Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Em deies ara fa un moment, mentre preparàvem el programa,
que es presenta una primavera magnífica.
Sí, jo penso que hem de pensar que, malauradament,
hem tingut uns anys de molta sequera,
hiverns molt secs, tardors molt seques,
i potser, que jo recordi, potser fa 5 o 6 anys
que no tindrem una primavera com la que tindrem ara.
Hem de pensar que ha plogut bé, i molt,
això no és molt habitual amb aquestes terres,
i el sol, el terra, les plantes i els animals,
penso que ja ho comencen a demostrar.
I, de fet, en aquesta final de l'hivern,
el Ferran ens ha portat una mostra, que la tenim aquí,
i ara m'acosto a recollir-la,
una mostra d'algunes de les plantes
que formen part del que anomenem la brolla mediterrània,
que ens ocupava la passada setmana.
Sí, vam començar a parlar,
i si fem una mica de resum del que vam parlar
al primer programa,
comentàvem que les plantes
tenen unes estratègies comuns
que s'associen ocupant ambients
en els quals elles comparteixen
uns requeriments fisiològics, de sol, climàtics,
i a la conca mediterrània,
on vivim, que ja hem comentat,
doncs el que passa és que plou poc,
que el terra és pobre,
doncs elles el que fan estratègicament
és que s'agrupen, formant comunitats vegetals.
En aquest cas parlaríem de la brolla mediterrània,
una comunitat en la qual hi ha plantes molt representatives,
moltes d'elles són plantes aromàtiques,
medicinals, que tenen moltíssimes propietats,
però que a més, com deia,
tenen una adaptació especial
que és poder viure en llocs
on no poden viure altres plantes.
Clar, però no per això les hem de menys tenir,
sinó tot el contrari,
són una riquesa dins de la flora autòctona
del nostre país extraordinària.
potser no són les plantes
que paisatgísticament ens poden al·lucinar
per la llunyania de l'Amazònia,
però són un altre tipus de plantes
que ens aporten moltíssimes coses
al nostre propi equilibri en l'ambient
i olors,
perquè aquesta olor que m'està arribant
d'aquesta mostra que m'has portat
realment és al·lucinant.
No les hem de menys tenir
perquè estiguin en terrenys pobres
i perquè potser no es facin enormes
ni res d'això, no?
No, i a més perquè hi ha un benefici econòmic
en tot això.
L'altre programa, si recordes,
vam parlar sobre la polinizació,
sobre els insectes.
O sigui, les brolles mediterrànies
són un cau d'insectes
amb una biodiversitat terrible,
fins i tot en molts moments,
comparable amb una selva amazònica,
imagina't.
Llavors, clar,
tots aquests insectes
ens beneficien per què?
Perquè polinizen les nostres hortalitzes,
els fruiters.
o sigui, són reservoris
d'aquests animals,
especialment avelles,
que troben flors
que gairebé
durant tot l'any
tenen flor.
I, bueno,
amb alguna d'aquelles
parlarem ara mateix, no?
I la brolla mediterrània
contempla moltes varietats,
moltes plantes diferents.
Potser hi ha
tres o quatre
que són
al top five,
podríem dir,
perquè són les més conegudes,
però és molt àmplia
la varietat que hi ha.
Sí, bàsicament,
com és una comunitat
en la qual
és una transició,
o sigui,
hem de pensar
que les brolles
normalment
poden sortir
per dues raons.
Una,
perquè el terreny
és molt pobre,
en la qual
les plantes superiors,
els arbres
i els arbusts,
doncs,
els costa
arribar,
colonitzar-ho,
i l'altra,
també pot ser
perquè ha hagut
un incendi forestal.
Llavors,
el que ocupen
aquests,
bueno,
aquests hàbitats
que són més durs
o que encara
no ha donat temps
a que puguin
viure arbres
són les brolles.
Anem parlant
d'algunes
d'aquestes
espècies
que hi ha?
A veure,
bàsicament
la brolla
que trobaríem
a Tarragona,
a Rodalies,
la més propera,
seria
la brolla
del romaní.
El romaní,
una planta
aromàtica
medicinal
que té
una floració
molt llarga.
Molt florit,
i això amb el febrer,
i aquesta que has portat
és molt florida.
Sí,
el romaní
comença el gener ja,
comença el gener
i després
a final,
a veure,
durant la primavera
fins i tot
s'allarga moltíssim
perquè fixa't
que té moltíssimes flors,
moltes.
moltes.
Si t'hi fixes,
també veuràs
que té
com una
espècie
de llavis,
té uns,
a veure,
un pètal
transformat
en forma
com si fos
una trompa,
el veus?
Sí, sí, sí,
tant.
Això
és com una bandera
pels insectes,
o sigui,
l'abella
aterrissa,
veus que té una part
més plana.
Sí,
com si fos
una cadireta.
Exacte.
Mai m'havia fixat
tant en la flor
del romani, eh?
Llavors,
si toques
amb un llapis
o amb un bolígure,
veuràs
que quan entra
l'abella
els estamps
baixen
i el que passa
és que
el que fas
és polinizar,
o sigui,
fa com una mena
de palanca
a l'insecte
i llavors
els estamps
on està
el polen
el que fa
és tocar l'abella.
Llavors,
quan canvia
amb una altra flor
el que fas
polinizar
amb una altra flor.
Acabo de polinizar
amb un boli
i realment
ha passat això, eh?
que ha caigut.
A veure,
he de dir que
aquestes branquetes
que t'he portat
són de collita pròpia.
Jo a la meva terrassa
en tinc moltes plantes aromàtiques
i, bueno,
ara és una època
que fins i tot
els hi va bé
perquè reforça,
té molta flor
i surt.
Fem un parèntesi, Ferran,
si et sembla.
Has comentat
que aquestes plantes
no les has escollit
del bosc,
que són de casa teva,
de la teva terrassa.
Fem un parèntesi
per aprofitar
que apostem
per aquest tipus
d'ornamentació
de plantació
a la ciutat,
als jardins públics,
però també
a casa nostra, no?
Sí,
una de les coses
que també van comentar
al programa passat
és el fet
que
els humans
ens creiem
que inventen
moltes coses
i el que fem
i el que fem
és bàsicament
copiar
el que fa la natura.
Llavors,
també,
si recordes,
vaig comentar
que el que hauríem
de fer
és en comptes
de dominar,
comprendre.
Llavors,
clar,
si comprenem
com viuen
aquestes plantes,
quina capacitat
tenen,
entenem
que tant
a les nostres ciutats
com als jardins
o com les plantes
ornamentals
que podem tindre
a les terrasses
són plantes
magnífiques.
Per què?
Perquè ens aporten
fins i tot per cuina.
Jo surto a la terrassa
i agafo
les meves plantes
aromàtiques
o la meva
sajolida
o qualsevol planta
que viu perfectament.
Rostir la carn
amb aquestes herbetes
que has portat
o fer un pesto
amb la sajolida
o una sopa de farigola.
Una sopa de farigola.
Tens la,
jo tens
la vestiment
a casa, eh?
Per tant,
clar,
ens aporta,
ens perfuma
les ciutats
i les terrasses,
aporten insectes
també perquè
els insectes
tenen una atracció
fatal
amb aquestes plantes
i aquests insectes
fan que vinguin
ocells insectívors
que es menjaran
també els insectes
que ens ataquen
a altres flors
com per exemple
el gerani
que sabem que
durant molt de temps
ha estat atacat,
ara ja sembla
que li ha passat una mica,
aquesta papalloneta
de Sud-àfrica.
Que es posa com a grugenca
la fulla.
Bueno,
és una planta,
perdó,
és una plaga,
és una papallona
que és originària
de Sud-àfrica
que va ser transportada
amb els geranis
amb una importació
a Mallorca
i en molt poc temps
va colonitzar
quasi tota la península
ibèrica.
Ja ho n'hi ha.
I el que fa la seva oruga
és una oruga
barrinadora
que viu
a la tija,
o sigui,
no la veiem fora
les fulles,
sinó que entra
a la tija.
Veiem l'efecte que fa.
Exacte,
es menja tota la tija
per dintre
i el gerani
es va morint.
Llavors,
tot això
ens va molt bé
perquè aquestes plantes
ens podem oblidar
de regar-les
i a més
ens aporten tot això.
I defensen el territori
des d'aquest punt de vista
d'equilibri ecològic
que és important.
Tanquem parèntesi
si et sembla,
però si no,
d'una cosa
ens aniríem a l'altra
però crec que era important
i és una qüestió
sobre la qual
anirem incidint
perquè en la mesura
del possible
i modestament
també aquest espai
vol tenir una funció
una mica pedagògica
perquè tots aprenem
una miqueta
a viure més en sintonia
amb el que ens envolta.
Estàvem amb aquesta branca
de romaní
que havies portat de casa
ens havies explicat
tot el tema
de la polinització
què més coses
podem dir?
Bé,
podem dir
que és una espècie culinària
això també ho hem comentat
que té efectes estimulants
tònics
per les malalties respiratòries
fins i tot
és una planta
que s'ha utilitzat
per curar ferides
és molt antissèptica
jo volia comentar
aquí porto un llibre
molt interessant
que al final
del programa
farem es ment
fins i tot
Shakespeare
comenta
a una escena
de Romeu
i Julieta
diu
aixugueu-vos
amb les llàgrimes
i poseu romer
sobre el seu cos
i tal com és costum
porteu-la
amb els millors vestits
cap a l'església
o sigui que
bueno
el fet del perfum
el fet del romaní
desinfecta l'ànima
i el cos
també vam comentar
si recordem
que
bueno
que la paraula perfum
ve del llatí
de fumare
de cremar
llavors
el que feien una mica
doncs era
perfumar les cases
amb un doble sentit
en el sentit
de l'ànima
i del cos
era un antissèptic
diguem ambiental
però també
doncs era la cosa
aquesta espiritual
sobretot
quan feien
incineracions
dels difunts
també hi havia
cultures que tenien
aquesta tradició
de posar hierbes
aquí
no sé si tens intenció
però si mira
si no
com que saps
que ens saltem bastant
el guió
que tornem boig
la farigola
farigola
jo aquí tinc un dubte
existencial
amb la farigola
tota la vida
i alguna vegada
algun oient
ens ho ha explicat
però jo no me'n surto
aquesta farigola
que has portat
que per cert
està absolutament verda
sí
oh
quina oloreta
que fa més bona
a vegades jo la he confós
amb una altra herba
que s'assembla
en el seu aspecte
i s'assembla també
amb l'olor
però no és farigola
a veure
la farigola
és de la mateixa família
que el romaní
és una laviada
i hi ha moltes farigoles
diferents
hi ha moltes espècies
en tenim moltes
i fins i tot
a veure
les timonedes
el timó
com diuen a Lleida
són plantes
que estan
plantes que viuen
en llocs
amb sols molt pobres
amb molta insolació
amb
fins i tot a la roca
a vegades
a la roca
sí
a veure
sí
però són
són molt oportunistes
perquè
el que fan és
aprofitar
qualsevol foradet
que s'acumuli una mica
de terra
allà hi viuen
llavors
hi ha
bueno
hi ha timons
més rupícules
com tu dius
o hi ha timons
més de plana
però hi ha moltes espècies
llavors
són timons
també són
farigola
però no és la farigola
típica de costa
que justament
és la que t'he portat ara
clar
caldria veure
en qui jo que està vivint
i com és la planta
perquè totes celles
són un pèl diferent
mira
t'has portat una formigueta
de casa
hi ha una formiga
per aquí per la taula
sí
clar
normal
sí
no no
molt bé
escolta
ja el decorat
el tenim perfecte
sí
la farigola
té característiques
similars
al romaní
algunes d'elles
sí
doncs
molt semblants
perquè són
perquè són plantes
al ser de la mateixa família
són
són plantes
que quasi quasi
podríem dir
que són
que són germanes
encara que l'aspecte
és diferent
perquè el romaní
és molt
és molt gran
el romaní
és una
veus
si t'hi fixas
té una tija
molt llanyosa
poden haver
joves romaní
al camp
que fins i tot
poden tindre
15-20 centímetres
de diàmetre
de la base
de la tija
poden viure
molts anys
a la farigola
no creix
tant
però vaja
totes aquestes
propietats
tant diurètiques
com
antissèptiques
antitusives
això és el que té
del romaní
això és força
conegut
i bueno
la famosa
sopa de farigola
a l'hivern
en pag
és boníssima
boníssima
i amb un nou
si vols ser
la com a més nutritiva
encara
exacte
la farigola
té un principi actiu
que és el timol
el timol
ve de timus
ve de timonera
tota l'arrel
ja tinc
sempre ens explica
molta cosa
i s'utilitza
ja un medicament
natural
que és un antitusiu
i això s'ha dit
per aquestes tos cròniques
o quan
algú que té bronquitis
i no et pot dormir
doncs
suavitza i calma molt
molt interessant per això
tot això
totes aquestes herbes
es poden després preparar
i això sí
sabent el que fem
en forma d'infusió
d'infusió
alcohols
olis essencials
tot això ja
ho deixaríem en mans
dels experts
ens conformem
en fer una infusió
normaleta
i la sopa
Ferran
aquesta altra
que jo la desconec
quina és
sí
aquesta que tens aquí
és un arbús
que és el llantiscla
aquí a Tarragona
li diem la mata
és un arbús
que creix
també
en terrenys
pobres
sobta
perquè és molt verd
fixa't que és
això fa una boleta vermella
exacte
això fa
unes llavors
de color vermell
que mengen
molts ocells
a l'hivern
no el confonem
amb el grèvol
o amb altres plantes
sinó que és típic
mediterrani
és una planta
molt curiosa
perquè tant els grecs
com els romans
fins i tot
els àrabs
la venien a acollir aquí
per una utilitat
molt curiosa
si t'has fixat
si toques
les seves fulles
o la base
de la tija
és com una mica
enganxosa
té una reïna
té una reïna
el que feien
era trinxar
aquesta planta
cremar-la
el que feien
bueno
per un procés
força elaborat
que no es coneix
ben bé
traien aquesta reïna
cremada
com si fos
un quitrà
i l'utilitzaven
per ficar
els vaixells
per tapar
els poros
el nom
ara
és
almàciga
que sofisticat
d'una planta
tan petita
llavors això
el que feia
era impermeabilitzar
el que seria
la fusta
el casc
del vaixell
per tant
era molt important
ja necessita
molta planta
per fer quantitats
com per blindar
un vaixell
sí
molta planta
és una planta
interessant
perquè fa molta ombra
perquè viuen
molts animals
dintre d'ell
si vas a Mallorca
o vas a veure
unes mates
rodones precioses
és molt bonica
o fins i tot
no sé
a la mateixa
sierra morena
perquè té una distribució
molt mediterrània
doncs arriba a ser
quasi
en alguns punts
quasi
un arbre
jo he vist
en algun viatge
recordo
un llantiscla
que tenia
una soca
d'un perímetre
d'uns 70 centímetres
això
no és molt habitual
o sigui
que pot arribar
a tindre un estat arbore
digues
digues
alguna planta
més així
que
jo penso
que és interessant
explicar
les estepes
les estepes
són plantes
és un arbús
en què tenim
bastantes espècies
però jo volia
comentar-ne dues
l'estepa blanca
i l'estepa negra
són plantes
que tenen
tenen
una floració
curta
però
és
molt vistosa
perquè fan
flors roses
i blanques
amb uns pètals
que semblen
paper de fumar
que duren
són molt efímers
durant
4-5 dies
una setmana
el que passa
és que
com fa moltes flors
s'allarga
és una planta
melífera
és una planta
que és resistent
als incendis
forestals
que fa
moltíssimes llavors
que és
una de les
que representa més
a la brolla
mediterrània
juntament
amb el romaní
i que
curiosament
a la guerra
s'utilitzava
a la guerra civil
s'utilitzava
per dues coses
una
perquè les seves
especialment
l'estepa blanca
que les seves
fulles
són molt piloses
tenen uns palets
molt petits
com si fos
un vellut
s'utilitzava
per rentar-se
les dents
i
també
és un sucedani
d'un tabac
barat
o sigui
que té propietats
com
una mica
com si fos
una
una mica
al·lucinògenes
també
bueno
això no
que jo sàpiga
no
però
que pots fer
aquest paper
que es fumava
perquè no hi havia
altra cosa
és curiós
jo retava les dents
amb aquestes fulles
sí
i si les toques
vaja
veuries que amb aigua
fins i tot
té un tacte
molt suau
i molt fill
o sigui
que té una utilitat clara
Ferran
la natura
té el seu ritme
el seu temps
saps que no té res
a veure amb la ràdio
i diràs
ja s'ha acabat
sí sí
s'ha acabat
pràcticament
però
no m'agradaria
acomiadar-nos
sense dir
als oients
que han aparegut
les primeres
orquídies
al bosc
sí
un amic nostre
comú
el xiqui
em va comentar ahir
que ja
ja s'estaven veient
les primeres
orquídies
bé
si un cas
el pròxim dia
podem comentar
una mica
tot el
bé
tot el paper
que juguen
aquestes plantes
totes
bé
aquestes curiositats
perquè realment
és una planta
que s'ha adaptat
al seu entorn
podríem dir que són
les plantes
més evolucionades
que hi ha
per les seves relacions
amb els insectes
i tot el seu cicle vital
que realment
és meravellós
i bueno
i si em permets
ja per acabar
bueno
donar aquest apunt
d'aquest llibre
només una cosa
de les orquídies
jo recordo
que d'aquells itineraris
al voltant de la ciutat
de Tarragona
hi havia algun dels itineraris
que per les seves característiques
es podien observar
orquídies
sí
especialment aquí a la ciutat
hi ha dos itineraris
que són molt interessants
un és el del
comellà
Font d'Engarrot
i el del
Pont del Diable
molt bé
ara és l'època idònia
a partir d'ara
bueno
com deia Sherlock Holmes
vostè mira però no bé
llavors el que hem de fer
una mica
és veure
anem a buscar-les
i acabem amb un llibre
una recomanació
molt especial
del Ferran
un llibre fantàstic
del Daniel Climent
i Giner
que es titula
Les nostres plantes
és una aproximació
multidisciplinar
en el qual explica
històries
anècdotes
cites literàries
fins i tot
cites literàries
bueno
qualsevol cosa
sobre aquestes plantes
està aquí
jo penso que és un llibre
per qualsevol persona
que li agradi
que vulgui conèixer
i que disfruti
de les plantes
és un llibre
jo penso magnífic
llibre de capçalera
l'última recomanació
d'aquest dijous
mentre escoltem
la natura
amb Ferran Aguilar
en aquest espai
que arriba
amb el suport
de l'àrea de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona
Ferran
que dir-te
que com sempre
ha estat un plaer
i que ja esperem
que arribi el pròxim dijous
per continuar parlant
i per continuar escoltant
la natura
gràcies
molt bé
moltes gràcies