T'estrenes en aquest espai?
Perquè normalment no tornaves de les vacances radiofòniques passat Santa Tecla,
però enguany t'hem forçat a la màquina i aquí et tenim, i encantats, a més a més.
Enguany estic aquí a la parada aquesta de la Rambla,
aquesta parada tan xulo i tan gran, i és el primer any, sí que és veritat,
A tu t'agrada fer bolus. A més el francès avui no ve sol, avui ve molt ben acompanyat.
A més ens ho havia promès la passada setmana i ens va crear una expectativa important,
perquè que neixi una nova associació a la ciutat de Tarragona,
a més amb l'objectiu de treballar i molt, com demostra les primeres accions que han preparat,
sempre és una bona notícia, i avui tenim ocasió de conèixer exactament
quin és el camí que vol fer aquesta entitat. Fes de presentador, va?
Molt bé. És d'aquesta associació que vam parlar la setmana passada,
que s'ha creat aquí dalt a la Paralta, és l'associació de restaurants de la Paralta,
que està de president al Quintín, que el tenim aquí, hola, bon dia,
el Quintín del restaurant AQ, el Carles del restaurant Els Arcs,
i el Joan del Cedoll.
Bé, és una associació jove, creada aquest any,
i que s'estan fent moltíssimes coses, esteu molt actius,
molt actius, jo encantat, perquè també estic a l'associació,
però jo estic més a la sombra, eh?
I vosaltres que esteu al davant i que feu coses, doncs, bueno, acaba de néixer,
i com diem, doncs, ja estem a Santa Tecla, ja estem en proveedors,
ja estem en moltes coses, estan tocant moltes tecles,
i, bueno, i això és el que fa falta, no?
Una miqueta, Quintín, explica'ns una miqueta, doncs,
per què ha sortit això, i què és el que voleu fer?
Bueno, ha sortit perquè feia falta, jo crec, eh?
És a dir, és una idea que feia anys que més d'un parlàvem,
però sempre en privat, i amb ganes de fer coses,
però, bueno, ningú ho havia fet, no?
Ens vam juntar un dia aquí els tres, i vam dir,
mira, treballem, fem força,
La intenció és que la part alta, bueno,
sigui un gran destí gastronòmic, no?
Tenim les...
Suposo que tenim el major número de restaurants per metre quadrat
de Tarragona, segur,
i de la província, amb Cambrils, ahí estaríem, no?
I, bueno, això és una cosa que hem d'aprofitar,
i en aquest moment en què sabem com estem tots,
bueno, doncs, és una bona oportunitat
per fer força tots junts i treballar.
De fet, d'una manera informal,
la part alta hi era un referent gastronòmic
que per la gent que vivim a Tarragona,
sortim a sopar, on anem?
Anem a la part alta, vas fer un tom,
que teniu taula, que heu reservat?
No, doncs vinga, ens quedem aquí,
vull dir que dius, vull sopar, vull sopar bé,
o vull dinar, me'n vaig a la part alta,
ja directament i trobaré alguna cosa,
i quan ve algú de fora dius, on puc anar a dinar?
Ah, vés a la part alta.
Vull dir que oficiosament, informalment, això ja existia.
Ara del que es tractava, jo m'imagino,
és de consolidar-ho i donar-hi una forma corporativa, no?
Nosaltres, de fet, a la part alta el que diem
és que som un barri, a part de, bueno,
és una passada com a, bueno,
és el més bonic aquí a Tarragona,
i això crec que estem tots d'acord.
Gastronòmicament, tenim un ventall de restaurants
que és al·lucinant, no?
L'associació no és només dels més guapos,
dels més xulos o dels més cars, no?
Tu pots venir i fer un menú de 9 euros
o fer un menú degustació i pagar el que sigui, no?
I això és el maco, no?
La nostra associació el que vol és que tothom estigui dintre
i que tu, vull dir, no és elitista ni, vamos, per res.
Aquest és un aspecte molt important,
que sigui una associació per tots els professionals de la part alta.
Si no, no seria una associació.
Seria un club o un lobby.
Seria un club exclusiu de quatre
per passar-s'ho bé i fer una cerveseta de tant en tant,
i no és això.
Nosaltres estem aquí per treballar,
per treballar per tots, sobretot per treballar pel barri,
per crear marca, per crear destí,
i crear destí es fa entre tots.
No podem estar lluitant cadascú la seva guerra,
hem de remar tots cap al mateix cantó,
ens han de donar un cop de mà entitats
i tothom que ens pugui donar alguna cosa de publicitat,
com estem perfectament ara aquí,
perquè el que fem, ho coneixi la gent,
si ho coneixi la gent reverteix sobre la mateixa ciutat,
perquè fer de la part alta de Tarragona
un destí gastronòmic no només és negoci pels restaurants,
és negoci per les tendes,
és negoci per la tenda de que viure,
és negoci per Tarragona.
Tothom que vingui de crear,
o sigui, aconseguir que algú vingui de Barcelona
o de qualsevol lloc de Catalunya,
perquè li han dit que la part alta de Tarragona
es menja bé i pot donar un tomet
i veure les restes arqueològiques que tenim,
totes les regues que tenim,
i a més menjar bé sobretot,
jo crec que és per la ciutat, a la llarga.
Amb aquest plantejament,
a mi em suggereix,
us veig com a tres línies de treball diferents,
una banda, una línia de treball amb les institucions
que han de recolzar aquestes iniciatives
en forma de promoció, segurament,
una altra línia que és treball amb les entitats del barri,
associacions de veïns, comerciants,
i aquella de la que podrem gaudir el diumenge,
que és aquesta línia de donar-vos a conèixer la ciutadania en general.
Potser són aquestes tres línies que us heu marcat, no?
Correcte.
A més a més,
nosaltres a la part alta el que ferim és,
és un gran ventall de possibilitats, no?
Nosaltres no podem vendre només t'edició,
ni cuina de peix,
el que venem és que pots menjar un arroz,
pots menjar una fondue,
pots menjar una cuina d'autor,
pots menjar una pizza,
i això és el bonic, no?
Per aquest dia el que vam pensar és,
bueno, a Sant Atècla el més, ja dient,
seria recrear aquest plat, no?
Com? Cadascú, com millor ho sàpiga fer, no?
No ens hem posat barreres,
és a dir, cadascú,
si utilitza cargols, tonyina i tal,
doncs vinga, fes-lo el millor possible, no?
En format d'etapa, perquè la gent pugui tastar més d'una
i a un preu econòmic.
Parlarem de l'acció del diumenge,
ja que té moltes coses i podem fins i tot sortir vestits d'allà,
no només menjats, en parlarem.
Des del punt de vista institucional,
contactes amb Ajuntament, patronat de turisme,
quins són els objectius més immediats que ho embargueu?
Accions concretes.
Què és allò, carta als reis o carta a l'alcalde?
Com si diguéssim.
A veure, si poguéssim escriure un paper...
Siguem realistes, no demanem l'impossible.
Toquem de peus a terra.
Hi ha una cosa molt clara.
Senzillament és que ens deixin fer.
Jo, sincerament, l'única cosa que volem
és que no ens posin pals a les rodes.
O sigui que...
I això per en passa?
Això passa perquè ens rebin,
que ens estan rebent,
perquè ens escoltin,
que ens estan escoltant,
el qual cosa jo, sincerament,
estic molt content amb això.
I després, que ens deixin fer,
o sigui, que ens donin una miqueta de marge,
que ens donin confiança,
que se'ns otorguin alguna vegada
alguna concessió d'algun espai emblemàtic
perquè puguem fer coses.
A veure, no seria res més bonic
que la plaça de la catedral,
dalt al pla de la catedral,
muntar un serau gastronòmic al pla de la catedral.
Home, tots hem vist la revista Descobrir Catalunya,
la fotografia primera.
A mi m'encanta aquella fotografia.
Muntar un serau és extrapolloll.
Llavors és vendible on vulguis, no?
Aquestes coses.
Senzillament, que ens facin costat,
no anem a pidular.
Ho munteu vosaltres,
perquè us recolzi.
Exactament.
La gran sorpresa de les entitats,
sigui per donar turisme,
sigui ajuntament,
quan hem anat a educar ajuntament,
és que hem anat amb un projecte a la mà.
Jo crec que això és el que més ha agradat.
No hem anat a pidular,
oh, pobres de nosaltres,
no, no, no, pobres de nosaltres, no.
De les portes del restaurant cap dintre,
som tots l'emperador de la Xina a casa nostra.
Però ens hem agafat de les mans,
hem anat amb un front comú,
però i al final, que les entitats vegin
que això no és a mànim de lucre.
Al final, som tots agossis,
som SLS, SAs,
vull dir, no som ONGs, està claríssim.
Però que jo no vull enriquir-me.
Jo i el Quintín no vol enriquir-se ell
i ni el Joan ni el Francesc
vol que el Quim i Quim s'ompli cada dia.
Ojalà, tots ens omplíssim cada dia.
Però és que això al final
es reverteix riquesa per la ciutat.
Si t'hi fixes,
quan Tarragona va a vendre,
Tarragona fora de Tarragona,
què ven?
Una imatge de la platja
i una imatge de la part alta.
doncs hem de tindre les platges impagables,
però la part alta ha de ser un reclam a tope.
Això és el que volem nosaltres.
Esteu a la part alta,
treballant, us moveu,
entreu sortint,
més enllà de reunir-vos formalment amb les entitats,
hi ha altres reunions,
aquelles de bon dia,
què tal, com va l'associació?
Com s'ha rebut aquesta entitat a la part alta?
Entre els veïns, entre els comerciants...
Joan,
el Joan es reserva,
l'he agafat així com una mica de tos, eh?
Com s'ha rebut?
A veure, jo crec que és una mica aviat, eh?
Jo crec que potser...
La veritat és que al principi,
al primer moment,
ja no les entitats,
sinó els propis restaurants,
jo crec que hi ha hagut una mica de...
A veure, aquests que volen uns altres
que s'associuen pel seu benefici,
això potser ha sigut la primera pofetada
que hem sentit, no?
Quan vam tenir la idea de fer l'associació,
vam passar per restaurants
i hi havia una mica d'incredul·litat i d'escepticisme.
Hi ha una certa sospicàcia.
Com que la gent està molt cremada,
també, de suïcions que no fumen res.
Vull dir, alguna cosa voldrà.
Clar, aquesta s'ha reuneix sempre el seu bé i tal, no?
A partir d'aquí,
el diumenge realment és la primera vegada
que sortim al carrer
i, bueno,
amb qui hem parlat tothom,
bueno,
molt bé.
La veritat és que la gent estava contenta
i una mica al·lucinada.
Perquè crec que és el primer cop
que a Tarragona 25 restaurants
s'ajunten per fer com una...
És a dir,
ha sigut quasi obligatori
el diumenge estar aquí al carrer.
vull dir, no...
Aquí estem a l'associació,
nosaltres treballem,
però volem que tothom estigui al davant.
No es tracta d'apuntar
i tenir beneficis.
No, no,
volem que tu siguis al carrer,
que el diumenge que tens festa
has de venir aquí
i has de treballar, no?
I això,
nosaltres som els primers
que estem supercontents
de veure que tothom
ho ha rebut molt bé,
els propis restaurants,
i a partir d'aquí veurem.
A partir d'ara,
els veïns...
Jo crec que els veïns
no ens han de veure
com algú dolent,
al contrari.
Nosaltres creiem
que al barri
li aportem molt,
creiem.
I penso que hem de conviure
superbé,
que no...
no té que haver problemes
entre el Roger
i els veïns.
És una aposta valenta,
realment.
De fet,
a l'associació només som restaurants.
No perquè tinguin...
No hi ha bars,
no perquè tinguin res contra els bars,
sinó perquè nosaltres tenim...
Els bars tenen una problemàtica
diferent a la nostra.
Tema de terrasses,
tema d'horaris,
tema de sorolls...
Nosaltres només som restaurants
que, en principi,
no donem problemes als veïns.
Creiem.
Suposo que...
Clar,
i és el que et comentava
quan em deia
que era una aposta valenta
perquè aquesta ciutat
té moltíssimes virtuts,
però com les persones
també té alguns defectes
i entre aquells
està aquesta sospicàcia,
aquesta cosa
que ens costa treballar en equip.
De veure els toros
des de la barreja.
Això de si que facin els altres
o si ve...
és que vol alguna cosa,
aquest defecte el tenim,
no el podem evitar,
però el podem superar,
de moment,
i aquesta és una prova.
De fet,
com dèieu,
una d'aquestes accions
sortirà al carrer
el diumenge,
a partir de les 10 del matí.
Podem fer que ens l'expliqui el Joan,
que no ha dit res encara.
Perquè estava tosint.
Ara ja ha deixat de tosir.
A veure,
el Joan del Cedoll.
Explica'ns una miqueta
aquesta primera cosa
que es fa com a associació
al carrer
i a més dintre dels marcs
de les festes de Santa Tecla.
Bé,
doncs sí,
com abans comentaven aquí
els nostres companys,
hem decidit fer-ho
amb dades de Santa Tecla
com a horari primordial
i el més important
de tot l'any
de Tarragona,
són les festes de Santa Tecla.
Clar,
la nostra associació
va començar
a sentir-se una mica més fort
fa quatre o cinc mesos
i vam començar
a xerrar,
fem reunions per aquí,
reunions per allà
i vam dir,
bueno,
tirem-ho endavant,
tirem-ho endavant.
Van reunir amb més restaurants
i vam dir,
ei,
hem de fer alguna cosa
ja, ja, ja,
el més important
i més important
que hi ha a Tarragona,
Santa Tecla.
i és la nostra presentació
oficial a tots els mèdits,
a la ràdio,
gràcies a l'Ajuntament,
al PIPA,
al Patronat de Turisme,
tota aquesta gent
que ens han recolzat
i ens han ajudat
perquè aquest dia 20,
aquest diumenge proper,
puguem estar al carrer
i presentar
les nostres versions
de la famosa espineta
amb caragolins.
Versions,
fins a 25 versions diferents
d'espineta amb caragolins.
Exacte,
no se'n pensi la gent,
la típica marieta
que vindrà
i sucarà pa allà
amb tots els 25 platets.
Delicat,
no, no, no,
i algunes tradicionals.
Per exemple,
la meva diferent,
és completament freda
i no diré res més,
o sigui,
no és el típic sucet.
Ah, no diràs res més,
no diràs res més.
No diràs res més.
No podem parlar
de les 25,
però doneu-nos
alguna pista
de les que fareu
cadascun de vosaltres.
Joan,
no exacta ni la recepta
que jo sé que és un...
Però ja ho he dit,
que és freda,
ja és un...
Oh, freda, freda,
freda.
Freda, freda.
Una pisteta, va.
Bueno, has de vindre,
has de vindre,
a les 10,
a les 10.
Ja t'ho dic que sí,
però home,
digue'ns alguna cosa.
Aquí està la gràcia.
Cadascú farem lo nostre.
Clar,
el tema és que
com que som 25 restaurants
i els 25 som
de manera diferent de cuinar,
de manera d'avançar,
de diferent tipus de negoci,
doncs cadascú
la interpretarà
de la seva manera,
com més li agradi,
com més li agafi de gust.
O sigui,
ara mateix jo,
per exemple,
vaig pensar,
calent,
calent sí,
però estem encara a finals d'estiu,
encara fa fred,
o sigui,
encara fa calor,
perdó,
llavors dic,
farem un timbal
una mica fred,
doncs farem uns daus de tonyina,
farem uns cargolins,
allò que no ficarem cargolins,
que ficarem cargol bober del gran,
ficarem una mica romesco,
farem un timbalet
una mica xulo,
amb uns pèsols,
farem una mica una cosa xula.
I això jo a casa meva,
fred, eh?
Continuem passant llista.
A veure,
els arcs,
què farà el Carles?
Els arcs sempre
intentem fer,
com dic jo,
agafar la cuina de la iaia,
treure-li la pols
i posar-la al segle XXI
sense cap tipus d'esperància,
tampoc,
que és el que ens agrada fer.
Què hem fet?
Nosaltres el mateix,
a veure l'espineta
d'haver tonyina,
nosaltres en comptes d'amespina,
que és un plat de postguerra total,
doncs ho hem fet amb llom de tonyina,
en comptes del caragol,
amb clòssic i tot,
t'hem descarnat els caragols
perquè no treballis.
Però quin luxe,
per favor.
En comptes de posar-te un tros de pa,
doncs el pa es presenta
amb l'àmina molt fina,
embolcallant
tot el que seria l'espineta,
i bueno,
i el sofregit patata,
sabaital,
anirà exteriorment
i la salseta
ho conjuntarà tot.
Vull dir,
com es diu al cine,
qualsevol parecido
com la realitat
és pura coincidència,
amb els ingredients no,
però amb la presentació sí.
Quin problema,
25,
i tots 25 seran boníssims.
S'ha de vindre amb gana.
25 racions,
ens ho podríem crospir,
no, Francesc?
Home, jo crec que serà una miqueta llarg.
Home, de les 10 a les 12
tens molt d'estona, eh?
Sí, jo crec que sí,
passegem molt i fem gana.
Carrem a jo amunt,
carrem a jo avall.
Què fareu a la Cú?
Nosaltres,
el que farem serà,
per una banda,
fer una,
també amb llom de tonyina,
marcar-ho a la planxa,
no fer-ho molt fet,
perquè dintre estigui,
no dic cru,
però poc fet,
perquè estigui més gustós,
i a banda,
fem una salsa clàssica
que barrejarem
amb una patata,
amb aquest que farem un puré,
amb aquesta salsa,
intentarem,
i també el caragol,
també sense la closca,
intentarem retrobar el gust
de la senyora de caragolins.
Pensem que amb la senyora
potser el més bo
és la patata i la salsa,
doncs aquí,
això intentarem que tingui el mateix gust,
però la tonyina serà un llom,
poc fet,
com més agrada.
Hem pensat pel caragolí,
en una festa així,
en un apat comunitari,
si has d'anar traient
i són caragolins petits,
però vaja,
també hi haurà anar amb caragolins.
Home, jo en el meu cas,
jo vaig a la tradició,
jo, bueno,
aquest estiu vaig tenir l'oportunitat
de comprar unes tonyines molt maques
aquí a Torra d'Embarra,
gràcies a l'amic Àlex,
de la Riera,
de l'estrany de la Riera,
de Gaia del Molsum,
i doncs vaig fer tots els lloms
i tot això,
i em va quedar l'espina,
i vaig pensar, ostres,
diríem fer espineta, no?
I doncs sí,
la vaig posar amb sal
i vaig pensar,
bueno,
la primera vegada que ho feia,
també,
i la vaig posar a la nevera
i la vaig deixar.
I ara, doncs,
que va sortir aquesta iniciativa,
doncs vaig treure l'apols,
diguem-ne,
d'aquesta espineta
que tenia a la nevera,
que tampoc ha estat un mes,
un mes i alguna cosa amb sal,
i, bueno,
he vist que sí,
que ha quedat bé,
doncs jo vaig a la tradició,
a més amb caragolins,
també,
perquè, doncs,
m'ha costat de trobar,
però ja tinc els caragolins,
i l'única nota que hi poso
de Santa Tecla
és el chartres.
Què, ho poses al sofregit,
potser?
La farem amb chartres.
Sí, sí, sí,
farem amb l'espineta tradicional,
però hi afegirem el chartres
com a cosa de Santa Tecla,
com a cosa diferent.
Clar,
ja heu fet les proves,
lògicament,
això és com la núvia
que li fa la prova del pentinat
abans de casar-se,
i jo no sé si,
és que és un moment molt especial,
vosaltres,
perquè sou professionals,
però els que ho veiem des de fora
i ens agrada la cuina,
dius,
home,
aquell moment en què dius,
a què he de canviar això?
Perquè a priori em semblava que ve,
però no acaba de coellar,
no amb sorrodó.
Heu fet moltes proves
abans d'arribar a cadascun dels plats?
Sí,
home,
sí,
evidentment que sí,
i sobretot no només proves
del propi plat,
sinó que nosaltres als arts
ens vam plantejar
fer tres o quatre coses,
les vam fer les tres o quatre,
i la que més ens va agradar,
no direm que totes ens van agradar,
a algú va sortir un xurro,
però tothom que experimenta
alguna cosa no t'agrada.
Evidentment,
llavors no la vens,
no la poses al públic.
La que més ens va agradar,
aquesta per dos rons,
un per innovador
i dos per còmode,
no hem de perdre de vista també,
que estem al carrer
el que deies tu abans,
i se li ha de fer la gent còmode,
la gent ha de poder anar
d'un cantó a l'altre,
tot i que hi haurà taules i cadires,
la gent es podrà seure.
La beguda també,
la beguda,
el plat.
Tu has dit,
menció especial,
vermut i zaguirre,
cervesa,
rosita,
Tarragona,
estan amb nosaltres,
ens apoyen,
han estat,
estaran allà,
com funcionarà això,
com s'haurà de pagar,
com funcionarà.
Estareu instal·lats allà,
a la plaça de les Cols
i els porxos,
del carrer Marceria.
Molt bé.
Jo arribo el diumenge,
a les 10 del matí,
la primera,
ja em poso a la cua.
Carrer Major Amunt.
Molt bé,
i el que he de fer
és comprar un tiquet
d'un preu absolutament simbòlic,
pensem que estem parlant
de lloms de tonyina
i coses d'aquestes,
eh?
Dos euros,
per dos euros
ja tinc el meu tastet
de l'espineta.
Un tastet,
dos euros
és el nostre cost,
és el que es costa.
Vull dir,
si ho venem tot,
no perdrem res.
Amb aquesta idea anem.
Hi haurà un puesto
on vendre,
és a dir,
els buit arcs
del carrer Marceria
estaran els restaurants.
Al davant,
on està la font,
a les escalades
de la catedral,
és on estarà la beguda.
Hi haurà una
rosita íborí
i la venda
de samarretes.
I,
diguem,
com ho expliquem això?
A l'últim arc...
A l'altre cantó,
l'últim arc,
si transites,
doncs,
direcció cap a la plaça
al fòrum,
el darrer arc,
el que no queda tocant
al carrer Marceria
i a la lateral,
és on es vendrà el tiquet.
El dos més un,
perquè l'un és la beguda
i el dos és la tapa.
Perfecte.
Compro el tiquet
i aleshores vaig de...
La samarreta a les 6 euros.
Parlem de les samarretes,
efectivament.
Aquí, aquí.
I no parlem d'oïdes,
perquè cadascun dels nostres convidats
porta cadascuna
de les 3 samarretes
que heu editat,
que són molt xules.
Estan molt bé,
la veritat és que són molt boniques,
són un disseny molt xulo.
Jo comentava,
i ho sento molt,
que m'agradava més
la que portava el Quintín
i el Joan,
per tema de colors, eh?
No, és la perxa.
Bueno.
La perxa conta també, no?
La perxa conta.
Albert, aquest verd,
aquest verd s'assembla als teus ulls.
I jo vestit...
Albert afavoreix,
és veritat.
I jo vestit perdo molt,
de la veritat.
en el pack d'aquesta festa.
No, però heu editat
unes samarretes que,
per exemple,
la que porta el Joan
és
T'estimo, te quiero,
I love you per alta.
És aquesta estimació
cap al barri,
de color verd,
amb les lletres de color blanc.
Digues.
És important una cosa,
com veuràs,
la samarreta no posa
associació de restaurants.
És el que us anava a dir.
Jo quan sabia que dius,
home, samarretes,
és bonic perquè vols
recolzar l'entitat,
però clar,
posar-te una samarreta
que posi associació,
dic, mira,
vens d'una prova de bicicletada
o així.
que el que hem de vendre
és el barri, no?
Estimem la part alta
i creiem que a Tarrona
hi ha molta gent
que estima la part alta, no?
És el missatge.
És a dir, està clar.
Són samarretes de la part alta.
Per què no descrius la teva?
A veure, jo porto una samarreta
que porta tres.
El nostre logo
és el logo central
que posa
és el rossetó de la catedral
i a l'interior del rossetó
posa part alta
i està
flanquejada
per dos tipus rossetons
de més on posa
que estimem la part alta.
Estimo i l'obvio la part alta.
I el que en importa
ja sabeu, el negre va molt bé
un casament, un enterrament
tenia alguna peça així
sempre va bé a casa.
La teva ens la pots descriure?
El missatge sempre és el mateix, eh?
La nostra és una...
La part alta, negra.
I amb el mateix test
amb l'estimo i l'obvio...
Amb una mà que...
Sí, com una postal, no?
Sí, com una postal.
Com una postal que agafa aquesta tarda, no?
Aquestes samarretes
vull que cada any
anirem com...
l'any que ve
en farem una altra.
Vull dir,
jo crec que això,
si funciona,
serà com una samarreta més que...
Teniu totes les talles?
Sí.
Tenen 10 talles diferents
de cada una de les 3
versions.
Home i dona, eh?
Home i dona.
I la de dona,
que és en talladeta.
Home, dona i nen.
Home, dona i nen.
I per quin preu la vendrem?
6 euros.
6 euros?
Suposo que la gent s'animarà
i vendrem totes les samarretes
perquè aquest preu
és bastant popular.
És un preu que hem decidit
com el menjar i la beguda,
que és a 2 euros de menjar.
1 euro la beguda,
doncs la samarreta
no podíem picar molt alt
de fer 10 o 12
com fa normalment la gent.
Per tant, el diumenge
feta de maneres inversemblants,
em preco un vermut i zaguirre,
una rosita
i em compro una samarreta.
Ja m'hi firat, doncs,
el diumenge.
I després cap a la 1
te'n vas a veure
els castells de la plaça La Font.
Aquest és el missatge,
que aquell diumenge
cap al mig dia a la 1
hi ha els castells
de la plaça La Font.
Que la gent controli l'horari
a l'hora del tas, no?
Perquè si comencen els castells
això ho fareu a partir de les 10
però posaré un límit d'hora.
No podeu estar allà tot el dia.
El límit serà...
Quan s'acabin,
quan s'acabin les sessions...
Ojalà...
Bueno, no sé si ojalà o no...
Són 2.500, no sé.
Però a les 11 estem tots
a casa nostra.
Vol dir que ha hagut afluència,
vol dir que ens ho hem passat bé,
vol dir que ha sigut un èxit.
Que al final el que volem fixar
és tornar-lo als preus.
Jo crec que és la imatge
que nosaltres no som
una entitat
amb ànim de lucre
i sobretot
qualsevol cosa
que es reculli
amb les nostres accions
reverteix sobre la pròpia associació
que ho farà servir
per tornar a muntar
un altassarau
quan?
A Carnaval.
A Sant Magí
i de l'any que ve.
No ho sé.
Encara no ho sabem.
Sí, perquè hi ha un calendari
festiu molt amplia a Tarragona.
Exactament, però és que revertirà
amb això.
Vull dir,
això no anirà després.
Quan ha sortit 25 parts
i llavors cadascú
al seu tema.
No, no para nada.
Al revés,
vull dir,
editarem una guia,
una guia de restaurants
de la part alta
que sortirà en breu.
Vull dir,
ens gastem els calés
en aquestes coses,
en fer barri
i en moure una miqueta
la truita,
en fer bullir l'olla.
Lo de la guia
encara no està físicament,
però sí que és important.
És un projecte que teniu, no?
Sí, sí, és un projecte.
Vull dir,
pensa que
hem treballat molt.
Està allà,
vull dir,
està quasi,
quasi per entrar a impremta allà.
Aquesta guia
el que farem
és que tindrà uns descomptes.
Serà una guia gratuïta
i nosaltres el que farem
serà
quan una persona
vingui 5 vegades
a qualsevol local
dels nostres,
tindrà un descompte.
Vull dir,
de manera,
buscant això,
que la gent
es quedi a la part alta,
vagi de local en local
i al final
els calés
que treurem
els gastarem
amb això,
vull dir,
amb promocionar-nos
d'aquesta forma.
Si una persona
té 20 euros
de descompte
amb un sopar
o amb un dinar,
està molt bé, no?
En una situació
econòmica difícil
com la que estem ara,
la postura generalment,
no en restauració,
sinó en tot,
més intel·ligent,
és unificar esforços
perquè individualment
acabes en un reconet
queixant-te de tot.
d'aquesta manera
potser era el moment
en què havíeu de fer
aquesta entitat.
No ho sé,
dic jo.
Home,
ha sigut molt més receptiva
la gent,
tot hem de ser clars.
La primera conversa
que vam tindre
va ser molt clara.
El moment és aquest,
és ara o ara,
però m'agradaria veure
i jo suposo
que amb les coses
que es faran,
si d'aquí dos anys,
d'aquí tres anys
tornem a estar tots
una miqueta més
amb el pit unflat,
no?
Una miqueta més
tranquils
i no vam d'anar
a mirar la compta
al banc
cada dues setmanes
jo crec que això
seguirà funcionant
perquè
hi ha il·lusió
i sobretot
jo crec que en moments
d'aquestos
que peten crues
per tot arreu
és el moment de la il·lusió
és que sense il·lusió
anem tots a fer punyetes
no ens pot parar la màquina
és el moment de la il·lusió
del fer coses
de vinga,
anem-hi,
anem-hi,
no?
És aquesta la història
i si no ho fotem així
malament rai,
vull dir...
És que hi ha exemples
amb el francès l'any passat
que es va fer
el tema del Dixi
i la degustació de vins
i el menjar
hi ha cites,
hi ha moments que individualment
o dos o tres establiments
d'una manera
diguem-ne
no tan organitzada
i hi ha un potencial
amb aquestes cites
del calendari festiu
a Tarragona
que a vegades dius
oi,
com estem
doncs
perdent recursos
perquè no ens posem d'acord
perquè no
d'aquesta manera
jo crec que tots guanyarem
vosaltres d'una banda
que com bé deies
sou professionals
teniu un negoci
que tira endavant
i nosaltres
com a gent
que volem gaudir
de coses ben fetes,
no?
De tota manera
és molt fàcil
i tu pensa
ara ja arriben els bolets
no?
Si tots féssim un menú
de bolets
ara no ho farem aquest any
però que l'any que ve
segur que m'entrem
fem el pla de la seu
una cosa de bolets
per exemple
imagina't
o què sé jo
o arriben
les faves
o és a dir
amb la cuina de temporada
durant tot l'any
tenint productes
seria molt fàcil
enviar aquest missatge
a la gent
no?
No, no
l'associació
fa un menú
tal
o surt al carrer
o dona tapes
o tal
vull dir
jo crec que és molt fàcil
són ganes
són ganes de treballar
i que la gent
dona a conèixer
des de la nostra modèstia
tots els productes
d'una increïble qualitat
que hi ha
no només a Tarragona
sinó al camp de Tarragona
i la província de Tarragona
té una quantitat de productes
amb denunció d'origen
boníssims
vull dir
i no els coneixem
a vegades apareixen més coses
però és que tampoc ningú
ens ho posa davant de la porta
ningú ens ho fa tastar
ningú ens ho dona
ningú ens ho explica
moltes vegades
jo crec que la nostra associació
és una via
perquè aquell senyor
que habitem
fa uns préssecs espectaculars
pugui aquí dalt un dia
a la plaça del Fòrum
al pla de la Seu
a la plaça del Fòrum
on sigui
i muntem una degustació
dels presses
aquest bon home
i tothom veiem
ostres
quin tros de préssec
i quina cosa més xula
i això dius que es fa
a la província de Tarragona
jo crec que ha de ser
un enllaç
per aquestes coses
és dinamitzadora
d'altres sectors
Francesc
quant de temps
reivindicant
que els professionals
es reunissin
d'una manera format
amb l'associacionisme
per desgràcia
a Catalunya costa una miqueta
segons quines temes
i mira que tenim tradició
però
de moment
s'està tirant endavant
i força bé
a veure com quallarà
i a veure la gent
com respondrà
però jo crec que molt bé
jo crec que la Paralta
té una tradició
gastronòmica important
ja dintre de la ciutat
i crec que és un marc increïble
l'únic que fa una miqueta
de demanda
és que és pujadeta
però doncs bueno
vull dir
el que diuen
que a Tarragona
no hi ha pujades
i el tema d'aparcar
i tot això
que a poc a poc
suposo que s'hi ha solucionat
això ho hem de reivindicar
també
això també
del tema de pujades i baixades
no n'hi ha
no n'hi ha
sí però
els que estem a dalt de tot
més amunt de la catedral
o darrere de la catedral
hi ha gent de Tarragona
que no ens coneix
que no ha vingut mai
al nostre carrer
o al nostre local
o al nostre restaurant
o sigui
això la gent
ha de patenar
costa d'entendre
però és cert
aquí és on entren
les entitats
que parlàvem abans
si ens ajuda d'entitats
perquè a veure
nosaltres no ens podem posar
a equipar
a la fabrica
tot el tema
de fer PEA tonal
tota la part alta
tot això
vosaltres sou una part implicada
sens dubte
això pot estar molt bé
però hi ha d'haver
unes alternatives
hi ha d'haver uns pàrquings
hi ha d'haver un transport públic
hi ha d'haver una part PEA tonal
sense un pàrquing disuessori
a prop gran i gratuït
no ho ha fet cap lloc d'Espanya
nosaltres serem els primers
tampoc ho ha de ser
s'ha de muntar aquest rotllo així
si no malament
se us ha girat feina
entrant en aquest tema
ja se us ha girat feina
per cert
per acabar
abans ho parlàvem
aquí ha pujat més
el preu del món mundial
dels aliments
del menjar a Tarragona
vosaltres ho heu notat això?
perquè això a vegades
es nota a les estadístiques
però l'hem de comprar
a la factura de cada mes
i a la carta
el client no
però vosaltres
a l'hora de comprar
ho heu notat?
vosaltres que compreu a l'engròs
i així?
la situació és la que és
m'assembla que ningú
ho ha revertit
en una de les seves pròpies cartes
si no
perds una mica de marge
o algun marge
i fas el que pots
perquè li has de posar fàcil
a la gent
que vingui a veure't també
us deixem anar
que teniu molta feina
entre altres coses
preparar totes aquestes racions
d'espineta amb caragolins
la cita
el proper diumenge
a partir de les 10 de la nit
plaça de l'Escolz
del matí
del matí
clar
jo ja us portava a sopar
del matí
del matí
per alguns pot ser la nit
els que hagin empalmat
tota la nit
quin tinc
Joan Carles
moltíssimes gràcies
i enhorabona
gràcies
per aquesta iniciativa
Francesc
que ens retrobem
el dia de la Mercè
els Pilar són més tard
pots venir a les 11
a la ràdio
sí dona
clar que sí
clar que sí
com sempre
és que és fidel
és que aquest home
és fantàstic
moltíssimes gràcies
i bona festa
gràcies
bona festa