La una del migdia, gairebé ja 10 minuts,
hem canviat aquella embalata de poble,
amb la festa major, hem canviat aquell concert,
aquella visita guiada,
per al que, sens dubte, és el punt d'atracció
tota aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
La vintena edició del concurs de focs artificials
ciutat de Tarragona des de dimarts va disparar el primer dia
una pirotècnia valenciana d'aquelles noves,
però que venien d'una nissaga molt clàssica.
Ahir vam tenir l'oportunitat de saber,
de contemplar com disparen focs des d'Àustria.
Tothom que va veure aquest espectacle, vosaltres,
si ho va veure, no sé si esteu d'acord,
els crítics o l'expertesa d'alguns diuen que van ser uns focs
caracteritzats per l'austeritat, l'elegància i les construccions.
Avui torna una pirotècnia del País Valencià,
concretament es tracta de la pirotècnia Martí de Burriana, a Castelló.
Ja està el Josep a la punta del Miracle.
Josep, bon dia de nou.
Hola, Lloanda, bon dia.
A veure, parte meteorológico, primer que tot, ja ho saps.
Doncs mira, avui la bandera no es mou, eh?
No es mou, per tant, és bon dia pel focs.
No t'ho sabia dir, eh?
És a dir, de moment...
El curset no l'hem acabat de fer encara, eh?
No controlem gaire.
Ara el farem perquè hem d'afegir altres factors.
Per exemple, que la tècnica funcioni,
que els ordinadors funcionin, això és molt important.
I ara veuràs com ens ho explica la Reyes Martí que...
I perdona, perdona, Pep,
la condensació de la humitat per als focs,
que això ho va explicar el senyor que tenies ahir de Piroar,
que s'havia un munt,
i jo m'hi vaig quedar amb això, eh?
El tema del grau d'humitat i la protecció
que tingui el material pirotècnic és importantíssim.
És molt important.
I també la calor,
perquè la calor pot fer que els ordinadors
es col·lapsin, que no funcionin, eh?
Això els va passar amb aquesta pirotècnia
que avui estan aquí.
Ara ens ho explicarà la Reyes Martí,
que és la responsable d'aquesta pirotècnia,
pirotècnia Martí, de Burriana,
com deies, Castelló, País Valencià.
I després parlarem amb el Lluís Mangrané,
ell és, com deies,
cap de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil,
que també és per aquí,
ens acompanya, a més a més,
de membre del jurat
i també de seguida conversarem amb ell.
Per tant, ara saludem la Reyes Martí.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Bon dia, bon dia.
Mentre no dinar,
jo sempre dic bon dia.
Encara no ha dinat?
No, primer s'ha de muntar.
Esteu treballant aquí des de molt d'hora?
Jo, doncs, la gent no em pot veure,
però estic en la cama escallolà,
bueno, no sé si com ho direu,
però allà diem escallolada.
I, bueno, doncs, ha vingut jo fa cosa d'allà a les 11,
estava així, i, bueno,
el dia, doncs, a pesar de que en quan enguanyen xispetja,
acompanya prou,
perquè la gent està treballant molt a gust,
al no haver-hi sol de justícia,
doncs estan treballant molt bé.
El que passa, doncs, que, claro,
van treballant contra el rellonge
per si a cas que ho hagués una remassaeta.
Com m'agrada aquest adjectiu sutil que utilitzes,
que no estem acostumats a escoltar-los aquí,
però que són molt agradables,
molt valencians, eh?
Claro, a més, a veure,
jo no tinc res en contra de Catalunya ni res,
però som molt valenciana.
O sigui, jo, igual que siga de Castelló,
diuen que Borriana és la xicoteta valencià.
Tenim falles i tenim més el caràcter més valencià,
i jo som molt valenciana.
Escolta, i parlant de xicotetes,
en aquesta pirotècnia són més xicotetes que xicotots, no?
Doncs sí, des que vaig començar a portar-la jo,
sempre hem sigut més dones que almenys.
i des de fàbrica, a l'hora de muntar,
no perquè tires mà d'amistats,
que es dones d'alta el dia que venen al muntatge,
perquè això sí que ho tinc molt en compte,
que totes les persones que estan treballant,
totes estan dones d'alta,
conforme antes que...
Ai, jo vaig ajudar-te!
No, avui en dia n'hi ha que tindre molt en compte
el tema de seguretat de la gent
i, bueno, que si passarà qualsevol accident,
estan coberts.
Però que des de fàbrica, bueno,
si n'han a portar dos,
però n'hi tinc dos més encara,
en fàbrica, de dones.
Sou la cinquena generació,
l'empresa que és fundada l'any 1868,
porteu molts anys,
tu, cinquena generació,
no havies vingut mai a Tarragona,
com és possible?
A veure,
l'empresa era una empresa familiar molt xicoteta,
a mon pare treballava amb mon pare
i el mon tio, el germà.
Després,
el meu germà,
la pirotècnia sempre li ha agradat com a afició.
A ell li ha agradat més els aparatos d'electrònics
i, bueno, està de tècnic
i a d'ell això era afició.
Jo des de ben menuda
sempre m'ha agradat la pirotècnia.
El meu home,
doncs,
vaig llegar a festejar en ell
i no sabia el que era un cuet,
però li va agradar este món.
Jo sempre dic que la pirotècnia
és una droga que t'entra en vena,
t'enganxa i no te fa mal.
Al contrari,
te piques i vols a dependre més
i tot el que toca,
que entren...
Jo la sona amb visques,
doncs,
Vilareal,
Londa,
allínia molta ceràmica,
taulellera.
Entonces,
jo sempre treballava per això de les dones,
perquè no trobava gent
i les dones,
doncs,
com aixina,
me coneixien,
xica,
tu t'ho tens fent?
Doncs mira,
sí,
vine ten.
I claro,
és algú que ha tingut dones,
doncs,
entre cometes un poc,
per el motiu que els homes
se n'anaven a la fàbrica de taulellets
i això,
doncs,
es pareixia,
perquè venien,
i,
doncs,
no és tan ruïn,
conforme diu la gent,
tan perillós,
que tu complixes les normes,
limpies la caseta,
tens precaució,
no rasques,
no entres res,
que et pugui fer xispa ni res,
doncs,
tens amb tota seguretat.
N'hi ha sempre un risc,
per supost,
però tu tens a la porta
un cartell
que et posa les normes bàsiques
que t'has de complir.
Si tu compleixis això,
ja tens a punt o part
d'assigurar
que no et passi res,
sempre tenim un xicotet risc,
o sigui,
un xicotet elevat,
però que veus que estàs treballant
en petardos,
però...
Són petardos,
no són taronges,
no?
No, no,
però...
Relles,
que ens heu preparat per aquesta nit,
que podrem veure,
que podem avançar del que veurem,
i quins estem a fer servir de dispar?
Et veig que hi ha ordinadors,
no?
Tot va seqüenciat?
Sí,
de seqüenciat n'hi teniu prou,
perquè la gent és el que prima
i agrada.
Tenim un dispar típic martí,
o sigui,
que l'hem passat,
una empresa va fer una cosa
que és nostra,
perquè vam disparar
fa tres anys ja en Sant Sebastián,
i aneu a tindre,
doncs,
nosaltres,
vissemos en les mascletaes,
fem ritmes,
ens trons,
aneu a tindre ritmes,
o sigui,
que un ritme de village people,
que tot el món
no reconeixerà en seguida,
després,
doncs,
molt de seqüenciat,
8 sí que teniu aquàtic,
un poquet d'aquàtic,
perquè a veure tenim la platja,
n'hi ha que tindre aquàtic.
I després,
no és un castell
de molta,
molta quantitat
durant l'execució,
és un castell més tècnic,
n'hi ha que disfrutar
de les carcasses,
o sigui,
estan fetes,
el 80%
és casolà,
fer tot
per nosaltres,
color,
carcasses,
tot.
O sigui,
hem de estar comentant a una persona
que vam fer la prova del color
en el castell de Sant Pasqual
de Vilareal,
i quan vam tenir el castell
vam dir,
ui,
a gent hi ha que fer color,
una altra vegada,
molt de color s'ha fet,
des de final de maig,
perquè sí,
hem anat a marxes forçades,
disparant que hem tingut
a muntó events,
a muntó concursos,
però, bueno,
està fet tot especial
per a Tarragona,
sabem la gent de Tarragona
que com a participant
no havent vingut mai,
és la primera vegada,
però com a espectadors
i col·laboradors
i col·laboradors
en altres empreses
a muntó vegades,
o sigui,
n'hi ha empreses
que tenim amistat
i la meva gent,
el meu home i el meu fill,
sobretot,
han dit,
anem a ajudar-vos,
perquè, bueno,
sempre ha de prens
tècniques noves
de cadascú
i,
doncs mira,
els dos estan fent treballant aixina
i mos estem estalvint
a muntores de treball
i per què no ho fem aixina?
I és que l'única escola
és la pràctica
i anar deprenent
d'uns a uns altres,
és el boca a boca,
no n'hi ha res més,
i no n'hi ha
ninguna escola oficial.
I vas veure
que els nostres tirs
portaven aquest sistema
sense cables,
no?,
de dispar,
un sistema wireless,
no?
Sí,
nosaltres portem el DMX,
nosaltres,
via ràdio,
també se pot fer via ràdio,
però nosaltres
agrarem el DMX,
és un cable,
en un cable
te van
cinc centes,
no me'n recordo,
vinticuatre senyals,
entonces,
tu estàs molt més,
però almenys per a nosaltres
és més segur.
Llevant que,
per exemple,
el dia Sant Joan,
en Alacant,
ens va gastar
una mala passadeta,
l'equipo,
una vega plega
és a una temperatura
de 35 graus,
els ordinadors
fan pof,
s'autoprotegixen
i se desconnecten.
Què passa?
Que la plaça dels Estels d'Alacant
feia un sol de justícia,
l'asfalta pega bé.
Hora de disparar,
les dues,
l'equipo ja feia,
ara és que estava ficat.
A l'hora de disparar
vam escomençar molt bé
i de moment va dir
no vull funcionar.
Bueno,
ja que n'hem fet
tierra a tragament,
m'haguérem a anar tots
per un forat
i allà no n'hi havia res.
vam apagar la màquina,
se va enxufar una altra vegada,
se veu que ella mateixa
se va resetetjar
i va dir
a la funcionar
i bueno,
vam fer una mascleta
en dos parts.
Va ser un passote
de mascleta,
però bueno,
que estàvem ja
descalificats,
va vindre un membre
del jurat
i em fa mirar
que està molt bé.
Jo dic no,
no, no,
ha hagut un fallo
garrafal
i no s'ha mereixit
d'hora del premi.
Jo sé que si hagués
sigut això
tot seguit,
que no hagués tingut el paro,
jo sabia que tenia
el primer premi
perquè el tenia ja
damunt la mà.
Però bueno,
que les coses
són aixina,
però...
Parlem de premis,
porteu un bon any,
no?
De premis,
aquest mateix any
en porteu-vos quants?
Doncs de quatre concursos,
tres primers premis
i un,
doncs del Delacant,
que ens van desqualificar
per culpa de la màquina,
no per la feina
que nosaltres,
el treball que havíem fet,
sinó que la màquina...
Bueno,
però dels errors s'apren,
perquè ara sabem
que quan anem a algun puesto
que n'hi hagan la calor
que feia allí,
no l'equipo
se ficarà sombrilla
i se ficarà
tot el que siga
ni a quimimà-lo,
perquè no se pot,
no pots arriesgar aixina.
Avui no caldrà, eh?
No,
ens tocarà millor
per allò de la pluja a la nit.
Esperen que no ploga.
No ho sé conforme està,
però bueno,
conforme si m'estan informant,
diuen que més del que
la pluja que n'hi ha ara pot ser.
Jo afirmaria
que tinguérem la nit
que teníem a nit.
O sigui,
aquesta nit tinguérem
l'airet que bufava
dins la mar.
A nit van tindre
els xics estos dels austriacs
van tindre una nit
fenomenal per a disparar,
perquè normalment
l'aire sempre bufa
a cara la gent així,
perquè ha vingut
molts anys d'especta hora
i Meravelles de Castells
no s'ha vist
absolutament res.
Esperen que sí que acompanyi el temps,
Meravelles,
moltes gràcies.
Que milloris,
escolta,
que curis ben aviat,
queda per gaire?
Doncs fins a final de mes,
tres setmanetes més,
ja queda poquet,
ja n'he portat quasi set de setmanes,
o sigui,
això se fa pesat,
perquè damunt
és que m'ho vaig fer
i tota la feina,
perquè hem tingut
aquest mes de juny
i fins avui acabem,
ja se pot dir,
la primera tanda,
la primera galopà,
com diem nosaltres,
de feina forta.
Ara tenim per preparar
tot el mes
finals d'agost
i setembre,
que també ve a carregar et.
Doncs escolta,
que el turmell es recuperi
ben aviat
i que puguis anar
tranquil·lament,
gràcies
i que tingueu molta sort
aquesta nit.
Això,
vosaltres,
benvingut,
esperem que la gent
li agrada,
entenguin la nostra classe
de foc
i els valencians
són ruïdosos,
crec que ruïdo n'hi haurà,
però almenys ruïdo n'hi farem.
Això agrada a Tarragona,
diuen.
Lloranda,
per cert,
ens acompanya el Lluís Magrame,
que ell me deia
que està mirant
les fotos del MeteoSat,
i que...
I què diu?
Què diu el MeteoSat?
Lluís,
què tal,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Què diu el MeteoSat,
diu la Lloranda?
Home,
el MeteoSat
és en directe,
i en directe avui
la pluja la tenien a Barcelona,
llavors el Maresme,
per allà tenien pluja,
suposo que aquí aguantarà,
que és el que volem tots,
que aguanti,
menys tal com està ara,
com deia Reyes,
que aguanti com ara.
Ara cauen quatre gotetes aquí fora,
eh?
Sí, home,
és clar,
s'ha de veure que està núvol
per alguna cosa, no?
Lluís,
cada any a Prodèmia Civil
ja en porteu molts,
eh?
Perquè abans em comentàvem
que al 94 ja erau aquí, eh?
És a dir,
que ja porteu anys
al darrer d'aquest concurs
a Castell de Focs,
i home,
doncs ballant per això,
perquè tot funcioni
com ha de funcionar
i perquè ningú pateixi mal.
Sí, sí, correcte.
Tenim un dispositiu de seguretat,
estem dintre d'un pla d'emergència,
bueno,
és un pla de focs artificials
que està homologat
per la Generalitat,
en el qual tenim 18 voluntaris,
el pla marca 14,
nosaltres en tenim 18,
estem en coordinació
amb bombers
i amb la Guàrdia Urbana,
com no,
com sempre,
i, bueno,
ballant,
doncs perquè no passi res.
Tenim quatre ambulàncies,
dos de Creu Roja
i dos nostres,
més dos metges,
estan escampats
durant tot el recorregut
del passí marítim
i la platja
i aquí dalt,
vull dir que esperem
que,
com sempre,
que no passi res.
El portem de moment
tres dies,
avui serà el tercer dia,
no,
avui,
sí,
tercer dia,
dimarts,
i de moment tot bé,
no?
Sí,
bueno,
el dimarts,
aquells senyors van,
els de Castelló
van tindre el vent en contra,
o sigui,
direcció al públic,
van anar bastantes cartonets
de les carcasses
que van anar damunt de la gent,
una miqueta van tindre
que fer diverses cures
als ulls,
posar-hi colírio
perquè els hi va vindre
els ulls
i llavors,
però,
res de destacable,
vull dir,
la gent ja s'ho va prenent,
que ja sabia
que alguna vegada
d'aquest concurs
algun dia
els hi passa això.
Lluís,
jo recordo que hem parlat
d'altres anys
i que sempre expliqueu
que la coordinació
és molt important
entre vosaltres,
entre Guàrdia Urbana,
entre tothom,
entre la gent de seguretat
pròviament del concurs,
de l'organització,
és a dir que tot s'haurien d'estar
molt avinguts,
tot seguret,
perquè tot funcioni.
Sí, sí, perfecte.
Nosaltres,
des de les 9,
estem aquí baix a la platja,
a les 9 de la nit,
i ja està,
que diguéssim,
que no surt el últim cotxe
i l'últim espectador,
bueno,
menys els que es queden
a sopar aquí a la platja,
no marxem nosaltres.
I a més,
estem en coordinació,
tenim un centre de coordinació
aquí baix a la platja,
un d'aquests mòduls
que hi ha
de les escales
que puja de dalt
a la plataforma,
que és el CECOPAL,
diguéssim,
i allí hi ha
el cap de dispositiu
de la Guàrdia Urbana,
el cap de dispositiu
de l'empresa de seguretat
i protecció civil.
Vull dir,
estem ben coordinats
amb aquest tema.
I aquelles persones
que s'estan escoltant
i que han de vindre
aquesta nit,
per exemple,
què els podríem dir?
Què podríem aprofitar
per dir-los
a través de les zones
de la ràdio?
Perquè, no sé,
què és el que no haurien de fer
o què és el que han de tindre
en compte
si van a un concurs com aquest?
Mira,
jo dic que la gent de Tarragona
ja sap com ha de posar-se
a la platja.
El que és el pacient marítim
els primers anys
teníem que dir-li a la gent
la direcció que es tenia
que posar el vehicle
i tot.
Aquest any,
com baixem nosaltres,
tots els vehicles
estan ben col·locats.
La gent a la platja
sap on s'ha de situar.
Tenim unes zones delimitades
dintre mateix de la platja,
la sorra,
per si tenim que evacuar
alguna cosa de gent.
El primer any
el vam col·locar,
la gent no entenia
per què era,
però ja portem tres anys
que la gent sap perfectament
el que ha de fer.
L'únic que diria jo
és que, bueno,
si els hi ve,
una altra vegada
els cartrons a la cara
per si hi ha
algun problema de vent,
doncs que sàpiguen
que hi ha les ambulàncies
que al primer moment
li farem una llimpiesa
dels ulls
i els curarem.
El que els recomano
és que no entrin
en ampolles de vidre
dintre de la platja,
si les entren
doncs que després
ho recolleixin,
que tenen uns contenidors
de brossa aquí fora
per recollir tota la brossa,
que moltes famílies
ja ho fan molt bé,
els veus que surten
amb la bossa
i ho tiren,
vull dir que respecten
perquè saben que el dia següent
han de vindre ells
i si el dia següent
no s'ho troben
com ho van deixar,
malament, no?
Però perfecte.
I que sobretot
respectin a l'hora de sortir
les zones
que estan delimitades
de seguretat
que hasta que no passa
la unitat
de la policia administrativa
a vigilar
que no hagi quedat
cap cuet
jur amb un pirotècnic,
no podran passar
a aquesta zona de seguretat
que la gent ho comprengui
que si han de fer cua
a les escales
que ho facin,
que és qüestió
d'un quart d'hora
que desquit obrim el pas.
a l'hora de venir també,
no venir a última hora,
no venir a última hora
amb presses
perquè les presses
no són mai bones.
Els d'última hora
ja ho tenen molt clar
que han de vindre a peu
i són els que baixen a peu.
Els que a primera hora
baixen ja amb el seu cotxe
perquè baixen
amb la seva taula de càmping,
fan el seu pícnic,
la seva truita de patates,
allí,
vull dir que
s'ho munten molt bé
la gent,
és de cada any,
és una tradició
i a més són experts
aquesta gent.
Jo en guany
per temes de l'Ajuntament
no s'ha fet
el que és la votació
del públic,
la votació del públic
està una miqueta
encorregut
perquè no ho poden fer,
però la gent votava
i sabia el que votava
i són experts.
És que és un públic
ja molt adotrinat,
ja són pràcticament
experts
del concurs aquest
de focs.
Això que sopin aquí
a peu de platja
està molt bé,
no?
Fan el sopar aquí mateix,
es porten la tauleta,
tot, tot.
Sí, sí, perfecte,
s'ho fan ells,
s'ho munten molt bé,
vull dir que
les seves tauletes,
les cadires,
tot, tot,
s'ho munten molt bé.
La Reyes va estar al dinar
que ella també,
ella també ho ha fet,
la Reyes també ho ha fet això.
Els pirotècnics també,
tenim en la nostra zona
i mos emportem
i fem, com si diguem,
una degustació gastronòmica
i, bueno,
fiquem tot damunt d'un banc
i anem menjant
i soprem també tots així.
Jo avui, no sé,
jo us veig fent una paella
per aquí a Verdina avui,
no?
No, no?
Dijous és tradició de paella,
no?
Però l'han de muntar la paella.
Avui toca o no?
Si hagués tingut el dormell bé,
sí,
perquè soc molt cocinitas,
soc molt cuinera
i m'agrada convoyar a la gent,
però no,
avui anirem a dinar
tranquil·lament,
relaxats i puntó.
Molt bé.
Lluís,
escolta,
moltes gràcies
i que tingueu,
en fi,
que tingueu poca feina,
no?
Que el que ha estat
és això,
que vosaltres tingueu
molt poca feina
i que tot vagi
que continuï així
fins dissabte,
no?
Sí, sí,
nosaltres esperem
no tindre poca feina
però, vull dir,
estarem sempre a la guai
pel que pugui passar,
Lluís,
m'agradaria gràcies
al cap de protecció civil
d'aquí de Tarragona,
que estan també
al peu del canó
d'aquest concurs
internacional de Casita Fox,
gràcies
i que vagi molt bé
fins a una altra.
Gràcies a vosaltres.
Reyes,
que escolta'm,
que vagi bé,
que tingueu un bon concurs
i molta sort.
Moltes gràcies.
Doncs ja està,
Joanda,
avui...
Avui és que he escoltat
amb moltíssima atenció
i a banda de la qüestió
dels focs artificials
m'he quedat amb una cosa
que ha dit la Reyes,
ja saps tu que a vegades
a mi el cap se me'n van
cap a coses
que aparentment
no tenen importància.
Però quan l'has dit
bon dia o bona tarda,
ella t'ha dit bon dia
perquè mentre no dinos de dia
jo amb el permís de la Reyes
a partir d'ara
utilitzaré aquesta mesura del temps
perquè quan falten tres minuts
per dos quarts de dues
mai sé si he de dir
bon dia o bona tarda.
Per tant,
a partir d'avui,
bon dia que encara no hem dinat.
Perquè és que no,
és que exacte,
tu,
jo encara m'hem dinat.
No, no,
tu no ho sé,
jo no,
ja t'ho dic ara.
Jo tampoc no he dinat encara,
tampoc.
Mira, per cert,
estic veient la platja al fons,
la platja del Miracle
i es veu el que deia el Lluís,
aquesta son habilitat,
aquesta mena de corredor,
allà on es tanques
per on,
si hi hagués algun incident
es podrien evacuar
un possible ferit
doncs aquí a la platja
del que és el Miracle,
no?
Es veu des d'aquí al d'estat.
Doncs esperem que tret
d'aquestes cosetes lleus
d'un colir
i els ulls
per una miqueta de fun
que es mantingui
com és habitual
aquesta bonança.
Digues,
no t'ho acabes mai això, eh?
No, no,
és que avui llegeu
un mitjà de comunicació
que es veu que han tret
d'una beguda oficial
del concurs,
bueno, oficial no, eh?
Oficial d'aquest bar,
si més no.
Ja.
Ho has vist això, no?
No, no ho he vist.
Doncs es veu que han tret
d'una beguda
que la fan,
és com la beguda oficial
de la festa de Santa Téa.
Sí, com la mamadeta,
però de focs.
Però de focs.
I en comptes de posar-hi
granissat de llimona
i posen granissat de maduixa.
Però porta el xartrés igual.
Porta el xartrés,
o sigui,
el mateix ingredient
que la mamadeta,
però en comptes de posar-hi
granissat de llimona
el posen de maduixa
i li diuen,
si me'n recordo el nom...
Ostres, no...
Si no ho guardem per demà
de dir-ho, eh?
No, no, demà ho direm,
perquè és que m'ha quedat
molt d'atenció.
Sigui com sigui,
amb la mamadeta
o amb aquesta beguda dels focs,
estem fent risc
als freres...
I ho fa un bar de la Rambla.
Cartuixants de Guarón.
Ho fa un bar de la Rambla,
es veu això
amb el algú oficial.
Molt bé, Pep,
moltes gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.