Ja obrim el temps de la tertúria.
Com és habitual, cada dia a aquesta hora i amb aquesta sintonia
fem una ullada a l'actualitat de la jornada.
Avui tenim els tres convidats a punt.
Ens acompanya el vicepresident de la candidatura de Tarragona 2017,
Pere Valls. Pere, bon dia.
També l'advocat i exsenador Lluís Badia.
Bon dia, Lluís.
I el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Andreu Torres.
Bon dia, Joan Andreu.
Tres convidats, tres perfils molt diferents,
però amb una coincidència clara.
Aficionats al futbol, socis habituals de la graderia del nou estadi,
socis del Nàstic.
Per tant, tres persones que ens ajudaran avui a comentar,
sens dubte, una de les notícies de la jornada.
Ahir, els mitjans de comunicació ja la vam avançar.
A primera hora del matí ja sabíem la nova composició
que tindria el Consell d'Administració del Nàstic.
La Junta General d'Accionistes, ahir a la nit,
reformava aquesta nova disposició del Consell
amb un nou president, José María Fernández,
i amb uns accionistes de referència
que formen part ja des d'ahir a la nit d'aquest Consell d'Administració.
Per exemple, els més coneguts, José Luis García, José María Andreu i Jordi Virselí.
I amb un primer nomenament que també es feia públic ahir a la nit,
el de Lluís Fàbregas com a nou director general del gimnàstic de Tarraona.
Senyors, els agrada el nou Consell d'Administració?
Pere.
Home, més que si ens agrada o no ens agrada,
el que no pot ser és que el Consell d'Administració no tingui el suport
de la gran majoria d'accionistes, que és el que passava fins ara,
i això ens havia provocat algunes coses que hem anat parlant aquests dies.
Si el Consell d'Administració té la majoria de les accions darrere,
doncs això és el que ha de ser.
Això, diguem-ne, així, no?
T'he explicat de pressa i corrents.
Després, vull dir, podem entrar, si vols, amb més detall, no?
Però la lògica potser s'ha imposat.
No vull dir que el que hi havia abans no estés bé, eh?
Però senzillament, vull dir, semblava que, o sembla,
que hi ha d'haver una majoria d'accionaria al darrere d'això, no?
Lluís, t'agrada el nou Consell d'Administració?
Home, jo no és que m'agradi i em deixi d'agradar,
vull dir, això dependrà del que faci en el futur.
Ara, jo crec que hi ha una sèrie de qüestions que s'haurien d'analitzar, no?
Primer, el soci més important del Nàstic, que és l'Ajuntament de Tarragona,
no està a la Junta, cosa que jo crec que torna a ser un error,
com ho va ser el seu moment.
Segon, home, no es pot criticar els números del Nàstic
i posar president el que era el responsable dels números fins ara.
En totes formes, vull dir, li donarem un vot de confiança, però vull dir...
Per tant, ja no t'agrada del tot.
Sí que m'agrada, perquè entenc que són els que es juguen als calés els que estan ara, no?
I no els que hi havia abans, que amb tot el meu respecte,
i que suposo que han fet una tasca el millor que hem sabut,
el que és evident és que ara són els que es juguen als calés.
Però, repeteixo, el que no es pot dir fins fa 48 hores,
criticar la gestió econòmica,
i ara resulta que el president és el que era el responsable de la gestió econòmica.
En tot cas, vull dir, jo crec que té el meu suport i espero que tinguin resultats.
I tercer i més fonamental, home, jo crec que ahir l'assistència a la Junta General,
que no hi podia anar, però que hi havia pràcticament el 100% del capital social,
és una referència important de l'interès que hi ha perquè això funcioni.
Per tant, repeteixo, jo crec que les coses estan damunt de la taula,
però jo, i torno a incidir, crec que el més important és que l'Ajuntament s'hi hauria d'implicar.
No esportivament, però sí sent present la responsabilitat dels números.
I pensem que la responsabilitat dels números és molt important perquè estem en una situació de dèficit.
Ara en parlarem perquè ahir, que teníem, per exemple, en el temps de la tertúlia,
tres regidors de l'Ajuntament de Tarraona,
va ser un motiu de comentari i de debat en posicions contraposades.
Joan Andreu, una primera valoració del nou Consell,
que és la imatge avui de la premsa local, què et sembla?
No, al principi hem de partir, que a vegades no ens recordem els gent,
la gent del futbol ens pensem que a vegades el nàstic és de tots,
i no és veritat.
I per tant, com que té, és un assat,
per tant, aquí els accionistes són els que hi tenen el veu i el pot, sobretot.
I en aquest sistema, que el que té més accions és el que més mana,
però també hauria de ser, en conseqüència, el que més responsabilitats assumeix.
Jo penso que, bé, és un acte en el sentit que si hi havia quasi el 90 i escaig,
93 perceres.
Pensa que això no passa gaire mai en qualsevol assemblea o reunió que facis,
en qualsevol entitat,
per tant, hi havia moltes coses a cobro,
i per tant hi havia molt d'interès en que tirés endavant aquesta nova Junta.
Penso que en principi és positiu,
vull dir, penso que el canvi, en principi, jo estic molt d'acord.
Ara vindran els efectes.
Sí que hi ha un munt d'efectes col·laterals que cal anar revisant,
sobretot els econòmics,
però jo també penso que mentre són ells els que hi juguen els seus accions i els seus diners,
les decisions haurien...
Així que llavors no hi haurien de procurar sobre ells.
La qüestió aquí, com parlava també Lluís,
és una mica que no siguin tants col·laterals a altres,
que hi posen diners i després paguen les conseqüències.
Els hi proposo entrar en alguns detalls del nou Consell d'Administració.
Per exemple, el fet del que comentava el Lluís Badia,
la figura del president, que fins ara era el vicepresident econòmic,
amb Javier Salvador, de president del Consell d'Administració,
i ara assumeix la presidència amb un Consell d'Administració totalment renovat.
I era fins ahir el responsable econòmic.
Això també, per exemple, el Pere ho troba una mica contradictori.
Aquí fa tres o quatre dies semblava que no hi havia possibilitats
que es posessin d'acord els que hi havia amb els que volien entrar.
Llavors, aquest acord, ho hem comportat a fluixar una sèrie de coses.
I l'acord final és que hi hagi aquest president,
que hi hagi aquell director general,
que tot això ja serà una cascada que anirà avall.
Bé, això, si ells ho han trobat correcte,
doncs en principi és de dir que...
És a dir, forma part del joc de sessions...
Home, clar, vull dir, és que aquí no hi ha hagut una votació de càstig
contra l'antic Consell d'Administració.
No hi ha sigut, perquè abans d'arribar a aquesta situació,
jo sé si s'he posat el seny o digui com vulguis,
doncs s'ha arribat a una situació de no fer més mullader del compte.
Llavors, això comporta que s'arribi amb un muntatge a mida, no?
I diguis així.
La figura del president a tu, Joan Andreu?
Pel que comentava abans el Lluís.
A veure, vull dir, és com una mica el canvi de roba, no?
Vull dir, una sèrie de canvi de camises hi ha hagut aquí, no?
Vull dir, quan tu veus les peces que es belluguen a direcció esportiva,
no sé si era aquest el problema més greu o no més greu,
que és on se centren,
i, per altra banda, és això, no?
Vull dir, si la cortina de fórmica que hi ha aquí
és fer tot aquest maquillatge,
però, en el fons, quin és el problema real del nàstic?
És l'esportiu o és l'econòmic?
O és la massa social?
O és la implementació del club a les nostres comarques?
Llavors, aquest és l'important de dir.
I llavors, com treballem aquest dèficit, evidentment, econòmic,
que, en el senso, que és un dels punts claus,
com es treballa, què es pensa fer,
cosa que no s'ha dit.
I, per tant, continuem a segon, evidentment, suposem,
però el dèficit econòmic no es pot anar acumulant com portem ara.
I les primeres decisions que ha pres el Consell,
per exemple, Lluís Fabregas, com a nou director general,
substituint Antoni Pinilla.
Avui, entre avui i demà, segurament,
se sabrà el futur d'Antoni Pinilla al club.
No sé si creuen vostès que continuarà o no continuarà,
i en qualsevol cas, cal si sembla el nomenament d'un nou director general.
Home, portem pràcticament 15 partits, no?
Sí.
I decidim ara que fer un canvi important
amb tot el tema de l'estructura esportiva.
Escolta, jo entenc que tot el que es fa és per el millor,
i deuen pensar que és el millor.
Ara bé, jo crec que hi ha una sèrie de dubtes aquí
que no s'han explicat,
i que suposo que els propers dies s'aniran explicant.
Quins, per exemple?
Bueno, tots aquests, aquí hi ha hagut una sèrie de pactes,
avui es parla dels mitjans de comunicació
escrits d'una sèrie de pactes entre socis,
que em semblen bé,
perquè, en tot cas, el Carsur és un resultat de suport majoritari,
però que s'hauran d'explicar aquests pactes.
Per tant, jo primer, repeteixo,
amb el tema esportiu, si vostè em parla del tema esportiu,
aquí hi ha una qüestió,
és a dir, escolti, pràcticament quatre mesos...
Bueno, jo he plantejat el tema del Lluís Fàbregas,
després hi ha una altra proposta,
que ahir va deixar clar el nou president allà a la nit,
en declaracions a banda dels mitjans de comunicació,
de proposar, de fet ja ho han proposat,
a Josep Maria Nogués com a nou director esportiu,
perquè s'incorpori el més aviat possible,
si és que Nogués accepta l'oferta.
Sí, però mirem que avui a mitja temporada
estem fent canvis amb l'estructura esportiva.
Jo no sé si hem acertat o hem desacertat,
no sé quina és la situació damunt de la taula,
però el que és evident és que la gent,
els que anem cada diumenge al camp
i que no tenim un pes important a l'accionariat,
no estem d'acord amb determinades fitxatges
o amb determinades opcions que s'han fet.
I ara fem un canvi, això,
ho podien haver fet abans,
si tenien el capital i tenien la força per fer-ho,
per què no ho van fer abans?
Això és la meva...
Ara, escolta, vull dir,
jo no vull ser ni de relativista ni molt menys,
vull dir jo,
el màxim suport i esperem que les coses s'acondicionin,
s'acondicionin,
però pensem que cada edició que es pren
té unes repercussions econòmiques importants
i, per tant, vull dir,
aquí estem parlant de calés
i en el món del futbol els calés són molt importants
i, per tant, vull dir,
suposo que tothom assumirà
i d'aquí torno al que deia abans,
vull dir, escolta,
que la part més important
o que l'accionista més important
no hi sigui present,
del qual som tots accionistes també,
perquè és l'Ajuntament de tots,
doncs, home,
em sembla un error que una vegada més
se parti i digui que això no va amb ells,
vull dir,
jo crec que això no és positiu,
però no des del punt de vista,
direm, d'incidència,
sinó d'implicació
de la part accionarial més important.
I en penso que hem de mirar endavant,
perquè això, vaja,
podem discutir coses,
però s'ha de mirar endavant.
El càrrec de director general
no hauria de ser un càrrec de confiança
de la Junta o del Consell d'Administració,
com s'ho faran
per reubicar l'Antoni Pinilla,
això ja ens ho explicaran,
però bé, aquest...
I creu el Pere que continuaran,
Antoni Pinilla?
No ho sé,
jo crec que pot continuar.
Hauria de continuar?
Home,
l'Antoni Pinilla
jo em penso que és un actiu,
llavors hem d'anar al tanto
a trencar aquestes coses,
passa que bé, això,
això és un pensament meu,
vull dir,
en quant al director esportiu,
penso que això li diu ara,
vull dir,
la proposta de Josep Maria Noguès.
Bé, això s'ha de mirar sempre,
almenys jo,
estem ara al mes de gener gairebé,
vull dir,
ara pararà la lliga la setmana que ve,
això és de cara a la temporada que ve,
vull dir,
tot el que hi ha en guany,
tu has d'empassar tot,
vull dir,
no podem fer masses canvis aquí,
ara,
tenir sis mesos
per planificar la temporada que ve,
vull dir,
això és perfecte,
compte que si això es fes el mes d'abril,
diríem,
ja no hi som a temps gairebé,
per aquest cantó és bo.
Espera, però per a mi,
si mires les dades avui,
les dades objectives,
escolti,
el 80% s'absté,
és a dir,
el senyor que és president avui,
no té el suport del 80% de l'eccionariat,
en el moment d'aprogressió de la gestió econòmica,
i de l'eccionariat.
Per això és el pacte.
Sí, home,
però vull dir,
que són dades objectives,
que dius,
home,
vull dir,
aquí hi ha alguna cosa que no quadra,
que evidentment tot ho mirem en positiu,
sí,
que evidentment aquí hi ha una sèrie de circumstàncies,
que es condicionaran,
si entra la piloteta o no entra la piloteta.
Això segur.
Segur.
Que hem de tindre la màxima confiança,
sí, home,
però hi ha una sèrie de coses
que jo seria bo que les espullessis.
Suposo que el debat estaria aquí,
entre si passem pàgina
i ens oblidem de tot el capacet.
Si hi ha alguna cosa que explicar,
jo em penso que alguna cosa s'ha d'explicar,
això també estic d'acord amb tu,
però bueno,
això va ser la nit,
esperem un parell de dies,
vull dir,
ara la imatge serà el diumenge,
allà a la llotja,
que hi ha unes altres persones
a primera fila,
vull dir,
això és la imatge.
L'equip serà el mateix,
l'entrenor serà el mateix,
però clar,
no ho pots canviar tot de cop,
ni estar,
suposo que en condicions al gimnàstic,
de començar a donar baixes de futbolistes,
i fitxar-ne d'altres,
vull dir,
no es pot fer gaire cosa més aquí.
Ara,
si això,
i això ja ens ho hem d'explicar,
és,
de fet,
jo crec que ha de ser així,
de cara a la temporada que ve,
el que s'ha de fer és,
en aquesta temporada que hi ha,
començar a planificar,
si tu vols,
sense presses,
perquè hi ha sis mesos,
i fer-ho ben fet per l'any que ve,
perquè és que això del futbol funciona.
Però Pere,
això del futbol és resultat,
i si diumenge no guanyem
l'Oriol Real B,
escolta,
jo és que em sembla bé
tot el futbol.
Si ho ets a l'entrenador,
però hem de prendre alguna decisió,
ja ho veus.
Aquí hem de fer pinya,
sí,
hem de sumar-nos i tot,
sí,
els aficionats,
tots,
tots,
sí,
home,
però avui hi hauria unes coses
que ho haurien d'explicar,
apuntos remés.
Joan Andreu,
dels nomenaments aquests
que hi ha en Lluís Fàbregas,
la proposta de Josep Maria Nogués,
què?
Jo segueixo pensant
que és una mica maquillatge,
això,
vull dir,
penso que...
Què vols dir, maquillatge?
Maquillatge vol dir
que és una mica de façana,
perquè el problema greu
no és,
per mi no és,
el problema greu no era pinilla.
No,
clar que...
El que enviem,
bueno,
si es consideren que sí,
per la meva opinió,
clar,
no estic dins.
Si realment pinilla era un problema,
doncs evident,
no reubicar-lo,
vull dir,
acomiadar-lo i s'ha acabat,
per tant,
vull dir,
penso que el problema greu
és un altre,
aquí hi ha una lluita també,
suposo,
de poder,
que no s'explica,
ni es comenta,
però veus que hi ha,
com que el fet de tenir
diferents accions,
diferents personatges
de la ciutat també,
clar,
això també provoca,
suposo,
hi ha unes certes lluites
de veure que d'aquí ve
l'extensió
amb el pressupost també,
vull dir,
i tot com ha funcionat tot,
no?
Jo penso que...
És una mica...
Hi ha una sèrie
de cortines de fum
que és del palco al cap dins
i clar,
és que estem a la galeria...
No,
això no ho veiem,
i segurament hi ha temes
que no tenen res a veure
amb el gimnàstic,
amb el futbol,
aquí al mig també,
llavors,
i aquí,
ells sabran si les volen explicar o no,
però bé això,
perdoneu-me,
una societat anònima esportiva,
no inventem res,
no se l'ha inventat el gimnàstic,
això,
vull dir,
ja n'hi havia,
no?
I aquí,
també,
quan van fer president
al Lluís de Salvador,
hi va haver moltes coses
que no es van explicar,
perquè aquí,
unes hores abans,
hi havia de ser una altra,
vull dir,
i ningú va explicar res,
i mira,
així se'ns ha anat,
vull dir,
compte,
quan demanem explicacions,
compte,
quan no s'expliquen les coses,
perquè al final,
el que comença malament
acaba pitjor,
això,
la vida és així,
eh?
Llavors,
compte,
vull dir,
el fet que hi ha votat,
ara què és?
Ara d'entrada hi ha
una majoria accionarial
que dona suport
al Consell Nou,
no?
I,
escolta,
si aquest Consell Nou
considera
que aquí han passat coses
que s'han d'explicar,
ja les explicaran,
i si no les expliquen,
seran responsables
davant de la Junta d'Accionistes,
i s'ha acabat aquí,
no?
Els que anem al futbol,
perdona,
jo,
quan estàvem a la tercera divisió,
ja hi anava,
vull dir,
no,
no deixa,
els de debò no deixarem de fer-ho,
això,
que,
que què ha passat aquí al mig?
Home,
aquí ha passat que hi ha hagut gent
que s'ha anat desenganxant de tot això,
eh?
I no ha sigut només pel joc,
evidentment,
pel joc també,
perquè si haguéssim anat guanyant,
potser no hauria canviat res,
això és evident,
però aquí s'han fet coses
que la gent no m'ha entès
i no s'han explicat,
i així se'ns ha anat.
I el fil d'açult,
que comenta el Pere Valls,
creuen que el nou Consell d'Administració,
aquesta imatge que avui apareixen als diaris,
pot tornar a enganxar,
pot tornar a il·lusionar,
perquè, en fi,
sobretot a les tertulers del Semprenàstic
aquí a Tarragona Ràdio,
fa mesos i mesos que se'n parla
d'aquesta progressiva desil·lusió,
i a més demostra tant en números
amb una massa social,
creuen que això pot tornar a enganxar
amb aquesta imatge,
Joan Andreu,
d'unitat,
d'aparent consens,
amb les noves incorporacions
que pugui haver-hi?
Jo penso que no, eh?
No?
No, no,
perquè això és el que et digui,
que això és de palco presidencial cap dins...
Però ara, teòricament,
avui comença una nova etapa, teòricament.
Sí, però és el que diguem també abans,
vull dir,
si diumenge guanyem,
doncs tots feliços i contents.
Si perdem,
doncs l'altra vegada mirar...
Mal rotllo.
Mirar,
que ponem de mirar,
clar,
i si l'altre diu,
no, ja tenim problemes,
etcètera.
Que guanyem 3, 4 o 5 partits,
la papereta...
La papereta...
Això, canviar tot,
sort d'aquesta nova Junta,
vull dir,
això ho solucionar tot.
Vull dir,
som així,
potser ja és condició humana,
o és condició nestiquera,
això ja,
però vull dir,
d'alguna manera,
això,
llavors,
el que ha de fer una,
penso la Junta,
és les coses ben fetes.
Els jugadors han de jugar ben jugats,
però la Junta,
la formació que ha de tenir
és una bona gestió econòmica,
una bona gestió organitzativa,
una bona gestió de socis,
una bona gestió de simpatitzants al cap.
Això és el que ha de fer la Junta,
perquè qui ha de treballar?
A mi,
si em perdoneu,
jo estic d'acord amb tots aquests temes,
i sobretot això que diu el Joan Andreu,
però a mi si em permeteu una matització,
és a dir,
per què la gent s'allunya dels centres de poder,
vull dir que la política,
la societat,
les entitats,
jo crec que hi falta transparència,
i quan dius transparència,
explicar les coses,
jo no li demano que m'expliquin
si poden pagar,
no poden pagar,
si han tingut un problema,
però escolta una cosa,
transparència,
és a dir,
aquí hi ha hagut coses que no estan clares,
és a dir,
aquí hi ha hagut fitxatges raros,
componentes de com fer quadrar
perquè el representant era,
i tots ho sabem,
això vull dir,
els que anem cada diumenge
i els que ens preocupem pel nastri,
doncs d'alguna manera,
jo crec que tenim tots uns indicis
de com ha anat això.
Jo crec que el que li demanen la nova Junta
és que m'ho expliqui,
que digui,
escolta,
doncs mire,
ens hem equivocat amb això,
ho hem fet així perquè ho creiem millor,
jo crec que això,
juntament amb els resultats,
doncs això implica
que hi hagi la gent
que s'impliqui amb el tema.
Una altra cosa,
dir, escolta,
solucionar els temes particularment,
buscar la solució,
home,
jo crec que l'oscorantisme avui en dia,
no,
la gent el que vol
és que li expliquis les coses
encara que siguin dolentes,
és a dir,
ja n'hi ha prou de dir,
escolta,
no passa res,
sí que passa,
i com passa,
jo vull ser corresponsable
encara que no tingui un diurí posat allà
o encara que segurament
la meva conta corrent
no em permeti
estar assegut allà
com un capitalista més
dintre del que és
la gestió del club.
Però, bueno,
vull dir,
escolta,
jo crec que aquesta és la realitat,
per tant,
i perdoneu,
vull dir,
jo crec que és una suma
que vagin bé els resultats,
que hi hagi una implicació
a la Junta,
que la Junta expliqui les coses,
jo crec que aquesta és la suma
de tot això.
Home,
jo crec que els noms que hi ha,
tant el Joan Maria Andreu,
que jo crec que és una referència
pel nàstric dels darrers anys,
com el Jesús García,
que ha sigut president
i que d'alguna manera
té una incidència,
bueno,
són persones que estan anant
en aquesta línia,
espero i desitjo,
i espero que el nou president
també sigui conscient
que les coses han d'explicar.
I se'ns expliqui...
Que s'expliqui tot, tu.
Encara que s'hagi comès errors,
que s'expliqui,
jo crec que això és una fórmula.
Més tard perquè pot no tornar
els a comèixer, no?
Exacte.
I després,
el que sí que és veritat
és que són diverses potes
que aguanten això, no?
Unes,
dels futbolistes,
aquesta,
miri,
ja els que hi ha ara,
no sé si hi poden haver
gaires canvis,
però el president del gimnàstic,
i això ho he dit
diverses vegades jo aquí,
sigui qui sigui,
quan parla de tindre
autoritat moral
damunt de la gent
que anem al futbol,
i ens l'hem de creure,
no?
I això,
últimament no passava,
i vull dir així,
per munt de circumstàncies,
i segurament cadascú
pot dir 7 o 8
o dues o tres de diferents,
no?
Però el president del gimnàstic,
si ara demà ve aquí
i diu,
escolta,
és que aquí hem de tornar
a omplir el camp i hem d'intentar això
i no sé què,
i no sé què,
i veus que allò que diu
i el que fa és el mateix,
home,
doncs la gent se'l torna a creure.
I trucar de peus de terra,
jo m'encarregó el Salvador,
va dir fa,
quan va prendre vocació,
que amb 4 anys estaríem a la Champions,
escolta,
no trucar peus de terra,
i escolta,
és una il·lusió,
i segurament ell tenia la il·lusió,
i segurament estava convençut,
però clar,
jo crec que hem de ser conscients dels temes,
i vull dir,
on som,
i quin club som,
i quin pressupost tenim,
i com el podem desenvolupar,
jo crec que aquesta és la realitat.
I del tema de l'Ajuntament,
que ja ha sortit una mica
de manera tangencial a la tertúria,
ahir era novetat
que l'Ajuntament
tingués un representant a l'Ajuntament,
no havia passat
amb l'Ajuntament General d'Accionistes
en l'etapa de Salvador com a president,
ni amb aquest equip de govern
a l'Ajuntament de Tarragona,
format pel Partit dels Socialistes
i Esquerra Republicana,
ahir va haver-hi un representant de l'Ajuntament,
això vol dir,
com ja s'ha comentat,
que el 93% del capital social
estava a l'Ajuntament General d'Accionistes,
es va abstenir,
però hi ha ara una mica el debat,
que ahir també apuntava
hores abans a l'Ajuntament
el regidor d'Esports,
José Cosano,
i que ho han anat també,
en fi,
comentant diferents regidors
de l'Ajuntament,
de diferents partits polítics,
és si l'Ajuntament
ha de tenir un membre permanent
al Consell d'Administració.
Vostès què opinen?
Joan Andreu,
creus que l'Ajuntament
ha de tenir amb el 30% de les seccions
algú allà dins del Consell,
assistint cada setmana a les reunions?
Jo penso que en qualsevol entitat
que té accions
i per tant s'hi juga a les peles.
I a més a més,
no les seves.
Les de tots.
És diferent,
és un aspecte molt important,
perquè a mi que si posa allà
les seves accions
i es juga als seus diners,
mira, tu ja s'apanyarà
que no se'ls va jugar a la loteria,
si toca, toca,
i si no,
doncs els ha perdut,
o un altre els rebrà.
Però clar,
aquí no,
aquí l'Ajuntament
ha d'assumir
unes responsabilitats,
sinó que marxi,
vull dir dir,
que les vengui
i s'ha acabat,
però si estàs allí
has d'estar a totes.
Què passa aquí?
Home,
que políticament també
és molt bonic després,
jo no sabia això,
com que no hi era,
no, no,
tu has d'estar.
I per tant,
si va malament
amb tot aquest muntatge,
aquestes qüestions
que ha de fer l'Ajuntament,
ell n'ha de saber.
I com a accionista
important que és,
ha de portar
en alguns aspectes,
no a nivell
de política esportiva,
sinó a nivell,
sobretot,
que les coses funcionen
com han de funcionar.
i potser també
podrà explicar
als ciutadans
això va així,
o sigui,
no és igual,
que és obligatori
que l'Ajuntament
tingui accions allí?
No.
No,
doncs no és obligatori,
no vol ser aquí fora.
Si l'Ajuntament
en el seu moment
no hagués comprat
les accions...
Què no existiria?
A l'ESA del Nàstic.
Però existiria el Nàstic?
Com existiria el Torrefort?
Com existiria?
On estaríem?
Sí, sí, sí,
no, no,
no,
però també...
I per què no tenim accions
al Torrefort,
al Bonavista
i no hi posem
allà d'allò
i pugem...
Aquí t'hi posen calés, també.
Sí, però la diferència
és molta.
Jo no parlo de calés,
inclús, eh?
Parlo precisament
que si tens accions
allà ja has d'anir
a la veu cantant
i has de dir
això no va bé
i això va bé
i això funciona així
i això d'aquest moment
no pot anar.
Llavors, si no,
es dona una mica
d'aquest, no ho sé,
tot aquest fum
que surten
per tot arreu
que crec que no és correcte.
Tu, Pere,
ets per dir
que hi hagi algú al Consell?
Jo crec que
en circumstàncies normals
hi hauria de ser.
El que passa
és que venim d'on venim...
I ara no són normals.
No, encara no.
Un moment, un moment,
no, no, perdona,
vull explicar-ho, això.
Venim d'on venim
i ha passat
el que ha passat
en els darrers temps
i a la llarga
jo crec que algú altre
hi haurà d'haver de l'Ajuntament.
Jo també ho dic això.
No sé quan és a la llarga,
també,
potser no,
o la curta,
vull dir,
d'aquí un temps.
Però clar és que
quan l'Ajuntament hi ha estat
tampoc ha fet
el que havia de fer.
Llavors,
si ara critiquem
que no hi és,
quan hi era
i va fer el que va fer,
masses crítiques
dels que ara critiquen
que no hi són
no hi van ser.
I no ho dic
amb ningú en concret.
Però clar,
aquí l'Ajuntament
va arribar a canviar el president
i posar de president
un regidor.
Tanto, eh?
Jo crec que això
no s'ha de fer.
Ningú va dir res,
ara.
No, no.
Però ara es diu.
Ara es diu que...
No, no, sí.
Ho dic que les coses
són com són.
No, no,
bueno, sí,
no costa res parlar ara,
però les coses són així.
Llavors,
el que està clar
és que les coses
s'han de calmar
o de posar
i el lògic
és que l'Ajuntament
ara té el 36,
també s'ha dit
que es farà
una ampliació de capital.
Si l'Ajuntament
no hi va,
com va dir que no hi va...
Tindrà una mica
menys representació.
I l'Ajuntament
jo crec que a la llarga
sí que hi ha d'haver
algú de l'Ajuntament
allà dins.
Lluís,
no sé quan és la llarga.
La teva posició
ha quedat clara,
em sembla abans,
no?
Jo vull dir-ho
però anem a veure,
vull dir,
això és una qüestió
societària.
I això segurament,
perdona,
allò s'ha de confondre
amb la politització
perquè, clar,
alguns diuen
és que aleshores
el club,
la societat anònima
es polititza.
I què vol dir això?
No sé.
Ara utilitzo argument
del que...
Això no és ni bo
ni dolent.
Exacte, vull dir això.
Això no és ni bo
ni dolent.
Ara expreso un argument
dels que estan en contra
de la gent.
Si ells hagués polititzat
el camp
hagués caigut,
l'enlàstic
no estaria segona
ni a primera,
diguem-ho tot,
no?
Això del polititzar
sembla que sigui
una mena d'estigma.
Jo no m'ho veurà.
Aquí,
això és una societat anònima,
sí o no?
Sí, sí.
Aquí es juguen els calés,
sí o no?
Clar.
Sí.
L'Ajuntament representa
els calés de totes les ciutats
de Tarragona,
sí o no?
Sí.
Home, vull dir,
si fos una altra societat
de gestió que no fos una
relacionada amb el futbol,
que té totes les situacions
singulars que té el futbol,
eh, que estaria l'Ajuntament?
Bueno, jo no té per què
n'he d'estar.
Escolta, l'Ajuntament
pot anar als consells,
donar-se per enterat,
tindre veu i vot
i estar allà assentat
sense d'això
i traslladar als ciutadans
totes les coses
que no creia que vagin bé.
Jo crec que aquesta és una fórmula
bastant objectiva
i bastant, diguem,
aliena a la pròpia dinàmica
del dia a dia.
Però a mi em sembla lògic
que estigui algú assentat allà,
és a dir,
que ens representi els interessos
dels ciutadans de Tarragona
que tenen uns calés allí.
Abans ho heu dit,
si ara hi ha una ampliació capital,
què farà l'Ajuntament?
Diuen que no hi anirà.
Bueno, però si no hi anirà,
això renuncia
a una part de la responsabilitat
dintre del partit Consell.
Bueno, doncs,
jo crec que la suma
de tots aquests temes
fan que, d'alguna manera,
l'Ajuntament
hagi de tindre un posicionament
respecte a la situació
econòmica del club.
Perquè una cosa és el tema esportiu
i una altra és el tema econòmic.
Però, clar,
tots estem d'acord
que un club de futbol
té unes repercussions
econòmiques importantíssimes.
Perquè, evidentment,
si hi ha una despesa
que no està prou clara,
si es fa un fitxatge
que no és cert,
vull dir,
en qualsevol cas,
tot això té unes condicions econòmiques
i aquestes condicions econòmiques
l'entitat més important allà
no hi ha.
Home, doncs,
jo de veritat no ho entenc
i repeteixo,
això no és ni polititzar
ni intentar posar-li el dit a l'ull.
No, escolteu,
a més,
és que tampoc caldria
que hi hagués ningú cap regidor.
L'Ajuntament pot nombrar
una persona que entengui
independent,
que estigui allà assentada
representant els interessos
de tots els ciutadans de Tarragona
que tenen uns calés de lliure.
Segurament,
si no hi hagués un regidor,
aleshores,
ja no es veuria tant
aquesta imatgesa tan polititzada.
No, però, Ricard,
si m'és igual,
vull dir,
l'Ajuntament ha de tindre beu i vota,
home, no fotem.
Sí, va.
El polititzar,
jo insisteixo
que no és cap...
Estic d'acord amb això.
Que això sembla que sigui dolent.
Sí.
No, no,
per això he volgut utilitzar
un argument dels altres.
Jo també he vindicat
que no és dolent.
A veure, Joan Andreu,
què volies afegir?
Sí, no,
anava en aquesta línia
última de Lluís
de dir jo penso
que no té per què ser
un regidor ni de ser...
És a dir,
simplement,
en el mateix plenari,
amb acord
de tots els partits,
evidentment,
o de la majoria dels partits,
però hi va amb un acord
de dir, escolta,
nosaltres proposem
com a Ajuntament
aquesta persona
que hi entén
des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista tal,
no hi hem de posar
un entrenador,
evidentment.
Podria ser un alt funcionari,
un tècnic de l'Ajuntament mateix.
O un ciutadà,
o un ciutadà
que se'l nomena,
ja està,
com hi ha el sindic,
o com hi ha altres personatges,
o altres empreses,
o el que sigui,
i que, per tant,
fa aquesta funció
de representar l'Ajuntament allí
i dona comptes
al plenari de l'Ajuntament.
Ja està.
Bé, doncs,
veure'n què passa,
perquè avui comença
una nova etapa
a l'assad del Nàstic
i, en fi,
també tot caldrà veure
com evoluciona el futbol,
els partits,
el diumenge tenim
el contra el Virral,
perquè, a més enllà
que hi hagi canvis
a la societat anònima,
al Consell d'Administració,
o el director general
sigui un altre,
el que també li interessa
a l'aficionat
és el partit pròxim
que tenim contra el Vilar Real B
el pròxim diumenge a la tarda.
Ens queden quatre minuts
només de tertúlia.
Bagaria del camp,
l'altre tema de debat
de la setmana,
l'aposta de l'Ajuntament
de manera unitària,
una altra imatge d'unitat
que hem tingut aquesta setmana,
hem tingut dues imatges
de consens,
la de l'Ajuntament de Tarragona
en aquest tema
i la que comentàvem
de l'Assad del Nàstic,
del nou Consell d'Administració
del Nàstic.
Bagaria de Tarragona,
Pere,
no és un tema important?
Jo crec que el que ha de quedar clar
és la capitalitat de Tarragona
i si això comporta
que es digui
Bagaria de Tarragona,
doncs bé,
però el que ha de quedar clar
i sembla que algú no ho té
és que la capitalitat
és de Tarragona.
És un error
que el projecte de llei
del Govern de la Generalitat,
l'avantprojecte,
no inclogui ja
les capitals dels territoris?
Jo crec que sí,
perquè això és expulsar-se
les coses
i és obrir un debat
allò aquí i a tot arreu.
I les mans d'entremig
que hi ha hagut també,
perquè sembla que al final
la culpa sigui d'un senyor
que ha fet el avantprojecte.
Aquí hi ha hagut més mans,
que ahir el diari
no n'apuntava alguna, eh?
Joan Andreu,
Bagaria.
No, Bagaria de Tarragona,
capital Tarragona,
punt i final.
Ara,
no ens quedem endavant d'això,
això és el menys important,
no és el menys important,
té importància,
la importància és
a què suposa tenir la bagaria,
què hem de fer per tenir-la,
vull dir,
com ens hem de preparar
a la ciutat,
com hem de treballar
amb el territori
per tenir la bagaria.
Això vol dir
que hem d'anar pel món
fent amics,
que els amics ja ens venen sols.
Avui el punt precisament
dona a entendre
que la majoria d'alcaldes
de les nostres comarques
no serien gaire partidaris
del nom Tarragona.
Lluís.
Jo crec que l'important
és la capitalitat,
com dient el Pere,
i això és innegoceable,
Tarragona és la capital,
i jo crec que avui en dia
discutir sobre això
és un error número dos.
Escolteu,
aquests debats
que produeixen divisió,
que fan desfer la pinya,
que posen en dubte coses,
m'assemblen molt perillosos.
Jo l'altre dia
ho deia un article
respecte a l'aeroport,
i deia al final,
molt discutir
si ja és de Tarragona,
de Reus o de no sé on,
o de Constantí,
i al final,
quan busques a internet,
nota que és de Barcelona.
Aquest és el tema.
Per tant,
escolteu,
no ens fotem palles mentals
amb tots els meus respectes,
vull dir,
aquí el tema de fons
és dir,
escolti,
la capital és Tarragona,
això és innegociable,
i a partir d'aquí,
escolti,
per no que hagin de parlar,
però estic d'acord
que el que no podem fer
és dividir la societat.
Què anaves a dir, Joan Andreu?
No, no,
que l'aeroport de Reus
és Barcelona Sud.
I el deia...
Sí, sí, sí.
Això és com a Londres,
que n'hi ha tres,
i tots vas a Londres i estan lluny.
Les últimes declaracions polítiques
que hi ha hagut
respecte a aquest tema
del delegat del govern,
Xavier Sabater,
ha dit que ara és un mal moment
de discutir això,
perquè precisament
obrim el 2010
un any electoral
i que és precisament
el pitjor que es pot fer
discutir el tema
de les vagaries,
discutir l'àmbit
de les vagaries,
les capitals de les vagaries.
Estarien d'acord
en què millor seria deixar-ho?
És que hi ha coses
que jo crec que el governant,
d'on sigui,
s'ha de mullar primer
que ningú,
que per això ho governa,
ho sento,
si els meus siguin
els d'altres.
Ara imagina't
que la Junta del Dinèstic
i diu,
bueno,
farem una altra assemblea
a veure qui farà president.
No, escolti, no,
que això no funciona així.
La gent s'ha de discutir.
Per tant,
si el tema ve ara,
s'ha de discutir ara.
No,
jo crec que és un mal moment.
Ara és un mal moment.
Jo crec que sí.
Lluís, també és un mal moment?
El que passa
que un diu altre
s'ha de parlar.
Clar,
perquè és la llei electoral
i moltes altres coses
que s'han de discutir.
però avui se diu
que el tema
de l'impost de successions
ja no es tractarà
en aquesta legislatura
perquè no es posa d'acord
l'altre partit.
Jo crec que és una mala solució,
això.
Per tant,
els temes s'han de trucar
quan s'han de tocar.
Però tinguem clar
tot el que tenim.
Ara o després
a les eleccions.
Joan Andreu.
O quan toqui.
Tornarem, no?
És el mai acabar, això.
És el país
del mai acabar
i sempre començar.
No,
jo penso que realment
no és el moment,
per mi el meu moment
més idoni.
Ara no sé
que s'hagués dit
és així.
L'altra cosa és dir
mira, pot ser de 10 maneres
llavors ja malament.
Ara, si s'hagués dit
escolta, el llei és aquest
i això així va a missa
endavant.
Que no?
Doncs s'ha fregut.
Senyors, aniran diumenge
al nou estadi?
Sí, clar.
Sí?
Com publicats que farà fregut.
A veure si guanyem, no?
Home, com no guanyem malament.
Tot el que hem parlat abans
no haurà servit a re, no?
El més important
és dintre la piloteta.
Exacte.
Doncs així acabem.
Pere Valls, Lluís Badia,
Joan Andreu Torres,
gràcies per compartir
aquesta estona de tortura
de Tertulia.
Déu-siau.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.