Cinta d'Aufí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fa un any, des d'aquest espai, Cinta d'Aufí,
recopilant moltíssima informació de metges i epidemiòlegs
que qüestionaven la necessitat de vacunar de forma sistemàtica
les noies de la vacuna contra el càncer de cèrvics.
La vacuna del virus del papiloma.
Del papiloma, perquè els assajos clínics encara no eren prou
evidents de la prevenció que podia crear.
No era una opinió, ni és una opinió ideològica, subjectiva,
sinó que era una opinió, i és una opinió absolutament científica.
Aquí no hi ha ni ideologies, ni tendències de pensament, ni res.
Científica.
Aquesta vacuna s'ha sistematitzat pràcticament a totes les comunitats autònomes,
sorprenentment, de forma diferent.
En algunes vacunes en nenes molt petites, en altres més grans.
En fi, ja sabem que és un tema pressupostari.
El cas és que hi ha hagut problemes amb aquesta vacuna,
i el que probablement, sense tenir ni idea de ciència,
però el que sí el sentit comú ens fa pensar és
per què els mitjans de comunicació majoritaris obren ara el debat,
i no ho van obrir en el seu moment,
quan calia parlar abans d'implantar-la en els calendaris
i fer aquesta inversió desmesurada de milions d'euros.
Clar, a mi, a veure, una interiorment...
Jo ho havia dit, no?
Jo ho havia dit.
Això és lleig.
Això és lleig, vull dir que...
No, no només jo.
Jo i molts professionals de la salut pública
que van enviar mils i mils de firmes al ministre,
dient que, com a mínim,
aquesta decisió de fer la vacunació sistemàtica del virus,
del papiloma uva,
bueno, hi havia d'haver una moratòria.
L'evidència científica no donava...
En cap cas es negava que s'apliqui,
sinó que hi hagués una moratòria per estudiar bé el cas.
Per estudiar bé el cas, per valorar...
Perquè hi havia molts dubtes que encara ara no estan aclarits.
S'haurà de revacunar en aquestes nenes?
Si se'ls ha de revacunar, quan?
Cada quants anys?
A càrrec d'aquí?
La revacunació ara no està contemplada,
però això, evidentment,
encareix molt tot el procés de la vacunació.
Tots els tipus de càncer d'úter
queden coberts amb aquesta vacuna?
No, no queden coberts tots els tins.
És que hi ha molts interrogants.
Ens estalviarem les citologies periòdiques?
No, no molt les estalviarem.
Ens estalviarem, sobretot,
l'educació en una sexualitat segura?
Hi haurem de promoure l'ús del preservatiu?
No, no ens ho estalviarem.
Al contrari, l'haurem de fer més,
perquè potser es pensen que amb la vacuna...
Clar, és a dir, s'haurà d'insistir més
perquè se crearà la falta de seguretat.
Clar, tot això fa que en el moment
que es va plantejar des del Ministeri,
perquè recordem que això no és una cosa
en què les comunitats...
Això és de Ministeri, eh?
Vull dir, quan mana el Ministeri
i les comunitats autònomes, en principi,
han d'assumir el que diuen.
En aquell moment, cridava l'atenció que la...
Bé, jo, en cap mitjà de comunicació,
vaig sentir que es qüestionés això.
Es qüestiona ara, després d'un any.
I, Cinta, els mitjans de comunicació
han de fer una crítica en aquest sentit,
però la societat també l'hem de fer
perquè no hem reclamat informació objectiva
i veraç de tot plegat.
No l'hem reclamat com a ciutadans
i com a mares i pares de nenes.
No hem reclamat la informació.
L'hauríem d'haver reclamat.
Una miqueta com a pista,
per als nostres oients, diria,
d'entrada, quan se proposa un nou
mitjà terapèutic diagnòstic preventiu,
quan és nou, precaució.
Precaució perquè en les coses noves,
aquestes nous bums,
dius, sí, això...
Això que hem vist ara,
amb la vacuna del papiloma virus,
que, d'entrada, semblava que això
havia de ser la panacea
que ara començaria una nova era
i, al final, la cosa està baixant en picat.
És a dir, aquest boom
d'una novetat terapèutica
que comença així com, bueno...
I que, clar, la sensació que tenen els ciutadans
és que, oh, que bé,
ens donen una cosa nova.
Els laboratoris ja han fet el negoci,
ja l'han venut.
Clar, ja està.
Llavors, jo, d'entrada, sospiteu.
Quin és un dels fàrmacs, avui en dia,
més segurs i més recomanats?
L'aspirina.
L'aspirina.
Anava a dir segles, però és una exageració.
Però fa dècades, eh?
No, no, perquè potser és del segle passat.
És un fàrmac antic i barat.
Això avui en dia és un problema.
Però que ha estat estudiadíssim,
provadíssim,
l'han provat mils i milions de persones,
coneixent perfectament els efectes secundaris,
tot el que pot donar.
És un fàrmac segur.
Però fixa-t'ho, jo que som de la generació
de l'Optalidon,
tu te'n recordes de l'Optalidon?
Sí.
L'Optalidon es va prohibir
i es va treure del mercat
després d'utilitzar-lo
de manera insistent
i després es va veure
que tenia moltes conseqüències,
sobretot en el fetus.
En el fetus.
I es va haver de retirar del mercat
i l'Optalidon
està absolutament integrant
en la nostra vida quotidiana.
Per tant,
hem de ser molt més cautes
amb el tema del medicament.
Per tant, atenció,
cada vegada que es proposa
una gran novetat
i que se mos veient
com la gran panacea,
jo recomano
un cert escepticisme.
Recordem els pagats
per la menopausa?
Recordem el tractament hormonal substitutiu
que també es va vendre
com la gran cosa
i després han sigut molt qüestionats.
Aquestan els tribunals
en molts casos
per les conseqüències
que ha tingut a moltes dones.
Una cosa semblant
va passar
amb els antiinflamatoris
que es dien
que no lesionaven l'estómac.
El biocs
que també semblava
que tot allò seria
que ja s'havien acabat
les ulcers d'estómac
i tot no sé què.
I al cap d'un temps
van haver de ser retirats
del mercat.
Ara,
és el que diem,
els laboratoris farmacèutics
ja havien fet el negoci.
Ja havien fet el negoci
i eren medicaments
i tractaments
que havien passat
evidentment
tots els controls
sanitaris i legals pertinents.
No estem parlant
d'uns medicaments
que es compren
en el mercat negre.
No, no, no.
Medicaments que es venien
a les farmàcies
finançats
pel Sistema Nacional de Salut.
És a dir,
que d'entrada
jo diria
que hem de ser
molt, molt escèptics
en totes aquestes
grans novetats
i que se mos venen com...
I una cosa
que ens hauríem de preguntar
és dir,
bueno, realment
tot això
aquí acaba beneficiant,
realment.
Aquí acaba beneficiant
una vacuna
que s'havia de
de donar
de manera sistemàtica
a totes les nenes
per una malaltia,
recordem-ho,
recordem-ho...
Que té una incidència
molt baixa
en el nostre país.
2.000 casos a l'any
2.000 casos a l'any
si sientes morts a l'any.
Dirà, home,
si sientes morts a l'any
és molt ho és poc.
Bueno,
al costat
de les 50.000 persones,
55.000 persones
que moren a Espanya
per culpa del tabac,
doncs no ho sé.
I d'aquestes 600 persones
que moren l'any
hi ha un percentatge...
El 80%
no s'havien fet mai
una citologia.
És el que t'havia d'anar a dir.
El 80%
mai han fet
una citologia,
per tant,
no hi havia hagut
una política de prevenció
per part d'aquesta dona.
No,
con lo cual
no tenim raons
per pensar
que les mateixes dones
que probablement
no s'han fet mai
una citologia,
probablement
tampoc
s'hi vacunaran.
Però, Cinta,
jo ara m'imagino
moltes persones
que s'escolten
i diuen
que estupendes,
com critiquen,
però ara què fem?
Home,
informin-se.
És el que hem de fer,
informar-se
però a través
de professionals
de la salut.
Jo continuo insistint
a les mares
de nenes.
I de nens també.
I de nens,
i de nens,
clar,
perquè els nens
també pateixen,
també són portadors
del virus,
el que passa
que no tenen.
però eduqueu
els vostres fills
en tenir
un sexe
segur
i saludable.
No us fa ser por
de parlar
amb els vostres fills
d'aquests problemes,
de les malalties
de transmissió sexual,
del preservatiu,
de lo important
que és l'ús
del preservatiu,
perquè a part
de protegir
d'altres malalties
de transmissió sexual,
com ara
la sida,
també protegies
dels embarassos
no desitjats.
Jo penso que avui,
ara per ara,
al mitjà
del que disposem
avui en dia,
més segur
és el preservatiu.
El preservatiu
per sobre de tot
i per prevenir
qualsevol problema,
qualsevol incidència
en una relació sexual
que ha de ser
absolutament lliure
però que ha de ser segura.
Ha de ser lliure
i ha de ser informada
i que els adolescents
o que els joves
estiguin educats,
no informats,
perquè a vegades
ens dediquem
a
avassallar-los
en informació.
Si comencem
uns pares molt moderns
i vinga,
ara els hi donarem
tota la informació de cop.
Anem amb compte.
Formació,
vull dir que
que vagin tenint clar
què vol dir
una sexualitat
responsable i saludable.
Cinta,
pel que fa al papiloma
ho deixem aquí
perquè avui hi ha
una molt bona notícia
i és que
sembla que ja
comptem amb
algun altre indicador
que pot fer
que la diagnosi
de la fibromiàlgia
no sigui
una malaltia
psicosomàtica,
entre cometes.
Entre cometes.
Bé,
avui parlarem
de la fibromiàlgia.
és una malaltia
a la que jo
li tinc una certa simpatia
perquè ha sigut una malaltia
que ha patit
el terrible
androcentrisme
que encara impera
en el que se'n diu
la medicina científica occidental.
Tot i que hi ha molts homes
que també pateixen
fibromiàlgia.
Sí,
però ja verem
que és una...
Bé,
ara parlarem.
Penseu
que la pretesa
medicina
científica
occidental
té
molt poc
de científica,
en la medicina
científica occidental
continuen imperant
els mateixos
prejudicis
i les mateixes
normes
morals
estranyes
que hi ha
al reste de la societat.
Vull dir,
no ens penséssem
que la medicina
científica
és una cosa
que...
No.
I que progressa
a un ritme diferent
que a la resta
de la societat.
No,
al mateix ritme
de pensament.
Al mateix ritme
i subjecta
als mateixos
prejudicis
i a les mateixes
creences
i a les mateixes...
I que,
bé,
el cas
del papilomavirus
no és un cas
claríssim.
És a dir,
que no ens penséssem
que el que ens venen
avui en dia
com a medicina
occidental
científica
és tan científica
i tan objectiva
com pretén.
Només cal veure
quants sistemes
preservatius
hi ha femenins
i quan n'hi ha
de masculins.
Per exemple.
Llavors,
clar,
la pobra fibromialgia
que li ha tocat
la trista...
Bé,
des del principi
se li ha penjat
l'etiqueta
de crear una malaltia
de dones.
Com Freud,
que deia que eren
unes histèriques.
Que eren unes histèriques.
Això també hi hauríem...
També en parlarem un dia.
Uf,
el dia que ens poséssem
amb el psicoanàlisi.
Sí, disfrutarem.
Un altre dia.
Vinga,
la fibromialgia.
Doncs bé,
la fibromialgia
que,
com a tal terme,
és aproximadament
dels anys 70-80.
El terme fibromialgia
el va acunyar
un reumatòleg americà
i abans de parlar
de fibromialgia
hi havia com una mena
de calaix desastre
de malalties
que unes dies
reumatisme psicògen,
polifibromialgia...
Bé,
hi havia com una mena
de calaix desastre.
Allò que popularment
les nostres mares
deien allò de la reuma.
La reuma.
La reuma.
Tot ho era la reuma.
Tot era la reuma.
Tot a planeta de mal.
Tot a planeta de mal.
I això...
I, clar,
a poc a poc
tot això
s'ha d'anar sistematitzant,
s'ha d'anar definint
el que...
No sé,
això
s'ha popularitzat
el que són
els puntos gatillo,
però amb la fibromialgia
passava una cosa.
Què són els puntos gatillo?
Els puntos gatillo
va ser un dels criteris
diagnòstics
que s'han definit
18 punts
en el cos
que si només
que 11 d'aquests punts
siguen dolorosos
a la palpació
ja semblava
que es podia
diagnosticar una fibromialgia.
Però, clar,
fins ara
la manera de diagnosticar
la fibromialgia
era per exclusió.
Quan ja
no hi havia
altres malalties
i quan ja s'havia
descartat
altres coses
s'hi deia
bé,
doncs potser serà
fibromialgia.
Penseu que els metges...
Perdoneu.
Per a diagnosticar
les malalties
podem partir
dels símptomes
que són
el que el malalt
explica.
Me fa mal aquí,
tinc formigó,
no m'hi veig...
És a dir,
és una cosa
que el malalt explica.
Després hi ha
els signes
que és una cosa
que el metge
pot objectivar
mitjançant
l'escultació,
la palpació,
l'inspecció
de la pell,
una cosa
que el metge
pot objectivar.
I després
hi ha
les proves
de laboratori,
el que se'n diuen
moltes vegades
els marcadors
biològics.
Per exemple,
en un cas
d'hepatitis,
un pacient
com a símptoma
podria referir
el cansament,
com a signe
el metge
podria trobar
que el fetge
està inflamat
i és més gros
de lo natural
i com a marcador
biològic
tindríem
que en una
anàlisi de sang
les transaminases
estan augmentades.
Què passa
en la fibromialgia?
En la fibromialgia
és una malaltia
que a estar
pràcticament
només se podia
diagnosticar
a partir dels símptomes,
és a dir,
a partir del que
el malalt explicava.
Perquè sí que
el metge
podia buscar
els 18 punts
i el malalt
li dia
te fa mal aquí,
sí,
però sempre
quedava tot
en la subjectivitat
del malalt.
És que el dintell
del dolor
és diferent
que cada persona.
Con lo cual
és una malaltia
que molt ampliament
se li ha atribuït
un origen psicògen.
Estats depressius,
desànim,
no?
Com diuen les iaies,
nirvis.
Nirvis,
tenirvis
i això li afecta
la reuma.
I això li afecta
la reuma.
Llavors,
clar,
eren tot un grup
de malalts
que no només
havien de patir
perquè pensem
que la fibromialgia
és una malaltia
que bàsicament
comporta dolor crònic
i un dolor incapacitant.
Les 24 hores del dia.
Tot i que té exacerbacions,
hi ha períodes
de més dolor
i hi ha períodes
de menys dolor,
però són malalts
que pateixen dolor crònic.
Viure amb dolor
és molt dur.
A part de viure amb dolor,
havien de viure
en la sospita permanent
que, claro,
vés a saber.
Vés a saber.
El que no vol
és treballar.
No vols treballar,
tot això són nervis,
perquè, claro,
sí, sí,
ella diu que li fa mal,
però vés a saber.
Que ha de fer
distreure's una mica
i deixar-se de tanta tonteria.
I tal i qual, no?
Llavors, clar,
això era...
Perquè ho havíem dit,
perquè a més
la fibromialgia
damunt
tenia l'etiqueta
que era una malaltia de dones
i les dones
ja se sap, eh?
Tot això.
Ja se sap.
Però bé,
portem una notícia
i és que,
per sort,
hi ha veritables científics,
veritables científics,
que són capaços
d'anar més enllà
dels estereotips
i dels prejudicis
i de dir, bueno,
anem a buscar
un origen orgànic.
anem a objectivar,
perquè, de fet,
s'ha de dir que s'havia buscat,
s'havien fet biopsis musculars
i no es trobava
cap alteració
a nivell dels teixis.
Sí que se tenien
aquests malalts,
però no es trobava
la manera
de diagnosticar-ho
objectivament.
Clar, penseu
que d'una malaltia,
si no sabem
les lesions
que té
ni la fisiopatologia,
difícilment...
Menys no pot diagnosticar.
Difícilment
se pot diagnosticar
i es poden trobar
tractaments eficaços,
perquè sabeu que ara
tractaments que vagin bé
i que realment
arriben a lleujar
aquests malalts
no n'hi han.
Doncs bé,
un grup,
i això és xulo
perquè és un grup
d'investigadors
de l'Hospital del Mar
de Barcelona,
juntament amb
investigadors de l'IMIM,
que és l'Institut Municipal
d'Investigació Mèdica,
des de l'any 2006
estan investigant
sobre
les lesions
orgàniques
de la fibromialgia.
I han trobat,
bé,
us ho podem explicar,
perquè això, bueno...
Sí, en cinc minuts
no sé si ho podrem fer.
Han trobat lesions
a nivell molecular.
És a dir,
tu pots agafar
una biopsia
d'un múscul
d'un pacient amb fibromialgia
i potser no hi trobaràs res.
Per què?
Perquè les lesions
estan a un nivell molecular,
estan dins
de la mateixa cèl·lula.
Per entendre-nos,
totes les nostres cèl·lules
respiren,
cremen energia
i tenen dins seu
com una mena
de pulmonets,
els pulmonets
de les cèl·lules,
que les cèl·lules
fan servir
per a cremar l'oxigen
i produir energia.
Per això
nosaltres necessitem oxigen
per viure,
perquè les nostres cèl·l·lules
són les que fan la feina.
Són les que fan la feina.
I llavors,
ells han trobat
que a nivell de les cèl·lules
han estudiat
mostres de teixit muscular
de pacients amb fibromialgia
i això
sempre comparant-ho
amb mostres de teixit
de pacients
que no tenen fibromialgia.
I què és el que han vist?
Doncs han vist
que hi ha alteracions
a nivell intracel·lular.
És a dir,
les cèl·lules
de pacients fibromiàlgics
presenten
el que es diu
estrès oxidatiu.
Donen mostres
de patiment celular.
La cèl·lula està patint.
No respira bé.
Respira malament.
Respira malament.
o ha de respirar
més de pressa
del que pot.
Vol dir,
hi ha indicadors,
vol dir,
a nivell biològic,
això ells ho poden mesurar.
No direm
els noms
d'aquestes substàncies
perquè d'allò...
Llavors,
també hem trobat
que en condicions normals
les cèl·lules musculars
tenen un procés
de lesió-reparació.
Les nostres cèl·lules musculars
per l'exercici
i pel descans
constantment
se lesionen
i reparen,
se lesionen
i reparen.
En una persona
que no té
fibromiàlgia,
aquest sistema
funciona a la mar de bé.
Amb els pacients
que tenen fibromiàlgia,
les cèl·lules musculars
se lesionen
més
i reparen malament.
Tot aquest mecanisme
normal
que tenen
les cèl·lules musculars
d'anar-se reparant
a mesura que es van,
amb els fibromiàlgics
aquest sistema
no funciona.
Per tant,
en principi,
fent una anàlisi
molecular
d'aquestes cèl·lules
d'una persona
malalta de fibromiàlgia
es podria diagnosticar
objectivament la malaltia?
Clar,
el que aquest equip
investigador
és que, clar,
el que ara treballen
és en trobar
una prova analítica
que pugui confirmar.
Tot això és molt interessant
perquè,
per una banda,
penseu que ara
la fibromiàlgia
és un calaix desastre
i realment
podríem arribar a dir
no,
això és realment
una fibromiàlgia
i apuntaria també
a trobar
tractaments
més eficaços.
Aquests mateixos
investigadors,
és a dir,
hi ha una lesió
orgànica
que si es mira
de la manera adequada,
és a dir,
mirant,
allà s'ha de mirar,
buscant
el que és
marcadors
de patiment
cel·lular,
és a dir,
les cèl·lules musculars
dels pacients
amb fibromiàlgia
estan sormesos
a un estrès,
a un estrès
a nivell molecular,
però un estrès
i són cèl·lules
que se lesionen
més
i damunt
no se reparen.
Llavors,
aquests investigadors
dien,
mireu,
en un episodi
de dolor,
perquè això
va evolucionant,
ells tenen un dolor
però hi ha temporades
que el dolor
és més gran,
el nivell
d'alteració muscular
que té un pacient
de fibromiàlgia
és el mateix
que té una persona
que acaba de córrer
una marató.
Imagineu-vos com
es pot sentir
muscularment
degotada.
Un malalt de fibromiàlgia
si té aquest símptoma
però constantment.
Una altra cosa
que també han estudiat,
aquests mateixos
grups investigadors
han de dir
que a l'Hospital del Mar,
entre l'Hospital del Mar
Limim,
està funcionant
un grup de recerca
amb fibromiàlgia
molt potent
i que veiem
que ja està donant
les primeres.
També,
avui en dia,
disposem
de lo que se'n diuen
equips
de ressonància magnètica
però que no només
funcionals,
és a dir,
que poden fotografiar
un cervell
no només
d'una manera estàtica
sinó
com respon
a determinats estímuls.
I hem vist
també
que la resposta
al dolor
en pacients
amb fibromiàlgia
i sense fibromiàlgia
es representa
i s'activen
àrees cerebrals
diferents
en pacients
amb fibromiàlgia
i en pacients
sense.
Clar,
tot això
va apuntant
a que realment
els pacients
amb fibromiàlgia
seran reconeguts
d'una vegada
per totes
com a tals
pacients.
Amb totes les conseqüències
que té
sobre la seva salut
però també socialment
i laboralment.
Sobre el seu reconeixement.
Clar,
tot això
ens hauria de fer
ser una miqueta
més humils
a la classe mèdica
i dir,
bueno,
quan apareix
un quadre clínic
del que encara
no hi ha marcadors biològics,
hauríem de ser una miqueta
prudents
i abans de dir
això psicosomàtic
dir,
probablement
encara no coneixem
la causa orgànica.
Però la causa orgànica
hi és.
Com quan encara
no s'havien descobert
els electroencefalogrames,
electroencefalogrames,
a la gent que tenia epilèpsia
se'ls deia
que eren
que estaven
poseïts.
En quan se van
poder fer
electroencefalogrames
se va veure
que el que tenia
era una alternació
de l'activitat
elèctrica cerebral.
Bueno,
penso que hauríem
de mirar
a vegades
al darrere
i ser una miqueta
més humils.
I nosaltres
el que mirarem molt
serà també
aquest equip d'investigació
de l'Hospital del Mar
que no és la primera vegada
que és actualitat
per aquesta tasca
silenciosa
que fan sovint
i molt seriosa.
Cinta Daufí,
matgessa epidemióloga,
com sempre,
se'ns ha fet curt,
com sempre que passes per aquí.
Bueno, millor, millor.
Que si no?
Sí, perquè si es falla
es fa pesat.
Ja està bé així,
però el que ens sap greu
és que fins d'aquí un mes
no tornarem a trobar
la ràdio
en aquest espai,
que d'altres
sí que ho podríem fer.
I tant.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau, Cinta.