.
Teresa León, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem molt ben acompanyats avui,
representants de col·lectius silenciosos,
fent la seva feina dia a dia,
però que quan toca també saben imposar la seva veu.
Ens acompanya d'una banda Jaume Marí,
president de la Federació Ecom de Discapacitats de Tarragona.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Benvingut, Tomàs Amorós, president de l'Associació de Pàrkinson
de les Comarques de Tarragona.
Bon dia, Tomàs.
Hola, bon dia.
I saludem Ferran Roca,
és president d'Acció Cívica Antibarreres Socials del Camp de Tarragona.
Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Clar, la pregunta així com molt evident seria
com viuen les persones que tenen algun tipus de discapacitat
al que és la cultura a la ciutat de Tarragona.
I clar, el primer,
els que no tenim aquest tipus de dificultat que ens ve al cap,
és dir, home, doncs, còmodament no,
perquè fins i tot des dels representants institucionals,
i en aquests micròfons ho han reconegut moltes vegades,
és un aspecte en què, i no aquí a Tarragona, en general,
no s'ha tingut tota l'atenció que caldria
i les ciutats encara, i la nostra també,
està plena d'entrebancs per a les persones
que tenen algun tipus de discapacitat.
Per tant, hi ha els accessos, m'imagino que són difícils, no?
Comencem per aquí, us sembla?
Sí, sí.
Perquè si no pots arribar al lloc on es fa la cosa,
no pots valorar-la, no?
Què et sembla?
El Ferran, vas amb cadira de rodes.
Sí.
I fas una vida absolutament normalitzada,
ets una persona molt activa, tinc entès,
però hi ha moltes persones que no porten aquesta activitat
i que es deuen trobar amb moltíssimes dificultats, no?
Inclús la gent que porta una activitat
s'hi troba amb aquestes dificultats.
Nosaltres, des de CAPS, Acció Cívic, Antibarreres Socials,
ja no volem lluitar amb la qüestió de barreres físiques,
barreres arquitectòniques,
sinó volem lluitar amb la qüestió de barreres socials.
Per nosaltres, la barrera física és una realització de la barrera social.
En el moment que la barrera social deixi d'existir,
la barrera física s'eliminarà.
Com ho fem?
Doncs amb una presència activa.
Directament, no cal dir
volem arribar allí, volem anar a aquest lloc,
volem anar a aquest lloc,
sinó presentar-nos a aquell lloc.
Si hi ha un acte cultural,
com poden ser les festes de Santa Decla,
participar directament amb les festes.
Si hi ha una exposició,
participar directament d'aquesta exposició.
Quan arribem,
quan s'aveuen realment les dificultats que hi ha,
és l'única manera possible de ficar solucions o ficar remeis.
Jo, Ferran, entenc que el que m'estàs dient,
i si m'equivoco,
em rectifiques, només faltaria,
i trobo un punt molt interessant de dir
a veure,
no fem com a moltes coses,
programes per dones,
programes per nens,
programes per la comunitat gai,
programes per les persones discapacitades,
és a dir,
fem coses i que vingui tothom.
Clar,
nosaltres des de l'associació,
aquesta paraula d'integració de persones amb discapacitat
ens sona una mica,
es fa servir,
i actualment és així,
hi ha d'haver una integració,
però no pensem que ens tinguem d'integrar
en una societat d'on ja formem part.
Creus que és una mica paternalista,
això?
No,
crec que és una mica erroni,
ja no des d'un nivell paternalisme,
sinó d'una visió errònea.
Formem part d'un col·lectiu,
formem part d'una societat,
llavors estem integrats en aquesta societat
des del principi,
i el que hem de tenir és més acte,
més acte de presència,
més activitat,
hem d'estar més units
a tot el que es pugui fer a la ciutat.
Jo no sé vosaltres,
però a mi m'està fent pensar
moltíssimes coses,
ja estic repassant una miqueta,
diguem-ne,
l'escenari d'aquesta ciutat
o de qualsevol.
Jo no tinc present
persones que estiguin discapacitades
físicament,
en aquest cas,
dins de l'arc de representants polítics,
per exemple.
Sí, existeixen...
No, no, aquí,
immediatament.
En molts àmbits n'hi ha molt pocs,
no?
Sí, però també podria ficar l'exemple
de, per exemple,
una de les empreses més fortes
d'aquest país,
és l'empresa,
l'Organitzación 11,
i és una persona,
una empresa dirigida
per persones
totalment amb discapacitat.
La pròpia responsable
aquí de Tarragona,
Juani,
Fan i Fuentes, eh?
No, no,
però a nivell nacional
la direcció
i tot el que es porta
ho porten persones
amb discapacitats.
Però va néixer justament,
eh?,
per poder consolidar
un espai de treball
i de sociabilització
de persones amb discapacitats.
I et demostra
la força i potència
que tenen aquestes persones
en realitzar el seu treball,
sigui el que sigui.
Jaume,
doncs el nom d'això.
Sí, sí,
però el Ferran,
la veritat és que jo penso
que ell,
com que ho viu
en primera persona,
doncs jo penso
que és la persona indicada
per poder parlar
d'aquests temes,
però jo estic,
a mi m'agrada molt
quan parla el Ferran
del tema
que no,
el tema d'integració
és una paraula
que es va inventar
i es va utilitzar
per dir una cosa
que no existeix,
que és que hi ha persones
que ja estan
dins de la societat,
és el que deia ell,
ja són de la societat
i potser
la paraula d'integració
el que fa és encara
posar aquesta distància,
entre les persones
que són discapacitades
i les que no ho són.
Per tant,
jo penso
que la normalització
arribarà
quan,
jo poso un exemple
que és que
hi ha molta gent
que no pensa
en què
en que una,
en l'activitat diària,
doncs una actuació seva
pot fer
que una persona
amb discapacitat
doncs no pugui
tenir la seva
normal desenvolupament,
no?
per exemple,
aparcar
davant d'una rampa
o tenir alguna...
Clar,
però és una qüestió
de filosofia,
de pensar,
de tenir aquesta idea
que hi ha persones
que necessiten
algun recurs
que nosaltres
li podem,
d'alguna manera
o altra,
li podem troncar,
no?
I amb això
ja estic d'acord.
És una qüestió
de mentalització,
és una qüestió
de formació,
de formació
en les escoles,
de sensibilització
en les escoles,
de pensar
que la societat
som tots,
no?
Som tot el col·lectiu
que deies tu i Holanda
i molts més,
no?
Possiblement
no hi hauria
manera
d'enumerar-los tots.
I bé,
jo des de la posició
de la Federació Com,
on també està
integrada
a CAPS
i també està
integrada
doncs a
la Parkinson,
doncs jo he de dir
que nosaltres
treballem
no només
per aquesta qüestió
d'integració,
intentar veure
on són les barreres
i intentar solucionar-les,
sinó
d'aquesta
necessària
formació,
d'aquesta
necessària
informació
a la gent
que pensin
que existeix
gent
que és diferent
i que per tant
hem de tenir-ho en compte.
M'ho has deixat
fantàsticament bé
per donar la paràbola
a Tomàs.
Aquesta setmana
ens visitava
un company teu
de l'associació
Joan Mora
que li han aplicat
una operació
d'electrodes
que ha fet
que guanyi molt
en qualitat de vida.
va explicar una cosa
clar, és que vosaltres
parleu de coses
molt evidents
però que fins que no
te les diuen
no hi pares
compte.
I li diem
Joan, la teva vida
diu, no, no,
si el meu problema
és que potser
i explicava un cas
que estava comprant
en un gran centre
comercial
que de cop i volta
va tenir un brot
que el va paralitzar
i els cotxes
pitant borratxo
i clar,
m'ho estava explicant
i m'estava esgarrifant
el dramatisme
d'aquella persona
que en aquell moment
no pot controlar
el seu cos
que li agafa
enmig del carrer
i que el seu entorn
tret d'una senyora
que no pateixi
que el meu pare
té Parkinson
i identifico
els símptomes
jo l'ajudo
però la resta de gent
que al cap i a la fi
estaven comprant
es veu que li van muntar
un número impressionant
jo, Tomàs
clar, quan el Jaume
diu
les barreres socials
realment
és per aquí
per on hem de començar
i potser no
fer tants programes
d'integració
Sí, sí
jo crec que
com ha dit molt bé Ferran
el primer
hauria de ser
la barrer social
casos com aquests
n'hi ha diversos
al Joan
i li han passat
multituds
perquè és un home
que és molt actiu
una persona
que té el Parkinson
és molt activa
Ho he explicat
perquè ho va explicar
ell per antena
si no
no ho hagués explicat
Sí, sí
vull dir
un home
que té el Parkinson
és molt actiu
i si quan t'agafes
el brot aquest
que tens la baixada
o que perds
la mobilitat necessària
després que és
l'estat off
que diuen ells
que tuven la malaltia
després això repercuteix
en que
quan la gent
no t'ajuda
vull dir
hi ha un altre cas
Ai, a sobre
passes
i hi ha gent
que s'ofeni
i et munten uns números
que dius
anar al Congrés
Espanyol
de la Federació Espanyola
de Parkinson
i estar esperant
un taxi
i davant d'un quartel
de la Policia Nacional
que això encara és més greu
i anar al policia
de la porta
i fer el marxar
del banc
que estava sentat
a esperar
el taxi
i a la tercera vegada
que hi va anar
li va dir
que o marxava del banc
o el tancava
que el detenia
i dius
i estava
clavat
que no et pots bellugar
és que no pots fer res
no pots fer res
i a mi el primer cas
que em van explicar
d'aquests
que va ser un any
el dia mundial
del Parkinson
que ho va explicar
a més
una persona
que era viuda
malauradament
i el seu marit
que anava
pel carrer
i li va agafar
l'obrot
de l'of
i la gent
insultant-lo
de borratxo
de droga
de tot el món
la seva dona
detrás d'ell
plorant
i la gent
sense fer cas
i se'ls van deixar allí
per tant
això de la integració
jo crec que el punt
de partida
que ha fet el Ferran
és entre
descartem la paraula
integració
busquem altres paraules
que puguin dibuixar
una miqueta més
que és el que cal
no?
jo crec que la paraula
actualment
se fa servir
i és la paraula
que entén tothom
no cal
hi ha molta gent
que la persona
amb discapacitat
di continuar dient
minus vàlid
no cal corregir-li
el vocabulari
com tal
sabem del que estem parlant
ja és interessant
entre nosaltres
sí que ja busquem
un vocabulari
més agradable
o més tècnic
però la gent
a mi encara
la gent del poble
que em diu
l'esgarrat
un esgarradet meu
i m'ho diuen
en carinyo
i no m'ho fent
perquè entenc realment
el que estan dient
el que sí que buscaria
seria la solució
és la
informar
informar la gent
donar coneixements
ensenyar-los
actualment
com que hi ha
molta integració
de persones
amb discapacitat
de nens
amb discapacitats
a escoles
entre cometes
diguem
normals
la resta de nens
aprenen
a conviure
amb les persones
amb discapacitat
i aprenen
a conèixer-ho
i llavors
saben
quan han d'ajudar
quan no han d'ajudar
sabran el dia de demà
si aquest noi
que té Parkinson
i es queda
amb aquest estat
sabran com actuar
davant d'això
o inclús
la gent que anem
amb cadira de rodes
que és el que més sabeu
que és allò que dius
es veu clarament
que té una discapacitat
molta gent
també a ajudar
sense cap necessitat
inclús no et diuen
vol que t'ajudi
t'agafen la cadira
i t'espenyen
i això et pot provocar
des de caure
a enganxar-te a les mans
i ho fan amb tota la bona voluntat
però s'hi falta
aquesta informació
doncs les noves generacions
com que ja hauran conviscut
directament a les escoles
o als instituts
o a les feines
amb gent
amb problemàtica
doncs
ho faran d'una manera
esperem
que ho facin
d'una manera
molt més natural
tot i les dificultats
com a col·lectius
creieu que
teniu prou feina
amb el que teniu
que no és poc
que us podeu il·lusionar
per un projecte
com el de
el de Tarragona
capital de la cultura europea
és a dir
es poden
anar a parlar
amb els músics
convenis amb els músics
en diferents entitats
culturals i socials
de la ciutat
els comerciants
els botiguers
vosaltres afortunadament
per defensar uns drets
esteu organitzats
com a col·lectiu organitzat
teniu un paper
en aquest projecte?
creieu que teniu
un paper important?
jo només vull dir una cosa
jo conec el Ferran
des de fa temps
i penso que
aquesta gent
que ja ho deia
té una facilitat
per apuntar-se
a fer coses
i quan les fan
les fan amb ganes
que això
a vegades
és el que li fa falta
a l'altre col·lectiu
que no té problemes
creieu que és cert això?
aquesta motivació
que hi ha una motivació
superior a la resta
de la ciutadania?
també té la seva lògica
es diu
des de la psicologia
i des d'altres ciències
es diu que
la persona
que té dificultat
i en general
és la persona
que
doncs
és més activa
per poder
convalidar aquesta
per poder
tenir
una
una
un altre
contrapès
aquest contrapès
també hi ha moltes persones
pobra Teresa
disculpa Jaume
ja ho tens Teresa
quin mal rato
que ha passat
pobra dona
ho es pensava
que el tenia fora
doncs sí
deia això
deia que
per exemple
en el meu cas
doncs
el moment
en què tu tens
un
un fill
amb paràlisi cerebral
doncs
al començament
possiblement
existeix
una època
de frustració
una època
de depressió
però en el moment
en què
arrenques
doncs
comences a mirar
a veure quina és la solució
on està
i després hi ha etapes
diferents passes
per diferents etapes
i una de les que passes
que és l'última
i que jo suposo
que la tindrem
fins que
fins que
ens posin en una caixa
és aquesta
és de
no només buscar
la solució
del teu problema
sinó buscar
la solució
dels problemes
que són
afins
i aquest és la
i ens apuntem
a un bombarder
jo crec
soc de
ahir
o abans d'ahir
em va escriure
un correu
una persona
que està
en recerca
a la UOC
i em deia
és que és estrany
perquè jo
hi he escrit
a molta gent
i com és
que m'has contestat
molt ràpid
i dic
és que nosaltres
s'apuntem a tot
realment
estan fent
un programa
de recerca
sobre paràlisi cerebral
des de la
Universitat Oberta
de Catalunya
i ens van escriure
un correu
per a veure
si volíem participar
i vaig dir
que comencessin
a donar informació
que ja veuríem
no sabíem si se'n sortirien
però que apuntar-nos
ens hi portaria
en general
sou col·lectius
més actius
i no tan apàtics
com la resta de la societat
que d'entrada
no està associada
es viu més individualment
segurament també
és que teniu més capacitat
per una problemàtica comú
de trobar-vos
de fet
també a nosaltres
ja som
els que hi organitzem
actes
ja sigui
de tipus
cultural
de tot aquest àmbit
pels nostres associats
perquè si no
per si sols
tampoc ja no
van
no assisteix
no els hi costa molt
sortir
molt també potser
és per allò de dir
què em diran
o com me veuen
o com me miren
i com te trobes
a veure en situacions
com el que m'ha explicat abans
clar
molts ja s'arraconen
i després
no van als actes
que s'organitzen
ja sigui de l'àmbit
que siguin
i després tu
ja com a associació
què fas
ho organitzes tu
i després ja tot en grup
i ja
és una altra
és una altra manera
de veure les coses
i d'anar
tot i que també
t'has de mirar molt
el que organitzes
a on i com
perquè tu pots organitzar
uns valls regionals
de no sé què
i després resulta
que potser no hi pots accedir
o hi ha una quantitat
de gent
que no pot accedir
després t'ho has de replantejar
o pots fer
es busca un espai a dient
que pugui anar-hi tothom
o inclús
també fem sortides
fem dinars
fem coses d'estes
perquè el col·lectiu
se familiaritza
i estiguin tots junts
i es parlin
però clar
t'has de buscar bé
on vas en aquell dinar
jo penso que
amb el tema
que ens ocupa avui
de la capitalitat
de Tarragona
cultural
jo crec que
nosaltres
com a col·lectiu
segur que
de fet
ha començat
hi ha un procés
de poder marxar
la màquina
en el moment
en què veus
a on lloc has anat
Teresa
que col·labora
ja vinga va
anem-hi
i és que he de dir
que el Jaume
no el coneixia personalment
però és que em va agradar tant
perquè
sense veure-li la cara
ja notes que és una persona
que té ganes de treballar
i costa molt
el gasto
gràcies
ja veig que teniu
el document
teniu el document
a mitges ja
només arribar a la ràdio
però així és veritat
que de seguida
som capaços
de buscar
quina és l'oportunitat
que es dona
al tema
i ara
estàvem parlant
abans fora
i ja
comencem
a cobrar
de quina manera
també nosaltres
fem visibles
amb actes
com aquest
i penso que a més a més
per raons
perquè potser
també dins de Catalunya
el moviment associatiu
ha sigut sempre un exemple
per la resta d'Espanya
i per la resta d'estrangers
ni que nosaltres
som molt crítics
amb el tema
i ara
tots els que estem aquí
a la taula
que som d'entitats associatives
diem
que ens costa molt
d'arrestar
totes les nostres socis
i que
això que deia abans
el Tomàs
que tens que estar molt al tant
amb què organitzis i com
perquè la gent et segueixi
però sí que és cert
que som un exemple
i amb això
doncs he de dir
que possiblement
el tema
d'un event
com aquest a Tarragona
doncs
per nosaltres
seria una bona oportunitat
home
sí digues Ferran
perdona m'agradaria afegir
per exemple
el col·lectiu
de Paràlisi Cerebral
no és que estigui disposat
a col·laborar
amb el que és la cultura
el 2016
sinó que
estan integrats
totalment
amb l'aspecte cultural
aquí a Tarragona
inclús
de manera participativa
perquè fan
unes obres de teatre
el Metropol
a més a més
el Metropol
era un luxe
veure el Metropol
ple de gent
amb una obra
al banc
perfecta
era boníssima
jo mateix
vaig portar ma filla
té 5 anys
i va veure l'obra
la va entendre
i li va encantar
i llavors
ja participen
d'una manera activa
a la cultura
de la ciutat
i doncs
si ha de ser
capital cultural
doncs
nosaltres
hi hem d'estar presents
el que passa
és que si em permeteu
i com sempre
tenim 3 minuts i mig
cultura
i sempre ens agrada
dir-ho en aquest espai
cultura no és
només teatre
no és només música
no és només cinema
cultura és una manera
de viure
i de pensar
i d'una imatge
que ha d'oferir la ciutat
probablement
entre molts valors
que poden passar
des de les infraestructures
un dels valors
o un dels patrimonis
més importants
que podríem presentar
és tenir tots plegats
la capacitat
de presentar
una societat
normalitzada
en aquest sentit
i allò
el típic anunci
d'helicòpter
que està tota la gent
de la ciutat allò
rotllo Coca-Cola
m'enteneu
i que allà hi hagi tothom
un nen
una nena
de la muntanyeta
un de la vostra associació
que allà estigués tothom
imatge bucòlica
d'acord
però aquest concepte
que cultura és tota la manera
com una societat
sap gestionar
i sap cuidar
un dels altres
probablement
sigui un dels actius
culturals
més importants
que hauríem d'assolir
no?
No sé
Sí, jo penso
que aquesta
aquesta mescla
aquesta fotografia
que estaves fent tu
jo penso que és la ideal
i que l'han pensat tots
perquè jo crec
que tothom ha pensat
que aquesta és
la imatge
ideal
per al tema
el tema de
com deies
del teatre
i el teatre
del centre de paràlis
el veig també
com una oportunitat
nosaltres
amb el teatre
el que hem fet
ha sigut sensibilit
hem anat a les escoles
hem explicat
com fer amb el teatre
com es feia l'activitat
com es feia l'activitat
des de darrere
i després
hem convidat
a totes les escoles
a veure l'obra de teatre
això
fa una miqueta
allò que dèiem abans
amb el Ferran
i amb el Tomàs
de sensibilitzar
però també mentalitzar
també
que
que no sigui
que al final
t'agafin la cadira de rodes
ells ja saben
ells ja comencen
a entendre
què és allò
i que allò
tampoc és un gran drama
allò simplement
és una realitat
i l'han de conèixer
i punt
i s'ha acabat
aquesta fotografia
que has dit
a mi m'ha vingut present
actualment
ara ràpid
quan has parlat
de la fotografia
des de l'Ajuntament
de Tarragona
des de l'any 91
fem el Festa per a Tothom
que és integració
amb l'amic Romà Soler
penseu que
la
la samarreta
que sempre portem
el dibuix
de la samarreta
que ja fa anys
que portem
és un correfoc
amb el que hi ha
tot tipus de persones
i una de les persones
va amb una cadira de rodes
com a símbol
però és aquesta imatge
d'un correfoc
amb tot tipus de persones
i el lema
és Festa per a Tothom
no integració
de persones
no
Festa per a Tothom
i quan has dit
aquesta fotografia
m'ha vingut la imatge
de la samarreta
que cada any
portem
als que fem
la festa
la que jo he fet
era una mica
Coca-Cola
fem-la més local
més folclòrica
i ens quedem
amb la de la samarreta
de la festa
per a Tothom
45 segons
només
Tomàs
sí
jo crec que també
des dels nostres col·lectius
hauríem de treballar més
en sensibilitzar
les persones
però clar
arriba un moment
que no arribés a tot arreu
perquè som
poca gent
i tenim molta feina
en el nostre col·lectiu
com per després
poder anar
a sensibilització
el que passa
que
avui
com podem veure aquí
a Radio Tarragona
o a Tarragona Ràdio
tenim una oportunitat
i que necessitaríem
moltes més
com als diaris
com a tot arreu
perquè és que
nosaltres sols
no ens sortirem
el mes vinent
feu el dia
mundial del Parkinson
ja en parlarem
perquè a més
esteu fent un munt
de xerrades
i conferències
doncs tenim una cita
haurem de parlar
i també
de la capitalitat
de la cultura europea
perquè com que estan disposats
jo crec que ens haurem d'anar
retrobant tots plegats
moltíssimes gràcies
Teresa Jaume
Tomàs Ferran
fins la propera
adeu-siau
οποia no reasoning
ja
un esp circuit
tot
del
va
sao
tot
tot
les
entusi
tot
tot
d'o vacation
ガ
ja
tot
vedo