Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dijous,
una tertúlia que compartirem durant la propera mitja hora
amb tres convidats, a més, amb tres perfils ben diferents.
Tenim avui un polític regidor de l'Ajuntament,
que és advocat de professió,
tenim una persona vinculada al món dels sindicats
i també tenim una persona vinculada al món de la universitat.
Saludem Carles Castillo, regidor de Mobilitat i Seguretat,
és regidor del PSC i professionalment és dedica a l'advocacia.
Carles, bon dia.
Tenim una persona, una dona, Núria Palai,
responsable de la Federació de Transports i Comunicacions del Sindicat UGT.
Núria, bon dia.
I també tenim un professor de la universitat,
matemàtic, responsable de la xarxa d'informàtica de Santa Tecla,
Manel Sant Romà. Manel, també bon dia.
Amb ells tres, avui comentarem algunes de les notícies
de la jornada i de la setmana.
Avui tornem a tenir en el primer pla de l'actualitat
el tema del nom de l'aeroport.
Ja saben que això va sorgir divendres passat
arran de la presència a Tarragona en un acte de la Cambra de Comerç
del president d'AENA, d'aquest anys públic de l'Estat,
que és Aeropuertos Españoles i Navegación Aérea.
D'aquí va sorgir la idea de plantejar oficialment a AENA
un canvi del nom de l'aeroport.
L'Ajuntament ja ha fet la petició oficial i, en fi,
aquests dies estem sentint declaracions dels polítics.
Per cert, de les més destacades, la del diputat socialista a Madrid,
Francesc Vallès, descartant el canvi de nom de l'aeroport,
dient que AENA no estudiarà aquesta proposta,
entre d'altres qüestions, perquè no hi ha consens territorial.
A Reus, de fet, l'oposició i l'equip de govern,
és a dir, partit dels socialistes, el govern i Convergència i Unió,
a l'oposició, es van reunir ahir i van coincidir en dir
que el nom de l'aeroport de Reus és irrenunciable.
Carles Castillo, et sembla un debat estèril, com diuen alguns,
és un debat important.
Tarragona ha d'insistir molt en aquesta qüestió.
Què et sembla?
Bé, jo crec que tenim un nom territorial,
que és el camp de Tarragona i que és el que s'hauria de fer servir.
Simplement.
No crec tampoc que sigui un tema vital,
però, home, sí que crec que si hi ha un nom de territori,
que som la segona àrea metropolitana de Catalunya,
doncs fem-lo servir.
I segurament l'aeroport no és l'aeroport de Reus,
sinó és l'aeroport del camp de Tarragona,
és l'aeroport d'aquesta àrea metropolitana que dic.
I jo crec que ja és el moment d'aixecar la vista
i pensar a nivell d'àrea metropolitana de veritat.
Això implica també fugir una mica dels patriotismes de campanari
i veritablement arribar a consensos.
Clar, això és impossible amb el debat Tarragona o Reus.
És impossible el consens?
Jo crec que sí, jo crec que és impossible.
Jo crec que tenim un nom, camp de Tarragona,
que tothom hem acceptat d'alguna manera.
Per tant, segurament aquesta infraestructura tan important
no és de l'Ajuntament de Reus,
no és de la ciutat de Reus, sinó que és de tots.
Núria, tu què, no ets ni de Tarragona ni de Reus?
I n'estic cansada del tema.
No estàs cansada?
N'estic, n'estic cansada.
No ho sé, el 45% del terme és de Constantí, no?
Doncs que li posin a l'aeroport de Constantí,
que li posin, no ho sé, de les piles,
que és un municipi petit, allò deixat a la conca de Barberà.
El nom no fa la cosa.
Perdona, Núria, però els que aleguen la importància del debat
parlen de Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat,
i gairebé tots els aeroports europeus,
la capital i el nom del municipi.
Aquest ja el tenim ara, que és Reus-Costa Daurada.
Reus-Tarragona-Costa Daurada,
Tarragona-Reus-Costa Daurada,
Catalunya-Costa...
A veure, d'aquests serveis tindrà un nom
que tothom hi estigui d'acord,
si després a l'aeroport no hi ha infraestructures,
després a l'aeroport no hi ha avions,
després a l'aeroport no hi ha serveis...
No hi ha serveis, de res.
Poder que primer tinguem la criatura
i després li posem nom.
Llavors, em sembla que estem
sempre donant toms al mateix
i jo sempre contraposo,
em sembla que ho he dit alguna tertúlia.
La cohesió que hi ha a Girona,
en contraposició a la que hi ha al Camp de Tarragona,
quan allà es posen d'acord...
Però és molt diferent, eh?
És com Lleida,
allà hi ha una gran ciutat
i després hi ha altres.
A mi em consta que hi ha...
Una vegada al mes,
tots els diputats
elegits a les llistes de Girona
es troben una vegada al mes per sopar
i tant els hi fa de quin partit siguin
i no sé què i de si són d'aquí o d'allà,
es posen d'acord amb coses bàsiques
i les defensen a capa i es pasa.
I aquí sempre anem amb aquesta d'això
de Reus-Tarragona-Tarragona-Reus,
que el millor que ens podria fer
és créixer urbanísticament així,
ara si ens ajunten d'una vegada
i deixem aquest debat.
Perquè jo el trobo molt estèril
i no ens preocupem,
mentre ens preocupem d'això,
de coses molt més importants.
No ens estem preocupant
de si és necessari o no
fer plataformes noves,
de si el holding està ben servit
o no està ben servit.
El segon operador que va entrar,
si està en les condicions que ha d'entrar.
si anem pel low cost
o anem pel xàrter.
Són coses que no ens estem plantejant.
Avui surt als mitjans de comunicació
que els hotelers estan pagant
i estan treballant
perquè s'acceleri el tema
dels visats dels ciutadans russos
que venen a visitar les nostres comarques
on ens podria que ens decidim
i que primer treballem amb això,
amb què vingui la gent.
Manel, com ho veus tu?
Home, és un tema interessant i complex.
Sobre el nom, evidentment,
el nom és el menys important,
però jo crec que el més important
és que hi ha una realitat
de dues ciutats que no s'entenen.
I esclar, mentre no s'entenguin,
si tu i jo no ens entenem,
no ens entenem.
Llavors, garrotada va, garrotada, bé.
I Tarragona, en els noms,
n'ha rebut moltes de garrotades últimament.
Llavors, jo crec que és lògic
que es plantï també.
perquè, esclar,
ara és una guerra de campanar, això,
però quan la Rovira i Virgili,
la famosa Rovira i Virgili,
això no era una guerra de campanar
i es va perdre,
perquè el senyor Laporte, fill de Reus,
i això ho puc dir jo en primera persona
perquè ho vaig viure, no,
no m'ho han explicat.
Es va negar
que es digués Universitat de Tarragona.
Tot això són tonteries,
però són tonteries
mentre no es vagi a la taula de negociació.
La Núria deia això, molt bé,
el handling, tot això.
Tarragona ciutat té alguna veu
en el port de Reus?
No, perquè és de Reus.
I això no pot ser.
I això no pot ser.
I això no pot ser.
I és la infraestructura del camp.
I això no pot ser, eh?
I Reus.
O i tant que la té.
I tant.
I la reivindica
i em sembla molt bé.
Per tant,
o tots frares
o tots canonges.
I aquest és el tema.
Hi ha derivacions importants.
I, per exemple,
a mi semblaria,
perdona,
a mi semblaria normal
que Reus,
si té interessos industrials,
entrés en la gestió del port de Tarragona.
Em semblaria absolutament normal.
Però el que no val
és en una direcció sí
o en una altra direcció no.
A veure, a veure, a veure.
ara.
No, no, ni a veure, ni a veure, ni a veure.
La participació que pot tindre
l'Ajuntament de Reus
dintre
del que és el Consell
que decideix aquestes coses
és la mateixa.
La té via cambres, eh?
Bueno, però és un exemple, Núria.
Via cambres de Reus.
Una altra derivació,
el fil d'això que dieu,
és
Tarragona,
l'AMT de Tarragona,
per exemple,
no pot arribar a l'aeroport de Reus.
Reus Transport sí pot arribar.
I els taxistes de Constantí.
I els taxistes igual.
Per què?
Si és una infraestructura,
no és una infraestructura municipal,
és una infraestructura de tota l'àrea metropolitana.
No té cap sentit, això.
Per què no podem arribar a l'AMT
a donar aquest servei a la ciutat de Tarragona?
Doncs no podem.
I em sembla absurd.
Fes amb el que et dic jo, eh?
Del servei.
Em sembla absurd.
Del servei.
O sigui,
Núria transporta una línia regular
i de Tarragona no la té.
Però té una derivació
que és per això,
és perquè es considera
una infraestructura municipal.
I un apunt final sobre el nom.
Jo m'ho poso el nom de Camp de Tarragona.
Saps per què?
Per què?
No, no, i m'ho poso.
O sigui,
em sembla una barbaritat
perquè Camp de Tarragona
és el tarragonès,
el Baix Penedès
i el...
I l'Alcamp i el Baix Camp.
Exacte.
Pregunta'ls els del Baix Penedès
si són Camp de Tarragona.
Pregunta'ls els del Priorat
si són Camp de Tarragona.
Pregunta'ls-hi a la Conca de Barbarat
si són Camp de Tarragona.
Pregunta'ls-hi.
No, no,
però no m'hi oposo per això.
No m'hi oposo per això.
Saps per què m'hi oposo?
Perquè és una operació de màrqueting
per acabar-li dient
Camp.
No, estic d'acord.
Home, a més és evident.
Mira com riu el d'això.
No, estic d'acord.
No, home, és evident.
Tu mira els polítics d'arreus
i altra vegada estic dient
que jo sóc el primer que dic
que s'ha de assentar en una taula.
Però mira els polítics d'arreus
com eviten el nom de Tarragona.
Diuen Camp.
Camp, Camp, Camp, Camp.
Que a vegades jo penso
el Camp de què?
El Camp de Cols?
El Camp de Futbol?
El Camp de Futbol?
El Camp de què?
Això estem d'acord.
Estem d'acord.
Però el nostre nom
és Camp de Tarragona.
No, serà el teu, el meu no.
Hi ha molts aeroports
que tenen noms de personatges històrics.
El meu no és cap nom oficial.
És un nom imposat
per una operació de màrqueting.
La Generalitat de Catalunya
la delegació
la delegació
de aquí es diu
delegació de Tarragona.
No es diu delegació.
On t'està escrit
el Camp de Tarragona?
És cert, això és cert.
On t'està escrit?
Això és cert.
Ara, siguem tots germans,
siguem tot això.
Primer li diem, mira,
hi ha una manera, Núria,
hi ha una manera.
Jo primer et dic,
en lloc de dir-te Núria,
primer dic aquesta noia.
Sí.
I després dic aquesta.
I al final et dic,
sí, una, una.
Ho veus com ha anat?
Tu et dius Núria.
I no ets aquesta noia.
Ara com no dius aquesta nena.
No ets aquesta noia.
Llavors, això,
o sigui,
que se separin les Terres de l'Ebre
a mi em sembla natural
i és un tema acceptat per tothom.
Però si se separin les Terres de l'Ebre,
això continua a Tarragona.
Per què no?
Aquí, en el fons,
perquè llavors seguirem xocant.
Seguirem xocant i perdent les dues ciutats.
Com ens ha passat amb l'AVE,
com ens ha passat.
Seiem a pactar-ho tot.
Seiem a pactar-ho tot.
I què pretens, pactar Tarragona?
Ara tu ets Tarragona i no sóc reus.
Pertens pactar el nom de Tarragona?
És que és absurd, això.
Sí, sí, és clar que sí.
Xocarem.
Però seguim amb els patriotismes de Campanari.
No, al final.
Perdem les dues ciutats.
Perdem les dues ciutats
i perdem l'àrea metropolitana.
Però escolta'm,
per acabar-ho de perdre,
per acabar de perdre,
no sé, fem això que et deia,
hi ha aeroports que tenen noms
de personatges històrics,
aquí ens tornarem a trobar,
clar, ens tornarem a trobar,
perquè no sigui de Reus
o que no sigui de Tarragona,
fem un sorteig,
posem amb un bon boton
el nom de tots els ciutadans
del camp de Tarragona.
A mi em semblaria molt bé
que es digués Antoni Gaudí,
per exemple.
Per exemple.
Llavors tornaríem a que és de Reus
o és de Tarragona.
Però estaríem igual
que en el cas de la universitat,
que és veritat que ahir ho parlàvem
amb la tertúlia
que aquest nom d'universitat
Rubí i Virgili,
fora de Catalunya,
has d'explicar a tot arreu,
a la resta d'Espanya
i a l'estranger,
que és una universitat de Tarragona.
I per tant,
com que el nom no hi és,
en el nom oficial,
el nom de Tarragona,
ho has d'anar explicant després.
A mi, d'entrada,
ja t'ho dic,
a mi em sembla admirable
la forma com la gent de Reus
defensa els seus interessos.
Em sembla admirable,
legítima i lògica.
Ara, dit això,
jo no veig per què la gent de Tarragona
no ha de defensar igualment els seus interessos.
I quan xoquen,
seiem i parlem-ne.
Però el que no pot ser
és que es guanyin,
per exemple,
el Francesc Vallès,
aquí està actuant de Reusenc,
no està actuant de diputat,
no pel camp de Tarragona,
ni pel camp de Tarragona.
A veure, siguem clars?
El Francesc Vallès,
quan diu això,
no està actuant de diputat,
de diputat elegit
per la circunscripció de Tarragona.
O del camp,
o del camp.
Jo crec que ell deu considerar que sí, eh?
No, home, home,
Carles,
no fotem conyes.
Ell deu considerar que sí.
Sí, no fotem conyes.
Escolta'm,
i si ens creiem que tenim un aeroport
i que el volem posar a primera línia
i li deixem senzillament l'aeroport,
arreu del món, eh?
Que sí, l'aeroport.
No em la fa la cosa, però...
No, però Carles,
fem un aeroport digne, eh?
Però mola un monton,
com diu la cançó.
Fem un aeroport digne.
No pot ser que tinguem l'aeroport que tenim.
He dit una cosa,
segurament no treu l'altre, no?
No, però jo t'ho dic,
amb el sentit de treure-li d'això
és l'aeroport,
no n'hi ha cap més aquí,
no hi ha l'aeroport de...
Sí, però per la gent de fora,
per la gent de fora,
pels visitants,
necessites una denominació.
Clar, ahir, de fet, recordaven...
S'entrem l'o al món com l'aeroport.
Perdoneu,
recordaven ahir alguns contartulis
que amb això de la importància
de les companyies de baix cost
i l'aeroport de les nostres comarques
és evident que té una presència destacadíssima
de la companyia Ryanair,
Ryanair utilitza Barcelona-Reus.
Barcelona-Girona.
Per tant, en fi...
I ningú s'ha arresgat els vestits.
En canvi, si Ryanair, per el que fos,
hagués posat Tarragona-Reus,
hi hagués hagut un follon de caldeu.
Però com que és Barcelona, ja està bé.
A veure, siguem francs, siguem francs.
Tarragona i Reus tenen interessos contraposats.
Un.
Dos.
No té cap sentit que no s'entenguin.
Tres.
No se n'entès mai.
Doncs ja és hora que ens entenguem.
Mentrestant...
La una i la dos teva són una mica contradictòries.
Si tenen interessos contraposats,
jo crec que no.
Jo crec que tenim interessos molt similars
i estem perdent les dues ciutats
amb aquestes batalles.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
I jo he dit,
ho he dit en públic,
ho he deixat per escrit
i està gravat aquí,
que el primer que hauria de fer
un alcalde de Tarragona,
ja no dic de Reus,
és cridar a l'alcalde de Reus
i sentar-se, si volem,
a la boella
i parlar.
No ho ha fet cap alcalde
dels tres democràtis que hem tingut.
Dit això,
mentre no hi hagi aquest pacte,
és deixar-nos fotre la cartera.
Si a mi algú em fot la cartera,
jo li pico la mà.
I el que està fent Tarragona
és picar la mà.
I a mi em sembla molt bé
que l'alcalde hi ha reivindicat això.
I a més, llavors,
estan saltant...
La cartera ja te l'ha fotut,
en aquest cas.
Ah, qui me l'ha fotut?
El diputat Vallès?
No, esclar, esclar,
parlem clar, parlem clar.
La cartera ja no la tens.
És que jo aquest senyor
no el tornaré a votar.
Ja no la tens.
Ah, esclar.
Ja no la tens.
Ara has de negociar ja
amb el que t'ha tret la cartera.
Exacte.
I la que tenia me la foten
la Rovira Virgil i no sé què.
Per tant,
mentre no hi hagi aquest consens...
Estic d'acord en el fons,
però no en la forma.
Els altres som de poble
i els altres no són.
No, no, llavors, a males.
Estic d'acord en el fons,
però no en la forma.
Doncs digues.
Per què?
No, perquè jo crec que hem d'aixecar la vista.
Jo crec que hem d'exercir
un lideratge també...
Ara, és cert que hem perdut moltes batalles,
però un lideratge s'ha d'exercir
amb certa generositat també.
i no podem pretendre només
negociar el nom Tarragona.
Jo crec que el tema Camp de Tarragona
o potser el nom Costa Daurada
que apuntava la Núria
també vagi en pòs del consens.
Però jo crec que no podem seguir
sent dos trens que xoquen
un contra l'altre frontalment.
No podem.
Perquè perdem les dues ciutats.
Jo també hi estic.
I les dues ciutats som motores
del Camp de Tarragona.
Costa Daurada, per cert,
que em fa recordar
que a l'aeroport de Girona
es diu Girona-Costa Brava,
però es diu Girona-Costa Brava.
Núria, alguna cosa més?
O com que el tema et cansa...
Ara m'ho havia d'estar pensant
si Reus també tenen tertulies d'aquest estil.
O i tant.
Suposo.
I tant.
Ells ja tenen guanyada la batalla.
Per què?
És que aquest és un altre problema.
A veure, jo vull recorrer...
El número 1
mai no ha de reivindicar
que és un número 1.
Sí, sí.
Li ve donat.
Sí, sí, sí.
I aquest també és un problema que tenim.
I mentre tu vas de xulo
dient que és el número 1
te van fotent la...
Sí, però demostrem que som número 1
o que som els líders?
No, clar que no demostrem.
Jo crec que som la capital, vamos,
i no hi ha cap punta.
Jo no veig que...
Tenim la majoria de seus d'institucionals,
tenim la majoria de seus de tema de transport...
Un fill de Reus t'adiria
que perquè t'ho han donat.
I ara m'estic posant al barret de Reus, eh?
El que vulguis.
És que et dic una cosa.
El que vulguis.
Si jo fos de Reus faria el mateix per a ell, eh?
Reus diu, Reus capital del Baix Camp,
després en petit.
Home, és un matís important.
Per acabar amb el tema,
recordar més enlla de les declaracions
que hi va haver una reunió
de l'alcalde de Reus
i del líder de l'oposició a Reus
de Convergència i Unió.
Una reunió justament per defensar
que el canvi de nom
és absolutament irrenunciable.
És a dir, que el nom actual és irrenunciable.
Curiosa, no sé si dir-ne curiosa,
aquesta reunió immediata
de dos dirigents polítics
de l'Ajuntament de Reus
per defensar el que consideren
una agressió per part de Tarragona.
perquè també els hi va
l'electorat, eh?
Vull dir, que tu
has de defensar.
Llavors, tots tenim
la nostra pàtria
i per sobre de tot
és la més immediata
i per sobre de tot
és la gent que et vota.
Llavors, és fàcil trobar
deu minuts, mitja hora,
vint minuts,
si el que t'estàs jugant
és la credibilitat
amb els teus electors.
Evidentment,
vist el d'això,
van agafar i van dir
trobem-nos ràpid
perquè ja és un tema
que ja estem d'acord
com estaríem d'acord
amb coses molt òbvies.
A mi m'agradaria
que els diputats
que són fills de Tarragona
que són nascuts a Tarragona,
viuen a Tarragona
o fan la seva feina a Tarragona
tinguessin la rapidesa
que ha tingut el diputat Vallès
en defensar els interessos
de Reus,
no de la demarcació.
Els hi proposo
canviar de tema
i abordar una altra
d'aquelles qüestions
a la setmana
que estan de plena actualitat.
El tema de Caixa a Tarragona
amb tot l'enrenou laboral
que ha provocat l'anunci
de fa una setmana
de fa una setmana i mitja
per part de les tres caixes
d'acomiadar 1.800 persones
entre les tres entitats
que es fusionaran.
Hi ha hagut moltes manifestacions,
moltes declaracions
als últims dies,
fins i tot ja va haver-hi
una concentració de protesta
dimarts a la tarda
a Barcelona.
Aquest matí i a aquesta hora
els representants sindicals
es reuneixen
amb l'alcalde Ballesteros
per mostrar,
se suposa,
per part de l'Ajuntament
el suport
a les reivindicacions laborals.
Núria,
aquest sembla tot plegat
perquè dona la sensació
amb les declaracions
que hem sentit
per part de sindicats
i de dirigents polítics
en els últims dies
que ha agafat a tothom
per sorpresa
la magnitud
de l'anunci
dels 1.800 acomiadats.
és que hi ha diverses coses.
Per una banda,
jo plantejaria
si estem parlant
d'una fusió
o estem parlant
d'una absorció
en aquests moments
i jo crec que
estem parlant
d'una absorció
i no d'una fusió.
Per què?
Però perdona, Núria,
i per què no es va dir
tot això
abans de fer-se
pública i oficial
la fusió?
Perquè
els Consells d'Administració
de les Caixes
com que mouen
el caler
i el caler
és el que és,
doncs
van
adaptar,
adoptar
el terme aquest
de la fusió
perquè era menys
menys
nociu,
per dir-ho així,
però clar,
estem parlant
de 1.800 persones.
I això et sembla normal?
No, no, clar que no.
Aquest número?
Clar que no, evidentment.
I a part d'això,
jo ara,
mira,
per exemple,
aquests dies
m'estic dedicant
a anar,
quan vaig pel carrer,
a veure la proximitat
que hi ha d'oficines
de l'un a l'altre.
Les vas comptant,
jo.
I les vaig comptant
i les vaig veient
i dius,
clar,
és que si aquesta gent
ara han de ser
tot un,
és evident
que no en poden tindre
un al costat
de l'altre,
però poder
Caixa de Tarragona,
Caixa fundada
per la Diputació,
Caixa territorial,
imagina que si es digués
Caixa de Reus,
el problema seria el mateix,
i no va tindre en compte
els interessos tampoc
del territori
en aquest aspecte.
Hem necessitat,
doncs,
per necessitats
de liquides,
de caixes,
de tot això
que se'ns escapa
a la gent que anem pel carrer,
han optat
per fer,
veritablement,
una absorció.
Han vengut
el que era
la Caixa de Tarragona.
A partir d'aquí,
d'aquests 1.800,
a veure quants seran
les comarques de Tarragona,
i jo crec que seran molts,
seran molts més afectats.
Com ho veus?
Et sembla justificable?
1.800 acomiadaments?
Ho veig absolutament inacceptable,
si això es manté.
Ara,
crec que encara,
per la informació que jo tinc,
encara hi ha
molt de marge de negociació,
sembla ser que la majoria
serien voluntaris,
però em sembla
absolutament inacceptable,
estic d'acord amb la Núria
i fins i tot
jo crec que ens hem de
plantejar
un vot negatiu
en un moment donat
si això es manté.
Jo crec que ha estat
un globus sonda
per veure com reaccionava
el teixit social.
Creus que forma part
de l'estratègia negociadora?
Vull creure.
Però escolta,
jo crec que sí.
Per la manera que s'ha dit,
perquè era un informe
del despatx d'advocats
que estava portant
la fusió entre cometes.
Saps que,
quan dius tu,
quan diuen jubilacions voluntàries,
ostres,
em fa molt de mal
amb el sentit de dir...
Sempre que s'accepti
per l'altra part...
Sí,
perquè quin remei et queda
moltes vegades,
però clar,
jo em nego a pensar
que amb 53,
54,
55 anys,
com està passant
a moltes empreses,
fins i tot,
et jubilis.
És que dius,
és que em queden 40 anys
pel davant,
o 20,
o això.
Estic d'acord amb el fons
que deies que és una absorció,
perquè clar,
si estem parlant d'un volum
que diuen ells
què els sobra
per ajustar-se,
1.800 persones,
home,
quina fusió.
I a part d'això,
aquí a Tarragona,
què quedarà?
Quina fusió.
O sigui,
els serveis centrals
de Caixa Tarragona,
tota la gent que està aquí
a Plàssim Perial Terracó,
ben a prop,
que són d'això,
clar,
és que només hi haurà
uns serveis centrals,
centralitzats,
mai més ben dit,
per les tres caixes.
Tot això desapareixerà.
Quina força tindrem
des de les comarques
de Tarragona
per decidir
què volem i què no volem
i què fem
i què no fem d'aquesta caixa?
Manel,
com ho veus?
No,
el que diu la Núria,
cap, evident,
però això ja era evident.
El que no era evident
era que els únics
que havien estat a favor
obertament
eren els treballadors,
perquè se'ls havia venut.
És cert,
vull dir,
les institucions,
tothom havia expressat
els seus dubtes,
la Maroteca està calenteta,
fa dues o tres setmanes
d'això,
i els únics
que havien dit
calleu,
calleu tothom,
és així,
calleu tothom
que això va bé
i tal,
hi ha els treballadors
i ara veiem
que els havien enganyat.
Sí,
perquè aleshores
hem de parlar d'engany?
Sí,
per vegades es pensa
que els treballadors
són fruntos.
Esclar,
si la mentida,
a veure,
vull dir,
l'única alternativa
és el Globus Onda,
o és un Globus Onda
o és un engany,
directe,
perquè jo no crec
que els treballadors
haguessin dit
calleu,
ningú digui res
amb aquestes circumstàncies,
simplement,
ara,
el que passa és probablement
una negociació...
Depèn de com fos
la situació real
econòmica de les caixes,
de les tres caixes
individualment vistes.
Home,
jo crec que els treballadors...
A veure,
jo crec que els treballadors...
Jo crec que no hem d'entrar,
a més és un jardí
que no hem d'entrar,
però segurament
és indicatiu.
Bueno,
jo m'imagino,
no sé,
jo no he viscut
i ni conec ningú,
però m'imagino
que per allò que...
Hi ha altra possibilitat
en la que no vull entrar
que segurament és la real.
Els treballadors
són els únics
que no havien estat en contra.
I ara resulta
que els primers que reben
són els treballadors.
L'altre està perdut,
és evident,
això serà caixa no sé què...
Tornem a parlar de noms.
Caixa no sé què,
que evidentment
no sortirà el nom de Tarragona
i que evidentment...
Ara,
visqui ho ha portat...
A mi l'únic que...
Jo el vaig fer
l'Emili amb ell,
que és el Todó,
el director de Caixa Catalunya...
Vas fer l'Emili
amb el director de Caixa Catalunya?
Sí, sí, sí.
Van fer milícies llocs.
Ai, crec que això és un...
Bé, no, no,
i dormia ell damunt meu.
Damunt...
A l'altre llitera.
Activitats no, eh?
A la llitera.
On vas fer l'Emili?
I l'Adolf és un gran...
On vas fer l'Emili?
A Sant Climent de Saseu.
I l'Adolf és un gran...
És una gran persona,
vull dir que jo estic segur
que no vol mal a ningú,
però també és un gran professional
i el tio està portant això.
Ara,
visqui ho ha portat
per part de Caixa de Tarragona,
no m'estranya
que el resultat
hagi sigut aquest.
Vull dir...
I això,
amb línia el que dius, eh?
De totes maneres,
el canvi d'opinió
dels representants
dels treballadors
ha estat tan espectacular
que segurament també sorprèn
a la ciutadania.
Ells,
en un moment determinat,
al mes d'octubre,
quan es fa pública la fusió,
diuen clarament
que estan a favor,
saben i assumeixen
que hi haurà
una certa pèrdua
de llocs de treball,
però que seran uns quants
i que es podran fer
a través de jubilacions anticipades
i, clar,
el canvi és tan sobtat
que ara descol·loca tothom
veure aquest canvi de...
Hem començat parlant
d'aixecades de camisa
i acabem parlant
d'aixecades de camisa.
Sí,
ens han aixecat la camisa,
Núria?
Sí,
jo crec que sí.
Tu primer...
Però el problema,
doncs,
ara és que ja no hi ha
marxa enrere en el procés
i, per tant,
la camisa ens l'aixequen
i...
Tu no estàs
a les taules
de negociacions
ni saps no sé què.
Tu ets un treballador
que fas la teva feina,
arribes a les 8
i marxes
molt més tard
del que et marcaria
el teu horari
normalment a les caixes,
però és igual,
ja estem d'acord
amb aquestes coses
o no,
però és un altre tema.
I et diuen
que hi haurà això,
una fusió,
que hi haurà aquestes d'això
i et venen un panorama
i alhora
d'aquest...
Et diuen
això és allò,
Alicia,
el País dels Meravelles,
serà això
i a la que et despertes
i veus la realitat
i et diuen
això va així,
signa el document
o ja és allò
que ja toca escuixa,
ja veus què és
i palpes
i dius,
home,
això no és el que m'estàveu venent.
Per tant,
és a quin començ
s'ha de reaccionar
els treballadors.
I la posició dels polítics,
de les institucions,
perquè, clar,
aquests dies
hem sentit
el president de la Diputació,
el delegat del Govern,
l'alcalde Ballesteros,
tots dient,
clar,
això és inadmissible,
el delegat del Govern
parlava de brutal,
que era brutal
i que no es podia permetre,
però, clar,
ara que ja s'ha signat,
per dir-ho d'alguna manera,
ara que el procés
ja no té marxa enrere,
què ens queda?
Negociem.
El capital ens enganya.
Negocia.
Anem a les...
Insisteixo,
les hemoroteques
estan calentetes,
no cal...
Fa quatre o cinc setmanes
de les declaracions
dels polítics,
anem a veure
el que deien.
No cal anar...
Bueno,
el mateix que els treballadors,
per a més de mirar
l'hemeroteca,
què ens queda?
Segurament estem
en la mateixa posició.
Segurament tenim
la mateixa informació
i estem en la mateixa posició.
Hi ha hagut el mateix canvi,
perquè segurament
el volum
que ens esperàvem
de primament
no era el que hem tingut
damunt de la taula.
Els polítics,
la majoria,
tant d'esquerra
com de dreta,
van dir que,
bueno,
que aquest era un tema privat,
que no hi havia altres possibilitats,
segurament.
Que cada pal
aguanta su vela,
tu.
No, no,
que cada pal
aguanta su vela,
no,
que segurament
era indispensable
fer la fusió.
No, no,
dic que cada pal
aguanta su vela
que la irresponsabilitat
dels que podien haver dit
alguna cosa
i no ho van dir,
que cadascú
assumeixi
el seu.
Sí,
però a veure,
centrem temes,
ja també.
Jo crec que...
No ho entens,
és claríssim.
No, no, no.
És claríssim.
Sí,
és claríssim.
Els polítics
que es podien haver pronunciat
fins i tot
en els consells d'administració,
persones de la diputació,
persones del govern,
sobre què?
Sí,
però Manel,
Manel...
Sobre amb quines condicions
es feia aquesta fusió.
Manel,
Manel,
això és el següent,
eh?
Primer decidir
la fusió.
No, no,
perdona,
si jo estic
en un consell d'administració...
I es respectes les condicions.
Perdona,
si estic en un consell d'administració...
A veure,
això és com els del Palau,
com el Tom Millet.
Això va així.
Diuen,
jo no ho sabia,
però estaves en el consell d'administració.
Tens una responsabilitat,
no penal,
però sinó polític.
O és que no és responsabilitat?
Si prometo,
tu decideixes fer la fusió
i després pactes les condicions de la fusió.
I el pacten els tècnics,
els polítics ja no el pacten.
No, no,
també els polítics...
No, no,
però és que els polítics...
No,
ho dic perquè és que és molt fàcil
ficar-se amb els polítics en genèric.
No estem res més que gestionant
els interessos de la ciutadania.
I és molt fàcil.
Estic una mica fard
d'aquesta demagògia dels polítics.
Demagògia cap, amic meu.
Demagògia cap.
La fusió és indispensable,
exactament igual que els treballadors.
El veure el volum de primament,
que és absolutament inacceptable,
fer fora viure-ho sense treballadors,
crec que tots ens hem posat
a la mateixa banda.
Per tant,
no entenc el que està fent.
A veure, Núria,
de totes maneres...
Demagògia cap a la meu.
Tranquil.
Quan s'anuncia la fusió,
s'hauria d'haver pactat ja prèviament
tots aquests detalls
d'oficines tancades i...
No, no, no,
però és que estem parlant...
I acomiadaments.
Estem parlant...
No, no, és que jo crec
que aquest mateix que fas és important.
Quan els polítics...
I jo avui mirava el diari
i veia l'esquema
del Consell d'Administració
i em donava bon rotllo
perquè en coneixia moltíssims.
I més gent que ni sabia
que hi estava.
I eren gent propera
que els conec per A,
o pel B,
o pel que sigui.
I em donava bon rotllo.
I quan el Consell d'Administració,
quan els polítics,
quan el que sigui,
se'ls planteja el tema,
s'està parlant d'una fusió.
Jo quan fusiono una cosa,
quan fusiono una cosa...
Núria, per favor,
que tots ens afaitem,
que el Carles i jo
no ens afaitem ni tot tampoc.
No fotem, home.
No, no, no,
quan jo estic parlant d'una fusió,
quan jo estic parlant d'una fusió...
Llegim les hemoroteques.
Hi havia gent que ho deia molt clar
que no era una absorció.
Quan tu estàs fusionant,
estàs ajuntant.
Per l'amor de Déu.
Si tu ajuntes el blanc i el negre,
el fusions i et queda un gris.
Perdona,
però no hi havia gent
que no parles de fusió.
Hi havia gent que tenia altres debats
de si perdíem el nom.
El que està sent això és...
Vols que et parti d'això?
Però jo el que pregunto és
si abans de la fusió
s'havia d'haver pactat ja...
Tu no pots pactar una cosa
abans de decidir que ho faràs.
És que no...
Tu no pots dir...
Escolta'm, farem això,
farem allò, farem l'altre,
i quin nom li posarem a la criatura?
Li posarem, doncs, fusió,
li posarem absorció.
Un Consell d'Administració
és sobirà per pactar el que sigui.
Faltaria més.
Faltaria més.
Faltaria més.
Jo em fusiono...
Home, però un dos després de l'un, no?
Un dos...
A veure, un Consell d'Administració
pot posar condicions.
Si no, no seria un Consell d'Administració.
De què estem parlant?
Tu estàs en Consell d'Administració d'Empresa.
Tu pots dir...
No, feu el que vulgueu
i després ja en parlarem.
Què poses?
Què poses?
Fem una fusió si fem fora
menys de 3.000 treballadors.
Primer parlant de si ens interessa el negoci.
Les que siguin, les que siguin...
El que dona la sensació
és que les institucions,
començant per la Diputació,
institució fundadora de Caixa Tarragona,
va avalar un procés o un pacte de fusió
que ara té alguns aspectes
que com a mínim no agraden.
Ni al president de la Diputació,
ni als altres representants
dels altres partits polítics,
ni als altres membres del Consell d'Administració.
Escolta, més que jo crec que és tan senzill
com...
I ens queden només 30 segons.
No, posem-ho en coses molt senzilles.
Tés 3 coses petitetes,
o no suficientment grans,
i decideixes que les ajuntes
per ser més gran, més competitiu,
més el que sigui.
2 petites i una gran.
Ho ajuntes, fusions,
els fas això i avancem 3 caixes juntes.
En aquests moments això no està sent així.
El que vam començar dient-li fusió
és que hi ha una gran
que es menja les petites
i fa la seva macro.
O sigui, estem venent
el capital de Caixa Tarragona
amb tot el capital humà,
amb tot el capital de territori,
l'estem venent.
Però això s'ha dit amb editorials,
no cal anar gaire lluny.
El Diari de Tarragona,
a veure, per dir un nom,
el Diari de Tarragona
ho ha dit per activar i per passiva,
i ha parlat d'absorció,
i ho ha dit ara,
que no s'ha volgut sentir,
i no estic defençant el Diari de Tarragona,
però sembla ser que es negui
la Mallorca.
no és parlant d'un tema social,
està parlant d'altres coses
molt més superficials.
Minim al rellotge.
Manel Sant Romà,
Carles Castillo,
Núria Palahir,
és apassionant
i molt interessant el debat,
però ho hem de deixar aquí.
Els convido a una pròxima tertúlia.
Gràcies,
que vagi molt bé.
Adeu,
bon dia.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajò.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Poajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Pajòos.
Oh,
be ped
a garaos.