logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de Tarragona Radio és aquella cita que tenim setmanal
per abordar la candidatura Tarragona 2016.
Aquesta aspiració de molts col·lectius de la ciutat de Tarragona,
de moltes persones a nivell individual,
que desitgerien que Tarragona l'any 2016
es proclamés capital de la cultura europea.
I per això cada dijous ens reservem una estona al matí de Tarragona Radio
per fer una mirada des de perspectives molt diferents.
Tots els col·lectius, des d'artístics, però també professionals, comercials, cívics,
estan passant aquesta temporada pel matí de Tarragona Radio.
I en cadascun dels programes, Teresa León, tècnica de l'Oficina del Patrimoni,
sempre deixa anar el paper d'un altre col·lectiu
que des del primer moment va apostant
i és un col·lectiu que a més està creixent.
I tant de bo que creixi més encara. Teresa, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Ens referim als voluntaris i voluntàries de la candidatura.
El passat dijous vau fer una trobada més o menys formal
per explicar-los com s'estava rodant la candidatura
i també una miqueta fer-los acollida.
Són persones que, de manera absolutament desinteressada,
aposten per treballar per la candidatura.
Sí, senyora, amb els parlaments que va fer la senyora Rosa Rossell
pels milers de voluntaris que van venir uns 150 o així,
però que en tenen un milers de voluntari,
les seves paraules va dir que eren el nostre més preuat tresor.
I és cert, perquè és gent que de manera desinteressada
s'estima la ciutat, per tant s'estima un projecte com aquest
que ens ha de beneficiar a tothom.
I clar, el voluntari, pensem, hi ha voluntaris de tot també, evidentment,
però està demostrat que els voluntaris culturals,
i amb això la Pepi ens ho podrà dir,
volia estar a tot arreu.
I jo, de veritat, que estic totalment sorpresa
de veure que és gent molt agradable,
que és gent que de manera desinteressada,
diuen si vindré sense cap problema, sense cap excusa,
que, a més a més, tan adones que estan ficats també
amb altres activitats, no?
O sigui, que és gent que és realment molt altruista.
I això, des de la meva perspectiva, que no tenia contacte,
la veritat és que no em deixa de sorprendre
i que, des d'aquí, els dono la nostra felicitació més sincera,
perquè cada vegada en som més.
Llavors, aquesta trobada era, en primer lloc,
per donar-los les gràcies públicament,
perquè ja ho havíem fet a través d'una carta,
però ho volíem fer com una mena de festeta,
van tenir un pica-pica, uns parlaments,
perquè se'ls va explicar de primera mà
els objectius de la candidatura,
i eren les dues regidores,
la senyora Rosa Rossell i la regidora de Cultura,
la Carme Crespo,
el nostre coordinador general, Joan Caballé,
i el Xavier Teodela, que és l'organització
que col·laborà directament
amb de Capitalitats Culturals,
que col·laborà directament en Tarraona 2016.
Llavors, els hi van donar el carnet,
que se les identificarà,
i els hi van explicar una sèrie de punts
que, bueno, si voleu...
Els podem anar comentant,
perquè jo t'anava dir, Teresa,
Si et sembla, saludem ja la Pepi Blai i la Janine Puig,
que són dues de les voluntàries.
Janine, Pepi, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingudes.
A veure, ara ho deia la Teresa,
coincideix que normalment
qui entra en aquest món del voluntariat
generalment no és voluntari només a la candidatura,
sinó que són una mena d'activistes culturals en l'ombra.
Perquè avui dia sembla que allò que no es cobra
o que no es paga no té valor.
Només valorem les coses a partir del diner.
Quan sempre s'ha dit que els cossos de voluntaris
de qualsevol àmbit de la societat
és, com deia la Teresa, un tresor.
Perquè allò que diu
no hi ha diners per pagar aquesta feina,
segurament és per això que els voluntaris no cobren mai, no?
Tu ja estàs implicada en altres coses a la ciutat.
Amb tot.
Amb tot, no? Tradicionalment.
Amb tot, vull dir.
Soc de diverses entitats,
a faida voluntari,
treballo per l'Ajuntament,
faig el que faci falta.
És una cosa que m'agrada,
que m'ho passo molt bé.
En quin moment decideixes
que també vols intervenir com a voluntària en la candidatura?
Des del primer moment que es diu sobre...
Sí, sí, des del primer moment.
M'ho van comentar
i ja, seguidament, ja m'hi vaig apuntar.
Geni, en el teu cas,
com vas arribar a decidir que eres voluntària?
És una posició lògica.
Jo he fet activitats artístiques
des de petita.
Estic fent poesia,
he fet molt teatre,
teatre dramàtic,
teatre satíric,
teatre musical,
he fet dansa folklòrica
i he cantat.
He cantat el cor de l'universitat
Rovira Vergila amb la Monserrius
durant 15 anys.
I tot això l'he deixat,
menys la poesia i l'escriptura,
perquè és on es pot fer
en qualsevol lloc.
Tu tries l'hora i el dia.
No, hi ha un moment de necessitats,
d'altres necessitats més importants,
com són el treball,
que he hagut de deixar algunes coses
per poder agafar bé el meu treball.
És un treball rotatiu,
que em deixa poc temps
per a qüestions artístiques
que són molt puntuals.
I llavors aquesta oportunitat
ha sigut per a mi
molt fantàstica.
Continues projectant la teva inquietud artística
i donant suport a una cosa
que és molt gran.
És una ciutat que és la meva,
encara que he nascut a França,
sempre he viscut el meu pare d'aquí
i sempre m'he sentit molt d'aquí,
com un poble per a mi.
Us han posat deures?
Què heu de fer els voluntaris?
Què ho sabeu?
Com que aquesta candidatura té un camí
diguem lent en el sentit
que fins al 2016 s'ha de passar
per diferents processos
que ja us van explicar en la festa,
però no sabeu exactament
quin serà el vostre partit.
En principi hi ha adhesions.
És el més important.
Estar de cara a públic,
explicant i...
Allò aneu a sopar amb uns amics,
no?
I esteu al sopar
i traieu com qui no vol la cosa
la candidatura.
Per què no us apunteu?
Però què encara no us heu apuntat?
És a dir, una mica allò
de proselitisme,
directament cap a la candidatura.
També als blogs,
a través d'internet.
Sí.
Militeu per captar
captar persones
que es vulguin adherir
a aquesta candidatura.
A l'estranger també.
I a l'estranger també.
Molt bé.
I una cosa que és molt important
amb aquesta feina
que ja esteu fent com a voluntaris,
quina és la percepció
que creieu que té
la ciutadania,
la gent amb què contacteu
i els expliqueu
el tema de la candidatura?
La coneixen?
En cas de conèixer-la
es mostren entusiastes
o com a mínim encuriosits?
Quina és la vostra experiència?
Una mica de tot.
Hi ha la curiositat
i hi ha com un...
Com que no sap.
No saber.
Sí, eh?
Però hi ha la curiositat
que la ciutat
s'obri al món.
perquè és una ciutat
una miqueta tímida,
em sembla a mi.
Hi ha moltes culturals,
moltes corts...
No s'ha acabat de creure.
Però sí,
sembla com tímida, no?
Com si hi hagués
una espècie de...
d'unseguretat
en si mateixa.
Hi falta una miqueta
d'autoestima.
Sí.
Com a ciutat, no?
Sí.
I em sembla
que aquesta candidatura
serà un punt
per reobrir-se totalment, no?
A part de també
que hi ha l'altra...
La de la darracada
que sóc incapaç
de pronunciar-la.
La darracada.
amb les dues, em sembla que...
La dels Jocs del Mediterrani,
si hi hagués aquesta altra candidatura.
Sí, sí, sí.
Imagineu-se
si fóssim
Capital de la Cultura Europea
el 2016
i el 2017
als Jocs del Mediterrani.
Hi ha una exposició de júbilo.
Triomfàvem ja
una cosa mai no vista al món, eh?
Déu-n'hi-do.
Anna, sí, digues, digues.
No, no, res.
En el teu cas,
quan parles amb la gent
i els comentes
el tema de la candidatura,
hi ha un desconeixement important
en el nostre entorn
del que és la candidatura 2016?
Sí, perquè jo crec
que han apujat molt més
els Jocs del Mediterrani
que no aquesta
quan és molt més important
crec jo aquesta
que tindria una durada d'un any
amb moltes més coses,
però, bueno, vull dir,
jo crec que no tenen tant d'interès.
És a dir,
que potser no es recolza tant
com mereixeria aquesta candidatura
sota el teu punt de vista.
Jo crec que sí.
Home, això no és complexa realment.
Hi ha qui pensa
que sí que realment
es tenia d'haver apostat més,
però, en fi,
de moment,
i la Teresa ho diu moltes vegades
des d'aquest espai
i suposo que és que
s'ha d'incidir molt
que el projecte s'està fent
i el projecte no ho faran
les infraestructures exclusivament
sinó les persones.
I per l'experiència que heu tingut,
l'any passat va ser Liverpool
que hi vau anar,
una de les coses
que puntuen,
entre cometes,
són els voluntaris.
Sí, ciutadans en general.
Són els voluntaris
i les voluntàries, no?
I amb això
estem fent molt els deures
perquè recordem
que és la candidatura de Catalunya,
per tant,
adhesions d'entitats
importantíssimes
i a nivell individual
de gent molt important
vinculada al món
de les associacions
o de la cultura
n'hi ha molta,
però, després,
una de les coses
que més es valora
i que no ens canso de repetir,
no ens cansem de repetir,
és la vinculació del ciutadà,
de la gent de la ciutat,
perquè, en el cas de Liverpool,
ho hem dit d'altres vegades,
van ser els mateixos voluntaris
que van fer de gestors culturals
o es van implicar directament
en els espais
i en les activitats,
vull dir,
van prendre de la mà
ells mateixos
el que era
tot l'any d'activitat
el que s'havia reflexat
del projecte,
i aquesta gent
hi va participar
durant tot l'any
i llavors tu hi anaves
pels iòxids
i t'hi trobaves
en un centre d'art
o en un centre de,
no sé,
del que sigui,
un teatre,
t'hi trobaves gent,
voluntaris,
i treballant i col·laborant,
i participant
en el dia a dia.
Això és una de les coses
que el comitè de selecció
més ha valorat,
la implicació aquesta
del ciutadà,
evidentment,
de molts altres sectors,
socials,
per exemple,
a Liverpool
deien els invisibles,
una de les coses
que van incloure
en el projecte
perquè era apropar
un sector de la societat
que normalment
resta com a més marginal
o no s'hi ha costat
tant el que és
el centre de la ciutat
a la vida cultural
de la ciutat
i això ho van valorar molt,
i en el cas,
evidentment,
de tots els voluntaris.
No sabria dir ara
exactament
els voluntaris
que van tenir,
però ells,
el cas de Liverpool,
es va,
no es va copiar,
es va estudiar
el cas de Barcelona,
o sigui,
a Barcelona es va,
per les Olimpiades,
es va fer a l'equip
de Barcelona 92.
Llavors,
una de les persones
que va fer l'estudi
dels impactes
de la capitalitat
a Liverpool,
la Beatriz García,
és una persona
de Barcelona
que va estar,
que té experiència
amb l'organització
de béns com aquests,
llavors van estudiar
el cas,
quan es va preparar
la candidatura
de Liverpool,
van estudiar el cas
dels voluntaris
de Barcelona,
dels milers de persones
que de manera desinteressada
s'hi van apuntar.
Llavors,
això és una de les coses
que, clar,
que nosaltres volem cuidar
i que volem,
doncs,
bueno,
i convidar,
no?,
tota la societat
que, evidentment,
ser voluntari
no comporta
un compromís
de dir,
escolti,
no són jornades laborals
de vuit hores,
ni si ho pensi,
que és això.
Ser voluntari
és formar part
de la gran família
o formar part,
encara no tenim el nom,
i des d'aquí també ho diem,
que qui vulgui
dir-nos el nom,
perquè pensaven,
serien la pinya
de Tarragona 2016,
serien, bueno,
uns quants noms,
però encara n'han trobat
perquè pinya
estava com molt vinculat
al món dels castells
i pensaven
no fer-hi socialitats
i, doncs,
bueno,
família podia quedar
com una mica
carrinclona,
no?
No sabíem, no?
Esteu a la recerca
d'un nom,
estem a la recerca
d'un nom
i llavors...
Això amb els vostres
blocs d'internet
és una eina fantàstica.
I llavors,
doncs,
es tracta
de tenir
un sentiment
de, doncs,
això,
de pertany a un grup,
d'aquest grup,
com deia la Pep
i o la Janina,
pot fer moltes coses,
vull dir,
recollir atencions
amb el seu àmbit familiar,
d'amics, etcètera,
però no només això,
via telemàtica,
és una de les coses
que més es valora, no?
Vull dir,
la incorporació
de noves tecnologies
dintre del jurat
i és una de les coses
que sembla que no,
però que més funcionen,
vull dir,
avui en dia,
sobretot el jovent
està més abocat
en això.
Entreu llàriament
a la xarxa
per veure el panorama
com està
de la candidatura?
Sí,
més o menys, sí.
I quina mena
d'aportacions
o de col·laboracions
o de novetats
veieu entre gent
que pugui fer comentaris
o gent que es pugui adherir?
Millor que parlis tu d'això.
Que parli la Teresa millor.
És la vostra experiència,
és simplement enviar
un correu electrònic
amb tots els mailings
que tenim,
és el fet de,
si tens un blog,
doncs,
poder-te,
doncs,
dir, no?,
animar la gent
i fer un canvi
d'impressions.
Una altra manera
és entrant
a portals
d'aquest tipus
Facebook
o no sé,
n'hi ha tants
i qualsevol manera
és bona.
De manera presencial,
clar,
imaginem
que som
capital
de la cultura europea,
és perfectament
imaginable
perquè és perfectament
possible
i, clar,
mentre aquell any
siguem capital
de la cultura,
els voluntaris
faran feina presencial,
com si diguéssim,
però en tot aquest procés,
jo pel que he vist
no només són
diguem-ne
peons
en el bon sentit
de la paraula,
sinó que tenen també
una certa capacitat
d'intervenir
perquè poden fer aportacions
i dinamitzar
la pròpia candidatura,
no?
És el que no he acabat de dir,
vull dir,
nosaltres els vam preparar
a la presentació
un petit full
que els hi explicaven,
també una petita enquesta
per saber la predisposició,
perquè ja han dit
que no hi ha cap tipus
de compromís,
evidentment,
vull dir que,
però què podem fer
els nostres voluntaris
a d'hora?
És una cosa
que, vull dir,
que és molt senzilla,
com qualsevol altra
mena de voluntariat,
a banda de recollir
adhesions
o de fer extensiva
el que és la idea
de la capitalitat,
les ganes,
sobretot,
l'entusiasme aquell de dir
vinga, va,
apostem,
perquè la ciutat
ens ho mereixen
i podem tenir
totes les possibilitats
del món,
llavors això
entra dintre
de l'autoestima,
de dir,
escolta,
jo ens hem deu d'aquesta ciutat
penso que podem
i per què no,
no?
Després,
a banda de col·laborar
amb la recollida,
també en la promoció
de les coses
que s'organitza
des de la candidatura
com les activitats
que organitxem
directament
des de la candidatura
per promocionar-la
o en l'organització
i la realització
d'activitats
que, no sé,
feines d'informació
al públic,
per exemple,
el cas de quan vam fer
l'acte per la nit
de TV3
el 10 de setembre
del 2008,
doncs vam fer
un acte
a l'amfiteatre
en què van comptar
amb més de 450 persones
que van venir
repartides entre entitats
individuals,
voluntaris,
no voluntaris
i van encendre
una torxa,
va ser un acte preciós
que, a més a més,
ara TV3
vol que tornem
a fer-ne un altre
de semblant
perquè els va encantar,
no?,
i es van encendre
450 torxes
perquè en aquell moment,
ara ja anem
per 471,
crec,
ajuntaments
que ens donen suport
directament
perquè és la candidatura
de Catalunya,
per tant,
per donar les gràcies
i per simplificar això,
van encendre
aquestes 450 torxes.
Aquí,
els nostres voluntaris
van participar
el dia de Sant Jordi,
la Pepi va estar,
van estar
a l'estand de cultura
i allà moltes persones
que passaven
van poder donar-los
la informació
i recollir adhesions,
a Tarragona
ara també ho farem,
el dia del concert
de Camerata XXI
per la seva gira
al Japó
el diumenge passat
també van poder
estar amb nosaltres
i van estar allà
i la gent que va voler
no es va venir,
es va acostar a la taula,
van donar informació,
van recollir adhesions,
tot això
ho podem fer
els nostres voluntaris
i després altres fórmules.
A més a més
afegir idees,
no?,
per poder
desenvolupar-les.
Tu, per exemple,
tu et veus,
tu et veus,
ja anem de dir,
escolta,
podríem fer,
a veure,
perquè...
Sí, un festival,
un festival,
per exemple,
de poètic espontàneo,
per exemple.
Al carrer,
portar la candidatura
al carrer
perquè tothom la conegui.
Clar,
això es podria fer,
moltes coses més,
no?
Doncs jo suposo
que ja...
Donar-li al cap
una mica de treball.
Via internet
és anar parlant
amb l'oficina
de la candidatura.
Van posar
el punt número 8
que van dir
altres fórmules
de col·laboració
que pugui proposar
el mateix voluntari
en funció
de la seva disponibilitat
i formació.
De la que ha dit
la Genin ara.
Que és el que ha dit ella.
Per tant,
la Genin ja et veig
organitzant
un festival poètic.
Ah, se siente?
És una via directa,
és una via directa
perquè tothom,
bueno,
ho tornem a dir,
ja estem,
és una oficina
oberta al públic,
a la ciutadania,
estem a la Casa Cefos,
que per qui no ho sàpiga
és una torre
que està a la baixa
del Rússia
de la plaça Pallol
i allà,
doncs amb una horària
d'oficina
de un moment
podem passar
a buscar informació
i tenir una via directa,
tenir un telèfon,
tenir un correu electrònic,
cap problema amb això.
Teniu de tot.
Tu què faries, Pepi?
Idees?
Doncs no ho sé.
No has pensat encara?
La feina de carrer
és la millor.
És la fonamental,
és el treball de formigueta aquí.
Espectacle de carrer
i treball de carrer.
I allò que s'identifiqui
amb la candidatura,
no?
De treure al carrer
tot el potencial
que es té
perquè de manera fragmentada
hi ha moltes coses
que es fan
lògicament
en locals
i tot plegat.
Tot representa diners.
Aquí estem, amiga.
Aquí està el problema.
I clar,
si l'Ajuntament no ho apoia,
vull dir,
on te'ls has de treure?
És complicat.
Tot precisa diners,
és evident.
De moment,
aquesta tasca de formigueta
que és el que podem aspirar
a banda de la candidatura,
ja ho veurem,
encara queden anys.
Calla,
que encara es podrien incrementar.
Sí que passa ràpid, sí.
A mi m'interessa molt
aquesta tasca
que deia la Teresa
de parlar amb la gent
el dia de Sant Jordi, no?
Allà a l'estand de cultura
de la Generalitat
i l'Ajuntament,
doncs repartint
fullets,
parlant amb la gent.
En general,
la gent es mostrava
que no la coneixia.
No, no,
la gent en general
no la coneixia.
Inclús gent confonia
el Tarracó Jorrani
amb...
I havies d'explicar
que no era el mateix.
Que no,
que no era el mateix,
perquè justament
al mateix dia
havien posat
la gran pantalla
allà al balcó del Mediterrani,
un concert,
clar,
la gent estava desconcertada,
no?
Baixaven d'allà
i no,
si és que allà
ja han votat allà.
No, no,
si aquí no és qüestió
de votar,
és qüestió d'adherir-se,
no?
I bueno,
quan els ja explicaves,
doncs molt bé.
I a més,
llavors ja sabíem...
Veies un cert entusiasme
i una cosa...
No,
però està bé, no?
Sí, sí.
Oh, doncs dos coses
en un any...
Doncs sí,
tot pot ser...
Com el Barça, no?
El Barça no ho guanyava.
Clar,
ha fet la tripleta,
el Barça,
però nosaltres també
podem fer dues coses,
només faltaria, eh?
Jo crec que ara jo no està.
Falten diners,
capacitat en tenim,
però vull dir,
com que falta diner per tot...
Però no tot ho són diners,
a veure,
són importants,
però també,
vull dir,
el que no ens podem resignar
és a portar un projecte de ciutat,
que ja ho hem dit moltes vegades,
que encara que no arribem a terme,
vull dir,
només el fet de ser candidats
ja ens està situant
i és bo per la ciutat.
Vull dir,
són aquell tipus de projectes
que són bons
i que són de ciutat,
vull dir,
no són d'una cosa en concret,
són de ciutat,
per tant,
ho diem,
vull dir,
tant de bo s'arribi a terme
la candidatura dels Jocs del Mediterrani
i 2017 i la nostra,
vull dir,
és que són projectes de ciutat,
no tenen res a veure
una amb l'altra
i jo penso que es pot apostar
i que és l'americió
en les dades.
Implicaria moltíssim
per Tarragona això,
vull dir...
Clar,
molt important.
I escolteu una cosa,
des del punt de vista també
d'anar reconstruint
la vida comunitària
que sembla que l'hem deixat
fa temps molt de banda,
jo penso ara
que quan us vau trobar
l'altre dia
voluntaris i voluntàries
segur que molts de vosaltres
us coneixíeu
i no sabíeu
que erau voluntaris, no?
Sí, més que l'altre dia
el dia de TV3.
O el dia de TV3.
Tu també ets voluntari,
tu també ets voluntari,
vull dir,
és allò que crea
aquell sentiment
una miqueta comunitari, no?
Ja et dic,
més que l'altre dia
el dia de TV3,
vull dir,
és que a veure,
jo també penso
que de tot aquest voluntariat
que hi ha,
quanta gent
ja disposada?
Molta gent s'hi apunta,
però després
quan truques
o reps el correu
no apareixen per cap lloc,
vull dir...
Sí, sempre...
Clar, el dia de TV3
era una cosa,
doncs...
Clar, bueno,
sortirem a TV3...
Un minut de Glòria,
allò de la tele
que deia Guarto, no?
Jo estava allà
i no, vull dir...
Hi ha altres tasques
que s'ha fet.
Jo també hi era allà, no?
Però...
Ja, això,
que està molt bé,
però altres coses.
Això ho pot dir la Teresa, no?
Home, és que no deixa,
per molt lliure i que sigui,
no deixa de ser un compromís
que tu adquireixes,
al nivell que sigui,
però és un compromís.
La meva impressió...
Per això l'adquireixes.
És per veure, no cal que hi vagi sempre,
però doncs...
La meva impressió
és molt positiva, eh?
Vull dir,
amb l'experiència
que tenim fins ara,
les gent es responem molt bé
i després,
bueno, no he explicat,
però ja sortirà
que també volem donar,
volem cuidar
la família que està
els voluntaris
i el carnet
que els hem donat.
En principi,
ja podran entrar
als museus
d'història de Tarragona
tots els recintes
de manera gratuïta
i estem preparant
una sèrie
d'incentius més
que ja els anirem perfilant,
no?,
descomptes,
doncs,
amb activitats culturals
i coses que ja se'ns acudiran.
Però també és una manera
d'això d'identificar-nos
i que la gent, evidentment,
sense explicar allò del carnet,
ja de per sí,
vull dir,
el fet que moltíssima gent
digui
si sí que vull ser voluntari,
sí, sí,
i que després la truquis
i que després,
doncs, vingui, no?
No només que la truquis,
és molt positiu.
És molt positiu.
És que connectin,
connectin amb la cultura.
No hi ha dubte,
i Teresa ho posava
com a exemple,
perquè de fet
és el paradigma
de moviment ciutadà
Barcelona 92
a banda del que van ser
els Jocs Olímpics
del que no hi ha dubte
és que el que es posava
sovint
com a signe diferenciador
d'altres activitats
que s'havien fet
arreu del món
era justament
el paper dels voluntaris
i les voluntàries.
Se'n parlarà
dels voluntaris
de la candidatura 2016,
de les voluntàries,
se'n parlarà
de la Janine,
de la Pepi,
que són exemple
de totes aquestes persones
que també aposten
per la candidatura.
Moltíssimes gràcies,
enhorabona.
I Teresa,
ens retrobem la propera setmana?
Esmaga d'Inè.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
V