Els hem escoltat a tots vostès a l'hora anterior a través de la línia directa.
Ara escoltem la natura.
L'escoltem literalment a través dels enregistraments que fa el nostre naturalista Ferran Aguilar.
Bon dia, Ferran.
Hola, molt bon dia.
Jo és que m'hi trobo, eh?
M'hi trobo, l'aigua, aquests ocells.
Avui anem fins al Gallà, però per arribar a la desembocadura, primer com a mínim hem de saber on neix, no?, al riu Gallà.
Sí, una mica seguint el que deies.
És un dia fantàstic, que sí que sí, ja veiem que estem a les portes de la primavera.
Jo venint cap aquí sentia els gafarrons i els verdums com estan cantant ja d'una manera boja pel carrer.
I bé, el cert és que avui la idea era parlar del tram final del riu,
el que anomenen la gent que viu al Gallà, el Baix Gallà, però penso que com totes les històries hauríem de començar pel principi.
Sí, perquè al final ni que sigui feliç, que ja ho veurem, s'ha de saber primer el començament.
Sí, no?, on neix aquest riu, aquest riu ple...
És un riu mediterrani, és un riu senzill, però amb molt de valor paisagístic, geogràfic, cultural...
Jo penso que per definir una mica el riu Gallà parlaríem d'aigua, castells i vinyes, no?,
perquè realment és una mica el que conforma aquest riu, que curiosament és un dels que té l'índex de biodiversitat i de paisatge més alt que hi ha a tota Catalunya.
Què dius, Sara?
Sí, sí, sí.
Tampoc d'importància que li donem, no?
Sí, perquè és un territori molt desconegut.
Començaríem, el seu naixement es produeix a la Font dels Comtes, a Santa Coloma de Queralt, un poble fantàstic,
i ens aniríem desplaçant per Viure de Gallà, pel Torrent de Viure, pel Montclar,
que és una zona preciosa, amb una ermita, amb unes vistes impressionants.
Passaríem també pel pont de... Perdó, passaríem pel poble de Puntils, continuaríem cap a Santa Perpètua,
aquí hi ha unes zones, tota la zona dels ingles de Carol, no sé si algú ho coneix, però hi ha les restes d'un castell preciós.
Pensem que estem parlant d'una serralada, d'unes muntanyes que voltem entre els 900 i els 1.000 metres.
De fet, hi ha tipificada, perdó, una ruta dels castells del Gallà, que deu ser resseguint tota la llera del riu, no?
Sí, el Consell Cormarcal fa, si no recordo malament, un parell d'anys, va treure una guia sobre aquests castells,
que jo vaig poder participar mínimament, i realment tota aquesta zona sobta com a modus de fars anem trobant aquests castells.
Continuaríem, doncs, seguint Carol cap al puig del Formigosa, que és el que et comentava,
que estaria a uns 1.000 metres, i tota aquesta zona geogràfica tan abrupta és el que parlaríem,
que seria la zona de l'Alga allà.
Continuaríem, arribaríem... Després el terreny ja és més suau,
encara que després, com ara parlarem, a la vora del Callat, continuaríem trobant cingles calcaris,
no tan alts com aquests, tota la zona del pont d'Armantera, el Pla de Santa Maria,
Santes Creus, amb la seva Albareda, aquesta zona recreativa.
Què tal està? Perquè últimament, jo no sé, l'última vegada que vaig anar-hi uns mesos,
està una mica deixadota, eh? A veure, jo et puc parlar...
De cinc o sis mesos et parlo, eh? Potser ha millorat una mica.
Bueno, a veure, jo et puc parlar amb primera persona.
Amb una olor molt desagradable.
I més perquè estic col·laborant amb activitats de, bueno, temes d'educació ambiental,
de manteniment, fins i tot de senyalètica.
Senyalètica, s'està fent un esforç molt gran.
És una zona preciosa, eh?
Sí, no sé si saps que la Albareda pertany a la Diputació
i ella és la responsable de la gestió i manteniment
i s'està fent un esforç molt important,
especialment en el que és el manteniment dels arbres
i especialment dels soms,
que són els que pateixen una enfermedad, que és la grafiosi,
produïda per un insecte que transporta, és un petit escarabat,
que transporta un fong que entra dintre de l'escorça de l'hom
i els mata.
Això ja fa molts anys que es van aniquilar quasi el 90% dels soms europeus,
tot això produït per la importació d'uns soms americans
que portaven aquesta enfermedad.
Ah, i aleshores es van comanar.
T'ho deia perquè també aquesta sensació
i aquestes males olors de l'estancament d'aigua
és perquè, clar, el règim de pluges en els últims anys
ha estat molt minso
i probablement a l'estiu allò està una mica...
Sí, el que passa...
Dóna aquesta sensació, no?
Sí, el que passa és que també hem de veure
que els rius mediterranis tenen uns cabals molt febles
que moltes vegades resten latents sota la terra.
Això que diuen, ah, baixa aigua o no baixa.
L'aigua va sota terra,
o sigui que els nivells freatis continuen,
perquè moltes de les plantes que hi ha,
els arbres de ribera estan perfectament.
El que sí que passa, i està passant arreu,
és que la depuració d'aigües en molts trams del riu
deixa molt que desitjar.
Això fa que hi hagi molts nitrats,
això fa que hi hagi moltes algues,
i quan hi ha moltes algues,
quan donem de menjar aquestes algues,
el que fa és que col·lapsen,
es produeix un efecte d'anòxia,
vol dir que l'alga es mora,
consumeix l'oxigen que hi ha a l'aigua,
i llavors el que fa és que sentim aquest olor
que sembla que estigui fermentat.
Anem seguint aquest camí,
hem fet aquesta aturadeta a l'Albareda,
de Santes Creus, continuem?
Arribaríem, passaríem pels pobles de Montferri,
Vilavella, Riera de Gallà,
el poble de Ferran, també,
fins arribar a lo que seria Tamarit, Altafulla,
on el riu, entre cometes,
arriba al mar.
Aquí trobaríem una zona humida,
que seria l'antiga desembocadura del riu,
però hem de saber que el riu
queda escapçat al Catllà,
com saps.
Sí, perquè allà hi ha un envassament,
que es va fer, va fer una empresa,
fa molts anys,
i allà hi ha un envassament,
i aleshores això tècnicament que va provocar...
Bé, a veure,
tècnicament el que provoca qualsevol envassament,
hem de pensar que tècnicament
hi ha moltes solucions,
el fet d'escapçar un riu,
jo sempre recordo que tenim molts ambientòlegs,
molts biòlegs,
però quan parlem de la natura,
penso que ens caldrien més economistes,
i que ens expliquessin,
i que quantifiquessin,
què és el que provoca,
quan aquest tipus d'actuacions,
jo penso que tècnicament,
fins i tot es pot demostrar que no són solvents,
com afecta,
com afecta les hortes,
com afecta la gent que viu,
com afecta el regim hídric,
com afecten els pous,
i com afecta les platges.
Hem de pensar que
on està aquest sediment que aporten els rius,
que regenera les platges,
volem platges amb sorra fina,
volem que cada llevantada
el mar no s'emporti tota aquesta sorra fina,
tan bonica i tan...
i bé,
amb aquest ingredient,
o amb aquesta qualitat,
no?,
que donem a aquestes platges,
si fiquem envassaments,
això no passa.
Tot a més,
el que provoca
és que hem de mantindre aquests envassaments,
perquè hem de pensar
que els envassaments són trampes,
són sediments,
on es va acumular,
i moltes vegades...
Modifiquen tot, eh?
A banda de...
a nivell ecològic,
doncs tot el que provoca,
no?,
tota la fauna,
tota la flora que està associada,
i no parlem només
de la flora i de la fauna,
sinó del paisatge
i totes les activitats humanes
que estan lligades
a aquest territori, no?
Llavors,
una de les coses
que ja fa temps
que s'està demanant
és el que va a l'ecològic,
com es fa quasi ben bé
a tot arreu,
que és deixar
que l'aigua circuli
un altre cop, no?
Doncs això és una...
Hi ha gent
que està treballant
per aquesta qüestió, no?
Sí, sí, sí.
Explicant,
fent pedagogia,
reivindicant altres vegades...
Sí,
hi ha una plataforma,
la plataforma
del Baix i allà,
curiosament,
en el qual,
doncs,
hi ha una gent
que també participa
en el que seria
la gestió
d'aquest petit espai,
que és
l'Associació Medimental
de la Sínia...
Que allà no arribarem
en canoa,
haurem d'arribar caminant.
Hem d'arribar caminant,
hem d'arribar caminant,
és, bueno,
és la zona
que comprèn,
perquè la gent
entengui,
és des de
des de la carretera
nacional,
que hi ha el pont
de la via,
fins a mar,
eh?
Comprendria
el que seria
la platja
de Tamarit,
amb tota aquesta zona
tan preciosa
que seria
el castell
de Tamarit
fins al
bosc de la Marquesa.
Què s'està fent aquí?
I així podríem
lligar una miqueta,
si vols,
les actuacions
que s'està fent
amb el valor natural
que té aquest espai,
no?
Des de fa vuit anys,
el que s'està fent
d'una manera sistemàtica
és acabar
amb la canya americana.
Tu em diràs,
la canya?
No?
Nosaltres que som
tarragonins
per la canya,
no?
Clar, sí, sí.
La canya,
què és el que fa la canya?
La canya creix
d'una manera
desmesurada
i fa que les espècies
d'arbust
o de plantes
que viuen
d'una manera natural,
perquè hem de pensar
que...
Aquests canyissars
no són propis,
no són autòctons.
El canyissar, sí.
Però la canya americana,
no?
Però la canya, no.
Llavors, la canya
que es desenvolupa
amb una manera
d'arrels
que es diuen
risomes,
encara que la tallis
o la cremis,
ella continua.
Es torna a reproduir, no?
Llavors,
el procés
d'actuació
per poder
erradicar la canya
és molt lent.
S'ha de tallar,
s'ha de,
podríem dir,
com mínimament
ja haurà el terra
per treure aquests risomes,
unes arrels molt grans
i sempre que queda
un trosset d'arrel
torna a sortir.
Llavors,
sistemàticament
s'ha d'anar atacant la canya
durant molts anys,
ja et dic que ara
ho han aconseguit
després de vuit anys
i ara
el canyissar
i les plantes
perquè estan potenciant,
estan repoblant
amb albers,
amb xops,
amb gatells,
que és un tipus
de salsa
amb altres arbusts
perquè la comunitat
vegetal
torni un altre cop
a poblar
el que seria
la llera
aquesta zona humida.
Què més s'està fent?
Doncs s'està fent,
s'està perseguint
a la tortuga
de Florida.
És una tortuga,
és un invasor
com segurament
molts oients
o nosaltres mateixos
quan hem sigut petits
hem anat al mercat
i hem comprat
aquestes tortugueses petites
amb aquesta franya
que són petitetes
però creixen.
Hem de pensar
que aquestes tortugues
poden arribar
fins als 60 centímetres,
60, 70,
poden ser tortugues
molt grans,
com diu el seu nom
són originàries
de Nord-Amèrica,
de la zona
del Severglades,
de la zona
d'aigua molls
i una de la tasca
que estan fent
és
caçar aquestes tortugues
i potenciar
la població
de tortuga
d'aigua
autòctona,
que és el galàpec
autòcton.
I vostè,
com arriben les tortugues
al galàdons allò
que comprem la tortugueta
que ens fa gràcia,
que es fa gran,
que fem amb la tortuga
i deixem-la al riu,
la deixem en un espai natural
i aquesta tortuga
és una espècie
molt invasora.
Molt invasora.
Això ha passat
amb molts peixos
també.
Amb molts peixos.
Però, clar,
quina és l'alternativa?
Perquè si la tortuga
et fa de 60 centímetres
que has de fer sopa
i perdó la barbaritat.
Clar,
alguna cosa has de fer
amb aquesta tortuga?
No,
l'alternativa
és trucar
al Departament
de Medi Ambient.
Hi ha un centre
de recuperació
d'amfibies i rèptils
que és el CRAM,
que està
a la població
de Masquefa
i llavors
tant el departament
com en aquest cas
es poden portar
aquestes tortugues
i llavors
es porten
a aquest centre.
És una bona solució.
És una bona solució.
reserva
perquè no invaeixen
els nostres rius, clar.
Hem de pensar
que aquestes tortugues
s'estan reproduint
que s'han adaptat perfectament
i que,
per exemple,
per explicar-te
es mengen
no només peixos i insectes
sinó que poden arribar
a menjar-se
i es mengen
realment
els ocellets aquàtics,
els pollets
d'ana...
No ho veiem
que són carnívores, eh?
Sí, sí,
tenen una dieta
que s'hi van bé
totalment
carnívora
i una de les tasques
que està fent, doncs...
Aquesta entitat
és aquesta.
Han editat
un conte
pels nanos
per explicar
què passa
amb aquestes tortugues,
un conte preciós
i, bueno,
això penso
que és una tasca
importantíssima
en aquest sentit
perquè reforça
la biodiversitat
i a més
és una tasca
molt educativa.
Aquesta Ramó
de l'aigüeta,
els ocellets,
tot això
són enregistraments
de la zona, Ferran?
Això que estem escoltant
de font.
Sí, tot això
que estem sentint...
Jo és que trobo fins i tot
la fresqueta de l'aigua,
no sé,
m'està relaxant molt, eh?
Sí,
volia portar
aquesta gravació
perquè realment
ens trasllada,
no?
El nom del programa
ens diu
Escolta la Natura,
la Natura,
a més de sons,
també són olors,
són sentiments,
fins i tot,
i realment
hi ha indrets,
indrets,
sobretot,
et deia,
a la part
de l'Algallà,
que no hi ha
tanta pressió
humana,
que són llocs
despoblats,
ara estàvem sentint
el russinyol
Balqué,
que és un tipus
de russinyol
que canta de dia,
hi ha dos tipus,
el russinyol
famoso
que la gent coneix
és el que canta
de nit,
que a més començarà
allà,
però hi ha un altre
que és aquest,
que és el Balqué,
que és el que canta
de dia.
No tenia ni idea
que els russinyols
hi hagués un que canta
de nit i un de dia.
Hi ha un de dia
i hi ha el que és més
melòdic,
que és el que canta
de nit,
que es passa
tota la nit
cantant.
I els russinyols
són indicadors
de zones humides,
o sigui,
si canta el russinyol
és que hi ha aigua a prop,
sempre.
Mira,
és un bon signe
si mai ens quedem
amb la cantimplora buida
quan anem d'excursió.
Què més...
Això és un russinyol.
Això és un russinyol,
sí.
Què més
s'està fent aquí?
Hem de pensar
el que comentàvem abans,
els rius
s'aporten sediments.
Una de les coses
molt interessants
que han fet
aquesta gent
de la Sínia
és recuperar
el cordó d'onar
que hi havia
a la platja.
S'està protegint
el cordó d'onar,
s'està intentant
que les plantes
que fixen
la sorra
perquè no margi
tornin un altre cop,
s'està protegint
amb una sèrie
de pals
i cordes
i s'explica
amb uns plafons informatius
que és molt important
que hi hagi plantes,
o sigui,
aquest sentit
tan impolut
de la natura
no és bo.
Això que dèiem,
fins i tot
tenim aquest acostum
de menjar
pels ulls,
no?
Les taques,
les imperfeccions
són bones,
són qualitat.
Trobar aquestes platges
que hi hagin
aquestes restes
de plantes
de la Posidònia
que protegeix
la costa,
trobar platges
on hi ha dunes,
on hi ha plantes,
on hi ha insectes,
tot això és bona qualitat.
ens està indicant
que aquella platja,
per moltes banderes
que ens fiquin,
aquesta platja
està en bones condicions.
Clar,
i és que són coses
que...
Són més saludables.
Clar,
i direm,
home,
doncs això ja ho vaig estudiar
a la primària,
al col·le,
però a vegades,
fixem la mirada,
per exemple,
en 10 metres quadrats
d'aquí de la desembocadura
del Gaià,
sense tenir en compte
la dimensió
que té tot això després,
totes les conseqüències,
que és el relat
que tu feies
de conseqüències
si no tenim cura,
no?,
d'aquests cursos
dels rius.
Sí, exacte,
i a més això
es pot extrapolar
a tota la zona litoral
i quasi ben bé
a tots els rius,
no?
Nosaltres que vivim
a Tarragona,
desembocadura
del riu Francolí,
amb molts problemes hidràulics,
ja sabem,
amb les riuades,
crec que de l'any 90-91,
bé,
hi ha un problema
en aquest sentit
i que després repercuteix
en les persones,
en les activitats humanes
i veiem que
el greu ja comparatiu
sempre
perdem més
que guanyem
en aquest sentit.
Importantíssim,
per cert,
ja ens va dir el Ferran
que comencen a sortir
les primeres orquídies
i jo també he començat
a veure ja
els primers lliris d'aigua
que estan obrint
i aquelles flors tan boniques
que surten per Sant Josep,
que tenen tan bona olor,
les varetes de Sant Josep
que fan tan bona olor
i ja comencem a veure algunes.
És que,
quan ha d'escoltar la natura,
cal observar-la,
amb la distància,
per no tocar gaire.
Ferran Aguilar,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
un dijous més
en aquest espai
que fem amb el suport
de l'Àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
Molt bon dia.
Vinga,
adeu.
La Ferran Aguilar
avui ens ha passejat
una miqueta
per aquest riu,
el riu Gaià,
i Josep Sunyer
amb Núria Cartanyà
ens passegen
per territoris
molt diferents
de la ciutat de Tarragona
i molt interessants.
Josep,
bon dia.
Molt bon dia,
o era bona tarda.
O bona tarda.
Era bona tarda.