Un minut i mig, un quart de dotze del migdia.
Ens curem en salut i saludem el doctor Joan Maria Atzarà,
director gerent de la xarxa de Santa Tecla.
Doctor Atzarà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya el doctor Rafael Llatzar,
ell és el cap d'Al·lèrgia de la xarxa.
Doctor Llatzar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Ens consta que tots els especialistes,
metges i personal de la xarxa estan molt ocupats,
però el doctor Llatzar té una agenda també molt atapaida,
l'agraïm molt que estigui aquí,
perquè avui parlem de l'Al·lèrgia,
una especialitat que d'una manera, diguem-ne, formal
i amb una sèrie de protocols,
la xarxa ja va apostar l'any 92.
Sí. De fet, la majoria dels hospitals,
o vaja, hi havia molt pocs hospitals que no fossin hospitals molt de referència,
o els hospitals docents amb al·lèrgia,
que tampoc no n'hi havia gaire, no n'hi ha gaire,
doncs apostéssim per aquesta especialitat.
Nosaltres tenim aquesta llarga tradició des de l'any 92 amb el doctor Llatzar,
que va ser el que ens va convèncer a tots que realment l'Al·lèrgia és una especialitat complexa i hospitalària,
des del punt de vista que hi ha pacients greus, hi ha pacients complexos amb al·lèrgia,
que, diguem-ne,
el metge generalista,
inclús l'internista,
doncs no arriba
a dominar
tot l'arsenal
terapèutic que hi ha, i sobretot
intentar veure com es pot evitar
una cosa que
que els hi passen a aquestes persones,
que és el que en diem la sensibilització,
que després d'un quadro patològic,
doncs el següent encara és pitjor,
i el següent encara és pitjor,
i això s'ha d'intentar estudiar,
què és el que ells fan,
estudiar científicament,
no es resol només donant una medicació i solucionant aquell episodi d'aquell moment,
sinó davant d'això,
doncs ha d'entrar en un procés
ja en un temps segon,
un temps fred,
que és saber on som i què som,
i què és el que li passa a aquesta persona,
i això ens va portar a parlar amb ell,
en aquella època era bastant jovenet,
acabava la residència,
ara també és jove,
i no va dir, ja comencem ja amb les tensions.
Però jo crec que el Rafa ha creat escola,
amb tota la nostra demarcació,
ara ens deia que eres el que fa més veterano
d'especialista d'al·lèrgia de la zona,
no només ha creat escola perquè és un gran professional,
des del punt de vista científic,
sinó que va acabar convencent a la resta de centres
que també es tenien que posar aquesta especialitat.
D'al·lèrgia es n'haurà vist de tots colors,
i fins i tot algunes forces singulars,
el doctor Llatzar.
Deia el doctor Llatzarà que és una especialitat molt complexa,
i a vegades el tema de l'al·lèrgia
sembla que sigui un cul de sac,
que quan endavant d'algun episodi puntual,
a vegades...
Ah, això és que els nens,
si parlem de nens també podem parlar d'adults,
això és una al·lèrgia.
No sempre parlem d'al·lèrgia,
és un episodi puntual d'una simptomatologia determinada,
no vol dir que aquella persona pateixi una al·lèrgia.
No, és un etiquetatge fàcil que té dos vertents.
Els que la tenen realment,
i en alguns casos greus, com es diu vulgarment,
paguen justos per pecadors,
i requereixen atenció a vegades continuada,
en qualsevol cas selecta,
una priorització i una ajuda de l'entorn educatiu,
familiar, laboral.
D'altra banda,
i en Palman el que ha dit el Joan Maria
d'aquesta vocació de futur,
és evident i no és un fet...
o sigui, és un fet estadístic,
però que les al·lèrgies s'incrementen
i és un preu a pagar de la societat moderna avançada.
Vull dir, perquè també aquí a Tarragona
sempre s'etiqueta les pedroquímiques, la pol·lució.
Doncs no, Tarragona té unes condicions naturals
perquè hi hagi molta al·lèrgia,
de tipus respiratori.
També hem assumit d'altres tipus,
que des del començament hem engegat aquí
el tema de fàrmacs, el tema d'imendòpters,
que no és que estiguin en bogues,
que incrementen les pròpies terapèutiques,
fan que apareixin al·lèrgies més severes.
Però el que volia referir és que
aquest equipament dels hospitals és obligat,
aquesta investigació és obligada,
perquè amb la medicina avançada,
a boca i amb el sistema preventiu
de nutrició que tenim al món avançat,
que les al·lèrgies estadísticament incrementen.
Al·lèrgies respiratòries,
al·lèrgies alimentàries,
al·lèrgies que es manifesten a través de la pell,
és un avantall de possibilitats extraordinari.
Es pot establir, diguem-ne,
com una sèrie de criteris
perquè l'especialista pugui determinar
si allò és una al·lèrgia o és un episodi puntual?
O sigui, s'han de donar tota una sèrie de símptomes?
A banda de proves...
Es poden i ser.
Aquest és el nostre sino a nivell assistencial, no?
Quan dius prioritzar no vols dir
excloure ningú,
perquè una persona pot tindre algú que no és greu,
que a mi l'incomoda moltíssim.
Però és cert que l'utilització dels recursos
ha de ser escalonada.
I això que dieu,
que jo ho entenc perfectament
i des de la població s'aprecia així,
dius al·lèrgies respiratòries, etcètera.
I com s'explica això?
Bé, és que l'al·lèrgia és la patologia,
és l'error que sobrevé
quan s'equivoca el sistema immune.
Ara vés i explica el porall, no?
Com dèiem un antic director mèdic de la TEC,
un bon amic meu de traumatologia,
li deia, mira,
quan poses una radiografia d'un nen
o d'un motorista
allà sobre el plaerí de radiografies,
ara ho fem digitalment,
qui ho arreglarà no ho sabem,
qui té les manetes per arreglar ho sabem,
però el que s'ha de fer està claríssim.
Doncs amb l'al·lèrgia passa al revés a vegades.
Explicar-li a una mare
que no ha fet res dolent,
que l'àvia no ha fet res dolent,
però que el mateix tipus de llet
que li estava donant fa dues setmanes
ara li estava fent perjudicial
per aquell nen
i buscar-li alternatives,
això no és tan fàcil, no?
Perquè, com diu,
la noció de culpa no arregla la medicina.
A les mares sovint els dic a la consulta,
escolta,
i miri,
razon,
culpa,
siempre,
jamás y perfecto.
És una sèrie de coses
que a la medicina actual
és millor no dir-ho.
Siguem pràctics,
anem a buscar què es pot fer,
sigui preventivament,
o moltes vegades,
en el nostre cas,
quan ja venen per una consulta directa,
sigui el que es diu prevenció secundària.
Amb al·lèrgia es dona molt.
Els metges a vegades han de ser humils.
Hi ha coses de patologia greu de fàrmacs
que no es poden curar.
Hi ha coses de velles
que és hipespes,
d'himenopters,
que és espectacular
el que els alergòlegs podem curar.
Hi ha temes d'aliments
que amb nanos
podem encarrilar molt bé.
I la natura ens ajudarà,
com passa amb els traumas,
si permeteu,
acabarà de fer l'arreglo.
Hi ha coses d'adults
que no podem ser tan resolutius
bioquímicament,
terapèuticament,
però si amb un senyor
que està tenint uns problemes,
per dir aquest exemple,
que la gent sap que m'agrada molt,
que m'hi dedico bastant
de l'arregi alimentària,
si un senyor té una sèrie de xocs
o complicacions mitjanes
o més grans
que no sap d'on li venen
i tu pots canalitzar d'on li venen
i a la vegada adelantar-te
a sustos futurs,
penso que les millora molt
la qualitat de vida.
Sí, perdó.
No, no,
jo crec que volia remarcar
dues cosetes
que ha dit el doctor Llàcer.
Una és aquesta,
però és molt important
vull dir perquè
són preguntes molt habituals.
Una d'elles és
que algun tipus,
qualsevol cosa,
sigui cutani,
sigui respiratori
o sigui digestiu,
que en un moment determinat
s'etiqueta,
s'etiqueta perquè
s'estudia
i s'aposa en evidència,
que provoca una al·lèrgia,
la pregunta és dir
però si ho he fet sempre,
bé, doncs ho has fet sempre
fins avui.
O sigui que en un moment determinat
un tipus de fàrmac
o bé,
probablement ha anat creant
la seva sensibilització
o el que sigui,
però arriba un moment determinat
que provoca un quadre al·lèrgic
i saber allò,
el que abans no hagi fet
no és,
no vol dir
que ara no ho faci.
De tota manera,
sempre l'adubta,
no?
Dius, escolta,
ho és, no ho és,
quin és la gent causal?
I aquí és on hi ha el diagnòstic.
Jo crec que l'altra segona cosa
que volia dir
és aquesta.
On és el tema més important
nostre?
És intentar
trobar l'origen
d'un episodi
de l'agent causal,
sigui quin químic
o sigui ambiental
o sigui un
nàcar
o sigui qualsevol
dels agents causals
per intentar llavors
prevenir-lo
en diverses maneres.
Un és evitar-lo,
el més gran és evitar-lo.
Dius, escolta,
si jo conec l'agent causal,
doncs miri,
de contacte,
per exemple,
doncs allò està prohibit
i fora.
Aquell metall
no me'l puc
entrar en contacte.
I amb els aliments
dos, tres quarts del mateix.
I quan això no es dona,
o sigui,
quan això és impossible,
doncs fer tota una sèrie
terapèutica
per quan se dona
aquesta crisi
o fins i tot
el tema vacunal
per intentar impedir,
no?
Simplificant-ho molt,
comentava,
doctor Llatzer,
si jo hi entès bé,
que l'alèrgia,
simplificant-ho molt,
eh?,
ve a manifestar
aquella mancada
de defenses
que té el nostre
sistema immunològic.
Apareix un factor
extern
i el nostre sistema
immunològic
doncs no sap
com defensar-se d'això.
Vol dir que
una al·lèrgia
del tipus que sigui
sempre és crònica
per tota la vida?
No.
Hi ha al·lèrgies
en la...
Diem atòpia
la predisposició
a fer al·lèrgies
i predomina
amb els nanos.
Llavors,
si m'ho permet,
l'al·lèrgia
amb nens
té a veure
bastant
amb la seva predisposició
i si
faig mal exemple
de lo que he dit,
la culpa
amb nens
moltes vegades
és de la predisposició
que van tindre.
En canvi,
amb adults
això no es dona.
La raó
a causar el directe
és la potència
i tot el que els ataca.
Llavors,
en aquest sentit,
moltes al·lèrgies
de nanos
se superen.
Altres,
ho sabem els al·lèrgòlegs,
ja d'inici,
inclús en nanos petits,
una al·lèrgia a l'ou
o una al·lèrgia a la llet
tindrà una tendència
a tolerància,
inclús una resolució total
bioquímica,
genètica,
que no quedarà a rastre,
en canvi,
altres de marisc
no serà així.
Si permeto un ventall,
jo diria que
ens pot ajudar
la població,
els col·legues,
més amb uns temes
que amb uns altres.
Ara hi ha més al·lèrgies
perquè,
i tornant a el que m'has preguntat,
el nostre cos,
simplificant-ho també molt,
estava fet per la batalla,
no per anar
a malalties tropicals contínues,
per tindre les ungles.
Tinc un antic jefe,
a la Vall d'Hebron,
molt crida,
ni les declaracions,
per això li busqueu
la premsa,
els periodistes,
que va sortir una vegada
tenim al·lèrgies
perquè ens dutxem
mos demasiado.
Quan després hi deixes
la lletra petita
et dones compte
per què ho deia
i després per què és això així.
Nosaltres estàvem fets
per tenir petites ferides,
per tindre diarrees
de tant en quant,
per anar descalços.
Jo no estic en compte
de la vacunació dels nanos,
ni molt menys.
Però he de dir
que en conjunt,
i això està demostrat
per estudis d'endotoxines
intestinals,
per estudis militars,
per estudis de poblacions
d'ONGS,
a postures
de medicina
no tan avançada,
en resum.
L'accés
a la població avançada,
l'accés de prevenció,
d'anar calçats
amb ambas air
de les terres
que mai pissem
una terra normal,
les cures
excessives,
la llet
posteritzada,
els iogurts
tan avançats
per a portar defenses
fan que,
i podria dir-ho
amb uns detalls
determinats,
de marcadors
linfocitaris,
el nostre cos
que tenia un sistema
de batalla,
com hem dit abans,
bastant bo,
aquest s'entreté
amb altres coses
i en genera problemes.
Ha baixat la guàrdia
en definitiva, no?
Sí,
però se la projecta
contra coses
que no tenia que fer-ho
i això és l'al·lèrgia.
O sigui,
que un nano petit,
si em permetiu caricaturitzar-lo,
un nano petit
infestat
amb els cucs
jugant al riu Ganges,
que té al·lèrgia
als ràcaros,
quasi no se n'entera.
I el mateix nano
supercriat
que el pobre
més per condicions climàtiques
a Finlàndia
s'ha de passar
vuit mesos
en un posto tancat
que acostuma a ser
amb poca llum
i amb molts peluixos
i animals de companyia,
el pobre
d'una cosa ambiental
ja fa uns exemes.
Amb igualtat de condicions,
el cos,
la cara,
les flexures
que no el deixen viure.
Els factors ambientals
són fonamentals
a l'hora de diagnosticar
una al·lèrgia.
Per tant,
l'especialista
també ha de tenir
un coneixement
de l'entorn
d'aquella criatura.
Això és un avantatge.
Això és un avantatge
per a exercir
en un posto
d'una població.
El metge
mai s'ha de posar...
Vostè, perdoni,
deu conèixer
la flora
i la fauna
de Tarragona
millor que un biòleg
pràcticament.
Bé,
els biòlegs
ens ajuden.
Nosaltres tenim
i poden tindre
els pacients
informació curada
de la facultat
de botànica
i de captadors locals
setmana a setmana
i l'interpretació
de la repercussió clínica
que té això
la tenim molt directa.
Podríem dir
que t'ho coneixes
molt més al detall
que fins que quan practiques
que ara veníem parlant
amb el Joan Maria
fins que quan practiques
bicicleta
te dones
contesionant
la parietària més avançada
o els avallaners
donaran problemes.
Per dir que hi ha
iacars
són les estrelles,
no?
Aquí?
Aquí
i que destaca
més d'altres
d'altres puestos.
Llavors,
quan dius informació
també resumint-ho
podríem dir
que
sense massa ajuda
d'informació prèvia
de col·legues
de família
o perquè l'han us petit
o perquè no se sap explicar
en poques sessions
de proves
d'agents de risc
respiratòries
podem averiguar
mils de coses
d'un pacient.
Parlem d'al·lèrgia respiratòria.
Es poden quedar sorpresos
quan tu els hi preguntes
escolti,
vostè ha viscut a Alemanya
o al nord d'Europa
o vostè ha estat un temps
per aquí?
Perquè no és el mateix
un perfil
de l'abedul
que no de l'ambrosia
i les al·lèrgies derivades
que pot donar.
Un tema
interessantíssim
que es diu
reaccions creuades
que també té
aplicació terapèutica.
Quan anem a temes alimentaris
necessitem una mica més
d'ajuda
perquè no podem
endevinar
perquè sí.
Les al·lèrgies
per grups biològics
de carns i de peixos
no s'associen.
A l'anissà
aquí ens ho fa difícil.
O sigui,
que hi ha una coincidència
a la natura
que no es dona,
el nivell de procés
dels aliments és diferent
i ho acabem d'aliant
culinàriament.
Avui en dia
està molt de moda,
t'ha pres un gelat
i el que no saps
és que porta paprika.
O sigui,
que és un escolament difícil.
Quan arribem a tema
de fàrmacs
podríem dir
és més greu
dir-hi sí
però és més sintètic
i més recollit.
Vostè no s'espanti, senyora.
El nolotil
li pot matar.
Diu sí,
però li ha de donar
a una persona
i ha de ser nolotil.
En canvi,
el que té un cas
de la mateixa gravetal
que el nolotil
i el té ficat
amb un alimento menor
o el que es diu
aligenos ocultos
que en definitiva
són condiments
bons i sants.
No de tot coneixem
la composició
quan ens anem clar.
Has de crear
una prevenció correcta
i no pots crear
un alergit
que hipotequi la vida.
Però qui té una al·lèrgia
amb unes espècies determinades
està en una època
de creixement
no li és important
però si la primera
seva feina
li fan viatjar
al nord d'Europa
i pren en eldo
i ha de saber
que els fumats
del nord d'Europa
o els bufets
dels hotels
porten en eldo.
i si un divendres
no vol menjar carn
ni menjar peix
amb un avion
segurament portarà en eldo.
Llavors això
és fàcil d'explicar
i veure qui ara
però el neguit
que els hi crea
no pot supervisar
sempre amb el càtering
i els despistes
a vegades es paguen car.
O sigui que no voldria
jo aquí crear alarma
però estem parlant
també
estic llançant
una llança
per a aquells pacients
que els pobres
a l'entorn
no els ajuda
i també podríem
acabar parlant
de temes legals
de l'etiquetatge
dels aliments
i de no.
O sigui que
entre l'extrem
d'unes associacions radicals
o d'unes reivindicacions
que no hi ha lloc
d'alguns pares
també entens
també entens
alguns quadros condicionants
que s'ha de tindre
a comprensió
i que és difícil
previndre.
De totes maneres
segons
la teva trajectòria
i el teu estil de vida
pots tenir al·lèrgies
i parlem de productes alimentaris
a tot un seguit
de productes
i passar tota la vida
i si la casualitat
no te'ls ha fet tastar
ni tan enteres.
Bé.
Però ja no sé
quina quantitat
no és mèrit
de la medicina
una persona
a l'atzar
trobar-se una cosa nova
cada vegada
és menys probable.
El primer dia
que neixes
al nostre hospital
vols que no
te toquen els àcaros
per netíssim castigui
passa tota Tarragona
el primer penyal
portarà un colorant
vindrà l'àvia
portarà un pintallaves
que et tocarà.
En resum
si parlem per exemple
del tema d'aliments
que s'entén millor
hi ha una època difícil
que socialment
el nano
incrementa la seva vida
però a més
té una necessitat
nutricional variada.
quan es fa cap adolescent
vull dir
també tens
les teves festes
de compleans
també en poden vigilar
la dieta
a la guarderia
però arribarà el dia
que fa l'excursió
quan tu ets adolescent
ja pots controlar
més per tu
en l'entorn laboral
o en l'entorn d'oci
te fa viatge més
el que vinc a dir
és que en general
les al·lèrgies
de debut
en un adult
són més rares
i generalment
més nobles
per dos raons
o perquè l'adult
ja ho tenia identificat
i hi ha una selecció natural
m'explico
i per una aparició
i una aparició
que és menys probable
és a dir
que quan un senyor gran
un executiu
parlo de casos reals
que no es poden identificar
et truca des de Lleida
perquè ha baixat
amb el seu gran cotxe
venia de Salamanca
amb un tirón
no sé quina velocitat
i para
a posar benzina
a l'aire de servei
i perquè és el compleix
del nen
vol arribar a casa
i compra dos xutxers
compra un pot
de pipes de girassol
pelades
aquest home
a la consulta
et ve
amb la llauna
de pipes de girassol
i tu fas una acreditació
del que té
fas de bon metge
perquè l'intentes
assessorar
per un pot
filar o no filar
quin condicionant tindrà
que jo diria
en general
és petit
aquest condicionant
hem de pensar
que a vegades
la gravetat
d'aquests casos
és greu
jo li voldria parlar
de les conseqüències
però per exemple
el que estem dient
i contestant la pregunta
és que hi ha al·lèrgies
que no són curables
són molt previsibles
però tot així
s'han de caminar bé
s'ha d'ajudar
i convoyar el pacient
i educar-lo bé
mai millor dit
clar perquè fixi's
jo no sé si és
per la feina
que han fet
les famílies afectades
pel ressò
que han tingut
els mitjans de comunicació
tots tenim
alguna coneguda
que fa com
15 anys
la seva filla
és alíaca
i va costar molt
hem de diagnosticar-li
i aleshores
és com si hi hagués
una població ínfima
que tingués
aquesta intolerància
al gluten
d'un temps cap aquí
no sé si és
pel ressò
dels mitjans de comunicació
dona la sensació
que hagi augmentat
la població
de nens i nenes
amb intolerància
al gluten
és perquè es fa més ressò
és perquè s'identifica
més fàcilment
la malaltia
o és perquè han augmentat
els casos
d'indolerància
al gluten
i per què
massa preguntes
potser seguides
el que passa
és que em somric
perquè
cap dels dos
sabeu que
la taula rodona
que hem de moderar
la cluenda
de la catalana
va de permeabilitat
intestinal
i de nanos
que després
de molts anys
portats inicialment
per al·lèrgies
descobreixen
la intolerància
al gluten
i a l'inrevés
és a dir
que hi ha quadros
és un problema
en boga
quadros
de permeabilitat
no vull
una avalanxa
de consultes
injustificades
però
que estem generalitzant
en aquests programes
no es parla
de casos particulars
els metges
no poden generar
modes
no podem començar
a fer
quan es descobreix
nosaltres vam publicar
un cas al pediàtrics
de l'àtex
començar a generar
patologia
complementacions
gasto
desproporcionat
per l'àtex
però tampoc
hem de minimitzar
i és bo
descobrir
que unes coses
jo no dic que
l'estàvem fent malament
però que alguns pacients
en quadros intermitjos
perquè no tot quadra
com els llibres
tenien una situació
que era millorable
i els diagnòstics
per l'alfacledina
han millorat moltíssim
és un quadro immunològic
que en general
he de dir
que no tenim els alergòlegs
però passa també
amb urticàries
que heu parlat abans
un senyor
t'ha consultat
per urticària
per suposar
que ell no té
perquè s'apegui
de què li ve
però tu li has de contestar
si és el cas
escolta i miri
se li està desgraduant
el tiroides
tindria que consultar
a un endocrino
si és un quadro menor
el podria portar jo o no
però li has d'assessorar
el que faries amb ta mare
el que faries amb ta filla
que això és la medicina
també hem passat a vegades
que el pacient
vol ensàpigar una miqueta més
que és un tema
que hem de al·ludir
però s'ha de deixar portar
una miqueta
perquè per exemple
amb al·lèrgia
les coses no són
el que semblen d'inici
tornant a l'inici
que és el que heu parlat
vosaltres
sí, passa sovint
que hi ha quadros menores
o transitoris
que és molt raonable
que se faci un estudi
però que tècnicament
no són al·lèrgia
quan s'expliques
el pacient ho entén
no tota orticaria
tot l'al·lèrgia
crec que és important
sobretot pel que has deit
de la malaltia celíaca
que no és una al·lèrgia
és una malaltia immunitària
però no és una al·lèrgia
tal com l'entenem
llavors
però
des d'aquest punt de vista
com a malaltia immunitària
es desencadena
quan aquella persona
que té aquesta malaltia immunitària
es posa en contacte
amb
el seu cos alimentàriament
doncs està
algun tipus d'aliment
porta alguna proteïna
com per exemple
doncs
el pa
no?
tots els
el pa
o per exemple
la cervesa
cereals
i tot això
però
és molt fàcil
o sigui
el problema és el diagnòstic
no el problema
jo crec que el necessari
és el diagnòstic
davant d'una persona
que té una sèrie
de
de
de
trastorns
de tipus digestiu
o de tipus físic
o de
l'accés
al metge especialista
sigui a través del metge de família
sigui a través de l'hospital
o a través del seu pediatre
perquè davant de la dubte
poder discernir
de què estem parlant
perquè realment
poder
ser
encertant el tractament
aquest és el tema més important
o
moltes vegades
despistar
com per exemple
s'ha parlat abans
del tema dels fàrmacs
hi ha tot un sistema
que fan ells
que és per poder
realment identificar
si és veritat o no
que una persona
que és sospitosa
perquè ha tingut una reacció
amb un medicament determinat
en un moment determinat
ho és o no ho és
perquè és important
perquè dir-li
escolta
sàpigues segur
tu poses aquí
això no ho pendequis mai més
etcètera
etcètera
se fan unes proves
d'aquell medicació
no?
es van preparant
amb dosis petites
i es va fent
una sèrie de tests
t'has de veure
i poder descartar
si ho és o no ho és
d'aquell tipus de medicament
o sigui
jo crec que l'element clau
a parlar
és el diagnòstic
i aquest
s'ha de fer
conduït
per diferents
jo crec que conduït
si pot ser
a través
d'altre
del metge
de capçalera
o a través
dels serveis d'urgències
o de cada una
de les especialitats
per
saber on som
aquest és l'element
més clau
del problema
de l'al·lèrgia
jo entenc que
els pares i les mares
contribuïm a vegades
a la confusió
i parlo en plural
i ens incloem tots
perquè a vegades
quan el nostre fill
o la nostra filla
doncs veiem que té
algun problema
que no l'entenem
que no té un nom clar
que no té la solució immediata
que és el que sempre exigim
els pares d'aquesta manera
de seguida és allò
que ens atrevim
a fer el diagnòstic
això segur que és una al·lèrgia
i de seguida ja
vull que li facin les proves
quan li fan allò del bracet
estic parlant de quotidianitat
que és amb allò
que vostès es troben constantment
perquè els pares i les mares
som així
i a vegades volem saber
més que el metge
i ens comportem d'aquesta manera
i ens avancem al diagnòstic
dient no, no
segur que té una al·lèrgia
i no sempre és una al·lèrgia
això és així
no algú ho diu jo
vostè ho dic jo
això és així
però igual que podríem dir
que amb l'abans
m'he sortit
que ara
no és de l'al·lèrgia
de la malaltia celiaquia
a col·laborar
tots els estudis genètics
és a dir
quan s'adagnostiquen més
també es tipifica més bé
quina cosa té repercussió clínica
quina no
inclús a nivell preventiu familiar
amb l'al·lèrgia
alguna vegada
t'has d'entretindre
explicar la precisió
del diagnòstic
en el sentit
que podem arribar
molt bé a saber
si hi ha al·lèrgia
si no hi ha al·lèrgia
ja què és
no cal que l'entretinguis
amb una persona
per curar-la d'una cosa
a dir-li
el pes molecular
d'una proteïna
li has d'orientar
amb quina repercussió té
què pot evitar
que no pot evitar
quin pronòstic té
però s'ha de deixar fer
i a la vegada
tornem a allò d'abans
dels col·legues
de la família
els alergòlegs
enyorem moltes vegades
en els casos puntuals
o greus
la informació
és la nostra obligació
dir-hi-mí
quina informació
és important o no
però un mínim d'informació
a vegades
s'ha de portar
no vinguen
que em facin
les proves del braç
i vostè averigüe
nosaltres ja dir-hi-mí
quan s'ha d'aplicar
un tipus de proves
o unes altres
o unes analítiques
que per ser
nosaltres aquí
les tenim
molt molt avançades
en aquest sentit
no tenim mancances
és un tema d'aplicar
els recursos que toquen
però
és així
l'aplicació de les proves
el tipus de proves
dependrà de la patologia
i algunes vegades
necessites una informació
en tema de medicaments
o en tema
d'un entorn alimentari
simplement la informació
i hi ha un altre entorn
que és el laboral
que realment
en molts casos
és necessari
o sigui vaja
jo diria que és imprescindible
que on
realment
l'evidència científica
des d'aquest punt de vista
de les proves
i del diagnòstic
doncs perquè alguna persona
amb un
bueno
l'alergia
al làtex
per exemple
o algun altre
producte
de neteja
senzillament
el tema laboral
té
una
peculiaritat
alergològica
quan explica
sempre les bases
d'alergia
que vas dient
que les
les exposicions
repetides
a petites quantitats
és lo más sensibilizante
per determinar
el producte
o lo que vulguis
a petites quantitats
i repetides
llavors
sense desdir
ni molt més
als treballadors
evidentment hi ha un interès econòmic
tots hem de guanyar la vida
com es dona
una persona
que tingui una exposició
repetida
a alguna cosa
i que inclús
no dic sospitant-la
però se la nega
no parlo de cap
voluntarietat dolenta
perquè tens
unes necessitats
una obligació
llavors la vida adulta
es dona això
és a dir que
quan hi ha un problema
sensibilitzant
en el torn laboral
és un problema
difícil
que comporta
unes repercussions
per la persona
greus
i també
hi ha productes
jo he de dir que
igual que passa en cosmètic
amb els dos aurels
es cuida moltíssim
molt més
que abans les coses
i per tant
productes sensibilitzants
amb el dia a dia
està cuidat
de fer-ho
és que poden haver
hi ha al·lèrgies
que ens poden provocar
determinades molèsties
puntuals
que només és això
molèsties
però hi ha d'altres
que ens hi juguem la vida
si no hi parem compte
així és
per tant
jo imagino
que hem de tenir en compte
tot aquest arc
però ens hi juguem la vida
però
el que jo torno a repartir
la prevenció
és un
com sempre
és el factor
que
pot estalviar
un problema
llavors la prevenció
passa per dues coses
la primera
és el coneixement
per tant
el diagnòstic
la segona
és
davant del diagnòstic
i davant d'aquest coneixement
què s'ha de fer
i aquí tenim dos arsenals
l'arsenal terapèutic
que és a dir
el coneixement
a vegades de medicació contínua
però a vegades
hi ha persones que saben
que han de prendre
i quina medicació han de prendre
i ho han d'avisar
i ho alertar
si és que realment
hi ha un procés agut i greu
sobretot els respiratoris
i que l'entorn familiar
ho conegui
i ho hagin de saber
com s'ha de fer
i després hi ha un altre arsenal
que és l'arsenal
en alguns d'aquestos casos
no en tots
perquè també és una altra
l'agenda urbana
que s'ha de desmitificar
que és a dir
escolta
doncs
faig unes vacunes
i amb unes vacunes
em curo
realment un procés
de sensibilització
es dona
en molt pocs casos
que és possible
per tant
va haver-hi un abús
no sé si
coincidim
amb el Rafa
però fa uns anys
va haver-hi un abús
tremendo
perquè probablement
per la pressió
de la indústria farmacèutica
doncs
fer tot un arsenal
terapèutic
que avui
no és que estiguem
desús
està selectiu
per una sèrie
d'indicacions
molt clares
però també hi ha aquesta
l'agenda urbana
de
posaven unes vacunes
i tothom vacunaven
per evitar
tindre
sense
jo diria
les indicacions
concreta
que hi ha avui
i sense un diagnòstic
clar
sinó que
mira
escolta
com que no farà mal
doncs li posem
aquest arsenal de vacunes
sí
realment
no només els productes
en quant a les vacunes
han millorat moltíssim
saps avui en dia
en tota precisió
quina composició és
però molt més
saps en quina indicació
n'hi ha molt ben pautada
quins casos són eficaços o no
no hi ha vacunes eficaços
per tot el que voldríem
per unes patologies
de nanos
que les voldríem més
no són tan eficaços
com altres adults
però a més
la composició
d'aquestes vacunes
ha canviat radicalment
i la indicació és
no només restrictiva
sinó molt determinada
amb unes composicions
i associacions
molt definides
jo ho diria
per acabar
només tenim més temps
i jo tinc la sensació
que hem començat només
no no només una cosa
aquest és un món
en el qual
avui
l'estratègia
no anar pagant
com una perdigonada
per tot arreu
per veure què passa
sinó que l'estratègia
és tota la contrària
sinó de dir
escolta
davant d'un sospita
d'un problema
anem a fer el diagnòstic
i aquella indicació
concreta
per si hi ha problema
i si no hi ha problema
ens quedem tots tranquils
el que dèiem
és complicat
que ens acompanya
el doctor Llatzer
per un tema d'agenda
esperem que ho faci
tan bon pot
pugui
i jo m'apuntaré
tot el que hem parlat
per aprofitar la propera visita
i continuar
perquè és un tema amplíssim
hem après molt
moltíssimes gràcies
per venir avui
amb tot a vosaltres
i doctor
serà com sempre
un plaer
ens trobem la propera setmana
molt bé
fins la setmana
adeu-siau
gràcies