TARRAGONA RÀDIO
Com cada dimecres ens reservem un espai al matí de Tarragona Ràdio
per curar-nos en salut i ho fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Avui ens acompanya el director de l'Hospital, el doctor Javier Olíac
Bon dia
Molt bon dia
Benvingut
I el cap de servei d'Otorino a la mateixa xarxa és el doctor Jordi Enjuanes
Bon dia
Bon dia
Benvinguts
Avui volem parlar, voleu parlar i és important que ho fem del càncer de laringe
però més enllà del que és la malaltia, que en parlarem
és important sobretot destacar, hi ha modus d'introducció
que hi ha un protocol, una coordinació que s'ha creat entre tots els centres hospitalaris de la zona
perquè aquelles persones que pateixin aquest càncer
doncs puguin fer tot un itinerari més o menys únic per guarir la seva malaltia
Bastant novedors d'altra banda, no? Tinc entès?
Sí, així és
De fet, crec que som els únics serveis que ho tenim plantejat així
i de fet el servei d'Otorino de Tortosa, de Joan XXIII, de Sant Joan de Reus i nosaltres
doncs hem reunit perquè els pacients que pateixen un càncer de laringe
rebin indistintament de la seva procedència el mateix tractament, solmesos el mateix protocol
i a la vegada poder oferir al pacient la millor tècnica adequada pel seu càncer de laringe
indistintament de la seva procedència
No cal ser molt viu per adonar-se'n que això és molt favorable pel pacient
es cursa els terminis de diagnosi, de tractament
li dona la possibilitat també que pugui guarir-se de la seva malaltia
sense despassar-se més enllà del territori
segurament té molts avantatges aquest tipus de protocol
Aquest protocol afavoreix la qualitat tècnica del que és l'assistència
i una altra part, un altre aspecte que és molt important, aquest tipus de malalt
que és el procés de l'acompanyament
és a dir, el no sentir-se en els salts
entre uns dispositius assistencials o sanitaris i uns altres
el fet d'estar protocolitzat garanteix aquesta continuïtat i aquesta efectivitat
És un dels càncers que té incidència important dins de la població
respecte d'altres o està al nivell d'altres tipus?
És un càncer amb una incidència relativament baixa
Em sembla que estem de l'ordre d'un cada 10.000 habitants
amb la qual cosa el que seria el nostre àmbit
parlem d'uns 20 càncers a l'any d'incidència
Sí, de fet, la prevalença tenim al voltant d'uns cent i pico pacients vius
amb aquest tipus de càncer de l'any de Tarragona
Alcohol i tabac sembla que són els factors de risc més importants tots dos, no?
Sense dubte, el tabac
El tabac és el factor més reconegut
si bé és cert que hi ha pacients que tenen una susceptibilitat major
de característiques genètiques i fa que aparegui aquest tipus de lesions
en pacients especialment joves i de forma especialment agressiva
però això no és el cas
Òbviament és el tabac amb la potenciació de l'alcohol
l'alcohol per si sol no es considera un factor massa important
A vegades van lligats
Normalment van sempre lligats
Les dues coses van, és un tàndem a vegades inseparable
És una malaltia fàcil, posem fàcil entre cometes, de diagnosticar
quina és la simptomatologia que apareix de forma primerenca
i que a vegades es podria confondre amb un altre tipus d'afecció que no sigui el càncer
El problema que tenim és on s'origina el càncer de l'alénge
L'alénge la dividim en tres espais
La glotis, que en diem que és la corda vocal pròpia bendita
La subglotis, que és per sota, alentada a la tràquia
i aquest és molt poc freqüent
i la supraglotis, que és el més freqüent
que és per sobre les cordes
Si l'origen del tumor és a la supraglotis
clar, això té una modificació mínima de la veu
llevat que tingui un tamany prou important per donar ocupació
i per tant amb aquests tumors el que tenim és una sensació de carrespets
de molèstia, de nosa i sovint aquests pacients ens apareixen amb un tumor relativament gran
sense afectació de la veu, però ja amb algun gangli del coll afectat
Per tant, es pot detectar visualment que hi ha alguna inflamació per aquesta zona del coll
Amb una exposició endoscòpica especialitzada
Jo tinc entès que també pot aparèixer molèstia a l'oïda
Aquest que dona aparèixer molèstia a l'orella és per irradiació
i evidentment és perquè hi ha afectació d'entrada o bé secundinent
del que és la faringe, hi ha part fora de la faringe
La faringe és l'òrgan fonador i la faringe és l'òrgan de la deglució
Evidentment és un tut dins l'altre
I és la faringe la que dona una otàlgia, reflexa, un dolor referit
Davant d'una simptomatologia tan variada, com es fa la diagnosi?
Hi ha alguna prova específica?
El primer diagnòstic és el sospita
Si un pacient amb hàbits tòxics, fumador i habitualment alcohòlic, anòlic
que presenta una nosa persistència de faringe
i si amb un canvi de veu persistent més enllà d'unes 3 setmanes
és obligat una exploració especialitzada endoscòpica per un otorrino
Clar, jo els fumadors deuen pensar
Jo quan m'aixeco al matí tinc el que respeig
em canvia la veu
Oh, segur que tinc un càncer
No, no necessàriament
Vull dir que han d'anar lligats tota una sèrie de símptomes
Evidentment
Però evidentment si una persona té aquests hàbits tòxis i un canvi deu
ha de sotmetre una exploració
i si la mala consciència l'apreta, ha de deixar de fumar
Això abans que tingui qualsevol simptomatologia ja ho sabem
Quin tipus de proves mèdiques es fan
per tenir la certesa que aquella persona pateix un càncer de laringe
Per sort, la nostra especialitat ens permet un diagnòstic visual
Per tant, la primera exploració i la que amb major rendiment en entreu
i la més barata, més econòmica, és una visita
amb una exploració especialitzada amb una endoscòpia
i a partir d'aquí, evidentment, se sotmet a estudis d'imatge
per determinar l'extensió més enllà del que veiem
i una confirmació del teixit, prendre una mostra d'algun teixit
perquè ens confirmïm la naturalesa d'aquella lesió
Segons l'extensió, segons les seves característiques, ja es pot fer un pronòstic?
En principi sí
S'estadia, es fa un estadiatge
Parlem que se'n sortirà o no se'n sortirà, més o menys
perquè després has d'iniciar tota una acció terapèutica
per guarir aquell càncer, que l'has de planificar, clar
Les armes terapèutiques s'urgen en funció de l'estadiatge
és a dir, nosaltres tenim tres armes
la quimioteràpia, la cirurgia i la radioteràpia
En funció del tamany del tumor i de l'afectació dels ganglis del coll
fem un tratge a mida barrejant aquests diferents estris
i d'aquí la gran conveniència d'aquest protocol que hem elaborat
perquè el pacient des del primer moment
tenim certament què és el que farà
quan ho farà la clotinació està garantida
Si us sembla, fem una simulació
perquè els oients entenguin la importància que té aquest protocol
Posem-ne un pacient, es pot visitar el Vendrell
o el centre de Llevant, el seu metge de capçalera
detecta alguna cosa i aleshores l'envia a l'especialista
L'especialista, el doctor Enjuanes, diu
sí, això diagnostica, és un càncer
A partir d'aquest moment, quin és el circuit que se segueix?
Ho diagnostica a l'Hospital de Santa Tecla, per exemple
Aleshores, quin és el circuit que ha de seguir aquest pacient?
El que fem, bueno, el tu adient es programa
per una mostra
prendre una mostra de la lesió
si és accessible, es fa la mateixa consulta
i si no, es programa per un estadi general
i una exploració en uns pocs dies
una setmana, màxim 10 dies
A la vegada es fa un estadiatge
un estudi per la imatge, en funció de la localització
pot comportar una resonància
o pot comportar un TAC
un estudi d'extensió
i en total, des de la primera visita
fins a tenir la confirmació microscòpica
que allò és el tumor
i tenir tot l'estudi diagnòstic
venen a passar uns 15-20 dies
15-20 dies
En 15-20 dies es planteja el tractament
amb un comitè oncològic
on participa l'autorrinolaringologia
els radioterapeutes
hospital de Sant Joan de Reus
i en el nostre cas
el nostre oncòleg
l'autor Palagri
es planteja el tractament adequat
per aquell pacient
i aquell estadiatge
i des d'allí es determina
i es fa el timing
i es determina quan s'opera
si s'opera
quan comença la teràpia
quan se li fa
i a partir d'aquí se'n fa el seguiment
per tant, el pacient pot estar en marxa
a mans d'un mes
Clar, si s'ha de fer una intervenció quirúrgica
la podria fer a l'Hospital de Santa Tecla?
Aquí ve la importància del protocol
A Tarragona disposem de l'àser quirúrgic
a Tortosa i a Joan de Reus
A Xarxa i a Sant Joan de Reus
no en disposem
Això no ho dic
que els pacients no puguin disposar
d'aquest estri
per tant, la coordinació garanteix
que si el tractament passa
per una cirurgia parcial amb l'àser
se li farà
independent d'on procedeixi
i es coordinarà
perquè si després requereix
una cirurgia sobre el gangli
se li farà per exemple
en la nostra casa
en el nostre centre
Després s'ha de fer
imaginem un tractament de quimioterapia
o radioterapia
aleshores es derivaria
cap a Sant Joan de Reus
per exemple
Actualment és així
Actualment
Sí, perquè a la xarxa
ja sabem que fa tractaments
de quimioterapia
però de determinats tipus
de càncer molt puntuals
no de tots
Properament
els nostres
entrant en poques setmanes
es podrà assumir
aquests drets
concomitants
amb quimioterapia
Ens haurem de parlar
perquè si es va ampliant
doncs aquesta possibilitat
és molt important
Sí, ara m'ha aconsellit
hem incorporat a la xarxa
un altre mediu oncòleg
amb el qual progressivament
anirem a augmentar
la nostra capacitat
d'oferir
solucions
de tractament oncològic
als nostres pacients
Aquesta persona
que se li ha diagnosticat
el càncer de l'arínger
soc molt bàsica
però és que crec que és la manera
que tots entendrem
perfectament el circuit
se li ha intervingut
quirúrgicament
se li ha fet el tractament
clar, això té després
unes seqüeles
unes conseqüències
en alguns casos
o no
o en tots
Sí, evidentment
l'estratègia per tractar-ho
és sempre
el mateix ordre
primer, guarir el pacient
en segon lloc
mantenir la seva autonomia
de respirar
i de menjar
i en tercer i darrer lloc
el problema de la parla
aquest és l'ordre
en el qual ens plantegem
quina és l'estratègia
per sort
podem establir
molts tractaments conservadors
conservadors
vol dir que mantenim
la funció de l'òrga
sobretot fonadora
bé amb cirurgies parcials
o bé amb tractament conservador
exclusivament amb radioteràpia
més menys quimió concomitant
en el cas que això no és possible
i fem una
leringuectomia
tot el que es diu
és a dir
sacrifiquem les cordes vocals
d'una forma absoluta
i el pacient passa
a respirar de forma permanent
per un estoma
que es diu
un tecleo estoma
un forat
de la taquia a la pell
doncs hem d'establir
un sistema
com aquell pacient
es comuniqui
amb els seus familiars
i amb la resta de la societat
menjar, respirar
en aquests casos
és també complex
per al pacient
no
sorprèn
un cop
agafar l'àvia
com més parcial és la cirurgia
més complex és la rehabilitació
perquè
clar
hem modificat l'òrga
i per tant
el pacient
ha de reaprendre
amb un òrga modificat
a parlar
i a deglutir
per contra
quan el pacient
està d'una estirpació total
si no hi ha complicació
en 7-8 dies
el pacient pot estar
tornant a menjar
per boca normal
i amb 12-14 dies
pot ser alta
de l'hospital
no sempre s'han de sacrificar
les cordes vocals
no sempre
per tant
no sempre
les persones
perden aquesta capacitat
de parlar
amb una certa normalitat
intentem que sigui
el mínim possible
de les ocasions
garantint sempre
la curació del pacient
en el cas que sí
que hem sacrificat
les cordes vocals
hi ha tot un aprenentatge
a fer
que aquesta persona
també ha d'estar
acompanyada
en aquest procés
en el qual
s'ha d'adaptar
a la seva nova vida
no?
Ho contempla
el protocol
també?
Directament
com a tema sanitari
no
diem que el pacient
per rehabilitar
la seva veu
actualment
disposem
de tres sistemes
en primer lloc
hi és poc usat
el laryngòfon
que és un aparell
vibrador
que es col·loca
recusat sobre la calta
sobre el coll
emet una vibració mecànica
que es transmet
a la boca
i el pacient articula
i emet un so
una mica robotitzat
metàl·lic
poc agradable
el segon
sistema
és l'eritmofonia
que els mateixos pacients
de l'associació
de laryngòctomitzats
ensenyen
uns als altres
o inclús
hi ha professionals
que es diguen això
en què el pacient
degluteix aire
i a l'expulsar-lo
articula
de alguna manera
és un erupte
és un rot
que el pacient articula
de tal manera
que hi ha pacients
que arriben a una
habilitat sorprenent
i poden portar
una parla molt normal
però hi ha pacients
que no aconsegueixen
de cap manera
fer-se entendre
amb aquest sistema
i el tercer sistema
tot i que fa anys
que es coneix
actualment
s'està implantant
doncs és col·locar
una pròtesi fonatòria
en la mateixa cirurgia
o és secundàriament
de tal manera
que comuniquem
amb una vàlvula
des de la tràquia
l'esòfag
el pacient
oclueix
el seu tràquiostoma
fa una aspiració
forçada
treu l'aire
l'aire surt
per aquesta vàlvula
cap a l'esòfag
surt cap a la boca
i mentre va sortint
l'aire
que vibra
amb les mucoses
aquesta vibració
permet una articulació
sorprenentment raonable
de la veu
i el pacient
té una qualitat de veu
força adequada
que li permet
una comunicació
amb el seu entorn
a partir dels 10-15 dies
de la intervenció
és una idea preconcebuda
però és un tipus de càncer
que afecta més
els homes
que les dones
per l'hàbit de fumador
o no
o per la seva pròpia
constitució
no ho sé
evidentment que el tema
del tabac
que ja hem vist
que era un factor
de predisposició
o desencadenant
és molt important
tradicionalment
el fumador
ha sigut l'home
però també és cert
que les dones
que s'han anat incorporant
també en l'hàbit
del tabac
doncs progressivament
també es detecten
cada vegada més
neoplàcies de l'aringe
com passa també
en el pulmó
altrament
en les dones
però encara segueix predominant
d'una manera important
el sexe masculí
són el tipus de càncer
de l'aringe
potser no tant
per la localització
sinó pel tipus
de cèl·lula
cancerigena
vull dir
es pot reproduir
pot haver-hi
una recaiguda
en un altre òrgan
no és els que es vegin més
tenim la gran sort
que l'absoluta majoria
dels tumors
no tots
però l'absoluta majoria
dels tumors de l'aringe
corresponen
al mateix tipus celular
per tant
el seu comportament
és bastant previsible
en variacions
i per altra banda
l'avantatge anatòmic
de l'aringe
és que està continguda
en una capsa
per tant això
conté el tumor
fins a etapes
molt avançades
de la malaltia
i que a més a més
la red linfàtica
dels gangris
del coll
és molt abundant
i sovint
queda aturat
allà la malaltia
i llevat de casos
desgraciats
o de progressió
molt tardana
de la malaltia
apareixen metàstres
a distància
és a dir que
la progressió
de la malaltia
és local
a la laringe
continguda
per la capsa
de la laringe
de fet en anglès
es diu capsa
de veu
la laringe
i per les estructures
gangrenals
del coll
que també
ho tenen allà
home
doncs dins de tot
vull dir que
la persona
que pateix
aquesta malaltia
té unes possibilitats
d'en sortir-se
prou bones
un protocol important
que no es fa
per diverses raons
en altre tipus
de càncers
però és un pas
ja no
poder anar
compartimentar
determinades diagnoses
de càncer
en aquest cas
de la laringe
que es pugui anar
treballant
així en xarxa
i d'una manera
protocolitzada
amb altres centres
sanitaris
home
des de fora
nosaltres
que no som experts
en la matèria
dona la sensació
que és un pas
molt important
sí, sí
evidentment
que el fet
de la coordinació
entre els recursos
assistencials
jo penso que
és un dels objectius
que ens hem d'anar
treballant
i ens hem d'anar
marcant
dia a dia
té una transcendència
important
amb el que dèiem
és a dir
amb garantir
una qualitat tècnica
elevadíssima
sigui on sigui
on s'atengui
el malalt
i per altra banda
el garantir també
que aquest malalt
si ha de fer
determinades
ha de rebre
determinades actuacions
mèdiques
en un altre centre
ho pugui fer
amb el sentiment
d'haver-hi
una perfecta coordinació
i un perfecte acompanyament
d'un centre
amb un altre
senyors
com a prevenció
allò que diem
per tot tipus de càncer
vida saludable
no fumar
no, no, no
i a veure
potser no
és l'única prevenció
que podem fer
davant de
d'aquesta predisposició
excepcional
que poden tenir
determinats individus
aquí jo opino
jo és més un tema
jo penso que és
no abusar
més que no
no ho veus
ja ens agrada més
això
ja ens agrada més
però probablement
l'otorrino
no opinarà
exactament el mateix
però jo penso
que és no abusar
a veure què opina
l'otorrino
l'otorrino opina
que hi ha coses
que són
intrínsecament dolentes
que no porten res
com és el tabac
no té sentit
sabent que és tòxic
per altra banda
crec que el missatge
no és tant
deixi de fer coses
com faci coses positives
faci esport
begui líquid
tinc una dieta adequada
porti una vida saludable
més que restringir
no té cap més altra limitació
és un punt de vista
molt més positiu
en un lloc de restar
sumem
que potser és més interessant
una bajanada
allò de prendre les coses
molt calentes
o molt fredes
també pot ser
un factor de risc
sistemàticament
perquè ja sap vostè
que hi ha gent
que sembla que tingui
la llengua d'Amián
no en el càncer de l'aringe
però si amb altres càncers
de la via aerodigestiva
que diem superior
sí que està demostrat
la influència
que el menjar
molt calent
associat a
tabac i alcohol
veus com el tabac
no és l'única cosa
no s'és dubte
però sempre és associat a
l'escaldamenta
no és oncològica
no es vol per res
moltíssimes gràcies
doctor Javier Oligat
que en doctor Enjuane
són director
de l'Hospital Santa Tecla
i cap de servei
de la xarxa
doctor Reïno
respectivament
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per aquesta iniciativa
vostès i els altres responsables
dels altres centres hospitalaris
de la demarcació
gràcies
bon dia
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies