posin d'entrada i sempre al costat de la zona.
Jordi, què s'ha fet?
Què s'ha demanat o no s'ha demanat?
Que no s'ha demanat?
Escolta, acuita corrents.
Això, mira...
Perdona.
No, acuita corrents, no.
I no entrem en aquest tema, tampoc.
El PP i Convergència no ha presentat una moció sobre el batxillerat.
Ràpid, anem-la a presentar.
S'ha demanat o no s'ha demanat?
No s'ha demanat.
Perdona.
Es va intentar consensuar aquesta.
Es va intentar consensuar aquesta moció.
Fins a l'últim moment vam estar passejant-la,
fins que es va acabar el termini.
Reconec que culpa nostra per no haver anat, mira, amb més mala idea
i pensar que havíem de presentar-la abans.
Però vam intentar consensuar aquesta moció i vostès ho saben.
Estic emocionant amb bona idea.
De totes maneres, és el que deia.
Tots estem d'acord en que d'haver un nou institut a Sant Salvador
i que hem de treballar amb els veïns perquè això tiri endavant.
Insisteixo, ens hem de carregar de raons perquè això sigui així.
Perquè també sabem tots que hi ha un dèficit importantíssim a Tarragona
en temes educatius.
Un dèficit importantíssim perquè, entre altres qüestions,
ha sigut una ciutat que, per la raó que sigui, no hi entraré.
No hem tingut terrenys a disposició.
Deixem apuntar-li que, per exemple, aquests dies,
el director dels Servis Territorials d'Educació,
el senyor Vicenç Villena, no es cansa de repetir
que actualment hi ha excedent de places de batxiller a la ciutat de Tarragona.
Jo estic parlant d'educació en general.
De batxiller és evident que hi ha excedents de places
perquè només cal mirar-ho.
El que cal mirar també és l'excepcionalitat del barri de Sant Salvador
per la seva ubicació geogràfica i per les seves característiques.
I és aquí on el govern diu que ens hem de carregar de raons
i és aquí on s'està treballant cada dia,
mà a mà d'acord amb els veïns, amb les Ampes, amb l'Associació de Veïns.
És aquí on s'està buscant la via perquè això sigui possible.
I vull recordar que aquest és un projecte que es posa ara damunt de la taula,
però que a Sant Salvador s'està dotant d'equipaments
i s'ha dotat d'un nou cap, s'ha dotat del servei de 24 hores, s'ha dotat...
S'està construint...
Fa temps, el servei de 24 hores.
No ens posem medalles.
El nou cap, senyor Fernández.
No me la poso, ho dic, que s'està dotant.
Menys mal que no se la...
Senyora Floría, si precisament l'endarreriment de la sessió del solar
per l'Institut de Sant Salvador...
Jo li pregunto, senyor Sendra,
amb un barri, si em permet acabar...
No s'inventi les coses.
Sí que això les inventa, senyora meva.
L'endarreriment va ser perquè la sanitat i l'ensenyament no es van posar d'acord,
perquè tots dos volien amb el mateix tros.
No es van posar d'acord perquè...
Escolta, jo era el tinent d'alcalde,
jo els tenia tots dos asseguts al meu despatx,
i no es posaven d'acord.
Vostè que era tinent d'alcalde...
Sí, senyora, ells volien...
On va donar, recordi'm on estava aquest solar?
Què hi havia al damunt?
Era una xarxa d'alta atenció al costat d'un futur centre d'educació?
No, no, no.
I d'un futur centre sanitari,
que es va haver de replatejar urbanísticament tot,
perquè vostè, a l'únic terreny que tenia lliure...
Escolta, tots dos departaments volien el mateix solar.
No anem cap endarrere, com diu vostè, anem cap endavant.
I cap endavant vol dir un institut per Sant Salvador,
vol dir treballar seriosament,
i vol dir no generar falses expectatives.
I, senyor Fernànez, vostè sap que,
per molt que vostè digui que és un posicionament polític,
si vostè posa un termini en una moció,
els veïns tenen falses expectatives,
i, per tant, aquest govern vol ser realista amb això.
I l'important és que tots...
No entenc la polèmica.
No entenc la polèmica.
És que no l'entenc d'aquest entractat,
del 2009-2009 o de l'Institut.
No faci de govern de la Generalitat, senyora Florian.
No estic fent de govern de la Generalitat.
que fan de l'interès dels ciutadans de Tarragona.
No, senyor Senna, no s'alteri.
No s'alteri.
Primera cosa, no s'alteri.
Segona cosa, no faig de govern de la Generalitat.
Vostè sap que faig de govern responsable municipal.
El Ramon.
Jo crec que el tema ja està cremat.
És a dir, no entenc la polèmica, sincerament no l'entenc.
S'ha demanat una cosa.
Tots estem d'acord amb el mateix.
El que passa, doncs, que l'oposició,
doncs, el que vol en aquest sentit és no tocar de peus a terra.
Doncs bueno, doncs d'acord.
Com a oposició tenen dret a no tocar de peus a terra.
de peus a terra.
Nosaltres, com a equip de govern, sí que hi toquem i punt.
I ja està.
Queden deu minuts de tertúlies.
Vull plantejar, com a mínim, un parell de qüestions més.
Vull acabar aquesta tertúlia.
Vull dir-me parlant dels efectes del temporal,
de si s'ha actuat correctament o no,
però abans deixem que es plantegi damunt de la taula
una altra qüestió que es va tractar ahir al plenari,
la retirada de medalla d'Ora Franco,
una medalla que va concedir l'Ajuntament de Tarragona l'any 1952.
Es va presentar ahir una moció per iniciar els trámits
per retirar aquesta medalla.
Creu que l'Ajuntament ha de debatre ara,
50 i escaig anys després, qüestions simbòliques com aquesta?
Ramon, per exemple.
Lògicament sí que ho ha de debatre.
No és una qüestió simbòlica,
és una qüestió de pes i de justícia,
i de trencar el silenci al qual ha estat submès aquesta ciutat
durant molts i molts anys.
S'ha triat aquesta època,
fa 70 anys que van entrar les tropes feixistes i franquistes
aquí a la ciutat de Tarragona,
i jo crec que l'edat ha estat totalment encertada,
doncs, aprofitar, doncs, aquesta entrada d'aquestes tropes,
per retirar-li la medalla a un dictador,
a una persona, doncs, que és un dictador.
Era una qüestió de deure històric que teníem amb la ciutat de Tarragona.
Crec que hi ha 4 o 5 ciutats a Espanya que encara la mantenen,
Tarragona era una d'elles, i això és una vergonya.
I per fi ja s'han iniciat els tràmits per poder-ho fer.
El que ja és més lamentable, i ho haig de dir ser de clar,
són afirmacions com el senyor Fernández,
dient que en Lluís Companys va tenir un paper doctor
si volvem comparar una figura amb l'altra.
Jo crec que són unes manifestacions molt, molt, molt, molt lamentables,
i crec que no tenen cap mena de justificació.
I m'estranya, sincerament, que les hagi fet.
O confirma ja una miqueta, doncs, l'actitud que pugui tenir
el Partit Popular en aquest tema.
Senyor Fernández, per al·lusions.
Jo crec que aquí hi ha dues coses.
La posició política en relació a les mesures relacionades
amb la llei de memòria històrica
són prou conegudes, la posició política del Partit Popular.
que nosaltres entenem, responent a la pregunta que ha formulat vostè,
que no, que no en allò relatiu a obrir el debat
en relació als bàndols polítics, si se'm permet l'expressió,
que no amb les víctimes.
Jo ahir intentava fer aquesta diferenciació.
Dit això, jo no entraré ara en debats històrics,
perquè si tinc una cosa molt clara,
és que un cop l'Ajuntament de Tarragona democràticament
ha decidit, després d'un debat,
iniciar aquest expedient,
nosaltres, com a partit democràtic,
acceptem això democràticament.
És una decisió que ha pres la sobirania popular
representada pels regidors,
amb una majoria prou ampla,
i per tant aquest expedient que continuï
i que quan s'hagi de votar la retirada definitiva
es tornarà a obrir un debat en el qual cadascú lliurement
votarà el que considera oportú.
Jo crec que s'han de diferenciar aquestes dues coses.
El que va ser ahir un debat
que moltes vegades provoca situacions com aquesta,
perquè, insisteixo, no faré ara anàlisi històric
del paper que va tenir cadascú
i probablement ahir no l'hauria d'haver fet,
perquè segurament és el que acaba provocant aquestes coses.
el que va passar, per exemple, abans de la guerra civil,
doncs hi ha molta gent que té teories,
hi ha tarragonins que han escrit llibres
sobre el que va passar abans de la guerra civil,
però insisteixo,
per mi, i pel nostre grup, ahir es va votar,
es va decidir obrir l'expedient,
nosaltres ens vam abstenir perquè consideràvem
que això no era adient,
però un cop s'ha obert, respecte absolut
al que és la voluntat popular.
Abans de parlar dels efectes del temporal.
Begoña, Jordi, alguna cosa sobre...
No, a veure,
independentment del que va passar abans de la guerra civil,
que és indiscutible,
i en certa manera també hi estic molt d'acord,
tampoc ha d'anar en detriment
del període fosc d'aquests 40 anys
de la dictadura d'en Franco.
Jo crec que a l'Ajuntament i al plenari
s'ha de fer la casa, s'ha de fer el cos,
però també de tant en tant s'ha de mantenir,
s'ha de fer l'ànima, no?
I ahir el tema de la medalla d'en Franco
era un tema que corresponia a l'ànima
i a la consciència de tots els regidors
i de tots els ciutadans.
És a dir, si a mi em pregunten
què es va discutir d'important ahir en el plenari,
per mi, evidentment, pel dia a dia i per les persones
em sembla més important discutir si hem d'ajudar o no
les persones de Parcel·les Bonaire pel Pou Brunat
o si hem de portar el batxillerat a l'IS de Sant Salvador,
em sembla molt més important que tota la resta,
però és evident que també va ser una decisió important
i que tocava i que s'havia de fer i que, evidentment,
vam recolzar i que jo ho recolzo personalment,
evidentment, d'iniciar l'expedient per la retirada d'aquesta medalla.
S'havia de fer en algun moment o altre.
Aquelles coses que pertanyen a l'ànima.
Sí, sí, tot el que s'aprova en un plenari per mi és importantíssim,
per això som l'òrgan principal del govern de la ciutat
i per tant tot té igual d'importància
i aquesta també, sobretot també per una raó,
perquè aquesta medalla, que és una alta distinció de la ciutat de Tarragona,
no va ser atorgada pels ciutadans de Tarragona,
pels regidors d'aquella època,
eren regidors nomenats a dit pel dictador,
per tant no eren representants de la ciutadania
i, en aquest cas, doncs no és una medalla
que mereixi seguir dins del que són...
Bueno, que sigui atorgada el dictador.
Per tant, és de justícia històrica treure-la
i crec que molts ens congratulem que això s'hagi iniciat
i vull recordar, simplement,
que el tràmit d'iniciar l'expedient és precisament
i no retirar-la directament
per donar la màxima garantia jurídica
amb aquesta decisió i que no pugui algú
que amb intencions estranyes
i tal com estem avui en dia amb alguns col·lectius
l'EAC les crítiques a temes de la bandera, etcètera, etcètera,
doncs pugui presentar un recurs o alegacions al respecte
i, per tant, per això es va iniciar l'expedient
i no es va retirar directament,
sinó que es va fer un expedient administratiu amb un instructor
que acabi amb la decisió ferma i presa
i decidida de treure...
presa com a mínim pel grup socialista
i també em costa per Esquerra Republicana i per la resta no m'hi pronuncio
de treure-li la medalla definitivament.
Els plantejo de dir que...
M'agrada, doncs, que el senyor Fernández hagi dit que
potser ahir les declaracions que ha de fer
doncs potser no les tenia que haver fet,
però, en tot cas, una cosa.
És curiós que s'acati, doncs, la decisió d'un...
d'un Ajuntament Democràtic, doncs, és obvi.
Vull dir, és una obvietat que, si es decideix,
tirar endavant aquest procediment administratiu,
doncs, lògicament, és normal que s'acati pel vostre grup.
En tot cas, jo, que sí que vull fer menció,
és el que acaba de dir ara la Begoña Floría,
en el sentit que la medalla va ser otorgada,
ha dit, en un Ajuntament, que no era democràtic.
I això sí que hem de tenir clar.
Miri...
Aviam...
No, no, no...
És obvi que l'hegis d'acatar.
Sembla que encara ens facis un favor.
Usted representa un partit que ha parlat mil vegades
d'insubmissió fiscal i conceptes d'aquest tipus.
O sigui, que ara no en vingui...
Jo crec que un ha de ser capaç,
de valorar...
Què té a veure amb la insubmissió fiscal,
amb el respecte...
No, no, no...
Estem parlant d'acatar decisions democràtiques
o votades pel conjunt de la ciutadania.
Jo li estic dient,
el que li estic dient,
i jo crec que ho hauria de valorar
en la seva mesura justa,
després que ahir hi va haver un debat
més o menys calent,
és la nostra voluntat
de, un cop s'ha produït la votació,
no continuar remenant l'assumpte.
Ho dic per part del meu grup.
Jo, evidentment,
no retiraré les afirmacions que vaig fer...
Greus, greus.
Jo trobo una falta de respecte per part de vostè.
Jo insisteixo.
Jo insisteixo.
No les penso...
He més cap a la figura del president del nostre partit,
així que la li digui.
No, és que aquí està el problema.
D'acord.
Jo trobo una falta de respecte terrível.
Jo, sobre el paper del senyor Companys,
abans del cop d'estat...
Ja li dic ara que nosaltres,
a nivell d'executiva local de Tarragona,
doncs, bueno,
alguna manifestació farem el respecte,
perquè trobo molt fort les afirmacions
que va fer vostè ahir al plenari.
Vaig dir que el seu paper era dubtós.
I, bueno,
vostès tenen l'absoluta legitimitat
de fer el posicionament polític
que consideren oportable.
Per mi va ser un paper dubtós,
i ho mantinc.
Només dic que, per nosaltres,
aquest debat,
ja ens podíem imaginar
que les coses, de vegades,
poden anar en aquesta direcció i torses.
Nosaltres volem tancar el debat
perquè ja s'ha produït la votació...
Què vol dir torses, senyor Fernández?
No,
que es poden...
No,
que es poden torsar amb el debat polític
perquè precisament
sobren determinades ferides
o determinats plantejaments.
Però és que nosaltres
no parlem de ferides.
Nosaltres no parlem de cap de ferides.
Aquest és el problema.
Són vostès els que tenen
la paraula ferides.
Sortint una mica d'això,
és que com que s'ha mentat
i es va mentar
i en el plenari,
sí que és veritat
que la decisió que es va prendre
en aquell moment,
l'any 50 i escaig,
la van prendre els regidors
que no havien estat escollits
democràticament.
Però tampoc,
jo no voldria posar en el sac
a tots els regidors
que no han estat escollits democràticament,
que és veritat que no ho han estat.
Però hi han hagut
molts regidors
d'aquest Ajuntament de Tarragona,
especialment en els darrers anys,
en els darrers anys de la dictadura,
en els anys més propers
a la recuperació democràtica,
que han fet molt i molt
per la cultura catalana.
No hem qüestionat els regidors, eh?
No, sí,
però és que a vegades es parla
quan posem el cos
en el mateix sac
amb els ullets,
els costos, el bicotet...
Vostè aquest especialista
en fer demagogia de les paraules,
no tergiversi les paraules que jo he dit.
He dit la decisió,
no els regidors.
He hagut molts regidors
en aquest Ajuntament
que són persones molt tarragoners
que han defensat molt la ciutat
i que han fet molt per la ciutat
i per la cultura tarragonina,
per les tradicions tarragoners
i també per la cultura
i la llengua catalana
i per la sardana,
etcètera, etcètera.
No, no, vull aclarir
que jo no he parlat de regidors,
sinó que la decisió presa era a dir.
Són les 10,
ho hem de deixar aquí.
Ens hem quedat sense parar del vent.
Alejandro Jordi,
Ramon Maria,
moltes gràcies.
Adéu.