És una cita mensual, sempre ho diem quan la presentem,
perquè ho pensem així, perquè ella vol i perquè no pot venir més dies,
però la veritat és que la rebem perquè no tenim catifa vermella,
que si no l'hi posàvem a la porta.
Al·la, com t'hi passa?
Cinta Daufí, bon dia, benvinguda.
És la nostra epidemiòloga.
Diguem-ne que apunta una miqueta de sentit comú
en aquest món carregat d'informació.
No tota ens fa bé, per què no dir-ho així, i s'ha de destriar.
I la Cinta, el que fa en aquelles qüestions que tenen a veure
amb la nostra salut física, emocional, fins i tot social,
doncs intentar donar-nos una miqueta d'aquí,
a posar-hi una miqueta d'ordre i trencar amb molts estereotips
i moltes tonteries, diguem-ho així, moltes vaginades
que es deixen anar per la xarxa, no, Cinta?
Sí, i per nests dos mons de Déu, sí, sí.
Per cert, que fa un mes que ens vas parlar del tema de la vacuna
i vas portar l'informe d'aquesta monja metgessa fantàstica,
la Teresa Forcada, i a veure, no és per res,
però de la Teresa Forcada no n'havíem parlat,
la Cinta en va parlar àmpliament, ens va facilitar un dossier,
i a la setmana vam veure la Teresa Forcada
per tots els mitjans de comunicació d'Avast Nacional
i dius que té la Cinta, influències,
que sempre s'avança a segons quins estudis i quins personatges,
no, home, val la pena dir-ho perquè és cert,
que és una dona que no coneixia,
i una setmana, deu dies després,
omplia totes les contraportades dels diaris nacionals,
l'estoles, estava tot arreu la Teresa Forcada.
En fi, que s'avança, per tant, té credibilitat aquesta dona.
Cinta, parlem de la crisi i els seus efectes.
Jo m'he avançat una miqueta i he dit que no tots són negatius,
també té efectes positius la crisi en la nostra salut, no?
Sí, sí, en contra de la intuïció,
perquè intuitivament, quan parlem de crisi econòmica i salut,
tendim a pensar segur que afecta molt a la salut de les poblacions, no?
Bé, matitzarem aquesta afirmació,
perquè jo avui volia parlar d'este tema
a partir d'un editorial de la Gaceta Sanitària,
que és l'òrgan de comunicació dels professionals de la salut pública,
que fa com una revisió de tots els estudis que s'han fet
sobre l'impacte de les crisi econòmiques sobre la salut,
perquè, diguem-ho, ara estem tots espantats per aquesta crisi,
però n'hi han hagut moltíssimes.
No és la primera, ni serà l'última.
Ni serà l'última, perquè, bueno, entre altres coses,
perquè una de les característiques del sistema capitalista
amb el que vivim és aquesta manera d'avançar en cicles, no?
I hi ha tota una bibliografia,
hi ha epidemiòlegs que es dediquen a això,
els epidemiòlegs també es dediquen a això,
a estudiar els efectes de les crisis econòmiques sobre la salut.
I com que hi ha tota una abundant bibliografia,
els autors de l'article fan com un resum
de tot el que han trobat, no?
I perquè, clar, parlen de diferents nivells de crisi.
Hi ha hagut crisis, que han sigut crisis d'abast nacional,
que han afectat només a una nació,
ni que han afectat a una regió, com les crisis del sud-est asiàtic.
Clar, potser és la primera vegada que ens trobem
davant d'una crisi tan global, és a dir, que afecta...
Perquè mai el món havia estat tan global com ara.
Tan global com ara, clar, és el que té, la globalització.
i diuen, poder estar crisi té unes característiques peculiars,
però, globalment, el que hem après dels efectes de la salut
sobre les altres crisis, ho podem aplicar amb aquesta, no?
Llavors, els autors comencen a dir,
per parlar dels efectes de les crisis sobre la salut,
és una d'aquestes preguntes que no pots contestar
ni sí ni no, ni blanc ni negre, perquè depèn.
Depèn de dos factors fonamentals.
En primer lloc, depèn del desenvolupament de l'estat del benestar
i, en segon lloc, del desenvolupament
de lo que en diríem les xarxes socials,
és a dir, del capital social que té una comunitat.
Clar, a ningú se li escapa que no és el mateix
una crisi econòmica que, per abreviar,
diríem que afecta la salut mitjançant tres mecanismes fonamentalment, no?
Perquè les crisis econòmiques comporten empobriment
de les famílies, és a dir, disminució del nivell de renta disponible
perquè comporten atur, augmenta l'atur
i, en alguns casos, perquè comporten fenòmens migratoris,
és a dir, perquè les persones se veuen obligades
a deixar el seu lloc, el lloc en viuen, en tastant arrelats,
se veuen obligades a deixar això per anar a buscar treball
o per anar a buscar noves oportunitats.
Potser podríem parlar que, en el cas de l'estat espanyol,
no s'ha produït una immigració massiva,
però en altres èpoques sí que s'ha produït.
Sí, sí.
En 50, en 40...
En canvi, ara, vol dir, parlaríem fonamentalment
dels efectes sobre la salut a través d'aquests dos mecanismes,
a través de la disminució del nivell de renta i de l'atur.
I això, ja ho hem parlat algunes altres vegades,
pobresa vol dir igual a menys salut.
Això està claríssim.
A mesura que anem disminuint amb el nivell socioeconòmic,
la salut empijora.
Parlaves de l'estat del benestar,
també implica menys inversió en el que és l'atenció sanitària
de la població.
I en polítiques socials.
Polítiques socials, clar.
Llavors, clar, no és el mateix quedar-se a l'atur
o veure disminuït el nivell de renta
quan tens al darrere un estat del benestar desenvolupat
amb unes prestacions socials que et garanteixen,
vol dir que un cau però té un coixí,
que és d'alguna manera el que fa l'estat del benestar.
És un coixí per a les persones fràgils.
No és el mateix tenir això
que no viure en un estat
on les prestacions socials són mínimes
o no han estat desenvolupades.
I per altra banda,
hi ha un altre factor
que modula l'efecte sobre la salut
de les crisis sobre la salut
que és el desenvolupament de les xarxes socials
o del capital social.
En aquelles societats on realment
hi ha una xarxa social rica,
és a dir, que les persones...
Tenen sentit de comunitat.
Tenen sentit de comunitat.
Els efectes de les crisis són molt menors
o estan molt més aminorats.
Per això no ho tenim nosaltres molt arrelat.
Ho teníem, però ho hem anat perdent segurament.
Jo diria que el que no tenim molt desenvolupat
és l'estat del benestar.
a l'estat espanyol, tradicionalment,
i això no ho dic jo,
hi ha un llibre molt interessant
del Vicent Navarro,
que es diu
El subdesarrollo social d'Espanya,
que parla d'això,
de com han sigut tradicionalment
un estat
amb un subdesenvolupament
del subdesenvolupament
de l'estat del benestar.
Però ens n'hem cregut que el teníem.
Els números diuen que no.
Ja, ja.
Els números diuen que no.
Si comparem amb altres països
del nostre entorn.
De què parlàvem?
Ah, sí.
Del subdesenvolupament
de l'estat del benestar,
diríem...
Les xarxes...
Parlàvem de les xarxes socials, sí.
Clar, tu pots no tenir
un estat del benestar molt desenvolupat,
però pots tenir
una xarxa social rica.
Pots tenir una família ampliada,
pots tenir una societat
que realment té
aquest sentit de solidaritat,
de comunitat,
i tot això fa
que viure una crisi
amb aquestes circumstàncies
sigui diferent
que si un està
el que és sol.
Però tu creus
que està desenvolupada
aquesta xarxa
o està igual
que l'estat del benestar?
Perquè si vas a parlar
el model de família ha canviat,
la família extensa ja no existeix
i fins i tot
la família nuclear
també tendeix
no a desaparèixer,
però cada cop
està més fragmentada.
Aquesta xarxa social
també es va...
No, no, aquí
també diuen els experts
que sort n'han tingut,
vull dir realment
al nostre país
la manca de desenvolupament
de l'estat del benestar
ha vingut compensada
per un desenvolupament
o per una existència real
de lo que són
sobretot xarxes familiars
i socials.
Penseu que aquí
al nostre país
els fills
viuen amb els pares
a edats
que en altres llocs
són inconcebibles.
Sí, si un cunyat
o un germà
es queda a l'atur
no li faltarà
el plat a taula
que es diu habitualment
no et preocupis
que el plat a taula
no faltarà.
Tothom se mobilisa, no?
Penseu que
durant molt temps
la llei de la dependència
ha començat
a treballar
fa quatre dies.
Clar,
fins ara què passava?
Que no hi havia gent
independent?
Sí que n'hi havia
però tot això
ho suplien les famílies.
És a dir,
que encara
tenim
aquesta xarxa
que no hem de perdre
perquè és fonamental.
És fonamental.
Hi ha exemples
molt macos
d'estudis
que s'han fet
epidemiològics
comparant
situacions
de crisi
als països
de l'òrbita
de la Unió Soviètica.
Clar,
allà s'hi va haver
una crisi
importantíssima
amb el desmembrament
de la Unió Soviètica
i amb el que va ser
la transició
d'un model comunista
a un model capitalista.
Allà va ser
una veritable crisi
per a aquells països.
Llavors,
per exemple,
a Rússia
va
anar en paral·lel,
va afectar moltíssim
perquè es va veure
que augmentava
la mortalitat general
i disminuïa
l'esperança de vida.
Vull dir,
vam passar
d'una esperança de vida
amb els homes,
em sembla que
de 68,
que és un indicador
de salut global.
Va ser claríssim.
Els efectes
de la crisi
sobre la salut
de la població
van tenir un impacte,
a part de l'augment
de moltes malalties
que inclús ja estaven
eliminades.
Epidèmies, fins i tot.
Epidèmies de malalties
que amb les vacunacions,
vol dir, realment,
allí els efectes
de la crisi
sobre la salut
de la població
van ser impressionants.
En canvi,
alguns països petits
de l'òrbita
de la Unió Soviètica,
tot i patir
la mateixa crisi,
posen l'exemple d'Hongria,
eren països
on tenien
una xarxa social
molt fort.
Per a mi ha mantingut
aquest vincle familiar,
no s'havia...
l'associacionisme,
vol dir aquest sentit
de pertinença
a les comunitats,
el qual va fer
que l'impacte
de la crisi,
d'esta crisi
de transició
d'un model econòmic
a un altre,
fos molt petita,
va quedar
com a molt amortiguada.
També hi ha un exemple
molt xulo
de la crisi
del petroli
que va afectar...
En la década dels 70.
Sí,
que va afectar,
com per exemple,
a Finlàndia,
pel tema,
per la mateixa qüestió
que té un estat del benestar
molt desenvolupat,
vol dir realment
els efectes sobre la salut
van ser gairebé inexistents,
perquè havia tot un estat
sobre el benestar
del benestar
que ho amortiguava.
Llavors,
a la pregunta de dir
realment tenen
un impacte negatiu
les crisis econòmiques
sobre la salut,
la pregunta és
depèn.
Dius la salut,
la salut emocional,
física, mental,
o ho concebim tot
com un...
Clar,
després també depèn
de com mesurem la salut,
aquesta és una altra,
però bueno,
inclús la manera
més grollera
de mesurar-ho,
que és l'augment
de la taxa de mortalitat
i la disminució
de l'esperança de vida,
o l'augment
de la incidència
de certes malalties,
és a dir,
mesurant-ho
i si a l'engròs
tenen un efecte.
Després,
els experts
també diuen,
bueno,
quins efectes negatius
sobre la salut
s'han pogut observar?
Coses que s'han observat,
efectes negatius,
que ja a tothom
se li...
d'alguna manera
a tothom
se li pot acudir.
Bueno,
doncs què és el que es pot veure?
Doncs que
pel fet
de la disminució
de la renta
i de l'empobriment,
el primer
que es veu afectat
és la dieta.
Les persones
pobres
porten una dieta
menys saludable.
Hasta el fet
que està
extremadament
correlacionat,
la taxa d'obesitat,
sobretot
obesitat infantil,
se dona més
amb les famílies
més empobrides.
Com més disminuïm
amb el nivell de renta,
més taxa
d'obesitat.
També apuntaven
i abans ho comentàvem,
apuntaven
aquelles coses
que diuen
que com que
diguem que
les famílies
estan d'algunes coses
que eren bastant superfles,
estaven tornant
una mica
a fer les menjades
més
de posar en la seva dieta
allò més tradicional,
més llegums,
més
la dieta mediterrània
aquesta que estem
sempre
incidint.
Sí.
És a dir,
tindríem
efectes negatius
sobre l'atur.
Efectes sobre
la salut mental,
evidentment,
augmentar l'estrès
i tot el que són
les patologies
relacionades,
l'ansietat,
la depressió,
augmentar
certes malalties
cardiovasculars,
és a dir,
que sí,
realment
té uns efectes.
Pot tenir uns efectes
a més llarg termini
perquè
el que no hem de perdre
de vista
és que és fonamental
els efectes
sobre els nens,
perquè hi ha
efectes que són
irreversibles,
és a dir,
unes males
conductes,
junts els hàbits
adquirits
quan un és nen
poden tenir repercussions
al llarg de tota la vida.
Però, bueno,
també s'ha vist
que en èpoques de crisi
hi ha uns efectes
positius.
Aquí jo volia
la bona notícia.
I quins són
aquests efectes
que s'han observat?
Bé,
doncs que realment
disminueix
l'estrès laboral,
la gent pot dormir més,
fer exercici,
disposen de més temps
per a l'autocura.
Sí,
però escolta,
si no cobres
a final de mes
tot això...
disminueixen els accidents
laborals
i els accidents
de tràfic,
hi ha menys contaminació
industrial
amb tots els efectes
que tot això té
sobre la salut.
Llavors,
els experts diuen,
bueno,
a veure,
tenim per una banda
els efectes negatius
i per altra banda
els efectes positius
que hi són
i que estan estudiant.
Quina seria
la resultant final?
És a dir,
el saldo final,
quin seria?
seria una miqueta
entre...
seria com si
en una balança
posem els efectes negatius
i en l'altra balança
posem els efectes positius
i diríem,
bueno,
cap a on decanta
la balança?
Doncs, bueno,
això depèn en cada cas,
no?
Per exemple,
en una societat
on realment
hi hagués un bon
desenvolupament
de les polítiques
socials,
és a dir,
que les famílies
no necessàriament
veguessin
molt disminuït
el seu nivell
de renta
i que tinguessin
una certa seguretat,
evidentment,
els efectes positius
primen sobre els negatius.
El que tu deies,
dormir,
no treballo,
ja trobaré feina,
però tinc les meves
necessitats cobertes.
I podem tenir temps
per a l'autocura.
Diu, mira,
tot allò
que jo no podia fer
quan treballava,
també és molt important
que durant
les èpoques de crisi
s'invertisque
en polítiques socials
i en formació,
és a dir,
que aquelles persones
que mentre estaven treballant
no donaven a l'abast
i ara tinc temps
per a cuidar-me,
per a formar-me,
per a augmentar
el meu nivell educatiu.
Tot això també ho direm
que educació
i salut
van íntimament
lligats
fins al punt
que els efectes,
parlem d'un dels efectes
no monetaris
de l'educació,
és que una població
en un nivell educatiu
elevat
és una població saludable.
Fins i tot
des del punt de vista
de malaltia,
de salut,
de física.
Sí, sí,
física, psíquica
i mental.
Bé,
això també hi ha
uns exemples
molt macos
dels primers,
les primeres
campanyes
que es van fer
a Sud-amèrica
d'alfabetització
de poblacions indígenes
de dones
que es van veure
que automàticament
a les que es feien
campanyes d'alfabetització
en les dones
disminuïa
la taxa de mortalitat
dels seus nens.
Una població educada
és una població sana.
Però això també
en èpoques de crisi
s'ha de vigilar
què passa
amb la població
jove
que es queda
a l'atur
o que ha d'abandonar
els estudis
per treballar.
És important
que en èpoques
de crisi
s'ha de tenir
especial cura
de les famílies
que tenen nens
i de la població jove.
Bé,
una altra cosa
molt interessant
que han pogut fer
els epidemiòlegs
estudiar en grans sèries
diuen
bé,
podem estudiar.
Han dit
això ho han estudiat
als Estats Units
des de l'any 29
fins a l'actualitat.
Tenim tot un seguit
de sèries
de pujades
i baixades
dels cicles econòmics.
Tenim èpoques
de recessió
i èpoques
d'expansió,
èpoques de recessió
i èpoques
d'expansió.
I tot això
com correlaciona
amb la mortalitat global?
Això després
perquè de la crisi
aquesta actual
els epidemiòlegs
necessiten
la distància del temps
i ja ho sabrem
d'aquí uns anys
com ha repercutit
en la nostra salut
la crisi actual
però sí que podem parlar
de crisis anteriors.
Ara els epidemiòlegs
tenen
tota una sèrie
històrica
ho poden mirar
amb certa perspectiva
per dir
a veure
totes aquestes
aquests cicles
que fa
el sistema
capitalista
que és una economia
que va per cicles
això ens diuen
els economistes
realment
això quin efecte
ha tingut
realment
sobre la salut
de les poblacions
i arriba
a una conclusió
molt interessant
amb tot l'aparell
estadístic
que poden aplicar
i amb totes
aquestes llargues sèries
que poden estudiar
des de l'any 29
fins a l'actualitat
a més
amb sèries
realment consistents
i fiables
i diuen
que
amb els cicles
expansius
és a dir
quan l'economia
està
com fa quatre dies
aquí
sí
amb ebullició
la salut
empijora
què dius ara?
perquè
empijoren
les nostres conductes
això em sembla
quan no et toca
la loteria de Nadal
i dius
com a mínim
tinc salut
doncs és el mateix
això és el que em
emigora
per les conductes
que té la població
per les conductes
que té la població
què passa
quan estem
quan som
rics
doncs bueno
mengem
pitjor
ens cuidem
menys
vol dir
tenim unes conductes
vivim
vivim
d'alguna manera
diem que vivim
a tope
i en èpoques
potser hi ha més consum
també d'alcohol
de tabac
més consum
més consumisme
més de tot
diríem que
d'alguna manera
és una cosa
que alguns ja intuïm
que aquesta
aquesta societat
hiper consumista
i desaforada
això no és bo
no és bo per la salut
i no és bo per
es veia venir
es veia venir
i que realment
en èpoques
diríem
de refredament
de l'economia
que la salut
global
home
tot això
no són coses
espectaculars
vull dir
els parlen
que per exemple
però sí que per exemple
adoptem hàbits
més austers
segurament
i això repercuteix
també en la nostra salut
portem una vida
més austera
estem exposats
a menys riscos
perquè clar
el que diem
no viatges tant
per tant no tens
el risc d'accident
clar
si tu no te'n pots anar
cada cap de setmana
a esquiar
doncs clar
disminueix el risc
que acabis trencant-te
una cama
o tenint un accident
o
bueno
tot això és el que ens aporta
tot això és el que ens aporta
que és
bueno
no ho sé
us he portat aquí només
algun resum
tot l'article
és molt interessant
llavors
dona algun espau
a veure
a partir de l'experiència
que en donen
tots aquests estudis
que han anat investigant
les relacions
entre les crisi econòmiques
i la salut
de les poblacions
clar
tot això
ells fan algunes recomanacions
per als governs
i diuen
en època de crisi
és quan s'ha d'invertir més
en polítiques socials
i en formació
és a dir
aprofitar
per a que
tota aquesta població
que està aturada
no queda
com fer una recet social
segurament
sí, sí
la cosa d'això
és el moment
i diuen
sobretot s'ha de tenir
molta cura
de protegir
els nens
a les famílies
que tenen nens
perquè hi ha efectes
sobre la salut
que són irreversibles
és a dir
que
una persona
adulta
aturada
que té una depressió
i que ho passa malament
d'aquí 3 anys
pot tornar a trobar
una feina
i tot això
se recupera
hi ha certes
condicions de vida
a les que un
està exposat
quan és nen
que tot això
marcaran la seva salut
per a sempre
és a dir
són coses ja
irreversibles
però això
ells distingeixen
dius clar
efectes de la crisi
sobre la salut
diu home
diuen efectes reversibles
i en efectes
irreversibles
hi ha efectes
a curt termini
i en efectes
a llarg termini
llavors
l'esforç
que han de fer
els governs
és anar a protegir
aquelles persones
més fràgils
que serien
sobretot
els nens
i els vells
que és la gent
que està tradicionalment
més desprotegida
pensem
en les rentes
que tenen
algunes dones
viudes
o alguns
jubilats
i això
ens dona una miqueta
d'idea
del desenvolupament
del nostre
estat del benestar
i pensem
sobretot
a protegir
les famílies
amb nens petits
l'empobriment
de les famílies
té un efecte directe
sobre
sobre la seva salut
doncs
ja poden
anar dient
a veure
qui té la capacitat
d'executar-ho
i també és un missatge
individual
per a les persones
penseu
que
no miressen
només els efectes negatius
siguem capaços
d'arribar
a aquest balanç
que podem fer
entre els efectes positius
i els efectes negatius
a portar-lo
de part nostra
pensem
bé
clar
això jo no sé
si m'atrevim
a dir-ho
perquè
realment
entenc
que
la condició
d'atur
avui en dia
és una condició
dura
i greu
però bueno
cal fer un esforç
podríem partir
de la base
d'un cop cobertes
les necessitats bàsiques
és a dir
puc menjar
el problema és que
no les té cobertes
però un cop
les tens cobertes
si tens cobertes
les necessitats bàsiques
hauré fet esta crisi
per tornar
a tenir hàbits
saludables
tornar una manera
de vida austera
i aprofitar
per formar-se
per anar augmentant
el nostre capital educatiu
home
si l'alternativa
és lamentar-nos
en un racó
millor el pla
que planteges
que no passa
el pla B
sí
perquè clar
també obliga
una situació de crisi
obliga a mobilitzar
tots els recursos
que tenim
com a persones
i com a comunitats
aprofitem
per anar creant
i recolzant-nos
i anar
sent conscients
de les xarxes socials
que tenim
aprofitem això
per a crear
confies molt
en les xarxes socials
no és que confia jo
és que és el que diuen
els estudis
a veure
que a mi m'agrada
perquè quan llises coses
que realment
te refermen
el que hi ha
intueixes
però
jo ho hem parlat
aquí alguna vegada
i hi ha estudis
molt interessants
i hi ha
una sèrie de recerques
que van
van unir
el que serien
els mètodes epidemiològics
amb els mètodes
de la sociologia
i van arribant
a aquesta conclusió
les xarxes socials
generen salut
però insistim
tenen tendència
a desaparèixer
bé
doncs hem de fer
el possible
perquè no desaparegui
molt bé
bé
ens hem quedat així
com has fet
com una sessió 100 avui
no?
allò de vinga
austeritat
tranquil·litat
modifiquem els nostres hàbits
no està malament
com a alternativa
a l'alimentació
que això sí que no ens em porta enlloc
segurament
sí
més que res
perquè l'alimentació
primera
que no serveix de res
i fins a cert punt
va contra nosaltres mateixos
i ens creem a la salut
ara que ho dèiem
amb això
és a dir que
pensem en positiu
no tot ha de ser negatiu
tot i que
a veure
jo aquí també podria distingir
entre el que hi ha
al nivell individual
el que és la responsabilitat individual
clar
com a individu
tu pots
pots d'alguna manera
decidir
quina actitud
adoptes davant
d'una situació de crisi
bé
després hi ha una responsabilitat institucional
i coses que no estan al teu abast
i que decideixen els altres
i que haurien de prendre decisions
en aquest sentit
però hem de ser sobirans
en la nostra petita parcel·la
aquí que no ens mani ningú
segurament
no Cinta?
sí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ens retrobarem
anava a dir la propera setmana
i no
no pot ser
serà el proper mes
hem canviat l'horari al dia
ja ho anunciàvem aquest matí
i si abans serà els dilluns
ara serà cada dimarts
a partir de quarts
d'una del migdia
Cinta Adolfi
Cinta Adolfi
epidemióloga
moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
un bon mes
adios
adiós