Dos quarts d'una del migdia, 10 minuts per una científica.
Diguem-ne que no podem posar aplaudiments com si fos una estrella,
però ens quedem amb les ganes,
perquè sempre que ve la Cinta d'Ofí, aquí al programa, estem molt contents.
És la nostra epidemióloga.
Què es pensen que aquest programa no té epidemióloga?
Cinta, bon dia.
Bon dia.
I ara ho deia tota presumida.
Escolta, des d'aquí hi ha això de la grip porcina.
Grip, com es diu ara?
Nova.
Això perquè porcina es veu que té connotacions lletges,
però després ve que ens vengem el pernil.
En fi, som així els humans.
El cas és que, diu la Cinta, molt presumida,
ella diu, escolta, des d'això de la grip nova,
els epidemiòlegs estem de moda i és veritat,
ja sortiu a tot arreu.
Declaracions de l'epidemiòleg.
Jo per això et volia posar aplaudiments i una mica d'ambientillo.
I per fi sortirem de l'ombra, els epidemiòlegs,
que sembla que no se sap què fem ni res.
No, no, però feu una feina silenciosa,
alguns més que d'altres.
El cas és que la setmana passada
va ser el Dia Mundial de la Salut de les Dones.
La Cinta, juntament amb altres companys i companyes,
van estar participant i públic.
Lògicament, en una jornada molt interessant
i van dir, escolta, ni que hagi caducat la data,
la salut i les dones,
i la salut de les dones en particular,
és notícia tot l'any, com a qualsevol altra salut.
Sí, sí.
A més, va ser una jornada que vam organitzar conjuntament
l'àrea de salut de l'Ajuntament
i l'àrea de polítiques d'igualtat.
era una miqueta l'objectiu de la jornada,
aprofitant que el dia 28 és el Dia Mundial de la Salut de les Dones,
explicar l'avessant de salut del Pla de Polítiques d'Igualtat.
I vam tenir la sort de comptar amb un aponent,
la doctora Lucía Artazkoz,
un nom una mica complicat.
Per això t'he deixat que ho diguessis tu,
perquè a mi no em sortia.
Mira que fa temps que la coneixo i que parlo amb ella
i sempre se m'atreganta el codnom.
Doncs la Lucía és una de les persones
que més coneix i que més ha investigat
i que més ha publicat sobre el tema de desigualtats
sobre salut i gènere.
Jo diria que és la persona de tota Espanya
que sap més sobre este tema.
Si algú, per curiositat, posa el seu nom tan complicat al Google,
ja veurà que surten quantitat d'articles
a revistes internacionals, capítols de llibres...
Vull dir, ha publicat moltíssim
i ens va oferir una visió i tota una sèrie de dades
sobre el tema de desigualtats de salut i gènere.
Per què no és la base de la seva tesi?
Què és el que planteja?
La salut de l'home i de les dones és desigual.
És desigual.
I és desigual no només per raons biològiques...
No parlem de l'atenció sanitària?
També.
També.
És a dir, les dues vessants.
D'una banda, les desigualtats en el dia a dia
provoquen que la salut de les dones sigui probablement més diferent.
Diferent.
I l'atenció sanitària també ho és.
També.
Però, bàsicament, el que ella ha estudiat en profunditat
és que, per una banda, hi ha el que serien les diferències sexuals
que tenen a veure amb tot el que és biològic i fisiològic.
Evidentment, el cos d'un home i d'una dona és diferent
i té un funcionalisme diferent.
I no només els aparells reproductors i els òrgans sexuals parlen de tot, no?
Durant molt de temps, quan se parlava de salut de les dones,
bueno, diu, això només té a veure amb tot el que fa referència a la salut reproductiva.
Per la resta, les dones són igual que els homes.
A veure, Cinta, la grip en un home és el mateix que la grip en una dona?
Bueno, el sistema immunitari de les dones...
Funciona diferent.
És una mica diferent.
Els fàrmacs que probablement es prendran per a tractar aquesta grip
o els símptomes d'aquesta grip
poden tenir efectes i efectes secundaris i reaccions adverses
diferents en hòmens i en dones.
És probable que els assajos clínics que s'han fet per a estudiar aquests fàrmacs
s'han fet únic i exclusivament en hòmens.
I després aquests fàrmacs s'apliquen i s'extraporen els resultats
del que s'ha trobat en hòmens a les dones.
Per a veure, de sentit comú, si qualsevol substància,
per exemple, quan et fan el tema del test d'alcoholèmia,
se sap perfectament que per raons biològiques
una quantitat X d'alcohol incideix de manera diferent en l'home i la dona,
de sentit comú és pensar que un fàrmac o un medicament
també ha d'incidir d'una manera distinta.
No cal ser un científic per veure això.
Sí, però durant molt de temps, bueno, això també posa una miqueta en qüestió.
Però fer que jo em prengui li farà el mateix que el que es prengui el Lluís
farà el mateix per actuar de forma diferent.
Pot actuar de forma diferent.
Penseu que, per exemple, se sap que les dones
se desperten abans de l'anestèsia que els homens.
Sí, sí, sí, és veritat.
Perquè, bueno, perquè metabolitem...
Tenim més coses a fer.
Jo crec que deu ser una de les raons.
Perquè les dones, bueno, ja ho verem,
hi ha una part de l'estudi...
Vinga, va, que tenim feina.
Vinga, va, que tenim feina.
No mos podem equipar del temps, evidentment.
Bueno, anem a pams.
Vinga, va.
Si voleu, no sé si m'ho saltaríem, la part de les diferències biològiques entre
homens i dones, tot i que són importants i moltes vegades la ciència mèdica actual no
les té en compte.
No les té en compte.
Jo li comentava a la Lucía el dia que ens va fer la ponència,
va estar parlant sobre tot...
Hi ha temes que estan molt estudiats, no?
Per exemple, les malalties cardiovasculars.
Hi ha una miqueta la creença que, bueno, les malalties cardiovasculars són més freqüents
i més greus en homes que en dones, no?
Està demostrat que no.
Doncs no és veritat.
Les dones tenen exactament...
És més, la principal causa de mortalitat avui en dia en dones als països occidentals
són les malalties cardiovasculars.
Se moren més dones per malalties cardiovasculars que per tots els càncers junts.
Ja veus, no?
I ja la creença que és tot el contrari.
Que és tot el contrari.
Que sembla que no, no.
Que els homes...
Una dona acudirà al servei d'urgències...
És que els símptomes es manifesten de forma diferent, no?
Diferent.
És que això ho vam parlar un dia, ja.
Sí.
Veus com jo t'escolto quan expliques coses?
La simptomatologia típica d'un infart en una dona no té res a veure amb la simptomatologia
que se descriu als llibres de medicina com el típic símptoma, símptomes d'infart,
que és el dolor opressiu, el pit, qui radia cap al braç.
Doncs en la majoria de les dones que tenen infart no presenten aquest tipus de simptomatologia.
Però clar, tot això encara, vol dir, tota aquesta manera d'enmalaltir i d'investigar recursos terapèutics
és diferent en homes i en dones, per això la ciència mèdica oficial
sembla que tot just ara ho comença a tenir una miqueta en compte.
A les facultats de medicina jo crec que encara s'estudien com a símptomes típics de l'infart de miocardi
els símptomes que són el patró amb els homes, però no en les dones.
Vull dir, encara la medicina actual és molt masculinocèntrica.
Per això no crea certes mancances en els professionals de la medicina quan han d'exercir?
Doncs jo crec que sí, però bé, aquí està.
Per això hi ha estudis també molt interessants sobre l'utilització de proves diagnòstiques
i de teràpies una miqueta més agressives, sobretot en el que fa a les malalties cardiovasculars.
I es veu que les dones se'ls aproven a igualtat de símptomes, igualtat de diagnòstic,
se'ls apliquen menys proves diagnòstiques agressives i menys intervencions terapèutiques,
com ara arterioplàsties i tot aquest tipus d'intervencions.
Perquè encara hi ha la creença que no el fet,
vull dir, encara ens basem, i la medicina occidental té una part que es basa molt en creences
i no hem fet, vull dir, tenim aquesta part humana que fa que les creences a vegades pesen més que els fets,
perquè es pensa que les dones ni pateixen tant aquestes malalties,
ni amb elles aquestes malalties són tan greus ni el pronòstic és més greu, cosa que és errònia.
Bé, dissant de banda tot el tema de les diferències estrictament biològiques entre homes i dones,
hi ha tota una part, que és el que és objecte d'estudi de la Lucía i d'un grup d'investigadores,
que són la diferència entre el gènere, diferències degudes al gènere.
Quina diferència hi ha entre parlar de sexe o parlar de gènere?
El sexe fa referència a les característiques biològiques i fisiològiques que defineixen els homes i les dones,
que és el que han vist ara, metabolitzem diferent, i el gènere fa referència als rols socialment construïts,
als comportaments que s'esperen dins d'una determinada societat d'hòmens i dones,
a les activitats i atributs que una societat considera que són apropiats per a hòmens i per a dones.
És a dir, el rol que ocupem amb la nostra societat.
Per exemple, encara ara, el rol masculí dels homes, dins la nostra societat,
és un rol que seria una miqueta el del cazador-recol·lector,
el que porta els recursos a la família, el que és fort, el que assumeix riscos,
el que no pot mostrar cap símptoma de debilitat.
Això és el rol masculí.
El rol femení encara és el de cuidadora, cuidadora de la llar, diríem, cuidadora dels fills,
una miqueta a la dona se li atribueix aquesta tasca més interna,
el lloc de la dona és...
Això, encara que ens sembla que és del segle passat o anterior...
Jo el que pensava ara és que, de fet, bona part de les dones assumeixen tots els rols en una.
És com un pack.
Tens el masculí i el femení en una sola persona.
Però això té un preu, per a les dones, sobretot això té un impacte important sobre la salut de les dones,
però ja veurem com.
El que explica, per exemple, que l'esperança de vida de les dones sigui superior a la dels homes,
però diríem que les dones viuen més temps, però viuen pitjor,
pateixen més malalties cròniques, els últims anys de la seva vida pateixen malalties cròniques i incapacitats.
L'esperança de vida de les dones és superior a la dels homes, però el seu estat de salut és pitjor.
Per a la qualitat de vida és inferior a la que poden tenir els homes, no?
Com s'explica aquesta paradoxa?
Una part d'aquesta paradoxa s'explica pel rol social que tenen els homes.
És a dir, els homes tenen tendència a assumir més riscos que les dones.
En edat joves, a veure que diríem que és el que marca la diferència entre l'esperança de vida,
és sobretot a costa que mori, en un dels dos sexes mor molta gent jove,
i això passa amb el sexe masculí.
Per què?
Per les conductes de risc que assumeixen els joves.
Més els homes que les dones.
Més els homes que les dones.
Els dones moren més d'accident de trànsit, d'accident de moto,
per suïcidis, per conductes de risc, per exemple, relacionades amb les drogues,
per accidents laborals.
En edats relativament joves, molts homes,
cosa que les dones no estan exposades en aquest risc.
Antigament, les dones joves estaven exposades a un risc molt important,
que eren totes les complicacions derivades de l'embaràs i el part,
però que ara pràcticament han desaparegut.
Abans hi havia un índex de mortalitat als part impressionant.
I això feia que l'esperança de vida en les dones fos inferior,
perquè morien moltes dones joves.
Ara, en les dones aquest problema ja ha superat.
Moltes dones arriben a grans, però en mala salut.
El que passa és que jo no sé si el tema de l'esperança de vida,
a mesura que passin generacions, també canviarà,
perquè moltes dones adopten un patró ara
que també les convida a assumir aquests riscos propis,
diguem-ne tradicionalment, dels homes.
Per tant, jo no sé si d'aquí uns quants anys
haurem d'igualar l'esperança de vida entre homes i dones.
No ho sé, t'ho pregunto.
A veure, la meva opinió, tot això s'ha de veure,
perquè és una miqueta compliquet d'explicar,
però les taules d'esperança de vida,
que són un índex sintètic,
és un valor que s'obté després de combinar
i de fer moltes operacions matemàtiques,
més o menys complexes,
es fa tenint en compte la gent que avui en dia
té determinada edat.
Clar, penseu que ara encara hi ha gent gran,
de 80 o 90 anys,
que han sobreviscut a la Guerra Civil, a la postguerra,
és a dir, que queda tota una generació
que va tenir una vida relativament saludable,
dic relativament,
però que a la vegada va estar sotmesa a uns riscos
en els quals els mels dèbils van sucumbir
i realment han sobreviscut els més forts.
És difícil de predir, per molt que sigui ciència.
Jo, la meva hipòtesi és que d'aquí uns anys
assistirem a una disminució de l'esperança de vida.
De les dones, oi?
Sobretot de les dones.
Això és el que jo intuïa, no?
Perquè s'estan adoptant patrons diferents,
tant d'una banda com l'altra.
També l'home està adoptant patrons femenins,
en el bon sentit del terme.
Que d'alguna manera ja li va bé,
perquè veiem aquest rol masculí.
El que no fa tant més que nosaltres adoptem segons què.
Aquest rol masculí d'assumir riscos.
Amb els homes també té a veure molt
que com que no poden demostrar que pateixen
ni que estan malalts,
tarden molt més en buscar ajuda,
en anar al metge que una dona, per exemple.
Però bé, a lo que anàvem.
Això que la previsió,
jo crec que és que quan es facin aquests càlculs,
probablement les dones catalanes,
que ara som unes de les que tenim
l'esperança de vida més alta
juntament amb les japoneses,
em sembla que per dir-ho...
Catalanes i japoneses estem...
Catalanes i japoneses.
Ja veus.
Jo crec que això tirarà avall.
Penseu que, per exemple, els Estats Units...
És a dir, que tu i jo, 80-90, ni parlar-ne.
Bueno.
Ja ho veurem.
Depèn d'en quin estat arribarem,
que estàs una altra.
Ja ho veurem, Cinta.
Vinga, què més tenim aquí?
Mireu, m'agradaria comentar una miqueta,
també una altra paradoxa,
que és sobre les dones que treballen
i les dones que no treballen.
Com afecta a la salut de les dones
el fet de treballar fora de casa?
Llavors, aquí ens trobem
que en quant a la divisió sexual del treball,
encara ens sembla que no,
que això no, no.
Ens trobem que a les nostres societats
encara hi ha una divisió horizontal del treball
i una divisió vertical.
La segregació horizontal
és que hi ha tasques
i feines típicament femenines...
En l'àmbit laboral, per exemple.
En l'àmbit laboral.
En el domèstic.
I feines típicament masculines.
Per exemple, avui en dia sabem
que les dones estan concentrades
en la sanitat,
l'educació
i la neteja.
Tot el que són feines
en què s'ha de tenir cura de
o en què tenen un component comunicatiu
molt important,
en això,
dones.
Dones.
I els homes estan més representats
a la construcció i a la indústria.
Més producció.
I també més risc
d'accidents laborals greus.
Però, per altra banda,
també tenim una segregació vertical.
El que se'n diu,
això ja ho heu sentit parlar moltes vegades,
el sostre de vidre.
Quan mirem,
segons la classe social
i segons el tipus de feines,
els càrrecs de comandament,
sempre,
sempre se manté una diferència
de, a vegades,
fins a de 20 punts
entre homes i dones.
Encara.
Encara avui en dia.
Però què passa
amb aquestes dones
que fan una feina
a dins i fora de casa?
Bé, així en resum.
Les dones que treballen
fora de casa,
quan se suma
les hores totals
de feina que fan,
bé,
això està molt relacionat
amb,
no tant amb la classe social,
sinó amb el número
de persones
a la llar.
Sí.
De manera que una dona...
Això no discrimina
estatus social, eh?
i això no discrimina
estatus socials.
Una dona
que treballa
fora de casa
i tingui a casa seva
a càrrec
4 o més persones
treballa una mitja
d'entre 50 i 60 hores
a la setmana.
En canvi,
cosa que, per exemple,
les dones...
Però m'estàs parlant
a banda de les 40 setmanals.
No, sumant
la feina productiva
i la feina reproductiva,
diríem.
Deus,
dues, tres hores diàries
de més a més
a banda de les 8 hores laborals?
En promit.
Que has fet curta, eh?
En promit, eh?
Això és un promit.
Ah, és un promit.
Això vol dir que poden haver...
Hi ha moltes dones
que ens estan escoltant
treballant i diuen,
home, doncs jo
més de dues hores cada dia
sí que hi poso, eh?
A la llar.
Home, 60 hores setmanals
en total...
No està malament.
No està malament, eh?
Compte que es puguen fer
37 hores per una banda.
No?
S'ha de demanar
la reducció de jornada,
doncs,
a l'àmbit de la llar.
I dius que
les que fan això
tenen tendència
a malaltir més?
Bueno.
O no?
Quan resulta
que aquesta gent
que investiga
totes aquestes coses
fan enquestes
a dones que treballen
i a dones que no treballen
i els pregunten
sobre el seu estat de salut,
sobre la seva percepció,
sobre quines malalties tenen,
quins fàrmacs prenen,
quantes vegades van al metge,
se troben en un altre paradox.
Clar.
Tu quina diries?
Que les que treballen
fora de casa
i dins de casa
estan estupendes.
Doncs sí.
I les que estan a casa
estan malaltes tot el dia.
Doncs sí.
Resulta que
la paradoxa
és que les dones,
les mestresses de casa
i les dones
que només treballen
en l'àmbit de la llar
tenen un pitjor estat
de salut general
percebuda.
Vull dir,
quan les preguntem
quin és el teu estat de salut
em trobo fatal.
Tenen més limitació crònica
de l'activitat,
més malalties cròniques.
No hi ha massa diferència
en el que seria
simptomatologia
ansiós-depressiva
però les dones
que treballen
només a la llar
prenen més tranquil·litzants.
En canvi,
les dones ocupades
tot i que
la seva percepció
de l'estat de salut
és més bona
fan menys exercici
en el temps de lleure
jo aquí posaria
entre parèntesis
perquè no tenen
temps de lleure
no fan exercici
i dormen menys hores.
Això també està associat
a certes patologies.
Llavors, clar,
les investigadores
intenten donar
una explicació
per què
tot i que
les dones
que treballen
fora de casa
tenen una sobrecàrrega
d'hores de treball
perquè malgrat tot
sembla que
el seu estat de salut
és millor.
Però si sabem
que les emocions
i tot plegat
incideix directament
sobre la teva salut física
imagino que
per moltes d'aquestes dones
que emprien
més hores
a la feina
al carrer
i a la feina
a casa
potser tenen
més compensacions
també.
se senten
més satisfetes
i això
repercuteix
positivament
la seva salut.
L'explicació
que donen
les investigadores
és
perquè
el fet de treballar
fora
dona estatus
i reconeixement
és a dir
és un reconeixement
social
de la teva tasca
cosa que no tenen
les feines de la llar
que són fonamentals
i que sostenen
el sistema
pràcticament
cuidant dels avis
dels nens
i de tot.
I en canvi
no tenen cap tipus
de reconeixement
tenen més xarxa social
perquè les dones
que treballen
fora de casa
tenen
a veure
els llocs de treball
són grans generadors
de xarxes socials
de suport social
i això
altres vegades
hem parlat
és fonamental
per a la salut
de les persones
i de les comunitats
tenir xarxes
de suport social
tenen possibilitats
d'exercir
la creativitat
tenen
independència econòmica
cosa que els dona
una gran seguretat
en elles mateixes
i tenen
el que se'n diu
potenciació de rol
això de la potenciació
de rol
ve a dir
que
com més rols
tu desenvolupes
amb la teva vida
millor
per exemple
una dona que treballa
només amb les tasques
de la llar
té el rol
de mare
i d'esposa
en el moment
en què els fills
abandonen la llar
un dels seus rols
fonamentals
desapareix
i no se substitueix
generalment per un altre
en canvi
una dona que treballa
fora de casa
té el rol
d'esposa
de mare
de treballadora
qualificada
d'amiga
de no sé què
la xarxa
i fa
que tingui una certa
protecció
al tenir més rols
alternatius
en els que
no tenim més temps
Cinta
sempre ens passa igual
com que
ella té molts rols
no pot venir un cop a la setmana
ha de venir un cop al mes
i ens quedem amb ganes
només m'agradaria
afegir una cosa
molt ràpidament
que tenim
mira 30 segons
sí
bueno
sabeu quan va haver
tot el rebombori
que si la Unió Europea
volia posar les 65 hores
tal i qual
bueno
aquesta noia
i uns altres investigadors
van investigar
diuen
anem a documentar-ho
la influència sobre la salut
de treballar moltes hores
i bé
està demostrat
científicament
a veure què dius
que queden 15 segons
i no podré respondre
que treballar moltes hores
és dolentíssim
per la salut
a Mutamia
perquè quan has dit
que bona salut
treballar dins fora
però amb moderació
amb moderació
evidentment
cinta un plaer
com sempre
gràcies
fins al mes que ve
fins al mes que ve
adeu-siau