Temps Tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Tertúlia per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui ja dèiem que tenim quatre polítics,
quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
que ens ajudaran a comentar algunes de les notícies de la jornada.
Saludem Xavier Terrés, del grup municipal socialista.
Bon dia, Xavier.
Bon dia.
Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Jordi Sendra, de Convergència i Unió.
Bon dia, bona hora.
I Jordi Roca, del Partit Popular.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els quatre regidors comentarem diferents aspectes
de l'actualitat estrictament local,
però permetim avui, igual que vam fer una referència ahir,
parlar, més enllà de les qüestions estrictament locals,
del debat ampli i profund que s'ha originat a tot Catalunya
i en el conjunt d'Espanya per l'editorial conjunt
que ahir vam publicar els diaris que s'editen a Catalunya,
un editorial en defensa de l'estatut
i que ha provocat una amplíssima mobilització cívica
de partits polítics, altres mitjans de comunicació,
entitats econòmiques, sindicats de suport a aquest editorial.
Tot i que és veritat que també ha provocat moltes reaccions
o algunes reaccions en contra d'una part de la premsa madrilenya
o de la premsa que s'edita a Madrid.
Un emplaçament, diuen alguns, dels mitjans de comunicació,
dels diaris catalans a la classe política,
els polítics perquè també mantinguin una actitud més unitària
davant de l'estatut i davant de la sentència
del Tribunal Constitucional que es pugui fer pública
d'aquí uns dies o unes setmanes.
Què els sembla? Jordi Sandra, vinga.
A mi em sembla una iniciativa necessària
que la premsa, que té un poder real
sobre la societat civil catalana,
sobre qualsevol societat,
que la premsa majoritària,
unànimament, faci un editorial conjunt
en què reclami que la sentència de l'estatut
es produeixi ja perquè està en qüestió
la dignitat de Catalunya.
A mi em sembla una cosa molt ben feta,
insisteixo, per part d'un poder,
d'un poder, sempre em dic que hi havia un poder fàctic,
que era la premsa, ho és, ho és.
Té molt a dir, té molt a decidir,
té molt a influir en l'opinió de la gent del carrer
i, per tant, em sembla oportuníssim.
A mi em sembla una indignitat absoluta
que una llei, perquè al cap i a la fi
hem de recordar que és una llei
que va ser aprovada al Parlament de Catalunya,
que va ser discutida, que la van retallar a Madrid,
però al final la va aprovar al Congrés dels Diputats,
que va passar pel referèndum dels ciutadans d'aquest país,
que ara, 10 senyors o 11,
no sols puguin decidir què fan amb això,
sinó que, a més a més, si tirin dos anys o tres,
em sembla una indignitat total
i és una falta de respecte pels ciutadans de Catalunya
que en el seu dia van anar a votar
en referèndum a aquest estatut, em sembla.
Per tant, molt oportú aquesta resposta
dels mitjans de comunicació
i aquesta crida que fan tantes i tantes
i tantes entitats ciutadanes del país.
Jordi Roca.
Home, perfectament, evidentment,
els diaris en un estat de dret
tenen total llibertat d'expressió
i si avui coincideixen
o ahir van coincidir tots amb un tema
i demà no coincideixin,
és natural.
De fet, hi ha editors que tenen diaris
de Barcelona i a Madrid
que el diari de Barcelona diu una cosa
i el de Madrid diu una altra.
I aquí no passa res.
Jo tampoc ho estendria tot Catalunya,
per exemple, la ciutat de Tarragona,
29.542 persones van votar que sí a l'Estatut,
és a dir, 114.000 no van votar que sí a l'Estatut,
però sí que amb els 29.542 jo m'he de solidaritzar...
solidaritzar...
Que consti que encara la sentència no ha sortit.
Encara no ha sortit.
És a dir, és una qüestió...
Jo crec que s'hauria de tenir una mica més de prudència
a l'hora de valorar una cosa que encara no ha succeït.
Jo, per exemple, recordo que el Constitucional
va tombar la llei del sol del Partit Popular.
Bé, doncs, els que creiem que la llei del sol
que permet, doncs, des de pelotazos immobiliaris
a tot el que sigui, s'hauria de canviar
i el Constitucional va dir que no,
que no era Constitucional,
doncs ens hem d'aguantar.
Jo, en aquest sentit, entenc que si el Constitucional
modifica alguns articles, esmena alguns articles,
perquè l'Estatut seguirà aprovat
i l'únic que s'esmenaran, si s'esmena al final,
perquè encara no ho sabem,
jo no ho sé què passarà,
s'esmenaran alguns articles.
Recordem aquí que de l'Estatut que va sortir
del Parlament de Catalunya,
al Partit Socialista i Convergencial
hi van fer 62 esmenes.
Si ara el Constitucional li fa 9 esmenes,
quina diferència hi ha?
És que fas 62 i ets un patriota,
i fas 9 i ets un enemic?
Algú hauria d'explicar per què van fer 62 esmenes?
O alguns dels que ara diuen tal,
per què van votar que sí, que no i tot el contrari?
És a dir, aquí sí que hauríem de ser una mica més clars
i no confondre...
Primer, que no és tota Catalunya
la que va votar que sí a l'Estatut.
Hi ha una part molt important,
hi ha un milió 800.000 catalans que van votar que sí,
però hi ha molts que no van votar que sí.
A veure, més opinions.
Sergi.
Sí, jo crec que aquesta editorial conjunta d'ahir
és un pas endavant,
un pas endavant davant del que ja és una...
Bé, un colobrot, aquest de la sentència del Tribunal Constitucional
respecte a l'Estatut.
Un estatut aprovat en referèndum el juny del 2006,
estem al 2009 i que, a més a més,
estan donant un trist espectacle des del Tribunal Constitucional
perquè sembla que van fent com a votacions de prova entre ells
a veure quan surt d'una manera o surt d'una altra.
Per tant, jo crec que aquest esdeveniment
és tot el que podríem dir la dignitat
o la seriositat d'aquest tribunal,
que en teoria hauria de ser molt,
està absolutament pel terra.
Pel terra perquè, jo crec,
amb la separació de poders,
el poder judicial, el poder legislatiu i el poder executiu,
però el poder judicial, en aquest cas,
com un dels òrgans del poder judicial,
senzillament ja ha entrat a fer d'executiu i de legislatiu alhora.
Per tant, ha confós,
ha confós i ha sobrepassat el seu terreny.
És a dir, el Tribunal Constitucional
ha entrat directament a la política quan no toca.
Quan no toca.
En aquest sentit, jo crec,
estic d'acord amb el Jordi Cendra,
que abans deia que els...
Jordi Cendra, hi ha un altre Jordi,
que és el Roca,
que va votar que no a l'Estatut,
igual que jo el vaig votar que no a l'Estatut
en un referèndum.
Per tant, no tots els vots que no
eren en el sentit que marca el Partit Popular.
Hi havia que van votar que no
perquè trobàvem que era insuficient,
però amb una gran diferència.
Des del PP no han acceptat mai
aquell resultat de les urnes.
Això és mentida.
Perquè per això han anat a recórrer
al Tribunal Constitucional
i els independentistes,
que em semblava que aquell estatut es quedava curt
i per això van votar que no,
vam dir, escolteu,
si una gran majoria de la població de Catalunya
l'ha votat a favor,
escolteu, no hi ha res a dir.
Som totalment demòcrates,
tenim molt clars els principis democràtics
i sobretot quan un perd
ha d'acceptar que ha perdut.
Aleshores,
a mi em fa riure molt
aquests mitjans de comunicació,
l'ABC i el Mundo,
que quan han vist aquesta editorial conjunta,
ara resulta que diuen
no s'ha de pressionar el Tribunal Constitucional,
mare de Déu.
El Mundo i l'ABC
que porten pressionant el Tribunal Constitucional
a tot, a jutges,
a de tot,
des del seu punt de vista
de mitjans de comunicació,
de fet,
és la seva raó de ser,
només que pressionar,
pressionar, pressionar.
Per tant,
jo crec que per una vegada
que Catalunya ha reaccionat
d'una forma unànim
a través del poder
dels mitjans de comunicació,
jo crec que
hem d'estar satisfets, contents
i tirant aquesta línia.
Precisament perquè
és una manera diferent de fer-ho.
Vull dir que no s'havia fet mai
que unànimament,
a veure,
si ets els diaris majoritaris del país,
unànimament
fan aquesta declaració,
això no havia passat mai abans.
Els mitjans de comunicació
tenien opinió,
reflectien el que deia la gent,
però no prenien
una postura tan clara
en defensa de l'estat.
És un fet sense precedents.
Ja deia jo al principi de la tertulia
que avui tenia en compte
que tenien quatre regidors
representants de quatre partits polítics,
era d'alguna manera
un emplaçament a la classe política
per veure si
adopta també una postura unitària.
A veure, en Xavier.
Sí, no, no,
és a la classe política.
Bé, jo estic d'acord,
aquest manifest jo crec
que a més a més
algú l'estava una mica
doncs descrivint d'històric.
Jo penso que pot ser-hi
dintre del que és
el sentiment que tenim
des d'aquí a Catalunya
i el que volem
per al nostre país.
Però a més a més
el que m'interessa molt
és aquesta mobilització cívica
també de diferents colors
i de diferents formes de fer.
No hi ha d'ideologia,
sinó que també aquest corolari
que alguns mitjans
aquí a Catalunya
estan presentant.
Això també és molt important
perquè també molts d'ells
són veus,
són persones molt importants
dintre de les transaccions
socials, econòmiques
o culturals del país
i implica que aquesta pinya
doncs també
davant d'altres institucions
s'ha de sentir.
com a jurista
com a jurista
tinc que
efectivament
doncs
entonar
una mena de descensís
tal com el senyor
de los rios
doncs
també expressava
i sobretot
perquè sent jurista
i potser doncs tothom
doncs
sent jurista i polític
en aquest cas
també tinc que dir
doncs
pensant que
sí que pot ser un remei
que pot ser una eina
molt efectiva
doncs crec que
aquestes qüestions
no tindrien
que haver arribat mai
o si no
no amb aquesta transcendència
amb aquesta contundència
al tanto
no estic dient
que no existeixi
el poder judicial
no hauria d'arribar mai
a quines qüestions
no hauria d'arribar on
doncs a aquestes impugnacions
d'aquesta mena
al Tribunal Constitucional
més que res
em permeten una pregunta
però el seu partit
el seu partit ho ha fet
em permeten una pregunta
el meu partit
que no és exactament
tot el meu partit
i el meu partit
s'ha marcat
la diferència
ha marcat la diferència
aquí a Catalunya
i ha dit
el com i el quant
i la prova
és la premsa
d'avui en dia
i de tots aquests mesos
senyor Roca
em permeten una pregunta
consideren lluable
tenint en compte
que a més
estem davant d'un fet històric
una sentència històrica
perquè el Tribunal Constitucional
es pronunciarà
per primera vegada
en democràcia
per una llei
aprovada pel Parlament
de Catalunya
a les Corts Generals
i que ha passat
pel referèndum
consideren que és normal
que un tribunal
o lluable
o acceptable
s'ha d'acceptar
que un tribunal
és aquesta judicialització
excessiva
jo crec que ha d'haver-hi
uns indats
que tots han de ser possibles
no dic que no estigui preparat
per arribar-hi
i no dic que hi hagi potencialment
ni tots els mecanismes
per arribar-hi
però possiblement
ens tindríem que tots
potser també hem sigut
en l'altra banda
els que hem
una mica
exprimat
aquesta corda
però efectivament
no crec que sigui
el correcte
és a dir
s'haurien de canviar
les regles
s'haurien de canviar
les regles
doncs
a veure
jo entenc
que sent
absolutament legítim
que un partit
o qui sigui
que ho cregui oportú
porti una llei
en el Tribunal Constitucional
perquè per això
qui està és el Tribunal Constitucional
em sembla absolutament legítim
ara em sembla
d'una poca oportunitat
sent com és
que havia sigut una llei
aprovada pel Veniment de Catalunya
pel Congrés dels Diputats
i passada per referèndum
a Catalunya
és a dir
aprovada en referèndum
pels catalans
és a dir
la sobirania del poble
deixa d'existir
perquè hi ha un tribunal superior
que decideix
sobre el que ells acaben de decidir
per això
serà molt i molt probable
que a veure
en funció del que ha deixat d'ha ser
aquest tribunal
potser haurem de demanar
que torni a passar
per referèndum
del poble de Catalunya
a veure si està d'acord o no
amb l'estatut restant
perquè una vegada
a veure vull dir
tot el procediment
s'ha seguit
de manera correcta
però una vegada
s'ha pronunciat
el poble de Catalunya
aquí no hi ha tribunal
que valgui tu
per això molts critiquen
que el Partit Socialista
tragués el criteri
previ de constitucionalitat
perquè
per evitar això
precisament
però davant d'aquesta pregunta
Jordi
considereu que el tribunal
ha de pronunciar-se
sobre una llei
aprovada en referèndum?
Jo vull fer una pregunta
és cert o no és cert
que el Partit Socialista
obre espanyol
amb el senyor Zapatero
va dir que hi serien
l'estatut
com una patena
a nivell constitucional
és cert o no és cert?
Ho van dir, oi?
Però és aquesta
la tasca del Partit Socialista?
Espanya no Cuba
Cuba sí que ho és
però Espanya no
és la tasca
del Tribunal Constitucional
sí o no?
Dictaminar la constitucionalitat
o no d'una llei
sí o no?
És així o no és així?
No, no
per què
per què el Partit Socialista
es vol atorgar funcions
i després negar-li
a qui legalment
les té?
Hauran d'explicar-ho vostès?
Esperis un moment
que em sembla
que entre mitja
no oblida
que vostès
han interposat
una acció
contra l'estatut
en el Tribunal Constitucional
i la patena
que diu
i vostès també
i el defensor del poble
i la comunitat autònoma
d'Aragó
perdoni, que digui
el Partit dels Socialistes
de Catalunya
no
el Partit dels Socialistes
de Catalunya
avui surt
amb una editorial
i durant tot aquest temps
ha estat dient
el que dient
o sigui que trencarà vostès
amb el Partit Social
i el Sobre Espanyol
ha estat dient el que diu
llavors
no, no, no
és que no es traï
és que em sembla
que un partit
que té diferents opinions
també s'ha de valorar
avalar
i diferents circumstàncies
i la patena
un moment
i la patena
que diu vostè
esperis un moment
que de moment
s'han posat vostès per mig
i sembla ser
que no estan d'acord
possiblement
si no hi hagués
hagut aquesta intervenció
totalment legítima
com deia el senyor Cendra
i amb tots els procediments
establerts
que hi toquen
doncs potser
estaríem dintre d'un consens
en una situació
molt més factible
potser
Sergi de los Rios
Sí, no
jo crec que abans
s'ha tret la reflexió
de si aquesta unitat
que s'havia produït
a través de les editorials
es pot trajar de la política
es pot trajar de la política
la veritat és que
majoritàriament
sí
però totalment no
i aquí hi ha un partit
que és el Partit Popular
que està a l'extrem
però i la resta de partits
està a l'extrem
jo crec que la resta de partits
en aquests
mínims comuns
denominadors
de defensa
de l'Estatut
estem absolutament
en línia
és que no ho entenc
ja en les qualitatives
jo al Jordi Roca
li entenc
que li costi
d'entendre
els principis democràtics
tornaré a explicar-los
és una qüestió
de pedagogia
políticament
políticament
va haver-hi
tot un procés
polític
i en el procés
polític
jo ja sé
que vostès
la judicialització
la política
tot ho barregen
però
però els que tenim
els principis democràtics
allò
a l'ADN
i no de
reconversos
com vostès
ho tenim més clar
hi ha tot un debat
polític
sobre l'Estatut
que es va fer
amb el Parlament
de Catalunya
que posteriorment
es va traslladar
al Congrés
de Diputats
i que posteriorment
després al Senat
i posteriorment
amb un referèndum
i dins del debat
polític
tothom vam tenir
les posicions
que vam tenir
en el cas
d'Esquerra Republicana
vam donar suport
a l'Estatut
que va sortir
del Parlament
de Catalunya
però encabat
per la retallada
que va tenir
una retallada
absolutament
per majories
polítiques
en el Congrés
de Diputats
en el Senat
que garantitzen
que tingui cotxe oficial
per això
no hi ho rei
i posteriorment
i posteriorment
i posteriorment
bueno
escoltem
senyor
això ja és
una derivació
demòcrata
aleshores
jo havia fet la pregunta
sobre el Tribunal Constitucional
a partir d'aquí
el que respectem
és la majoria
i el debat
i tot aquest procés
polític
cadascú ha tingut
les conclusions
però aquest procés
polític ha acabat
va acabar
el dia del referèndum
i punt
i nosaltres
també ho vam respectar
es tracta
es tracta de dir
ho respecto
o ho engego
i obro el terreny judicial
i això és el que ha fet
el Partit Popular
en aquests moments
el PP està
a l'extrem
vostè sí que no és
un demòcrata
a l'extrem
si els 114.000
que no han votat
que sigui a l'Estatut
terragonins
no són demòcrates
no?
no he dit això
perquè és que no van votar
que sí
i molts tampoc van votar
que no
perquè no hi van anar
i ara semblarà
que els que no van votar
que sí
van votar que no tots
a veure aquí es pregunta
si els polítics
i els partits
i tal
serem capaços
de fer una actuació
conjunta i unànima
davant del moviment
que s'ha creat
per l'editorial dels diaris
veient aquí darrere
la pantalla
del referèndum diari
que fa el senyor Cuny
que pregunta exactament el mateix
i aquí hi ha un 64%
de la gent
que creu que no
jo crec que hauríem d'intentar
ser més positius
però hi ha un 36%
que encara confia en vostès
Jordi
hauríem de ser més
a Catalunya
tots menys el paper
sí
però a veure
hauríem de ser més positius
i intentar buscar
unanimitat al respecte
perquè jo crec
jo crec que és vital
i no d'ara
de sempre
és vital
que determinades opcions
i determinades visions
de país
que hi ha a Catalunya
deixessin al marge
els interessos polítics
i pensessin més
en el país
i probablement
ens hi hem de posar
tots en aquest sac
el que passa
que això
històricament
ha sigut impossible
i a veure
des del mateix dia
que es va aprovar
l'Estatut de Catalunya
al Parlament
el Partit Socialista
ja deia que a Madrid
hi presentaria esmenes
per tant
ja es trencava
aquella unitat
que semblava
que hi havia d'haver
jo crec que
62
jo crec que la sentència
haurà de forçar
una posició unànim
del catalanisme polític
i que el catalanisme polític
evidentment és transversal
sí
tants diaris
de tantes tendències
com els que van
expressar ahir
un mateix editorial
van ser capaços
d'arribar
a un mínim acord
seria normal
ho entendria la ciutadania
segurament
que els partits polítics
també hi arribessin
a aquest acord
de mínims
deixem-ho aquí
parlem de qüestions
ràpidament
de temes més locals
els hi plantejo
ràpidament
aquest acord
al que ja han arribat
sembla les direccions
de les caixes
amb els treballadors
pel tema
de la fusió
de Caixa Terragona
Caixa Catalunya
i Caixa Manresa
el satisfà
recordem
l'acord és
1.300 empleats
acomiadats
a través de baixes
incentivades
i jubilacions
anticipades
i tancament
de 395 oficines
en comptes
de les 500
que s'havien dit
els sindicats
ja estan d'acord
Xavier
els partits
també
o el que vostès
representen
o les seves opinions
també els sembla
raonable l'acord?
a veure
sí que hem sentit
i hem parlat
i sembla ser que
la representació sindical
ja comença
a estar d'acord
efectivament
ells ho valoren
positivament
nosaltres
com ja vam manifestar
doncs
sempre estarem
al costat
del que sigui
menys gravós
i el que produeixi
menys situació
d'aquestes situacions
o d'aquest atur
o d'aquestos
acomiadaments
sembla ser que és el camí
sembla ser que van troncant
amb el que en un principi
tots creiem
i bé
en aquest aspecte
doncs
estem encara valorant-ho
però crec que creiem
que és
el que realment
es volia
per assentar
i projectar
respecte a aquestes
funcions
en l'àmbit laboral
Sergi
aquest acord
laboral
sí
jo crec que
per saber
si és un bon
o un mal acord
jo crec que
el posicionament
dels sindicats
és un element clau
si els sindicats
diuen que sí
doncs
evidentment
des d'aquest punt de vista
l'únic que
també m'agradaria
centrar les coses
quan estem parlant
de 1.300 empleats
són empleats
de la suma
de les 3
de les 3 plantilles
de Caixa Manresa
Caixa Catalunya
Caixa Tarragona
i quan parlem
d'aquest nombre
d'oficines
també recordar
que són les oficines
de les 3 entitats
que hi ha
una bona part
d'aquestes oficines
que fins i tot
estan fora
de la pròpia Catalunya
per exemple
Caixa Tarragona
Caixa Catalunya
a Madrid
en té moltíssimes
d'oficines
i per tant
jo voldria situar aquí
perquè sobretot
el que havia de preservar
en l'aspecte
de les oficines
és que sobretot
mirant
el nostre territori
és amb aquells pobles
amb aquelles poblacions
que només hi ha
una oficina
d'una Caixa d'Estalvis
que és Caixa Tarragona
es continués mantenint
aquella
perquè és important
respecte
a l'equilibri territorial
i tenir una bona xarxa
i per tant
aquí és on
s'havia de vetllar més
és a dir
jo no sé exactament
ja ens explicaran
els termes
d'aquesta
d'aquesta reducció
d'oficines
però puc entendre
que aquestes
estaran
en zones
com la que he dit
Madrid
i altres aspectes
i el que fa
equilibri territorial
es manté
que era l'important
de fet el president
de la Diputació
dimarts
en aquest programa
va dir que
de Caixa Tarragona
només s'estan carant
12 oficines
en total
Jordi Roca
d'acord
d'acord
amb aquest acord
entre Caixes i Treballadors
si hi ha cor o entre Caixes i Treballadors
és evident
però s'ha enganyat a la gent
s'ha enganyat a la gent
aquí
però bueno
a la gent
en total
amb el procés previ
s'ha enganyat a la gent
no sé
tot allò que
que ja es tenia la idea
prèvia de fer
però bueno
si hi ha acord
doncs res a dir
perfecte
Jordi Sarder
Jordi Sarder
Sí
a veure
jo recordo
quan
quan va sortir
l'exalcalde Nadal
quan va sortir
el portaveu
del grup municipal
Joan Arejo
dient que
que
a veure
manifestant
una opinió
en contra
de la fusió
de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya
l'endemà mateix
el sindicat
el sindicat
de Caixa Tarragona
va sortir
cridant
a veure
cridant
dient
rotundament
que nosaltres
que calléssim
i que
aquesta fusió
seria bona
i que
aquesta fusió
s'havia tirat endavant
clar
després
quan
es van assabentar
que hi havia
el tancament
de tantes oficines
i que feien fora
1.800 treballadors
aleshores
ja no era tot tan bonic
ni tot de color rosa
igual que aquella fotografia
famosa
que va sortir
que sortien tots els líders
polítics
a favor
de la fusió
de Caixa Tarragona
i després
va sortir un
que es va desmarcar
dient que
quan va saber
això dels treballadors
que va dir
que s'havia sentit
enganyat
que era l'alcalde
Ballesteros
clar
què es pensaven
què es pensaven
que
en una operació així
tot seria
de flors i violes
doncs no
evidentment
hi havia d'haver
acomiadaments
jo celebro
que s'hagi arribat
en un acord
torno a repetir
que
Caixa Tarragona
no estava
en condicions
no estava tan malament
com per haver
de fusionar-se
amb Caixa Catalunya
jo crec
que Caixa Tarragona
ha pagat
paga els ples trencats
de la mala gestió
de Caixa Catalunya
algú ha obligat
que això sigui així
i insisteixo jo
que Caixa Tarragona
mani el senyor
Enric Serra
doncs
continuo pensant
que és una equivocació
i en tot cas
vaja
si s'ha aconseguit
minimitzar
l'impacte
d'aquesta fusió
i en lloc de 1.800
seran 1.500
doncs
bé pels 300
que quedin
però malament
1.300
doncs bé pels 500
que quedin
però malament
pels 1.340
encara que sigui
de manera incentivada
Algun comentari més
sobre aquesta qüestió
ràpidament
si us plau
Perdona
Sergi
però preu
Només
ara
amb aquesta
darrera intervenció
del Jordi Sendra
doncs
mostrar
que no estic d'acord
amb moltes de les coses
que he dit
o amb algunes de les coses
que he dit
sobretot
amb aquest aspecte
d'aquell posicionament
inicial
que va tenir
l'exalcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i Joan Arejo
en aquell moment
que sostenia
que a Caixa Tarragona
no calia
que anés a cap procés
de fusió
amb qui fos
perquè
perquè
Nadal
va dir que no li calia
a Caixa Tarragona
Nadal va dir
que no li calia
que tot estava perfecte
i que tot
i certament
tots vostès
saben
que això no és així
si
si s'entra
en un procés
de fusió
de Caixa Tarragona
és per necessitat
era per necessitat
de Caixa
de Caixa Catalunya
i de Caixa Tarragona
i de Caixa Tarragona
d'una manera
molt clara
el seu president
de la Diputació
el nostre president
de la Diputació
ho sap
senyor Cendra
possiblement
vostès senyors
de Roca
volien un altre
soci
perquè no som demòcrates
va dir-ho
no perquè volien un altre
vostès volien un altre
el que no volien
era Caixa Catalunya
el seu company
i president
del grup municipal
del PP
ho va dir clarament
l'altre dia
quin era el soci
que volien
en tot això
doncs no ha pogut ser
però Caixa de Tarragona
estava en una situació
que realment
necessitava d'això
i si no s'hagués fet
no sé com haguéssim quedat
que no tenim tota la informació
doncs la veritat
és que aquest procés
és el que ens estem trobant tots
però implica
encara més
com estava aquesta entitat
però probablement
el seu partit
i el seu govern
senyor Terrés
no em digui ara
que s'hagués acabat
ja sé que el partit socialista
té de tot
almenys que haguessin deixat
a Caixa de Tarragona
decidir amb qui
no una imposició
perquè Caixa Catalunya
perquè no podia haver sigut
Caixa Penedès
el tema és si les Caixes
poden triar la parella
què vol dir
que no han pogut triar
les Caixes
jo crec que Caixa de Tarragona
ah no han pogut triar
doncs crec que desconeix
crec que desconeix
el procés
de com s'ha portat tot això
i a més a més
una entitat
el banc d'Espanya
fa una trucada
o te fusionas
o te intervengo
home per favor
perdona
perdona
que ens afaitem
i això
per molt que hagués succeït
senyor Roca
això és diferent
això és el mateix
que dir
amb qui te tens
que funcionar
hombre
no és el mateix
una cosa és
escolta
nosaltres avalem
que vostès
s'han de fusionar
perquè no poden tirar endavant
i una altra cosa
és dir-li
amb qui vostès
s'ha de fusionar
això vostès
està passant
un pas més endavant
i aquest és el que jo li dic
que no va ser
senyors regidors
deixo-me un moment
ja que Jordi Roca
ha esmentat el banc d'Espanya
una última qüestió
per debatre en aquests sis minuts
com que ahir el Partit Popular
va proposar
o va demanar
que es faci una consulta ciutadana
sobre l'ús del banc d'Espanya
ràpidament Jordi
per què
una consulta ciutadana
sobre l'ús
que ha de tenir el banc d'Espanya
perquè creiem
que molta gent
vol una biblioteca
i com que a nosaltres
no se'ns fa cas
doncs demanem
un referèndum
sèria
una consulta popular
Jordi
t'agrada la idea
Jordi
ja es va fer
a veure
jo sempre he dit
i així ho vam dir
en el plenari
que és bo que la gent
es manifesti
més enllà
del dia de les eleccions
que posa el vot
a l'hora
és bo que es manifesti
sobre determinats temes
i al igual que es pot manifestar
sobre el referèndum
per la independència de Catalunya
jo crec que també es pot manifestar
sobre quina destinació
s'ha de donar
al banc d'Espanya
per tant senyor Roca
benvingut
en els grups
que diuen
que
que s'ha de donar veu
a la ciutadania
però eh
per tots els temes
molt bé
ja va fer referèndum
i ja es va fer
ja hi ha el precedent
de les rejoles
de la ràmula
permeti'm la broma
si després va al Tribunal Constitucional
el resultat
en fi
Sergi
no hauria d'anar mai
al Tribunal Constitucional
no és el que intentàvem dir
això ni això altre
era una broma
del moderador
en aquest cas
Sergi
jo crec que per fer
posats a fer una consulta popular
la fem
o per la independència
o per veure què fem
amb el bony del Jaume I
que van deixar
l'equip de govern anterior
doncs ja tarden
ja tarden en fer-ho
ja tarden en fer-ho
i la comissió d'investigació
senyor De Los Rios
la comissió d'investigació demà
demà
no, el plenari de dilluns
porti-la
que nosaltres
comissió d'investigació
pels Jaume I
i comissió d'investigació
pel pàrquing
jo parlo d'un concurs d'idees
pel mercat central
a veure què passa
perquè suposo que
també n'haurem de parlar
i del mercat
però és que
a veure una cosa
a veure una cosa
precisament aquesta és la frivolitat
que tenim d'evitar
respecte a les consultes populars
és això
i ho lligo una mica
amb el principi
d'aquesta tertúlia
és quan jo parlava
que certes coses
no tenien
que traspassar
aquest llindar
i quan parlem de referèndums
és molt important
hi ha hagut moltes iniciatives
però també una mica
entre tots
entre aquesta voluntat
que tenim els representants polítics
els grups municipals
en ajuntaments
en la Generalitat
i inclús també en l'Estat
tenim que perfilar
perquè si no
estem amb això
que podem acabar
de desnaturalitzar tot
i per
a lo millor
una paperera
en la cantonada
del carrer
jo què sé
Ramon i Cajal
en Prat de la Ribada
necessitem un referèndum
de les quatre comunitats
de propietaris
de totes maneres
més enllà
que la consultació
no
al fons de la qüestió
és o biblioteca
o centre d'interpretació
de la tàrrecor romana
ràpidament
per què el PP
vol una biblioteca
amb biblioteca municipal
és que para el programa
els socialistes
portaven una biblioteca
per allò que ja
em semblava bé
i
com que van canviant
es van inventant coses
ara trec això
perquè no sé molt bé
què fer
i bueno
vaig fent
i creiem que pot ser un error
ho creiem
honestament
convergència també
Jordi Sandra
vol una biblioteca
nosaltres sempre hem dit que
qui ha d'anar a una biblioteca
pel gaudi dels ciutadans
de Tarragona
que de cap de les maneres
el banc d'Espanya
ha de servir
pel gaudi
de la gent forana
del turista que ve de fora
no, no, escolti
això ha de ser de fora
que vagi
que vagi
on hagi d'anar
que vagi els xeringuitos
que tenim muntats
a la Rambla
o que vagi a l'antic ajuntament
però el banc d'Espanya
ha de servir
pel gaudi dels ciutadans
que es va dir
que seria una biblioteca
o que sigui una biblioteca
i per què l'equip de govern
no fa una biblioteca?
perquè no hi cap
perquè té 2.771 metres quadrats
al banc d'Espanya
i per fer una biblioteca central
se'n necessiten 5.000
dit en altres paraules
perdó
deixem acabar
dit en altres paraules
la biblioteca actual
del carrer gasòmetre
té més metres quadrats
que el banc d'Espanya
jo crec que amb aquest argument
està tot dit
més enllà d'això
em sembla
d'unes mires
i d'una alçada
de vol gallinaci
pensar
que un centre
d'interpretació
turístic
informació ciutadana
etc.
és només pel gaudi
dels de fora
i no per la gent
de Tarragona
els hi recomano
que vagin a veure
que es moguin
que vagin a Europa
que deixin
de mirar
Tarragona
des d'aquest punt de vista
tan ranci
i tant de mirar-se
el melic
i de tan poques mires
i comencin a veure
coses modernes
que estan funcionant
i que realment
apostem
per un canvi
estratègic
de la nostra ciutat
que és treure profit
econòmic
a través del turisme
del gran potencial
patrimonial que tenim
ràpidament
Xavier
no no
jo em sembla que
crec contestar
la meva intervenció
amb les paraules
del senyor de los rios
doncs Jordi Sandra
Jordi Roca
algun comentari
els tarragonins
que volen una biblioteca
al banc d'Espanya
són uns gallinacis
tots
són uns gallinacis
no no no
i quan vostès
anaven a les relacions
i viven a una biblioteca
no faci aquest exercici
no faci aquest exercici
que fa vostè sempre
de reinterpretar
amb altres sinònims
i antònims
les paraules
que ha dit
un altre interlocutor
que no és això
que els altres
són uns caques
i vostès són uns mudants
escolti
vostès ho van prometre
i per tant
ho han de complir
que no existix
i que se'n vagin
amb un xiringuito
se n'ha sentit malament
continuant
amb la mateixa mirada
del turisme
jo amb això del xiringuito
no hi estic gaire d'acord
perquè crec que
s'ha d'atendre
a la gent
ja m'han entès
què volia dir
ja m'han entès
què volia dir
ara estan interpretant
al seu gust
el que jo he dit
jo he argumentat
l'espai aquell
que vostè
si va gastar
un munt de diners
senyor de los rius
per fer-lo modern
oi que sí
no per fer-lo gallinà
si oi que es va gastar
un munt de duros
un munt d'euros
per remodelar
el punt d'informació
turística de la Rambla
doncs si tant gallinà
si és
si tant car que és
si tant curt de mires
és aquest plantejament
per què el va fer
perquè si va gastar
els diners
del ciutadán
senyor Sendra
allò és un punt
allò és un punt
d'informació
no és una oficina
no és un punt
d'interpretació
és un punt
senyor Sendra
no és vostè modern
senyors regidors
ho deixem aquí
dilluns hi haurà ple
el podreu seguir
a través de Tarraona Ràdio
serà crec que molt interessant
perquè hi ha moltes mocions
onze mocions a debatre
entre elles
el nom de l'aeroport
avui ja no n'hem parlat
perquè suposo
que ja en tindrem temps
d'escoltar-ho
el proper dilluns
els representants
dels quatre partits
que tenen representació
a l'Ajuntament
ho deixem aquí
Xavier Terrer, Sergi de los Rios
Jordi Sendra
Jordi Roca
els quatre gràcies
que vagi molt bé
adeu bon dia
Gràcies a투 it
Gràcies a
Gràcies a
Gràcies a
Gràcies a
Gràcies a
Gràcies a
Gràcies a