Aquí seguim en directe matí de Tarragona Ràdio.
És el temps de la Biblioteca Pública.
De tant en tant, quan no està de viatge i gestionant,
que és la seva feina, la Biblioteca Pública de Tarragona,
Roser Lozano, la seva directora, es deixa caure per la ràdio
i sempre intentem que coincideixi,
perquè casualment, o no, ja ho haurem, és una bona notícia,
amb les dades d'utilització de la Biblioteca Pública.
Roser, bon dia.
Hola, bon dia.
Com sempre, venim amb una pancarta, eh?
Una pancarta.
Anem augmentant els usuaris, eh?
Estem en època de crisi, som en època de crisi,
però la Biblioteca no té crisi.
És més, la previsió és que augmenti el nombre d'usuaris
justament per la crisi, no?
Perquè la gent la despesa en cultura, doncs, també la redueix.
Sí, la despesa en cultura, la despesa són sortides,
se van molt a la Biblioteca, utilitzant els vídeos,
pel cap de setmana, és a dir, notem realment,
des que es va començar a tenir la paranoia de crisi,
doncs, justament a la Biblioteca continuem augmentant,
augmentant i augmentant sense parar.
I tens les xifres, acaben de sortir pràcticament, no?
Sí, te les dono, com no?
Jo, Holanda, te les tinc a donar a tu, la primera.
Mira, del 2008 hem tingut exactament 344.360 prèstecs a domicili
i quasi 500.000 usuaris han passat per les instal·lacions de la Biblioteca.
Exactament, 495.295.
Ha augmentat respecte a l'any anterior.
Ha augmentat moltíssim.
L'any anterior els prèstecs eren de 322.000,
o sigui, ha augmentat més de 20 i escaig mil prèstecs,
considerant que, a més, hem fet obres, si us en recordeu.
Hem fet obres i que ha estat la Biblioteca per període,
sobretot la sala de prèstec, ha estat realment anul·lada i tot,
però si no l'augment seria molt més evident.
De totes maneres, heu posat recursos perquè es continuïs utilitzant la Biblioteca.
Sí, això sí, perquè sempre ho intentem.
Clar, dius, on hem de buscar la raó que hi hagi aquest augment?
No és la crisi, perquè tens aquí tota l'evolució que ha fet des de l'any 2001 fins ara,
i fins i tot en temps de bonança econòmica,
la Biblioteca es continuava utilitzant moltíssim,
no només com a prèstec, sinó com a centre de referència d'informació general per la ciutat.
Sí, jo penso que és un dels èxits de la Biblioteca Pública,
que penso que ens hem adaptat a un munt de necessitats,
o sigui, tenim una àmplia gama de serveis,
que no és només una Biblioteca lectora,
és una Biblioteca lectora, és una Biblioteca d'informació,
és un lloc de sociabilització...
Dinamitzadora de la cultura, també.
Jo penso que molt dinamitzadors.
Ens hem situat en aquest punt,
i les proves són totes les col·laboracions que fem amb la resta d'institucions.
Una mica la prova va ser la col·laboració amb el Museu del Port,
de Tarragona i tota la gent al voltant,
amb el programa La Còstata del Serrallo,
que vam dinamitzar i vam posar en funcionament un munt de persones.
És la nostra vocació situar-nos una mica com un eix vertebrador de la cultura,
al voltant, això sí, de lo que són els autors,
la temàtica local, la identitat...
Tot són funcions que adjudica l'UNESCO a la Biblioteca Pública, curiosament.
A vegades és molt desconegut, no?
Però la Biblioteca Pública no únicament és llegir per llegir,
sinó llegir per crear ciutadans més responsables,
més reflexius, més coneixedors del seu entorn,
i això és una mica el que intentem fer.
Clubs de lectura que faciliten que vinguin noms importants
del món de les lletres, d'arreu de Catalunya,
també autors locals,
que van generant grups que van en augment,
a més a més, escolta, són com els bolets,
cada cop surten més lectors,
actius i socialibilitzadors a través dels clubs de lectura,
col·laboracions amb el Nacional Arqueològic,
imparables, com sempre.
Amb el teatre amagatzem,
que si me'ls oblido, segurament que me diuen que els he oblidat,
perquè hem fet moltes col·laboracions realment molt importants.
Ara, per exemple, vaig a Bilbao,
inviten a la Biblioteca Pública de Tarragona i a mi,
a presentar tota la nostra experiència.
Pensa que som realment una biblioteca de referència.
Estem allí i estarem,
amb una biblioteca de Canadà,
amb una biblioteca de Finlàndia i la biblioteca de Tarragona.
Sí, però això ja sabeu que a Latinoamèrica
molts models que s'estan tirant endavant de biblioteques
em mirallancen la de Tarragona,
que has anat precisament a plantejar-ho
i una mica demanaven ajuda,
o segons suport o col·laboració.
Sí, sí, mira, ara que vaig anar a Mèxic,
fa dos mesos he estat a Mèxic
fent també un curs amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional
perquè els responsables de biblioteques d'allà
fossin capaços de fer aquest salt,
que a vegades és un salt de mentalitat també,
és un salt de plantejar-se servei
d'una manera diferent a com moltes vegades s'ha vingut donant.
Vau apostar, i això fem una mica de memòria,
perquè ja que s'estan parlant d'aquestes xifres i d'aquesta evolució,
vau apostar dels primers,
juntament amb la xarxa ciutadana de Tinet,
per entrar a les noves tecnologies.
Això d'intentar no arribar als primers
perquè us posessin cap medalla,
sinó per poder donar el servei millor als usuaris,
això també va jugar molt,
sobretot tenint en compte la limitació d'espai
que sempre ha tingut la biblioteca pública.
Sí, però la gran sorpresa que ens hem trobat després,
que ja tenim un munt de serveis virtuals en funcionament,
és que la gent continua utilitzant la biblioteca
perquè li agrada venir a la biblioteca.
És a dir, utilitzen els serveis virtuals
sempre que sigui un valor afegit
sobre els serveis presencials.
Per exemple, la recerca per catàleg,
el fer pròrrogues,
la recerca a la base de dades,
que únicament ho tenim a través de la web,
fer reserva de llibres...
Però el préstec bibliotecari,
que també ho poden demanar
i els hi portem al domicili,
a vegades quan ho han comentat,
escolta, com és que no ho feu això a nivell virtual?
Si esteu a 30 quilòmetres,
entre que agafes el cotxe,
bé, ens han contestat a vegades,
però què no us agrada que vinguem a la biblioteca?
És a dir, quan hem començat a fer propaganda
excessivament dels serveis virtuals,
la seva resposta és
ens agrada venir a la biblioteca.
No, els serveis virtuals és pel dia a dia,
però a veure, clar,
perquè dius, sí que tinc clar
que vull prendre aquest llibre de préstec,
però m'agrada tocar els llibres,
tafanejar, veure les novetats,
escorcollar entre llibres antics,
a veure què trobem aquí...
Xerrar un rato amb la bibliotecària,
Sí, sí, que sempre hi ha bon ambient.
És com una gran família.
Al final s'estableix uns vincles
realment molt curiosos
entre els usuaris i el personal, també.
Usuaris que hauran vist
que en els últims temps,
i és gairebé una fotografia quotidiana,
sempre hi ha persones
que s'estan fent sòcies
per primera vegada.
I, vaja,
potser és una experiència així molt personal,
però jo he observat,
sobretot,
que hi ha una gran quantitat
d'usuaris que són immigrants.
Ah, sí, per descomptat.
I aquí heu notat
un augment també extraordinari.
Ja ho vaig dir,
ja fa uns anys
que vam fer l'enquesta,
ens movem a voluntat
d'uns 30 i escaig per cent
de les persones
que tenen
tarja de la biblioteca
que són immigrants.
També té una raó,
una raó molt senzilla,
que és que quan després
hi ha regulacions d'empleu,
també,
la tarja de la biblioteca
els serveix de documentació
per saber el dia
que ja estaven al país.
també és una fegit més.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè molts usuaris,
per exemple,
diguéssim,
nacionals,
no immigrants,
a vegades poden tardar
en fer-se el carnet
si no necessiten
portar-se els llibres
en préstec.
Però ells no,
arriben i de seguida
s'ha d'enllà
tots la tarja.
I a més tota la família
perquè els nens
també l'utilitzen
per l'escola
i després la utilització
d'internet,
que també és una...
Sí,
de cara a poder
comunicar-se
amb les seves famílies,
a tenir vincles.
Jo penso que és que
el paper de les biblioteques
públiques
ha canviat moltíssim.
Perquè ha canviat molt
la societat.
Però el cas de Tarragona
o en general creus
que aquest abans...
Jo diria que s'ha fet...
És a dir,
que cada biblioteca
ha anat fent el seu camí,
algunes més avançades
que d'altres,
i entre la de Tarragona,
que per què no vir-ho,
no és ser ofenosos,
és que realment
els usuaris ho podem constatar,
entre la de Tarragona
i la de qualsevol altre lloc,
hi ha entre mig,
en diferents per encara,
hi ha biblioteques,
que són les biblioteques
aquelles que ens trobàvem
fa 30 anys
com la de Tarragona,
no ens enganyem.
Alguna ha de haver.
Alguna deu quedar encara,
no?
Alguna ha de quedar,
cada vegada menys,
per sort,
perquè s'està canviant molt.
I penso que la mentalitat
també del personal,
perquè a fi de comptes
qui canvia els models
no són els edificis,
és el personal,
o sigui,
pots tenir un gran edifici,
però si realment
l'organització
que hi ha darrere de l'edifici
no és una organització
eficient i proactiva
cap al ciutadà,
no tens una gran biblioteca,
no?
I aquí he introduït
una altra cosa
que no sé si
tenia que haver dit.
Bueno,
ja ho dic jo,
si vols,
és igual.
A veure,
és que no,
és heròic.
Les coses com siguin,
és heròic.
Fan la seva feina,
són professionals,
treballen,
cobren per fer bé
la seva feina,
és una obligació
fer la seva feina,
però clar,
és que jo no sé
si al final
hauré de seure a la taula
i posar els llibres
als lavabos.
Què passa
amb la biblioteca pública?
No hi ha espai.
No hi ha espai.
Ja no podeu optimitzar més.
No,
no.
I tants projectes
que hi ha hagut,
tantes promeses,
com estan les coses ara?
De moment
no hi ha cap projecte
enferm ni res?
No,
enferm no.
La darrera notícia
que teníem
era que sí,
ens anàvem a la tabacalera,
que hi havia possibilitat
que ens reservéssim
un parell
de mòduls d'allà.
de quan parlem
d'última notícia?
No,
un mes més i alguna cosa.
Hi ha interès.
Jo penso que per part
de l'Ajuntament
hi ha interès.
L'important és que,
a més de l'interès,
siguem capaços
de posar-lo en pràctica.
La tabacalera
necessita
un arranjament importantíssim
per poder encabir biblioteca
i molts altres serveis
de la ciutat.
Jo penso que la biblioteca,
si estigués allà,
seria molt important
perquè és com un ús cultural
que hi haurà
i en el que realment
la biblioteca
fem una cosa
que és molt, molt important
i és que fem d'atracció
de tot tipus de ciutadà,
de tot tipus de perfils.
Així com la majoria
dels serveis
van a perfils,
amb una segmentació
més o menys de perfils,
a la biblioteca
venen des de bebès
a persones de 90 anys,
realment a persones
amb doctorats
i llicenciatures,
investigacions,
a persones
amb una formació
molt bàsica.
I jo penso que la biblioteca
pot atreure realment
milers i milers
de ciutadans
que poden aprofitar
també la resta de serveis.
Clar, però
el tema de tabacalera,
lògicament,
i ja ho sabem
i s'explica moltes vegades
tot allò que s'hagi de fer,
vull dir,
és a llarg termini.
A banda de la inversió econòmica
que precisa,
parlem de titularitats.
Un exemple
és la pròpia biblioteca
que té una titularitat X,
que la gestió
és d'una altra administració.
Per tant, sí,
l'Ajuntament
molt bona voluntat,
però jo no sé si aquí
cal que
les altres administracions
també diguin la seva
o moguin fitxa.
Home, jo el que veig
és que quan
les voluntats
es posen en marxa
sempre s'han aconseguit
coses, no?
La resta de comunitats
autònomes
també tenen biblioteques
de titularitat estatal
que tenen exactament
d'alguna manera
la mateixa problemàtica
que nosaltres, no?
És a dir,
que estan compartides
per administracions,
encara que nosaltres
totes les gestions
de la Generalitat
de Catalunya,
vull dir que
la titularitat
del Ministeri
és pràcticament
simbòlica,
completament,
perquè tota la gestió
és del Departament
de Cultura
i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat.
Aleshores,
és qüestió
de posar fil
a l'agulla,
és el que penso,
perquè jo penso
que tothom
sap en quina situació
estem,
i tothom ho reconeix,
que necessitem
un altre edifici,
però com
anem tirant,
anem tirant,
anem tirant,
allò que quin dia passa,
no?
Sí,
en llempeny.
Clar,
si va sortint
i a més publiqueu
les xifres d'usuaris
i són òptimes?
Des del 2001
teníem 220.000
préstecs,
ara en tenim
344.000.
La evolució és
exactament.
Tenim els mateixos recursos,
el mateix personal,
el mateix edifici.
Però l'any que ve
augmentarem
els préstecs
i els usuaris,
ja veuràs.
Vindrem aquí
i direm una altra vegada
que han tornat a augmentar,
segur.
I continuareu estant?
No,
l'any que ve segur,
clar.
i l'altre,
i l'altre.
No sóc tan optimista,
ja.
No,
perdona,
si d'aquí cinc anys
ja no sou allà,
és ser molt optimistes.
Sí,
s'ha de ser molt optimista.
En fi,
deixa'm recordar
que hem d'usar
amb la part positiva,
però que quedi clar
que,
a veure,
que hi ha un esforç
important
i és que funciona bé
perquè l'espai,
això sí,
heu anat arrenjant,
donant una imatge
com a més moderna,
més agradable,
allò heu redecorat
la biblioteca moltes vegades,
però l'espai és el que és.
Però pensa també
que...
Però com estan els dipòsits?
A minús vàlids,
per exemple,
a persones amb dificultats
de mobilitat,
no està solucionat el problema.
Des de la pròpia escala
d'accés des del carrer?
Clar,
no,
no,
és que és molt greu,
la situació.
Jo penso que és una situació greu.
A banda que la llei
obliga que tots els edificis públics
tinguin accés
a minús vàlids
i a Tarragona
i hi ha molts que no ho tenen
i un dels casos
és la biblioteca pública.
Sí,
ho hem solucionat
a través d'una porta lateral,
però clar,
vulguis...
un edifici que ja no ens serveix,
que ja hem arribat al límit,
però porto dient tants anys
i com anem tirant,
però jo crec que ja no me creuen.
I com teniu els dipòsits?
Bé,
els dipòsits nosaltres tenim
una política d'exprugació
molt forta,
en la qual cosa
estan sempre a tope,
però sempre anem llançant coses,
és evident.
Tenim una política d'adquisicions
i d'exprugació molt forta
i també tenim una política
d'acceptació de donacions
molt restrictiva,
per això moltíssima gent
que ens ve a donar llibres,
la majoria de les vegades
els hi hem de dir que no,
perquè no tenim espai.
Clar,
i a més continueu fent activitats,
eh?
Amb guany,
us heu inventat una altra,
en el bon sentit de la paraula,
una altra línia de coneixement,
que és en dotze mesos,
dotze cultures,
heu passat per la prehistòria
i ara sou a Latinoamèrica.
Sí,
i el mes que ve és Japó.
I a partir d'aquí,
doncs bueno,
ja tindré notícies
de totes les cultures.
Penso que és molt interessant
perquè és tot el mes
la biblioteca està al voltant
d'una cultura
i aquí aprofitarem també
per introduir una figura
que pensem que és molt important,
que és la figura del traductor.
Els traductors d'altres llengües,
d'altres obres...
Poc reconeguda, eh?
Molt poc reconeguda.
I fonamental.
I làssica.
Perquè quan llegim un autor
en la nostra llengua,
no estem llegint
tal com ha escrit la llengua,
sinó que estem llegint
la reinterpretació d'alguna manera,
fidel o no tan fidel en ocasions,
que ha pogut fer el traductor,
perquè no és tan fàcil traduir
una llengua,
sobretot depèn de les formes,
els modus,
és complicat.
De quina manera voleu
posar énfasi
en la figura del traductor
a la biblioteca?
De la mateixa manera
que a vegades
un llibre ha vingut a l'autor,
sempre que sigui possible,
com són cultures
que són de fora,
d'alguna manera,
la cultura, per exemple,
japonesa,
la cultura oriental
o la cultura anglosaxona,
mirar realment
quins traductors
tenim per aquí
i de quina manera
ells veuen
aquell autor,
aquella obra
o aquella llengua
o aquella cultura.
És a dir,
fer,
analitzar els llibres,
no únicament
des del punt de vista
de l'autor,
que és el que hem fet fins ara,
sobretot cridar
que vingués l'autor,
sinó en determinades ocasions
també que sigui el traductor
el que ell digui
com ha vist
aquell autor,
aquella obra.
I això pot facilitar
que vingui el traductor,
perquè hi ha bona part
de traductors
dels principals llibres
més llegits ara
que són catalans.
Sí,
i a més,
per una qüestió
de distància territorial.
I també
molts
de les comarques
tarragonines,
que tu saps
que una de les línies
que tenim per treballar
en el foment de la lectura
sempre és
la que és
la informació local,
autors locals,
temàtiques locals,
perquè pensem
que si nosaltres
no ens defensem
amb nosaltres mateixos,
doncs difícilment
ens defensem
en les grans multinacionals
del llibre.
I heu treballat,
de fet,
teniu com un conveni,
no sé si escrit o no,
és un pacte de caballeros
amb l'Associació d'Escriptors
del Camp de Tarragona.
Molt bé,
és un pacte de caballeros.
No,
que el paper és aquí.
No, aquí no.
Perquè anem tots a una,
en concret amb el Magí Sonyer,
que va ser un dels que em va proposar
el tema dels traductors
i que jo vaig agafar
al guà de seguida
i vaig dir,
buh,
fabulós,
perquè era una idea
que nosaltres ja havíem fet
alguna coseta
i ens interessava
fer-ho a fons,
doncs és un tema
que treballarem amb ells.
En forma,
com sempre,
eh, Roser?
Per cert,
que la Roser Lozano
ha vingut sola,
ha vingut acompanyada de Pascal,
que li direm bon dia només,
tot i que no parla
ni català ni castellà,
és un bibliotecari francès
que justament està aquí
doncs una miqueta
mirant com treballeu,
no?,
amb allò que dèiem
la Biblioteca Pública de Tarragona
centre de referència.
Sí,
està aquí,
només que res,
per aprendre
de la nostra manera
d'organitzar
i de dirigir la biblioteca
i se prepara
per ser director
d'una biblioteca.
que esperem que ho sigui
ben aviat,
no?
D'un model similar
al de Tarragona?
Sí,
vol introduir
les nostres tècniques,
no?,
el que ha vist aquí,
el que li serveix,
ho vol introduir,
vol ser innovador
d'alguna manera
a França
en quant a les nostres
tècniques d'organització.
Ah,
molt bé,
i pel que t'ha explicat
quina impressió
s'està portant.
Quina és
ta impressió
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
en aquest moment?
Bonjour,
moi,
je suis très
interesé
par deux choses,
donc,
le management
et la démarche qualité.
La démarche qualité
c'est quelque chose
qui est rarement appliqué
encore en France,
notamment dans les bibliotecs,
et c'est pour ça
que je suis venu
a Tarragona.
Diu que està molt interessant
sobretot en dos temes,
el que és,
propiamente,
el que és la gestió,
gestió-direcció
i també l'aplicació
de la qualitat,
no?,
i que per això,
doncs,
sobretot la qualitat
és el que encara els falta
més d'introduir
i que per això
hem vingut aquí a Tarragona.
Ah, molt bé.
Perquè nosaltres som també
una biblioteca
molt pionera
en el treball en qualitat.
Sí,
ja et recordo que és...
I treball en qualitat total
i a més estem certificats
per l'Iso.
del servei públic.
Sí,
però nosaltres
ens ho creiem.
Sí.
Aquí potser està la diferència,
eh?
Afortunadament que us ho creieu.
En quant als usuaris,
li ha sorprès
que hi hagi tants usuaris
a la biblioteca pública?
Tarragona,
tenint en compte
el volum de població
de la ciutat.
Li ha sorprès
la quantitat d'ocegè
que no és bo?
El que m'interessa
és l'inserció
de l'equipment
per rapport
a la estructura
de la vila
el mateix
i l'espècie
de descalatge
que hi ha
entre el fet
que sigui un equipement
de la Generalitat
i que sigui
separat
de la biblioteca municipal.
Bueno,
li ha sorprès molt,
a mi també em sorprèn,
però jo porto
moltes anys sorpresa ja,
no?
Que hi ha realment
una separació
entre
el que fem
com a biblioteca pública
aquí a la ciutat
i la separació
que hi ha
entre la nostra biblioteca pública
i les altres biblioteques
públiques
dels municipis més petits.
sinó que no hi hagi
doncs...
Això ens va quedar
molt sorprès.
O sigui,
la nostra acció
sobre el territori
fos únicament
la de la ciutat,
però és que jo he de dir
que ja li vaig explicar
és la legislació
que tenim.
O sigui,
la llei de biblioteques
en què la biblioteca pública
de Tarragona,
abans era
biblioteca pública
provincial,
la paraula provincial
la van treure,
es va quedar
com a biblioteca pública
de Tarragona
i el mandat
que nosaltres tenim
era de ser
central urbana
sempre i quan
l'Ajuntament
diguéssim volgués.
o sigui,
no tenim un mandat
d'exercir
més enllà de la ciutat.
Però és el que...
És el que la sorprès molt.
El que ens trobem
en molts àmbits, no?
Allò que dèiem abans,
Roser,
de les titularitats
que a vegades
ens fa perdre oportunitats
a tots plegats, no?
De poder treballar
però no per un tema
de voluntat
sinó per la pròpia legislació
ens fa perdre
l'oportunitat
de treballar
de manera conjunta
però en fi
és la legislació
que tenim.
Moltíssimes gràcies, eh?
Merci Pascal.
Merci a vous.
I Roser,
que dir-te
que pots venir
sempre que vulguis
però si a més
portes aquestes dades
doncs millor encara.
Quan siguin llotjotes
també ho direm.
Home, també, també.
Només faltaria.
Seríem els primers
a analitzar realment
el per què.
Però la veritat
és que ens hem de felicitar
a tots
perquè la biblioteca pública
que sigui un centre de referència
ho fa naturalment
els professionals
i les professionals
que hi treballen.
Tots els que som usuaris
sabem que són de primera línia
i els usuaris
que confiem en el servei
que ens donen.
És un treball conjunt
de tots plegats.
Gràcies als usuaris.
Ens penjarem tots
la medalleta en aquest cas,
que quan s'ha de penjar
es penja.
Tots anem al mateix veixell.
Només faltaria.
Un plaer i enhorabona,
Roser, de veritat.
Moltes gràcies.
Molt bon dia.
A tu també.
Adéu.