Ara són les 11 del matí, 10 minuts, iniciem aquest espai d'estrena.
Es titula Eines, un títol prou eloquent que el que vol és difondre.
El sentit que tenen els cicles formatius en la formació dels nostres joves i no joves,
perquè ja comprovaran també al llarg dels propers programes que és una oferta de formació
a la qual també poden accedir-hi les persones adultes que ja tenen formació prèvia o no, però volen adquirir-la.
Aquí a la ciutat de Tarragona estem de sort, perquè la veritat tenim centres que ens proposen un ventall
realment variat i ampli de tot el que es poden estudiar dins d'aquests cicles formatius.
A partir d'aquesta setmana, cada dimarts, farem una mirada a alguns d'aquests cicles.
Avui ens aturem a l'Institut Comte de Rius, ens acompanya el seu director, Francesc Roca.
Senyor Roca, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Continuem saludant altres convidats d'avui.
Josep Maria Aleu, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ell és el cap de Departament de Fabricació Mecànica.
I també tenim la mostra d'empreses i treballadors que han estat alumnes del tema que tractem avui,
que és mecànica, no em preguntin el què, que ara els hi preguntaré jo amb ells perquè ens donin tots els detalls.
Per tant, saludem la Pere Marc Franquet, bon dia.
Hola, bon dia.
És el responsable tècnic de l'empresa Gambi Latel.
Ens acompanya l'empresari Francisco Torrents, bon dia, senyor Torrents.
Bon dia.
Gràcies per venir, ell és l'empresari de Motorrents.
I Marc Casas, bon dia, Marc.
Hola, bon dia.
Ex-alumne també com a la Pere i ara treballador.
En aquest cas, ets alumne, ets treballador del senyor Torrents.
Ja ens explicarà ell com va anar tot el tema de la contractació i tot plegat.
Francesc Potao, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ell, el Francesc, és el coordinador d'aquest espai.
Sense la seva coordinació, la seva ajuda i el coneixement que té dels cicles formatius,
fora massa complicat poder convocar a persones tan representatives com les que tenen avui.
A més, diguem que és el nostre assessor.
El que a nosaltres se'ns escapi, espero que ell l'agafi perquè els oients tinguin la informació més complerta.
No se s'escaparà res.
Vols dir? Ja ho veurem.
De totes maneres, com que el que parlaran els nostres convidats és de la seva experiència,
i d'això ja enteren molt, comencem parlant d'oferta.
Jo deia que aquí a Tarragona, i això és un fet constatable,
tenim una gran oferta de cicles formatius.
El primer programa el comencem parlant de mecanització.
A veure, mecanització.
Jo he estat mirant la vostra web, que és magnífica d'altra banda.
No, no, també teniu un departament d'informàtica molt interessant.
I clar, jo he vist moltes fotografies i moltes eines.
Jo això sí que ho he vist en alguns tallers, però no tinc ni idea.
Quan un jove accedeix al cicle formatiu de grau mitjà de mecanització,
què és el que aprendrà?
Bé, bon dia, repeteixo altre cop.
Bàsicament, com diu la seva pròpia paraula del cicle formatiu de grau mitjà,
a mecanitzar.
Mecanitzar és bàsicament treure material d'una peça inicial
que es transforma en un úsum concreta posteriori.
És a dir, farà diferents peces que n'hi ha acoplades amb un altre muntatge,
peces unitàries que serviran per una qüestió purament puntual.
A més, en el cicle que és de grau mitjà, insisteixo,
el que s'hi accedeix a través d'haver acabat l'ESO
o bé d'una prova d'accés especial que pot fer-se...
Es pot fer sense l'ESO, també.
Sí, sense haver superat l'ESO, satisfactòriament.
Doncs pot fer-se una prova d'accés que l'equipara al nivell inicial demanat
per poder fer aquest cicle formatiu, insisteixo, de grau mitjà.
Deia que, a més, a part de mecanitzar, encara que el seu nom té aquest nom,
perquè majoritàriament el que es fa és mecanitzar,
a partir de moment i d'entrada, en el primer curs dels dos dels que consta el cicle,
a través d'eines i màquines manuals, valgues la redundància,
passant-se a unes màquines ja convertides en màquines eines semiautomàtiques
i per acabar, a segon curs, fent tot el procés automàticament.
El que entenem com a Control Numerical Computer,
que algú haurà vist alguna vegada amb les inicials o cicles CNC.
És a dir, és un procés evolutiu cap a l'excel·lència que ara es porta.
A més, dintre del propi cicle, a part de només mecanitzar,
que insisteixo que és el volum més gran,
tenim una altra part que és la part de soldadura,
que és un crèdit puntual a segon curs on es fan incursions
a altres tipus de coses, de feines,
que es fan en el que és la fabricació mecànica en general.
Tot i que insisteixo que el pes important és, com el seu nom indica, mecanitzar.
Però tenim altres sortidetes.
Evidentment, no és el nostre cas com a especialitat,
perquè el cicle formatiu de soldadura es fa en un altre centre educatiu,
del propi capital,
i no fem soldadura com a títol,
però sí com una inclusió a part de la materialització.
Hi hauria un altre cicle formatiu dedicat a soldadura?
Sí, però no és el nostre cas.
Perquè és prou complex.
Ja que hem dit un altre lloc, diem el lloc.
Pere Martell, l'antiga universitat laboral.
Que també aniran passant tots, clar.
Sí, suposo que sí.
Aleshores, no és que una cosa específica,
sinó que és una inclusió que fem puntualment
a un altre partit dintre de les moltes que hi ha
dintre el que és la fabricació mecànica.
Però repeteixo que mecanització en principi és això, mecanitzar.
Jo he estat mirant lògicament el que és el cicle formatiu,
veig que hi ha dues mil hores que es fan en dos cursos,
com bé apuntaves,
i clar, no només s'imparteixen coneixements tècnics,
sinó que hi ha dos aspectes que potser cal destacar,
a banda d'aquesta part tan mecànica,
i mai millor dit del tema que ens ocupa.
D'una banda, la formació en centres de treball,
això és importantíssim perquè d'aquestes dues mil hores
en són quatre centres,
i això fa, doncs, jo m'imagino que hi hagi tota una sèrie de convenis
entre els propis centres educatius i les empreses.
Si us sembla, abordem aquesta qüestió
i després entrem en altres aspectes?
Una de les empreses, justament,
dues de les empreses amb les quals teniu aquests convenis
estan representades aquí.
Sí, és un crèdit que l'alumne, en principi, l'ha de cursar,
quan diem en principi, i més a grau mig sí,
perquè a grau superior sí que hi ha la possibilitat real
que aquests alumnes convalidin aquest crèdit
perquè ja tenen una experiència professional adquirida.
Llavors, aquest és un crèdit que, d'alguna manera,
fa possible que compartim la formació amb els nostres alumnes,
l'empresa i l'escola.
Dóna valor afegit perquè hi ha continguts i algunes qüestions
que l'escola no pot ofertar,
a vegades per equipament, a vegades per formació,
i que, d'alguna manera, complementen la formació d'aquest alumne.
Quan parlem de grau mitjà,
possiblement és el primer contacte que tenen aquests alumnes
amb aquest món productiu nou,
tot i que, millor, alguns d'ells sí que han fet algun tipus de contracte,
però són contractes no vinculats al cicle formatiu.
Tenim alumnes que a vegades, cap de setmana, treballen,
però no d'aquest tema, no?
Llavors, nosaltres ho veiem com un fet positiu,
que això es produeixi.
Nosaltres fem un seguiment d'aquesta estada formativa
amb el nostre llibret de pràctiques.
Aquest llibret de pràctiques permet que el tutor de l'empresa
i el tutor de l'escola,
allò que hem pactat que l'alumne farà,
doncs fer-li un seguiment.
És un crèdit que s'avalua,
tot i no ser numèricament, doncs és apte o no apte.
Té el seu valor de cara a l'obtenció del títol.
A nosaltres ens permet que l'escola sigui avaluada per l'empresa.
Recordeu les empreses que us passem una enquesta de satisfacció.
Que d'alguna manera intentes que les empreses ens digueu
fins a quin punt la formació que imparteix en aquest cas l'Iescom de Rius
satisfà les vostres expectatives.
També és important saber què en penseu dels nostres alumnes,
vull dir, com a clients vostres en aquest cas.
També és important que els nostres alumnes,
quan fan aquest estada, manifestin la seva opinió.
Vull dir, tenim aquesta segona enquesta.
Clar, perquè disculpa, els empresaris aquí també són formadors.
Formadors, són formadors.
Tenen aquesta doble vessant, clar.
Està clar que la formació professional,
entre tots la volem tirar endavant
i cada vegada està més clar que hem de formalitzar
algun tipus d'aliances amb diferents sectors.
Això en el cas d'aquests joves que fan aquestes 400 hores a les empreses,
que després, quan entren al món laboral,
són bons treballadors, els contracten,
però també els formeu perquè puguin autoocupar-se.
Per tant, jo veig que hi ha administració, gestió
i comercialització en la petita empresa.
Això dona l'opció que tard o d'hora el jove digui
escolta, jo em trobo prou capacitat i amb prou experiència
per muntar la meva petita empresa, no?
Donar aquesta autonomia, això està molt bé.
Això mateix, puguin arribar a ser això,
com el seu nom indica també, treballadors autònoms,
és a dir, muntar la seva pròpia empresa,
autoocupar-se, molt ben definit.
Jo aquest tema que siguin formadors
sempre s'ha sentit dir als empresaris,
sobretot, és que no hi ha joves prou preparats.
Podem trobar joves amb molta voluntat,
amb moltes ganes de treballar,
però que no tenen aquella formació precisa
i sou vosaltres els que els heu de formar.
Però diferent és formar-los
partint d'una base acadèmica
com la que tenen a l'institut,
que arribi un jove que no tingui ni idea
i començar de zero, no?
Us trobeu en aquests casos o us trobàveu
abans d'entrar en aquesta dinàmica dels cicles formatius?
Bé, a veure, com vostè ha dit,
la voluntat és el primordial.
Indudablement, si l'alumne que accedeix a una empresa
a fer unes pràctiques
té una preparació d'un nivell
una miqueta més alt que un altre,
tot això rebunde
amb l'aprofitament del temps
perquè aquesta persona s'acabi de formar.
Però sempre diré el mateix.
El principal és que la persona que vingui
i faigui el grau formatiu
tingui ganes de fer-ho
i tingui afició a aprendre-ho.
Perquè això és la base.
Perquè allí han vingut persones,
a vegades venen persones
que no venen de formació professional
i llavors són uns grans treballadors
perquè amb la voluntat ho fan
perquè a més a més se deixen guiar.
Perquè com vostè ha dit,
l'empresa posem tota la voluntat,
almenys la nostra,
perquè els alumnes que venen
estem per ells.
O sigui,
i les pràctiques que han pogut fer a l'escola
allí les fem.
Hi ha reals
perquè allí el que fabriquem
nosaltres pròpiament dit són peces
perquè fem unes màquines
llavors els donem a fer pràctiques
de peces d'allí.
Quin tipus de peces fan?
Així ja posem en pràctica
allò que s'aprèn
i que després es transforma en alguna cosa
diguem-ne que per nosaltres és tangible.
Què fabriquen la seva empresa?
Nosaltres concretament
fabriquem unes bombes
que són bombes que no exploten.
Home, ja m'ho penso.
Són bombes de bombets d'aigua.
Que no són artificies.
I llavors tenen una aplicació
per netejar bàsicament amb aigua a pressió.
O sigui, són bombes
que es poden veure muntades
alguna vegada
sobre vehicle
quan neteixen clavegueres
a les ciutats.
I llavors també hi ha instal·lacions
que es posen amb indústries
per fer neteges allí
però amb equips fixos.
Llavors, això s'utilitza
al món a part urbà
per netejar clavegueres.
Torno a repetir
com al món, per exemple, industrial.
Aquí mateix a Tarragona
tota la patroquímica.
Que hi ha aparells
dintre de les indústries
que necessiten ser netejats
perquè els productes
que hi passen
queden molt aferrats
i degut a la manipulació
de l'aigua a pressió
doncs poden fer la tasca
de la neteja.
Llavors, això és una bomba
que té un mecanisme
que és atípic
comparat amb les més conegudes
perquè és una bomba
que porta cigüanyal,
porta bieles,
porta colades
similar a un motor de cotxe.
Com que vostès saben
de tot això,
fan que sí amb el cap.
Jo no ho pesco gaire
però em faig una idea.
Hi ha bastantes peces.
Semblant a un motor de cotxe
però en vez d'explotar
i fer girar el motor
aquesta màquina
la fan girar
i ella aspira
i bombeix aigua.
I porta una sèrie
de peces variades
i llavors les podem vendre
o sueltes
per altres empreses
que les munten
sobre vehicles
o bé
també les donem
muntades
amb motors elèctrics
o dièsel
per anar instal·lades.
Home, per fer tot això
que vostè explica
s'ha de tenir una formació.
I tenim un exemple
del Pere Mar
que jo diria
no el conec gaire
l'acabo de conèixer avui
però una miqueta
tenint en compte
que és el responsable tècnic
d'una empresa
esganvilatel
jo m'imagino que
s'aglutinen les dues coses
la voluntat
les ganes de treballar
i la formació
perquè tu has estat alumne
també del mateix institut
del Compte de Rius
no?
Sí, sí
jo he estat alumne
del Compte de Rius
a més a més
estic molt satisfet
d'estar aquí avui
perquè ells van ser
després jo estudiat
enginyeria tècnica
i ells van ser
un dels professors
que un d'ells
està aquí
va ser el que em va motivar
a estudiar
a continuar estudiant
perquè em van motivar
molt a fer-ho
llavors és un orgull
estar aquí
en nom també d'ells
important això que dius
perquè no hem de perdre
de vista
que quan un alumne
acaba el cicle formatiu
no necessàriament
s'integra al món de treball
i no pot continuar
enriquint-se
i anar superant
la formació
pot anar a la universitat
sense passar
per la selectivitat
ni al batxillerat
que això probablement
alguns joves no ho saben
sí
el meu cas és diferent
perquè jo venia
del món industrial
venia a treballar
cosa que encara era més complexa
combina amb els estudis
i ells em van posar
totes les facilitats
per poder continuar
i em van empènyer
a que continués
llavors la nostra experiència
a les nostres instal·lacions
és que
els nanos que venen
amb el tema
de fabricació mecànica
es dediquen
a un departament
que tenim
de mecanitzats
que donen suport
al taller
de reparació
que tenim
de tota la maquinària
que circula
en el nostre parc
el parc de Gambilatel
que és un parc
de maquinària
tant de maquinària
d'elevació
com maquinària
d'obra civil
llavors
aquests nanos
que venen de pràctiques
doncs allà mateix
posen en pràctica
allò que van aprenent
allò que van aprenent
perquè fem
petites sèries
de producció
de peces
que nosaltres mateixos
ens fem als recanvis
també treballen
donen servei
a varies
que hi ha
dintre del taller
i ells han de fer
una reparació
d'un element
han de fer
un mecanitzat
han de fer
un ajust
és a dir
que dintre d'un flux
molt dinàmic
de producció
que li podíem anomenar
perquè no deixa de ser
un taller
no és una fàbrica
ells estan immersos
en aquest flux
de reparació
de subministrament
de recanvis
i de contínuament
d'oferir solucions
als problemes
que pugui haver
dintre d'un taller
perquè no és
una fàbrica
sinó que és
un taller de reparació
on hi ha
moltes diferents disciplines
i ells han d'adaptar-se
a aquest tipus
de solucions
i això crec que és
molt positiu
per ells
i per nosaltres
començar a resoldre
els problemes
de viu en viu
no allò que aprenen
diguem-ne
en un taller
i amb una protecció
lògica
que dona un centre
educatiu
sinó
enfrontar-se
ja mica en mica
en el que és
el món laboral
i la capacitat
de resoldre
problemes
com a professional
el Marc
que també és alumne
exalumne
del Comte de Rius
treballes
a l'empresa
Motorrents
fa molt de temps?
ara farà un any
encara no ho fa
però
d'aquí un mes i mig
o dos
farà un any
que hi estic
vaig fer pràctiques
allà
les vas fer allà
allà
allà
sí
vaig fer pràctiques
a l'oficina tècnica
de línia mecànic
i després
li vaig proposar
l'opció
amb ell
amb el Sisko
de poder
que és el jefe
li dius Sisko
al jefe
ah guai
mira
està molt bé
li vaig proposar
sí
no no
que està molt bé
home
i va impactar
la idea aquesta
de poder anar baix
al taller
també
continuar treballant
a baix
jo tinc la sensació
que també
seguint
el que dius Sisko
que m'ho permet
a mi
si li deixa
el seu treballador
em permetrà
dir-li Sisko
moltes gràcies
doncs
el que deia
voluntat també
i formació
i generalment
es dona aquest fenomen
que els alumnes
que fan les pràctiques
en determinades empreses
reben una oferta
de treball
perquè han tingut
els empresaris
ocasió
de comprovar
la seva formació
la seva manera
de treballar
es fa prou sovint
cada cop
cada cop ho és més
a conseqüència
precisament d'això
que d'alguna manera
o altra
ara diré una frase
potser no massa
catòlica
o massa cristiana
estem fent
d'empresa
de selecció
de treballadors
encobertament
però en coneixença
i en complicitat
total i absoluta
però que és una estratègia
que afavoreix a tothom
i tant
els alumnes
com hem dit
abans
prou bé
que es fa
una formació
externa
que és impossible
fer-la
als centres
per tant
complementen
una cosa
que allà
no podem veure
ho veuen
gràcies a l'oferiment
de l'empresari
i l'empresari
de vegada
veu
el comportament
de l'alumne
veu
les capacités
de l'alumne
i per tant
li permet
poder-se quedar
diguem-ne
amb el millor
del que
podem oferir
clar
vosaltres
que sou educadors
però molta gent
que ens escolta
que segurament
tenen fills
que estan
acabant l'ESO
o que han de començar
l'ESO
veuen que
costa molt decidir-se
però és que nosaltres
si fem memòria
quan teníem 14, 15, 16 anys
no teníem molt clar
què volíem fer
de la nostra vida
des del punt de vista
professional
i som una miqueta
somiatruites
i a vegades
els pares
escolta
per què no estudies
això
que està molt bé
en fi
aquest panorama
tothom el coneix
aleshores
jo no sé
en el vostre cas
si vau tenir
prou senyor
mira
això m'agrada
no m'apassiona
però crec que és una via
vau arribar casualment
teníeu claríssim
això des que éreu petits
no sé
quin és el vostre cas
per donar una mica
d'orientació
als pares que ens escoltin
jo en el meu cas
quan estava
acabant l'ESO
tenia una professora allà
que em va guiar una mica
em va dir
mire
hi ha aquest pla d'estudis
hi ha aquestes variants
hi ha aquestes ofertes
de formació professional
i dintre d'aquestes fucitats
jo ja em tirava
el món aquest de la mecànica
i tot això
ja em tirava
resultava
com a mínim atractiu
ja m'hi vaig identificar
llavors a partir d'aquí
jo vaig començar
el grau mig
i tot això
em va agradar
és que entreu
amb 15-16 anys
si ja proveu l'ESOB
i acabeu amb 18
i els 18
ja estan preparats
i titulats
per entrar al món del treball
si volen
hem parlat fins
del grau mitjà
tens raó
podria ser
efectivament
podrien continuar
amb el de grau superior
que seria
en el seu cas
un dels dos casos
en l'última intervenció
en el cas del Marc Casas
sí que es donava
aquesta casuística
és a dir
va superar un grau mitjà
exitosament
va superar una prova d'accés
exitosament
i a conseqüència d'això
va cursar el curs superior
el que nosaltres tenim
com a desenvolupament
de projectes mecànics
i ell
el va cursar
és a dir
ha fet tota la carrera
tècnica
dintre del
comte de Rius
cosa que en el cas del Pere Marc Franquet
directament
va entrar al cicle
de grau superior
és a dir
que tenim
entre ells dos
el camí màxim
que es pot fer en el centre
entrar en un grau mitjà
sortir en un grau superior
i en quant a la sortida professional
una d'elles
que s'ha esmentat abans
la relació amb la possible
relació
que hi és de fet
amb la URB
la Universitat Rovira i Virgili
com bé has dit abans
havent cursat
un cicle formatiu
de grau superior
com és el cas dels dos
poden accedir directament
a qualsevol carrera tècnica
estipulada concretament
en funció del cicle
que s'ha acabat
en el nostre cas
directament
en enginyeria mecànica
amb una convalidació
que no s'ha dit això
del 22,6%
dels crèdits
total de la carrera
de tota la carrera
havent cursat
el 22,6%
Déu n'hi doi
en total
havent cursat
el nostre cicle formatiu
de grau superior
que existeix en els dos casos
assadent aquesta casuística
en el cas del Pere Marc Franquet
li ha permès
continuar
fent la part d'enginyeria mecànica
jo no ho vaig enganxar
això
jo no ho vaig enganxar
a la carrera
ja no he convalidat
per una altra
ara
ara per una altra carrera
ràpidament
i en el cas del Marc Casas
ell va optar
per quedar-se amb l'empresa
tot i havent superat
insisteixo
grau mitjà
i grau superior
titulat de cicles formatius
en grau superior
ja amb feina
i en un moment de termina
com que ets molt jove
sempre et pots plantejar
continuar els estudis
o no
això és una opció
que tens
però de moment
no tens aquella urgència
de no t'informació
on vaig a buscar feina
que m'imagino
que és el que pot angoixar més
jo ja veig els pares
i les mares avui
quan tornin de l'escola
els nois i noies
feu ESO
i després de l'ESO
feu cicles formatius
tot aquest itinerari
acadèmic
o curricular
millor dit
s'aplica
a qualsevol àmbit
dels cicles formatius
és a dir
es pot accedir després
a qualsevol carrera
o diguem
que hi ha convenis
però en general
sí
dient que en general
sí
i seguint amb aquest tema
el que sí
el que sí que ens trobem
amb els alumnes
els d'ESO
sobretot
quan venen a l'institut
que fem una mena
de jornada
de portes obertes
bàsicament
ja ho tenen clar
el que volen estudiar
tot i no tenir-ho clar
nosaltres seguim insistint
que coneguin
el que és la formació professional
perquè la vida va canviant
l'alumne ho té bastant clar
15-16 anys
ho té bastant clar
el que ens costa
és accedir a les famílies
les famílies
no acaben de conèixer
el que és la formació professional
i el potencial
que tenen els instituts
de Tarragona
de poder oferir
un bon servei
aquest és un tema
que ens està costant
d'arribar
a les associacions
de pares i mares
de família
amb els alumnes
no
perquè a través d'aliances
i de relacions
amb els diferents instituts
de la secundària obligatòria
doncs una vegada
l'any com a mínim
els centres
venen a l'institut
i bueno
fan un tastet
d'oficis
i els propis alumnes
ho comenten entre ells
les famílies
les famílies
ens costa
ens costa
i el que sí que
s'ha produït
és que quan
no solament veuen
els itineraris oberts
perquè no és un itinerari
tancat
com deia el Josep Maria Leu
vull dir que
no solament
és fer un grau mig
sinó que a vegades
et pots plantejar
fins i tot
incorporar-te al món laboral
i tornar
i tornar a través
d'una prova d'accés
però després
arribar a un grau superior
les famílies
no són coneixedores
d'aquesta possibilitat
i la veuen
la formació professional
a molt llarg termini
a molt llarg termini
llavors
no sé
de quina manera
podríem
arribar
a les famílies
a conèixer
aquesta és una eina
heu estat molt encertats
amb el nom
del programa
perquè és una eina
més
que les famílies
coneguin
aquestes possibilitats
que els centres
són espais oberts
on estem al servei
en aquest cas
de la societat
en general
on d'alguna manera
en algun moment determinat
ells poden venir
i veure
què és el que ofertem
vull dir
i veure quines són
les sortides
i quins són els resultats
no
em preocupa molt
aquesta
la manera d'arribar
perquè
insisteixo
potser avui
no és la teva opció
però demà
sí que ho pot ser
i és això
el que val la pena
conèixer o no
per això
a nivell d'instituts
sí que serà important
el que és
el que diem
l'orientació acadèmica
i professional
de les persones
no
i ens estem trobant
en unes situacions
d'itineraris
molt individualitzats
abans antigament
veies FP1
FP2
i més o menys
ho veies tot compactant
avui si tens 15 alumnes
a classe
o 20 o 25
que és bàsicament
on es movem
els cicles formatius
és una ràtia correcta
sí que és una ràtia correcta
et diria que
com a mínim
hi ha més de 5
5 o 6 itineraris
i m'atreviria a dir
a vegades
itineraris individuals
de cada alumne
vull dir
a millor
el que a un
li pot anar bé
ara
amb un altre
li pot anar bé
una altra situació
és a dir
no
no és allò de dir
acabo
i me fico a treballar
acabo
fa el corpon
cada un
va escollint
el seu itinerari
i per això
serà important
l'orientació
per això serà important
i ara ho estem veient
que això que es diu
la formació llarg de la vida
cada vegada
és més necessari
imprescindible
imprescindible
vull dir
el que avui
et pot donar
una estabilitat
a curt termini
saps que si vols
que se vagi allargant
t'hauràs d'anar formant
o bé per la via reglada
o la no reglada
jo insisteixo
en el tema
de les famílies
doncs d'això
es tracta
precisament
que les famílies
es coneguin
s'acostin
que aquesta és una informació
diguem-ne
en poc temps
no es pot aprofundir
però sí donar una pista
i que se tancin
però amb tota tranquil·litat
als centres
Francesc
jo només incidint
en el que deia
allò d'antra del currículum
és a dir
un jove
a l'acabar a l'ESO
a l'acabar a l'ESO
pot accedir
a un cicle formatiu
de grau mitjà
del cicle formatiu
de grau mitjà
pot fer una prova d'accés
al cicle superior
i pot realitzar
el cicle superior
una vegada finalitzat
el cicle superior
accedeix
al món de l'empresa
o bé es pot promocionar
a l'universitat
tot aquest seguit
tot aquest seguit
finalitza
evidentment
en el món del treball
en el món del treball
on l'empresari
és peça fonamental
què és el que va l'empresari
quines necessitats té
el món de l'empresa
si el món educatiu
el món formatiu
els CEPs de Tarragona
perquè cal parlar
que a Tarragona
hi ha els guies
que tots coneixem
que és l'Institut
d'Enceiment Secundària
però hi ha un guionet
que després s'afegeix
CEP
CEP vol dir
Superior d'Enceiment Professional
un institut superior
d'Enceiment Professional
no és qualsevol institut
és un institut
que dona formació professional
de grau superior
que està relacionat
amb el món de l'empresa
don el que l'empresa vol
don el món del treball
uns professionals
que finalitzen
la seva etapa educativa
i com deia molt bé
el Pere Marc
ens n'hem d'anar cuidant
ens n'hem d'anar formant
amb una formació continuada
que l'empresa també la dona
que també la dona
i crec que
que té l'obligació
de donar-la
perquè va amb el seu propi benefici
el que la formació
es vagi continuant
i especialitzant
en relació
al seu treball
llavors aquí el senyor Torrenes
és un bon exemple
de col·laboració
amb el Comte de Rius
igual com
com evidentment
jo vi la TEL
i altres empreses
que via
via conveni de col·laboració
que és fonamental
via conveni de col·laboració
l'empresari
el que té
és
no un aprenent
com tenia abans
perquè abans
era un aprenent
que un aprenent
anava a l'empresa
es formava la pròpia empresa
però evidentment
l'empresari
tenia un cos d'aprenentatge
impressionant
ara aquest cos d'aprenentatge
es pot dir
que l'assumeix
en part
el CEP
i en part
l'empresa
aquell alumne
que fa aquelles pràtiques
amb aquella empresa
si l'empresari
evidentment
és viu
i l'empresari
tots són vius
tots volen
el millor per la seva empresa
si veuen
que un alumne
com l'he dit
el senyor Torrent
té esforç
i té ganes
de treballar
l'agafen
amb els ulls
amb els ulls
tancats
ja per acabar
estem fora de temps
però és
prou interessant
el tema
de l'empresa
jo crec que
tot el que ha dit
el Francesc
sintetitza
una miqueta
el que aquí hem parlat
les empreses
van a l'institut
o l'institut
busca les empreses
sí
és biodireccional
com ha de ser
com ha de ser
i tal com deia abans ell
el Francesc
el tema
el tema
de conveni
amb les empreses
és important
és important
i ara aquí
hi manca una empresa
que no ha pogut venir
per motius diversos
i variats
amb el que tenim firmat
signat
un conveni de col·laboració
que és
puc dir perquè
per tant ho diré
evidentment faltaria més
Tallers Franquers
és una empresa
de l'entorn
que està al polígon
de Riuclar
i per motius indeterminats
no ha pogut assistir
a l'acte
que també evidentment
sent una
de les empreses
en què tenim signat
un conveni de col·laboració
és a dir
que permet un tracte
molt més diferencial
respecte d'altres empreses
pogués estar aquí present
i no ha pogut ser el cas
aquesta és l'altra història
és l'altra implicació
de l'entorn
del que nosaltres formem
és a dir
nosaltres intentem formar
treballadors futurs
que on faran cap
a les empreses
a on?
pues a les empreses
que els necessitin
per tant aquesta
bidireccional
aquesta doble direcció
ha de ser
ha de ser confirmada
per en dues parts
malgrat la redundància
si només és una de les dues
la que tira cap a un cantó
no arreglem res
aleshores
nosaltres oferim
als empresaris
i els empresaris
també venen a buscar
és a dir
és vigent
vull dir
a més
en el nostre cas
i parlarem
de l'estem parlant
de fabricació mecànica
en el nostre cas
a més és
llestimós diria
que tinguem una demanda
més gran
de l'oferta
que nosaltres podem oferir
i això
els dos empreses
estan aquí presents
i senyor Franquès
que no hi és
també ho podria constatar
això que dius
és fonamental
hi ha més demanda
que oferta
per tant les empreses
estan esperant
que surtin joves
ja formats
de l'institut
en aquest cas
Comte de Rius
per poder entrar a treballar
home
doncs jo crec que
allò que em deia aquell nou
blanc i en ampolla
és una evidència
quin és el camí
en aquest cas
no ha sentit abrit
doncs hem d'acabar
si us deixo
si algú vol
mira
el francès
agafant la paraula
a veure
el conducte
com ha dit el senyor Leo
és bidireccional
però els temps últims
potser avui no
però poquet temps enrere
era més de l'empresa
a l'escola
que de l'escola a l'empresa
i ens trobàvem a vegades
que anàvem
una quantitat d'empreses
a veure
els vuit alumnes
que sortien
perquè eren xifres
petites
vuit
o a vegades sis
a veure
quin anàvem
un lloc
i quin anàvem l'altre
amb ganes
a part de formal
de formal
per aprofitar'l
perquè es quedi
l'empresa
perquè
jo que represento
aquí en aquest moment
el molt mecànic
tinc que dir
que
sempre la mecànica
en els últims temps
s'ha com a desprestigiat
perquè són fenyes brutes
no són atractives
i la gent ha volgut anar
amb altres nivells
a nivells
universitaris
però
val a dir
que
la societat
necessita
molta més gent
productiva
que gent
amb uns títols
això és com un exèrcit
hi ha més soldats
que el capità
i que el coronel
vull dir
i llavors la fenya
es té que fer
i el que passa
és que aquesta gent
al final
els nivells salarials
que es posen
poden ser més alts
que els universitaris
perquè és que no n'hi ha
en aquest cas
cobren més els soldats
que els generals
no n'hi ha
i es necessita
i la fenya
es té que fer
i això
és un error
que els pares
allò que diem dels pares
que han de fer pels pares
els pares
han de canviar una miqueta
el xip
i han de veure
si un fill
té qualitats
per estudiar
o no les té
tan bones
i potser
més valeria
que anés
a fer una formació
professional
que li servirà
per tirar endavant
a la vida
guanyant-se la vida
amb un treball
que abans es deia ofici
i ara
es pot dir com se vulgui
però és el dia a dia
la fenya
que s'ha de fer
i no hi ha gent
per treballar
i a més
el que dèieu
és un territori
sempre obert
perquè un cop
superi aquesta fase
en la seva vida
potser vol continuar estudiant
però ja té una feina
i té una formació
sempre tindrà temps
d'estudiar
no tenim temps
i els asseguro
que
vaja
molts oients
com a servidora
que són mares
de nens
que han de decidir
els asseguro
que ha estat molt profitós
tot el que
vostès han explicat
i han aportat
a la seva experiència
moltíssimes gràcies
i segur que
en un altre moment
ens veurem
perquè
esperem que aquestes eines
les emprem molt
a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
molt bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies.