Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i evidentment s'ha d'estar alerta sempre, amb salut per qualsevol eventualitat.
Dit això, és una especulació científica epidemiològica que no s'ha donat en lloc del món,
no s'ha donat en els països iberoamericans que ja la van passar, que hi hagués un segon brot, un segon pic.
Per què es parla d'aquí? Perquè allà va coincidir el primer amb el fred
i quan després ja venia la calor o ja venia la primavera
i a partir d'aquí sembla que les condicions medioambientals ja eren favorables
i per tant no es van donar les condicions medioambientals de fred
que s'hi troba còmode el virus de la grip i llavors allò arreu del món ha passat.
Però aquí es parla de dir, des d'un punt de vista especulatiu
i des d'un punt de vista de reflexió científica epidemiològica,
de dir, clar, justament aquest grip nova ha passat en una època de tardor
i estiu, aquest estiu n'hi va haver-hi molta, va ser progressiva,
una còmode molt plana de creixement en nombre de gent
però eren èpoques d'abonança medioambiental.
Llavors, la dubte que està dins la reflexió científica per estar previnguts
és dir, escolti, això sí, sí, ja està, ja ha passat,
però, bueno, si un bonança ambiental i bonança de la grip,
doncs pot ser que quan vingui el fred, amb les condicions medioambientals favorables
al virus, hi hagi un rebrot.
Bueno, aquesta és una eventualitat que pot ser, però en tot cas ja ens la trobarem.
Vull dir, jo crec que sent raonable aquest raonament, dubto que passi.
Però, escolti, no ho sé.
De totes maneres, amb la grip nova, quan es tractava aquesta qüestió fa mesos
de diferents vessants, sempre la resposta era treballem amb el que coneixem en el present,
perquè com que és una malaltia nova, els protocols també s'estan aplicant de forma nova.
Ara ja podem parlar, d'alguna manera, des del punt de vista d'urgències
i de l'atenció que se li ha donat als pacients de grip nova.
Heu actuat amb els protocols similars, els de la grip estacional també, no?, urgències.
O com ha canviat aquest assumpte?
La Generalitat, des del primer moment, ens va distribuir uns protocols
i tots els hospitals de Catalunya hem mantingut el mateix protocol.
Hem sigut molt unànims, hem mantingut el mateix.
O sigui, el tractament se li ha donat a tots els hospitals, a les mateixes persones.
Les vacunes s'han vacunat a tots els grups de risc,
segons les instruccions de la Generalitat.
I són molt semblants als de l'estacional, amb la diferència que, per exemple,
l'edat no és un factor de risc.
En canvi, la vacuna estacional sí que es fica per sobre dels 60-65 anys.
Hi ha alguna petita diferència, però, en general, la mesura de higiene,
el paracetamol, l'olibuprofeno i molta aigua.
Clar, que en aquest sentit, jo no sé si hi havia un component psicosocial
que amb un símptoma de grip estacional, probablement,
com que sabem el que hem de fer a les cases, si no és una persona sana,
sempre parlem de persones sanes, doncs no anàvem a urgències.
Probablement, en el cas de la grip nova, sí que s'han anat més a urgències.
Jo penso que realment la gent ha sigut molt intel·ligent.
O sigui, quasi tothom l'ha passat a casa.
O sigui, els brots, l'afectació de la població ha sigut superior a l'estimat,
perquè la gent no ha anat tant al metge.
Ha anat molta gent a la primària, que és el que toca,
i que és on potser s'han sentit més sobrecarregats.
I a urgències ha vingut el que havia de venir majoritàriament.
Ha vingut la gent que ha fet alguna complicació,
que ha fet alguna pneumònia o que persistia la febre després de 3-5 dies.
Però realment no hem notat un abús de l'urgència,
sinó que ha vingut el que tocava.
Home, doncs està bé que diguis això,
perquè a vegades els ciutadans ens tenim menys tinguts,
com que no sabem què fer i veig que sí que tenim la lliçó a presa
i hem actuat en sentit comú, que és del que es tractava, segurament.
De totes maneres, aquests protocols continuen actius,
perquè, com deia el doctor Azzerà, bé, tot és especular.
Sí.
Perquè jo, mirem lògicament, no sabem què pot passar.
No, jo no dic que no passi aquest rebrot.
Jo crec que el desitjable, en tot cas,
ja ho veurem després, és que sigui que no.
Molt lògic, des del punt de vista del virus habitual de la grip del que coneixem,
no.
El virus de la grip passa quan un ha passat,
s'ha quedat immunitzat, s'ha quedat immunitzat, i ja està.
Quina és la taxa de població, que seria la dubte, no?
Quina és la taxa de població que en aquests moments està immunitzada,
per tant, per aquest rebrot ja s'hi trobaria immunitzada.
La sospita és que sigui molt, molt, molt alta,
perquè pensem,
l'agran avantatge que hem tingut nosaltres,
a diferència d'altres països,
és que com que la transmissió,
i sobretot Espanya,
per la gran quantitat de gent que fluctua entre els països que tenien la malaltia,
per l'Amèrica i Europa,
i, fonamentalment, dins d'Europa, Espanya,
doncs, va començar molt aviat.
O sigui, aquest estiu,
quan les colònies d'estiu d'aquest estiu,
no diria que quasi cap colònia a un grup de gent,
no van haver-hi alguns casos,
però la immensa majoria, en un moment o altre,
hi havia nens amb episodis compatibles amb grip nova.
Per tant, ja va començar, començar, començar,
i a l'estiu, pensem que portem agost, setembre, octubre, novembre,
hi ha quatre mesos en què aquesta està convivint per aquí.
Per tant, amb una malaltia que la seva habilitat diferencial
és la transmissibilitat,
això vol dir que amb molt poca càrrega viral ja corre,
aquesta malaltia olològica és que realment la taxa d'immunització
que hagi fet ja en aquests mesos sigui altíssima.
Amb aquesta, més les vacunacions que s'han fet,
que també persegueix el mateix,
ha de portar que aquest segon rebrot,
que només seria justificat,
no estem parlant de mutacions,
si arribés a haver-hi una mutació, és una altra guerra.
Estem parlant del mateix virus,
que ens trobarem d'aquí a un mes
amb unes condicions de fred que li són bones,
però, en canvi, resulta que entre la vacunació
i els molts mesos que fa que corre,
crec que hi ha una immensa majoria de població
que està ja immunitzada i protegida.
Jo crec, sincerament, que no es donarà o serà molt lliure,
però s'ha d'estar preparat, evidentment.
De totes maneres, les campanyes de vacunació,
la grip estacional, la tenim molt més interioritzada
i assumida a la població en general.
Pel que fa a la grip nova,
sembla que ens ha costat una miqueta més vacunar-nos.
Suposo que quan acabi la campanya
es tindran les xifres concretes,
però la percepció que hi ha és que
això de vacunar-nos contra la grip estacional,
potser perquè fa tants anys que ho fem,
estava com a molt més interioritzat per la població
que no passa aquesta vacuna.
El problema és que la població habitualment
confia en la sanitat.
Si tu li dius que li has de vacunar de la grip estacional,
ho fa perquè hi confia en naltros.
Però abans que arribés la vacuna,
ha donat molt de temps a especular.
Ha creat desconfiança, doncs.
Ha passat per internet i s'ha creat molta desconfiança.
Llavors, com si sentia molta aversió contradictòria,
la gent no hi ha confiat.
La vacuna és una vacuna efectiva,
és una vacuna que funciona,
que evidentment té una tassa de complicacions,
igual que totes les vacunes,
i que té una tasa de no efectivitat.
O sigui, aproximadament el 70-80% són efectius
i un 20-30% queden no protegits.
Però això és com a totes les vacunes.
Però per aquest tema de què vindrà,
què vindrà o què passarà,
i de contradiccions,
la gent no ha confiat
i per això ha hagut menys vacunacions.
Realment ha hagut bastanta menys.
Hi ha un altre element,
que és que la gent,
la gent que estava,
o sigui, el grup de població de risc,
en aquest cas no era,
no coincidia amb el grup de població
de la grip estacional,
el grup de població de la grip estacional,
on des del punt de vista de la seva salut,
dels riscos per la seva salut,
no d'altres coses,
és la gent gran, fundamentalment,
a partir de les 65 anys,
per l'edat,
i perquè tenen altres malalties,
i saben perfectament
que coincidir la seva malaltia de base,
bronquitis, cardiopatia, insuficiència cardíaca,
amb la grip els pot anar molt malament,
o la diabetes, etcètera,
mentre que la resta de col·lectiu
era un...
que també són la...
que menys es vacuna
amb la grip estacional,
cossos i forces de seguretat,
personal sanitari, etcètera,
docents,
són gent sana.
no és el problema per ells mateixos,
que també,
però són gent sana,
no tenen aquesta morbid mortalitat,
i coincideix que és el grup
on s'anava focalitzant més
la intencionalitat de la vacuna,
que també és el col·lectiu
que per l'estacional s'ha vacuna menys,
perquè també és el que es vacuna menys,
perquè la gent se considera sana,
i diu, home, jo cost beneficis,
escolta,
sí que a la millor em fa que...
Però, per tant,
coincideix des de la intensitat,
i la intencionalitat,
coincideixen,
perquè a l'estacional,
tota la gent gran,
a més,
ja porten molts anys,
estan acostumats,
ja saben que cada any se vacunen,
saben que no els ha passat res
l'any anterior,
la taxa de cobertura
de l'estacional
arriba al 90 i escaig per cent
de seguretat,
per tant,
saben que ja fa molts anys
que no tenen la grip,
ja això és la vacuna,
però ara no n'anàvem amb aquests,
n'anàvem amb uns altres,
i aquests altres són els que ja també
ens costa molt que es vacunin.
A veure,
els dispositius d'urgències,
la gripa,
tot allò que va sorgint,
les gastroenteritis,
ara arribarem a temes de festes de Nadal,
tot això,
diguem-ne,
que ja és l'escenari habitual,
i mentrestant,
aneu evolucionant
i marcant determinats protocols
per temes realment importants
i transcendents,
com és el tema coronari,
i en aquest sentit,
avui teníem especial interès
en parlar del codi infart,
i ens ho podríeu explicar
una miqueta com funciona,
Des de finals d'estiu,
aproximadament,
ja funcionava a Barcelona
des de feia un temps,
i es va implantar
el que és la província de Tarragona,
un sistema pel qual
les persones que tenen
un determinat tipus d'infart,
amb uns canvis concrets
a l'electrocardiograma,
puguin beneficiar-se
d'un tractament més beneficiós,
que és l'angioplastia primària,
que és un cateterisme,
és ficar un cateter
a través de l'artèria
i dilatar l'artèria
que t'està taponant el cor
perquè pugui arribar-te sang
a aquest cor i pugui circular
i no tinguis,
no avanci més l'infart,
no vagi més.
Això abans no podíem fer-ho
per un tema d'infraestructura
i ara hem coordinat
entre els hospitals de la província
perquè això sigui possible.
Quina seria la població tributària
que entressin en aquest codi infart?
Hi ha un tipus d'infart
que és el que té elevació de l'ST,
això és un terme molt tècnic,
però és un tipus concret d'infart,
no qualsevol pot beneficiar-se
i en aquest tipus,
quan tu arribes al domicili
trucant al 061,
a l'ambulatori,
o a qualsevol,
estem parlant d'una emergència,
una emergència,
no una persona que té problemes coronaris
i aleshores això forma,
parlant de l'àrea bàsica de sang,
no parlem d'emergència.
Estem parlant d'una persona
que està a casa
i de sobte té un dolor típic al pit cardíac.
En aquest moment,
truca al 061,
o va al seu metge de capçalera,
o va a un servei d'urgències,
sigui per la via,
que sigui per la que opti,
en aquest moment es valora per un metge
i el metge fa un electrocardiograma.
En aquell moment,
si es detecta els canvis,
el tipus d'infart que parlem,
llavors,
coordinem hospital,
primària,
des del domicili,
hi ha interconexions hospitalàries
per poder oferir
el cateterisme al pacient.
Abans de dues hores,
abans de 120 minuts,
el pacient ja està
quasi curat,
podríem dir,
amb l'arteria oberta.
El temps és fonamental
per poder donar satisfacció
a aquesta emergència, no?
Sí, sobretot perquè
el codi infart preveu
que...
o sigui,
hi ha hagut un...
fa molts anys
que hem tingut un canvi
molt important
en els resultats
en gent amb malaltia coronària aguda,
que seria això, no?
Un dolor enginós
que es transforma en prolongat
que pot acabar fent la mort
d'unes cèl·lules.
Infart vol dir mort.
La paraula infart vol dir mort.
Infart cerebral,
mort de cèl·lules cerebrals,
un infart coronari,
mort de cèl·lules coronàries,
un infart de ronyó,
mort de cèl·l·lules de ronyó.
La mort és el pitjor de...
o sigui, és la conseqüència final
d'un dolor d'angina
que no arriba a sang.
El que hem d'intentar estalviar
és l'infart,
hem d'intentar estalviar la mort.
Hem de...
La mort d'aquelles cèl·lules,
que no vol dir de la persona,
vol dir la mort d'aquelles cèl·lules.
I per què es moren?
Perquè no hi arriba sang
i no hi arriba oxigen.
I durant un cert temps
el muscle aguanta un temps
i aguanta fent dolor.
El dolor és el xivato del cotxe
de la gasolina que diu...
I hi ha un temps
que allò va ser en vermella,
vermella, vermella, vermella...
Hasta que al final
t'hi hagués sense gasolina.
Per tant,
arriba un moment
en què si no hi arriba sang,
no hi arriba sang,
no hi arriba sang,
es mora aquella cèl·l·lula.
Això té molt temps poc?
Depèn.
terme promigui en aquest parell d'hores.
Si en un parell d'hores
no hem conseguit desembossar això,
segur que hi haurà unes cèl·lules,
el lloc on s'ha tapat la tuberia,
que es moriran
i pot donar conseqüències posteriors
de trobar-nos a aquell cor
en una zona que no hi arribi al sang.
Quin era el tractament?
Des del principi que no n'hi havia,
només vasos dilatadors,
després vam començar
en el tractament
de la típica aspirina
com a antigargant placatari,
més després
el tractament
amb els fibrinolítics.
Fibrinolítics és una química
que
s'injecta en el moment
que es comprova això
i el que fa
és que intenta
desfer un quall de sang,
desfer-lo,
perquè és,
per això en diuen fibrinolítics,
trenca la fibrina
per que
torni,
desembossar-ho.
Quin és el problema?
És que
als fibrinolítics
hi ha un percentatge de gent
que és efectiu
i un percentatge de gent que
aquesta química
que has posat
a la tuberia
no acaba
desembossant-lo
i no arribes a temps
que realment
no s'acabi produint
l'infarct.
Què pretén
l'angioplàstia?
Home,
l'angioplàstia és molt més efectiva
perquè
hi vas
amb una sonda
fins allà,
entres,
vas anant fins allí
i llavors
en aquell moment
amb aquests mecanismes
pots obrir-lo,
pots trencar una placa
de teroma,
pots dilatar allò
i és efectiu.
Si va tot
amb el marge de temps...
No hi ha res
100%
ni en medicina
ni en re.
Partim d'aquesta base.
De vegades
no es pot revascularitzar
una artèria,
de vegades
està tan tapada
i de forma tan extensa
que no és possible
però el percentatge
és molt més elevat
que amb la feina religió.
Llavors,
l'alternativa és dir
no farem servir això
perquè farem això altre.
i aquí està
el joc del temps
i del lloc
que és un molt més important
perquè no és només
que hagis decidit
utilitzar un recurs
més efectiu
però sempre i quan
el tinguis a la base
amb un temps
de marge
i de maniobra
i de garantia.
Per tant,
el Codi Infant
el que pretén
és mobilitzar
totes les estructures
de transport
i d'alerta...
Per això requereix
hospitalització?
Sí.
Però requereix
el trasllat
en els llocs
referència
on puguin fer
el cateterisme
i en aquest lloc
de referència
hi ha de traslladar-se
en aquest espai
de temps
perquè si no
pots aconseguir
traslladar-te
en aquest espai
de temps
l'alternativa
és l'altra
és la química.
Per tant,
és deixar de fer
la química
per fer això
on has de poder
arribar a arribar
en aquest espai
de temps
i puguin fer el cateterisme.
Per tant,
la logística
de tot plegat
és una logística
complexa
que,
bueno,
amb els mesos
que està funcionant
està donant
uns bons resultats
i la idea
després de l'experiència
de Barcelona
on estava tot
molt més a prop
és intentar
que pugui anar
extenent-se
per tot Catalunya
i anar agafant
confiança
i anar agafant
molts més centres
que puguin fer
el cateterisme
que pugui
la formació
de professionals
i la quantitat
de professionals
perquè això
pugui ser
24 hores
sobre 24 hores
permanentment
a tot arreu
referència
com s'està fent
ara la ciutat
de Tarragona
i això
es va
en el camí
a veure si
aconseguim
que amb una distància
amb una xocrona
corteta
tindre llocs
d'excel·lència
on se pugui
fer aquest cateterisme
i si no
hi pots arribar
perquè no pot ser
doncs llavors
s'utilitza
un altre instrument
clar
això és el que
s'utilitza tant
quan es parla
sobretot
de temes sanitaris
optimitzar recursos
perquè és el que
diu el doctor
i és el primer
que jo pensava
quan esmentava
la complexitat
de tot el sistema
de tot el que és
el protocol
d'aquest codi infart
24 hores al dia
els 7 dies
a la setmana
estem parlant
de professionals
que han d'estar
altament qualificats
perquè aquesta és
una intervenció
molt complexa
i que té el seu risc
lògicament
per tant
per articular
tot això
és complicat
per això
ha tardat
en implementar-se
aquí a la província
de Tarragona
a Barcelona
tenen molts hospitals
de tercer nivell
i és fàcil
poder coordinar
perquè si no
s'estan més a la mà
aquí
hi ha més distàncies
la densitat
de població
és diferent
i el tipus
d'hospital
també és diferent
llavors
a més a més
sanitàriament
implica una coordinació
amb els sistemes
de transport sanitari
el SEM
en tots els hospitals
en tots els centres
d'atenció primària
de la província
perquè tot això
pugui funcionar
des de qualsevol punt
que s'establirà
el codi infart
perquè no parlem
de Tarragona ciutat
està parlant
de demà
no funciona
des de Vendrell
fins a quasi
arribant a Terres d'Ebre
Terres d'Ebre
ha quedat escoles d'entrada
en una primera fase
per les distàncies
i estan mirant
com poder
incloure-ho
però
de moment
el primer pla pilot
ha sigut
amb tot
excepte Terres d'Ebre
i està funcionant
molt bé
la xarxa
quin paper juga
en tot aquest conjunt
de coses?
nosaltres ens coordinem
Joan XXIII
que és el que té
en aquest moment
encara no cobertura
24 hores
desitgem
que
espero
que en molt breu plaç
de temps pugui ser
el franja horària
que no ho pot fer
Joan XXIII
s'envia a Bellvitge
i
l'avantatge
que tenim nosaltres
és
el que
els tindrà
un sistema integrat
doncs
de qualsevol
dels nostres punts
aquest electrocardiograma
que
explicava abans
la doctora
doncs
ja és diagnòstic
en el mateix moment
perquè
hi ha una xarxa única
d'electrocardiograma
es faci on se faci
com sigui
el veu
l'intensivista de guàrdia
o sortiria fins i tot
preinformat
en el moment
en què es fa
i això activa
automàticament
aquest còdic de transport
on
aquell centre
més proper
sigui el cas
Bellvitge
o sigui el cas
Joan XXIII
que són els dos
que en aquests moments
disposen
del
cateterisme
un
amb la limitació
de la franja horària
i l'altre
24 hores sobre 24 hores
però
també es dona la proximitat
o a lo millor
el servei d'emergències mèdiques
decidirà
en funció
de la concentració
de la millor
d'activitat
en aquell moment
en un dispositiu
o un altre
doncs
traslladar-lo
immediatament
sense pèrdua de temps
perquè pugui
realment
ser un candidat
en aquesta tècnica
malgrat la complexitat
la doctora Flores
ja ho deia
fa uns quarts mesos
que funciona
jo m'esteu
prou satisfets
dels resultats
que està donant
no?
s'està fent
un 70%
de cateterismes
més
que el que s'estava fent
abans d'implantar el codi
amb la qual
és un èxit absolut
a més a més
hi ha el compromís
de tots els centres
que hi participem
en després
un pic
s'ha fet la prova
d'acceptar
sense
sense
implicar
si hi ha llit
o no a la casa
acceptar tots els que siguin
de la zona sanitària
la qual cosa
si tu ets de Torredembar
i tens un infart
i et toquen a la tecla
però per aquest sistema
t'has d'anar
a fer cateterisme
a Joan XXIII
saps perfectament
que quan acabi
el procediment
t'estàs parant
un llit a la UCI
de Santa Tecla
és a dir
que tens després
el trasllat
al teu hospital
de referència
vull dir
no cal que continuïs
el tractament
i les proves posteriors
que puguin venir
en aquell hospital
que t'han portat
pel cas concret
d'emergència
perquè si no els col·lapsaries
o sigui
els col·lapsaries
llavors tampoc
aquesta vegada
dius
escolti
jo no puc
receptor per la tècnica
però no
després per l'internament
ha de ser un hospital
que tingui
servei de cures intensives
vull dir que
en la nostra demarcació
és Joan XXIII
nosaltres
i Sant Joan de Reus
són els únics
que llavors
són els
diguem
el drenatge
d'aquesta tècnica
un cop feta
va a UCI
però
diguem-ne
tots
des del punt de vista
dels intensius
tothom hi col·labora
perquè si no
seria impossible
sigui com sigui
el catàleg
de prestacions
de les urgències
cada cop s'amplia més
gràcies a Déu
cada cop una mica millor
però realment
aneu incorporant
noves marques
si em permets
l'expressió
d'atenció
a determinades emergències
la medicina
és una ciència
molt evolutiva
i esperem
que l'imminent
sigui millor que aquest
sempre hem d'anar
tirant endavant
i acceptant
les noves tècniques
però realment requereix
un esforç important
però jo crec que tots
estem per la feina
i mica en mica
anem millorant
Aquest període
que s'obre
de Nadal
us requereix
també crear
algun dispositiu especial
o no és el mateix
que quan parlem
els dispositius
d'estiu
i tot plegat
aquest any
hem reforçat
especialment
pensant en la grip
i normalment
ja tenim
una miqueta més ampliat
els horaris
de la gent
en l'època nadalenca
per poder absorbir
una miqueta més de demanda
però aquest any
especialment
hem agafat
més personal
per poder
donar més
més cobertura
i perquè la gent
s'hagi d'esperar menys
tot i que cada vegada
amb els pics d'afluència
de la grip
se'ns desbordi
una miqueta
però crec que estem preparats
suposo que
abans de festa
s'arribarà
aquell programa
al qual no podem
renunciar
que és com un guarniment
de Nadal
que posem verds
a la població
de nous a Tipe
o aneu a un compte
tot així
però de totes maneres
ja podríem
començar a donar
alguna vista
sobretot els accidents
l'accident i l'alcohol
probablement
és on hem de posar
més ènfasi
vaig llegir
una informació
d'aquestes
que sembla
surten
quasi al final d'any
d'estadística
que si no recordo
malament
ara no em voldria
equivocar la xifra
però més o menys
el nombre de morts
per carretera
enguany
a Catalunya
està sobre els 200
no sé si els 200
hi es caig
o corany
però bueno
la xifra de 200
morts
ja és una xifra
impactant
sobretot
després del que estem
parlant
de prevenció
d'altres coses
doncs només la carretera
ha generat aquesta
i una altra xifra
i una altra xifra
que surt molt poc
però que també
és quasi
tan impactant
com l'altra
és més d'un miler
d'incapacitats
després d'accidents
de carretera
això en un any
l'any 2009
i no l'hem acabat
encara
i no hem arribat
als dies aquests
on doncs a vegades
la imprudència
fa que
o bé
la taxa del qual fa
que un valori
la prudència
jo vaig aquí al costat
total
3 quilòmetres
no m'ha de passar res
bueno
en tot cas
és allò que a vegades
deixar-ho sobre la taula
que realment
l'assignatura pendent
segueix sent
aquesta
i
jo crec que passa
no tant
per algunes coses
de
de limitació
de velocitat brutal
com se fan
en alguns llocs
sinó
fan-se
per la concisió global
per la convicció
per parlar
per millorar
l'enllumenat
per la senyalització
que a vegades
coses d'aquestes
són així
i fonamentalment
per la consciència col·lectiva
que hi ha un risc important
a l'hora d'agafar el cotxe
farem el programa
del Petito Grillo
de cada any
doctor
et serà doctora Flores
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
a vostè
moltes gràcies a vosaltres